El fet que siguen els mateixos locals i algunes marques comercials les que patrocinen una bona part de la desfilada, el protagonisme que hi tenen l’enorme quantitat de barons amb cossos de gimnàs, la falta de qüestionament d’un model de sexualitat atlètica o la manca de crítica antisexista, han provocat que diverses persones i col·lectius qüestionen aquestes desfilades, qualificant-les de passarel·la de models, tot reclamant el caràcter reivindicatiu, i no comercial o purament festiu, que hauria de tindre la diada. Les discrepàncies han provocat que ciutats com Barcelona celebren dues manifestacions: la “Pride Barcelona” (27 de juny) i la manifestació de l’orgull “Pel dret al propi cos” (26 de juny).
A València, col·lectius com la Xarxa Transmarikabollo proposen acudir a la manifestació reclamant la lluita i qüestionant l'heteropatriarcat capitalista, i han elaborat un manifest que recorda i denuncia, entre altres coses, “la transfòbia del carrer, però també la què té lloc a les consultes psiquiàtriques” i “la mercantilització i partidisme de la lluita pels drets de les lesbianes, gais, trans, intersex i queer”.
El lema de la manifestació d'enguay, que a la nostra ciutat organitza el col·lectiu Lambda, té un caràcter marcadament reivindicatiu: “Transsexuals amb drets, ja!”. El de l'any passat va ser: "Una escola sense armaris". Tots dos eslògans ens recorden que encara queda molt per fer, que les manifestacions estan molt bé però que la lluita ha d'estar en el dia a dia.
3 comentaris:
Gràcies, guapa. Aquí va el manifest:
MANIFEST CONVOCATÒRIA DEL 26-J
DIA DE LA LLUITA TRANS-MARIKA-BOLLO-QUEER
Volem un Orgull per a tots/es, independentment de la capacitat adquisitiva de cada un/a, independentment de la seua situació davant la llei d’estrangeria, l'excloent mercat de treball o l'accés a l’espai de consum en el qual s'ha convertit “l'ambient oficial”, on sols compten els cossos de gimnàs de barons blancs, amb papers i una “estupenda professió liberal”.
Els col•lectius LGTB oficialistes patrocinats per grans multinacionals que es lucren fomentant el consumisme exacerbat i la precarietat, ens conviden un any més a participar de la seua desfilada de marques, targetes de crèdit i hipocresia, perpetuant els estereotips que res tenen a vore amb promoure una lluita antisexista real i per la diversitat. L'ambient, lluny de ser alliberador, s'ha convertit en una passarel•la de models i cànons de bellesa, copiant la “norma” heterosexual, capitalista i patriarcal.
En aquest “any per a TRANSformar”, els col•lectius de base, baix el lema “Stop Patologització Trans”, que el passat octubre mobilitzava a més de 40 ciutats a tot el món, reivindiquem que la transsexualitat no és cap malaltia, ni psiquiàtrica ni orgànica. És lamentable que encara es consideren com patològiques totes les identitats i expressions de gènere que no encaixen al sistema binari home-dona. Les persones trans i intersex, no tenim cap transtorn mental.
Que els cossos d'home han de tenir actituds masculines i els cossos de dona actituds femenines, és un dogma pervers que atempta contra les llibertats de les persones. La masculinitat i la feminitat no són processos naturals, sinó aprenentatges, codis i llenguatges. El discurs biologicista sobre el gènere és el que fomenta la violència contra les persones trans i intersex, cap a totes les persones que no encaixem a la categoria home o la categoria dona. El fet de considerar la transsexualitat com una malaltia és una discriminació molt greu que ja no es pot justificar de cap manera. Ja no ens para l'eterna excusa de la cobertura dels nostres tractaments. Tenim dret a aquestos sense ser considerades malalts/es mentals; si modifiquem els nostres cossos és perquè la societat castiga tota diversitat corporal i identitària.
Denunciem la transfòbia del carrer, però també la què té lloc a les consultes psiquiàtriques, en la patologització de les nostres identitats no normatives, als acomiadaments improcedents, a l'exclusió social, a les mirades alienes i als discursos que ens tracten com a víctimes.
Denunciem que els controls policials persegueixen a les persones immigrants, moltes d'elles perseguides per la seua condició sexual o de gènere als seus països d'origen, i que moltes acaben deportades, després d’una prèvia estada als indignes Centres d'Internament per a Estrangers (CIE).
Denunciem que la LGTB-fòbia jeràrquica catòlica tinga uns privilegis, especialment, fiscals, que no tenia ni amb el PP.
Denunciem la mercantilització i partidisme de la lluita pels drets de les lesbianes, gais, trans, intersex i queer.
XARXA TRANSMARIKABOLLO.VLC
VINE AMB EL BLOC CRÍTIC A LA MANI, DISSABTE 26 DE JUNY, 19H30, A LA FONT DEL PARC DEL PARTERRE
Mirant de nou el post que vaig escriure l'any passat "Una escola sense armaris" he recordat la meua classe de batxillerat. Havien fet el mateix que posa a la samarreta: comptar la gent homo, hetero, bi... de la classe. M'ho contaren després i vaig riure. A més,la varietat era enorme. De vegades creus que no serveix per a molt el que es fa, en els moments baixos, i després veus com arriba i entra una miqueta en les seues vides... Em va agradar molt la samarreta i la campanya de l'any anterior. De fet, li vaig fer la foto a Alec, un transsexual valencià, mestre de professió, que la portava.
No penses ni per un moment que les teves paraules no tenen cap sentit per nosaltres. La nostra classe és un exemple de respecte que tindrien que imitat altres i aixó, es el resultat del treball de gent com tu.
Publica un comentari a l'entrada