Comentari sobre "Un conte diferent"

Anònim

Malgrat que em plouran pedres, pense que porteu el moviment feminista massa al limit, es clar que tots hem de ser identics peró penses que coses com 'va decidir ser soltera i dedicar la seua vida als estudis per tal d'arribar a ser mestra de universitat'..... no se, pense que sobren dades... que passa... una dona no pot arribar a ser mestra si es casa amb un home? no tots el homes son roïns, no em considere roi...pel que n`hi ha que lluitar es per a que eixa dona, quan arrive a la Universitat tinga el mateix sou que altre mestre varó,i tant de solterisme perque el homes som tots uns "#@~@#~@~#@"...

Hola Anònim, he estat esperant a veure si plovia però en vista que no, m’he decidit a donar-te la meua opinió sobre el que comentes (en un post, perquè és massa llarga i no em cap)

A mi el conte em sembla molt divertit i imaginatiu, i trenca alguns dels pilars bàsics del model sexual hegemònic: la parella protagonista és homosexual i els barons que hi apareixen (els nans) no se senten ofesos per no ser triats i ajuden les dones a trobar un mascle que els acomode. Introdueix també el sexe en grup, ja que Tarzan va ser concebut en una orgia multiracial. I, finalment, Mulan no té com a objectiu a la vida tenir una parella, sinó que la prioritat és la seua carrera.

Dius que ens passem de feministes, i associes el feminisme amb l’odi als hòmens. La teua associació és més que discutible, però sol utilitzar-se sovint per a desacreditar idees feministes amb les quals no s’està d’acord!!

També manifestes que hòmens i dones som idèntics i que el que hauríem de demanar és que una dona cobrara igual que un home. Això encara no passa, malauradament, però és clar que el feminisme fa aquesta demanda, i ben alt. Qualsevol persona l’hauria de fer. Però la desigualtat no s’acaba ací!!!!

Luis Bonino ho ha estudiat bé (en un altre post de Karicies faig un resum dels micromasclismes). En “Los varones hacia la paridad en lo doméstico” (2000) Bonino, explica que:

-- A l’estat Espanyol, el 50% dels barons adults que viuen amb familiars no fan res més que menjar i descansar. Solament un 3% comparteix igualitàriament las tasques.
-- Que hi haja un home a casa, augmenta el treball de les dones en 8 hores a la setmana (igual o més que un fill).
-- Quant a la cura de les criatures, els barons s’impliquen un poc més, però sobretot en activitats agradables i d’oci. En la cura de la gent gran la implicació és mínima.
-- Una de les variables més importants relacionades amb la implicació en el treball domèstic del baró són els recursos professionals i econòmics de les dones. Quan els tenen, pressionen més i negocien més la realització de les tasques. El nivell educatiu del baró hi té poc a veure.
-- En les parelles on els dos tenen treballs remunerats, els barons no participen més que quan la dona només treballa a casa; més bé són les dones les que treballen menys: es tornen més pràctiques i menys curoses. El que sol passar també és que es contracte personal remunerat.
-- Per cada hora que la dona ocupa en un treball remunerat, el baró incrementa el seu treball en la llar en 5 minuts.

Com veus, les dades són prou clares. Les dones poden cobrar igual que els hòmens, però si els barons continuen sense implicar-se en les tasques i en la cura, la jornada de les dones és doble.

Tornant al conte, no s’està dient que els hòmens siguen #@~@#~@~#@. No tindre parella estable no vol dir no tindre relacions! I el feminisme no és ni el contrari del masclisme, ni l’odi contra els hòmens. El feminisme és una denúncia de les injústicies. Les dones han treballat sempre, dins i fora de casa. Els hòmens continuen sense fer-se càrrec de la seua part de responsabilitat en la convivència i entenc perfectament, i qualsevol persona mínimament sensible ho entendria, que una dona preferesca estar sola que amb un fill-parella que no li demostra la seua estima compartint la feina de la casa.

I més que dir-nos radicals, ara el que toca és que els barons us poseu les piles i, al costat, no en contra de les feministes, puguem aconseguir de veritat la igualtat: en el treball remunerat i en el que es fa sense cobrar.