Dilluns 3 de juny de 16.00 a 19.00
IES Isabel de Villena (C/ Isabel de Villena, 4, València)
Intervindran:
• Cristian Pérez, estudiant de Psicologia i exalumne de l’IES Isabel de Villena, i Miquel Tabuenca, estudiant d’Història i exalumne de l’IES Isabel de Villena.
• Miquel Missé, sociòleg i activista trans. Coautor de El género desordenado (Egales, 2010) i autor de Transsexualitats, altres mirades possibles (UOC, 2012)
• Maria José Vivó, membre d’AMPGIL (Associació de mares i pares de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals)
• Jordi Jiménez, del grup Jove de Lambda.
Organitza: Rosa Sanchis, professora de Valencià de l’IES Isabel de Villena.
La Vesprada diversa no és una xarrada sobre homosexualitat i transsexualitat. No va adreçada a adolescents lgtbi (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals) o a famílies de joves lgtbi. És per a tota aquella persona que alguna vegada a la seua vida s’ha qüestionat, ni que siga un poquet, l’educació rosa i blava que es dóna a les persones i la injustícia de les violències (suaus o fortes) que pateix qui se n’ix dels models de gènere tradicionals: els xics que ploren, les xiques esportistes, els pares que cuinen i netegen, les mares fortes que reivindiquen el seu temps, els xiquets que volen jugar a nines i a cuinetes, les xiquetes que porten els cabells curtets, etc. La diversitat no està només en les persones lgtbi, està en tot el món. Per això ens encantaria que vingueres a aquesta Vesprada diversa i que cada vegada siguem més persones lluitant contra les violències i defensant la diversitat. Us hi esperem!!
29 comentaris:
La vesprada diversa em va agradar molt i en va ensenyar molt sobre la diversitat.
Vaig aprendre a que no tot te que ser blau o rosa i que em va encantar conéixer a Miquel Missé i Miquel Tabuenca i Cristian Pérez.
Ahir, vàrem estar en “La vesprada diversa”, Cristian i Miguel ens varen contar com es varen sentir al eixir de l'armari, ens pareix molt bé aquesta xarrada perquè no n'avergonyixen de ser homosexuals i es consideren com un més i això està molt bé.
Desprès Miquel Missé ens va comptar el que ell havia passat a l'institut perquè ell volia que el tractaren com a un xic i els professors i els alumnes es negaven o es ficaven amb ell. També ens va contar que ell tenia una novia i li estava donant un petó en el pati i li varen cridar l'atenció perquè no volien que li donara petons a altres xiques.
Això no ens pareix bé perquè tots tenim dret de donar-li un petó a una persona del nostre sexe, i també ens pareix bé el que va fer Miquel que va passar dels insults i no va canviar perquè als demés no els agradara.
Ens va dir que si nosaltres veiem que si una persona es ficava amb altra que també fora homosexual, transsexual o bisexual que reaccionàrem i no ens quedàrem parats sense fer res i defendre a eixa persona perquè també ens hem de ficar en el seu lloc i vore com es senten.
Aquesta xarrada ens va paréixer molt interessant i vàrem aprendre a actuar en un conflicte com aquest, i a valorar a aquestes persones.
Hola a tots i totes les bloggers i bloggeres, em va agradar molt la conferència, i crec que va eixir prou bé en comparació a altres anys, pel tema de twit.
Va estar interessant, l'única pega que trobí va ser la falta de debat, sobretot quan la dona va dir allò dels xics i la falda. Pel demés va ser una vesprada molt interessant.
Per cert, em va dir mon germà, que com estudia Psicología, coneix, de vore-lo per la facultat,a Cristian Pérez. I per últim un adéu a tots.
Bon dia a tots i a totes.
Ahir tots els alumnes de Rosa Sanchis vam assistir a una xarrada al saló d'actes de l'IES Isabel de Villena.
Els convidats eren:
Cristian Pérez, Miquel Tabuenca, Miquel Missé, Maria José Vivó i Jordi Jiménez.
Totes aquestes persones ens van parlar de la diversitat i la sexualitat de persones bisexuals, transsexuals o homosexuals.
Ahir vaig aprendre una cosa molt important que es respectar sobre totes les coses a les persones diferents, que una persona homosexual no es “rara”.
Tal volta ho som nosaltres per clavar-nos amb les persones homosexuals o diferents a la resta de persones.
LA DIVERSITAT EXISTEIX! RESPECTEM-LA!
Bon dia a tots i a totes,
En primer lloc, volíem donar el nostre suport a Miquel per haver fet el que ha fet sense tindre vergonya i sense tindre en compte el que pensara alguna gent... Hem de dir que ens pareix molt bé perquè cadascú és lliure de fer el que vulga i si tu et sents bé d'eixa forma ningú t'ha de dir res al respecte, es més, ha que respectar-te. També volem dir que ens va agradar molt la xarrada, encara que ens vam anar a casa perquè havíem d'estudiar.
A banda de Miquel, els altres dos xics que van parlar tractaren de contar-nos la seua experiència, com van eixir de l'armari, la seua relació en els seus pares, etc. La gent es va interessar amb aquest tema ja que van preguntar tota mena de dubtes i van participar molt. Encara que hi havien preguntes que tenien poca importància, però bé, l'ambient va estar molt bé i és segur que a moltes persones li va servir de gran ajuda i pot ser d'ara endavant actuen d'altra manera i segurament amb aquesta xarrada molta gent també va aprendre a respectar a les persones homosexuals i transsexuals, encara que sempre quedaran els típics bojos que no canviaran el seu pensament.
Finalment, volem dir que ens agradaria que aquestes xarrades es celebraven més habitualment perquè servixen molt per a algunes persones i t'animen a empastissar i passem una bona estona amb aquestes persones.
Salutacions!
Aquest dissabte varem rebre una xarrada sobre la diversitat, la homosexualitat etc. Estaven allí Miquel Missé, Miquel Tabuenca i Cristian Pérez, són tres xics molt valents que varen dir a la societat que eren homosexuals, cosa que és molt difícil d'aceptar en aquest mòn ple de prejudicis i etiquetes, però ells van a eixir del armari, alguns d'ells sense matjor problema.
La xarrada va ser molt entretinguda ja que els tres xics s'expressaven molt bé i reponien a totes les nostres preguntes sense problema, la veritat hi ha molt que aprendre de ells ja que son uns mentors per a alguns en els seus mateixos cassos. Després de la xarrada varem eixir i tots em varen preguntar que que tal si habia sigut un avorriment o no , pero jo vaig di que no que havia estat molt bé, i també que Miquel Missé era molt guapo, això lis va sorprende i em varen dir;- Però com pots dir això si és una xica en veritat, es estrany,i jo vaig respondre que no hi havia problema.
La vesprada del dilluns passat va ser molt interessant, a mes crec que tots nosaltres hem pogut aprendre coses noves amb aquesta xarrada, no sols en l'aspecte sexual, si no també en educació i respecte, com per exemple: Hem de respectar els gustos dels altres i les seues idees, no hem de sacrificar els nostres pensaments o sentiments per el que diran, i sobretot hem de seguir el nostre cor i fer el que realment volem i necessitem, que no per seguir el nostre sentiment hem de ser diferents als altres, tots som únics e irrepetibles, i ningú hauria de jutjar-nos.
En conclusió, aquesta xarrada no ha canviat la meua vida, però si que es veritat que quan coneixes a algú que a estat lluitant “tota la seua vida” contra paraules lletges i accions que el feien sentir inferior, t'adones que tot això mereix la pena per aconseguir finalment el que desitges.
La vesprada del dilluns passat ens varen donar una xarrada sobre l'homosexualitat i la transsexualitat principalment, i varen vindre quatre xics a parlar-nos sobre les seus experiències i la violència verbal i no tan verbal a la qual varen ser sotmesos. Miquel, el que hi és de Barcelona, va comentar una cosa de la qual no tenia ni idea i em va deixar bocabadada: per a que a ell li canvien el sexe al DNI havia de “admetre” que patia una malaltia psicològica. Jo vaig estar d'acord amb ell que al DNI continuara apareixent com a xica.
Després varem fer un rogle i varem comentar sobre el tema els quatre gats que quedarem. Una de les dones que es varen quedar va parlar sobre la visibilitat de l'homosexualitat. Abans, uns quants havien comentat que per què els homosexuals havien de dir que eren homosexuals per a que la gent tinguera en compte la possibilitat i la heterosexualitat es donava per suposada. Jo em preguntava el mateix fins que vaig escoltar a aquesta dona, que deia que, en efecte, havien de donar-se a conèixer, perquè si no es veu, és com si no estiguera. Aleshores com més es veja l'homosexualitat, més es podrà normalitzar que, a la fi, és pel que es lluita.
El dilluns passat per la vesprada, uns ex-alumnes; una mare d'AMPGIL; Miquel, que és sociòleg, i un membre de Lambda, varen vindre a parlar-nos sobre la diversitat entre els xics i les xiques, i sobretot a parlar dels estereotips que en la societat en la qual vivim, sempre estan molt presents. Primerament els ex-alumnes Cristian i Miquel ens parlaren de la seua eixida de l'armari i que quan varen fer-ho, va ser una mica difícil ja que ells no sabien com anaven a reaccionar els seus pares, familiars i amics. Un d'ells va contar-nos que va eixir amb 16 anys i que li ho va dir a sa mare amb el mòbil, i que ell té una vida normal a la Universitat, i que des que va eixir de l'armari, se sent més segur i és més feliç. Personalment crec que ser homosexual no és gens roín ja que si són feliços com són, em pareix bé.
Després va parlar-nos Miquel, que en altra entrada ja el vàrem veure. Ell és una persona transsexual que, a més, és un sociòleg interessat en tots els temes de l'homosexualitat i la transsexualitat i com la gent pensa d'aquestos temes. Em va cridar molt l'atenció la seua experiència i com en el seu institut l'insultaven i fins i tot el director li va cridar l'atenció per besar a una xica en el pati. Però el que més més em va cridar l'atenció -i pensava que aquest país era una mica més desenvolupat- va ser que al seu DNI tenia nom femení i que per a canviar-se el nom, primer havia de passar 2 anys al psicòleg ja que la transsexualitat és considerada una malaltia mental. Això no em va agradar gens perquè se suposa que la transsexualitat és una malaltia genètica i nosaltres no la podem elegir.
Doncs, jo pense que cadascú pot ser lliure de pensament, dels seus gustos i del seus sentiments, com diu el refrany: ''Per a gustos, colors''.
La xarrada del dilluns passat em va agradar molt, i valore bé que aquests ex alumnes vingueren a donar una xarrada perquè sóc conscient que deu haver sigut molt difícil vindre i parlar amb els teus “companys” de l'institut. I també aprecie el que varen fer, com per exemple explicar com ho van passar ells amb tot això. Varen ser molt sincers, i em plau en gran manera; realment em va agradar molt. Pel que respecta a Miquel em va paréixer un home molt valent i fort per poder suportar tot el que li va passar, i espere que gent com ell siga tractada com tothom, i ja assegure jo que no són ni malalts mentals, ni gent estranya, sinó que són persones que no els agraden les mateixes coses que a nosaltres, com pot agradar-li a un el verd i a un altre el groc, això no fa que un siga diferent només pels seus gustos, i ja us dic jo que em va paréixer una persona molt maca i agradable.
Em va fer sentir malament una cosa que va dir Miquel que em va paréixer una completa barbaritat, i això venint d'una persona que està al càrrec d'educar als xics i xiques de l'institut, em va deixar en xoc que la directora el cridara per dir-li que aquella actitud no era apropiada a l'institut, però només a gent com ell. Em va deixar bocabadada, no sé si ara aquesta directora tindrà la mateixa mentalitat, però en aquells temps podia passar-li això a Miquel, però qui sap el món és massa gran i un dia pot passar-li al teu fill/filla, nét/néta, etc. Has de tindre una mentalitat un poc més oberta i no jugar per ximpleries com això, perquè de segur que si haguera sigut un altra persona en el lloc de Miquel, no hauria pogut suportar-ho, això em pareix d'una persona amb una mentalitat molt forta, poder suportar tots aquests canvis i el que aquest portava amb ell, una persona que no s'afona per persones que només seguixen estereotips que la societat posa i vol que tothom siga igual.
Tampoc em pareix bé que aquestes persones hagen de parlar amb un psicòleg perquè aquestos diguen que són persones malaltes per a que puguen canviar-se el nom en el DNI, i estic molt d'acord amb Miquel: ell ha fet bé de no anar-hi, perquè amb això el que faria ell seria admetre que això seu és una malaltia.
De nou volia dir que hem va agradar molt la xarrada i que m'agradaria que un dia pogueren vindre un altra volta a parlar-nos més d'ells.
Hola, pense que va estar molt bé la vesprada diversa.
Me va paréixer molt valent que aquestes persones, diguen els seus “traumes” infantils. I com van enfrontar la situació en aquell moment.
Jo me'n vaig donar conter de que abans els homosexuals, els transsexuals i les lesbianes no tenien tants “amics” com ara. És a dir, abans et descaminaven i no tenies quasi amics i ara sigues gay, lesbiana o transsexuals tens amics que te recolzen .
També em va impressionar com explicaven el camí blau i rosa. De tota la vida ens han dit que els xics juguen a futbol i les xiquetes a nines, doncs no té perquè ser així. Per què les xiques rosa i ells blau? Doncs a mi m'agradava el blau i el violeta i no jugava a les nines, jugava a basquet i a futbol amb el meu germà.
....
Pense que la xarrada de la passada setmana va ser molt interessant perquè és una cosa que mos importa, el que no em va agradar-me va ser la reacció d'una mare cap la noticia de que el seu fill fora “gai” que li va dir que ho passaria molt malament a la vida. Com sempre dic als meus comentaris: cadascú és com és. N'hi ha casos en els que el xic o xica ha de canviar per agradar-li a una persona. Jo personalment no estic d'acord amb aquesta tesi, una xica t'ha de voler tal com eres, però n'hi ha vegades que diuen que no trobaràs al xic o a la xica dels teus somnis, i per moltes vegades que les xiques et diguen que no volen eixir amb tu, ho has d'intentar. Però és una cosa que costa: assumir que eixa persona no et vol i per tant que has d'oblidar-la o també com a mi em pareix millor has de seguir sent amics. Encara que tu li escrigues poemes o la intentes cortejar no et voldrà a la seua vida. Açò té molta relació amb la xarrada, en el moment en el que veuen a un xic i a una xica junts o altres combinacions la gent comença a pensar malament.
Una altra cosa que no em va agradar foren els abusos que va patir Miquel per ser diferent. Però el més traumàtic va ser la falta de fe que van tindre els seus pares, que només creien els profes i no al seu fill, i les histories dels mestres, que el discriminaven. El que vull dir amb tot açò i més a la nostra edat és que no importa l'apariència sinó el de dins, aquestes paraules crec que són el que ens volien dir aquestes persones.
Ami em va servir de molt aquesta xarla, perquè ens va ensenyar que tots som iguals i no hi ha que insultar a els homosexuals, transsexuals... No hi ha que tindre por d'eixir de l'armari perquè es molt normal ser homosexuals, la gent normalment no ix de l'armari perquè te por de ser discriminat i que la gent el margine.
No hi ha que discriminar a una persona siga com siga perquè li agraden el del mateix sexe no son diferent perquè no ens agradaria que ens insulten perquè hi ha que tindre molt valor per a eixir del armari. Es molt difícil aguantar els insults dels demés, però al final no et molesta perquè es una cosa amb la que tens que conviure tota la vida.
Abans els homosexuals estaven molt discriminats si el deien els mataven ara es molt mes normal ser homosexuals i es poden casar, a França tan moderna que diuen que es, acava de permetre el matrimoni homosexual i hi ha molts en contra.
La conferència de gais, lesbianes, transsexuals, heteros i tot això em va agradar molt perquè va estar interessant. I quan ens van explicar la seua vida per dir-ho d'algun mode, com van eixir ells de l'armari i com ho van prendre els seus amics, amigues, familiars... va ser molt graciós i divertit, però hi va haver una cosa que em va deixar pensant: ens va dir que era millor no eixir de l'armari una persona lesbiana o gai en l'institut perquè totes o quasi totes les persones es burlarien d'eixa persona i la meua opinió és que això no està bé; és una manera de que la societat i les persones no es pugen fer més modernes i entendre que això és una cosa molt normal i tots hem de col·laborar per a que tinguen una millor vida.
A la xarrada del dilluns, 3 de juny, varen parlar d'una de les coses que em va cridar l'atenció, que és “l'educació rosa o blava”, jo pense que açò és una ximpleria, però que existeix, no entenc per què hi ha tòpics així com sempre pose i és el que pense, cada persona és com és, i no té res que vore com siga.
L'educació rosa o blava és un tòpic, no té influència si un xiquet juga a les cuines, als metges... o que una xiqueta jugue als action man o qualsevol altre, perquè ningú el té que dir al que té que jugar, perquè són lliures.
En la xarrada varen vindre dos xics homosexuals, i ens varen parlar de la seua vida i com va varen reaccionar els seus pares, amics, companys... quan varen dir que eren homosexuals. També ens varen dir que no tinguem por de dir com són.
Adéu.
Bon dia,
La xarrada va estar molt be, em vaig donar conter de moltes cosses com:
-Si al teu voltant els teus amics/amigues, coneguts o simplement gent que sofreix abusos de genere, homòfobs o de qualsevol, tens que actuar, res de pensar “Ais com no m'ho diuen a mi no tinc perquè dir res” o “Pobre no? Peró millor no ficar-me en ''lios'' ”, així nomes som còmplices.
̣-Moltes de les persones que es fiquen amb la gent que segon ells son homosexuals o tenen ploma només son maneres amaga-se perquè es senten insegurs davant ells o per qualsevol raó.
I moltes cosses mes.
La veritat es que no entenc massa perquè estan designats un color a cada un, mai s'han parat a pensar que no els te que agradar el blau o el rosa, els pot agradar el violeta, verd, marró...
si es un xic no li pot agradar el morat, per què, es de nenes? I a les xiques, tampoc els pot agradar el blau, el roig, per què?
Quan son majors ja pensen així, als seus fills els fan el mateix i així successivament, una i altra volta...
Si la societat a aconseguit arribar a este punt, per què no fer el mateix però a la inversa?
Fins la pròxima setmana.
Cristian i Miguel ens varen contar com es varen sentir al eixir de l'armari, ens pareix molt bé aquesta xarrada perquè no n'avergonyixen de ser homosexuals i es consideren com un més i això està molt bé.
Miquel ens va comptar el que ell havia passat a l'institut perquè ell volia que el tractaren com a un xic i els professors i els alumnes es negaven o es ficaven amb ell , tambe ens va contar queens va contar que ell tenia una novia i li estava donant un petó en el pati i li varen cridar l'atenció.
Tambe ens va contar que si no fora peer alguns amics y amigues s'agueren ficat mes amb ell .
A mi em pareis molt be perq cada hu li agrada el sex q vol
Bona vesprada,
La xarrada va ser molt interessant. Ja que va vindre Miquel, que des de que varem vore aquella entrada que parlava de ell, teníem ganes de coneixer-lo, ens va explicar lo que ell pensava.
També ens va explicar lo que ell havia passat en la seua infància, i la seua estància en l'institut, diu que va ser una part de la seua vida que mai oblidarà, ell ara es riu de lo que va passar però ell ens explicava que abans, quant ho estas passant no donava tanta gracia.
Nos va xocar també el tema de el DNI, no veiem normal que tinguen que tindre el titol de “estar locos” per a cambiarse de nom.
Després van parlar dos xics sobre la violència de genere en l'institut i sobre l'homosexualitat.
Un beset.
Primer vull dir que em va agradar molt la xarrada, que va estar molt bé això de que gent que ja no és de l'institut vinguera a parlar davant d'una sala plena de xiquets i no tan xiquets.
Al principi van parlar Cristian i Miquel i van estar explicant les seues pròpies experiències, això va estar genial perquè podies conèixer el que pensaven i el que havien sentit en aquells moments. Això et fa pensar, et fa posar-te a la seua pell, no és com un exemple ni és alguna cosa que te la suposen per a que tu et fages una idea, és una situació real. Veus com ells t'ho expliquen i veus com realment ho estan sentint, aleshores sents més empatia.
Miquel va explicar que ell va tindre molta sort en la seua classe de l'institut perquè hi havia molta gent diversa, no tan sols era ell. En canvi, Cristian no va tindre la mateixa sort, ell era l'únic de la seua classe en tindre diversitat sexual.
Després d'ells dos va parlar Jordi, que era un xic del grup LAMBDA
A mi em va agradar molt ja que va ser molt interessant la xarrada. Jo pense que si que pasa això als instituts però sol ser la mateixa gent sempre “els xungos, els canis” que sempre se claven amb la resta de gent Perquè tenen por alls mateixos no es senten be amb si mateixa tenen problemes a casa i la seua forma de alliberar-se de eixa cadena es clavant-se amb la resta de gent i no em pareix be si tenen problemes personals i\o psicològics no han de clavar-se amb la resta.
Però això seria de “maricons” com ells diuen però per dins tenen ganes de plorar, de anar al psicòleg però en resum són gent normal amb problemes normals o desvagades pitjors .
LIKE,FAV I UN SALUDO CHAVALES ;)
"hola a tots i totes, A mon també m'agrade molt la vesprada diversa, em va paréixer molt interessant sentir l'experiència que ens han comptat, però em pareix increïble que en una societat moderna com la que vivim encara s'hagen de donar explicacions sobre qual és el seu orientació sexual o com la societat els ha tractat per suposadament ser diferents o no tindre la sexualitat acceptada per la majoria de persones. No podem condemnar les persones per la manera en què decidixen expressar la seua sexualitat. Hem de començar a acceptar com som, sense condicions, saber que tenim els mateixos drets per tant som lliures de ser com vullguem, en una paraula hi ha esta societat del segle XXI li fa falta moltes dosis de RESPECTE, no etiquetem a les persones classificant-los en gai, homosexual...etc""
Ana Fernández.....
La tarde me pareció de lo más interesante y desde luego muy educadora para todos.Es cierto que todavía vivimos en un mundo azul y rosa pero tambien es cierto que ya vemos muchas más tonalidades.Nos queda mucho por hacer pero vamos por el buen camino,aunque siempre habrá personas que se reiran de aquello que no esten dentro de su "normalidad",sean gays,lesbianas,transexuales,zurdos,gordos,flacos,altos,bajos......
Hola Ana,
gràcies per assistir a la Vesprada Diversa, i gràcies també per passar-te pel bloc i deixar el teu granet d'arena.
Jo també espere que els nous colors (verd, violeta, granate, etc.) vinguen prompte i que la gent que critica la anormalitat se la reserve per a la intimitat i no es pense que té dret a amargar la vida a ningú. I també desitge que les persones que presencien la violència que ocorre al seu voltant no es queden parades i actuen, perquè el silenci és complicitat.
Una abraçada
Bon dia a tots i totes els lectors d'aquest bloc,
Aquesta xarrada ens va semblar molt interessant, ja que molt poques vegades podem parlar d'aquestos temes amb tanta naturalitat, i va ser agradable vore que hi haja gent de fora de l'institut que també va parlar d'aquestos temes.
Va ser una molt bona experiència conéixer a Miguel Misse perquè vam conèixer la seua experiència de la vida, de com es va assabentar de que no es sentia d'acord amb el gènere amb el qual havia nascut.
Aquest tema ens va fer reflexionar sobre les orientacions sexuals de les persones, i a la nostra classe, especialment, si voldríem si el nostre fill o filla fóra homosexual o heterosexual, i va generar un debat molt fort entre tots els homes i dones de la nostra classe. Hi ha hagut visions molt diferents del tema, fins i tot nosaltres dos (Alberth i Mireia) no acabem d'estar d'acord.
Alberth: Jo, personalment, si pogués triar m'agradaria que el meu fill fóra heterosexual, tal vegada és per la meua educació, però ho preferiria. Però si el meu fill fóra homosexual, jo respectaria la seua opció sexual, i l'estimaria de qualsevol manera.
Mireia: Encara que pogués triar, em donaria igual si al meu fill o filla li agradaren els homes, les dones o les dues coses. Conec a gent amb diverses orientacions sexuals i mai m'ha afectat en res amb qui es gitaren, per tant no crec que m'afectara l'orientació sexual del meu fill o filla. A classe s'ha dit que si un pare té un fill homosexual té menys temes per a conversar amb ell, i a mí em pareix molt trist reduir els temes de conversa entre pares i fills a parlar a soles de dones.
En conclusió, cal que les persones obriguen les seves ments i entenguen que hi ha diverses maneres de pensar (i cap d'elles és millor o pitjor). Ens hauria agradat que el debat hagués sigut més civilitzat, és a dir, alçant les mans i respectant els torns de paraula, però a la nostra classe és un poc difícil, ja que sóm moltes persones i amb opinions molt oposades.
A mi personalment, la xarrada hem va parèixer molt interessant. Pense que tota persona en la seua vida a de qüestionar l'entorn en el qual el troba, per que no tot es com el que tu penses. Crec que en aquesta societat el que falta es respecte, no a soles respecte a les persones majors que tu (que entre joves i no tan joves, manca molt) sinó respecte a la diversitat. Per l'educació que he rebut (encara que açò deuria saber-ho tothom) la diversitat es molt bona i enriquidora, ens aporta informació nova, noves formes de pensar o de veure la vida, i no per ser diferent n'hi ha que menysprear a algú, marginar-lo o inclòs "tancar-li la boca" per a que no diga la seua opinió.
Per una altra banda, hem va agradar molt la participació tant dels antics alumnes, la de Miquel, Mª José i Jordi com la de la gent que estàvem presents amb les seues preguntes i opinions. Voldria destacar en especial la de Mª Joséper donar-nos la seua postura com a mare d'un xiquet gai i membre d'AMPGIL, pense que es molt important comptar al recolzament de la teua família quan la societat (encara arraigada en una educació antiga, segregadorade sexes i intolerant) t'abandona. Es molt important que la teua família et recolze en tot moment i no et faça cap de mal per ser d'una manera o d'una altra.
En conclusió, aquest món en el que vivim ja esta suficientment tacat amb moltes formes de marginació, manca de llibertat i falta de respecte i a arribat l'hora de que les coses canvien, de que ens vulguen inculcar una segregació en la nostra educació per ser dona, home o cap de les dues. No seria millor ser solament PERSONES? Persones que respecten a la resta de persones, en una situació igual de drets i sense marginació de la societat per la teua forma de pensar.
La xarrada sobre la diversitat sexual m’ha agradat molt, ja que els xics ho vaenn explicar molt bé i mira que tenen el valor de parlr davant tot el mon sense vergonya i de veritat que moltissima gent no pot parlar davant tot el mon de temes “normals”(amb normals em referisc a temes que no son sexuals) osea que elk parlar davant tot el mon de sexualitat té doble merit.( Jo soc una de les perones que li dona molta vergonya parlar davant tot el mon)
Els Dos xics del institut (Migue i Cristian) ens van contar sobre al seua vida d’homoseuxals i com varen enfrentar-se a la vida , al insults, als comentaris de la familia, es a dir ens van contar com es la seua vida en la societat de hui en dia.
Per l’atra banda esta Miquel, va explicar molt bé les coses amb molta paciencia i aixo es un punt mol bo del seu costat pero hi ha una cosa que no m’ha cuadrat molt i es que Miquel pedia serietat en el seu tema mentre que el feia moltes bromes i d’aquesta manera la gent estaría un poquet confosa, jo pense.
En conclusio que la xarrada m’ha agradat molt i que podrien fer mes coses diverses al ‘institu.
PS/ MARIA NO LI PUC POSAR ACCENTS A LA MAJORIA DE LES VOLCS.
La veritat és que la xarrada aquesta va estar molt bé :) Apart de ser una xarrada entretingunda va ser tambè molt divertida perquè hi havien preguntes que eren avorrides i ells la responien molt bé i tambè amb una mica de comedia, que jo pense que és fundamental. Per altra banda hi ha que pensar que la infància que va passar Miquel va ser massa difícil (desde el meu punt de vista) ja que no li van permetre ser com ell volia ser (dins del amics). Ara crec que per a sortir del armari el tenen molt més fàcil perquè gent abans a aquesta nova generació a lluitat per a conseguir-ho.
També he de dir que no sabia que hi havia aquesta organització, i tampoc sabia que per a canviar de nom hi ha que medicarse i passar algunes proves, em pareix una llei un poquet absurda. Concloent, va ser molt divertida i entretinguda on la gent va aprovar. La persona que no és sincera bé amb ella mateixa crec que aquesta xarrada li ha servit de molta ajuda.
Bon dia a tothom,
Doncs aquesta entrada parla, no de qualsevol cosa, sino que parla d’una xarrada que és molt important no sols per a la gent que va estar present, sino per a les noves generacions!
Jo estic molt agraïda perquè açò que fa Rosa Maria no ho fa ningú, i a més ho va dir Miquel: de tots els instituts que hi ha València, l’únic que fa aquest tipus dde xarrades és el nostre!
A la reunió crec que la gent no va estar-hi massa interessada, per allò que estaven més contents era perquè havien passat una vesprada sense fer res. Però aquestos encontres no es fan per a perdre classe, tot al contrari aprendre més ja que aquesta era extraordinaria.
També és fonamental que es facen aquestes xarrades per a que la gent jove que pot que siga homo, trans, ... ha de tindre algun referent que serveisca per a donar-li ànims. Perquè a la televisió no ixen en portada parelles atípiques solament ix la clàssica parella, i l gent jove en què es pot veure reflectida??? Doncs, aquestes xarrades ho faciliten.
També cal tindre en compte si aquesta gent vol dir o no el que són, perquè Miquel a les seues xarrades amb els/les xiquets/xiquetes no ho diu, però hi altres persones que si ho diuen; Cal respectar les decisions que hi prenguen!!!
Parlant de respectar, sempre estem donant per suposat que per determinats comportaments i per determinats pensaments aquesta persona és açò ho allò! Però hi ha vegades en les quals no encertem, és necessari classificar el món??? Ens aporta més coneixements??? O és que per sabent si és açò o allò, el tractarem d’una manera o una altra???
Per últim, tots els homòfons que asistiren a la reunió espere que es donaren compte que gays, lesbianes, trans, ... no mengen persones, som igual que ells però l’unic que els agrada els del seu mateix sexes,... No s’ha menysprear perquè siguen diferents, ja ho feia Hitler amb el seu extermini i la llei, a Espanya, ``la ley de vagos y maleantes´´ que no sancionava delictes sino que intentava evitar-los no incloïa penes, sinó medides de allunyament, control i retenció dels individus supostament perillosos fins que ho deixaren de ser. Va ser modificada per a reprimir també els homosexuals.
Com a conclusió, cla respectar-los per són persones com tu i com jo, i si no comparten les mateixes característiques, gustos, ... no se’ls ha de criticar per això.
Ànim a lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, ... que ho fan molt bé, ens mostren que tot no és o negre o blanc, per això, està l’arc iris!!!
jo crec que no és gens dolent es r gey, lesbisna, trnsexual ... i que si una xica vol es esportista té el pèl curt o el que aga no em sembla que sigui un marimacho o que un noi jugui amuñecas o les princeses no em sembla que sigui una nenaza. jo dic que cada un ha de fer el que li agrada no el que pensin els altres que cadascú és lliure per prendre les seves propis desiciones.y que mai et deixis que et manipulin per fer el que ells vulguin amb la teva personalitat i els teus gustos.
Publica un comentari a l'entrada