Si ens lleven les "imperfeccions", què ens queda del que som?
Si ens passem la vida volent assemblar-nos a un model, on queda la diversitat?
26 comentaris:
Irene Stone
ha dit...
Bon dia,
Després de veure aquest vídeo m'he quedat pensant, i he arribat a la conclusió de que segurament la majoria de les persones que aparéixen en les revistes, películes, seríes, anuncis, etc. No són les matéxes persones que si les verem al carrer o les coneguerem personalment, perquè de segur que no són com pensem soles amb vore-les en una imatge, tant en personalitat com en físic.
És veritat que desde que som xicotets i vem la televisió, les parades de autobús (on hi ha anuncis), els catalegs de joquets (on hi ha gent anunciant els productes), etc. Ja comencem a pensar que ens agradaria pareixer-nos a eixes persones, i la necessitat per veure'ns d'altra manera a la que som va augmentant en el pas dels anys, sobretot a la adolescència, en eixa época de la nostra vida sempre estem vegent les coses roins de nosaltres, i no sabem aprenciar les bones, desitgem ser com les modelos que vem per tot arreu i no ens agrada res del nostre cos.
Pense que tot aixó en realitat són tonteries, cadascun té un aspecte, i al no ser que tinga un germà bessó no hi va a trobar a ningú més en el món que es parega a ell. Aleshores, per què volem ser com altres persones? Es clar que hi ha imperfecciones, com els granets, que el nostre cabell no siga com volem, o amb el temps les arrugues, que volem canviar, i ho intentem amb cremes, espumes per al monyo, i tota classe de productes, però no és el mateix voler canviar algunes xicotetes coses que tot el nostre aspecte. A cada un de nosaltres ens a tocat ser d'una manera diferent, cada persona té unes coses bones i altres roins, però som com som i així tenim que quedar-nos, malgrat que algunes cosetes sí que intentem canviar-les.
No hi ha que ser tan crítrics amb la nostra imatge, i tenim que ser capaços de tindre confiança en nosaltres mateixos. Que ningú es sentisca mal per ser com és, que traga les coses bones i fatga que la gent sols es fixe en eixes.(R)
Al fi una entrada com aquesta, la estava esperant! Bé baix el meu punt de vista, la bellesa no ho és tot en la vida, però per a dir la veritat, nosaltres les xiques pensem que si no eres guapa o no tens alguna cosa en que destaques, no tens un lloc al món. Però la bellesa és la nostra debilitat, quant vem als models a les revistes o a la televisió sempre pensem: “que guapa és, jo també vull ser com ella!” Tanmateix estem equivocades, totes nosaltres tenim un punt que ens fa guapes al mateix temps que ens definix la nostra personalitat.
La perfecció física no existix, y jo em faig una pregunta: qué és ser perfecte? Tindre un cos bonico? Ser volguda per tot el món? La veritat és que no ho sé, però crec que la definició de ser perfecte és molt relativa depenent a qui li fages la pregunta.
Tots tenim defectes que al mateix temps ens fa originals , un aspecte importat a tindre en compte és volerte a tu mateix tal i com eres, perque com tu no existix ningú, estem parlant de la autoestima , un sentiment fonamental a la nostra vida per aconseguir la felicitat que tot el món desitja.
Per finalitzar, voldria destacar les quatre xiques protagonistas que han eixit al video i dir-lis que el més importat no és el missatge que volen transmetre en la entrada, si no és estar satisfeta amb el teu cos i no dornar-li importància a les critiques que fan la resta de persones al teu voltant.
Bon dia, La veritat que aquesta entrada m’ha cridat l’atenció perquè tenen raó, sempre ens estan ficant al cap uns estereotips els quals perjudiquen a molta gent, fen que es veia grossa, que ja està be, que som com som, cada una amb les seues imperfeccions però això es el que la fa persona, tots tenim els nostres defectes, per que creus que per a dirigir una campanya de maquillatge en fiquen de portada a una super modelo i no a una dona normal? Perquè el que volen es que la “bellesa” aplegue a tal punt que ninguna dona puga arribar sense posar-se’n un quilo de maquillatge, operarse... Cosa que a mi em pareix horrible perquè ja no ets tu, ets una copia, ets algo raro, que n’hi ha millor que ser un mateix, que acceptarse com ets, mai hi ha que avergonyirse pel que eres, si ets grossa i en vols aprimar no cal prendre pastilletes, comprar eixes maquinetes de la “teletienda” o deixar de menjar, el que cal es fer esport, menejar-te’n.
Tinc que dir que si tu no et veus guapa, el demes no et van a veure així, segurament aquest es un consell que es dona massa però la realitat es que es veritat, cada un es com es, pots tindre grans, la pell amb taques, ser gros, prim... Cadascú te que saber com es, si tu saps que engronses de cames en volta que a la panxa i et molesta tindre les cames grosses el únic que hi ha que fer es fer exercici, perquè clar molt fàcil es queixar-se però també ho es dir “Escolta, que jo soc així i hem veig la mar de bonica” perquè no hi ha ningú perfecte, tots tenim això que ens fa ser nosaltres.
En conclusió, no es sentiu mal pel que sou, llavors tots i totes som precioses, amb les nostres imperfeccions, a demes que les fotos de revista i tot això, a part de que en son models, la foto passa pels seus “retoquets” de photoshop, no cregueu que son així. Adeu.
Aquesta entrada tracta d'unes dones a les que li agradarien ser com les models que hi ha a les revistes.
Per a això fan un experiment que tracta de que li fan fotos, se les mostren i després se les tornen a mostrar però amb photoshop. Les xiques es queden totalment asombrades i sentimentals,perqué així es com li agradarien ser, però no ho són.
Jo crec que aquesta és una manera de fer realitat els somnis d'una persona, encara que solo siga en una foto. També pense que és una manera d'ensenyar a uan persona el que vol, per a que es done conta si realment és el que vol.
Al vídeo es mostren quatre dones, que no els agrada el seu aspecte, i volen ser com models de revistes. Fan una proba, on les pentinen, les maquillen, les arreglen... i fan una sessió fotogràfica, on les retoquen amb photoshop. Després lis mostren les fotografies, i veuen que han sigut cambiades completament. Després de mirar-se a les fotografies, pensen que no son elles, i que aquelles dones de revistes, no son les “ ideals” ja que son retocades completament.
La nostra opinió, esque les dones del vídeo es tenen que valdre per com son, i no compara-se amb les models de revistes, ja que donen una imatge diferent a la seua, en aquest vídeo, les mostren que poden ser igual que elles, i que en realitat no son tan “perfectes” com pensen, perquè tan sols son retocs fets amb un ordinador...
El video tracta de 4 dones que volen verse millor com les xiques de les revistes. Una volta es fan les fotos es donen compte de que tot és photoshop i que no mereix la pena canviar de persona. Jo pense que cadascú ha de fer el que vulga pero tendrien que mostrar el que realment són no haurien de voler ser millor físsicament. No mereix la pena la veritat.
Aquest vídeo tracta de 4 dones que volen sentir-se “ideals” (sense cap defecte) aleshores li fan un experiment que és fer-li fotos i després retocar-les amb photoshop i maquillar-les molt. Més tard elles miren les fotos retocades i diuen que al principi volien ser perfectes, però quan es veuen així no es creuen que són elles i diuen que han llevat la seua personalitat, que no sabien perquè es volien vore així...(es a dir que volen ser tal i com són).
La meua opinió és que tots som iguals encara que l'aspecte físic siga diferent hauríem de pensar que és millor estar naturals perquè si no ens lleven la nostra personalitat i el nostre físic. Ja se que hi ha gent que pensa que contra mes perfectes millor i que si que volen canviar el seu aspecte. Aquestes persones el fan sense pensar. (Després es penediran).
La conclusió seria pensar les coses abans de fer-les, perquè per exemple si tu et retoques o fas un photoshop de alguna foto i després no t'agrada... per a que la fas?
Aquesta entrada tracta de que han fet un experiment amb quatre dones que és volien vore com unes “modelo” que no tenen cap imperfecció i aleshores les van arreglar pentinant-les, vestint-les, maquillant-les ... i fan una sessió fotogràfica .Després un expert en photoshop fa uns retocs a les xiques i al ensenyar-les les imatges diuen que així era com sempre havien volgut vores, però ara que observaven el canvi pensaven que els havien llevat la personalitat, la seua identitat el seu cos ... que no pareixien elles. Van reflexionar i pensaren en que ningú és perfecte tots tenim imperfeccions i deuríem traure el millor de nosaltres mateixos.
La meua opinió és que; perquè té que haver-hi un model perfecte sense imperfeccions? Així ens fan creure que hem de ser d'eixa manera i no voler-nos a nosaltres mateixos. No hem de pensar en negatiu i no pensar en els defectes si no en les virtuts que tenim. Som únics en el món no tenim una copia exacta de nosaltres.
A la conclusió a la que arribem és que no hem de ser crítics amb u mateix som com som i no hem de fer cas als demés, per què a lo millor és la enveja la que els fa dir eixes coses.
Aquest vídeo és de unes dones que estan un poc fartes de vore a les revistes i a la televisió dones perfectes. Fan un experiment en el que en el que les fan una foto i li fiquen photosoot. Amb açò demostren que fan molts canvis quan retoquen les fotos. Les xiques que ixen en les revistes no són perfectes.
Nosaltres pensem que és normal ser una mica exigent amb el teu aspecte. A tot el món li agrada ser una persona guapa. A tots ens hauria de agradar el nostre cos. Estigues prima o grossa, sigues alta o baixa, rossa o morena...
També pensem que les xiques de les revistes no haurien de ser perfectes. No hi ha ningú perfecte i damunt açò a soles serveix per deprimir a algunes persones. Haurien de posar a les revistes persones de tot tipus.
Després de vore el vídeo pense que les dones que ixen en el vídeos tenen raó perquè quan l'especialista les ha "millorat" al photoshop ja no eren elles i no puc comprendre com les persones famoses fan aixo s'estan quitant la seva identitat i la persona que ix a la foto no són ells.
Altra cosa del vídeo que m'ha resultat interessant ha sigut com totes les xiques volien ser com les de les fotos aun que hagueren de ser una altra persona diferent con tal de què la gent et mire bé i no et diga res amb el teu aspecte o estat físic.
Aixo es culpa de la societat que no para de donar estereotips de com han de ser les persones i aixo obliga a molta gent a no ser ella mateixa per por a la marginació o la discriminació.
Cada u te el seu aspecte amb coses bones o roïnes, però és el nostre aspecte i nosaltres decidim com vestim, de si tenim que aprimar-nos, etc.
tendríem que ser nosaltres mateixos, perquè som com som i no tenim que canviar el nostre aspecte perquè a algú no li agrada i no hem de tenir por pels comentaris de la gent.
El vídeo tracta d'unes dones que van a fer-se unes fotografies, van amb el seu aspecte i després de fer-los les fotos les ensenyen les antigues imatges i al costat la foto que estava retocada. Les dones es van sorprendre.
La nostra opinió és que està molt bé que la gent les veja com són en realitat, com pensaven les dones del seu aspecte.
He vist aquest video i pense que totes les persones, siguen com siguen, tenen algo del seu cos que no lis agrada o que no voldrien tindre. El que la gent vol és el que veu, ja siga en revistes o a la tevisió. La gent es pensa que per eixir el la tele, cartells, revistes, etc. ja em de ser tots d'aquesta manera i tots volen ser així. Bueno, potser que tothom no vulga ser així, però generalment la nostra societat viu amb uns models que ens donen per a que volgam seguir-los.
He de dir que pense que ens eduquen amb poquísima autoestima, perquè el que fan si veuen a una persona que no segueix aquests models és criticar-la i fer-li vore que està fent algo malament, quan tan sols està sent ella o ell mateixa i això, pel que es veu, està malament quan deuria ser complemtament al contrari. Haurien d'ensenyar-nos a ser nosaltres mateixos i poder triar com ser, no que ens ficaren a 3 cosos "bonicos" per a que els imitem i sigam tots iguals. L'igualtat és avorrida i insípida, per a què volem ser tots iguals? Què es guanya? Necessitem riquesa de diversitat i tindre respecte cap als demés i que ens respecten, perquè som tots som persones DIFERENTS i cadascú te les seues coses bones i les seues coses no tan bones, i què? Sense defectes no tindriem interés.
Cada vegada els models que ens fan voldre seguir pesen menys, és a dir, són més prims. La gent sempre vol més, i el millor, i el més gran menys en la mateixa gent, és a dir, quan menys pese una persona millor? Ara hem de ser tots esquelets o què? Els models, a mi personalment, em donen por. Són com ossos cober per una fina capa de pell, jo pense que toques a una model i és com tocar els esquelets de plàstic de biologia. Lo bó és que d'aquesta manera ahorraríem en sanitat, per les radiografíes que ja no serien necesàries al poder vore els ossos perfectament.
La gent parla de salut, ja no és per tindre una bona imatge, sino per salut. Crec que moltíssimes joves hui en dia pateixen molts problemes de salut, molts d'aquests per transtorns alimentaris. Parlem-ne de salut vinga, tota aquesta publicitat i imatges que ens donen fa que les xiquetes, generalment, i xiquets s'amoïnen i comencen a "rallar-se" d'una manera que deixen de menjar o comencen a posar-se els dits a la boca per vomitar pel fet de voler aprimar-se. Ens estan tonrant bojos, ens fan creure que si no som d'una manera no anem a fer res i ja no hi queda lloc ni per a la personalitat, això es veu que no és important. Tots aquests anuncis s'ens fiquen dins del cap i no surten, vem coses que no són reals; els mateixos anuncis no són reals per favor. Ja hem vist al vídeo com canviaven les persones, podem comprovar qu eel que nosaltres dia a dia vem en la tele, anuncis, revistes, cartells, etc. no és real, està creat per una màquina, literalment. Això és el que volen que sigam, màquines sense emocions ni sentiments.
Ara vaig a donar a veure unes dudes meues que volia haver fet abans pero que enrollant-me no ho he fet. Cite que he dit "xiquetes, generalment, i xiquets s'amoïnen i comencen a "rallar-se"". El que vulc dir amb açò és, per què les xiquetes? Els xics no sofreixen aquestes coses? Sempre són les xiques les de l'anorèxia o ens fan vore-ho així. Els xics estan educats per a ser mascles, per a que es creguen que són bonísims i els millors i com és així es veu que aquestos problemes no els poden tindre. Hi hauran xics que patisquen aquestes enfermetats? Perquè a les notícies no hi ixen, o potser si, però supose que d'amagades.
(pose en altre comentarie el tros que em falta perquè no me deixa pujar-lo junt)
Ara mateixa estic en un estat de nerviosisme que no és normal, m'emocione escrivint i casi no sé ni si el que dic s'entén. Sent molt si no em podeu entendre i si ho feu m'alegre, de debó. La meua conclussió és que ens manipulen, vaig sentir una vegada una entrevista en que preguntaven que si la gent estava loca i la resposta que l'home (que no recorde qui era) va dir fou que la gent no estava loca, estava manipulada; i pense que és totalment cert. Fan de nosaltres el que volen, som titelletes controlades per la societat i ja està bé. Hem d'agafar les mega tossores de la diversitat i tallar, amb aquestes, tots els fils amb els que ens controlen perquè no hi ha dret. I deixe ja aquest comentari que espere que us haja agradat i que l'hagueu disfrutat tant com jo, encara que millor no haver-vos alterat. Ací us deixe un enllaç d'una cançó d'un cantant de reggae que es diu Mistah Godeh i gràcies a un taller del nostre institut va vindre a fer una xerrada i el vaig poder conéixer: http://www.youtube.com/watch?v=wpIROXI4ziw
Hola, Jo pense que aques video te molta rao. Moltes persones volen un cos perfecte com el que ixen en les revistes o en la televisió pero en realitat com s'ha vist en el video despre de maquillart y arrglarte el moño no hi queda molt de tu i si a mes et retoquen fins al mes minim defecte no hi queda gens del que tu hi eres realament. A mes no es nessesari tindre un cos perfecte per a ser bella com ens han ensenyat desde xicotetes que hi habia que ser la mes presiosa de totes per a poder tindre un novio perfecte, perque totes aquestes coses no existeixen. Realment la gent es molt superficial i a soles es fixa en el físic de les persones i no es fixa en el que en realitat importa. En conclusio no hi ha que tinder un cos perfecte, o ser la mes guapa per a poder-hi ser querida per alguna persona tansols tenim que ser nosaltres mateixes i no deixarnos portar per un cos perfecte perque despres pot estar presisosa pero no hi queda res de que tu hi ets realment.
Veamos ¿Cuántas veces al día tienes un pensamiento negativo sobre tu cuerpo? ¿Cuántos mensajes desde los medios de comunicación recibes al día diciendo que algo está mal en tu cuerpo? ¿Cuántas amigas escuchas que empiezan una dieta, que han engordado? ¿Cuántas veces has pensado en un poquito de cirugía? ¿Cuántas veces te miras al espejo y te ves “toda guapa”? ¿Cuántas veces has comido un trozo de tarta sin pensar que engorda?¿Cuántas veces te dices que “te has portado mal”? ¿Cuántas veces le has dicho a una mujer “qué delgada, qué guapa”?
En mi caso MUCHAS. Demasiadas. En la vida real y en la cibernética. Enfrente de un pastel: “Uh! Un minuto en la boca y toda una vida en la cadera”. En una tienda de ropa: “¡no, nunca hemos tenido esa talla!”. En una comida de trabajo: “Puedo pedir cualquier cosa, porque estoy delgada”. Por mail “Ya me ha dicho mi madre que te ha visto y que has adelgazado”
NO es casualidad y lo peor: no es inofensivo. Ni siquiera es saludable. Es violencia. Violencia Simbólica. Tan sutil, tan sutil que no parece violencia. - See more at: http://docemiradas.net/gorda/#sthash.TWyuIdCo.IJqy9WH3.dpuf
Bon dia, Vaig a comentar l’entrada "Imperfeccions" Aquesta entrada m’ha sorprès molt, ja que aquestes xiques es veuen en les fotos retocades i per un altra com son de veritat. Així s’adonen de que totes les dones que protagonitzen anuncis en la televisió no són com elles són realment si no que abans retoquen les fotos per a que estiguen perfectes.
Pense que cada persona es com es hi tens que acaptar-te tal com eres. Si no t’aceptes com eres lo que ocorre es que ho passes molt mal volent parèixer la persona que no són.
També tenim que tindre en conter que ningú es perfecte, tots tenim una cosa que no ens agrada de nosaltres o del nostre cos, però això es el que ens fa únics.
Per acabar volia traure una conclusió de tot açò, la bellesa no es tot, tampoc es el que més importa, al fi de tot et quedes en el que hi ha per dins de cada persona i això es el que realment conta i és important.
Hola, Comentaré l'entrada d'IMPERFECCIONS, ja que reflectix com de superficial és la societat actual i de que manera ens influència a tots. El vídeo ens mostra a quart dones que estaven acomplexades al veure les models i actrius en les revistes de moda que pareixien perfectes. Les quatre dones sempre havien desitjat estar com elles, guapes, primes, sense arrugas...
Un dia Els van demanar que participaren en una experiència, els anaven a fer un reportatge de fotos com a les famoses de les revisteu. Van estar en una sessió de perruqueria, maquillatge, els van fer les fotos i finalment les van retocar amb Photoshop. A l'acabar els van ensenyar les fotos i ni elles mateixes es reconeixien, van rectificar i van pensar millor que ser una mateixa és el més important i no aparençar el que la societat busca.
El que pensen estes xiques és molt comú, sobretot en els adolescents, ja que has de ser com ells volen per a ser acceptats i si no eres criticat, per exemple has de vestir bé. Per això els jóvens ens solem dividir en grups d'amics perquè busques a gent com tu per a no ser criticat. Al meu parer pense que açò hauria de canviar, perquè no es pot jutjar la gent pel seu exterior, encara que açò va ser molt difícil de canviar i no crec que canvie.
Bon dia. La veritat es que aquesta entrada m agradat. Aquesta entrada parla de com es manipulen les imatges de les models per a enviar un missatge molt clar sobre com tenim que ser i mostrant una visió de la bellesa totalment inassolible. Com a dona se a que es refereixen quan parlen d aquesta imatge “ideal” de la que parlen, i la veritat es que aquesta lluita continua que es mante entre la degradació de l autoestima d una dona i aconseguir sentir-se còmoda amb si mateixa. Cada dia ens envolten imatges de dones que pereixen fetes plàstic increïblement primes i sense marques d expressió en la cara. Milions d imatges que té envolten en les revistes els anuncis, les series de televisió, imatges que et deixen molt clar que si no pareixes una nina mai seràs feliç. En segon joc voldria dir que ens queda molt clar la raó per la qual fan això. Quan més infeliç sigui una dona amb el seu aspecte més productes comprarà per a ser ho. Es evident que es la millor de les armes que utilitzen les marques de roba per a aconseguir augmentar els seus beneficis, però aquestes empreses no son les úniques que es beneficien, les marques de cosmètic, qualsevol mètode que prometi reduir el pes...formen part d aquest procés que es basa en destruir la autoestima d una dona. A demes amb aquest experiment podem veure lo fàcil que es modificar una imatge i com ens manipulen fent-nos pensar que les dones i homes que trobem en els mitjans de comunicació com la televisió o els anuncis son simplement així, sabem que els maquillen, que els pentinen i que utilitzen el “photoshop” però mai podríem imaginar com arriben a modificar aquestes fotografies i la quantitat part fictícia que hi ha en elles. En moltes entrevistes fetes als dissenyadors afirmen que la raó per la qual busquen models tant prims es per a representar la puresa, que volen dir amb això? De veritat seguim tenint aquesta idea i quin serà el següent pas prohibir a una dona casar-se si no es pura, es a dir verge. La modelo Coco Rocha afirma que no es pot veure davant d un espill sense roba perquè no es podia veure ella mateixa ja que tenia la necessitat de estar mes prima encara. Les frases com tens que estar més prima aquest any es lleva l anorèxia son frases la model afirma haver escoltat abans d entrar en les passarel•les. Pot ser m he centrat molt en el tema de la anorèxia però crec que es un tema important a tractar. Per altra banda una gran majoria de dones es veuen a elles mateixes com les persones mes lletges que coneixen. La quantitat de persones que no s aprecien a elles o a ells mateixos es molt gran, una cosa que ens pot parèixer inofensiva com modificar les fotos o traure sempre dones i homes anorèxics per la televisió es la causa de que la majoria de la gent no es vulgui a ells mateixos. En conclusió crec que deuríem pensar que la nostra imatge ens representa i convertir en la nostra preocupació principal en assimilar-nos a fotografies totalment irreals, em pareix una manera més d ocultar la nostra manera de ser, es una manera més d intentar transformar-nos a tots en sers iguals sense criteri.
Aquesta entrada tracta sobre unes xiques que volen eixir en les revistes, no saben com fan aquelles que ixen i són tan perfectes, elles també ho volen. Es van a un plató on les fan fotos, amb poses, agafen una de cadascuna, la que millor queda de portada de la revista. Poc després editen les fotos en fotoshop amb un especialista, per a perfeccionar-les i elles les veuen; es queden al·lucinades perquè lis han fet molts canvis tant facials com corporals. A soles amb una màquina les han canviat completament.
Pense que en les revistes, les persones, xics com xiques, deurien eixir tal i com son, però els patrocinadors d'aquestes, volen que les estrelles, els ídols, i els afortunats que van a eixir en un catàleg, siguen perfectes.
La conclusió d'aquest vídeo és que ja que tens l' oportunitat d'eixir a una revista, que siga tal i com eres, amb els teus trets físics, amb les teues “imperfeccions”.
Aquesta entrada tracta d'unes xiques a les quals no les agrada el seu físic, la seua personalitat, ni tan sols com son... elles es van a un estudi per a perfeccionar el seu cos fent-se fotos i després decorant-les amb la xica ''ideal'' que és per a elles. Quan veuen la seua fotografia tan diferent, estan vegent a una altra persona canviada (és dir que no les agrada com estan a la foto).
Pense que les quatre xiques tenen raó, cadascú és com és i cadascú té la seua pròpia personalitat, que mai vas a trobar eixe ''ideal'' perquè cada persona té els seus gustos, i hi ha coses que no ens agraden i coses que si. La millor manera de dir que t'agrades a tu mateixa és mirant com ets per dins i no per fora.
Mai digueu ''no m'agrade'' sinó vos haveu mirat a l'espill primer i haveu vist com sou en realitat.
Hola vaig a comentar aquesta entrada perque m’ha paregut molt interessant el tema sobre el que parla que són les imperfección que te la gent… Pense que totes aquestes persones famoses que ixen a la televisió, pel.licules, revistes, sèries si las veguerem verdaderament com som canviarien molt i no ens pareixerien ser els mateixos… Pense que tots aquestes persones que són actors i actrius, ixen a revistes etc es passen hores i hores maquillant-los per a que tingan eixa ``perfecciò’’ a l’hora d’eixir públicament i en quant al seu maravellós cos es passen hores i hores en el gimnàs pero més hores es passen metent en el seu cos pastilles, pinxant-se etc. Pense que cada persona és com és i cap persona té que pensar que és lleig, que té un mal físic i totes aquestes coses de la bellesa, el físic al cap de la vida desapareixen i el que verdaderament és important es tindre un bon cor i ser una bona persona… i per damunt d’això cap persona té que voler pareixar-se a alguna altra persona ja que si tots forem igual que món mès aborrit sería aquest no creieu? Crec que la perfecció no existeix en aquest món i per més que pensem que hi ha persones que són perfectes i que donaríem el que fora per ser com ells és mentira ja que cap persona és perfecta i de segur que tots questos famosos tampoc ho són ja que son èssers humans com tots nosaltres… Espere que us agrade aquesta entrada, adèu.
Aquesta entrada m'ha agradat prou i m'ha semblat molt interessant. Nosaltres (la majoria de la gent) sempre estem dient que no ens agrada el nostre cos, la nostra cara, o qualsevol cosa del nostre físic. Aquesta entrada ajuda la gent a vore que els “defectes” que es troben en realitat no són defectes.
Potser a algú no li agrade una part del seu cos i ja està pensant: “M'agradaria ser com la Beyoncé o la Pataki” però realment, què es guanya amb això?
Com han dit les dones del vídeo, és molt important conservar les coses que et fan únic, que sols tens tu. A mi no m'agradaria que em llevaren per exemple una peca, ja que forma part de mi i ja no seria completament jo.
De veritat que haurien de fer el que han fet a eixes dones del vídeo amb totes les dones que pensen que són lletges o “no estan bones”. Veient-se més primes, potser més maques, amb més pits o cul, més cabells... Abans de vore's així pensarien: “Sí que vull!” però després no crec que ho digueren.
Si perds les coses que et fan únic al món, ja no ets tu.
Hui fem el comentari les dues juntes, Bàrbara i Carla, ja que estem d'acord en el que pensem.
Totes les persones hem pensat alguna vegada que no volem ser qui som, que volem altre cos o que podríem haver nascut models. Pensem que cada u te les seues virtuts i els seus defectes i si una persona es fixa mes en els teus defectes que en les teues virtuts, eixa persona no mereix la pena. Aquestes persones volien sentir com és ser una modelo i creem que com comenten en el vídeo no lis va agradar molt la idea de canviar el seu cos per a una revista, etc.
Que seria de la societat si totes les persones foren iguals? Que passaria si totes les xiques volgueren ser com Megan Fox? I si tots els homes volgueren ser com David Beckahm? Tots seriem iguals i el mon seria avorrit. Pensem que cada u te les seues petites coses que fan que una persona et vulga tal i com ets. Si llevarem les imperfeccions de totes les persones, que quedaria de nosaltres? A lo millor el que nosaltres pensem que es un defecte nostre, per a altra persona es nostra major virtut.
I ara anem a ficar-vos una cançó que per a nosaltres te molt de significat, i per a totes aquelles dones que es sentisquen inferiors, que no valen res, que no son perfectes per a ningú, lis recomanem aquesta cançó.
En aquest vídeo ens desvelen el gran secret de les persones que apareixen en les revistes per tal de parèixer més joves i més perfectes.
Observem, en primer lloc, com trien quatre dones a l’atzar, unes amb una pell més envellida i unes altres amb diferents tipus “d’imperfeccions”. Són maquillades i fotografiades, d’una manera natural i sense cap retoc. Després un expert de “Photoshop” fa un munt de coses per tal de perfeccionar el màxim possible la pell d’aquestes xiques, el resultat? No es reconeixen.
Podríem dir que, d’alguna manera, aquest tipus d’accions donen lloc a un gran suport dels estereotips entre gèneres, indicant com hauria de ser la pell de les xiques o la seua mida. No crec que fer això siga bo ja que forcen a la gent a tractar de ser allò que no són, en lloc de fer que estiguen contentes amb com són.
La veritat és que cada volta trobe més interessants els vídeos. Aquest m'ha agradat molt perquè tracta un tema evident, i és que les dones que ixen a les revistes porten “tres quilos” de maquillatge, com solem dir i, a banda, són retocades al Photoshop. Quina realitat és eixa? Volen mostrar la millor part d'elles. Però en realitat enganyen perquè no són així com es veuen cada matí quan s'alcen. El cas és que tots sabem i som conscients que això passa i que abans d'eixir a les portades, les fotos han passat per diversos filtres. Però encara això normalment les dones volem imitar aquesta bellesa que se'ns mostra i veiem a les famoses com quelcom mai assolidor.
I és que, quina jove no té algun programa o aplicació al mòbil per retocar fotos? Quasi totes les fotos de perfil de WhatsApp o d'altra xarxa social estan retocades al gust del propietari o propietària. És cert que ens volem veure millor i amb eixos filtres es dissimulen tal volta els granets, però quan algú et veja en persona et veurà tal com ets i et voldrà igual que si tens una foto amb efecte que si no en tens.
Cal dir que les fotos modificades queden bé però més bonic és mostrar la realitat i que et vegen tal i com ets, amb les teues virtuts i imperfeccions.
26 comentaris:
Bon dia,
Després de veure aquest vídeo m'he quedat pensant, i he arribat a la conclusió de que segurament la majoria de les persones que aparéixen en les revistes, películes, seríes, anuncis, etc. No són les matéxes persones que si les verem al carrer o les coneguerem personalment, perquè de segur que no són com pensem soles amb vore-les en una imatge, tant en personalitat com en físic.
És veritat que desde que som xicotets i vem la televisió, les parades de autobús (on hi ha anuncis), els catalegs de joquets (on hi ha gent anunciant els productes), etc. Ja comencem a pensar que ens agradaria pareixer-nos a eixes persones, i la necessitat per veure'ns d'altra manera a la que som va augmentant en el pas dels anys, sobretot a la adolescència, en eixa época de la nostra vida sempre estem vegent les coses roins de nosaltres, i no sabem aprenciar les bones, desitgem ser com les modelos que vem per tot arreu i no ens agrada res del nostre cos.
Pense que tot aixó en realitat són tonteries, cadascun té un aspecte, i al no ser que tinga un germà bessó no hi va a trobar a ningú més en el món que es parega a ell. Aleshores, per què volem ser com altres persones? Es clar que hi ha imperfecciones, com els granets, que el nostre cabell no siga com volem, o amb el temps les arrugues, que volem canviar, i ho intentem amb cremes, espumes per al monyo, i tota classe de productes, però no és el mateix voler canviar algunes xicotetes coses que tot el nostre aspecte. A cada un de nosaltres ens a tocat ser d'una manera diferent, cada persona té unes coses bones i altres roins, però som com som i així tenim que quedar-nos, malgrat que algunes cosetes sí que intentem canviar-les.
No hi ha que ser tan crítrics amb la nostra imatge, i tenim que ser capaços de tindre confiança en nosaltres mateixos. Que ningú es sentisca mal per ser com és, que traga les coses bones i fatga que la gent sols es fixe en eixes.(R)
Un comiat, Irene.
Hola a tots!
Al fi una entrada com aquesta, la estava esperant! Bé baix el meu punt de vista, la bellesa no ho és tot en la vida, però per a dir la veritat, nosaltres les xiques pensem que si no eres guapa o no tens alguna cosa en que destaques, no tens un lloc al món. Però la bellesa és la nostra debilitat, quant vem als models a les revistes o a la televisió sempre pensem: “que guapa és, jo també vull ser com ella!” Tanmateix estem equivocades, totes nosaltres tenim un punt que ens fa guapes al mateix temps que ens definix la nostra personalitat.
La perfecció física no existix, y jo em faig una pregunta: qué és ser perfecte? Tindre un cos bonico? Ser volguda per tot el món? La veritat és que no ho sé, però crec que la definició de ser perfecte és molt relativa depenent a qui li fages la pregunta.
Tots tenim defectes que al mateix temps ens fa originals , un aspecte importat a tindre en compte és volerte a tu mateix tal i com eres, perque com tu no existix ningú, estem parlant de la autoestima , un sentiment fonamental a la nostra vida per aconseguir la felicitat que tot el món desitja.
Per finalitzar, voldria destacar les quatre xiques protagonistas que han eixit al video i dir-lis que el més importat no és el missatge que volen transmetre en la entrada, si no és estar satisfeta amb el teu cos i no dornar-li importància a les critiques que fan la resta de persones al teu voltant.
Un comiat,Iris
Bon dia,
La veritat que aquesta entrada m’ha cridat l’atenció perquè tenen raó, sempre ens estan ficant al cap uns estereotips els quals perjudiquen a molta gent, fen que es veia grossa, que ja està be, que som com som, cada una amb les seues imperfeccions però això es el que la fa persona, tots tenim els nostres defectes, per que creus que per a dirigir una campanya de maquillatge en fiquen de portada a una super modelo i no a una dona normal? Perquè el que volen es que la “bellesa” aplegue a tal punt que ninguna dona puga arribar sense posar-se’n un quilo de maquillatge, operarse... Cosa que a mi em pareix horrible perquè ja no ets tu, ets una copia, ets algo raro, que n’hi ha millor que ser un mateix, que acceptarse com ets, mai hi ha que avergonyirse pel que eres, si ets grossa i en vols aprimar no cal prendre pastilletes, comprar eixes maquinetes de la “teletienda” o deixar de menjar, el que cal es fer esport, menejar-te’n.
Tinc que dir que si tu no et veus guapa, el demes no et van a veure així, segurament aquest es un consell que es dona massa però la realitat es que es veritat, cada un es com es, pots tindre grans, la pell amb taques, ser gros, prim... Cadascú te que saber com es, si tu saps que engronses de cames en volta que a la panxa i et molesta tindre les cames grosses el únic que hi ha que fer es fer exercici, perquè clar molt fàcil es queixar-se però també ho es dir “Escolta, que jo soc així i hem veig la mar de bonica” perquè no hi ha ningú perfecte, tots tenim això que ens fa ser nosaltres.
En conclusió, no es sentiu mal pel que sou, llavors tots i totes som precioses, amb les nostres imperfeccions, a demes que les fotos de revista i tot això, a part de que en son models, la foto passa pels seus “retoquets” de photoshop, no cregueu que son així. Adeu.
Aquesta entrada tracta d'unes dones a les que li agradarien ser com les models que hi ha a les revistes.
Per a això fan un experiment que tracta de que li fan fotos, se les mostren i després se les tornen a mostrar però amb photoshop. Les xiques es queden totalment asombrades i sentimentals,perqué així es com li agradarien ser, però no ho són.
Jo crec que aquesta és una manera de fer realitat els somnis d'una persona, encara que solo siga en una foto. També pense que és una manera d'ensenyar a uan persona el que vol, per a que es done conta si realment és el que vol.
Al vídeo es mostren quatre dones, que no els agrada el seu aspecte, i volen ser com models de revistes.
Fan una proba, on les pentinen, les maquillen, les arreglen... i fan una sessió fotogràfica, on les retoquen amb photoshop. Després lis mostren les fotografies, i veuen que han sigut cambiades completament.
Després de mirar-se a les fotografies, pensen que no son elles, i que aquelles dones de revistes, no son les “ ideals” ja que son retocades completament.
La nostra opinió, esque les dones del vídeo es tenen que valdre per com son, i no compara-se amb les models de revistes, ja que donen una imatge diferent a la seua, en aquest vídeo, les mostren que poden ser igual que elles, i que en realitat no son tan “perfectes” com pensen, perquè tan sols son retocs fets amb un ordinador...
El video tracta de 4 dones que volen verse millor com les xiques de les revistes. Una volta es fan les fotos es donen compte de que tot és photoshop i que no mereix la pena canviar de persona.
Jo pense que cadascú ha de fer el que vulga pero tendrien que mostrar el que realment són no haurien de voler ser millor físsicament.
No mereix la pena la veritat.
Aquest vídeo tracta de 4 dones que volen sentir-se “ideals” (sense cap defecte) aleshores li fan un experiment que és fer-li fotos i després retocar-les amb photoshop i maquillar-les molt. Més tard elles miren les fotos retocades i diuen que al principi volien ser perfectes, però quan es veuen així no es creuen que són elles i diuen que han llevat la seua personalitat, que no sabien perquè es volien vore així...(es a dir que volen ser tal i com són).
La meua opinió és que tots som iguals encara que l'aspecte físic siga diferent hauríem de pensar que és millor estar naturals perquè si no ens lleven la nostra personalitat i el nostre físic. Ja se que hi ha gent que pensa que contra mes perfectes millor i que si que volen canviar el seu aspecte.
Aquestes persones el fan sense pensar. (Després es penediran).
La conclusió seria pensar les coses abans de fer-les, perquè per exemple si tu et retoques o fas un photoshop de alguna foto i després no t'agrada... per a que la fas?
Aquesta entrada tracta de que han fet un experiment amb quatre dones que és volien vore com unes “modelo” que no tenen cap imperfecció i aleshores les van arreglar pentinant-les, vestint-les, maquillant-les ... i fan una sessió fotogràfica .Després un expert en photoshop fa uns retocs a les xiques i al ensenyar-les les imatges diuen que així era com sempre havien volgut vores, però ara que observaven el canvi pensaven que els havien llevat la personalitat, la seua identitat el seu cos ... que no pareixien elles. Van reflexionar i pensaren en que ningú és perfecte tots tenim imperfeccions i deuríem traure el millor de nosaltres mateixos.
La meua opinió és que; perquè té que haver-hi un model perfecte sense imperfeccions? Així ens fan creure que hem de ser d'eixa manera i no voler-nos a nosaltres mateixos. No hem de pensar en negatiu i no pensar en els defectes si no en les virtuts que tenim. Som únics en el món no tenim una copia exacta de nosaltres.
A la conclusió a la que arribem és que no hem de ser crítics amb u mateix som com som i no hem de fer cas als demés, per què a lo millor és la enveja la que els fa dir eixes coses.
Aquest vídeo és de unes dones que estan un poc fartes de vore a les revistes i a la televisió dones perfectes. Fan un experiment en el que en el que les fan una foto i li fiquen photosoot. Amb açò demostren que fan molts canvis quan retoquen les fotos. Les xiques que ixen en les revistes no són perfectes.
Nosaltres pensem que és normal ser una mica exigent amb el teu aspecte. A tot el món li agrada ser una persona guapa. A tots ens hauria de agradar el nostre cos. Estigues prima o grossa, sigues alta o baixa, rossa o morena...
També pensem que les xiques de les revistes no haurien de ser perfectes. No hi ha ningú perfecte i damunt açò a soles serveix per deprimir a algunes persones. Haurien de posar a les revistes persones de tot tipus.
Bon dia,
Després de vore el vídeo pense que les dones que ixen en el vídeos tenen raó perquè quan l'especialista les ha "millorat" al photoshop ja no eren elles i no puc comprendre com les persones famoses fan aixo s'estan quitant la seva identitat i la persona que ix a la foto no són ells.
Altra cosa del vídeo que m'ha resultat interessant ha sigut com totes les xiques volien ser com les de les fotos aun que hagueren de ser una altra persona diferent con tal de què la gent et mire bé i no et diga res amb el teu aspecte o estat físic.
Aixo es culpa de la societat que no para de donar estereotips de com han de ser les persones i aixo obliga a molta gent a no ser ella mateixa per por a la marginació o la discriminació.
Cada u te el seu aspecte amb coses bones o roïnes, però és el nostre aspecte i nosaltres decidim com vestim, de si tenim que aprimar-nos, etc.
tendríem que ser nosaltres mateixos, perquè som com som i no tenim que canviar el nostre aspecte perquè a algú no li agrada i no hem de tenir por pels comentaris de la gent.
R2
Adéu.
El vídeo tracta d'unes dones que van a fer-se unes fotografies, van amb el seu aspecte i després de fer-los les fotos les ensenyen les antigues imatges i al costat la foto que estava retocada. Les dones es van sorprendre.
La nostra opinió és que està molt bé que la gent les veja com són en realitat, com pensaven les dones del seu aspecte.
Bona vesprada,
He vist aquest video i pense que totes les persones, siguen com siguen, tenen algo del seu cos que no lis agrada o que no voldrien tindre. El que la gent vol és el que veu, ja siga en revistes o a la tevisió. La gent es pensa que per eixir el la tele, cartells, revistes, etc. ja em de ser tots d'aquesta manera i tots volen ser així. Bueno, potser que tothom no vulga ser així, però generalment la nostra societat viu amb uns models que ens donen per a que volgam seguir-los.
He de dir que pense que ens eduquen amb poquísima autoestima, perquè el que fan si veuen a una persona que no segueix aquests models és criticar-la i fer-li vore que està fent algo malament, quan tan sols està sent ella o ell mateixa i això, pel que es veu, està malament quan deuria ser complemtament al contrari. Haurien d'ensenyar-nos a ser nosaltres mateixos i poder triar com ser, no que ens ficaren a 3 cosos "bonicos" per a que els imitem i sigam tots iguals. L'igualtat és avorrida i insípida, per a què volem ser tots iguals? Què es guanya? Necessitem riquesa de diversitat i tindre respecte cap als demés i que ens respecten, perquè som tots som persones DIFERENTS i cadascú te les seues coses bones i les seues coses no tan bones, i què? Sense defectes no tindriem interés.
Cada vegada els models que ens fan voldre seguir pesen menys, és a dir, són més prims. La gent sempre vol més, i el millor, i el més gran menys en la mateixa gent, és a dir, quan menys pese una persona millor? Ara hem de ser tots esquelets o què? Els models, a mi personalment, em donen por. Són com ossos cober per una fina capa de pell, jo pense que toques a una model i és com tocar els esquelets de plàstic de biologia. Lo bó és que d'aquesta manera ahorraríem en sanitat, per les radiografíes que ja no serien necesàries al poder vore els ossos perfectament.
La gent parla de salut, ja no és per tindre una bona imatge, sino per salut. Crec que moltíssimes joves hui en dia pateixen molts problemes de salut, molts d'aquests per transtorns alimentaris. Parlem-ne de salut vinga, tota aquesta publicitat i imatges que ens donen fa que les xiquetes, generalment, i xiquets s'amoïnen i comencen a "rallar-se" d'una manera que deixen de menjar o comencen a posar-se els dits a la boca per vomitar pel fet de voler aprimar-se. Ens estan tonrant bojos, ens fan creure que si no som d'una manera no anem a fer res i ja no hi queda lloc ni per a la personalitat, això es veu que no és important. Tots aquests anuncis s'ens fiquen dins del cap i no surten, vem coses que no són reals; els mateixos anuncis no són reals per favor. Ja hem vist al vídeo com canviaven les persones, podem comprovar qu eel que nosaltres dia a dia vem en la tele, anuncis, revistes, cartells, etc. no és real, està creat per una màquina, literalment. Això és el que volen que sigam, màquines sense emocions ni sentiments.
Ara vaig a donar a veure unes dudes meues que volia haver fet abans pero que enrollant-me no ho he fet. Cite que he dit "xiquetes, generalment, i xiquets s'amoïnen i comencen a "rallar-se"". El que vulc dir amb açò és, per què les xiquetes? Els xics no sofreixen aquestes coses? Sempre són les xiques les de l'anorèxia o ens fan vore-ho així. Els xics estan educats per a ser mascles, per a que es creguen que són bonísims i els millors i com és així es veu que aquestos problemes no els poden tindre. Hi hauran xics que patisquen aquestes enfermetats? Perquè a les notícies no hi ixen, o potser si, però supose que d'amagades.
(pose en altre comentarie el tros que em falta perquè no me deixa pujar-lo junt)
Ara mateixa estic en un estat de nerviosisme que no és normal, m'emocione escrivint i casi no sé ni si el que dic s'entén. Sent molt si no em podeu entendre i si ho feu m'alegre, de debó. La meua conclussió és que ens manipulen, vaig sentir una vegada una entrevista en que preguntaven que si la gent estava loca i la resposta que l'home (que no recorde qui era) va dir fou que la gent no estava loca, estava manipulada; i pense que és totalment cert. Fan de nosaltres el que volen, som titelletes controlades per la societat i ja està bé. Hem d'agafar les mega tossores de la diversitat i tallar, amb aquestes, tots els fils amb els que ens controlen perquè no hi ha dret. I deixe ja aquest comentari que espere que us haja agradat i que l'hagueu disfrutat tant com jo, encara que millor no haver-vos alterat. Ací us deixe un enllaç d'una cançó d'un cantant de reggae que es diu Mistah Godeh i gràcies a un taller del nostre institut va vindre a fer una xerrada i el vaig poder conéixer: http://www.youtube.com/watch?v=wpIROXI4ziw
Els teus estats de "nerviosisme" m'agraden molt: són enormement productius!!! Segueix així!!!
Hola,
Jo pense que aques video te molta rao. Moltes persones volen un cos perfecte com el que ixen en les revistes o en la televisió pero en realitat com s'ha vist en el video despre de maquillart y arrglarte el moño no hi queda molt de tu i si a mes et retoquen fins al mes minim defecte no hi queda gens del que tu hi eres realament.
A mes no es nessesari tindre un cos perfecte per a ser bella com ens han ensenyat desde xicotetes que hi habia que ser la mes presiosa de totes per a poder tindre un novio perfecte, perque totes aquestes coses no existeixen.
Realment la gent es molt superficial i a soles es fixa en el físic de les persones i no es fixa en el que en realitat importa.
En conclusio no hi ha que tinder un cos perfecte, o ser la mes guapa per a poder-hi ser querida per alguna persona tansols tenim que ser nosaltres mateixes i no deixarnos portar per un cos perfecte perque despres pot estar presisosa pero no hi queda res de que tu hi ets realment.
Veamos ¿Cuántas veces al día tienes un pensamiento negativo sobre tu cuerpo? ¿Cuántos mensajes desde los medios de comunicación recibes al día diciendo que algo está mal en tu cuerpo? ¿Cuántas amigas escuchas que empiezan una dieta, que han engordado? ¿Cuántas veces has pensado en un poquito de cirugía? ¿Cuántas veces te miras al espejo y te ves “toda guapa”? ¿Cuántas veces has comido un trozo de tarta sin pensar que engorda?¿Cuántas veces te dices que “te has portado mal”? ¿Cuántas veces le has dicho a una mujer “qué delgada, qué guapa”?
En mi caso MUCHAS. Demasiadas. En la vida real y en la cibernética. Enfrente de un pastel: “Uh! Un minuto en la boca y toda una vida en la cadera”. En una tienda de ropa: “¡no, nunca hemos tenido esa talla!”. En una comida de trabajo: “Puedo pedir cualquier cosa, porque estoy delgada”. Por mail “Ya me ha dicho mi madre que te ha visto y que has adelgazado”
NO es casualidad y lo peor: no es inofensivo. Ni siquiera es saludable. Es violencia. Violencia Simbólica. Tan sutil, tan sutil que no parece violencia.
- See more at: http://docemiradas.net/gorda/#sthash.TWyuIdCo.IJqy9WH3.dpuf
Bon dia,
Vaig a comentar l’entrada "Imperfeccions"
Aquesta entrada m’ha sorprès molt, ja que aquestes xiques es veuen en les fotos retocades i per un altra com son de veritat. Així s’adonen de que totes les dones que protagonitzen anuncis en la televisió no són com elles són realment si no que abans retoquen les fotos per a que estiguen perfectes.
Pense que cada persona es com es hi tens que acaptar-te tal com eres. Si no t’aceptes com eres lo que ocorre es que ho passes molt mal volent parèixer la persona que no són.
També tenim que tindre en conter que ningú es perfecte, tots tenim una cosa que no ens agrada de nosaltres o del nostre cos, però això es el que ens fa únics.
Per acabar volia traure una conclusió de tot açò, la bellesa no es tot, tampoc es el que més importa, al fi de tot et quedes en el que hi ha per dins de cada persona i això es el que realment conta i és important.
Un comiat.
Hola,
Comentaré l'entrada d'IMPERFECCIONS, ja que reflectix com de superficial és la societat actual i de que manera ens influència a tots. El vídeo ens mostra a quart dones que estaven acomplexades al veure les models i actrius en les revistes de moda que pareixien perfectes. Les quatre dones sempre havien desitjat estar com elles, guapes, primes, sense arrugas...
Un dia Els van demanar que participaren en una experiència, els anaven a fer un reportatge de fotos com a les famoses de les revisteu. Van estar en una sessió de perruqueria, maquillatge, els van fer les fotos i finalment les van retocar amb Photoshop. A l'acabar els van ensenyar les fotos i ni elles mateixes es reconeixien, van rectificar i van pensar millor que ser una mateixa és el més important i no aparençar el que la societat busca.
El que pensen estes xiques és molt comú, sobretot en els adolescents, ja que has de ser com ells volen per a ser acceptats i si no eres criticat, per exemple has de vestir bé. Per això els jóvens ens solem dividir en grups d'amics perquè busques a gent com tu per a no ser criticat. Al meu parer pense que açò hauria de canviar, perquè no es pot jutjar la gent pel seu exterior, encara que açò va ser molt difícil de canviar i no crec que canvie.
Bon dia.
La veritat es que aquesta entrada m agradat. Aquesta entrada parla de com es manipulen les imatges de les models per a enviar un missatge molt clar sobre com tenim que ser i mostrant una visió de la bellesa totalment inassolible.
Com a dona se a que es refereixen quan parlen d aquesta imatge “ideal” de la que parlen, i la veritat es que aquesta lluita continua que es mante entre la degradació de l autoestima d una dona i aconseguir sentir-se còmoda amb si mateixa.
Cada dia ens envolten imatges de dones que pereixen fetes plàstic increïblement primes i sense marques d expressió en la cara. Milions d imatges que té envolten en les revistes els anuncis, les series de televisió, imatges que et deixen molt clar que si no pareixes una nina mai seràs feliç.
En segon joc voldria dir que ens queda molt clar la raó per la qual fan això. Quan més infeliç sigui una dona amb el seu aspecte més productes comprarà per a ser ho. Es evident que es la millor de les armes que utilitzen les marques de roba per a aconseguir augmentar els seus beneficis, però aquestes empreses no son les úniques que es beneficien, les marques de cosmètic, qualsevol mètode que prometi reduir el pes...formen part d aquest procés que es basa en destruir la autoestima d una dona.
A demes amb aquest experiment podem veure lo fàcil que es modificar una imatge i com ens manipulen fent-nos pensar que les dones i homes que trobem en els mitjans de comunicació com la televisió o els anuncis son simplement així, sabem que els maquillen, que els pentinen i que utilitzen el “photoshop” però mai podríem imaginar com arriben a modificar aquestes fotografies i la quantitat part fictícia que hi ha en elles.
En moltes entrevistes fetes als dissenyadors afirmen que la raó per la qual busquen models tant prims es per a representar la puresa, que volen dir amb això? De veritat seguim tenint aquesta idea i quin serà el següent pas prohibir a una dona casar-se si no es pura, es a dir verge. La modelo Coco Rocha afirma que no es pot veure davant d un espill sense roba perquè no es podia veure ella mateixa ja que tenia la necessitat de estar mes prima encara. Les frases com tens que estar més prima aquest any es lleva l anorèxia son frases la model afirma haver escoltat abans d entrar en les passarel•les. Pot ser m he centrat molt en el tema de la anorèxia però crec que es un tema important a tractar.
Per altra banda una gran majoria de dones es veuen a elles mateixes com les persones mes lletges que coneixen. La quantitat de persones que no s aprecien a elles o a ells mateixos es molt gran, una cosa que ens pot parèixer inofensiva com modificar les fotos o traure sempre dones i homes anorèxics per la televisió es la causa de que la majoria de la gent no es vulgui a ells mateixos.
En conclusió crec que deuríem pensar que la nostra imatge ens representa i convertir en la nostra preocupació principal en assimilar-nos a fotografies totalment irreals, em pareix una manera més d ocultar la nostra manera de ser, es una manera més d intentar transformar-nos a tots en sers iguals sense criteri.
Aquesta entrada tracta sobre unes xiques que volen eixir en les revistes, no saben com fan aquelles que ixen i són tan perfectes, elles també ho volen. Es van a un plató on les fan fotos, amb poses, agafen una de cadascuna, la que millor queda de portada de la revista. Poc després editen les fotos en fotoshop amb un especialista, per a perfeccionar-les i elles les veuen; es queden al·lucinades perquè lis han fet molts canvis tant facials com corporals. A soles amb una màquina les han canviat completament.
Pense que en les revistes, les persones, xics com xiques, deurien eixir tal i com son, però els patrocinadors d'aquestes, volen que les estrelles, els ídols, i els afortunats que van a eixir en un catàleg, siguen perfectes.
La conclusió d'aquest vídeo és que ja que tens l' oportunitat d'eixir a una revista, que siga tal i com eres, amb els teus trets físics, amb les teues “imperfeccions”.
Aquesta entrada tracta d'unes xiques a les quals no les agrada el seu físic, la seua personalitat, ni tan sols com son... elles es van a un estudi per a perfeccionar el seu cos fent-se fotos i després decorant-les amb la xica ''ideal'' que és per a elles. Quan veuen la seua fotografia tan diferent, estan vegent a una altra persona canviada (és dir que no les agrada com estan a la foto).
Pense que les quatre xiques tenen raó, cadascú és com és i cadascú té la seua pròpia personalitat, que mai vas a trobar eixe ''ideal'' perquè cada persona té els seus gustos, i hi ha coses que no ens agraden i coses que si. La millor manera de dir que t'agrades a tu mateixa és mirant com ets per dins i no per fora.
Mai digueu ''no m'agrade'' sinó vos haveu mirat a l'espill primer i haveu vist com sou en realitat.
Hola vaig a comentar aquesta entrada perque m’ha paregut molt interessant el tema sobre el que parla que són les imperfección que te la gent…
Pense que totes aquestes persones famoses que ixen a la televisió, pel.licules, revistes, sèries si las veguerem verdaderament com som canviarien molt i no ens pareixerien ser els mateixos… Pense que tots aquestes persones que són actors i actrius, ixen a revistes etc es passen hores i hores maquillant-los per a que tingan eixa ``perfecciò’’ a l’hora d’eixir públicament i en quant al seu maravellós cos es passen hores i hores en el gimnàs pero més hores es passen metent en el seu cos pastilles, pinxant-se etc.
Pense que cada persona és com és i cap persona té que pensar que és lleig, que té un mal físic i totes aquestes coses de la bellesa, el físic al cap de la vida desapareixen i el que verdaderament és important es tindre un bon cor i ser una bona persona… i per damunt d’això cap persona té que voler pareixar-se a alguna altra persona ja que si tots forem igual que món mès aborrit sería aquest no creieu?
Crec que la perfecció no existeix en aquest món i per més que pensem que hi ha persones que són perfectes i que donaríem el que fora per ser com ells és mentira ja que cap persona és perfecta i de segur que tots questos famosos tampoc ho són ja que son èssers humans com tots nosaltres…
Espere que us agrade aquesta entrada, adèu.
Aquesta entrada m'ha agradat prou i m'ha semblat molt interessant. Nosaltres (la majoria de la gent) sempre estem dient que no ens agrada el nostre cos, la nostra cara, o qualsevol cosa del nostre físic. Aquesta entrada ajuda la gent a vore que els “defectes” que es troben en realitat no són defectes.
Potser a algú no li agrade una part del seu cos i ja està pensant: “M'agradaria ser com la Beyoncé o la Pataki” però realment, què es guanya amb això?
Com han dit les dones del vídeo, és molt important conservar les coses que et fan únic, que sols tens tu. A mi no m'agradaria que em llevaren per exemple una peca, ja que forma part de mi i ja no seria completament jo.
De veritat que haurien de fer el que han fet a eixes dones del vídeo amb totes les dones que pensen que són lletges o “no estan bones”. Veient-se més primes, potser més maques, amb més pits o cul, més cabells... Abans de vore's així pensarien: “Sí que vull!” però després no crec que ho digueren.
Si perds les coses que et fan únic al món, ja no ets tu.
Bon dia companys!!
Hui fem el comentari les dues juntes, Bàrbara i Carla, ja que estem d'acord en el que pensem.
Totes les persones hem pensat alguna vegada que no volem ser qui som, que volem altre cos o que podríem haver nascut models. Pensem que cada u te les seues virtuts i els seus defectes i si una persona es fixa mes en els teus defectes que en les teues virtuts, eixa persona no mereix la pena. Aquestes persones volien sentir com és ser una modelo i creem que com comenten en el vídeo no lis va agradar molt la idea de canviar el seu cos per a una revista, etc.
Que seria de la societat si totes les persones foren iguals? Que passaria si totes les xiques volgueren ser com Megan Fox? I si tots els homes volgueren ser com David Beckahm? Tots seriem iguals i el mon seria avorrit. Pensem que cada u te les seues petites coses que fan que una persona et vulga tal i com ets. Si llevarem les imperfeccions de totes les persones, que quedaria de nosaltres? A lo millor el que nosaltres pensem que es un defecte nostre, per a altra persona es nostra major virtut.
I ara anem a ficar-vos una cançó que per a nosaltres te molt de significat, i per a totes aquelles dones que es sentisquen inferiors, que no valen res, que no son perfectes per a ningú, lis recomanem aquesta cançó.
http://www.youtube.com/watch?v=MUNzXMyedQc
En aquest vídeo ens desvelen el gran secret de les persones que apareixen en les revistes per tal de parèixer més joves i més perfectes.
Observem, en primer lloc, com trien quatre dones a l’atzar, unes amb una pell més envellida i unes altres amb diferents tipus “d’imperfeccions”. Són maquillades i fotografiades, d’una manera natural i sense cap retoc. Després un expert de “Photoshop” fa un munt de coses per tal de perfeccionar el màxim possible la pell d’aquestes xiques, el resultat? No es reconeixen.
Podríem dir que, d’alguna manera, aquest tipus d’accions donen lloc a un gran suport dels estereotips entre gèneres, indicant com hauria de ser la pell de les xiques o la seua mida. No crec que fer això siga bo ja que forcen a la gent a tractar de ser allò que no són, en lloc de fer que estiguen contentes amb com són.
La veritat és que cada volta trobe més interessants els vídeos. Aquest m'ha agradat molt perquè tracta un tema evident, i és que les dones que ixen a les revistes porten “tres quilos” de maquillatge, com solem dir i, a banda, són retocades al Photoshop. Quina realitat és eixa? Volen mostrar la millor part d'elles. Però en realitat enganyen perquè no són així com es veuen cada matí quan s'alcen. El cas és que tots sabem i som conscients que això passa i que abans d'eixir a les portades, les fotos han passat per diversos filtres. Però encara això normalment les dones volem imitar aquesta bellesa que se'ns mostra i veiem a les famoses com quelcom mai assolidor.
I és que, quina jove no té algun programa o aplicació al mòbil per retocar fotos? Quasi totes les fotos de perfil de WhatsApp o d'altra xarxa social estan retocades al gust del propietari o propietària. És cert que ens volem veure millor i amb eixos filtres es dissimulen tal volta els granets, però quan algú et veja en persona et veurà tal com ets i et voldrà igual que si tens una foto amb efecte que si no en tens.
Cal dir que les fotos modificades queden bé però més bonic és mostrar la realitat i que et vegen tal i com ets, amb les teues virtuts i imperfeccions.
Publica un comentari a l'entrada