Erika Linder es vist d’home i de dona en aquest vídeo. Quan es performa com a home, la mirada és dura, el gest no és amable, els cabells s’amaguen darrere de la caputxa de la dessuadora, el caminar és decidit i ferm, les passes són llargues i segures ja que, si ets un home, no ha de semblar que tens por a res. En canvi, quan es performa com a dona, la mirada se suavitza, els llavis s’obrin sensuals convidant qui mira a entrar-hi, els cabells cauen sobre els muscles, la pintura decora els ulls i la cara s’ompli de color; i, si caminara, veuríem que les passes són curtes i que quasi demana permís per a xafar el terra.
Som conscients que les diferències que existeixen entre un biohome i una biodona són més culturals que naturals?, és a dir, que som diferents perquè vivim en una societat que ens educa perquè ens vestim, caminem, movem, etc. com correspon al sexe assignat? La cultura que fa això amb les persones s’anomena Patriarcat i és masclista, sexista, homòfoba, trànsfoba, binarista, etc.
N’hi ha un corrent feminista que s’anomena Queer, que rebutja el binarisme i les dicotomies: la classificació de les persones en homes i dones, masculí o femení, heterosexual o homosexual, etc. i sosté que els binarismes són jeràrquics (els hòmens són millors que les dones; l’heterosexualitat és millor que l’homosexualitat, les persones blanques són millor que les negres, les que no tenen diversitat funcional, millor que les que sí que en tenen, etc.) i amaguen la diversitat.
Us imagineu un món on les persones poguérem triar de veritat com mostrar-nos? Ei, que jo sóc lliure, em direu!!! Sí clar, contestaré jo, igual de lliures que les persones a la pel·lícula Màtrix!!! Si fórem lliures de veritat, al nostre institut n’hi hauria molta més diversitat: hòmens amb melena i/o falda, dones amb els cabells curts i/o roba ampla, xics femenins, dones peludes... També n'hi hauria moltíssimes més persones bisexuals. Però el patriarcat és fort i té una salut magnífica i no emmalaltirà si no fem alguna cosa, ja que preferix que emmalaltisquen les persones diferents.
Per què no comencem a trencar una miqueta amb els rols tradicionals? Podem fer-ho amb xicotetes accions: pintar-nos la ratlla dels ulls (els xics), posar-nos colònia d'home (les xiques) o de dona (els xics), pentinar-nos de manera distinta, portar polseretes de gomes de color de rosa (els xics), no depilar-nos (les xiques)... Se us acudeixen altres accions?
Imaginació i diversitat al poder!!
Si t'ha agradat aquesta entrada, t'interessaran també:
Si t'ha agradat aquesta entrada, t'interessaran també:
5 comentaris:
Fa temps que vaig llegir sobre la corrent Queer. A mi hem pareix necessari que la gent comence a experimentar i a entendre que dintre nostra hi ha de tot. Per a mi, sempre he pensar que al venir d'una dona i un home, sóc meitat d'una i l'altre. Visc la meua bisexualitat desde l'adolescència i fa poc que hem vaig atrevir a confesar que hi han dies en els que m'agradaria lluir barba, hem van mirar malament i no ho he tornat a dir en públic, però poc a poc lluitaré per lliurarme d'aquestes cadenes :). Gràcies per l'entrada, el vídeo i els anims per seguir lluitant.
Bon dia,
Volia comentar la entrada d'imaginació i diversitat al poder, perquè m'ha paregut molt interessant.
L'entrada tracta sobre com una model, Erika Linder, es vesteix de xic o de xica per a demostrar les diferències entre xics i xiques que hi en aquesta societat.
Al principi del vídeo he pensat que era un xic que estava fent l'espot i que s’estava vestint de xica però no, era a l'inrevés era una xica que s’estava vestint de xic.
Estic d'acord amb el que diu l'entrada perquè, pense que la societat ha determinat el que és per a xics amb el que és per a xica. Quan es vesteix d'home va molt segura d'ella, amb robes de negre, i molt malota, i la seua mirada és molt forta i penetrant. Mentres que quan es vesteix de xica és una mirada molt sensual, atractiva, i molt coqueta.
Pense que la societat ha decidit que les xiques han de ser coquetes, femenines, vestir d’una manera en concret,és a dir, amb faldes, vestits, de rosa etc etc. Però el xics tenen que ser tot el contrari, han de ser decidits, els que manen, durs. Però y si no volem ser així? Si no volem ser així et taxen de diferent, però diferent a que? Diferent a un model de persones determinat per una societat estúpida on l’únic que importa es la bellesa i reina la superficialitat?
De veritat les coses tenen que ser així? No crec que aquest sistema patriarcat funcione per molt de temps ja que la gent ja s’està manifestant , s’està rebel•lant a lo que és una injustícia. Desde el meu punt de vista el patriarcat és un sistema desigual, sense justícia que posa a les dones, els homosexuals i els bisexuals com a algo inferior. Aleshores les únics que guanyen amb aquest sistema són els “machos peludos que se respetan” jo no l’entenc .
Crec que es l'hora de canviar.
Bona vesprada,
Vaig a comentar l’entrada “Imaginació i diversitat al poder”
Aquesta entrada tracta d’una model que és diu Erika Linder, que és caracteritza com un home i com una dona en el vídeo. M’ha sorprès molt l’entrada perquè és la mateixa persona i segons com és vist o segons com són els seus gestos pot donar l’aparença de que és un home o una dona.
Pensant en aquest tema, crec que podem donar l’aparença d’home o de dona quant nosaltres vulguem, perquè a simple vista un home i una dona tenen moltes diferencies però si una dona és talla els cabells i és vist com els xics pareix un xic i si un home és deixa els cabells llargs, s’afaita la barba i és vist com una xica també pareix una xica, tot açò és veu reflexat en el vídeo que ho explica molt bé.
Crec que hauria de haver més diversitat i que la societat tindria que ser més oberta per a tractar tots aquestos temes.
Un comiat.
Bon dia,
Aquesta entrada que vaig a comentar es una de les millors que he vist en aquest bloc o per lo menys una de les més impressionants. En aquest vídeo podem veure com en realitat ser xic o xica es per la forma de ser, de caminar, de vestir, de maquillar-se o no o de la forma de portar el monyo.
Hi haurà gent que veurà aquesta entrada una ximpleria però jo crec que cal fer-les ja que reflecteixen molt be l’idea de que tant homes com dones som iguals i que a soles som diferents a causa d’una imatge a donar per culpa de la societat en la que vivim que tot a de ser diferent perquè si una persona innova ja es homosexual o alguna ximpleria de les de sempre, cosa que em dona molta ràbia ja que la majoria de gent es queixa de que antigament hi havia molta violència a la gent que innovava, cosa que es veritat, per tindre una teoria diferent a la que hi havia a eixa època li mataven però, per que no es donen que estem arribant al mateix punt? Una persona que ara innova de aquesta manera o vestint diferent o el que siga pateix violència, a la millor no física( que moltes vegades també) sinó que també psicològica i això fa tant de dany com una palissa o a la millor et provoca més dolor fins i tot.
En conclusió, crec que tot el mon ha de ser lliure per a fer el que vullga amb ell mateix i ningú a de ficar-se amb ell/a i que la dona del vídeo té moltes agalles de fer,ho ja que estem en una societat destructiva i no constructiva majoritàriament així que, felicitats a la xica i a tots els que passen aquest vídeo per a que ens donem compte de com son les coses en realitat.
Un comiat!
Bon dia,
Aquesta entrada m agradat per dues raons la primera es que el vídeo es molt interessant perquè mostra com tenim assimilats unes característiques als homes i altres a les dones. Coses que pensem, que son naturals com els gestos de la cara, amb aquest vídeo ha demostrat que també formen part dels estereotips. Estem tan marcats a causa dels imatges que rebem dels dues sexes que canviem la nostra manera de caminar, els nostre gestos i la nostra imatge.
En segon joc voldria dir que si de veritat tinguérem diversitat tots estaríem mes còmodes amb nosaltres mateixos i no tendirem la necessitat de fer unes activitats concretes segons el nostre sexe. No seria la primera vegada que un home o una dona no fan alguna cosa perquè la imatge que ens transmeten dels dues sexes no ens lo permet, sobretot quan parlem de adolescent.
Hem crescut amb una imatge molt estereotipada de com tenien que ser, els xiquets veuen cada dia dibuixos que vesteixen a les xiquetes de princeses amb vestits roses mentre que als xics els rodegen de jocs violents i colors obscurs. A mesura que creixem aquestos dibuixos que vam veure en la nostra infància i la influencia que vam rebre dels adults crea una imatge de nosaltres mateixos que compleix les “normes” del nostre sexe convertint-nos en nous exemples per a les futures generacions.
Encara que cada vegada hi ha homes amb els cabells llarg i dones amb els cabells curts. Les estan cada vegada menys assimilades a un sexe en concret i em mi opinió la societat esta progressant en aquestos temes; tot i que encara tots els anuncis de xiquets que intenten vendre nines estan protagonitzat per xisques i tots els que anuncien joguets violents per xics. Els actes de masclisme com la violència de gènere es un fet que esta present tots els dies en la nostra vida.
En conclusió, nosaltres som el futur i per tant deuríem de deixar evitar convertir-nos en una imatge estereotipada, no tenim perquè canviar la nostra manera de ser i ni incentivar a altres a fer ho una societat amb diversitat ens dona mes llibertat d expressió i per tant unes millors condicions de vida.
Publica un comentari a l'entrada