Si l'amor estreny, no és la teua talla.

El 9 d’octubre és el dia de les persones enamorades al País Valencià. La festa es diu la Mocadorada, coincideix amb la Diada Nacional i amb Sant Dionís i, tradicionalment, els hòmens regalen a les parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà amb forma de fruites i verdures. A l’estat Espanyol, l’amor se celebra, seguint la tradició anglosaxona, el 14 de febrer, dia de Sant Valentí. 

Per a definir l’amor, cal diferenciar-lo de l’enamorament i és molt necessari també, encara que semble de mal auguri, parlar del desamor. 

L’enamorament és l’encantament que patim al principi de la relació, moment en què la persona enamorada ocupa tot el nostre pensament i només volem fondre’ns amb ella. L’excitació, la taquicàrdia, els nervis o les dificultats per a dormir, són sensacions físiques que acompanyen l’enamorament d’un ésser que trobem únic i insubstituïble. I tot això passa perquè, en aquest estat, el nostre cos segrega un còctel hormonal, format per substàncies com la serotonina, l’oxitocina o la vasopressina, que modifica la realitat i ens ompli el cap de fantasies on idealitzem la relació que comencem a viure i on els problemes i les desavinences s’amaguen darrere dels núvols de cotó fluix que fabrica l’amor. I quina felicitat dóna mirar el món des de dalt i en companyia!!

Per sort —sí, sí, has llegit bé!—, aquest procés d’enamorament no dura sempre i, quan passa un temps, comencem a baixar del cel amb unes escaletes una miqueta inestables que ens condueixen de nou a terra ferma. Això passa, necessàriament, perquè la parella comença a conèixer-se i la fantasia es va confrontant amb la realitat. L’espai personal i la pròpia individualitat van recuperant-se i l’enamorament es converteix (o no) en amor ja que estimem la persona real i no la que imaginàvem o desitjàvem que fóra. Algunes persones interpreten el final de les papallones a la panxa i del desig permanent amb el desamor i aleshores busquen altres parelles que els facen viure sempre en un estat fusional i d’excitació.

Aquesta espècie de borratxera amorosa és sentida per joves i grans, tot i que els enamoraments adolescents tenen les seues particularitats. Per una banda, com que es té poca experiència, es pensa que l’amor ha de ser com a la fantasia patriarcal, ben adobada per les hormones i pels materials audiovisuals i literaris —i la immersió en les aigües turmentoses de l’amor es fa a pulmó i sense flotador. Per l’altra, com que l’enamorament provoca emocions i sensacions desconegudes fins aleshores, s’idealitza encara més la parella i es pensa que ningú més al món ens farà sentir així. Malauradament (i de vegades afortunadament), la major part de relacions tenen un final i, com que ningú avisa de la magnitud del buit —que és igual de gran que l’espai que ocupava l’amor—, els trencaments provoquen molt de dolor, sobretot quan no es fan de mutu acord i/o hi ha terceres persones implicades. 

L’amor podria ser una assignatura de l’escola i s’hauria de parlar, per exemple, del model amorós tradicional, que considera normal la gelosia i el control sobre la parella; de l’obligació de complaure sexualment l’altra persona; de com l’educació a xics i a xiques els fa desitjar i estimar diferent i és una font de conflictes; del desamor i la manera de superar-lo; en definitiva, de la necessitat de posar límits personals en les relacions perquè la disponibilitat total és una pràctica de risc emocional que no provoca embarassos ni malalties, però ens llança a la relació amb l’ànima despullada i sense preservatiu. Així que ja ho sabeu: per a gaudir d'una bona relació, sexe i amor segurs, sempre!!

Si no estàs segur/a d'estar vivint un bon amor, aquestes entrades et poden donar pistes per a trobar un amor "de la teua talla": 

• Yo en las relaciones lo doy todo. Vídeo de Física o Química.
• Quin amor?
• No t'estima
• El amor no existe, son los padres
• La parella perfecta

Si estàs patint el desamor, potser et vindrà bé llegir Amor i desamor.

I en l'etiqueta amor, encara n'hi ha més.