Els límits a la feminitat

(en castellano)
Què és el que un xic no vol que pensen d’ell? I una xica?
Quins són els límits de la feminitat “acceptable”? I els de la masculinitat?
En quins moments la gent es burla, margina, critica, ridiculitza... a un xic? I a una xica?
De quines maneres es fa?
Què s’aconsegueix insultant, burlant-se, pegant... maltractant així?
Com ens sentim quan ens critiquen a nosaltres? (1)

A les xiques, quan se les vol criticar perquè han traspassat els límits de la feminitat acceptable se les qualifica de: guarres, masclots i bolleres.
Als xics, de maricons, gallines i calçasses.

En aquest post revisarem els límits i parlarem de les diverses maneres de ser xica.

Guarra (puta, zorra...). Aquest qualificatiu se li posa a una xica, no per cobrar pel sexe, sinó per expressar desitjos sexuals, parlar obertament de la sexualitat, tindre diverses relacions, etc. Alguns xics, molt masclistes, també solen usar aquestos qualificatius per a una xica que rebutge les seues proposicions. I altres xiques també l’usaran per a desqualificar les xiques amb les quals competeixen per un xic. 

A l'altre extrem, n'hi hauria el qualificatiu d'estreta o el d'escalfabraguetes, que serveix per a castigar aquelles xiques que no volen complaure els xics i no "es deixen" o per a insultar aquelles que, suposadament, provoquen els xics però després els deixen "a mitges". Per baix d'aquestos insults n'hi ha el reconeixement al dret dels barons de ser complaguts per les xiques, sense tindre en compte que elles també tenen desitjos i que aquestos també haurien de ser tinguts en compte al mateix nivell.

Bollera (tortillera, camionera...). Les dones lesbianes pateixen una doble discriminació: per dones i per lesbianes. La lesbiana femenina és acceptada perquè sol formar part de l’imaginari pornogràfic dels xics heterosexuals; però una lesbiana masculina no es considera atractiva ni desitjable, i generalment serà durament criticada i insultada.

Masclot (marimacho, xicazo, tiot...). La masculinitat només és masculina? En absolut. La virilitat, potser sí; però la masculinitat (o la feminitat) són masculines i femenines, i sempre ho han segut. Les xiques també poden ser masculines i de fet, al llarg de la història, hi ha hagut dones masculines: és normal i està bé que així siga (el llibre de la fotografia parla de la masculinitat femenina).

Hi ha encara un altre qualificatiu que no representa exactament un límit a la feminitat però s’hi acosta:

Gorda (foca, lletja, friki...). Si no ets atractiva, no se’t veu. Els xics tradicionals tendeixen a sexualitzar les xiques. La gorda, la lletja, la rara... no interessen perquè no es consideren desitjables i, per tant, no existeixen. No són persones perquè no són oportunitats sexuals. Les xiques tradicionals també les discriminen perquè el que mola és ser una divina.

Què representen els insults guarra, masclot, bollera, foca...? No pot ser atractiva una xica musculosa?, masculina?, gorda?, sexual?... Les xiques han de ser fidels, discretes, només sexuals amb les seus parelles, atractives i femenines. I si no són heterosexuals, almenys que no siguen masculines i que estiguen "bones". La seua sexualitat s’ha de controlar, els seus cossos també, i els insults serveixen per a aquesta finalitat.

I què passa amb la diversitat? L’eradiquem a base d’insults? Tots i totes iguals? Ens hem de ficar la sabata de taló alt (realment o metafòricament) encara que no ens càpiga?

PD: Darrerament s’està posant de moda el qualificatiu de puta o zorra entre les amigues. És una manera de reapropiar-se del terme per a resignificar-lo i ampliar els límits de la feminitat?

(1) Preguntes i classificació extretes de "Heteropatriarcado y masculinidad" Álvaro Ruiz (Curs "Sexes, gèneres, amors i dolors, 2010)