Estereotips patriarcals. Per Núria, J. Víctor i Maria.

En la societat actual, el xics i les xiques hem de representar uns rols ben diferenciats.
La societat ens ha intentat inculcar des del naixement que, depenent del sexe de cadascú, hem d'arribar a ser d'una manera determinada i i tindre uns comportaments concrets. Aquestes característiques són els estereotips, segons els quals tot el món ha de ser rosa o blau; home masculí o dona femenina; futbolista o princesa; aficionat als cotxes o a les Barbies...

Però nosaltres ens preguntem: No pots ser dona i que t'agrade el futbol? Els homes no poden jugar amb nines? Per què tot ha de ser blau o rosa? Per què no taronja, o morat?

Personalment, creiem que aquestos estereotips influeixen molt en la gent i provoquen canvis en la personalitat, per exemple fent que ens neguem a fer determinades activitats o que ens comportem de la manera que associem amb el sexe.

Una altra gran influència en nosaltres són els pares. Des de ben menuts, ens fixem i aprenem d'ells, perquè són els que ens ensenyen què ens esperarà en el futur. Per això voldríem centrar-nos en aquest tema però partint de la nostra pròpia experiència i reflexionant sobre la influència dels nostres familiars, especialment els pares i les mares.

Un dels companys afirmava que es pareixia més a son pare i que no tenia molts gustos en comú amb sa mare. Ell deia que a sa mare li agradava anar de compres, mentre que a son pare li agradava el futbol. Una de les frases que va crear mes polèmica en el grup va ser: “M'agrada el futbol perquè sóc home, per la mateixa raó que m'agraden les dones”. Això ens feia pensar en els micromasclismes, petits actes masclistes que troben en la vida diària i que deixen a la llum els pensaments que n'hi ha darrere dels estereotips.

Una de les companyes va afirmar que a ella també li agradava el futbol i que això no tenia per què ser un comportament característic dels homes. Una altra companya va comentar que a ella mai li havien dit que jugara amb nines, encara que volia ser mamà quan era petita i per això jugava amb els Nenucos.

La veritat és que a les xiquetes ens bombardegen amb publicitat i joguets que ens preparen per a ser mares, mentre que els xiquets no reben aquesta publicitat i els seus joguets estan més dedicats a l'acció. Això és una representació molt evident de la societat patriarcal en la qual vivim.

Evidentment ningú et dirà que has de jugar amb uns joguets determinats segons el sexe, ni tampoc t'obligaran a vestir-te d'un color o d'un altre. Són els diversos anuncis i les opinions dels adults i de les persones que t'envolten el que t'afecta.

Però el que nosaltres pensem és que és la teua vida i que tu has de posar les normes.

Entrada feta per: Núria, Juan Víctor i Maria.