21 de març. Dia Mundial de les persones amb Síndrome de Down.
Fa tres anys, vaig publicar aquesta entrada. Crec que no han canviat gens les coses i continua sent igual de vàlida o més. La conclusió era i és la mateixa: l'educació sexual de qualitat, que qüestione rols i models, continua fora de l'escola.
Ací pots trobar més entrades de karicies sobre Diversitat funcional.
La setmana passada, fent cua al cine, hi havia al meu costat un grupet d’adolescents amb síndrome de Down. Una parelleta es petonejava i em vaig quedar mirant, encantada. Pillada in fraganti en la meua xafarderia, vaig dissimular buscant els diners per a l’entrada; però el meu cabet se’n va anar a la seua aula, segurament en un centre d’educació especial, i d’allà va volar a la meua, en un institut de secundària del centre de la ciutat. Els donarà algú educació sexual? em vaig preguntar. I vaig somiar que sí, que per a tot el món hauria de ser evident que les persones som sexuals, amb discapacitat o sense ella.
Entrí al cinema i vaig veure Pa negre, que tracta d’uns temps propers i d’uns fets que l’avi em contava.
Aquella negror encara ens acompanya, vaig pensar, una mica deprimida. Per això l’educació sexual no està ni a les aules d’educació especial ni a les no especials.
PD: Mentrestant, gaudim dels petons, que aquestos no ens els pot llevar ningú!!
En el magnífic bloc del grup Mitologia de la Sexualidad Especial, podem trobar més informació sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat.
14 comentaris:
Bon día,
vaig a comentar l'entada “petons per a tothom” perquè em pareix que és un tema del que s'hauria de parlar i de normalitzar-lo. Dic açó perque molta gent veu raro a les persones que tenen síndrome de Down i que volen tindre una relació amb qualsevol persona, ja siga sense síndrome de Down o amb ell.
Jo crec que aquestes persones amb aquest síndrome haurien de tindre una educació sexual amb la mateixa qualitat que qualsevol altra persona perque tenen els mateixos drets i les mateixes preguntes que ells, les de gent que és inocent i vol saber coses sobre el tema de la sexualitat.
Les persones sense síndrome de Down també haurien de parlar amb més normalitat sobre el sexe de les persones amb aquest síndrome i no hauria de ser tant tabú ja que es normal en la societat que es pose en practica aquest tema que ens implica a tots.
En conclusió, que les persones amb sindrome de Down tenen els mateixos drets de coneixer el seu propi cos que qualsevol altra persona.
Adéu.
Bon dia,
Vaig ha parlar de l'entrada "Petons per a tothom", ja que ahir va ser 21 de març, el dia mundial de la gent amb Síndrome de Down i l'entrada parla d'això.
El vídeo tracta sobre les relacions afectives sexuals de les persones, però en especial de les persones amb Síndrome de Down. Un sexòleg compta com pot influir la sexualitat en les persones, i que se sol començar a desenrotllar a partir dels 15 anys. També parla sobre que els adolescents necessitem informació d'anticonceptius a l'hora de mantindre relacions sexuals i ens dóna un consell: Abans de mantindre relacions sexuals parlar amb un adult que us puga informar de que anticonceptiu hauríeu d'usar, depenent de l'edat o si tenim algun problema físic.
Una dada que m'ha cridat molt l'atenció d'aquest vídeo i que desconeixia era que la majoria d'hòmens amb Síndrome de Down són estèrils.
En la meua opinió el que ens vol donar a entendre aquest vídeo és que les persones amb aquesta discapacitat deuríen de tindre la mateixa informació que tot el món, encara que siga d'una forma més especial. Ells també tenen sentiments i necessitats que els agradaria complir.
Hola,
Jo pensé que cualquier persona amb síndrome de down pot tindre parella encar que la gent o veua rar. La gent no enten que una persona amb síndrome de down puga tindre parella ja siga amb síndrome de down o no. La gent es pensa que no tenen sentiments o algo així. Que passa que ells no son persones o què?
Les persones amb síndrome de down també tenen sentiments i s’enamoren tan de xics com de xiques tan dels que tenen síndrome de down com dels que no perquè la gent pensa que si s’enamoren té que ser del sexe opost i que també tinga síndrome de down. Per què no es pot enamorar d’una persona del sexe oopost que no tinga síndrome de down?
Les persones amb síndrome de down també practiquen sexe encara que no l’his han donat l’educació sexual suficient el que es tendría que fer per a evitar disgustos. Les persones que no tenen síndrome de down no pensen que es pugan enamorar de qualquier persona amb síndrome de down. Però per què no?
Bon dia,
Després de llegir aquesta entrada no sabia molt bé què dir, però al veure el vídeo he vist un poc més clar a que es referien. Pense que tots tenim que tindre una educació sexual, i també dir que hi ha pares que no dónen esta classe d'educació als seus fills, i molts aprenem coses sobre la sexualitat a l'institut. Desde el meu punt de vista crec que tots deuriem tindre una bona educació sexual, ja que sino podem equivocar-nos a la hora de pendre decicions en temes referents a aquestos.
Al carrer podem escoltar moltes coses que ens creen dubtes, i a lo millor per vergonya a preguntar-li als nostres pares ens callem i no ens informem, o busquem informació en internet, que de vegades tampoc és una font d'informació molt bona.
No crec que perquè una persona tinga Síndrome de Down té menys drets a tindre informació sobre tots els temes. Com ja he dit moltes vegades tots tenim els meteixos drets.
Un comiat, Irene.
Bon dia
Voldria fer un comentari d'aquesta entrada i del seu vídeo perquè crec que sempre es parla de la sexualitat entre gent ''normal'' sense ninguna discapacitat o impediment per a mantindre relacions sexuals i això no està bé ja que hi ha més gent en el món que té problemes i també té dret a rebre educació sexual i a posar-la en pràctica.
Bé, en aquest vídeo es parlen de molts temes referits a la sexualitat com poden ser les relacions de parella d'aquesta gent, o l'educació que tenen a l'escola o a casa sobre la sexualitat, o també els mètodes anticonceptius que han d'utilitzar aquestes persones que pateixen aquesta malaltia biològica.
Jo pense que els hauríem de tractar d'una manera normal tenint en compte en algunes ocasions la seua dificultat per a fer certes cosses, però deixant això a banda, crec que són persones normals dins del que cap, i ells també tenen dret a que se'ls done classes d'informació d'aquest tema ja que poden patir les mateixes conseqüències que els demés, perquè també poden concedir fills no desitjats per exemple, i d'altra banda pense que en casa també lis haurien de donar el suport corresponent en les relacions i en tot el que estiga relacionat amb el sexe ja que com he dit abans són gent normal, que s'enamora també, i que vol gaudir del plaer d'una relació sexual plena.
En el vídeo també es parla de que la masturbació es una conducta saludable i no obligatòria però pense que això és una cossa que decidim cadascú i que és bona per a conéixer el nostre cos i les cosses que podem fer amb ell i per això estic d'acord amb Jose Luis García expert en sexologia i sexòleg.
L'últim que volia dir és que a tots ens haurien de donar classes d'aquest estil per a ajudar-nos a prevenir coses que no volem que ens passen i informar-nos per gent especialitzada de que és realment una relació d'amor y de sexe amb la persona que volem i com la hem de portar per a que tot vaja bé perquè pense que si la societat estiguera realment informada sobre aquest tema, i es poguera parlar amb naturalitat tant en cassa com en l'escola es reduiria el nombre d'embarassos adolescents cossa que pense que és molt important i més ara amb la llei d'avortaments que hi ha.
Un comiat.
Bon dia
Vaig a comentar aquesta entrada primerament perquè em pareix genial que es faça aquest vídeo ja que no se'ls fa aquest tipus de vídeos i de reconeixement a les persones que pateixen aquesta infermetat, el Síndrome de Down, i pense que és molt important que es faça açó ja que si volem l'igualtat entre tots tenim que començar així sense diferència els que estan 'bé' i sense cap discapacitat dels altres i l'altre motiu és perquè és important parlar del tema de la sexualitat i saber com la viuen persones amb aquest tipus de malaltia.
Dit açó començaré parlant un poc del vídeo. En aquest es parla de diferents temes relacionats amb la sexualitat de la gent amb aquest problema, de com es tracta aquest tema en casa, de com són les relacions de parella d'ells, dels mètodes anticonceptius que utilitzen, en resum, de la seua vida afectivosexual, i jo pense que està molt bé que façen estos vídeos perquè així li donem suport i ajuda a la gent que està així, y d'altra banda comentar també que en casa de la gent que pateix aquesta enfermetat també hauría de tractar-los com a gent normal perquè realment ho són, realment són persones com els demés, només que tenen algunes dificultats per a fer algunes coses, però el demés és igual. Ells també tenen que tindre les seues classes de sexualitat corresponents perquè van a passar per l'edat de començar a sentir atracció física per una altra persona i van a començar a enamorar-se i a voler donar-li plaer a l'altra persona ja siga mitjançant relacions sexuals o besos, carícies etc. I també tenen que tindre aquesta informació perquè poden patir les mateixes conseqüències que els que estem bé i no tenim aquesta infermetat aleshores, perquè no tractar-los com a ú més?
També voldria parlar de la masturbació que ha mencionat el sexòleg del vídeo com una conducta saludable. Jo pense que no és res roïn el que faça cadascú en el seu cos, perquè som els propietaris d'aquest i nosaltres fem el que vulguem amb ell, i per aixó, com molt bé diu el vídeo masturbar-se no és ninguna obligació i és més, ho hauríem de veure com una cosa normal ja que pot ser ho fem per conèixer millor el nostre cos, no?
Un comiat.
Bon dia,
Desprès de llegir i veure el vídeo de aquesta entrada, crec que igual que a les persones que no tenim ninguna discapacitat ens donen tota la informació que necessitem (quasi sempre) a ells i elles també haurien de donar-li aquest tipus d’informació ja que al fi i al cap es un tema molt natural i tot el mon pot practicar-ho.
El que diu el sexòleg estic súper d’acord amb ell, clar que la masturbació es una cosa bona i sana per a tot el mon! I encara que hi ha molta gent que diu que això es una porcada estan totalment equivocats perquè han de tindre respecte a la gent que si que es masturba (la majoria). I si nosaltres es podem masturbar ells i elles també han de tindre aquesta llibertat, no es obligat com bé diu aquest sexòleg, però a ninguna persona li hauria de donar fàstic masturbar-se ja que es molt normal i natural i jo personalment crec que tot el mon hauria de fer-ho per a experimentar, per a coneixer millor el seu cos i per a poder tindre plaer tu a soles sense la necessitat de ninguna persona.
Aquesta es la meua opinió, a la millor es una mica informal o com vulgueu cridar-lo però açò opine jo, un comiat!
Bon dia,
Vaig a comentar l’entrada de “Petons per a tothom”
Aquesta entrada està parlant sobre les persones amb Síndrome de Down.
M’he estat informant sobre aquest tema, i he aprés que les persones que tenen aquesta discapacitat naixen amb ella, és provocada per la presencia de una copia extra del cromosoma 21.
Pense com tu Rosa, a aquestos centres hi hauria de anar gent que els donara educació sexual, perquè crec que tot el món te dret a informar-se sobre la sexualitat.
També pense que la gent no té que tindre tanta vergonya en parlar d’aquestos temes en general, perquè tens que saber que el fas i com ho fas per a no trobarte en imprevistos, i tot perquè no t’has informat suficient.
En el vídeo diu una frase que m’agradaria extraure i comentar: Les relacions de parella són una font de salut, armonia i benestar. Bé aquesta frase té raó, però quant la relació de parella no va bé pense que ho pases molt mal aleshores passa de benestar a malestar.
Aquesta es la meua opinió.
Un comiat.
Aquest vídeo de les persones amb síndrome de Down em sembla molt constructiu per als pares d'aquests però jo no estic del tot d'acord amb el metge que surt quan parla de que la masturbació.
Per començar, diu que aquesta sorgeix dels 15 als 18 anys, i com ja hem estudiat des de ben menuts ja tenim les nostres primeres experiències sexuals.
A continuació, també comenta que és una pràctica que es pot posposar. Està clar que si, però a mi m'ha sonat a que pensa que quant menys ens masturbem millor i això no és així, no hi ha un nombre de vegades de masturbacions diàries.
Per finalitzar explica que aquesta pràctica hi ha que fer-la a la intimitat, a la habitació sense que ningú ens veja, i per una banda té raó, no anem a estar de menjar familiar tocant-nos però, que passa? No ens podem tocar davant la nostra parella? O a la dutxa o al mateix sofà si estem soles?
En tota la resta del vídeo estic d'acord, hi ha que preparar una bona educació sexual per als nostres fills.
Acabe de veure aquest vídeo i m'ha resultat molt interessant perquè mai es parla de la sexualitat de les persones amb síndrome de Down. Sembla un tema tabú en aquesta societat però no hem d'oblidar que són persones de la mateixa forma que ho som nosaltres i que tenen les mateixes necessitats. Crec que hauria d'haver cursets o xarrades per a persones amb síndrome de Down sobre sexe i relacions de parella, per a deixar molt clar com han de fer les coses, el que és correcte i el que no.
En moltes ocasions, aquestes persones estan infravalorades en la nostra societat i hauríem de començar a donar més ajudes i oportunitats ja que són persones emprenedores i molt actives.
M'ha cridat l'atenció la forma de parlar de l'home amb el tema de la masturbació, altre tabú present a la nostra societat. Encara que n'hi ha persones que volen evitar parlar d'aquest tema, la masturbació continuarà present a les nostres vides. Per això crec que és més interessant tractar-la amb normalitat i desvetllar tots els seus “secrets” i sobretot, que els xiquets no pensen que estan fent una cosa dolenta, simplement estan descobrint el seu cos i el seu plaer.
Bon matí:
Pense que tots els xiquets i xiquetes del món haurien de tindre una bona educació sexual, per poder evitar embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual. Dóna igual si un xiquet o xiqueta té una discapacitat, hauria de tindré informació també, perquè és una persona amb sentiments i desitjos com tothom.
Hi han llocs on la sexualitat per a les dones està prohibida i on fan barbaritats amb les xiques perquè no puguen tindre sexe o per a què vegen què és una cosa mala. Hi han llocs a les dones li mutilen el clítoris i lis cusen la vagina per a què no puguen tenir sexe fins al matrimoni, i quant el tinguen que no disfruten, que només siga per procrear o perquè al seu home li apeteix.
Bueno, continue amb el tema que m'he anat un poquet. Em pareix bé que aquestos pares decidisquen parlar amb son fill de la sexualitat i que li ensenyen, perquè aixina el tracten com un xiquet com qualsevol altre, perquè per tindre síndrome de Down no és menys. Segurament amb el pas del tems aquest xiquet sabrà com evitar una ETS i estarà previngut.
El vídeo també parla de la masturbació, jo pense que no és una cosa roin i que és molt natural. Hi ha gent que la veu com una cosa negativa, i fa res va haver una “campanya” contra aquesta, inventat mites i dien coses sense trellat per a què la gent la evitara. He de dir que està més normalitzada la masturbació en el xics que en les xiques, quan un xic és mastturba és prou normal, en canvi quan una xiqueta es masturba és una guarra o és una cosa extranya.
També he de dir que la cosa es va normalitzant, fa poc en la MTV van traure un programa d'unes xiques que parlen de problemes habituals o situacions que es poden evitar vergonyoses o que no són agradables en les dones. També està el mateix programa però per a xics, es diu “Manual de chicas” o “Manual de chicos”. He de dir que només l'he vist anunciat, però en aquest programa hi ha una xica que compara el fet de masturbar-se amb menjar-se una pizza i per a elles és més extrany algú que mai s'haja masturbat a una xica que es masturbe.
Les meues conclussions són que amb xiquets amb discapacitats el sexe no hauria de ser un tema tabú i que la masturbació deu ser algo normal i personal. Adéu :)
Bon dia,
Per ha començar, el vídeo es un documental presentat per un sexòleg nomenat José Luis García, que ens parla sobre com es tractada i ensenyada la sexualitat a les persones amb síndrome de Down, i denuncia la gran diferencia que hi ha entre la educació que reben aquestes persones i les que no pateixen la malaltia.
En el vídeo es fan una sèrie d'entrevistes a persones que tenen fills amb discapacitats, i els preguntaven com i quan havien parlat de sexe amb els seus fills. Deien que havia sigut fàcil, perquè el xiquets eren molt oberts i ho assimilaven bé, però que sempre es mes difícil parlar d'açó amb ells que amb xiquets que no estan malalts.
En la nostra opinió, pensem que les persones amb síndrome de Down tenen dret a rebre la mateixa educació e informació sexual que les persones que no pateixen d'infermetat i fins i tot mes detallada , ja que tenen mes dificultats per a entendre-ho .
Una idea que ens a cridat l' atenció es el comentari que a fet el doctor , sobre la masturbació. Ell afirma , que la masturbació es saludable i que encarta que no es obligatòria, quasi tots el adolescents ho fan per plaer o per a conèixer ells mateixos.
Manté que la masturbació, no es te que prohibir, sinó que es una activitat que es te que fomentar, i que per tant, els pares deurien parlar-ho en els seus fills, deixar-los mes intimitat en el seu quarto, i fins i tot ajudar-los en qualsevol dubte sexual que els puga sorgir
Però els pare no sols tindrien que parlar d’aquests temes amb els seus fills si tenen qualsevol infermetat, sinó també amb els fills que no en pateixen, i que simplement tenen dubtes i Questions sobre aquest tema.
Com a conclusió pensem que aquest vídeo transmet un missatge molt important,que les persones amb síndrome de down no son diferents de nosaltres, i que per tant, deurien rebre una educació com la nostra, ja tant en l’àmbit sexual com en l’àmbit cultural.
Esperem vos haja agradat el nostre comentari des de la Rep. Txeca, un petó.
Adéu.
Aquest video es molt bo per que sempre es veu a la gent es burla de les persones amb Sindrome de Down.
Crec que no han canviat gens les coses i continua sent igual. L'educació sexual de cualitat qüestione rols i models, continua fora de l'escola.
Aquest video es molt bó perque sempre es veu a la gent, burlar-se de les persones amb Sindrome de down.
Publica un comentari a l'entrada