Diu Anònim que el món està ple de persones amb por a trobar-se, i dissimulant el que senten en realitat.
Gran tema, el de la por!
Por al judici, a la crítica, al menyspreu per tindre desitjos poc “normals”.
Por dels pares i del professorat perquè l’educació desperte les ganes de tindre sexe en els adolescents.
Por del professorat a les reaccions de les famílies.
Por a passar vergonya parlant de sexualitat, a no saber, a fer el ridícul...
Por dels xics a no “donar la talla”.
Por de les xiques a defraudar els seus xics, a ser unes “estretes” o unes “obertes”...
Por a ser diferents...
Si un és diferent, s’ho ha de currar, dèiem en l’anterior post. La qüestió és que tots som diferents i ens entestem a comportar-nos de la mateixa manera perquè les pors i el model sexual hegemònic ens pressionen:
El sexe és sinònim de coit heterosexual. Una alumna em comenta, fent el gest típic d'estar-se a dues veles, que ella i el seu xic no tenen sexualitat. Demane què vol dir, i m’explica que el que no tenen són relacions coitals.
El sexe gai és sinònim de penetració anal. Una altra alumna em parla d’un amic que no s’atreveix a provar aquesta pràctica amb la seua xica per si li agrada; ja que això significarà que és homosexual.
El sexe lesbià és sinònim de (?). Una alumna em conta que al seu xicot no li fa gelosia que ella es bese amb xiques; però no suportaria que ho fera amb altres xics. És curiós, però el sexe entre dones està integrat en les fantasies masculines heterosexuals i no es pren massa seriosament. No fa por.
Tornem a la pregunta inicial: “Com puc saber que m’agraden les dones?” La resposta és fàcil: provant! Des del desig, des de les ganes, des de l’apetència, des de la curiositat... mai des de l’obligació o la imposició o el deure. I tampoc perquè és el que "s’ha de fer” o perquè és el “normal”. I això val per a qualsevol desig!!!
És molt fàcil de dir! Podeu contestar-me. Però la meua vida es girarà del revés si la gent s’assabenta que sóc homosexual!
Efectivament, les persones heterosexuals solen minimitzar les conseqüències que té “eixir de l’armari”. Sovint diuen que una persona no té per què parlar de la seua vida privada però, constantment, estan eixint de l’armari heterosexual en parlar de la dona, de l’home, del nòvio, dels fills, etc.
Ho mirem per on ho mirem, no hi ha cap diferència entre desitjar i fer l’amor amb persones del mateix o d’altres sexes, però en canvi, dir-se homosexual posa en marxa tot un conjunt de reaccions que no sempre són responsabilitat d’un mateix. Mai he vist una parella de xics o de xiques donar-se un petó al corredor de l’institut. Tampoc he vist dos profes, ni dos conserges, ni dos pares... El bullying homofòbic està malauradament viu, en contextos adolescents i en contextos adults. I és normal que les persones tinguen pors.
Alguna cosa ha canviat. És veritat que pocs alumnes s’atreveixen a qüestionar el matrimoni homosexual; però encara molts discuteixen sobre l’aptitud de les parelles del mateix sexe per a tindre fills, al·legant la preocupació per la discriminació que patirà la descendència, segurament de gent com ells.
Hi ha persones valentes que obrin camins públics i altres que només els obrin en la intimitat. Hi ha qui fa xarrades als instituts denunciant l’homofòbia. Hi ha hòmens igualitaris que riuen les gràcies dels masclistes perquè no s’atreveixen a eixir del seu armari particular. Hi ha xiques adolescents que gosen dir als seus xicots el que no els agrada i demanen el que volen, i altres que amb quinze anys ja fingeixen els orgasmes. Hi ha xics que no pensen que el sexe depén de les seues ereccions i altres que no es posen el preservatiu perquè no se’ls empina.
El model sexual hegemònic és heterosexual i sexista -no ho oblidem-, i encara queda molt de camí per recórrer. Però no és un camí que hagen de fer només les persones homosexuals. Conèixer i conèixer-se, descobrir-se i descobrir, gaudir amb nosaltres mateixos o amb els altres... són regals que ens ofereix la sexualitat, uns presents aromàtics, perfumats i dolços; però que massa vegades fem malbé per obrir-los amb presses, per desitjar els regals del veí, per comparar-nos amb els d’un altre sense apreciar les virtuts dels nostres, per haver-los deixat en el poal del fem i descobrir, quan intentem recuperar-los, que estan podrits i que contaminen la nostra vida i la del nostre voltant.
Gran tema, el de la por!
Por al judici, a la crítica, al menyspreu per tindre desitjos poc “normals”.
Por dels pares i del professorat perquè l’educació desperte les ganes de tindre sexe en els adolescents.
Por del professorat a les reaccions de les famílies.
Por a passar vergonya parlant de sexualitat, a no saber, a fer el ridícul...
Por dels xics a no “donar la talla”.
Por de les xiques a defraudar els seus xics, a ser unes “estretes” o unes “obertes”...
Por a ser diferents...
Si un és diferent, s’ho ha de currar, dèiem en l’anterior post. La qüestió és que tots som diferents i ens entestem a comportar-nos de la mateixa manera perquè les pors i el model sexual hegemònic ens pressionen:
El sexe és sinònim de coit heterosexual. Una alumna em comenta, fent el gest típic d'estar-se a dues veles, que ella i el seu xic no tenen sexualitat. Demane què vol dir, i m’explica que el que no tenen són relacions coitals.
El sexe gai és sinònim de penetració anal. Una altra alumna em parla d’un amic que no s’atreveix a provar aquesta pràctica amb la seua xica per si li agrada; ja que això significarà que és homosexual.
El sexe lesbià és sinònim de (?). Una alumna em conta que al seu xicot no li fa gelosia que ella es bese amb xiques; però no suportaria que ho fera amb altres xics. És curiós, però el sexe entre dones està integrat en les fantasies masculines heterosexuals i no es pren massa seriosament. No fa por.
Tornem a la pregunta inicial: “Com puc saber que m’agraden les dones?” La resposta és fàcil: provant! Des del desig, des de les ganes, des de l’apetència, des de la curiositat... mai des de l’obligació o la imposició o el deure. I tampoc perquè és el que "s’ha de fer” o perquè és el “normal”. I això val per a qualsevol desig!!!
És molt fàcil de dir! Podeu contestar-me. Però la meua vida es girarà del revés si la gent s’assabenta que sóc homosexual!
Efectivament, les persones heterosexuals solen minimitzar les conseqüències que té “eixir de l’armari”. Sovint diuen que una persona no té per què parlar de la seua vida privada però, constantment, estan eixint de l’armari heterosexual en parlar de la dona, de l’home, del nòvio, dels fills, etc.
Ho mirem per on ho mirem, no hi ha cap diferència entre desitjar i fer l’amor amb persones del mateix o d’altres sexes, però en canvi, dir-se homosexual posa en marxa tot un conjunt de reaccions que no sempre són responsabilitat d’un mateix. Mai he vist una parella de xics o de xiques donar-se un petó al corredor de l’institut. Tampoc he vist dos profes, ni dos conserges, ni dos pares... El bullying homofòbic està malauradament viu, en contextos adolescents i en contextos adults. I és normal que les persones tinguen pors.
Alguna cosa ha canviat. És veritat que pocs alumnes s’atreveixen a qüestionar el matrimoni homosexual; però encara molts discuteixen sobre l’aptitud de les parelles del mateix sexe per a tindre fills, al·legant la preocupació per la discriminació que patirà la descendència, segurament de gent com ells.
Hi ha persones valentes que obrin camins públics i altres que només els obrin en la intimitat. Hi ha qui fa xarrades als instituts denunciant l’homofòbia. Hi ha hòmens igualitaris que riuen les gràcies dels masclistes perquè no s’atreveixen a eixir del seu armari particular. Hi ha xiques adolescents que gosen dir als seus xicots el que no els agrada i demanen el que volen, i altres que amb quinze anys ja fingeixen els orgasmes. Hi ha xics que no pensen que el sexe depén de les seues ereccions i altres que no es posen el preservatiu perquè no se’ls empina.
El model sexual hegemònic és heterosexual i sexista -no ho oblidem-, i encara queda molt de camí per recórrer. Però no és un camí que hagen de fer només les persones homosexuals. Conèixer i conèixer-se, descobrir-se i descobrir, gaudir amb nosaltres mateixos o amb els altres... són regals que ens ofereix la sexualitat, uns presents aromàtics, perfumats i dolços; però que massa vegades fem malbé per obrir-los amb presses, per desitjar els regals del veí, per comparar-nos amb els d’un altre sense apreciar les virtuts dels nostres, per haver-los deixat en el poal del fem i descobrir, quan intentem recuperar-los, que estan podrits i que contaminen la nostra vida i la del nostre voltant.
10 comentaris:
Hola, yo soy una chica de 17 y ya hace unos añitos supe que era bisexual. Al principio me empece a dar cuenta que me atraian las chicas (esto me asusto, la verdad), pero al mismo tiempo los chicos tambien me gustaban. Pase un tiempo realmente liada, porque me obligaba a mi misma a escoger, pero me di cuenta con el tiempo de que no tenia porque elegir ya que me podian gustar chicas y chicos. Despues se lo empece a comentar a mis amistades y parte de mi familia (en algunos momentos no fue facil, pero es lo que soy y no me averguenzo de ello).
Hola Anónima, gracias por contar tu experiencia. Es normal que asuste y desde luego no es fácil, porque a veces las personas de nuestro alrededor se decepcionan y parece que nos duele "fallar" a los que queremos. Pero la valentía está en mirar dentro, admitir los propios deseos y, si se puede, hacerlos realidad. Y las sorpresas o decepciones que se puedan llevar las personas a nuetro alrededor son oportunidades para que se planteen sus "seguridades" y sus "normalidades". Repitiendo patrones ajenos, uno puede ser más "normal" pero seguramente no será más feliz.
Cuanto anonimato cuando se habla de homosexualidad! a lo mejor es que no estamos tan avanzados como pensamos...
En eso tienes razon, en mi caso no fue muy duro porque en cuanto empece a notar que tambien me atraian las chicas se lo dije a mi madre, su apoyo fue esencial. Es cierto que la mayoria de amig@s bisexuales o homosexuales que tengo temen contarselo a sus padres y si ya lo han hecho no han recibido una respuesta positiva de ellos. Parece que las cosas han cambiado, pero no siempre es asi. Sigue habiendo gente homofoba que me ha llegado a insultar por besarme con la que era mi novia. Sin embargo ahora cuando me beso con mi actual novio nadie mira, me insulta,...; aun asi no pienso dejar de hacer lo que deseo por culpa de una sociedad anclada en el pasado; ellos tienen el problema no yo.
Gracias Anónima, también a ti, Bea. Puede que ya lo haya dicho en alguna parte del bloc, pero mi sueño es no jubilarme sin ver por los pasillos del instituto a parejas homosexuales besarse (sin hacer corro, claro, y sin insultos) y también a los chicos saludarse dándose un cariñoso beso (o un abrazo bien pegado), y no una colleja. Tengo 43 años, y me quedan 22 para la jubilación. ¿Será posible?
Maria, a mi ja m'has vist saludar-me amb un xic amb un bes a l'institut.
Rafeta.
Em sembla un text ple de veritats. Cada punt d'aquest post m'ha fet reflexionar de coses que m'han passat a mi o a algú del meu al voltant.
Anirem per parts.
Tots hem tingut o tenim por que se'ns rebutge per ser d'una determinada manera, ja siga per ser homosexual o bisexual o per admetre que no ens agrada el mateix que a la resta de les persones.
Els tres punts que parlen de com ens pressiona el model sexual hegemónic m'han fet recordar moltíssimes frases que he escoltat entre els meus amics i els companys de classe.
El punt que parla que el sexe és sinònim de coit heterosexual em fa pensar en el que em va dir una amiga: "Ahir ho vaig fer dues vegades amb el meu nuvi, no m'agrada, però és que si no ell es queda a mig fer, i a part si no la fica, això no és fer-lo."
Em sembla increïble que calga fer-lo perquè si no el xic "es queda a mig fer", i perquè si no, això no és sexe.
El segon punt, em fa acordar-me de tots els comentaris dels xics de classe: "Uy si, i que m'agrade i m'haja de fer gai!"
Qué dir referent a això? És que per ventura a tots els gais li agrada això? O fer això et duu directament a ser gai?
El tercer punt em fa "gràcia", tots els xics pensen igual, tots els diuen a les seues núvies: "Tú enrolla't amb la qual vulgues, si jo puc mirar, clar", però, a què no li diu que es pot enrotllar amb algun xic mentre ell mira?
En el text també parles que per a saber si eres homosexual, has de provar. Jo pense que aqueixa és la millor forma, no tenir por de sentir, de tenir curiositat, d'admetre'l.
Parles també que mai has vist dos xics/es besar-se en l'institut, ja que això portaria unes conseqüències tremendes, tot serien rogles, esbroncs o fins i tot insults, i no insults lleus, si no insults que poden fer mal de debò a les persones.
M'ha encantat l'últim paràgraf, hi ha tantes veritats...
Ens queda molt per fer, als homosexuals, als bisexuales, i també als heterosexuals que tinguen la mentalitat del segle en el qual estem, cal lluitar per poder triar el que t'apeteix, per no haver d'amagar-te per a besar a la teua parella encara que siga del teu mateix sexe, i per poder ser lliure, sense cap conseqüència.
28 d’octubre de 2009 20:0
Aquest text em sembla molt interessant, m'ha agradat molt i crec que té molta raó i està present en la nostra vida quotidiana.
En primer lloc tots tenim por, por de ser rebutjats per ser diferents als altres, per tenir els mateixos gustos, fins i tot per sentir diferent, per no ser "normals". Crec que això ha de canviar per que al cap ia la fi "a la varietat està el gust".
D'altra banda hauríem de posar fi a la pressió que el model sexual homogeni exerceix sobre nosaltres, per exemple si es parla de sexe la majoria l'associa amb el coit heterosexual, es desconeix que no només el coit és sexe!! I no només el sexe és heterosexual sinó que les parelles homosexuals també el practiquen.
Aquest model causa por en més àmbits, com la por de provar coses noves, per si agraden. Crec que no té res a veure que t'agrade una determinada pràctica sexual has de ser gai, lesbiana o bisexual.
Fa por provar pel que fa al sexe, però no hi ha tant por les drogues per exemple.
Com parles en el quart punt el sexe lesbià és una fantasia heterosexual masculina, però li donaria igual als xics si la seua nòvia es besara amb una xica lesbiana? O també donaria igual?.
El text també parla de com saber si és homosexual / bisexual i la resposta és provant, per això la sacietat ha de traure aquests pors ridícules i adonar-se que estem en el s.XXI.
Estic d'acord amb tu a mi també m'agradaria una parella de xics o de xiques besar a l'institut, seria un pas més.
En definitiva, no hem d'amagar els nostres sentiments per que siguin diferents, hem de treure'ls perquè la societat avanci i poder així contribuir.
29 d’octubre de 2009 16:58
Hola Rafeta,
ja sé que ets un home del segle XXI, i m'alegre molt!!!
Per a mi seràs el PRIMER que es va fer un bes amb un company al Villena; ara espere que continue i que hi haja molts xics més, ha ha ha.
Hola Amanda,
quin comentari més llarg! Ja tenia ganes de llegir-te. Tens molt bon cap i és una llàstima que no et faces sentir més a la classe. En fi... a poc a poc.
Una abraçada als dos
29 d’octubre de 2009 22:34
Hola Marta,
m'agrada molt això que dius de la gent que s'atreveix a experimentar amb les drogues i en canvi no ho fa amb la sexualitat. Les xiques tenen por de ser vicioes i els xics de no ser hòmens de veritat... Però ací en aquest bloc participa molta gent que no pensa així, i això està molt bé!!!
29 d’octubre de 2009 22:42
Publica un comentari a l'entrada