El meu dia com a homosexual
(xica, primer d’ESO, curs 2012-13)
Són les set i mitja del matí,
m’alce del llit i em mire a l’espill. La veritat és que jo no em sent gens
diferent: sóc una xica, no sóc marimatxo, a soles m’agraden les persones com
jo! Em comence a vestir. Què em puc posar per a no semblar diferent? Em
decidisc per una samarreta blava; crec que és una bona elecció i no vull ser
criticada.
A mi m’agradaria cridar que sóc
lesbiana però... amb aquesta societat és impossible. Em torne a mirar a l’espill
i no em sent a gust amb mi mateixa. Jo vull expressar el que sent però no és
gens fàcil. De totes formes, és que ja porte molt de temps ocultant-ho i hui
serà el dia! Agafe la maquineta d’afaitar i em talle els cabells, em canvie de
roba i sóc jo mateixa. Tinc l’autoestima més alta que totes les ximpleries que
em puguen dir.
Arribe a l’institut i, només creuar
per la porta, ja em diuen els primers “piropos”, però no em molesten perquè
tinc assumit el que sent i la meua resposta és: “Sí, i tu què, heterosexual?”.
Tots es queden bocabadats. Passa el matí i jo encara estic somrient i m’agrada
sentir-me bé.
D’açò ja ha passat un temps. La
gent em mira bé i ja no sóc estranya, i m’agrada. No em penedisc gens d’haver
dit la meua condició sexual. Sóc normal!
I si fóra gai? (xic, primer
d’ESO, curs 2012-13)
M’alce a les 7.30 per anar a
l’infern, em rente la cara i les dents, em vist amb una roba que no siga molt
de “maricó” per a vore si així deixen d’insultar-me i per a parèixer més
masculí. Me’n vaig a l’institut a soles perquè ningú vol estar amb mi.
Al començament de les classes,
abans que vinga el mestre, els insults estan servits: que si maricó, que si plumilla,
que si invertida de mierda... Són tants dies d’insults que és com una
rutina.
Després de tres hores de classe
eternes, eixim al pati. El xic que m’agrada és un de tants que m’insulten i els
seus insults són els que més m’afecten perquè ell m’agrada molt, però no
accepta els gais i veig impossible poder solament aconseguir el seu respecte.
Encara no he eixit de l’armari ni
pense fer-ho perquè no tinc cap ajuda. Això és un infern de vida.
Una vida homosexual (xica,
primer d’ESO, curs 2012-13)
Quan m’alce pels matins, el primer
que faig és vestir-me el més paregut a com ho fan les xiques normals, més que
res perquè no es note que sóc diferent i que no descobrisquen que la meua
manera d’opinar i els gustos són totalment antònims als de les altres.
M’agrada una xica i solament la meua
millor amiga ho sap. Abans tenia una altra millor amiga, però quan li ho vaig
contar, va deixar d’ajuntar-se amb mi per vergonya o per por que m’escomençara a
agradar. Ara ja no parlem. La meua millor amiga actual ho sap i no li importa.
Ella i jo ens portem de meravella encara que els nostres gustos siguen diferents.
Tinc por de contar-ho i que la gent
es fique amb mi i sofrir bullying, per això no ho conte; no vull que em
passe com amb la meua ex-millor amiga. Em sentiria molt malament.
A la xica que m’agrada la vaig
conèixer a l’equip de futbol. Ens vàrem fer amigues de seguida i vàrem quedar
molts dies com a amigues, però jo volia alguna cosa més que això. Abans de
conèixer-la m’havien agradat sempre els xics, però quan la vaig conèixer vaig
sentir una cosa especial i diferent, una sensació d’agradar.
No li ho he contat a ma mare per
por que em mire estrany o s’estresse per tindre una filla homosexual.
Ara els meus dies són com abans,
igual, però quan les meues altres amigues em pregunten qui m’agrada, jo
conteste que m’agrada un xic. Eixe xic és la tapadora per no dir que realment
m’agrada algú del mateix sexe. M’esperaré a ser més major per a eixir de
l’armari, després de l’institut.
(No basada en la realitat)
(Xic, primer d’ESO)
Arribe a l’institut i en vore a
eixe xic que tant m’agrada, note que hi ha una pressió que m’impedix estar amb ell.
No puc deixar de pensar que mai podré estar amb ell.
Quan arribe a casa, li ho conte a
la meua germana i em diu que em busque un xic millor, que no em mereix i que em
farà molt de mal, però és impossible oblidar-me d’ell. I em diu que si no
m’oblide d’ell li ho contarà a ma mare, però l’únic que faig és pensar amb
ell.
Relat (xic, primer d’ESO)
Quan vinc a classe, em resulta
difícil parlar amb el xic que m’agrada, que és de 3r d’ESO. Quan em prepare la
roba, és un vestit rosa i porte els cabells llargs, i quan jugue a la Xbox, ho
faig amb les Barbies. Quan estic a classe, és difícil parlar amb els xics que
no són com jo. És difícil conviure així perquè sempre pense que ho saben i que
per això em miren malament. Em tracten com si fóra estrany, són coses meues.
Quan estic a casa i em fique al Tuenti, em resulta difícil parlar amb el xic
que m’agrada.
També pense que en la meua família
estan parlant de mi a la meua esquena.
No m’agrada que les persones es
riguen de mi i em tracten com si fóra diferent. Algun dia, amb la meua família,
com diuen alguns, “eixiré de l’armari”, i si no els agrada, que es foten.
El meu particular dia a
l’institut (xica, primer d’ESO)
Al principi, quan vaig eixir de
l’armari, tots els meus amics de veritat em varen donar suport però els altres
varen començar amb els rumors, que a Sofia li agrada Lluna, que si està als
vestidors dels xics... i milions de xafarderies més que ni jo sabia de mi. Quan
va passar el temps, tots es varen acostumar a allò, ja que la meua forma de ser
no va canviar gens. Però a l’hora de l’atracció era molt diferent. Va arribar
un moment que em vaig adonar que estava enamorada d’Ana i cada vegada que la
veia volia estar amb ella. Li ho vaig contar al meu millor amic i em va dir que
estava molt bona, però jo no vaig fixar-me molt en això. A mi no solament m’agradava el seu físic ni sols l’exterior sinó també el seu caràcter.
Un dia em vaig armar de valor i li
vaig preguntar pel Tuenti que com estava i que volia ser la seua amiga, però ella
no em va respondre i jo vaig estar tota la vesprada pensant que no hauria
d’haver-ho fet. Però al dia següent ella em va respondre en un privat i em va
dir que d’acord, però que ella no volia res més. En eixe mateix moment vaig
pensar que ja no podria tindre amb cap persona una conversació normal sense que
es pensaren que volia alguna cosa més, i li vaig explicar a Ana que encara que
ella no era com jo, la volia com a alguna cosa més, però que no se sentira
pressionada. Ella em va recordar en les meues decisions i amb el pas del temps
ens vàrem convertir en millors amigues.
Un dia, ella em va presentar una
altra amiga seua que era homosexual, i em va agradar des del primer dia i començàrem
a conèixer-nos i ací estem juntes després de 5 anys, i molt felices.
2 comentaris:
Activitat que férem a classe de primer d'ESO per a preparar la Vesprada diversa. Els vaig demanar que imaginaren (o que simplement contaren) com seria un dia de la seua vida sent homosexuals o transsexuals. Ningú va triar ser trans.
Pense que aquestos xics i xiques han siguts molt valents a l'hora de dir que eren homosexuals. Jo conec gent homosexual i no té cap problema a dir-ho, ja que és una elecció sexual con qualsevol altra. No entenc per què encara hi ha gent que insulta els homosexuals, però ells el que han de fer és passar d'ells i no fer-los cap cas ja que només que diuen ximpleries. Jo pense que ningú ha d'acomplexar-se del que és.
Publica un comentari a l'entrada