És tan difícil educar perquè tot el món tinga cura, siga afectiu o expresse sentiments? Es veu que sí, que és molt difícil. I ho és segurament perquè molta gent es dedica a fer que els xics es comporten com a xics i les xiques com a xiques.
Si una xica juga amb camions, uff, malament! Si un xic juga amb nines, pitjor encara! Si a un xic li agrada portar pantalons estrets o roba acolorida, maricó! Si una xica porta els cabells curts, marimatxo! Si un xic lliga molt, quin crac! Si una xica fa el mateix, quina guarra! Malauradament, la llista es pot allargar fins a l’infinit, encara que aquesta educació ha aprés a passar desapercebuda, de manera que els uns i les altres pensem que som així perquè volem o perquè la naturalesa ens ha fet així. I no es pot fer res!
No entraré en el debat de si les hormones o l’ADN afecten o no. I seria atrevit afirmar que no tenim criteri i que actuem als dictats del Patriarcat, perquè sé que, almenys al nostre context, existeix un marge de llibertat, encara que podem discutir si és gran o menut. En qualsevol cas, és útil analitzar la realitat amb les ulleres lila que ens proporciona el feminisme i els moviments d’hòmens profeministes i, amb aquestes, veure si el que desitgem (persones, coses materials...), el que mostrem (la roba, els cabells...), les nostres aficions (esport, estètica...), les emocions que ens atrevim a expressar (tristesa, ràbia...), etc. són nostres o són còpies d’un model que interessa mantindre perquè no es vol que les persones siguen “massa” lliures, ja que si ho són, opinaran i triaran, i n’hi ha qui pensa que és millor que ens comportem com a borreguets.
El còmic és també una eina “educativa”; però la vinyeta que he seleccionat presenta un altre model d’heroi! I les altres dues imatges, la de les criatures tenint cura de nadons i la d'un grup d'hòmens de la Índia manifestant-se, també.
I ara què fem? Eixir a lluitar o conformar-nos?
27 comentaris:
L'altre dia parlava amb un amic que dóna classes de defensa personal a grups d'homes i em relatava una vivència curiosa. Per comoditat, treballen homes amb homes, i dones amb dones, perque en general resulta violent fer lluita amb una dona. El cas es que em contava que es quedava meravellat per la cura i delicadesa amb que els homes es tractaven entre si, l'estima amb que es preocupaven uns d'altres i el bon ambient que es creava a l'espai quan lluitaven. No obstant, quan de vegades els visitava alguna xica per observarlos a la classe, es tornaven realment competitius, agressius i naixia una rivalitat que abans era afecte. Crec que es una bona mostra de que en el fons, a la natura del homes, no es troba la violencia irracional i la insensibilitat. Que els homes son tendres i afectius amb altres homes, però ens ensenyen que, als ulls del món i fonamentalment, del sexe contrari, hem de mostrar la nostra superioritat i masculinitat, generalment en forma de violència, perque l'afecte pot confondre's fàcilment amb feminitat o homosexualitat.
És la pressió social la que ens obliga a seguir camins marcats i ens nega la capacitat del homes per ser afectius i sensibles. I el món canvia si canviem la mirada. Si ens burlem o riem quan dos xics s'abracen, es fan petons, o es tenen cura, estarem participant de que el món continue sent un espai d'herois infeliços. Perquè darrere de las màscares, de fer el cor fort i portar l'estandart de la valentia mal entesa, s'amaguen homes tendres que mai es mostraran si no els deixem. Eixa pressió que ens retalla la llibertat produeix tristessa, frustració i dolor. I em de rebelar-nos contra l' educació que fa persones infelices. Fer el pensament crític, no ser partícep de la discriminació contra qui trenca cadenes, contra qui viu lliurement sent qui es, sense pors i amb orgull. Deuríem aplaudir eixes persones, en lloc de criticar-les. I si els critiquem, haurem de mirar dins nostra i esbrinar perque ho fem: per por, per pressió, per frustració... Si ens sentim bé fent-ho, alguna cosa no funciona correctament al nostre interior. Som víctimes de l'educació que rebem, però tenim la capacitat crítica de no conformar-nos, de combatre per fer del món un espai segur per a tots. Per altres models d'heroi! Per l'afecte entre el homes! Per la cura, l'estima i la tolerancia! Per admirar, en lloc de criticar! Per recolzar en lloc d'excloure! Per trencar cadenes i viure amb llibertat! Per Karicies!
P.D. Et recomane que veges i coneixes, si encara no ho has fet, a Toshiro Kanamori, un professor del Japó que lluita per fer una escola on siguem feliços compartint experiències, sentiments i afecte. http://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60
Jo pense que els xics i les xiques tenen els mateixos drets.
Hi ha llibertet d'expressió i la nostra societat no té raó alguna per insultar a ningú.
No hi ha que tindre por de res. No tingues por de ser com eres, d'ensenyar-li al món com eres tu en realitat.
I és que si la llibertat de veritat existeix deixem ser a cadascú com és.
En aquest text diu els drets dels homosexuals, explica que els xics no són millor que les xiques i que les xiques poden fer el mateix que els xics. Jo pense això. Una imatge que em crida molt l'atenció és
la que estan uns xiquets jugant amb ninots de bebés. Però per què no poden? Ells en un futur pot ser que siguen papàs, per tant han d'entrenar-se com les dones. Al igual que si els xics porten el pit sense samarreta, per què les xiques no? Tu què penses sobre això?
La meua opinió és que tant xiques com xics tenen els mateixos drets ja siguen homosexuals o no ho siguen i que ni ha que respectar als homosexuals com a tot el món. També pense que no importa a qui vulguen perquè al igual que els demés són persones normals i corrents.
Jo crec que tot el món té dret a expressar-se sense que ningú el tinga que discriminar. Pense que tant els xics com les xiques són bons jugant al futbol o a qualsevol esport i que em pareix una falta de respecte que la gent discrimine a la gent sense saber el que és en realitat perquè a la millor algú està discriminant a alguna persona perquè és maricó o lesbiana sense saber en realitat el que és. Jo crec que podeu dir el que sou sense vergonya perquè és normal. També crec que tant els xics com les xiques tenen dret a fer el mateix. Un xic pot jugar amb nines i una xica pot portar el monyo curt. La gent pot fer el que vulga perquè segur que no molesten per portar el monyo curt una xica o que un xic jugue a les nines.
I vosaltres què penseu?
Per a començar em pareix molt bona idea les coses que estan posades en el bloc, molta gent podria ensenyar-se.
La meua opinió és que molta gent és molt homòfoba i discriminen a les xiques i xics per la seua forma de vestir i gràcies a Rosa Sanchis per crear aquest bloc que és molt útil, a part de que jo tinc una amiga que és lesbiana i per tant no és precís que no siga la meua amiga, al contrari si jo porte molt de temps amb ella per dir-me una paraula no em tinc que cabretxar amb ella.
Per exemple si un xic lliga amb moltes xices és un 'Crack' i no es cert i si una xica lliga amb molts xics és una 'Guarra', més exemples: si una xica porta roba de xic o juga al futbol ja li diuen 'Marimatxo' i si un xic porta roba colorida o juga amb les xices li diuen 'Maricó'.
Tots i totes temin drets a ser com som i donar les gracies a Rosa per ensenyar-nos
Un fort abraç
TEXT : El text tracta de les diferencies entre els xics i les xiques quan deuríem de ser completament “iguals”. Per exemple:si una xica porta els cabells curts “marimatxo”si un xic juga amb nines “maricó”, si un xic lliga molt “ quin crac” si una xica fa el mateix “quina guarra”.
Pense que tot el món a de tindre els mateixos drets tant xiques i xics.
PERSONAL : Em pareix molt bé que ens donen més informació sobre aquests tema ja que deuríem de conéixer tot el possible sobre sobre el sexe ,homosexuals, homofòbia ...Donar les gracies a Rosa Sanchis per aquest treball.
PD : Cada un a de triar qui vol no ha de ser obligat a ser heterosexual ni ningú.
Jesús Escribano
Discriminen a la gent diguent:
Un xic que lliga molt ja es un crack! O si una xica fa el mateix quina guarra... o si a alguna xiqueta vol jugar amb els xics ya es una varimax o si a algun xiquet no vol jugar ya te que ser maricó. I si algun xic es maricó o una xiqueta varimax dona igual per que la naturalesa els ha fet així. I no poden fer res!!
Jo pense que no esta be que per que un xic no li agraden les xiques no te que ser el meu amic el va a seguir seguint el meu amic.
Que la gent no jugue amb els sentiments dels demés per que si a tu tel fan no et faría molta gracia per que a ell tampoc!!
M'agrada perquè es una entrada que la gent deu recapacitar i es una fulla per la que aprendre molt.
Pense que n'hi a gent masclista ja que, si un company lliga molt ooohh que crak o que maquina! I si lliga una xica que guarra, que fresca i no ho veig normal.
Pense que no ni ha que discriminar a la gent per la persona, pel que fa o simplement per l'aspecte que porta. Tots tenim les nostres diferencies i, a pesar de les nostres equivocacions, no tenim el per que tindre discriminació. Nosaltres som com som i així ens quedem! Tots som dignes de triar el nostre aspecte i aixi l'hem triat. I tinc que reconéixer que de vegades podem fer o dir coses que poden afectar al nostre voltant.
És molt difícil que tots tinguem cura, perquè en el cas del xics, si un xic es comporta com una xica tots ja li comencen a insultar i li diuen “maricó” i en el cas de les xiques, si una xica es comporta com un xic li diuen “marimatxo”, per exemple: un xic porta els cabells llargs, ja et diuen de tot, si una xica juga amb cotxes o juga a xocs de xics li molesten i es riuen d'ella.
En la meua opinió això no està bé, perquè cadascú pot fer el que vulga sense que es riguen o l'insulten, el pot fer tant un xic com una xica si ells es volen comportar així allà ells, perquè és la seua forma de ser i ningú pot llevar ninguna costum, jo crec que si no hi haguera gent així el món seria tot igual. I si els xics fan una cosa també la poden fer les xiques, igual que al revés.
La meua conclusió és que hi ha que respectar i tractar a tots igual i així el mon seria millor.
Aquest text parla de les comparacions,entre xics i xiques i la discriminació a la gent homosexual. Hi ha gent que no aguanta a les persones que estan amb una persona del mateix sexe,xiquets que volen jugar a les nines,xiquetes amb els cabells curts,etc...també les comparacions:Si un xic lliga molt ja és un ''crac'',però si una xica fa el mateix és una ''guarra''.
Jo crec,i és la meua opinió,que no tenim que fer cas al que tenim al costat i les seues manies. El del costat no té dret a burlar-se per que ell no te que controlar la teua vida per que és teua no la de ell. Si a un xiquet li agrada jugar amb nines que jugue,si a una xiqueta li agrada els cabells curts per que esta més fresca o simplement li agrada pot portar-lo curt.
Al que vaig es que ningú pot dir-nos com ser solament nosaltres. Si tots siguérem iguals no seriem persones,seriem robots. Cada persona és un mon i si som com som sempre podrem fer el que ens agrada. I tu,que vas a fer?
I ARA QUE FEM?
Aquest text tracta de les diferències dels xics i les xiques en les idees.Si(per exemple)un xic va amb el pit despullat:menuda tableta que té,si una xica fa el mateix es fixen tots en ella perquè porta el pit al aire i va sense samarreta,ala!,TOTS A CRITICAR-LA,no?
Crec que no està bé el que fan,diguen,o creuen els que diuen els xics amb les xiques i res més.
Cadascú pot fer el que vulgai hi ha que lluitar per a aconseguir-ho.
Pense que cadascú és com és i no passa res el que siga diferent,perquè tots podem i hem fet coses de l'altre sexe.No sé per què a les xiques les discriminen o almeys discriminaven més que als xics,en coses molte paregudes o inclos iguals.Però el millor és anar amb les persones qur no l'importen com sigues.
Aquesta entrada dona a entendre com es la societat de hui en dia.. Sempre amb els mateixos problemes i tabús.
En la meua opinió pense lo mateix del text: si un xic lliga molt un crac, i una xica una 'guarra', si un xic juga amb nines maricó, i si una xica juga al futbol una marimatxo, etc..
Crec que tot aixo hauria de canviar, cadascun hauria de poder-hi fer el que vulga sense que ningú o discriminara ni li digueren res. Tots tenim els mateixos drets i puguen fer el que vulguen i que ningú ens discrimine.
Des-de el meu punt de vista avui en dia continuen existeixen certes distincions entre homes i dones y sobre tot en lo referent al “genere” masculí i femení.
Trobem certs trets com la roba( el seu color, forma etc), els gustos , el físic y la mentalitat y segons aquests trets ens sentim amb dret per a definir l'orientació sexual de cada persona i aso no pot ser.
I tot asó no es la nostra naturalesa, ni tampoc te a vore amb el ADN, assoles amb l'educació que rebem per part del nostres pares, ja que des de l'infança, una gran majoria dels pares i les mares de tot el món que consideren com a normal la heterosexualitat y com a diferent i de vegades roin l'homosexualitat, ens donen i en ensenyen valors lligats a la discriminació o marginació dels homosexuals.
Com per exemple fins als 8 0 9 anys als xics no els vestixen amb roba rosa o amb molt colors, a les xiques les vestixen amb faldes y samarretes de princeses. Els xics han de jugar amb dragons, pistoles, espasses etc... mentre que les xiques han de jugar amb nines i cocinetes.
Quan avancen un parell d'anys més y comencen amb el tema de tinc novi o novia, els pares no veuen com a correcte si el seu fill de 12 anys lis diu que te un novi o a l'inrevés amb les xiques, fins que arriben a la pubertat quan es dona la idea de que els xics poden eixir mes que les xiques , que les xiques no han de lligar molt perquè sinó seran etiquetades i tot aixo.
I si avancem fins a la edat adulta, podem dir que n'hi han professions que s'atribueixen a homes i dones, esports y gustos.
La meua petita reflexió es que siga quina siga la orientació de una persona no afecta a la seua manera de ser, inclòs existeixen polítics, actors ,científics homosexuals, amb la preocupació de que no el reconeixen per por a ser discriminats o senyalats amb el dit.
N'hi ha que exigir drets i eixir al carrer per lluitar per la nostra llibertat
El senyor Goldman i jo, pensem que la igualtat entre homosexuals i heterosexuals deuria ser una realitat.
La decisió de amb quins joguets jugar deuria de ser dels xiquets, no dels pares o de les empreses, que classifiquen en homes i dones i decideixen la masculinitat de cada sexe.
Així doncs, pensem que tots deuríem eixir a lluitar contra l'homofòbia i el masclisme, que s'apodera des de ven menuts de nosaltres per seguir uns rols que sempre han estat presents.
LLUITEM TOTS JUNTS PER UN ESTAT D'IGUALTAT!
En la meua opinió jutjar a la get a soles per com vist o com és, es una barbaritat. Ja que tot el mon te dret a tindre un gust propi, personalitat. Si eres xica i vols jugar al futbol o un altre esport “de xics” fes-ho, no penses en el que digen els demés, ja que el que digen no deuria de influenciar a ningú ja que es el que te agrada i desfruitar-ho.
També es veritat lo que diu l'entrada, lo dels xics que si es tiren a mots es un crac i si el fa una xica es una puta. Aquest problema de la societat deuria canviar ja que tots deuríem de poder fer el que vulguem, si vols tirar-te a tot el mon, fes-ho i disfruta-ho i no penses en el que diran.
Els pensaments de la sosietan no va a canviar del dia a la nit però si la gent es conscienciara i començara a pensar menys en el que diran cada vegada ni hauria menys classisme en torn a aquest tema.
En la meua opinió no es just jutjar ni a les xiques per jugar a futbol, tindre el cabell curt o estar amb molts xics, ni tampoc a els xics per lligar-se a moltes xiques ni per que no li agrade el futbol. En aquest cas per als xics entre ells jutjar per lligar no es negatiu, en canvi, a les xiques si que els resulta negatiu ja que tant altres xiques com els xics les criden “guarres”. L' altre exemple que he dit va relacionat amb l' homosexualitat, a les dones les criden “marimatxo” per jugar a futbol o portar els cabells curts i als homes els criden “maricó” per portar roba acolorida i perque ni li agrade l' esport. Per resoldre aixo el millor es no fer cas i fer el que vulgues, si eixes persones t'ho diuen es que no mereixen la pena. Desitje que en un futur tot aixo desaparega i no es jutge a la gent per aspectes relacionats amb la sexualitat, cada persona es com es i es lliure de expressar-ho.
Aquest text té molta raó ja que com diu hui dia, al igual que des dels inicis del temps de la nostra societat, els estereotips han estat presents. El problema amb això és que la gent no els veu com a un estereotip, sinó que creuen que és veritat i aquell que no s'ajuste a aquestos és discriminat en la nostra societat. Un clar exemple d'això és la situació que jo sofrisc a l'esport que jo practique, que és un art marcial, ja que no més som 3 xiques i més de 20 xics. A més quant dic que practique aquest esport diuen que és un esport per a homes i que vaja amb compte, ja que em puc fer mal i que millor m'apunte a dansa i deixe aquest esport.
En conclusió, que la nostra societat deuria de deixar els estereotips a un costat, ja que tots som capaços de fer el que ens proposem. Encara que sempre es pot aconseguir canviar la nostra societat si tots col·laborem.
Hola Paula, m'encanta que animes a no tindre por i a ensenyar al món el que som sense temor. Hola Sheila, efectivament, els xics també poden ser pares amorosos i és necessari que tinguen cura dels seus joguets (i que juguen a nines) des de xicotets; això no canviarà la seua orientació sexual sinó que els farà millor persones. Hola Clara, m'agrada que parles de Drets. Hola Aitana, totalment d'acord amb tu, ser diferent al que s'espera d'un xic o d'una xica és normal. Hola Costin, hola Jesús, m'alegre que considereu útil el bloc. Hola Daniel, tens raó, ferir els sentiments de les persones que no pensen com tu fa patir. Hola Paula, efectivament, encara queda masclisme contra el que lluitar. Hola Raquel, com molt bé expliques, la diversitat, que no siguem tots i totes iguals, fa la vida més divertida. Hola Teresa, dius una gran veritat i és que la vida és nostra i ningú l'ha de controlar a base de crítiques. Hola Ainhoa, m'encanta que animes a la lluita per acabar amb les injustícies perquè, malauradament, encara és molt necessària.
Hola Cristian, per què m'agrada sempre tant llegir-te? Per què sempre és un regal que et passes pel bloc? Ja ho era quan et tenia d'alumne, i ara ho continua sent. M'emociones!
Gràcies!
Jo crec que les xiques per jugar amb camions o qualsevol cosa pareguda no són “marimatxos” ni lesbianes i els xics per jugar amb nines no són “maricons” ni gays. Ni els xics són uns “cracks” per lligar o per liar-se amb moltes ni les xiques són unes “guarres”.
Els xics ni les xiques no tenen perquè portar una roba o altra perquè no per això són heterosexuals o homosexuals. La gent deuria de jugar amb el que vullguera i posar-se la roba que vullguera sense importar lo que pensaren els demés.
Bon dia, pense que el fet de que les xiques tinguen els seus joguets d'una manera i els xics els tinguen completament diferents ja ve de fa molt de temps. Ara tampoc sé si açò va ser adquirit o es van donar compte de que a les xiquetes els anava més el rosa i aleshores van decidir, per a poder vendre joguets per a xiquetes amb més freqüència, fer-los tots rosa. I amb l'altre cas igual, és a dir, fer joguets de camions i cotxes i coses d'aquest tipus per a poder vendre'ls millor.
El que jo pense és que cada xiquet té dret a elegir els seus propis joguets i és molt difícil que la societat no el porte pel camí d'elegir una cossa o una altra pel fet de ser xiqueta o xiquet. El que no em pareix gens bé és que si un xic vol jugar amb nines el criden “nenaza”, “mariquita” o qualsevol cosa d'aquest tipus. I en el cas de la xica el mateix. Hem de respectar-nos un poc més i tolerar les opinions dels demés si no fan mal a ningú.
El apartat de “guarra” i de “crac” ja l'hem tractat abans varies vegades, a l'igual que el tema del que estava parlant abans. Però bo, parlem-ne. Està clar que no hi ha dret, “Si un xic lliga molt, quin crac! Si una xica fa el mateix, quina guarra!”. D'acord una dona té el mateix dret a anar amb molts homes com els homes d'anar amb dones. Ha de quedar clar que les dones no som uns objectes sexuals.
No sé molt bé que més dir, pense que altres situacions ja hem dit molt i hi queden tantes cosses de les que parlar que ara tampoc o tinc molt clar, la meua conclusió és que la societat ha de canviar i crec que ho farà poc a poc.
Jo pense que quan som xicotets tant els xiquets com les xiquetes som iguals, juguem amb cualsevol tipus de joguets, tant camions com nines,i no tenim preferències per jugar amb un xiquet o amb una xiqueta. Quan som un poc més majors preferim jugar amb joguets "pera xics" a jocs de "xics" i amb xics, potser perquè ens sentim més a gust o més identificats amb les persones del nostre mateix sexe,o potser és el que veiem en la societat i pensem que és així com ha de ser, encara que no ho siga i tingam de canviar eixes idees.
La gent és diferent i no tots tenim els mateixos gustos i tenim que respectar a la gent que no tene els mateixos gustos que nosaltres. Gran part de les persones discriminen a la gent que es diferent a elles i aixó està malament.
La gent es tindriaque ficar en la pell dels altre per a comprendre com es senten i no discriminar-los perque la culpa es nostra i no seua per fer-los culpables.
Conclusío, ningú es perfecte, tots tenim errors i tenim que reconeixer-los. La gent que es diferent la tenim que aceptar-la i tots ser una comunitat.
Aquesta entrada dóna a entendre com es la societat de hui en dia... Sempre amb els mateixos problemes i tabús!
En la meua opinió pense el mateix del text: si un xic lliga molt, un crac, i una xica, una 'guarra'; si un xic juga amb nines, maricó, i si una xica juga al futbol, una marimatxo, etc.
Crec que tot això hauria de canviar, cadascú hauria de poder-hi fer el que volguera sense que ningú el discriminara ni li digueren res. Tots tenim els mateixos drets i podem fer el que vulguem i que ningú ens discrimine.
Aquest text té molta raó ja que tant des dels inicis del temps, els estereotips han estat presents en la nostra societat. El problema amb això és que la gent no els veu com a estereotips, sinó que creuen que és veritat i aquell que no s'ajuste a aquestos és discriminat. Un clar exemple d'això és la situació que jo sofrisc a l'esport que practique, que és un art marcial, ja que només som 3 xiques i més de 20 xics. A més, quan dic que practique aquest esport diuen que és una activitat per a homes i que vaja amb compte, ja que em puc fer mal i que millor m'apunte a dansa i el deixe estar.
En conclusió, que la nostra societat hauria de deixar els estereotips a un costat, ja que tots som capaços de fer el que ens proposem. Encara que sempre es pot aconseguir canviar la nostra societat si tots col·laborem.
Jo pense que els models de com son i tenen que ser els xics i xiques en realitat no existixen perquè per molt que algú vulga influenciar a altre perquè siga d'una manera o d'altra no funcionarà perquè cada persona es com ella vol ser, si mentre els demés estan amb una persona ella intenta ser d'una manera per a no ser diferent després quan ningú esta amb ella serà com vulga, pensarà el que vulga i tindrà les aficions que vulga siguen de xic o xica.
D'altra banda si es veritat que als xics normalment els agrada jugar amb unes coses, tindre unes aficions i vestir de forma diferent que les xiques i al revés, però jo pense que aixo no es perquè estiguen seguint un model per a ser xics/xiques de veritat sinó que es casualitat i encara que un xic tinga el pèl llarg o una xica el pèl curt no significa que siguen homosexuals ni que siguen uns estranys/estranyes per no seguir el model de xic o xica que tenim en la societat.
Publica un comentari a l'entrada