16 de juny de 2014. IES Isabel de Villena (València).
Un any més hem tingut amb nosaltres els discursos apoderadors de Miquel Missé (sociòleg i activista trans), Esther Roca (estudiant de Treball social i exalumna del Villena), Cristian Pérez (estudiant de Psicologia i exalumne del Villena), Miquel Tabuenca (estudiant d'Història i exalumne del Villena), Ma. José Vivó (membre d'Ampgil) i Mireia Martí (estudiant del Villena).
El meu agraïment alxs presentadorxs (Alejandro, Bea, Bodhan i Carlos) i, especialment, a l'alumnat assistent, per un any de karícies i de diversitat!!
III Vesprada Diversa amb Miquel Missé, Cristian Pérez, Miquel Tabuenca, Jordi Jiménez (Lambda) i Ma. José Vivó (Ampgil) (juny 2013)
II Vesprada Diversa amb Miquel Missé, Miquel Tabuenca i Cristian Pérez (març de 2012)
I Vesprada Diversa amb Miquel Missé i Marina Collell (febrer 2009)
Els Davantals contra la intolerància que decoren l'escenari han estat elaborats per l'equip de mediació del nostre l'institut. Pots vore el que hi fem al blog Els punys no parlen.
6 comentaris:
gracias por darme la oportunidad de compartir con la savia nueva una tarde tan enriquecedora
siempre aprendiendo
maría jose vivó
LA MADRE
L'altre dilluns vaig poder assistir, entre molts companys, a la vesprada diversa. Va estar molt interessant, i encara que no vaig poder quedar-me fins el final (es va allargar almenys una hora) sí que em vaig quedar fins les 19:30, perquè no volia perdre'm.
El que va dir Mireia al voltant del masclisme i altres coses va estar molt encertat, ja que eren coses que quan les escoltem pensem “per descomptat”, però després és més difícil emportar-les a la pràctica. Un d'aquestos exemples que ella va dir va ser que quan en anglès ens posen “children” el traduïm a “xiquets”, quan realment hauria de traduïr-se a “xiquets i xiquetes”, però inconscientment no ho fem així. Tots hauríem de pensar com ella perquè aquestos són detalls que marquen la diferència.
Esther Roca va mostrar-nos la seua orientació sexual sense cap tabú, i el veig molt bé, perquè ser bisexual no és dolent (ni homo), és solament una orientació més. Posiblement moltes persones de les que conec són bisexuals i no el diuen per por a que els diguen pervertits o coses semblants, cosa que no entenc per què pasa. No li importa el que pensen de ella (especialment per els seus gusts), i si les demés persones amb orientacions bi o homos tingueren eixa actitut no els costaria gens ni mica eixir de l'armari, i menys encara la reacció de la gent.
També vaig escoltar Miquel Tabuenca i Cristian Pérez. Ells, més que parlar-ne de la seua experiència com a homosexuals, la van centrar a experiència com a persones. La veritat és que pensava que anaven a parlar més sobre la homofòbia i temes relacionats, però van ampliar. Una de les coses que van dir és que moltes vegades jutgem la gent homosexual sols quan diuen que ho sóm. Aquest comportament de la gent no és res apropiat i eixes persones ens mostren tots els seus prejudis.
Mª José també va parlar prou, és una dona amb un fill homosexual i no moltes persones en eixa situació saben com afrontar-ho. Ella va entrar en la asociació i crec que açò és una molt bona idea per a totes les persones en la mateixa situació, ja que, com ella, poden entendre que la homosexualitat no és cap malaltia ni res paregut. Em pareixeria molt bé que convidara personalment pares i mares de persones homo/bi a la seua associació, ja que els seria molt útil i creixerien com a persones.
Per últim, però no menys important, Miquel Missé. Aquest xic ens contà coses que li van occòrrer relacionades amb la seua transsexualitat i ens va fer donar-li voltes al cap. A part d'açò, es va centrar també en la defensa de persones LGTBI i la seua discriminació, ja que si les persones homo/bi sofrixen discriminació quan a l'éspoca que estem ja es veu com a “normal”, les persones trans més encara. La transsexualitat la tenim massa confosa les persones, principalmet per la educació patriarcal que hem rebut. Des de sempre (i no sóc transfoba ni molt menys) he associat a la paraula transsexual el terme “travestit”, perquè és el que m'ha ensenyat la societat. Aquesta paraula fa referència a persones que no tenen res a vore amb la transsexualitat i la usem despectivament encara que no ens adonem. Miquel s'encarrega d'aclarar-nos-el.
(+)
(+)
Podria seguir comentant però crec que he escrit massa i no m'agrada ser pesada, així que vaig a acabar amb una conclusió. El que jo pense és que després d'aquesta xarrada, hem resolt molts dubtes que teniem respecte a tot el que té a vore amb el col·lectiu LGTBI (que per cert, tampoc se li ha donada molta importància ni s'ha parlat molt dels intersexuals, seria una bona idea, almenys per a mi, que a la pròxima xarrada vinguès un intersexual). Encara que sabem més del tema, crec que amb aquesta vesprada no ha sigut prou per a moltes persones que asistiren i haurien de fer-se més. Això ho dic perquè el sistema patriarcal està més present del que pensem en tots nosaltres, i estic segura de que moltes persones han canviat la seua opinió per a bé, però molts altres no. El meu consell és que miren Miquel. És un xic normal i corrent. No li dirien res fins que ell diguès que és transsexual. Soluccionar açò ens portarà prou temps, però estic segura que ho aconseguirem.
Finalment he de dir que els presentadors Alejandro, Bea, Bohdan i Carlos van fer una bona introducció i presentació dels ponents. Va ser una gran vesprada i espere que tornen. Fins altra!!
Ha estat un plaer participar de forma activa en una vesprada tan enriquidora, aportant la meva opinió i el meu punt de vista i aprenent, sobretot aprenent (dels companys que van parlar, de les aportacions dels alumnes de Villena que es van mostrar curiosos i participatius, dels mestres que ajuden a fer activitats d'aquest tipus...).
A soles em queda donar les gràcies: A Maria per organitzar activitats com aquesta, als altres companys que es van oferir a parlar perquè sempre em resulta enriquidor escoltr-los, als alumnes i al centre.
:)
Hola bon dia,
Hui vaig a comentar la entrada que parla sobre la IV Vesprada diversa a l’IES Isabel de Villena jo vaig estar però soles les dos hores de classe desprès em vaig anar a casa. Però la estona que vaig estar em va parèixer que va estar molt interessant. En aquesta ocasió no vaig acabar de veure a Miquel Misse . L’únic que no em va agradar va ser que Maria José (la mare) va dir que el seu marit era masclista com tots els homes.
Jo vaig a fer-li una pregunteta : el teu fill es masclista? Supose que si ja que tots els homes són masclistes.
1 (Recuperació de juliol 117 paraules )
Adéu, un comiat Pau.
(El primer no val no te espais)
Publica un comentari a l'entrada