Sola, solita, solete (3)

[Paula es queda embarassada de Gorka després d'una vesprada de descontrol. Ella no vol avortar i Gorka, que fins aleshores era un fatxenda maltractador, acceptar fer-se càrrec del bebé. Davant de l'amabilitat i de la cura que li proporciona el xic, Paula pensa que s'està enamorant d'ell i li ho diu. La reacció de Gorka és fugir d'ella. La seua amiga Ruth li dóna consells.]

(en castellano) Continúa de Cupido i el zàping sexual.

Com podem prendre les regnes de la nostra vida? Com podem destronar Cupido?

Les xiques tenen poca pràctica com a subjectes que desitgen i no disposen de guions per a viure els seus anhels. Els models que les sèries i les revistes, ja ho hem vist en Física o Química, són fonamentalment dos: la Princesa i la Bruixa.

La Princesa és dolça, sensual, romàntica, complaent i enamorada.

La Bruixa és atrevida, fuig del compromís, és més sexual que sensual i castiga els xics.

Irene i Olímpia són bruixes; Blanca és una princesa. Alma (i abans Yoli) són bruixes; Ruth i Paula, princeses. El curiós és que els dos models de xica es defineixen en relació als xics. I el més curiós encara és el càstig que reben les dolentes: Irene perd a Tomás, “l’amor de la seua vida” i Alma es queda sense Quino per no ser sincera. A Olímpia, la veiem emprovar-se secretament l’anell de compromís de Blanca (fet que demostra que les bruixes desitgen ser princeses).

Això vol dir que les princeses tenen la seua recompensa? Doncs tampoc: a Blanca, li diuen que no a l’altar; Ruth està sent de nou maltractada per Cabano (que amb l’excusa de la malaltia, la deixa completament de costat sense donar-li ni una explicació); i Julio no creu Yoli quan aquesta li explica l’assetjament que està patint per part del pare d’ell.

En aquest model de xica-per-a-l’amor, sempre hi ha excuses que justifiquen que s’ha de cedir. L’abnegació de les dones és un tret ben valorat. Clara Coria ho anomena cedir aplacatori, pràctica que es realitza amb l’objectiu que l’altre no s’enfade i les valore, les protegisca i les estime.

En Física o química no passa, perquè el model és el de xica sexual. Però en la vida real, les dones encara no poden ser sexuals: en general assumeixen que els xics necessiten sexe i que, si no els el donen, hi haurà altres que ho faran. Accepten el seu paper d’instruments per al plaer masculí i es potencia que es relacionen amb les altres dones des de la competitivitat i la sospita, i no des de la sororitat.

Això és fruit dels missatges contradictoris que reben: sigues independent però, si no tens xic, és que estàs sola. El missatge de la sèrie i el de les revistes és el mateix: “En el fons, les xiques, encara que aneu de dures, el que voleu és un amor”. Olímpia i Irene, aparentment independents en el tema amorós, acaben desitjant ocupar el lloc de Blanca a l’altar. Alma, que s’acosta a Quino per ensenyar-la a lligar i a comportar-se amb les xiques, en realitat està enamorada d’ell.

Aquest amor és un mètode per a tapar forats afectius. És un mal amor i una mala educació. Una xica sense parella no està sola. La soledat és una altra cosa. I hi ha molta gent que està sola tenint parella. L’amor és voler construir un projecte il·lusionant i tenir el desig d’inventar-se maneres de ser pròpies que no seguisquen els tòpics establerts, que ja veiem on ens porten. Les xiques són víctimes de l’amor romàntic i de les expectatives que aquest els fa crear-se. L’any passat, algunes alumnes em deien que si em feren cas a mi no tindrien parella. I jo els escrivia aquelles tres paraules que vaig veure en una xapeta: “Sola, solita, solete”.

Jo crec que, si passem de sentir-nos soles, quan no tenim parella, a sentir-nos solets, haurem pres de veritat les regnes de la nostra vida i podrem decidir amb llibertat el que volem: estar amb parella o sense ella, però des de la compleció, no des de la soledat.

[Altres entrades de karici.es sobre el tema: “Yo antes era una guitarra...”, “Cuándo me lo devolverás”]

Transcripció del diàleg: 

Ruth: ¿Qué haces?, ¿qué te pasa?

Paula: ¡Que la he fastidiado, pero bien!

Ruth: Mujer, seguro que no hay para tanto. Le has dicho que te gustaba, ¿y qué?, tampoco se lo puede haber tomado tan mal.

Paula: En cuanto me ve, se pira. Me lo ha hecho tres veces, esta mañana. Pero ¿cómo se me ocurre decirle nada? Si, además, ¡¡es Gorka!! Esto son las hormonas que me tienen revolucionada.

Ruth: ¡Tú es que necesitas echar un buen polvo, Paula!

Paula: ¡Sí, seguro! Te recuerdo que un polvo es lo que me ha llevado a esto.

Ruth: Y un polvo es lo que te va a sacar. Es normal que, con lo bien que se está portando Gorka contigo, confundas sentimientos. Ahora lo que necesitas es volver a sentirte deseada por un chico, y ¡yo en eso soy una experta!]