Abril no és un mes, millor dit, no és solament un mes, és el meu nom. Però aquest mes ha sigut el nom més pronunciat en tot l’institut, perquè l’altre dia vaig contar a classe el que les xiques no haurien de dir, i menys de fer!
No va ser així perquè sí, de sobte o sense venir a tomb. Fou la de Biologia qui tragué el tema: li agradaven aquestes qüestions. L’any anterior també va ser professora meua i ja en vam parlar; malgrat les queixes dels companys –ningú de ciències ens havia fet mai llegir cap llibre–, ella sempre ens obligava a triar-ne un, i els temes solien ser la sexualitat, l’educació afectiva, la manera de ser dels xics i de les xiques, etc.
No va ser així perquè sí, de sobte o sense venir a tomb. Fou la de Biologia qui tragué el tema: li agradaven aquestes qüestions. L’any anterior també va ser professora meua i ja en vam parlar; malgrat les queixes dels companys –ningú de ciències ens havia fet mai llegir cap llibre–, ella sempre ens obligava a triar-ne un, i els temes solien ser la sexualitat, l’educació afectiva, la manera de ser dels xics i de les xiques, etc.
-No sou distints –deia–, us eduquen de manera diferent en funció del que teniu entre les cames. En realitat, els genitals vénen de les mateixes cèl·lules mare: el clítoris equival al penis; els ovaris, als testicles; l’úter, a la pròstata; l’escrot, a la vulva, etc. Les hormones fan la seua feina i converteixen els teixits en una cosa o en una altra, però la família i la societat rematen la feina: us col·loquen un nom, una roba, unes arracades, unes joguines..., us animen a adquirir uns valors i unes actituds determinats o us en reprimeixen d’altres.
Mentre molts dels meus companys badallaven, a mi m’agradava sentir-la parlar, i probablement fou per això que, quan ella va llançar l’ham, jo me’l vaig empassar. Un parell de xiques de la classe, i alguns xics, quedaren bocabadats:
-Que fort! Has sentit el que ha dit? –va xiuxiuejar una companya a la que tenia al costat. I afegí, sense que poguera sentir la resposta de l’altra:–Jo no ho he fet mai. Tu tampoc, veritat?
En aquell moment, una agulla xicoteta se’m va clavar sense fer-me mal. Una setmana després, al pati, se m’aproparen dues xiques de l’altre quart i em preguntaren si era veritat que em masturbava; una suor freda em va pujar per l’espinada i, aleshores, l’agulla es tornà ganivet.
Així comença la novel·la Abril no és un mes.
Què passaria si una xica a la teua classe diguera que es masturba? I si ho diu un xic? Es masturben les xiques? Ho fan tant com els xics? Com es veu que una persona es masturbe tenint parella?
6 comentaris:
Clar que les xiques es masturben!
El que passa es que no està gens acceptat, encara que tots ho sapien..
Les necesitats de les dones són les mateixes que les dels homes, y també el dret a satisfer-les.
Encara que crec que amb aquesta questió ajuda un poquet la edat i la maduresa de la gent que t'envolta. Si els teus amics són gent oberta y madura, podràs parlar d'aquestos temes sense ninguna pudor. El problema es que en el institut, sobretot en els primers anys, és difícil trobar aquesta espécie, crec jo..
I els que hi ha, es callen per a no ser jutjats.
En la meua opinió el que fa falta és gent valenta que s'atrevisca a parlar d'eixos temes sense complexos..sempre hi haurà gent que no ho accepte, peró segur que sorprenderia la quantitat de gent que té molt que dir del tema.
Així que espere que aquest blog puga obrir algunes ments tancades y que ajude a un tractament natural del sexe.
Soc Ari! XD
Ei, Ari, què agradable veure't (llegir-te) de nou, a través de la web! Efectivament, cal gent valenta que s'atrevisca a afirmar i a afirmar-se amb les seues diferències i preferències. Gràcies per les teues opinions i a veure si cada vegada més persones diuen la seua!
Maria
Per a mi aquest llibre m'ha paregur molt bo per a obrir les ments micromasclistes, ja que a pensem que n'hi ha molta igualtat, pero en realitat quasi totes les situacions diaries tenen un punt masclista i no ens adonem.
A mes pense que les xices tenen que dir sempre el seu punt de vista en la relació, encara que a la seua parella no l'agrade massa. CBG
Per a mi l'unic punt negatiu que te el llibre es que es repetix massa en dir coses feministes, no vull dir que no diga coses feministes, si no que esta tot el temps dient aixo.
en conclusió el llibre m'ha paregut interesant per que m'he donat conte que quasi tots som un poc masclistes, incloses les dones.
Si una xica de la meua classe diguera davant de tots que es masturba, jo no li diria gens, perquè cadascun pot fer el que vulga. Però segurament algú de classe la cridaria "guarra" o alguna cosa així. Si ho diu un xic, ningú diria gens, perquè estem acostumats que els xics ho diguen en públic.
Les xiques es masturben, igual o més que els xics, però no ho diuen pel que els puguen dir els altres.
A veure si canvia tot.. i podem parlar tots clarament de tot.
ARG.
hola em podeu fer un resum sobre aquest llibre por favor
Publica un comentari a l'entrada