Quan tenia 6 anys, va arribar la televisió a ma casa, en blanc i negre, per descomptat. Dos anys després, vingué el telèfon, tot i que per a parlar calia que ens connectara una telefonista. Vaig tindre el meu primer ordinador als 20 anys i allà vaig jugar al primer vídeo-joc. Als 30, em vaig connectar per primera vegada a internet. Al mòbil em vaig resistir bastant, però finalment arribà. Fa un tres anys que tinc Tuenti, Twitter i Facebook i en fa quatre que escric en aquest bloc.
Aquesta és una part de la meua vida que compartisc, juntament amb l'opinió que tinc del que comente, perquè la intimitat ja no és el que era. La nostra identitat té un espai virtual on anar construint-se a base de fotografies, estats, vídeos, comentaris deixats en altres murs, blocs, etc. El missatge del Tuenti, recordant-nos que fa dies que no canviem el nostre estat i que alguna cosa deu haver passat, és una invitació a compartir la intimitat.
Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima ha començat a anomenar-se extimitat. I cada vegada més sembla que ens definim (o construïm) a través del que mostrem a la xarxa i les altres persones veuen o lligen. De vegades aquesta mostra pot ser política, reivindicativa, i ensenyem i parlem de nosaltres perquè estem defensant el dret a ser d'una determinada manera i que aquestos drets es facen extensibles a tot el món.
Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la nostra vida íntima ha començat a anomenar-se extimitat. I cada vegada més sembla que ens definim (o construïm) a través del que mostrem a la xarxa i les altres persones veuen o lligen. De vegades aquesta mostra pot ser política, reivindicativa, i ensenyem i parlem de nosaltres perquè estem defensant el dret a ser d'una determinada manera i que aquestos drets es facen extensibles a tot el món.
Una altra forma de mostrar-se que, en principi no té cap motivació política, és el Sexting, contracció de sex i texting (enviament de sms), que es refereix a l’enviament de fotografies o vídeos eròtics i/o sexuals per mitjà de telèfons mòbils o de les xarxes socials. Altres formes són l’Amoring (m'he inventat la paraula), que és l’intercanvi d’enceses declaracions amoroses, incloses creatives fotografies de la parella enamorada amb moltes LLLL i molts cors, diàlegs íntims amb molts PER A SEMPRE i MAI NINGÚ ABANS COM TU, etc. A poquet que observem, i només amb una miqueta de realisme, ens adonem que SEMPRE i MAI són mentida, i que l’amoring deixa pas a l’oding, fins que una altra parella torna a omplir l’espai real i virtual deixat per l’anterior.
La realitat és que tot aquest recorregut vital (i virtual) queda enregistrat per a sempre a la xarxa. Ho havíeu pensat? Potser convendria reflexionar una miqueta sobre la informació que compartim. Volem de veritat que les 600 amistats de la nostra xarxa tinguen tanta informació de nosaltres? Penjaríem al corredor de l’institut, les fotos que pengem al Tuenti? Què passaria si perdérem el mòbil amb les fotos o els vídeos que hi guardem? Coneixem la privacitat del nostre Tuenti? Demanem permís per a penjar fotos d’altres persones? Ens sembla bé que es pengen fotos sense el nostre permís?...
La realitat és que tot aquest recorregut vital (i virtual) queda enregistrat per a sempre a la xarxa. Ho havíeu pensat? Potser convendria reflexionar una miqueta sobre la informació que compartim. Volem de veritat que les 600 amistats de la nostra xarxa tinguen tanta informació de nosaltres? Penjaríem al corredor de l’institut, les fotos que pengem al Tuenti? Què passaria si perdérem el mòbil amb les fotos o els vídeos que hi guardem? Coneixem la privacitat del nostre Tuenti? Demanem permís per a penjar fotos d’altres persones? Ens sembla bé que es pengen fotos sense el nostre permís?...
Aquestos vídeos no m'agraden perquè sembla que qui té la culpa és la persona que compartix una foto privada i no la/les persona/es que divulguen un contingut privat:
Aquestos m'agraden més, encara que el segon se'n va a un altre tema:
Aquest va en la mateixa línia culpabilitzadora del dos primers: Pensa abans de penjar res. Em pregunte per què no diu: Pensa abans de compartir una foto que no és teua, i no la passes!!! O bé Pensa en les conseqüències que pot tindre per a la persona que tu compartisques una foto seua!!!
Necessita Facebook tanta informació sobre tu? Ací hi ha unes recomanacions imprescindibles per a configurar la privacitat del Tuenti:
19 comentaris:
Hui en dia tot el món, sobretot els jóvens, des de 8 anys ja tenen telèfon mòbil, Tuenti, Twitter, etc..
Això me pareix excesiu ja que per exemple jo no vaig tindre res d'açò fins als 12 anys. No sé si als seus pares no lis dona vergonya que els seus fills de 8 o 9 anys per a nadals els demanen telèfons mòbils en lloc de joguets, videojocs, etc..
Canviant un poc de tema.., l'Internet hi té molt de perill. Imagineu-vos que penjeu una foto al Tuenti i que al dia següent està per Google Images o per altres pàgines web. O que algú se la descarregue i la tinga al seu mòbil. Recordeu, a l'Internet no hi ha privacitat.
Per a mi, eren més divertits els anys passats en els que no s'utilitzava tant el telèfon mòbil ja que ara, quan ixes amb els teus amics per ahí a prendre una beguda, quasi tots estan amb el telèfon parlant amb la seua novia pel Waths App i això, la veritat molesta molt ja que tu els parles i a vegades ni et senten per culpa del mòbil.
Per concloure, eren millors temps quan no hi havia tanta tecnologia, i clar, si no pots lluitar contra ells, ajunta't amb ells...
A vui en dia la intimitat es veu llimitada a les persones que no mantenen ninguna relació amb les xarxes socials, quasi tot el mon esta conectat a elles desde xiques i xics de 12 anys fins a mares o pares de quaranta o 50 anys, el qual pot moltes vegades crear una terrible confusió, ja que si tenim en compte que les xarxes socials tenen a com a finalitat el coneixer gent nova mitjançant el perfil, una pagina on ets pots crear la identitat que vulgues per tal de parlar amb altres persones, pots tindre 10 anys i dir que tens 30 o coses aixi. En el cas normal pet dones a coneixer com tu mateixa eres i perdre part de la teu intimitat pugant fotos, deixant estats, o informació personal etc.
Tornant a lo que fa referencia a la intimitat doncs podria dir que quan parla del sexting, comprenc perfectament el que vol dir ja que he vist casos de parelles suposadament molt enamorades, que es pasaven fotos nus i quan varen tallar les varen utilitzar de una manera molt roïna.
Solament quan ens fem una foto aixi ja estem perdent intimitat ja que si algú agafa el movil o la camera o l'ordinador amb que esta feta la pot agafar i usarla pel que vullga.
I si pases aquesta foto ja completament has perdut la teua intimitat.
Altre tema molt interessant es el del amoring, ja que encara que em fassa molta gracia se que es veritat, que xiquets de 13 anys es prometeixen amor etern o una vida per sempre.
El que en el 99.99 dels casos mai aconseguiran, ja que els queda molt per viure a esa edat i tot aso no es pot viure amb novia.
Doncs com a reflexiójo asoles diria que qui vol guardar la seva intimitat o pot fer i qui diga que no te intimitat es per que no vol.
És increïble com la gent de hui en dia pública la seua vida en diferents xarxes socials. Jo reconec que també tinc xarxes socials i també publique més del que hauria de publicar i escric molt, en canvi a ma mare no li fa gens de gràcia que jo publique la meua vida en les xarxes socials i m'ho repeteix dia sí dia també.
Però jo pense que una cosa és ficar coses sobre la teua vida privada i una altra cosa és penjar fotos teues seminua o nua. Aquestes fotos estan en mans de tot el món, no assoles de la gent que tens com amic o amiga en el Tuenti, Facebook o Twitter.
Per altra banda, és que no sé com hi ha gent que envia fotos seues per sms i estan nues; mai podré entendre-lo, és una bogeria. Què passaria si tu li enviares la foto al que actualment és el teu novi o nòvia i als dos mesos trenqueu i ell o ella continua tenint la teua foto? Podria fer-te la vida impossible.
En conclusió, no estic dient que no es publique en les xarxes socials, sino que s'ha de tindre en compte el que publiquem.
Les xarxes socials sempre han sigut perilloses, però cada vegada ho són més perquè els usuaris d'aquestes van en augment. A més a més, tenim el costum d'acceptar peticions d'amistat de gent que, en realitat, quasi ni coneixem i que no sabem com van a reaccionar d'avant la informació que pengem a Internet.
Pensem que les nostres fotografies o vídeos que volem mostrar als nostres amics hauríem de fer-ho en persona, ja que així evitem que es difonguen entre gent que ni ens em creuat pel carrer. També és un bon motiu per quedar amb els amics que fa temps que no veiem, ho podem emprar com excusa i així no perdrem les amistats.
El mòbil s'ha de controlar també perquè una fotografia, a un amic de broma o a la teva parella d'una forma més sexual, pot acabar en mans de mig món.
En conclusió, ens em de prendre més seriosament el perill que pot causar una foto enviada, per Internet o mòbil, com anem en compte quan eixim al carrer i no volem que ens humilien.
Nosaltres no penjem res de la nostra privacitat en el Tuenti perque es podria fer el que se volguera en ella.
Jo (Jaume) no he tingut ningun movil fins fa uns dies i en aquell temps no va passar res, tot va anar correctament i sense ningun perjudici.
Jo (David) per el contrari vaig tindre movil desde sise de primaria, pero aquest movil no tenia internet ni whatsapp ni res de res.
Bon día.
El text tracta sobre la falta d’intimitat i privacitat a la xarxa. Les xarxes socials tenen un paper molt important en les nostres vides, ja que les utilitzem quasi diàriament per a quedar, per a vore fotos, vídeos, per a xarrar amb els amics… És veritat que quan pujes una foto o qualsevol cosa es queda a la xarxa encara que t’arrepentisques i la borres perque algu se l’haurà descarregat i si cau en males mans pot fer molt de mal amb aquesta. No només tenim que tindre cura amb el que pujem sino amb qui parlem perque no sabem qui hi ha darrere de la pantalla i pot ser que ens enganye per a traure alguna cosa de nosaltres. Crec que la majoría de nosaltres no ens adonem de del perill que correm perque el vegem com una cosa normal i deberíem tindre més cura.
Bon dia,
Nosaltres hem elegit aquest tema per a parlar perquè ens pareix molt bo per a tractar-lo, ja que es algo que ens influeix a tots els que tinguem algun aparell electrònic en el que pugem contactar amb els demés.
La intimitat és algo propi, tu decideixes a qui mostrar-la, qui vols que vetja les teues fotos, els teus sentiments, etc. Per tant hem de tindre molt en compter lo que fem i on ho fiquem, perquè sense adonar-nos podem acabar en un problema molt greu o la nostra intimitat pot deixar de ser intima.
Hem vist els vídeos i hem llegit lo que diu, i certament poden ajudar-te a entendre tot lo que hi ha escrit en aquesta entrada.
Jo pense que la gent tendria que tindre mes coneixement de les coses que estem tractant a la xarxa, som la generació de la tecnología pero en canvi, hi hauria que tindre unes limitacions per edat ja que tots començem molt prompte a utilitzar internet i no tenim coneixement per a utilitzar-ho ni asumir els riscs i les conseqüencies que tenen les xarxes socials.
N' hi ha vegades que aquestes limitacions no funcionen com es el cas de Tuenti que a soles pots crearte un compte si tens mes de 14 anys, i jo conec a xiquets de 10 anys e inclus mes menuts a la xarxa social.
El millor per aquestos casos es ensenyar desde menuts a utilitzar les xarxes socials i a dir-li el que no tenen que fer a internet, tambè en el cas de les fotos sexuals es millor no influenciar-se per qui vullga que le passes una foto eròtica.
Internet en molts pocs anys s'ha convertit de una font d'informació immensa, ja no sols amb temes científics, culturals, tècnics... si no també cada vegada hi ha més xarxes socials on la gent escriu o manté converses sense adonar-se que Internet no és confidencial, ja que les converses o fotografíes que pugem és poden fer completament públiques.
En mi opinió pense que molt poca gent que fa ús d'aquestes xarxes és conscient del que fa, ja que la majoria de la gent sol tindre menys de 25 anys i no s'adonen del perill que tenen aquestes xarxes si no es fa un bon ús d'elles.
I per descontat no vull deixar escapar aquest tema dels xiquets, doncs cada vegada hi ha xics i xiques més menuts a tuenti, twitter, messenger... sense el control patern, és claríssim que tothom és mereix un respecte a la seua intimitat però pense que per a utilitzar aquestes xarxes socials has de tindre una mica de maduresa per saber els temes que és poden tractar Internet i també has de saber els perills que poden aparèixer al utilitzar aquestes, per això pense que si els xiquets volen usar aquestes xarxes que ho facen però que els seus pares puguen tindre accés ja que després passen coses de les quals ens lamentem.
En conclusió, a les xarxes socials has de tindre molta maduresa per saber que pots publicar, quines fotos pots pujar o quines converses pots mantindre.
Feia ja temps que no comentava en aquest blog, i vinc en moltes ganes de comentar i llegir noves històries.
Doncs bé, cert és que ara la majoria de jóvens tenen Tuenti, Twitter o Facebook i en ells pengen fotografies i informació. El que succeeix és que de vegades aquestes fotos que pugen són una mica compromeses, i la informació de vegades arriba a ser molt privada. Hi han molts xiquets que desgraciadament ho han fet i la veritat és que el resultat no ha sigut molt bo, però amb açò podem aprendre que per una fotografia es pot arruïnar la teua adolescència.
Respecte al “sexting” també hem après que encara que envies informació privada a algú de confiança, et pot traicionar, i de ahí arribem a “l'amoring” on es donem compte que els per sempre, mai en la vida, i com tu no hi ha ningú que son tot mentida, una relació pot acabar de un dia per a l'altre, per qualsevol motiu. Quan parlem de relació majoritàriament pensem en una parella de xic i xica, però la veritat és que un familiar o bé una amistat et pot fallar i deixar-te col·loquialment parlant amb el cul a l'aire. No amb açò vull dir que no hi ha que confiar en ningú, simplement que hi ha que anar amb cura de a qui se li diu una cossa o una altra.
Pense que per evitar més finals infeliços hem d'informar als xiquets d'alguns cassos que s'han donat i han acabat malament per a que siguen conscients de que Tuenti, Twitter o Facebook no és tan “guay” com el pinten, que també hi han perills, i més quan es parla de reds socials.
Doncs sols espere que cada vegada hi hagen menys cassos de jóvens que es suïciden o que són víctimes d'insults i xafarderies perquè no més cal ficar-se en la pell d'algú d'aquestes persones i vore si ens agradaria que fórem nosaltres, una petita reflexió que pot evitar moltes ocasions.
En pocs anys l'Internet ha crescut moltíssim, i de fet s'ha convertit en una cosa essencial en la nostra vida. Per exemple, a totes hores portem el telefon a la ma. El pitjor no és donar-li és per a rebre informació sobre diversos temes, el pitjor són les xarxes socials... Ha arribat un moment en que a aquestes no es respecta res... Moltes vegades, la gent no és conscient de la informació que arriba a penjar al Tuenti, Twitter, Facebook, etc.
Jo, com a jove que utilitza el Tuenti, Twitter, Facebook, etc. puc dir que de vegades he arribat a vore coses extremadament forts... discussions amb ex-amics, fotos de gent en moments incomodes, estats fora de lloc com ''estic embarassada'', ''tinc un retràs'', etc.
En la meua opinió puc dir que tot això hauria de canviar, tot el món hauria de fer-se conscient del perill de les xarxes socials i limitar-se a donar-les l'ús convenient.
Bon dia;)
Pense que això de que les xarxes socials ens han llevat l'intimitat és veritat. Però no està mal que les utilitzes si saps com fer-ho, és a dir, que vages amb compte. Hi ha gent que no s'adona del que puja a Tuenti o Twitter o del que envia per WhatsApp.
En WhatsApp ara hi ha una moda de pasar “fototetas” per a Twitter. Aquestes fotos són imatges de la part del pit amb bikini o sostén, normalment no ix la cara ni es veuen les mamemelles nues, però quan alguna xica pasa alguna foto d'aquestes sol fer-ho amb l'user de Twitter d'alguna persona, aleshores, la persona que té aquest Twitter l'utilitza de fons al seu perfil i d'aquesta manera totes les persones podran vore aquesta foto.
Hi ha gent que diu que no hi ha cap problema en pasar aquestes fotos perquè no es veu cara i perquè tampoc es veuen els pits, aleshores al pujarla a Twittengú sap de qui és i per tant no hi ha problema. En canvi, jo no pense d'aquesta manera. Si tu pases aquestfoto per a que la posen en Twitter no saps si el xic o xica que la té de capçalera va a mantindre la teua identitat el silenci o si començarà a donar el teu user per ahí. També hi han xics que pasen “fototableta” que és el mateis però amb els abdominals d'un xic.
Fins promte :)
Jo crec que la gent no deuria pujar fotos o vídeos íntims, mandarles o tindre'ls en el mòbil. Cualquier persona pot passar la foto o el vídeo i que la tenga tota la classe, tot el curs, tot el institut, tot la ciutat... Algunes parelles quan rompen per a ven garse passen la foto a tots els contactes i la te tota la gent.
Quan poses un estat o un comentari a les reues socials la pot llegir tot el mon, osea que lligen la teua vida privada, quan pujes una foto d'altra persona l'hi deuries de pedir-le permis perquè a ti no t'agradaria que pujaren una foto teua.
Deuria d'estar prohibit pujar fotos intimes teues o d'altra persona perquè si no cualquier persona pot fer el que volga amb les teues fotos.
Hola bon dia,
Nosaltres pensem que la privacitat ara és molt diversa, pot hi haver gent, que tinga un espai reservat per a ella i unes altres ahí a tot el public. Peró també hi ha que anar en molt de compte en lo que diem per les reds socials, ja que tot el món el pot vore amb soles un enllaç d'adreça, també una altra raó es que es pot magnificar el que s'expressa.
Nosaltres no tenim molts anys però sabem les conseqüències que pot hi haver en penjar coses intimes en les reds socials.
Per finalitzar dir, que pensen molt be el que van a fer public, per el que puga passar.
En la meua opinió, la intimitat actualment és pràcticament inexistent, ja que la majoria de les coses que fem estan penjades a les reds socials, perquè ens agrada que la gent heu vetja i opine d'açó que fem en un determinat moment. Per exemple, quant anem amb els amics i ens fem una foto, enseguida sen's ocurreix putjarla al Tuenti, o al Twitter o alguna red social d'aquestes característiques. El que no pensem és que eixa imatge, està totalment exposta als demes i no sabem tampoc, qui la está vetgent ni el que pot o vol fer en ella.
El mateix passa en els xats de les reds socials, perqué en realitat ningú sap qui està darrere de la pantalla llegint i contestant als nostres missatges, és a dir, que tenim que tindre cura en el que penjem i en el que diem ja que no sabem realment en qui estem parlant, ni qui esta mirant les nostres fotos, que al fi i al cap, deurien de ser sols nostres, i no compartirles amb tota la gent.
D'aquestes coses tenim la culpa nosaltres, ja que som els que estem sempre passant'nos fotos entre nosaltres sense pensar en les conseqüéncies que podriem patir i per molt que sen's avise d'aquestes s'ha generalitzat tant el fer prácticament tot através de les reds socials, que va ser molt dificíl controlar la situació.
Hola Rosa.
No sabia massa bé on recomanar un article molt interessant que tracta sobre la identitat digital i el que solem fer les persones adultes i les joves a les xarxes socials. Te'l deixe ací.
http://aprehenderlaciudad.wordpress.com/2013/10/18/identidad-digital-y-redes-sociales-para-el-aprendizaje/
Gràcies pel blog. És un espai sempre molt estimulant.
Elena S.
Hola,
Aquest text tracta sobre les xarxes socials i la nostra intimitat, però no sols d’això , gairebé parla del xics i el nostre amor “adolescent”.
Jo, quan tenia 6 anys, baixava al parc a jugar, als 8, jugava amb nines i als 10, em van regalar el meu propi ordinador. Als 13 anys vaig tindre el Tuenti i no tinc cap xarxa social més, excepte el Messenger. Personalment, les xiquetes i els xiquets d’ara, a penes tenen infantessa ja que si una mare li dona al seu fill un mòbil tàctil, amb WhatsApp, pot baixar al parc, clar que sí, però ja deixa de jugar a l'enxampa- enxampa, a l'amagatall, al bou enlaire, deixen de jugar a coses que poden ser fins a mes entretingudes que donar de menjar a un pou o enviar un: “Tia, estàs a casa? Baixes una estona?” Abans, ens cridàvem pels fixos i moltes vegades les mares ens deien que necessitàvem una línia per a nosaltres mateixes. Ara un "whats" , un Tuenti o un Line i ja està. Després al cas del Tuenti, pinso que els estats i les fotografies, els poses tu, tu ets la responsable de si poses un estat, per exemple: Campions del Mundial ! Però els comentaris, ja no saps si apareixeran o no, vull dir que tu elegeixes com vols que sigui la teua vida a Internet, però no saps si te van a discriminar per tot el que has pujat, o els teus estats, o per comentar a eixa persona molt important per a tu. A continuació d’això passem al cas de el “Sexting” i “L’Amoring”, no m’agrada gens això de “compartir” amb una altra persona una fotografia del meu cos, nu o amb roba interior, perfectament pots enviar una fotografia teua amb roba normal, es a dir, amb un vestit perquè t’has anat a la boda del teu oncle i volies una segona opinió d’una amiga, però abans de enviar-la pensa a qui se la envies i quan. Bé, pinso que no es roí dir que estimes a una persona, i que si ho poses a la xarxa es perquè et dona el mateix que ho sàpiga tothom , les L i el <3 i açò (L), son corets que posem per a decorar la frase, es pot dir sense això perfectament, però bé tampoc tinc molt clar per a que el posem. Quan tu dius a una persona que es única es perquè realment no hi ha cap persona com ella, ningú pot ser igual que algú, i moltes vegades passa que es veritat que no havies tingut a ningú com ell/ ella i se ho dius, n’ estic d’acord en que de l’amor es passa a l’odi, hi ha casos que quan la relació s’acaba sents un poc de rancor cap a eixa persona, però desprès tornen a ser amics, o no, hi han molt casos, però no sempre acaba en l’odi, gairebé hi han casos que tornen fins a estar junts. Finalment, acabo el meu comentari amb una frase: Es la teua vida, tu decideixes qui entra, qui es queda i qui ix, son els teus actes i les teues opinions, que ningú les canvi que ningú et canvi.
Aquesta es la meua opinió. Un beset.
Bueno, pues yo pienso que la gente tiene que tener un poco de cabeza para saber que no tienen que subir fotos íntimas ni pasarlas sabiendo que hay gente que se aburre con su vida y solo saben molestar a los demás.
La gente, si le llega una foto de alguien íntima o la ve por los pasillos, lo que debería de hacer es que eso no vaya a más, que no siga con la tontería porque hacen daño a la persona. Yo tengo redes sociales, pero sé muy bien qué tipo de fotos tengo que subir.
Piensa antes de pasar una foto o subirla a alguna red social si no quieres que la gente se ría de ti.
Yo por mi parte si a alguna chica o chico veo que le están haciendo eso, le ayudaría a parar esa pesadilla.
En l´actualitat aquest-os actes com la extimitat de les nostres vides a traves de les xarxes socials estan a l´ordre del dia, i es tant l´obsessió de mostrar la teua vida a les xarxes socials, que fins i tot se ha inventat una paraula anomenada «postureig» i es refereix a un comportament que es caracteritza per donar-li mes importància a la imatge i la apariencia que a altra cossa. Realment pense que tot això es una pèrdua de temps , tant com el que colga tonteries , com el que las veu , doncs si son coses importants , o que em beneficien d´alguna altra manera si, però a mi que me dona que t´hages comprat ropa o que t´hages anat a dinar, son coses sense importància i que fan perdre el temps. Ademes això d´anar retractando-lo tot, al fin i al cap ens fa que no disfrutem del moment.
Per altra banda, el sexting , el amoring i tot això , em pareix perillis a la part que patètic,per
que mai saps qui s´escon a traves de la pantalla i les intencions que te amb tu , o amb les teves fotos. Hi ha que eixir, conèixer gent cara cara , no amb una pantalla en mig, així es com es coneixen a les persones. A mes a mes la memòria t´endeix a obligar cosses però Internet no obliga , sempre que algo es puja ja es va quedar ahi per a sempre d´alguna forma u altra , per això hi ha que tindre delicadesa amb el que pujem a Internet, passen als nostres amics, parella...
També caldria ressaltar (ja que estem amb això de les xarxes) que hi ha molta gent que li importa molt els seguidors que tinguen, els likes i tenen fins i tot un horari per a pujar les coses hi que tinga mes likes, això em pareix una estupidesa , com si visqueres de les xarxes socials! o.. també existeix la possibilitat de que te quiten diners, ja que hi ha una possibilitat de promocionar-te , però si dones diners, per alguna empresa em pareix be , però que ho fatxa una persona...
Publica un comentari a l'entrada