El cine i la primera vegada (4)

(En castellano)

En l’anterior article sobre la Primera Vegada (coital i heterosexual), ens havíem quedat en una sessió de cinema de Ciència Ficció, de Cine Gore i de Cine Romàntic.

Començarem per la Ciència-Ficció (seguint i adaptant els sexòlegs S. Sáez i S. Frago).

Segons la consideració general, el coit (inclosa la primera vagada) és una pràctica molt plaent, podríem dir que la més plaent. És cert això? Doncs, com tot en aquesta vida, per a algunes persones sí i per a altres no. I hi ha diferències entre els xics i les xiques? Doncs sí, unes quantes. Algunes d’aquestes diferències són fàcils d’explicar i altres, un poc més complicades. Anirem per les primeres.

Quan parlem de zones erògenes, ens referim a parts del cos que tenen moltes terminacions nervioses (usant la terminologia científica: una gran quantitat de corpuscles de Krause-Finger). Doncs el que ocorre és que els hòmens tenen aquesta major quantitat en el penis, concretament en el gland, i les dones en el gland del clítoris, no dins de la vagina. La sensibilitat d’aquesta seria comparable a la de la base del penis o a l’escrot. Podria un home orgasmar si solament se li acaronaren els testicles? Segurament alguns sí, però en general, no. De la mateixa manera, si les dones arriben a l’orgasme amb la penetració (les enquestes parlen de menys del 30%) serà per la fricció al clítoris, amb el cos de la parella o amb estimulació digital.

Esperar, per tant, que la primera vegada, o la segona, o la que faça cent, siguen les experiències més plaents, és com pensar que es pot viure el món futurista d’una pel·lícula de Ciència Ficció.

Hem dit que hi havia causes més fàcils d’explicar, però no hem parlat de les difícils. Ho deixarem per a un altre post perquè el tema s’ho mereix. Només un tast per anar obrint boca: Si el plaer depèn de les terminacions nervioses i els xics tenen tants corpuscles de Krause-Finger a l’anus com les xiques a la vagina, per què no és la penetració anal (de xiques a xics, s’entén) una pràctica tan corrent en les relacions heterosexuals com ho és la penetració coital?

Tornant a la pel·lícula Gore que veiem en la primera vegada, també la biologia ens tranquil·litza una mica i ens ho aclareix. El trencament de l’himen no provoca ni un riu de sang ni un dolor insuportable. En aproximadament tres de cada deu xiques, el trencament d’aquest provoca un xicotet sagnat, però el dolor que puga provocar la penetració no es deriva d’això sinó de la contracció dels músculs vaginals. L’himen és una espècie de teleta que es troba a l’entrada de la vagina. La funció d’aquest sembla ser la de protegir la vagina de gèrmens nocius. Podríem dir que és com una bragueta natural. En arribar a la pubertat, la flora vaginal agafa el relleu de protegir la vagina, i el cos, en conseqüència, ja no es preocupa per mantenir o regenerar l’himen. Per això aquest, amb el temps, es debilita i tendeix a trencar-se, amb penetració (tampons, dits, joguets, penis...) o sense. Tanmateix a moltes xiques se’ls trenca en la infantesa o durant l’adolescència amb qualsevol moviment una miqueta brusc. I també hi ha el cas d'hímens molt elàstics que no es trenquen amb la penetració.

Clar, les cultures que associen el manteniment de l’himen amb la puresa d’una dona, i exigeixen la prova de sang, parteixen d’un enorme error i provoquen també molt de patiment.

I ja per acabar, pel que fa al dolor que provoca en les xiques, les causes poden ser diverses. En primer lloc, pot ser una qüestió de falta d’excitació. Quan una xica està excitada, les glàndules Bartolines (situades a l’entrada de la vagina) comencen a segregar un liquidet lubricant, i també l’excitació provoca que la vagina es dilate una mica. Quan les pors (al dolor, a l’embaràs, al que pensarà el xic...), les preocupacions (creurà que sóc una fàcil, em deixarà quan ho fem...), les expectatives de pel·lícula romàntica (serà el moment més bonic de la meua vida, serà fantàstic, com a les pel·lícules...), les pressions (en realitat no m’abellia però ho he fet per ell, perquè l’estime molt...) etc., quan totes aquestes coses que acabem de dir tenen més protagonisme que escoltar el propi desig, les bartolines en posen en vaga i la química dels cossos no funciona.

En segon lloc, convindria que ens plantejàrem si no estem anant massa de pressa i ignorant el que el cos ens està dient. Perquè el cos parla! I quan la vagina es contrau durant la penetració, el cos està contant-nos que hi ha alguna cosa que no marxa, que no podem tractar-lo, ni a ell ni a la vagina, com una fortalesa que cal abatre sinó com una part més de la persona que s’ha de mimar i cuidar si volem que s’òbriga i ens regale moments plaents. I tal vegada el que ens demana són els dits, perquè troba que un penis és massa gran, o potser només vol carícies.

Ja sabem que el model social ens porta a creure que la penetració ha de ser el millor, i que no s’ha d’escoltar el dolor perquè la vagina és tan elàstica que hi cap una criatura. Però una cosa són les pressions i els models, i una altra som nosaltres, les persones, úniques i diverses en els nostres desitjos i plaers. El problema no és, doncs, en quin moment viurem aquesta primera vegada “màgica i inoblidable” o amb qui. La vertadera tria està entre entre el desig i l’obligació, entre la creativitat i la imitació, entre escoltar-nos amb estima i atenció o estar cecs i sords al que ens diuen els nostres cossos.

(Si vols llegir l'article de la Primera Vegada complet)