Karícies, un blog d'educació sexual

Karícies és un blog d’educació sexual que vaig crear al febrer de 2009, inspirant-me en la Tutoría GLBT de l’IES Duque de Rivas de Madrid. L’any 92 vaig començar a donar classes de sexualitat, al meu alumnat adolescent, a les tutories, en matèries optatives o de manera transversal en la meua assignatura (Valencià, llengua i literatura). El blog volia ser una ferramenta més on introduir nous textos i nous llenguatges més propers a la realitat adolescent, a més de compartir el treball de l’aula amb l’exterior. Tot al llarg d’aquest temps, Karícies ha evolucionat fins a convertir-se en una part fonamental de la programació de Valencià, i els comentaris i entrades del meu alumnat d’ESO i Batxillerat en són una bona mostra.

Per a una professora de llengua, utilitzar un blog és molt estimulant perquè, a més de ser un autèntic espai de comunicació horitzontal, es dóna entrada a l’aula a nous gèneres textuals i al desenvolupament de les destreses necessàries per a interactuar amb ells. És summament interessant també que l’activitat de lectoescriptura es produïsca en un context real i públic de relació on és fonamental la manera en la qual ens mostrem, i precisament per a preservar-ne la reputació digital, el meu alumnat signa els comentaris amb el seu nom i el cognom d’una persona feminista de la seua elecció.

La gestió de la privacitat i la construcció de la identitat digital són competències fonamentals que suposen un repte per a l’escola, igual que també ho és animar l’alumnat a convertir-se en agent actiu, creador i defensor de discursos alternatius a l’statu quo conservador.

I contra el conservadorisme en matèria sexual es posiciona aquest blog. A Karicies, no s’aborda la sexualitat des d’un punt de vista biologicista, és a dir, prevenint solament els riscos del sexe heterosexual coital; sinó que es qüestiona la manera de ser home i dona patriarcals, el model amorós i el model sexual androcèntric. A Karícies pensem que la diferent socialització d’uns i d’altres, el model sexual hegemònic, el sexisme o l’androcentrisme, estan a la base de la falta de plaer, de la violència i dels riscos que correm les persones en les relacions sexuals. Per això pensem que informar solament dels mitjans anticonceptius o de les possibles infeccions de transmissió sexual és solament una xicoteta part del que hauria de ser una educació sexual de qualitat.

L’educació sexual ha de qüestionar les característiques de la identitat masculina i femenina que provoquen i perpetuen la desigualtat i la violència, i criticar una manera d’entendre la sexualitat limitada i estreta: heterosexual, coital, adultista, sexista, normalista, etc. La bona educació sexual ha de qüestionar un model amorós que justifica els sacrificis i la submissió, i ha d’ensenyar les habilitats necessàries per a defensar-se de la pressió i poder situar els propis desitjos per damunt dels manaments de gènere. La bona educació sexual ens obri a la diversitat i a les dissidències (intersexualitat, transsexualitat, homosexualitat, queer...) i ens ensenya que la identitat no és una essència, que la diversitat existeix en cadascú i en cadascuna de nosaltres i que només és perillosa per al sistema patriarcal i masclista, no per a les persones.

Malgrat aquesta declaració d’intencions, ací no es donen fórmules màgiques ni existeixen receptes que marquen el que s’ha de fer, tot i que sí creiem que els mites contra l’educació sexual són excuses perquè res no canvie; per exemple, que és un tema privat, que fomenta la promiscuïtat, que la naturalesa és sàvia i la sexualitat no ha d’educar-se, i menys a l’escola... També sabem que els canvis socials són lents i que si les polítiques estatals fan retrocedir i/o limiten drets sexuals (humans) bàsics, el benestar de les persones esdevé un objectiu cada vegada més llunyà. Per això, a Karícies ens armem amb el diàleg i l’obertura de mires del feminisme i proposem akariciar-nos amb els nostres komentaris. 

En castellano

Karícies es un blog de educación sexual que creé en febrero de 2009, inspirándome en la Tutoría GLBT del IES Duque de Rivas de Madrid. En el año 92 empecé a dar clases de sexualidad a mi alumnado adolescente en las tutorías, en materias optativas o de manera transversal en mi asignatura (Valenciano, lengua y literatura) y el blog quería ser una herramienta más donde introducir nuevos textos y nuevos lenguajes más cercamos a la realidad adolescente, además de compartir el trabajo del aula con el exterior. A lo largo de este tiempo, Karícies ha ido evolucionando hasta convertirse en una parte fundamental de la programación de Valenciano, y los comentarios y entradas de mi alumnado de ESO y Bachillerato dan buena cuenta de ello.

Para una profesora de lengua, utilizar un blog es muy estimulante porque, además de ser un auténtico espacio de comunicación horizontal, se da entrada en el aula a nuevos géneros textuales y al desarrollo de las destrezas necesarias para interactuar con ellos. Es sumamente interesante, además, que la actividad de lectoescritura se produzca en un contexto real y público de relación donde es fundamental el modo en el que nos mostramos, y precisamente para preservar su reputación digital, mi alumnado firma los comentarios con su nombre y el apellido de una figura feminista de su elección. 

La gestión de la privacidad y la construcción de la identidad digital son competencias fundamentales que suponen un reto para la escuela, como también lo es animar al alumnado a convertirse en agente activo, creador y defensor de discursos alternativos al estatus quo conservador. 

Y contra el conservadurismo en materia sexual se posiciona este blog. En Karícies, no se aborda la sexualidad desde el punto de vista biologicista, es decir, previniendo solamente los riesgos del sexo heterosexual coital; sino que se cuestiona la manera de ser hombre y mujer patriarcales, el modelo amoroso y el modelo sexual androcéntrico. En Karícies pensamos que la diferente socialización de unos y otras, el modelo sexual hegemónico, el sexismo o el androcentrismo están en la base del displacer, de la violencia y de los riesgos que corremos las personas en las relaciones sexuales. Por ello pensamos que informar solamente de los medios anticonceptivos o de las posibles infecciones de transmisión sexual es solo una pequeñísima parte de lo que debería ser una educación sexual de calidad. 

La educación sexual debe cuestionar las características de la identidad masculina y femenina que provocan y perpetúan la desigualdad y la violencia, y criticar una manera de entender la sexualidad limitada y estrecha: heterosexual, coital, adultista, sexista, normalista, etc. La buena educación sexual debe cuestionar un modelo amoroso que justifica los sacrificios y la sumisión, y debe enseñar las habilidades sociales necesarias para defenderse de la presión y poder situar los propios deseos por encima de los mandatos de género. La buena educación sexual nos abre a la diversidad y a las disidencias (intersexualidad, transexualidad, homosexualidad, queer...) y nos enseña que la identidad no es una esencia, que la diversidad existe en cada un@ de nosotr@s y que solo es peligrosa para el sistema patriarcal y machista, no para las personas.

A pesar de esta declaración de intenciones, aquí no se dan fórmulas mágicas ni existen recetas que marquen lo que hay que hacer, aunque sí creemos que los mitos contra la educación sexual son excusas para que nada cambie; por ejemplo, que es un tema privado, que fomenta la promiscuidad, que la naturaleza es sabia y la sexualidad no debe educarse, y menos en la escuela... También sabemos que los cambios sociales son lentos y que si las políticas estatales hacen retroceder y/o limitan derechos sexuales (y humanos) básicos, el bienestar de las personas se convierte en un objetivo cada vez más lejano. Por ello, en karicies nos armamos con el diálogo y la apertura de miras del feminismo y proponemos akariciarnos con nuestros komentarios.