Caputxeta Roja
Recordes que Caputxeta havia d’anar a portar menjar a la iaia? Mentre hi anava pel bosc pensava: Per què hauré de portar-li aquestes coses amb una cistella, tan rebé com aniria amb una motxilla, que és molt més còmoda? Ai mira, per ací ve el llop i de segur que vol menjar-se’m! Efectivament, el llop s’acostà a Caputxeta però varen passar altres coses:
a) Quan Caputxeta saluda el llop, aquest li diu que no és un llop sinó una lloba.
b) Quan Caputxeta veu el llop i pensa que aquest se la vol menjar, ell li diu que en realitat és vegetarià.
c) Quan el llop troba Caputxeta, s’alegra molt, es posa a conversar amb ella i li confessa que està fart dels altres llops que només volen parlar de futbol.
Ventafocs
Recordes la Ventafosc, una jove que no pot anar al ball perquè la mare i les germanastres l'obliguen a quedar-se a casa fent les feines fins que se li apareix la Fada Padrina... Doncs açò és el que va passar.
a) Ventafocs va al ball, gràcies a l'encantament de la Fada, i coneix el príncep, però aquest li conta que no li agrada gens ser príncep i que ho fa obligat pels pares, que ja tenen pensat per a ell un futur sense haver-li preguntat res. Llavors Ventafocs i el príncep decideixen...
b) Ventafocs va al ball però no torna a les dotze. Llavors, quan es desfà l’encantament, torna a portar la seua roba, la carrossa es converteix de nou en una carabassa i els lacais en sargantanes, i tota la gent del ball pensa que Ventafocs és una maga amb poders, l’aplaudeixen molt i li donen molts diners per la seua actuació. Després de l'èxit, la Ventafocs proposa al príncep...
c) Ventafocs s’ha quedat a casa perquè sa mare no volia que anara al ball, però llavors arriba una de les germanastres, que s’havia escapat del ball perquè no li agradaven aquelles festes de gent rica i superficial. Ella pensava que les xiques de la seua edat eren unes estirades que només volien estar guapes i trobar marit, i ella pensava més a combatre les injustícies del món. Quan arriba la Fada Patrina i troba les dues xiques, elles li demanen un encantament per a...
Tria un dels dos contes i escriu la història com més t'agrade. Pots fer també l'activitat de l'entrada Per quatre cantonadetes de no res o aquesta altra: Vells contes, nous finals.
(Fórmules de començament i acabament de contes en valencià)
Adaptat de “Materiales didácticos para la coeducación. Construyendo contigo la igualdad” (Haciendo historias 1. Instituto Asturiano de la mujer).
22 comentaris:
CAPUTXETA I EL LLOP
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Elena caputxeta. La seua mare era butanera i no tenia temps de portar el menjar a l'àvia i la seua mare
li va demanar que li'l portara ella.
Anant a casa de la seua àvia pensava que si havia tret al seu gos... i va tindre que donar la volta cap a casa. El va traure i va tornar pel seu camí. Pensant en si la seua avia li obriria la porta, però va seguir el seu camí ja la va atacar un llop. Segur que vol menjar-se’m! Efectivament, el llop s’acostà a Caputxeta però varen passar altres coses:
Quan el llop troba Caputxeta, s’alegra molt i es posa a parlar amb ella, dient-li que està fart dels altres llops que només volen parlar de futbol. Anant de camí ell li estava parlant que estava fart dels llops i li va demanar que si ella podia parlar amb els altres llops.
Ella ho va fer i ells li van dir que no parlarien mes de futbol si els feien un parc de jocs.
Conte contat aquest conte se ha acavat.
Hi havia un vegada, en un conte molt peculiar, una xiqueta anomenada Caputxeta blava que tenia que anar a donar-li un menjar a la iaia i va marxar.
El camí va ser feliç fins que al arribar al final del camí es va trobar amb un problema: hi havia dos camins però caputxeta va trobar a un company de l'escola, el llop, el va saludar i tot seguit li va preguntar: Amic llop per quin camí s'arriba al carrer de les Retallades? I el llop li contesta: tant un camí com l'altre arriben al mateix lloc però pots agarrar el camí mes curt que es diu Protestar o fer el camí més llarg, que és el camí Wert. La caputxeta va escollir el camí més curt i en qüestió d'anys va arribar al seu destí.
Al arribar va vore a la iaia anomenada Rajoya que tenia moltes cases plenes de menjar donades pel seu marit Barcenes. Al vore aquest guirigall, la Caputxeta va anar a la seua iaia que per cert estava beguda com sempre i va passar d'elles mentres feien festes i de tot. Caputxeta es va quedar molt sorpresa perquè tot el poble estava reivindicant els seus drets mentre que la iaia seguia com si res ...
Tota indignada va tornar i li ho va preguntar a la iaia que continuava a la seua sense fer-li gens de cas i Caputxeta va tornar a sa casa en un taxi per l'autopista que rodejava el poble i hi havia senyals de 110, 120, 130... I va preguntar-li al taxista que perquè passava açò i li va contestar que era per Rajoya i els seus miniministres que li menjaven el que li quedava de cap. El taxista també li va dir que li havien baixat un 21 per cent el seu sou i en aquest moment Caputxeta va anar a totes les manifestacions fins que un dia ...
Rajoya va vore per televisió a tota la seua família reivindicant els retallades que estaven fent i Fernandina Más va reclamar amb tota la raó del món la separació de Catalunya fins que Espanya se'n va anar fora de la Unió Europea i va desaparéixer del mapa per a sempre...
Hi havia un vegada, en un conte molt peculiar, una xiqueta anomenada Caputxeta blava que tenia que anar a donar-li un menjar a la iaia i va marxar.
El camí va ser feliç fins que al arribar al final del camí es va trobar amb un problema: hi havia dos camins però caputxeta va trobar a un company de l'escola, el llop, el va saludar i tot seguit li va preguntar: Amic llop per quin camí s'arriba al carrer de les Retallades? I el llop li contesta: tant un camí com l'altre arriben al mateix lloc però pots agarrar el camí mes curt que es diu Protestar o fer el camí més llarg, que és el camí Wert. La caputxeta va escollir el camí més curt i en qüestió d'anys va arribar al seu destí.
Al arribar va vore a la iaia anomenada Rajoya que tenia moltes cases plenes de menjar donades pel seu marit Barcenes. Al vore aquest guirigall, la Caputxeta va anar a la seua iaia que per cert estava beguda com sempre i va passar d'elles mentres feien festes i de tot. Caputxeta es va quedar molt sorpresa perquè tot el poble estava reivindicant els seus drets mentre que la iaia seguia com si res ...
Tota indignada va tornar i li ho va preguntar a la iaia que continuava a la seua sense fer-li gens de cas i Caputxeta va tornar a sa casa en un taxi per l'autopista que rodejava el poble i hi havia senyals de 110, 120, 130... I va preguntar-li al taxista que perquè passava açò i li va contestar que era per Rajoya i els seus miniministres que li menjaven el que li quedava de cap. El taxista també li va dir que li havien baixat un 21 per cent el seu sou i en aquest moment Caputxeta va anar a totes les manifestacions fins que un dia ...
Rajoya va vore per televisió a tota la seua família reivindicant els retallades que estaven fent i Fernandina Más va reclamar amb tota la raó del món la separació de Catalunya fins que Espanya se'n va anar fora de la Unió Europea i va desaparéixer del mapa per a sempre...
Caputxeta roja
Hi havia una vegada una xiqueta que li deien caputxeta roja, la caputxeta roja tenia que anar desde la seua casa fins a casa de la seua iaia travessant un bosc. Caminant pel bosc es va encontrar al llop que li va dir:
-A on vas xiqueta?
La xiqueta li va dir:-A la casa de la meua iaia.
-Quina pena yo volia parlar amb algú perquè els meus amics llobs no em fan cas i juguen a futbol.
-Pues tu passa d'ells també.
-Val gracies per parlar amb mi.
-Derrés.
El llop va passar d'ells i va fer nous amics.
CAPUTXETA ROJA
Fa anys i panys la caputxeta roja va anar a casa de la seua iaia i caminants pel bosc i de sobte es trobà amb el llop el llop li va dir:
-Hola...
-Que et passa?
-Res, que el meus amics sols parlen de futbol futbol futbol i mes futbol i estic fart... em vaig a suïcidar...
-Ooo i això perquè...?
-No se, que sols parlen de de aixo i no em deixen dir res... estic fart
-Ja home però no es per a suïcidar-te...
-Bueno...
-Tranquil... jo et protegix perquè... jo soc... caputxa man!!!
-Ooo moltes gracies!!!!!
I des de aquell dia tots els amics del llob van parar de provocar-lo.
Jo seleccione
Ventafocs
Recordes la Ventafocs, una jove que no pot anar al ball perquè la mare i les germanastres l'obliguen a quedar-se a casa fent les feines fins que i se li apareix la Fada Padrina i convertix el seu vestit lleig en un vestit preciós, una carabassa en una gran carrossa a dos ratolins en dos homes que varen netejar la seua casa i per ultim a dues sargantanes en dos cavalls blancs per a portar-la al ball, la fada padrina li diu que tindrà que tornar a casa abans de les dotze perquè sinó es desfaria el encantament.
Quant la ventafocs llega al ball el príncep es va quedar enamorat de ella i varen estar ballant tota la nit fins que varen tocar les dotze, però ella no es va anar i es va desfer l'encantament i ella va a tornar a portar les seues vestimentes, la seua carrossa es va convertir en la carabassa que era, els dos homes en ratolins, els cavalls en sargantanes, i tot el mon va pensar que era una bruixa i li varen donar molts diners, es va comprar una casa i es va anar, va deixar a la seua madrastra i a les seues germanastres i va ser feliç sent novia del príncep.
FI.
Hi havia una vegada una xiqueta q es cridava rosa caputxeta la seua mare era butanera i no tenia temps en portar el menjar a la avia i a la seua mare li va demanar que s' el portara ella.
Anant a casa de la seua avia pensava que si havia sacat al seu gos.... i va tindre que dar la volta per a casa. El va sacar i va tomar per el seu camí ja per mig camí a caputxeta però varen passar altres coses:
Quan el llop troba caputxeta, s”alegra molt i es posa a parlar amb ella, dient—li que esta fart dels altres llops que només volen parlar de futbol.
Caputxeta Roja
Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Caputxeta. La seua mare li va dir que portara una cistella de verdures i fruites a casa de la seua avia perque ella sempre menjava porqueries.
Quan Caputxeta va eixir es va distraure collint flors per a la seua avia. I quan estava fent-se ja de nit es va trobar un llop. Caputxeta poregosa li va suplicar que no se la menjara i el llop confós li va dir que era vegetarià.
Caputxeta li va dir que millor perque aixi no se la menjaria i podria portar-li el menjar a la seua avia. El llop va acompanyar a caputxeta a la casa de la seua avia però el llop tenia fam i va bore que hi havien verdures en la cistella de caputxeta . Ple de fam el llop li va dir a caputxeta que volia ensenyarli una cosa. La va portar a un barranc i li va dir que deixara la cistella en terra per si se li caia pel barranc. Després el llop va espentar a caputxeta pel barranc i corrents va agarrar la cistella i es va anar corrents a la seva cova. Es va menjar la fruita i les verdures . Com tenia mes fam i no hi havia res per menjar mes va anar a casa de una bruixa i li va dir que convirtera perfavor a l'avia en una coliflor i la bruixa aixi va fer. va convertir a l'avia en una coliflor i el llop es va anar corrents a casa de l'avia. va obrir la porta d'un colp ,va donar un salt i es va menjar a l'avia. va pasetjar per un camí però li pesava tant la pantxa que es va caure i va rodar fins al barranc i aquest conte s'a acabat
Hi havia una vegada en una ciutat molt llunyana viva amb la seua mare i les seues germanastres. Es cridava Ventafocs. Ella tenia que netejar la casa tots els dies mentre les seues germanastres soles feien que embrutar i estar amb els telèfons i els ordinadors. Ella esta farta però feia temps que el seu pare estava treballant a la Xina i mentre el seu pare no estiguera tenia que fer-li cas a la seua mare.
Un dia va arribar la veu de que el xic més ric de la ciutat feia una festa a la seua nova casa. No es parlava d'altra cosa. Totes les xiques volien anar. Compraven vestits i robes cares per aconseguir enamorar al príncep amb la seua bellesa. Una cosa estava clara, ningú s'anava a perdre la festa d'aquest xic.
Les germanes de la Ventafocs s'havien preparat per al ball. Quan es disposaven les tres a eixir de la casa la mare va agafar a Ventafocs i li va dir que ella es quedaria a casa netejant la cuina. Agafaren el cotxe i elles i la seua mare anaren cap a la festa.
Ventafocs estava deprimida perquè a ella no li havien deixat anar però es va posar un vestit vell de la seua mare i va agafar un antifaç de carnestoltes i va eixir de casa. Només eixir es va donar compte de que no tenia transport. Va pensar en agafar el autobús però es va adonar de que eixe dia feien vaga.
De sobte una dona regordeta va eixir del jardí dels veïns va saltar el petit mur que hi havia i es va reunir amb la jove. Ella li va explicar que era la seua Fada Padrina i que no havia pogut arribar abans perquè la màgia en primavera no li anava molt bé. Així que amb unes paraules de aquella estranya dona va aparéixer un descapotable.
Li va advertir de que si a les dotze no hi havia tornat el cotxe desapareixeria, però la Ventafocs sabía negociar i va aconseguir que el cotxe es quedara fins la una. Dit i fet va agafar el volant i es va anar a tota pressa.
Quan va arribar tota vestida d'aquella manera i amb aquell antifaç tapant-li la cara el xic ric no va posar molta atenció en ella. Éll es fixava mes en les xiques amb vestits escandalosos.
La Ventafocs que se estava deprimint va decidir anarse d'allí. Quan anava a eixir un xic d'ulls blaus se li va apropar i va aconseguir que no s'anara. Poc a poc quan s'anaren coneguent millor s'enamoraren.
I ella es va quedar amb el xic que no es fixava tant en el exterior com el xic ric.
Van ser feliços i menjaren al Mcdonalds.
Hi havia una vegada una xiqueta que es cridava caputxeta roja. La seua mare li va demanar que portara una cistella amb olives a la seua iaia. Caputxeta va dir que no perquè estava escoltant música amb el I pod, però la seua mare se'l va amagar i a caputxeta no li va quedar altra que anar a la pensió de la iaia.
Mentre caminava per la autopista es va trobar a un llop que li va preguntar que si volia rollo, però com caputxeta no li agradaven els xics va sacar el seu esprai de pebre i se'l va llançar, el llop que practicava ballet va anar ballant a la caputxeta, que corria com podia però el llop va tropeçar amb una pinya i va caure sobre una merda i mort d'asc se'n va anar a casa.
Quan va entrar a la pensió va vore que la iaia estava de festa amb un gin tònic a la mà i amb el seu Iphone posant música de Katy Perry y ballant com una boja. Caputxeta quan la va vore va anar correguent a la farmàcia i li va comprar una aspirina, que la iaia es va tomar per el mal de cap que li havia provocat el 5é gin tònic.
Després de 3 hores dormint la iaia tenia fam i es va tomar les olivetes que li havia portat la caputxeta, que estava al bany perquè li havia entrat un apretó. Però el llop que volia vengança, va obrir la porta de l'habitació i va raptar a la iaia, caputxeta que havia eixit ja del bany es va adonar que el llop tenia a la seua iaia, va obrir la porta del bany i el llop es va desmallar del ulor.
LA VENTAFOCS
La ventafocs era una jove bonica, però ella ja estava farta dels pirops que li feien els homes i el que deien les dones del poble de ella cada vegada que anava a per el pa, perquè se sentia com una dona que a soles es guapa,com si la gent no sabera que és llista.
La seua madrastra volia que anara al ball perquè les seues filles no eren guapes i a de més, per a semblar amable als ulls de la ventafocs i després viure al castell “xuplant del bot”. Però la ventafocs no era tonta i no anava a perdonar-li els mals anys que ha passa, a més a més no volia ser una dona a la qui tinguen que mantenir tota la vida, ella volia tindre el seu treball, tindre una cosa per a sentir-se orgullosa.
Aquella mateixa nit plorava perquè sinó ho feia sabia que la seua madrastra parlaria mal d'ella i ningú la acceptaria mai. La seua fada padrina va aparéixer per ajudar-la i amb un encantament va fer que la preciosa jove siga un repugnant ogre.
Abans de que la madrastra i les germanastres foren camí al castell ella ja es va anar. Quan va arribar al ball al príncep li agradava el misteri que tenia la ventafocs perquè portava una caputxa blava. Va eixir a ballar amb ell i quan es va quitar la caputxa al príncep li va donar el mateix,ja que a ell li agradava en una dona que fora llista no guapa. La fada madrina va desfer en encantament i el príncep amb la ventafocs va fugir i formaren una família molt adorable i ningú més va saber res d'ells,mai.
La Ventafocs
"Hi havía una vegada una jove xica es cridava Ventafocs.Ella volia seguir amb els seus estudis però la seua madrastra no li deixava perquè volia que es casara amb el príncep Pedro i quedar-se amb totes les riquesas del món.
Però Ventafocs va fujir de casa a Estats Units amb els diners que li va donar sa mare abans de morir. Allí es va fer amigues amb els què vivia i estudiava.
Un día quan Ventafocs arribava tard a una classe es xocar amb un xic i tira totes els llibres al sòl.
A l'hora del pati el xic se li acoste i li pregunto el seu nom,Ventafocs no sabia que dir es quedo mirant i desperes d'un segon va respondre "me cride Ventafocs i tu" li va preguntar al xic i el va responder "me cride javi encantat de conocerte".
Així seguides uns dies es van fer molt amics i javi li pregunte si Ventafocs volia casar-se amb el. Ventafocs li va dir que si, però hauria d'esperar-se no més un any mes por que era l'ultim any dels seu estudis. acavo d'un any Ventafocs i Javi es casaresn.
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
Ventafocs s’ha quedat a casa perquè sa mare no volia que anara al ball, però una de les germanastres, que s’havia escapat del ball perquè no li agradaven aquelles festes de gent superficial se'n va a casa amb ella.
Quan arribà la Fada Padrina, les xiquetes li demanen un encantament per a totes les xiques que hi ha al ball.
L'encantament era per a que no foren tan superficials i es comportaren com xiques normals.
La Fada Padrina les va concedir el desig i van terminar asistint al ball i fent-se totes amigues sense pensar qui seria l'esposa del princep.
I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.
VENTAFOCS
Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Ventafocs. Ella tenia dos germanastres i un ball pendent, al que la seua mare no li deixava anar perquè era menor d’edat, una de les germanastres a la seua defensa va dir que a soles li faltaven dos mesos pel seu aniversari, però a la mare no li va convençer; aleshores la germanastra es va quedar per acompanyar-la.
Poc temps després va arribar la fada padrina demanant-li un desig i elles van optar per demanar-li el següent: -volem ser xiques normals i anar a la universitat, ella va acceptar. Al dia següent les xiques anaven amb vaquers, sabatilles, bolsos… però no estaven convençudes del que havien pedit, van intentar contactar amb la fada quan Clara, la seua germanastra va trovar una tarjeteta que se li havia caigut a la fada i deia: “taverna de Carol” on ficava una direcció, van acudir i li van dir que no era exactament el desig que volien, la fada li preguntà que qué volien aleshores i es van donar conte que el que de veritat desitjaven era que cadascú tinguera el seu desig i així va ser…conte contat conte acabat.
Hola Elena, em sembla molt bona idea això de fer un parc de jocs per als llops i així deixar de jugar només al futbol. Una curiositat, per què torna Caputxa a traure el gos?
Hola Jesús, el teu conte és molt original!!! I està molt en sintonia amb les mobilitzacions de la setmana en contra de la llei Wert. Però tinc un dubte, és Espanya qui desapareix o és Catalunya? Ains, m'hauria agradat un final menys pessimista, però entenc que la situació actual no és molt positiva.
Hola Daniel, m’agrada que Caputxa i el llop parlen amistosament i que ella li aconselle. No sé si la solució és “passar” dels amics perquè no sempre és fàcil; però al teu conte sembla que sí, i crec que és bo buscar amistats amb qui compartir gustos i aficions.
Hola Manolo, la teua Caputxeta és una Superheroïna!!! Però tant de bo els amics del llop tingueren uns gustos més variats i no el pressionaren per a compartir-los i el llop no necessitara protecció!!!
Hola Jose, de vegades les persones han de deixar el seu lloc de procedència per a ser felices, i amb diners és més fàcil però... només els diners donen la felicitat?
Hola Fran, has copiat el text d’Elena. Per què no intentes buscar el teu propi final?
Hola Aitana, quin llop més sanguinari, no? Vegetarià però igual que l’original!!!
Hola Paula, hehe, he rigut amb la teua història, sobretot amb l’última frase: “Van ser feliços i menjaren al Mcdonalds.”. I la pobra es troba de tot: una vaga d’autobusos, un príncep que solament es fixa en l’exterior... sort que troba una persona que la veu com a persona valuosa (i que sap negociar, hehe)!
Aleeee, Clara, un llop ballarí que volia rotllo, una iaia que beu... tot molt modern però no transformem cap rol ni millorem el món amb aquesta història (i ens quedem amb la mala olor del llop, pobre!)
Molt bé, Teresa, una Ventafocs llesta i independent i un príncep que valora l’interior i no li importa ballar amb una xica amb forma d’ogra. Has fet com la Bella i la Bèstia però al revés. Molt bé!
Hola Eman, està molt bé que la Ventafosc vulga tindre estudis!! Encara hauria sigut més trencadora la teua història si haguera sigut ella la que li demanara en matrimoni o simplement ho hagueren decidit els dos.
Hola Raquel, m’encanta la idea que Ventafocs i la germana no demanen un desig per a elles sinó per a les altres xiques i així acabar totes amigues. La sororitat és molt important. Et felicite: la teua proposta és molt solidària i gens egoista i m’agrada molt!!
Hola Sheila, el primer desig de les xiques em sembla fantàstic: ser normals i anar a la universitat. Després crec entendre que demanen que les altres persones puguen acomplir també els seus desitjos. Si és així, també em sembla ben solidari per la teua part i molt bonic.
Hola a tots i totes. Magnífiques históries.L´imaginació al poder! Encara que algú s´ho podría currar un poquet mès. ¿Algú s´atrevería amb un "mix" entre Capuxeta, Aventafocs, el llop i el princep, tots revolicats. Ejem, María, espere que no t´importe que me fique en la teva clase de Valencià... Es que a mi també em fa falta un cert reciclatxe. Espere no haber fet moltes faltes d´ortografía.
Hola Juan, sempre és una plaer que un altre profe visite el blog i els teus comentaris sempre són ben interessants.
Pel que fa a les faltes, ehemmmm, portaré a classe el teu comentari, marcarem el roig intens les faltes i te'l donarem revisat, hehe. Així el podràs corregir i tornar-lo a pujar perfecte.
Una abraçada!
En aquesta entrada el que vaig va a ser comentar els diferents tipus de canvis han posat en l'historia:
La primera part que quan caputxeta es encontra amb el llop no es un llop, si no una lloba, pense que igualment que siga una lloba intentaria menjar-se a caputxeta,i que l'historia seria igualment igual.
Per que la lloba no pot fer el mateix que el llop enganyar a caputxeta? Te el mateix dret que un llop.
La segona part que dona a elegir es que el llop siga vegetarià, caputxeta el miraria mal per ser vegetaria començaria a dir-li que perquè no menges carn com tots els llops. Segurament aquest llop al ser vegetarià el exclouen, per no ser iguals que els altres llops.
En canvi el tercer es un llop que no te el mateix gustos que els altres llops es diferent perquè no li agrada el futbol, segurament els altres llops dirien que es homosexual perquè no li agrade els jocs i totes les coses de “homes”. Perquè una lloba no pot agradar-li el futbol o a un llop no agradar-li ?
Pense aquestes formes de canviar el compte fa molt que pensar, i pense que els comptes amb el que ens han educat tenen un poc de masclisme, homofòbia etc..
Aquest text de la Caputxeta roja m'ha paregut molt graciós per varies frases. Primer per l'oració de “perquè porta cistella i no una motxilla!”. Això m'ha cridat molt l'atenció perquè normalment en tots els contes, Caputxeta agafa una cistella perquè la seua mare li l'ha donat aixi i portar menjar en la motxilla és molt perillós per si es derrama la sopa encara que si ho porta en una cistella i va caminant pel bosc saltant i corrent no se per què el autor no posa que se li cau el menjar. Tal vegada és perquè els contes clàssics són pers als xiquets i per això no vol enrotllar-se molt.
Els últims apartats del llop també m'ha fet molta gràcia perquè si el llop fóra vegetarià i no volguera menjar a Caputxa perquè eixiria el llop amb tanta importància i els altres animals com el cérvol o els ocells amb tan poca? A més, Caputxa no sap com anar més prop a la casa de la seua iaia, aleshores pel bosc es perdrà i si el llop fóra vegetarià no hi hauria caçadors i per això Caputxa roja no podrà anar a la casa de la seu iaia i no hi hauria un final feliç com al conte original de Caputxa roja.
Vet aquí que una vegada una adolescent anomenada Ventafocs, que vivia a Nova York. Ella tenia dos germanastres, Maica, era molt simple per a ella, i Erika era la seua millor amiga. A ella li agradava sempre anar a la moda, ser la més popular i la més guapa.
A la mare no li agradava gens com era la seua filla i va decidir que si cap al que quedava de curs no canviava, no aniria al ball de l’institut.
Ventafocs, estava molt preocupada eixa era la seua forma de ser i no la anava a canviar, però portava planejant, la festa de fi de curs des de l’any passat i no anava a deixar que la seua mare li deixe sense el ball.
Ventafocs va acudir a la seua germanastra Maica per a que l’ensenyarà a no ser com era per a poder anar al ball.
La Ventafocs va canviar en molt poc de temps, i va aprendre a ser una bona persona, però la seua mare ja havia decidit s’anava a quedar a casa i va pensar que la veritat es que aquell ball ja no tenia sentit, la gent ja no la volia era, i es que la gent es tan superficial ...
Finalment la Ventafocs s’ha quedat a casa, però llavors arriba Maica, que s’havia escapat del ball perquè no li agradaven aquelles festes de gent rica i superficial. Ella pensava que les xiques de la seua edat eren unes estirades que només volien estar guapes i trobar marit, i ella pensava a combatre les injustícies del món. Quan arriba la Fada Patrina i troba a les dues xiques, elles li demanen un encantament per a que la gent canviarà i no pense en la moda ni res d’això sino en com son per dins i no per fora.
Dos setmanes després, tots comprenien que lo de fora no conta sino lo de dins I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
VENTAFOCS
Havia una vegada, una xiqueta nomenada Ventafocs que vivia en la seua madrastra i les seues germanastres en una preciosa caseta en la muntanya.
La seua situació en la família no era gens agradable, ella tenia que encarregar-se per complet de la neteja de la casa mentre les seues germanes es dedicaven a menjar i dormir. Ventafocs volia desesperadament eixir d’eixa situació i buscar un altre treball, però com que no tenia mitjans per a poder fugir i viure a soles, dissimulava els seus pensaments de rebel•lia.
Un dia, van arribar a la casa les invitacions al ball anual que se celebrava en el palau del príncep. Ventafocs i les seues germanastres estaven convidades, però la mare li va dir que no podia anar perquè tenia que treballar.
Gracies a l’ajuda de la seua Fada Padrina, Ventafocs anà al ball amb un vestit preciós i en na carrossa llevada per quatre cavalls., amb la condició de tornar a casa abans de les dotze, perquè l’encantament perdria el seu poder a eixa hora.
Però no torna a les dotze. Llavors, quan es desfà l’encantament, torna a portar la seua roba, la carrossa es converteix de nou en una carabassa i els lacais en sargantanes, i tota la gent del ball pensa que Ventafocs és una maga amb poders, l’aplaudeixen molt i li donen molts diners per la seua actuació.
Després de l'èxit, la Ventafocs proposa al príncep representar la mateixa funció els dies de festa. El príncep va accedir, i la va nombrar directora de la companyia de teatre de la casa reial. Però amb la condiciò de que ell seria tambe un d’els actors de les obres.
Des d’eixe moment, Ventafocs, el príncep i la resta de la companyia van fer màgiques representacions per tot el regne.
I conte contat, conte acabat.
Hola sóc Caperutxeta Negra.
Tinc 14 anys, sóc rossa però m’he tintat el monyo blau. M’agrada moltísim la música, especialmet el rock. Normalment em pose roba de colors obscurs, crec que per aixó em diuen Caperutxeta Negra. Quasi sempre em pose samarretes de grups de música i uns vaquers i la capa(que és la tradició familiar).La gent de la meua classe es fica amb mi, per la forma que sóc,és a dir, no accepten la meua personalitat i si ells no m’accepten jo tampoc els acceptaré.
La meua mare m’han dit que tinc que portar-li cupcakes a la iaia, però no tinc ganes, al final la mare m’ha obligat a fer-lo... També m’ha dit que no parle amb estranys i després ha dit unes quantes coses que no he escoltat perquè ja tenia la música posada.
De camí a la caseta de la meua iaia m’he trobat amb un llop que s’alegrava molt de veurem ja que per allí no passava una persona desde fa ja 50 anys. Va començar a parlar amb mi però jo li deia que no podía parlar amb estranys. Ell insistía. Al final vaig quedar-me a escoltar els seus problemes. Em contava que estava fart de que el seus amics no paressin de vore el fútbol, de parlar de fútbol i de jugar al fútbol. La veritat és que els problemes del llop no eren tant distints als meus perquè jo tambè estic farta de les meues amigues. No paren de parlar de xics, de maquillatge, dels seus grans i dels seus vestits...Que una cosa amb moderació es bóna i divertida, però si no saps parlar de altra cosa es avorrit i damunt d’aixó parlen sense cultura.
Li vaig preguntar al llop si li agradava la música i ell em va dir que si. Li vaig proposar si volia fer un club de música, com el clubs de llibres però de música, i em va dir que si. Al final varem acabar formant un club grandísim on tot el món seu passava genial i podia escoltar la música que volguera i desconectar del món.
Publica un comentari a l'entrada