Entrada feta per Mireia, La Princesa Etérea. Si t'agrada, visita el seu blog.
Quan va sorgir la saga Crepuscle, obra que va generar que totes les meues amigues desitjaren que un vampiret apareguera en les seues vides i els lleplara... ehem, sí, la sang, una cosa em va cridar l'atenció: la protagonista era molt vergonyosa, maldestra, amb una autoestima quasi inexistent, pràcticament invisible... fins que troba el protagonista, que li atorga la seguretat que ella necessitava. (Puaaaj!!).
Ho vaig deixar córrer fins que va sorgir la següent saga desinhibidora d'hormones (o dit d'un altra manera, baixa-bragues). Estic parlant de ''A tres metres sobre el cel''. Curiosament, la protagonista era molt semblant a la de Crepuscle en alguns aspectes: També era molt insegura, inexperta, tímida... fins que, heroicament, el xic arriba a la seua vida i la salva. (HA-HA-HA!)
Seguint amb Federico Moccia: al llibre ''Carolina s'enamora'' vaig trobar de nou el mateix model de xica. Vaig voler pensar que tan sols era una fatídica coincidència fins que, fa relativament poc, vaig llegir la novel·la ''provocadora'' del moment: ''Cinquanta ombres de Grey'' (estic segura de que us sona...).
Aquest darrer exemple ha fet que comence a pensar molt seriosament en el model de xica que ens proposa la literatura juvenil contemporània. (I no a soles la literatura, també el cinema, les cançons...)
Què esperen els autors d'un llibre? Que els lectors se senten identificats amb els seus personatges per endinsar-se més en la història i per donar-li credibilitat, no? Bé, per què el model de xica més recurrent és aquest? Vergonya, autoestima quasi inexistent, invisibilitat front al món, poca experiència en quasi tots els aspectes i sobretot, la necessitat irrefrenable de trobar un home que els atorgue tota la seguretat que no tenien abans.
I què passa si jo no sóc d'aquesta manera? Sempre m'he considerat una dóna bastant independent, amb certa ambició i ganes de guanyar coses pels meus propis mèrits. I si jo tot açò ja ho tinc sense necessitat que ningú ''m’ho regale''? No tinc dret a sentir-me reflectida en els personatges femenins dels llibres juvenils de l'actualitat?
Amb tot açò no vull dir que aquestos llibres no siguen bons, a soles m'agradaria fer-vos reflexionar sobre com, subliminalment, ens projecten contínuament models de xica submisa en espera de l'heroi que la salve. Jo no em sent d'aquesta manera. No sóc una Bella, una Babi, una Carolina o una Anastàsia.
I vosaltres, qui voleu ser?
Ho vaig deixar córrer fins que va sorgir la següent saga desinhibidora d'hormones (o dit d'un altra manera, baixa-bragues). Estic parlant de ''A tres metres sobre el cel''. Curiosament, la protagonista era molt semblant a la de Crepuscle en alguns aspectes: També era molt insegura, inexperta, tímida... fins que, heroicament, el xic arriba a la seua vida i la salva. (HA-HA-HA!)
Seguint amb Federico Moccia: al llibre ''Carolina s'enamora'' vaig trobar de nou el mateix model de xica. Vaig voler pensar que tan sols era una fatídica coincidència fins que, fa relativament poc, vaig llegir la novel·la ''provocadora'' del moment: ''Cinquanta ombres de Grey'' (estic segura de que us sona...).
Aquest darrer exemple ha fet que comence a pensar molt seriosament en el model de xica que ens proposa la literatura juvenil contemporània. (I no a soles la literatura, també el cinema, les cançons...)
Què esperen els autors d'un llibre? Que els lectors se senten identificats amb els seus personatges per endinsar-se més en la història i per donar-li credibilitat, no? Bé, per què el model de xica més recurrent és aquest? Vergonya, autoestima quasi inexistent, invisibilitat front al món, poca experiència en quasi tots els aspectes i sobretot, la necessitat irrefrenable de trobar un home que els atorgue tota la seguretat que no tenien abans.
I què passa si jo no sóc d'aquesta manera? Sempre m'he considerat una dóna bastant independent, amb certa ambició i ganes de guanyar coses pels meus propis mèrits. I si jo tot açò ja ho tinc sense necessitat que ningú ''m’ho regale''? No tinc dret a sentir-me reflectida en els personatges femenins dels llibres juvenils de l'actualitat?
Amb tot açò no vull dir que aquestos llibres no siguen bons, a soles m'agradaria fer-vos reflexionar sobre com, subliminalment, ens projecten contínuament models de xica submisa en espera de l'heroi que la salve. Jo no em sent d'aquesta manera. No sóc una Bella, una Babi, una Carolina o una Anastàsia.
I vosaltres, qui voleu ser?
13 comentaris:
Hola Mireia, magnífica entrada. I totalment d’acord amb tot el que dius de la imatge que donen les obres esmentades de les dones. Fa dos anys vaig dedicar una entrada en clau d’humor a Dos metres sobre el cel (H d’heroihttp://karicies.blogspot.com.es/2011/05/h-dheroi.html). La de “Carolina s’enamora” no la conec però ja imagine per on deuen anar els trets. A Crepuscle li he dedicat també alguna entrada (La irresistible menstruacióhttp://karicies.blogspot.com.es/2011/04/quan-eduard-cullen-va-entrar-classe.html) i una crítica demolidora (Amors de vampirhttps://sites.google.com/site/sancau/amor-de-vampir). I sobre les Ombres de Grey doncs són el perfecte manual en fascicles per a entrar en una relació de maltractament i fer veure que és amor i plaer sexual. Puajjjj és poc per a qualificar-la. N`hi ha a més una investigació als USA que demostra que la protagonista, Anastàsia, pateix una relació d’abús emocional i sexual i acaba patint les mateixes conseqüències que les dones maltractades perquè el comportament d’ell és el d’un maltractador.
Sobre la investigació, es pot veure més informació ací: http://quo.mx/2013/08/12/expediente-q/por-que-no-leer-50-sombras-de-grey
Hola:
Després de llegir aquesta entrada sobre aquestes novel·les d'adolescents m'ha agradat molt aquesta entrda ja que estic totalment d'acord en que aquestes novel·les no m'agraden gens ni mica però les respete aixó si, el que no pot ser es que per exemple moltes xiques de la meua edat estan contra els estereotips aquestos de que tenen que esperan a un príncep segons he llegit en altres entrades i que també em comentat alguna vegada amb els amics i amigues.
Però clar,aquestes novel·les les pareixen molt boniques i romantiques i no es fixen(crec jo)que en aquestes novel·les s'utilitzen aquestos esteriotips com bé diu la escriptora d'aquesta entrada.
La meua conclusió final es que les xiques no deurien parlar tan a la lleujera de dir que eixos esteriotips no els agraden quan després en els llibres es veu que si.
Aquesta entrada és molt bona ja que parla de realitats. Nosaltres no ens adonem de que a les pel·lícules con 'Crepuscle', 'A tres metres sobre el cel' i altres ens mostren la dona con a una persona insegura de sí mateixa i que necessita un home perquè ella sola no pot fer res.
Bé, de segur que aquestes pel·lícules agraden a molta gent perquè són romàntiques, però poques persones se n'adonen del que amaga. Això, encara que no ho parega, és masclisme. Estan dient que una dona no pot ser independent, que no pot estar sense parella, que no pot defendre's sola... Estic completament en contra d'açò, ja que més fals no pot ser.
El que sí que és veritat és que sí que hi ha bastants dones així. No perquè elles vulguen, sinó perquè és el que es veu en moltíssimes pel·lícules, cançons, etc. i elles pensen que han d'imitar-les. Aquestos personatges són un 'model a seguir', i ho pose entre cometes perquè és el que són però NO deurien ser-ho.
Així doncs, s'ha creat un prototip de dona submisa i amb altres característiques de debilitat. És una vergonya i encara que una pel·lícula així ens agrade, hauríem de denunciar; NO al masclisme.
En la meua opinió, estic d' acord amb Mireia en que la dona es insegura, vengonyosa i amb autoestima inexistent. Pense que la situació d' aquestes dones es una mica exagerada, per a fer una película romàntica no fa falta arribar a aquest extrem. La dona pot estar segura de si mateixa i ser ella qui “ salve al xic”.
Per la meua part a mi no m' agraden aquest tipus de pelicules, pero hi ha que respectar-les. Els autors creen aquests personatges per atraure l' atenció dels adolescents que s' han criat amb el conte de la cenicienta i blancaneus que busquen per tots els medis el seu princep blau, encara que no tots som així també hi ha molta gent a la que no ens agrada.
En conclusió, es bó manifestar als autors d' aquestes obres el desagrat amb l' obra, així un dia canviara la situació.
Llig aquesta entrada i em sent totalment identificat. Jo pense el mateix que la Mireia. Veig eixes pel·lícules o algunes paregudes, i sent com que totes les dones són així, submises, amb la necessitat que un home estiga amb elles per poder viure, i en realitat no és així.
És clar que hi ha xiques que sempre volen tindre un home al seu costat per a sentir-se més segures, acompanyades, etc. però també hi ha moltes que per elles mateixes es serveixen.
Aquest és un tabú molt masclista, que té les seues arrels fa ja mols anys ja que en la antiguitat i en molts països ara mateix les dones no valen res. Naixen, cuiden del seu pare, es casen amb qui son pare vol, i cuiden del seu nou marit.
També vull comentar com aquestes pel·lícules afecten a les adolescents de la nostra època. Quantes vegades hem escoltat les típiques frases com ''vull un amor com el de a 3MSC''. Jo, he escoltat coses així milions de vegades per part de les meues amigues.
En la meua opinió vull dir que això hauria de canviar, no sempre hi hagueren pel·lícules en què les dones són les xicotetes d'una relació. De vegades, podrien fer pel·lícules en què tot això fóra al contrari, que segur que existeixen, però no són ni la meitat.
Hola!!!! M'ha agradat molt la teua entrada.
Jo he llegit alguns dels llibres que has dit i no havia pensat en ells d'aquesta manera. Tot el que dius és veritat. Intenten infondre un model de xica molt tímida, insegura i que no sap res sobre el món, és clar que no totes les xiques són així, és més, jo pense que avui poques dones es senten així.
Les dones, en general, no necessitem a un home per a sentir-nos segures de nosaltres mateixes. No ens fa falta l'ajuda d'un home per aconseguir felicitat o sapiència. No tinc res en contra d'aquestos llibres, però caldria pensar un poc en la influència que poden tindre aquestos llibres sobre els adolescents.
No totes necessitem un heroi a la nostra vida, algunes volem ser les heroïnes de la nostra història.
Aquesta entrada m'ha semblat molt interessant i esclaridora, ja que jo he vist i he llegit tots els llibres de Crepuscle. Encara que sóc conscient que les novel·les juvenils, hui en dia, totes les que estan encarades cap a un públic femení, contemplen aquestos aspectes, és com si estigueren intentant crear un tipus de dona determinat, això és clarament masclista.
Per altra banda, el pitjor d'aquest comportament i d'aquestes novel·les és que el llibres (juvenils) estan escrits, la majoria, per dones. Això em pareix molt esclaridor, ja que el que estan demostrant és que és un masclisme tan integrat en la societat que ni tan sols podem identificar-lo.
Finalment, crec que aquestes obres et poden agradar o no, però sempre necessitem ser conscients del que ens intenta convéncer el llibre i tindre el sentit comú no fer cas sempre al que ens diuen aquestes novel·les.
Jo pense que el que esta fent amb aquest comentari Mireia, La Princesa Eteréa, es com es diu traure punta a la llapissera.
Son uns llibres com altres, i pense que tot el mon te dret a escriure un llibre amb la personalitat i físic que ell vol en el seu personatge. Els llibres estan per llegir-los i ni han un fum de llibres diferent i ni han tants per a que si no t'agrada un o un tipus de llibres puges elegir un altre.
Pot ser que en alguns punts tinga raó però pense que es un tema molt exagerat.
Bé, també n'hi han moltes noveles que no mostren que la chica es pendent del xic, com The hunger games (els jocs del fam). En aquest llibre, el xic depen clarament de la xica, y és ella la que el salva, tot és questió de elegir bé.
Hola Iulia,
elegir és magnífic. El problema és que de vegades les possibilitats de triar estan una mica limitades perquè qui controla els mitjans de difusió i comunicació no vol que elegim sinó només presentar-nos els seus productes (pel•lícules, sèries, llibres...). I aquestos no solen ser molt igualitaris. Només s'ha de mirar la cartellera dels principals cines per a veure que és molt difícil veure una pel·lícula on ells no siguen herois i elles no vulguen ser princeses que volen ser salvades per herois. I segurament, qui vol fer pel·lícules que trenquen amb aquest model, no trobarà productor perquè el que li contestaran serà que al públic li agraden més les obres romàntiques!! I el mateix es pot dir dels llibres.
I Víctor, a mi em sembla molt legítim criticar un producte audiovisual o literari si està vehiculant uns valors que no són positius. No crec que perquè es puga elegir un altre llibre, no s’haja de poder criticar Crepuscle o els altres que cita Mireia. De fet, tu has elegit criticar l’entrada de la Princesa i n'hauries pogut comentar una altra amb la qual estigues d'acord. Per descomptat que som lliures d'escriure els llibres que vulguem. Mireia no està dient que tu no pugues escriure un llibre romàntic tradicional. El que està denunciant és que, curiosament, en una majoria de llibres de moda la imatge de la dona és dependent i submisa. I la de l'home, agressiu i protector.
M'agradaria també destacar que el que sol passar, amb aquests tipus de productes, és que no ens adonem del missatge i és bo que vinga algú a fer una bona anàlisi i ens òbriga els ulls. No estic afirmant que les persones no tenim personalitat i només que actuem al dictat de les pel·lis i els llibres com aquest, però sí que podem aspirar a tindre un amor així i decebre'ns molt perquè ni existeix ni és bo per a nosaltres.
Així que... Que visca la crítica sempre que es faça des del respecte i per a apoderar-nos més!! I visquen les recomanacions de llibres alternatius!!!
Hola!
M'ha agradat moltíssim aquesta entrada, reflecteix molt bé com és la literatura juvenil hui en dia, com els llibres d'amor sempre tenen el mateix esquema: la xica és la tímida, insegura de si mateixa, no és popular al institut o universitat i el xic és el que l'inspira seguretat, la fa molt popular etc, etc...
Aquestos tipus de llibre són mala influéncia per a les xiques que són més o menys jovens(el públic d'aquestos llibres) perquè encara no saben quina és la seua personalitat, quin és la seu estil i si están influénciades per aquestes históries es creuran que aixó pot pasar, adaptaran el estereotip de xica que tenen aquestos llibres, esperaran a un vampir o al xic perfecte per a que lis tregui dels embolics...
Després están les pel•lícules, que són pitjors que els llibres, perquè canvien moltes coses dels llibres i acaben siguent un fàstic. Pense que si s’adaptaren més a la realitat, és a dir, que foren més realistes, que representaren una història de amor de veritat i no de vampirs i licantrops. Si foren així, és a dir, com una història d’adolescents de veritat jo la llegiria.
(194)
Hola.
Com a adolescent se de primera ma l influencia que tenen aquestos llibres. Com la majoria de les xiques de la meua edad vaig veure aquestes pel•lícules i la veritat es que després de llegir el primer llibre de Federico Motzzia no vaig tornar a llegir altre. Aquestos llibres sempre seguíxen el matéix esquema, una xica que es molt inexperta que te problemes greus d autoestima i un dia conéix a un xic i tots els seus problemes es solucionen, i la veritat es que no m agrada molt aquesta idea...
No compren com amb aquesta classe de lliteratura han conseguit captar al public adolescent, com es possible? De veritat les dones de l actualitat es senten indentificats am aquest esteriotp repetitiu i masclista? No puc saber com hi ha tantes person lluitan per a que les dones en un futur no adopten aquetes actituts i no obstant es convertix en “best-seller” uns llibres com aquestos.
Cuan parles amb persones a les que la agraden aquest tipus de pelicules parlen de la representacio d un xic “perfecte” que coneix a una xica i junts resolen qualsevol problema de la vida d ella o d ell, no vull faltar el repecte a ningu pero els xics d aquestes películes solen ser sobreprotector i avegades masclistes.
En segon joc voldria dir que com a consumidors tenim la llibertat per a llegir els llibres que nosaltres vulguem; no obstant aquesta literatura crea un mur amagant darrere qualsevol tipus de llibre que no porta una historia d amor adolescent.
També voldria dir que els protagonistes d aquestos llibres no solen tindre una relació sana, en un dels lliure de crepuscle per exemple quan els protagonistes es separen ella no pot tornar a pensar en altra cosa que no siga ell fins que arriba altre xic. Aquest no es un bon exemple d una relació per als consumidors, les quals solen ser adolescents.
En conclusió abans de anar a veure una película o lleguir un llibre , pense que tinim que pensar i ser crítics i donar-nos conta del que ens envolta
Publica un comentari a l'entrada