La primera i la segona escena ocorren en un col·legi concertat: El Zurbarán (Fisica o química. Antena 3). La tercera, en un de privat (El pacto. Telecinco).
És així el professorat? Són així, els pares i les mares? I la gent jove? Passa això als vostres col·legis i instituts?
7 comentaris:
Se van pasando la pelota de los padres a los profesores (en el privado). Algunos padres no quieren o no saben hablar con sus hijos y prefieren que lo hagan en la escuela. Yo creo que se tendría que hacer en los dos sitios y con ideas parecidas aunque pienso que se tiene miedo por el qué dirán. También tendrían que haber clases para padres y madres.
No creo que haya mucha gente, muchos profesores, que hablen directamente del tema, sin tabues, como se hace aquí en este blog. Además, tus alumnos te felicitan y se nota que lo sienten de verdad.
Son todos patéticos, yo me legro de que almenos sea en la escuala privada. No quieren valores? pues ahí los tienen!!
Jo anava a un concertat i l'única classe de sexualitat que ens donàren va ser a 4º i el dia de la SIDA. A 4!!! Quan mitja classe ja havía tingut rel·lacions!.
Molt millor les teves classes a l'institut!
La primera classe d'anticonceptius me la donaren en segon de Bup (4t d'eso). La primera classe de sexualitat a l'escola ens la va donar una profesora de llengua. Estàvem les amigues parlant de genitals i una va dir que la vulva era lletja i que feia mala olor. La profe es a enfadar (de broma) i va dir que això no era cert, que era una part bonica del cos, con qualsevol altra, cadascuna distinta, i que no era bo no estimar-se, ni acostar-se al propi cos des del rebuig. Això em va fer pensar. I jo crec que educar és que et facen pensar. L'altra classe no educava, només informava.
Hola Mariano, hola anònim: és veritat: no sabem i tenim pors. Jo també m'alegre una miqueta que a les sèries, que tan malament ens presenten a les persones adultes, almenys siguen en escoles privades o semiprivades. I segur que també hi ha professorat que voldria donar sexualitat però no pot.
Hola Hèctor. Tindre relacions sexuals no és tindre relacions coitals. Partim d'aquesta confusió i pensem que s'ha de començar a educar en l'adolescència. I al meu parer és un gran error.
Aquest problema de que els pares diguen que l'escola a d'educar als joves sexualment i a les escoles diguen que això s'ha de fer a casa és molt greu perquè com que cap dels dos es decideix a educar com cal els joves acabem per ser "educat" al carrer, amb el que escoltem de companys o amics, etc.
Jo he tingut moltes xarrades informatives sobre sexualitat i des de ben petita, unes deien que per tindre relacions sexuals (referint-se sempre a relacions coitals) havíem de ser ja majors, altres relacionaven les drogues i el sexe i, per acabar, les que vint-mil vegades repetien els mètodes anticonceptius amb els percentatges d'eficàcia. Però fins a arribar a 3er mai m'havien fet reflexionar en la sexualitat i això va ser a la teua classe, Maria. Vaig veure que moltes de les reflexions que jo feia en privat i no m'atrevia a dir tenien molt de sentit i des d'aleshores vaig sentir-me més segura de les meues idees i amb valor per expressar-les.
Amb tot açò vull dir que amb les xarrades que m'havien donat fins aleshores nomes havien aconseguit que em sentira malament amb mi mateixa per les meues idees, i estic segura que n'hi ha més gent com jo...
Realment son molt necessàries classes d'educació afectivo-sexual i no xarrades informatives.
7 de febrer de 2010 11:39
Hola Marta, les teues paraules són molt importants perquè ajuden a marcar la bona direcció, la meua i la de totes les persones que intenten fer una educació sexual que servesca a les persones. La mateixa sensació de reconeixement que tu tingueres quan començàrem a parlar a classe en tercer, la tinc jo ara llegint-te i això em dóna ànims per a seguir i per a no sentir-me jo també una estranya que els diu coses estranyes als meus i a les meues alumnes. Encara hi ha pors, conservadorisme, idees distorsionades sobre la llibertat, falta de confiança en la gent jove que es pensa que si rep educació tindrà relacions sexuals de manera desenfrenada... Encara hi ha molt de masclisme, un model sexual coital obligatori (si abans ho era en el matrimoni, ara ho és des dels 16 anys), una moral diferent per a xics i per a xiques... i això és inseparable de qualsevol treball de prevenció que vulguem fer.
Així que gràcies de nou i a seguir aprenent i educant-nos, professorat i alumnat, els uns al costat de les altres.
8 de febrer de 2010 22:12
Publica un comentari a l'entrada