Pica en la imatge per a veure el PDF Drogas y sexualidad.
Quan jo era adolescent, em vam donar a l’institut una xarrada sobre sexualitat. El títol era: “Sexualidad y drogas”, i en aquell moment no entenia massa bé la relació d’una cosa amb l’altra. A mi em semblava més lògic parlar de “Sexualitat i plaer”, de “Sexualitat i emocions”, de “Sexualitat i amor”, d’erotisme, de passió, de desamor, del què diran, del tots ho fan, de tindre-la gran o xicoteta... Però el que ens contaren en aquella xarrada, segur que amb tota la bona intenció, va ser que per a tindre relacions sexuals (que calia entendre com a coitals) s’havia d’usar un mètode anticonceptiu que ens protegira de l’embaràs. Aleshores hi havia les pastilles anticonceptives; (ara podem trobar pegats hormonals, anells vaginals que solten hormones, etc.). A més a més, ens recomanaven, per a protegir-nos de les malalties de transmissió sexual, l’ús del preservatiu.
Per a mi i per als meus companys i companyes, els consells que ens donaven aquell senyor i aquella senyora ens quedaven molt lluny: teníem catorze anys i la mitjana d’inici en les relacions coitals ens els anys 80 rondava els vint anys.
El que van dir sobre les drogues se m’ha esborrat de la memòria. Només recorde que parlaven de ionquis i de xeringues d’heroïna, realitat aquesta que també quedava molt lluny de les nostres vides. No recorde que digueren res del haixix ni de la marihuana, tampoc de les amfetamines ni dels àcids, que començaven a circular per entre l’alumnat més major de l’institut.
Què passa hui en dia amb les drogues? Per què, al segle XXI continua parlant-se de sexualitat i drogues?
Aquestes són bones preguntes, però la millor de totes és aquesta: La informació que donem sobre les drogues és útil per a tindre una sexualitat plaent, igualitària i segura?
Tal vegada heu assistit a alguna d’aquestes xarrades de sexualitat i drogues i podeu contar-nos la vostra experiència i intentar contestar a la pregunta.
Jo només llançaré tres idees i recomanaré un article que podeu trobar a la web punxant a la foto.
Per a mi i per als meus companys i companyes, els consells que ens donaven aquell senyor i aquella senyora ens quedaven molt lluny: teníem catorze anys i la mitjana d’inici en les relacions coitals ens els anys 80 rondava els vint anys.
El que van dir sobre les drogues se m’ha esborrat de la memòria. Només recorde que parlaven de ionquis i de xeringues d’heroïna, realitat aquesta que també quedava molt lluny de les nostres vides. No recorde que digueren res del haixix ni de la marihuana, tampoc de les amfetamines ni dels àcids, que començaven a circular per entre l’alumnat més major de l’institut.
Què passa hui en dia amb les drogues? Per què, al segle XXI continua parlant-se de sexualitat i drogues?
Aquestes són bones preguntes, però la millor de totes és aquesta: La informació que donem sobre les drogues és útil per a tindre una sexualitat plaent, igualitària i segura?
Tal vegada heu assistit a alguna d’aquestes xarrades de sexualitat i drogues i podeu contar-nos la vostra experiència i intentar contestar a la pregunta.
Jo només llançaré tres idees i recomanaré un article que podeu trobar a la web punxant a la foto.
- Quan es parla de drogues, es diferencia entre drogues il·legals i drogues legals. Entre les segones és curiosa la generalització i bona premsa d’aquelles que pretenen millorar el rendiment (la Viagra).
- La desinformació i els mites al voltant de l’efecte potenciador del plaer que proporcionen les drogues és enorme.
- L’alcohol és consumit en molts casos per a desinhibir-nos i perdre les vergonyes que ens dóna relacionar-nos.
Com sempre, em vénen preguntes:
Som les persones màquines i la sexualitat un coit centrat en un penis gran i dur?
¿Si no tinguérem vergonyes, o almenys posseírem recursos personals per a superar-les, podríem gaudir de relaciones plaents i segures amb tots els sentits corporals en marxa (i no amb el cervell i el cos convertits en vaixells a la deriva en una mar de pressions i d’expectatives de pel·lícula)?
Podria ser que buscàrem les drogues com a refugi d'un sexe mecànic i avorrit perquè no ens atrevim (o no sabem) viure les relacions amb recursos propis?
Què tal convertir l’erotisme en la nova droga del segle XXI?
Som les persones màquines i la sexualitat un coit centrat en un penis gran i dur?
¿Si no tinguérem vergonyes, o almenys posseírem recursos personals per a superar-les, podríem gaudir de relaciones plaents i segures amb tots els sentits corporals en marxa (i no amb el cervell i el cos convertits en vaixells a la deriva en una mar de pressions i d’expectatives de pel·lícula)?
Podria ser que buscàrem les drogues com a refugi d'un sexe mecànic i avorrit perquè no ens atrevim (o no sabem) viure les relacions amb recursos propis?
Què tal convertir l’erotisme en la nova droga del segle XXI?
2 comentaris:
La veritat és que jo també pense que no han d'anar units.
No sóc partidària que es preguen, però realment el fumar o beure alcohol descontroladament o normalment també es podria dir que és una droga...
Quan venen a donar-nos xarrades sobre temes de sexualitat i drogues, no hi ha cap persona que vaja més lluny del "prendre drogues està mal" o del "sempre que tingau relacions sexuals (coitals, sempre es refereixen a les sexuals)heu d'actuar amb precaució per no quedar-vos embarassades i ja després, no contagiar-vos de cap malaltia infecciosa"
No sé, a mi m'agradaria que les xarrades es centraren més en altres coses... I que no foren units els dos temes, perquè sempre es parlen dels dos àmbits junts.
(:
Som les persones màquines i la sexualitat un coit centrat en un penis gran i dur?
El coit es un conjunt de elements físics i sentimentals que es coreografien en busca de compartir plaer amb un altra persona.
Un pene gran i dur es clar que t’ajudara en les relacions sexuals però, això no significa que si no ets un superdotat no vages a tindre posibilitat de complaure a una dona.
Personalment, reduir el sexe al coit em pareix una simplificació absurda i conformista.
¿Si no tinguérem vergonyes, o almenys posseírem recursos personals per a superar-les, podríem gaudir de relaciones plaents i segures amb tots els sentits corporals en marxa (i no amb el cervell i el cos convertits en vaixells a la deriva en una mar de pressions i d’expectatives de pel·lícula)?
Les nostres vergonyes, com moltes altres coses, ens conformen i ens fan créixer moralment. Si parlem de de sexe, exceptuant les relacions fora del vertader afecte, diria que hi ha bellesa quan ho fas i saps que eixa persona esta despullada amb tu física i sentimentalment, es com un rotllo molt místic.
El tema del cinema es un tema preocupant. Fa relativament poc vaig llegir un llibre, en el que un dels seus personatges deia : la gent aprèn a viure amb el cine.
I per una part es cert, en moltes ocasions al cine es representen situacions de la vida reial, nosaltres desde menuts alimentem el cervell amb aquestes imatges, em vist morir i matar gent, em vist practicar sexe, em vist discussions a l’amor, la família … . El fet es que hi ha que ser conscients tant de la influencia dels prejudicis socials que prediquen algunes pelicules, com de que el que veiem al cinema forma part de la ficció i tot esta actuat i coreografiat. Sabent açò em de intentar ser mes selectius a l’hora de veure pelicules, series, o programes i no abocar-se cara lo primer que hi haja en la pantalla, ni hi ha que ser un espectador fàcil.
Podria ser que buscàrem les drogues com a refugi d'un sexe mecànic i avorrit perquè no ens atrevim (o no sabem) viure les relacions amb recursos propis?
Les drogues estan be per a experimentar però es convertiran en un problema si les necessites per a fer o gaudir de qualsevol cosa.
Si tens seguretat i control en cas del sexe pots intentar combinar-ho, gaudiràs una nova experiència la qual pot ser que et disguste o que t’agrade, si t’agrada torna a llegir la primera frase d’aquest paràgraf.
Publica un comentari a l'entrada