La sexualitat atlètica (d’athlón, que vol dir lluita) i la pressió pel rendiment apareixen sovint en els titulars de les revistes per a adults i en els diaris. En el periòdic El Mundo, hi trobem dos articles tallats pel mateix patró on la sexualitat és demostració de força, de virilitat, de potència sexual i de competitivitat.
El Macho italiano
Silvio Berlusconi. Proezas sexuales de todo un setentón.
No será verdad, como dice, que dedica tres horas diarias a hacer el amor, pero sí es cierta su increíble capacidad para coquetear con guapas mujeres y ser un entregado marido y un padre modélico.
“Duermo tres horas al día y dedico otras tres a hacer el amor” se jactaba en octubre pasado, haciendo gala de una prodigiosa vitalidad.
(El Mundo. 21 de febrer de 2009)
Cayetano y Fran Rivera. Matadores en la plaza y en el amor.
Matadores en el ruedo y en la camaEs difícil resistirse a los encantos de Cayetano y Fran. Las últimas en caer en sus redes han sido Eva González y Elisabeth Reyes. ¿Cuál de los dos diestros liderará el escalafón amatorio?
(El Mundo. 21 de febrer de 2009)
El polític italià ha protagonitzat també un escàndol amb el seu comentari sobre els casos de violació que s’havien produït darrerament a Roma i a Guidonia. Berlusconi va anunciar que augmentaria el nombre de soldats perquè patrullaren les principals ciutats, però que no seria tampoc una solució definitiva perquè “Hauríem de tindre tants soldats al carrer com dones belles i crec que no ho aconseguiríem mai” (25-1-09) El Macho italiano
Silvio Berlusconi. Proezas sexuales de todo un setentón.
No será verdad, como dice, que dedica tres horas diarias a hacer el amor, pero sí es cierta su increíble capacidad para coquetear con guapas mujeres y ser un entregado marido y un padre modélico.
“Duermo tres horas al día y dedico otras tres a hacer el amor” se jactaba en octubre pasado, haciendo gala de una prodigiosa vitalidad.
(El Mundo. 21 de febrer de 2009)
Cayetano y Fran Rivera. Matadores en la plaza y en el amor.
Matadores en el ruedo y en la camaEs difícil resistirse a los encantos de Cayetano y Fran. Las últimas en caer en sus redes han sido Eva González y Elisabeth Reyes. ¿Cuál de los dos diestros liderará el escalafón amatorio?
(El Mundo. 21 de febrer de 2009)
S’han de prendre les dones aquest comentari com una galanteria?
Quina imatge dóna dels hòmens aquest comentari? Tal vegada que no es poden controlar davant d’una dona guapa? I els titulars anteriors?
Quina imatge dóna dels hòmens aquest comentari? Tal vegada que no es poden controlar davant d’una dona guapa? I els titulars anteriors?
Uf!, les exigències cap als xics són també enormes davant de la sexualitat. José Maria Bedoya explica molt bé què ha de pensar un home de debò i què és comportar-se “com un home”:
- Les necessitats sexuals i l’òrgan sexual de l’home són simples.
- El desig sexual de les dones és subtil i difús, i el seu òrgan sexual, complicat.
- Els hòmens sempre volen sexe. La majoria estan disposats per a tot el sexe que puguen aconseguir.
- Els hòmens han d’ensenyar i dirigir la seua parella en la sexualitat.
- Satisfer la parella i a ells mateixos és responsabilitat de l’home.
- La proesa sexual és més important que l’experimentació o el joc.
- Les proeses sexuals s’han de demostrar contínuament i han de ser reconegudes per la parella.
- Les dones prefereixen el coit a altres pràctiques.
- Qualsevol acte sexual realment bo i normal ha d’acabar en el coit.
- Qualsevol contacte físic estimulant per part de la parella és interpretat com una invitació al coit.
Molts xics s’enfaden quan llegeixen aquestes afirmacions perquè no s’hi senten en absolut identificats. Alguns s’enfaden amb el feminisme perquè pensen que dóna una visió exagerada o deformada de la realitat i ataquen el missatger en lloc d’anar a l’arrel del problema. I l’arrel és que el sistema heteropatriarcal situa el valor d’un home en el seu rendiment sexual i aquest es mesura amb la potència sexual. És un concepte de virilitat on no hi ha lloc per a l’emoció, la comunicació, l’experimentació amb el propi cos i el deixar-se dur.
Tanmateix, hi ha hòmens que es deixen i a qui agrada sentir-se desitjats, que volen que l’altra persona els faça l’amor i no estan examinant-se contínuament amb l’espasa de l’exigència penjant damunt el seu cap.
Per desgràcia, aquests hòmens acostumen a parlar quan se senten atacats per les xiques i no davant dels comentaris masclistes d’altres xics. Per què passa això? Ens hem acostumat a rebre dels iguals?
El masclisme és una fina capa que ens impregna i que moltes vegades no som capaços de veure. Però la tria és vostra: deixar-se dur o tenir-la sempre dura?
2 comentaris:
Em pareix que aquest és un tema interessant del qual parlar. A mi em resulta impressionant fins a quin punt es considera que els hòmes per a ser “hòmes de veritat” han de ser unes màquines sexuals a ple rendiment en continu funcionament i que, a més, en tot moment han de ser ells els que dirigisquen a la parella en la sexualitat.
Mai he pogut trobar-li sentit eixes idees, no té sentit que un home ho siga més o menys en funció de la seua virilitat, per no parlar d'això que hagen de dirigir... les relacions sexuals són cosa de dos, no d'un a soles. És cert que un puga preferir deixar-se portar per la parella (i, inclús en este cas, no és una cosa exclusiu de les dones) però és preferible que la cosa quede clara i no prendre's la llibertat de dirigir si saber el que opina l'altre abans.
Per un altre costat he pogut comprovar que certament hi ha xics que, a pesar que els agrade deixar-se portar i ser desitjats, no sols ho diuen davant de l'atac d'altres xiques o no es molesten davant de comentaris masclistes sinó que ells mateixos els fan sense cap preocupació. Potser açò siga per la pressió a què es veuen sotmesos, però haurien de ser capaços de dir el que realment opinen.
Només em queda dir que el masclisme és un problema que, encara que de vegades no som capaços de veure`l, està ací i hem de combatre'l.
Tens raó, Marta, el masclisme està viu encara, i s'aprofita de les pors i de les inseguretats dels xics per a mantenir-se. La vergonya és que hi haja hòmens que presumesquen de ser mascles i no de ser persones.
Publica un comentari a l'entrada