La meua classe

En castellano

Pol. M’agrada ficar-me amb Jaume i dir-li “maricó” baixet, quan el profe no se n’adona, i veure com s’enfada i no pot evitar cridar fins que quasi el tiren de classe. I també m’encanta dir-li ho davant de tot el món, sense amagar-me, perquè els altres pensen igual que jo. És de ser molt mariquita portar roba apegada o dur el serrell llarg com una xica i eixe gest d’apartar-se’l dels ulls, que no puc suportar. Quan insulte Jaume i tot el món riu, jo em sent important perquè ell queda com un idiota.

Àlex. Jaume era el meu amic però ara, des que anem a l’institut, ja no hi vaig tant amb ell. He conegut altra gent de classe i m’ho passe bé perquè juguem al futbol i a Jaume no li agrada. Fa temps que l’insulten, però ara és quasi a diari. Pol és qui més ho fa, però ningú de la classe diu res i es com si pensaren que té raó. Jo no m’atrevisc a defensar-lo perquè pense que ningú més em faria costat. Em sap greu perdre un amic perquè Jaume és molt divertit i m’encanta veure sèries amb ell. I no hi ha ningú com Jaume per a jugar a endevinar pel·lícules!!

Juli. Sóc gai però no pense eixir de l’armari fins que no me’n vaja de l’institut. No vull que m’insulten. M’agrada un xic d’un altre centre i a ell també li agrade jo. La sort que tinc és que no se’m nota. La gent és ximple: es pensa que perquè jugue al futbol i porte roba masculina no puc ser homosexual. Al pobre Jaume el porten fregit però a mi no em passarà. Si algú s’atreveix a dir-me res, li partiré la cara.

Andreu. Pol és un homòfob i un masclista i la major part de companys de classe són uns còmplices covards. Ja m’he enfrontat a ell unes quantes vegades perquè es creu que pot anar insultant la gent com si fóra el més home de tots. Davant de mi no li dirà “maricó” a Jaume, ni “nan” a Mateu, perquè sap que no em quedaré callat. Tinc un pare una miqueta rar però és el millor del món. Va a unes reunions amb altres hòmens i parlen de les pressions que tenen per a ser mascles. Jo he començat a anotar a l’agenda exemples d’aquestes pressions.

Cesc. El tutor m’ha assegut al costat de Jaume. Merda! No és que no em caiga bé; la veritat és que és molt simpàtic i em podria ajudar en Matemàtiques i en Ciències, que se li donen molt bé, però no vull que pensen que sóc com ell*. He de demanar al tutor que em canvie, sí o sí. Sé que Jaume se sentirà malament però m'importa molt el que pensen, encara que si a mi em passara m'agradaria que la gent em defensara.

Jaume. M’agrada Anna però no m’atrevisc a demanar-li d’eixir perquè sóc molt tímid i perquè ma mare em diu que sóc massa xicotet per a tindre nòvia, que ja hi pensaré quan tinga 15 anys i que ara he de centrar-me en els estudis. No em preocupa i puc esperar; el que de veritat em fa patir és que m’insulten. No és d’ara. Ja fa temps que em diuen “mariquita” i em costa entendre’n els motius. Si almenys poguera eixir amb Anna, la gent es callaria.

Rosa. Tinc una samarreta com la de la foto de més avall. Però crec que me n’hauria de fer una altra que mostrara com es comporta la gent davant de la violència verbal (insults), social (exclusió, aïllament...) i física (colps, empentes, pallisses...). Aquesta seria una aula en la qual done classe: 1 agressor, 2 seguidors, 3 partidaris, 7 espectadors suposadament neutrals, 8 possibles defensors i 1 defensor. Suposadament n'hi ha 16 persones contra la violència i només 6 a favor. Per què no actuen?

[*Contagi de l’estigma. És una por imaginària a “contagiar-se” de les característiques de la persona criticada que provoca que s’allunyen d’ella i/o que no la defensen davant d’una situació de violència.]