Hi havia una vegada un quadradet que jugava amb els redolins, va tocar la campana per a entrar dins de la caseta gran, tots entraren menys el quadradet, per que la porta era redona i no tenia quatre vores per això per mes que s'estirà, és doblà i es plegà, no va poder entrar a la casa gran. Els redolins li digueren que ell tenia que canviar, tenia que ser un redoli, ell ho intenta i no pot però els redolins li digueren que tenia que sentir-lo, però no pogué, aleshores els redolins varen decidir que tenien que tallar-li les vores i el quadradet va dir que no per que li anava a fer mal. Aleshores els redolins s'adonaren de que no era ell el que tenia que canviar si no que era la porta la que deuria de canviar. M'ha agradat molt aquesta historia
Jo sóc un quadrat. Sóc diferent als demés perquè ells són redons i jo no. Jo vull ser com ells. Perquè jo vull cabre en la casa. Ells em diuen que si faig força podré ser redó. Però encara que m'esforce no puc. Els redons em diuen que poden tallar-me les puntes. Però jo no vull perquè pense que serà massa dolorós. Però se'ls ocorre una forma de poder entrar en la casa. Amb la serra tallen les puntes, però no les meues, les de la porta. Ja puc entrar en la casa.
Els cercles convencien al quadradet per a que se tallara les puntes però ell renegava diguen que li feia mal hasta que cercles van tallar la porta del quadradet per a que poguera entrar a casa
La meua opinió es que al principi no el ajuden si no que el convenien per a que camabiara però hasta que al final el van ajudar molt
Jo sóc un quadrat. Sóc diferent als demés. Ells són redons. Ells em diuen que si m'esforce podré ser com ells. I es que jo ho intente. Sóc un cercle,sóc un cercle,sóc un cercle... Però per més que el repetix no ho he aconseguit. No puc entrar a la casa perquè la porta no té cantons i jo no puc passar per una porta amb aquesta forma. Al principi ells volien tallar-me els cantons per a tenir forma de quadrat però jo em vaig llevar aquesta idea del cap perquè té pinta de ser un poc dolorosa. He vist que els cercles es reunien. Possiblement serà per a parlar de mi. Per allò de que soc diferent. Però quan els cercles eixiren de la reunió em vaig portar una sorpresa. Ells van agafar una serra i van tallar quatre cantons de la porta. Ara la porta tenia forma quadrada. Per fi puc entrar a la casa amb ells.
Això era un quadrat que s'anomena Quadradet i estava jugant amb els seus amics que eren redons. Quan Quadradet va anar a casa del amics i no podia entrar perquè la porta era redona i Quadradet tenia un prebrema perquè no era redó. Quadradet va intentar de tot, es va allargar, es va doblegar, es va posar cap avall... però no servia de res, fins que un amic va dir que feren la porta més gran. Aleshores quadradet podia entrar i varen estar jugant tota la nit a casa del amics.
Hi havia una vegada un quadradet que estava jugant amb els seus amic redolins.
Sonà la campana per a entrar a la casa gran, però quadradet no pot entrar perquè no és redó. Li agradaria molt entrar a la casa gran, aleshores: s'allarga, es doblà, es posa cap abaix i és retorç, però seguix sense poder entrar a la casa gran.
Els seus amics li deien que fóra redó, que pensara com un redó. Quadradet ho intentava amb totes les seues forces. Ells seus amics li van dir tens tels que creure que eres un redoli soc redoli soc redoli ...li deia ell. Però no hi ha res de fer.
Els amics van fer una reunió per a vore que podien fer. Quadradet mai serà un redoli, aleshores els redolins varen decidir que tenien que tallar les vores i el quadradet va dir que no perquè li anava a fer mal. Aleshores els redolins s'adonaren que no era ell el que tenia que canviar sinó que era la porta la que deuria de canviar.
Encara que el vídeo siga molt simple i semble infantil, és un vídeo que transmet moltes coses i es pot interpretar de diverses maneres.
Doncs vaig a plantejar la meua intepretació de la situació: el primer de tot és que quadradet és una metafora clarament a l'igual que tots els redolins. Estan personificats i volen donar a entendre que són persones. Aleshores jo pense que aquesta situació es dóna molt a sovint dins la nostra societat amb la diferència que molt poques vegades acaba amb un final feliç.
Tristament, quan una persona és diferent, és discriminada perquè és considerada extranya i, quan parlem de grups d'amics, moltes vegades si una persona és diferent i vol entrar al grup, no la deixen perquè simplement no volen i la jutgen pel seu físic i no per la persona. Açò demostra que no tenen maduresa suficient per apreciar a aquesta persona i que no mereixen ser tractats amb respecte.
En altres casos, persones que tenen altra forma de pensar i que no jutgen per les aparences sí que deixarien entrar a una persona diferent en el grup o almenys la deixarien intentar-ho, aquestes persones demostren ser millor “persona” que les altres. Aquestes valorarien si de veritat el nou membre és bona persona i mereix estar dins el grup i si és necessari canviaren certes coses per a que ell estiguera més a gust, tot el contrari que els altres.
Doncs com a conclusió, podria dir que els prejudicis són roïns i que quan és tracta de una persona diferent, no tenim que canviarla a ella si no canviar la nostra manera de pensar.
Nosaltres, Barbara Wolf i Carla Laffitte, hem interpretat el vídeo de la següent manera:
Els cercles son les persones heterosexual de la societat, i la casa gran és la societat de hui en dia, en canvi el quadradet és la persona homosexual i discriminada, i per això no li deixen entrar a la casa gran que és com la 'societat'. Això reflecteix una crua realitat en el nostre mon amb les persones que són diferents a nosaltres.
Perquè no acceptar a una persona amb diferents gustos que nosaltres? El que tindríem que fer no és canviar a la persona o dir-li que els seus gustos no estan be, tindríem que intentar canviar el pensament de les persones.
Pensem que canviar a tota la societat és molt difícil, però poc a poc i entre tots hem de lluitar per una igualtat. Tots hem de acceptar a les persones, dona igual que siguen gordes, primes, homosexuals, heterosexuals, altes, baixes, discapacitats, anorèxiques o bulímiques, ells son com nosaltres i deuríem pensar un poquet que nosaltres podríem ser els discriminats i esta clar que a ningú li agradaria
moltes gràcies per haver comentat aquesta entrada una miqueta més “infantil” i donar sentit a la història. Efectivament, quadradet pot ser qualsevol de nosaltres quan pensem diferent o quan no som com la majoria. També pot ser una persona homosexual front a la majoria heterosexual, o un xic “femení” davant d’una majoria de xics que volen dissimular que tenen també característiques considerades femenines, etc. En general, són les persones diferents les que s’adapten als dictats de la majoria, però el conte té un final més just. Com podríem fer perquè la vida tinguera també uns finals més feliços?
Quadradet es el nostre amic i juga amb nosaltres fins que toca el timbre i tenim que entrar a la casa gran.
Tots podem entrar menys quadradet que no pot entrar amb nosaltres perquè ell no es redó com la porta.
Jo veig a quadradet trist segur que vol entrar en la casa i estar amb nosaltres. Quadradet intenta doblegar-se, allargar-se, es fica boca avall, ...Nosaltres li diem que pense que es redó, que te ho tens que creure, però ell ho intenta, però no pot. Nosaltres no sabem que fer, quadradet mai serà redó.
Finalment decidim retallar-li els cantons, però ell diu que el faria mal i aleshores ens reunirem en la sala gran i vàrem debatre molt fins que decidirem que no es quadradet el que te que canviar sinó la porta i li retallarem quatre esquinetes per a que quadradet poguera estar amb nosaltres.
Amb el text, yo he compres que Quadradet no podía entrar en la casa perque no cavia. m´ha gradat, llevant que es un poc infantil els redolins fan lo possible per ajudar a Quadradet.
Amb el text, yo he compres que Quadradet no podía entrar en la casa perque no cavia. m´ha gradat, llevant que es un poc infantil els redolins fan lo possible per ajudar a Quadradet.
Quadradet es diferent. Ell es quadrat. Jo crec que quadradet es la persona discriminada per ser com es i volen fer-li canviar de opinió fins que es donen compte que no han de fer-li mal per fer que canvie simplement es la societat en aquesta volta la porta la que ha de canviar . Ningú a de ser discriminat per ser com es. Aquesta entrada encara que ha sigut un poc infantil te dona una bona imatge de com podria ser la societat amb tots i seria molt millor.
Hola, sóc Quadradet. Ha sonat la campana per entrar a casa . M'agradaria entra a la casa, però no puc, perquè no sóc redó. Els meus amics redons s'han reunit per a parlar de que no sóc un redolí. Han decidit que el que faràn serà tallar-me els cantons. Jo he dit que no perquè açò em faria mal. Finalmet han decidit que van a tallar els cantons de la porta, redona, perquè puga entrar. Ja he pogut entrar a la casa!
Jo crec que aquest vídeo ens vol ensenyar que la gent per exemple que és homosexual, immigrant... serien con quadradet i els redons serien com la societat.
Jo pense que no deuríem marginar, ni maltractar, ni insultar a una persona que és “diferent” perquè tots som iguals encara que tingam distintes races, distints gustos, distintes personalitats...
Jo crec que Quadradet és refereix als imigrants, als homoxeuals i els redonns com la societat.
Jo pense que no hauriem de insultar, ni maltratar, ni pegar a una persona que és “diferent” a nosaltres, perquè tots som igual i tením els mateixos drets a tot encara que no tingam les mateixes races, els mateixos gustos...
Hola! Crec que aquesta historia és molt bonica i ademés esta molt ve ja que está feta per xiquets i en part dirigida a ells, vol explicar i dir que per molt que sigues diferent (diferent país,diferent religió,sexe...) eres con tots i tens els mateixos drets. De vegades es prenen mesures cap a la persona, proivint-li drets o coses en lloc de possar mesures o arreglar el inconvenent, com bé diu al videro. Aquest video ens anssenya a respectar als demés siguen com siguen.
18 comentaris:
Activitat per a Primer d'ESO.
Conta la història de Quadradet. Però elegeix quin TIPUS DE NARRADOR vols utilitzar:
- NARRADOR PROTAGONISTA: Quadradet mateix conta la història en primera persona.
- NARRADOR TESTIMONI: un dels companys o companyes de la classe la conta.
- NARRADOR OMNISCIENT: se situa fora de la història i no participa en els fets.
(pots mirar més informació sobre els tipus de narrador a la pàgina 30 del llibre).
Ací tens el text en català, però no te'l copies. Vull que el redactes a la teua manera i com tu veus la història.
http://www.slideshare.net/cavalls3/quatre-petites-cantonades-de-no-res
Hi havia una vegada un quadradet que jugava amb els redolins, va tocar la campana per a entrar dins de la caseta gran, tots entraren menys el quadradet, per que la porta era redona i no tenia quatre vores per això per mes que s'estirà, és doblà i es plegà, no va poder entrar a la casa gran. Els redolins li digueren que ell tenia que canviar, tenia que ser un redoli, ell ho intenta i no pot però els redolins li digueren que tenia que sentir-lo, però no pogué, aleshores els redolins varen decidir que tenien que tallar-li les vores i el quadradet va dir que no per que li anava a fer mal. Aleshores els redolins s'adonaren de que no era ell el que tenia que canviar si no que era la porta la que deuria de canviar.
M'ha agradat molt aquesta historia
Narrador protagonista
Jo sóc un quadrat.
Sóc diferent als demés perquè ells són redons i jo no.
Jo vull ser com ells.
Perquè jo vull cabre en la casa.
Ells em diuen que si faig força podré ser redó.
Però encara que m'esforce no puc.
Els redons em diuen que poden tallar-me les puntes.
Però jo no vull perquè pense que serà massa dolorós.
Però se'ls ocorre una forma de poder entrar en la casa.
Amb la serra tallen les puntes, però no les meues, les de la porta.
Ja puc entrar en la casa.
Els cercles convencien al quadradet per a que se tallara les puntes però ell renegava diguen que li feia mal hasta que cercles van tallar la porta del quadradet per a que poguera entrar a casa
La meua opinió es que al principi no el ajuden si no que el convenien per a que camabiara però hasta que al final el van ajudar molt
En general me ha agradat molt.
Narrador protagonista.
Jo sóc un quadrat.
Sóc diferent als demés.
Ells són redons. Ells em diuen que si m'esforce podré ser com ells.
I es que jo ho intente. Sóc un cercle,sóc un cercle,sóc un cercle...
Però per més que el repetix no ho he aconseguit.
No puc entrar a la casa perquè la porta no té cantons i jo no puc passar per una porta amb aquesta forma.
Al principi ells volien tallar-me els cantons per a tenir forma de quadrat però jo em vaig llevar aquesta idea del cap perquè té pinta de ser un poc dolorosa.
He vist que els cercles es reunien. Possiblement serà per a parlar de mi. Per allò de que soc diferent.
Però quan els cercles eixiren de la reunió em vaig portar una sorpresa.
Ells van agafar una serra i van tallar quatre cantons de la porta.
Ara la porta tenia forma quadrada.
Per fi puc entrar a la casa amb ells.
Narrador Omniscient
Això era un quadrat que s'anomena Quadradet i estava jugant amb els seus amics que eren redons. Quan Quadradet va anar a casa del amics i no podia entrar perquè la porta era redona i Quadradet tenia un prebrema perquè no era redó. Quadradet va intentar de tot, es va allargar, es va doblegar, es va posar cap avall... però no servia de res, fins que un amic va dir que feren la porta més gran. Aleshores quadradet podia entrar i varen estar jugant tota la nit a casa del amics.
Hi havia una vegada un quadradet que estava jugant amb els seus amic redolins.
Sonà la campana per a entrar a la casa gran, però quadradet no pot entrar perquè no és redó.
Li agradaria molt entrar a la casa gran, aleshores: s'allarga, es doblà, es posa cap abaix i és retorç, però seguix sense poder entrar a la casa gran.
Els seus amics li deien que fóra redó, que pensara com un redó. Quadradet ho intentava amb totes les seues forces. Ells seus amics li van dir tens tels que creure que eres un redoli soc redoli soc redoli ...li deia ell. Però no hi ha res de fer.
Els amics van fer una reunió per a vore que podien fer. Quadradet mai serà un redoli, aleshores els redolins varen decidir que tenien que tallar les vores i el quadradet va dir que no perquè li anava a fer mal. Aleshores els redolins s'adonaren que no era ell el que tenia que canviar sinó que era la porta la que deuria de canviar.
M´ha impressionat molt aquesta història.
Encara que el vídeo siga molt simple i semble infantil, és un vídeo que transmet moltes coses i es pot interpretar de diverses maneres.
Doncs vaig a plantejar la meua intepretació de la situació: el primer de tot és que quadradet és una metafora clarament a l'igual que tots els redolins. Estan personificats i volen donar a entendre que són persones. Aleshores jo pense que aquesta situació es dóna molt a sovint dins la nostra societat amb la diferència que molt poques vegades acaba amb un final feliç.
Tristament, quan una persona és diferent, és discriminada perquè és considerada extranya i, quan parlem de grups d'amics, moltes vegades si una persona és diferent i vol entrar al grup, no la deixen perquè simplement no volen i la jutgen pel seu físic i no per la persona. Açò demostra que no tenen maduresa suficient per apreciar a aquesta persona i que no mereixen ser tractats amb respecte.
En altres casos, persones que tenen altra forma de pensar i que no jutgen per les aparences sí que deixarien entrar a una persona diferent en el grup o almenys la deixarien intentar-ho, aquestes persones demostren ser millor “persona” que les altres. Aquestes valorarien si de veritat el nou membre és bona persona i mereix estar dins el grup i si és necessari canviaren certes coses per a que ell estiguera més a gust, tot el contrari que els altres.
Doncs com a conclusió, podria dir que els prejudicis són roïns i que quan és tracta de una persona diferent, no tenim que canviarla a ella si no canviar la nostra manera de pensar.
Nosaltres, Barbara Wolf i Carla Laffitte, hem interpretat el vídeo de la següent manera:
Els cercles son les persones heterosexual de la societat, i la casa gran és la societat de hui en dia, en canvi el quadradet és la persona homosexual i discriminada, i per això no li deixen entrar a la casa gran que és com la 'societat'. Això reflecteix una crua realitat en el nostre mon amb les persones que són diferents a nosaltres.
Perquè no acceptar a una persona amb diferents gustos que nosaltres? El que tindríem que fer no és canviar a la persona o dir-li que els seus gustos no estan be, tindríem que intentar canviar el pensament de les persones.
Pensem que canviar a tota la societat és molt difícil, però poc a poc i entre tots hem de lluitar per una igualtat. Tots hem de acceptar a les persones, dona igual que siguen gordes, primes, homosexuals, heterosexuals, altes, baixes, discapacitats, anorèxiques o bulímiques, ells son com nosaltres i deuríem pensar un poquet que nosaltres podríem ser els discriminats i esta clar que a ningú li agradaria
Anem a lluitar per un món igual!
Hola Dani, Bàrbara i Carla,
moltes gràcies per haver comentat aquesta entrada una miqueta més “infantil” i donar sentit a la història. Efectivament, quadradet pot ser qualsevol de nosaltres quan pensem diferent o quan no som com la majoria. També pot ser una persona homosexual front a la majoria heterosexual, o un xic “femení” davant d’una majoria de xics que volen dissimular que tenen també característiques considerades femenines, etc. En general, són les persones diferents les que s’adapten als dictats de la majoria, però el conte té un final més just. Com podríem fer perquè la vida tinguera també uns finals més feliços?
NARRADOR TESTIMONI
Quadradet es el nostre amic i juga amb nosaltres fins que toca el timbre i tenim que entrar a la casa gran.
Tots podem entrar menys quadradet que no pot entrar amb nosaltres perquè ell no es redó com la porta.
Jo veig a quadradet trist segur que vol entrar en la casa i estar amb nosaltres. Quadradet intenta doblegar-se, allargar-se, es fica boca avall, ...Nosaltres li diem que pense que es redó, que te ho tens que creure, però ell ho intenta, però no pot. Nosaltres no sabem que fer, quadradet mai serà redó.
Finalment decidim retallar-li els cantons, però ell diu que el faria mal i aleshores ens reunirem en la sala gran i vàrem debatre molt fins que decidirem que no es quadradet el que te que canviar sinó la porta i li retallarem quatre esquinetes per a que quadradet poguera estar amb nosaltres.
Quadradet està feliç.
Amb el text, yo he compres que Quadradet no podía entrar en la casa perque no cavia.
m´ha gradat, llevant que es un poc infantil els redolins fan lo possible per ajudar a Quadradet.
Amb el text, yo he compres que Quadradet no podía entrar en la casa perque no cavia.
m´ha gradat, llevant que es un poc infantil els redolins fan lo possible per ajudar a Quadradet.
Quadradet es diferent. Ell es quadrat.
Jo crec que quadradet es la persona discriminada per ser com es i volen fer-li canviar de opinió fins que es donen compte que no han de fer-li mal per fer que canvie simplement es la societat en aquesta volta la porta la que ha de canviar . Ningú a de ser discriminat per ser com es. Aquesta entrada encara que ha sigut un poc infantil te dona una bona imatge de com podria ser la societat amb tots i seria molt millor.
Hola, sóc Quadradet.
Ha sonat la campana per entrar a casa .
M'agradaria entra a la casa, però no puc, perquè no sóc redó.
Els meus amics redons s'han reunit per a parlar de que no sóc un redolí.
Han decidit que el que faràn serà tallar-me els cantons.
Jo he dit que no perquè açò em faria mal.
Finalmet han decidit que van a tallar els cantons de la porta, redona, perquè puga entrar.
Ja he pogut entrar a la casa!
Jo crec que aquest vídeo ens vol ensenyar que la gent per exemple que és homosexual, immigrant... serien con quadradet i els redons serien com la societat.
Jo pense que no deuríem marginar, ni maltractar, ni insultar a una persona que és “diferent” perquè tots som iguals encara que tingam distintes races, distints gustos, distintes personalitats...
Jo crec que Quadradet és refereix als imigrants, als homoxeuals i els redonns com la societat.
Jo pense que no hauriem de insultar, ni maltratar, ni pegar a una persona que és “diferent” a nosaltres, perquè tots som igual i tením els mateixos drets a tot encara que no tingam les mateixes races, els mateixos gustos...
Hola!
Crec que aquesta historia és molt bonica i ademés esta molt ve ja que está feta per xiquets i en part dirigida a ells, vol explicar i dir que per molt que sigues diferent (diferent país,diferent religió,sexe...) eres con tots i tens els mateixos drets. De vegades es prenen mesures cap a la persona, proivint-li drets o coses en lloc de possar mesures o arreglar el inconvenent, com bé diu al videro.
Aquest video ens anssenya a respectar als demés siguen com siguen.
Publica un comentari a l'entrada