La performativitat del gènere explicada per una alumna de primer d’ESO. Olé la Zoe!!!
(: Zoe 1 A :) ha dit...
Sóc de les persones que pensen que la feminitat i o masculinitat no és pròpia; sinó que la gent copia a les persones que té al voltant i, depenent de com se sent més còmode, elegeix ser més masculí o més femení.
Tampoc pense que la gent haja de ser d’una forma o d’una altra, sinó que ha de ser com ell/a vulga ser.
Crec que l’educació és molt diferent perquè a voltes si t’eduquen d’una forma o d’una altra canvia molt la teva forma de pensar, de vestir, de caminar, d’actuar front a les diferents situacions de la vida...
Em pareix molt bé la forma que tenen d’actuar les drag kings perquè, a part de vestir-se d’home, canvien tota la seva personalitat, no a soles per a passar-ho bé, sinó també per a canviar i veure com et tracta la gent quan ets un home o una dona.
La paraula “marimacho” no hauria d’utilitzar-se despectivament sinó tot el contrari, com si fóra una cosa rara, diferent, estanya, però mai roïna.
No entenc per què la gent “normal” li diu a la gent que li agrada el mateix sexe que perquè!! Si ells tampoc mai trobaran la resposta correcta, per què preguntar-li a la gent??
També m'han agradat molt els vídeos que ha penjat Rosa sobre aquest tema.
Besets, Zoe (LL) ;)
Tampoc pense que la gent haja de ser d’una forma o d’una altra, sinó que ha de ser com ell/a vulga ser.
Crec que l’educació és molt diferent perquè a voltes si t’eduquen d’una forma o d’una altra canvia molt la teva forma de pensar, de vestir, de caminar, d’actuar front a les diferents situacions de la vida...
Em pareix molt bé la forma que tenen d’actuar les drag kings perquè, a part de vestir-se d’home, canvien tota la seva personalitat, no a soles per a passar-ho bé, sinó també per a canviar i veure com et tracta la gent quan ets un home o una dona.
La paraula “marimacho” no hauria d’utilitzar-se despectivament sinó tot el contrari, com si fóra una cosa rara, diferent, estanya, però mai roïna.
No entenc per què la gent “normal” li diu a la gent que li agrada el mateix sexe que perquè!! Si ells tampoc mai trobaran la resposta correcta, per què preguntar-li a la gent??
També m'han agradat molt els vídeos que ha penjat Rosa sobre aquest tema.
Besets, Zoe (LL) ;)
19 d’abril de 2011 12:33
8 comentaris:
Aquí un buen resumen de la teoria de la performatividad del género:
Judith Butler para principiantes
Encuentro en la "Teoría Queer" una dificultad: si la diferencia de género precede, o es condición de posibilidad de la percepción de la diferencia sexual... ¿no viene esto a decir que es la conciencia lo que determina el ser y no el ser lo que determina la conciencia? Quiero decir ¿no implica esta premisa una re-inversión idealista de la inversión marxista (materialista) del idealismo? No sé si me explico.
Jo pense que el que a dit ZOE esta molt be Perquè amb va agradar el que va ficar de els marimacho que les chices sols per fer alguna cosa de homes ja tenim que ser marimachos .FELICITATS ZOE molt bon comentari. Per el vídeo de Carlota jo pense que si ella no esta preparada no li te que deixar el seu Novi .no te raó si no esta preparada no passa res .
En la majoria pense com Zoe, però no deuria d’haver sexes diferents! Simplement hi ha gent, algunes amb vulva y ovaris y altres amb penis y testicles. El de més el han creat l`aumanidad...
Jesús, que aquest blog el llegeixen xiquets, no digues eixes coses!
Hola Jesús, la publique en dos trocets, que no em deixa)
No m’havia parat a pensar en la relació entre marxisme i teoria queer, però arran de la teua pregunta crec que és interessant fer-ho. T’adjunte un article de Judith Butler que es diu “El marxismo y lo meramente cultural”, per si t’interessa. http://www.cholonautas.edu.pe/modulo/upload/butl.pdf
Bé, pel que jo entenc de la teoria queer, la qüestió de si abans hi ha el sexe o el gènere, la consciència o el ser social, crec que és un poc com la pregunta de què és primer, si l’ou o la gallina. El fet de considerar-ho d’aquesta manera no li lleva, al meu entendre, potència, ni és cap contradicció. Tanmateix, és molt possible que si Butler es passara pel blog, em diguera quatre coses.
Destacaré el que em crida l’atenció de la teoria i d’aquesta filòsofa i ja em dius:
Una de les novetats de la teoria queer, que també Butler formula, és afirmar que el sexe no és l’expressió d’allò natural. Entendre el sexe com els significats culturals que assumeix el sexe no problematitza el sexe, sinó que naturalitza el gènere, i perpetua la divisió binària (masculí/femení) i l’ordre obligatori de gènere/sexe/desig. Ni la biologia és el destí, ni tampoc la cultura és el destí, diuen, però tampoc les persones som meres receptores passives d’una llei cultural inexorable.
“En algunos estudios, la afirmación de que el género está construido sugiere cierto determinismo de significados de género inscritos en cuerpos anatómicamente diferenciados, y se cree que estos cuerpos son receptores pasivos de una ley cultural inevitable. Cuando la ‘cultura’ pertinente que ‘construye’ el género se entiende en función de dicha ley o conjunto de leyes, entonces parece que el género es tan preciso y fijo como lo era bajo la afirmación de que ‘biología es destino’. En tal caso, la cultura, y no la biología, se convierte en destino”
La segona qüestió al meu parer important és que la teoria queer posa l’èmfasi en el fet que la identitat es construeix en un context determinat (on el gènere no és l’únic factor de subordinació) i que el gènere no es pot separar d’altres eixos relacionals de poder (classe social, ètnia...) que dibuixen la identitat. A més, el gènere és no un atribut, sinó una relació que es construeix en un context determinat de relacions culturals i històriques especifiques. Butler proposaria una concepció del gènere i de la persona no construïda en oposició a cap altra, sinó contextual i relacional entre subjectes socialment conformats en un context determinant, i on el gènere no és substantiu sinó només un punt de convergència.
“Una posición feminista humanista puede sostener que el género es un atributo de un ser humano caracterizado esencialmente como una sustancia o ‘núcleo’ anterior al género, denominada ‘persona’ que designa una capacidad universal para el razonamiento, la deliberación moral o el lenguaje. No obstante, la concepción universal de la persona ha sido sustituida como punto de partida para una teoría social del género por las posturas históricas y antropológicas que consideran el género como una relación entre sujetos socialmente constituidos en contextos concretos. Esta perspectiva relacional o contextual señala que lo que ‘es’ la persona y, de hecho, lo que ‘es’ el género siempre es relativo a las relaciones construidas en las que se establece. Como un fenómeno variable y contextual, el género no designa a un ser sustantivo, sino a un punto de unión relativo entre conjuntos de relaciones culturales e históricas específicas.”
També em sembla molt interessant quan afirma que el gènere no és una identitat tancada, finalitzada, completa, sinó una identitat oberta, que arriba a ser, ja que es construeix performativament imposada pel tabú i l’aprovació social.
“En este sentido, el género siempre es un hacer, aunque no un hacer por parte de un sujeto que se pueda considerar preexistente a la acción. El reto que supone reformular las categorías de género fuera de la metafísica de la sustancia deberá considerar la adecuación de la afirmación que hace Nietzsche en La genealogía de la moral en cuanto a que ‘no hay ningún ser detrás del hacer, del actuar, del devenir; el agente ha sido ficticiamente añadido al hacer, el hacer es todo’. En una aplicación que el mismo Nietzsche no habría previsto ni perdonado, podemos añadir como corolario: no existe una identidad de género detrás de las expresiones de género; esa identidad se construye performativamente por las mismas expresiones que, al parecer, son resultado de esta.”
Però Butler també té la intenció de desvetllar les operacions polítiques que s’amaguen darrere de la construcció del gènere com a forma de poder i que produeixen l’efecte de la naturalitat, l’originalitat i la inevitabilitat. I per a fer-ho recorre a la genealogia:
“Considerar que las categorías fundacionales del sexo, el género y el deseo son efectos de una formación específica del poder requiere una forma de cuestionamiento crítico que Foucault, reformulando a Nietzsche, denomina ‘genealogía’. La crítica genealógica se niega a buscar los orígenes del género, la verdad interna del deseo femenino, una identidad sexual verdadera que la represión ha mantenido enterrada; la genealogía indaga sobre los intereses políticos que hay en señalar como origen i causa las categorías de identidad que, de hecho, son los efectos de instituciones, prácticas y razonamientos de origen diverso y difuso. La labor de este cuestionamiento es centrar –y descentrar— esas instituciones definitorias: el falogocentrismo y la heterosexualidad obligatoria”.
Ja per acabar diré que més que de teoria queer, que encara no he sabut explicar al meu alumnat de primer d’ESO, (i quan no sé explicar alguna cosa vol dir que encara li he de pegar voltes), m’interessa destacar les pràctiques queer i evidenciar la violència que aquesta concepció binària del gènere provoca cap a les persones que no es consideren originals, vertaderes, naturals... Trobe ben injust que els gèneres intel•ligibles siguen només aquells que mantenen relacions de coherència i continuïtat entre sexe, gènere, pràctica sexual i desig. I per a la resta: la reprovació social!
(Les cites són de Butler: El género en disputa)
Publica un comentari a l'entrada