Dia contra l'homofòbia i la transfòbia: 17 de maig

Karici.es porta tota la setmana parlant de límits i de fronteres, del que se li permet a un home de veritat i a una dona com cal, i de les pressions (directes o indirectes) perquè cap persona se n'isca de les quadrícules:

Sexe: home o dona. I les persones intersexuals?
Gènere: masculí o femenina. I els hòmens femenins? I les dones masculines?
Orientació sexual: heterosexualitat. I l’homosexualitat, i la bisexualitat?
Identitat: home o dona. I les persones trans?

Dilluns 17 de maig és el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia. En 1974 l’Associació Americana de Psiquiatria va eliminar del Manual de Classificació de Malalties Mentals l’homosexualitat i la bisexualitat. Altres societats científiques del món també ho feren fins que finalment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho ratificà el 17 de maig de 1990.

És curiós que la celebració tinga a vore amb la despatologització d’uns desitjos que es donen arreu del món i també en altres espècies animals. L’antropòleg Rafa Xambó (Sexualitat provisional, 1988) ens explica que l’homosexualitat masculina és habitual en gran part de societats. Entre els xukxees de Sibèria, els homes homosexuals són considerats poderosos bruixots, tenen una posició de poder i un prestigi considerable i poden casar-se amb altres homes. Els siwans d'Àfrica, joves i grans, casats o solters, es diverteixen amb el coit anal i qui no entra en aquestes activitats és considerat estrany. Tots els solters keraki de Nova Guinea practiquen el coit anal. Entre els indis crow de Montana (USA) són normals els contactes bucogenitals. Pel que fa a la pràctica homosexual femenina és més minoritària i no té la consideració social de prestigi de la masculina. Així, entre les aranda d'Austràlia és habitual acaronar‑se el clítoris mútuament i també tenen pràctiques lèsbiques les aymara, haitianes, samoanes, etc.

A les aranda o als crow els deu fer igual que la AAP els considere o no malalt*s. També ens fa igual a les persones que sabem que la ciència no és neutral i que els mateixos condicionants que ens afecten a nosaltres, els afecten a les persones que decideixen quina és la manera adequada o no (sana o insana) de viure l’estima i el desig.

El problema és que fins que arribem a pensar que no som persones malaltes (independentment del que diga la medicina, la psicologia, la legislació...) la societat desplega tot un munt de recursos per a fer-nos fora del sistema. Els mitjans de comunicació (les pel·lis, les sèries, els anuncis...), l’escola (i el seu currículum), la societat en general... ignoren o maltracten les persones diferents: per homosexuals, per masculines, per femenines, per quedar-se a mitges entre els sexes... Tot això pot fer creure una persona jove que no és normal i és molt trist que encara passe.

Per fortuna, les coses estan canviant. Hi ha homofòbia, però també hi ha persones que fan sentir la seua veu contra la intolerància, i els comentaries deixats en els anteriors post així ho exemplifiquen.

Gràcies a tot el món que trenca les quadrícules i que permet, amb la paraula, que tots desitjos tinguen cabuda!!

(PD: de la cançoneta, esborrem això de "l'home/dona de la teua vida" i alguna coseta més)