Aquestos cinc joves han decidit independitzar-se i compartir pis. Van a classe, treballen, es diverteixen, lliguen, es disgusten i es donen suport. Com tot el món. I ens conten la seua vida en una sèrie anomenada "The specials".
Verònica és lesbiana i Síndrome de Down i ens conta en aquesta entrevista radiofònica com és la seua vida.
Verònica és lesbiana i Síndrome de Down i ens conta en aquesta entrevista radiofònica com és la seua vida.
Les persones amb diversitat intel·lectual o funcional senten, desitgen i estimen... perquè són persones, com tu, com jo, iguals i diferents, diverses. Sembla una obvietat però cal repetir-ho perquè...
Quina és la imatge que els torna la nostra societat? que són asexuals (que no els interessa el sexe), que són innocents (com criatures), que no convé que tinguen parella ni fills (perquè les persones que no són considerades "normals" no tenen dret a reproduir-se), que tots i totes són iguals, que no són atractius ni atractives...
Si la sexualitat és un tema tabú per a les persones “normalitzades”, encara ho és més per a les persones amb alguna discapacitat.
- En general no reben educació sexual ni la merament biologicista.
- No hi ha quasi espais de privacitat on puguen relacionar-se amb iguals o tindre pràctiques autoeròtiques sense la presència adulta.
- No veuen models realistes de persones sexuades perquè les relacions que observen són les de persones sense discapacitat.
- Les possibles deficiències cognitives poden dificultar que facen valoracions realistes de les situacions (avaluar el perill, generalitzar, pensar conseqüències...)
- Són més vulnerables als abusos sexuals. Etc.
Ens imaginem com pot estimar-se una persona a qui el seu entorn li transmet que no mereix la pena? que no té els mateixos drets que la resta?
Per a ampliar informació:
- Félix López Sánchez: Educación sexual y discapacidad
- José Luis García Fernández: La educación sexual y afectiva de personas con minusvalías psíquicas
- Mercedes García Ruiz. Educación sexual y discapacidad.
- Blog Mitología de la sexualidad especial.
20 comentaris:
Especials?
En aquesta entrada es parla de les diferències que existeixen entre les persones que tenen una discapacitat mental i les persones que no tenen cap problema i dels criteris que els distingixen.
En aquest text es presenta una diversitat entre les persones i moltes vegades, es veritat que les persones ens donem compte que aquestes persones ens donen llàstima, però al mateix temps no volem arrimar-nos a ells perquè són diferents i moltes vegades no resulta agradable trobar-se en eixe entorn, però això és una cosa que dona llàstima en la societat ja que diem que hi han tractes iguals entre les persones però després en detalls com aquestos ens donem compte que això no es cert.
Per altra part, aquestes persones no han fet res per a rebre aquestos comportaments i actituds en la societat, ells no han decidix això i ells tenen la mateixa llibertat com a persones i els mateixos drets. A més han de rebre el mateix respecte, perquè tots som iguals i tots volem viure amb les mateixes experiències, viure la vida i ser feliços, sense que ningú els discrimine i que els veja com a qualsevol altra persona, però això hui per hui resulta impossible.
També voldria destacar que moltes persones que es troben així en aquesta situació tenen que ser respectades, probablement més que nosaltres, i a més ells també tenen dret a viure de una vida sexual sense ser aïllat o bé discriminats pel fet de ser així, ja que ells també tenen sentimiments, també tenen curiositat i necessitats com els tenim tots, i moltes vegades la vida sexual de la persona en aquesta situació, si no es troba a una persona pareguda a ell no troba amor, ningú el vol i això, jo supose que té que fer mal a la persona i això sincerament es irremeiable per ara, però no es gents justs.
Les persones jo me inclòs, volen estar a persones que no tinguen problemes, hi han persones que són capaços de poder viure una vida sexual o de novicis durant un temps o fins i tot tota la vida, jo no em veig capaç de fer això.
No tinc res en contra de aquestes persones però cada persona opina com creu i jo dic el que passa a l'actualitat, però jo estic entre aquesta societat, no els discrimine però per una qüestió de diversitat no em trobaria bé en un entorn entre aquestes persones durant molt de temps, si que els ajudaria i fera falta però aquest és el que jo opine.
En conclusió, les persones som con volen ser, si algú a tingut aquesta mala sort de nàixer així es mala sort i no es pot res per a evitar-ho i a l'actualitat tampoc es pot fer res per evitar la discriminació, la diversitat i aquestos problemes, per tant en aquest cas jo no tinc la solució i no puc tancar el text a una resposta amb solució, sols amb una resposta sincera.
Una salutació a tots:
En aquesta entrada, ens parla de les persones amb discapacitats. Principalment, em d'observar que con éssers humans, ells poden sentir, desitjar i estimar. Amb això, tenim que prendre consciencia de que són iguals a nosaltres, però amb dificultats com ara, cognitives o socials.
Ells a diferencia del nosaltres, “els normals”, no tenen la necessitat del sexe, per tant no reben educació sexual com tothom. Això i junt a la seua innocència, els fan vulnerables als abusos. La imatge que es reflectida a la nostra societat sobre aquestes persones, es basa en que no convé que tinguen fills, parella i no es consideren ni atractius ni atractives, es a dir, no tenen dret a la reproducció. Gracies a els estereotips als quals estan sotmesos, no tenen llibertat social per a relacionar-se entre ells mateixos i parlar com a iguals. Per açò, hui es fan grups heterogenis i equilibrats en quant a sexes que fan que siga el ,més homogeni possible en quant a inquietuds i capacitats.
A mi, personalment, em pareix una injustícia i barbaritat que siguen tractats com persones alienes a la nostra vida i societat quan són éssers humans. Es suposa que tots tenim els mateixos drets i obligacions.
"hola sóc alba i estic comentant el vídeo dels xics amb síndrome de donw em fan pena al veure a si però també estic feliç de veure que són feliços i poden fer una vida quasi normal jo crec que tot el món este bé o tinga un problema té dret a ser feliç en esta vida ja siga per que és lesbiana,gay, gordo,feo,flaco... i moltes vegades són millors persones les que no estan bé amilas persones amb síndrome de dow o quelcom així cauen molt ben ja que ma tia també té un problema d'eixos i moltes vegades un mal dia te l'alegra amb una simple sonrrisa yver com apesar de tindre un problema seguixen avant sempre amb un somriure. bueno que al meu este vídeo m'a agradat molt i espere que no siga ni el primer ni l'ultime."
Hola soc Khalid en aquest vídeo salen persones discapacitats . I son les persones mas llistes del mon , les persones creen que no sàpiguen fer res i se equivoquen per que les discapacitats sàpiguen fer de tot . La gent pensa que son otra ser de humans pero no . Ellos Sàpiguen mes que nosaltres ...
KHALID XULLI ADEUUU. : )
En aquesta entrada es parla de les diferències que existeixen entre les persones que tenen una discapacitat mental i les persones que no tenen cap problema i dels criteris que els distingixen.
En aquest text es presenta una diversitat entre les persones en veritat ami aquestes persones dam molta llàstima aquestes persones no han decidit això i ells tenen la mateixa llibertat com a persones i els mateixos drets.
perquè tots som iguals i tots volem viure amb les mateixes experiències, També voldria destacar que moltes persones que es troben així en aquesta situació tenen que ser respectades, probablement mes que nosaltres, ja que ells també tenen sentiments, també tenen curiositat i necessitats com els tenim tots, i moltes vegades la vida sexual de la persona en aquesta situació, existeixen algunes persones que les gusta estar con persones minusvàlides eixir con ellas i es jo no em veig capaç de fer això.
Peró no tinc ningun però ningun problema contra esses persones.
Les persones son como volem ser adéu :)
Especials ?
Clar que si, ells tenen una enfermetat, què afecta al cervell de manera que tenen la discapacitat mental d'un xiquet o xiqueta menuda.
Hi haurà molta gent que es burla d'ells, però també hi ha gent que li dona el mateix que tinguen discapacitat mental, es ajunten amb ells com si foren com els demès.
Per a ells es molt complicat viure a soles perquè per a nosaltres una tasca ens sembla difícil per a ells es mes complicat encara, per exemple dutxar-se per ells es un merit poder fer-lo ells sols.
Hi han persones que no contracten a eixes persones perquè creuen que no tenen la capacitat suficient per a treballar,estan molt equivocats al vídeo es demostra.
Encara que siga ficant menjar en bosses de plàstic però ja estan fent un esforç i hi ha que valorar-lo.
M'agrada molt aquest vídeo, m'agradaria que si alguna vegada tinc algun amic o familiar amb una enfermetat com eixa el tracten així o millor.
Un salut.
Hola
Aquest vídeo tracta , d'unes persones que son “especials” o això diu el títol, les persones tenen Síndrome de Down. Eixes persones en l'entrevistes conten com són els dies per ells, ells viuen tots junts i tenen un plá on es troben els treballs que fan, cada día fan coses diferents: el menjar, anar a comprar, netejar etc. Ells diuen que no son especials, que son persones normals, que viuen el día a día com una persona normal.
Jo crec que tenen raó perqué aunque tinguen l'aspecte diferent per tindre el cromosoma 21 tripiclat a lo normal són persones normals, fan el treball com nosaltres i son responsables. Qui diga que són diferents no te raó i qui se burla de les persones amb Síndrome de Down tíndrien que passar pel que passa una persona així.
No n'hi ha que burlar-se d'ells, n'hi ha que apollar-los en el que pogam i si els vetgem pel carrer i necessiten atjuda n'hi ha que atjudar-los.
Adeu
Anem a comentar sobre la entrevista que li han fet a Verònica que es lesbiana, i la seua parella es crida Anna Maria.
Ella viu en un hotel especial per als que tenen Síndrome de Down, ella tenia
les seues propies claus per a entrar en casa.
En cada casa hi ha un educador, però el educador no pren les decisions, sinó ells mateixos.
Tenen un cartell on estan les tasques què li toquen a cada u: anar a comprar, cuinar, netejar la casa...
Ells tenen una vida social normal ella te amics i te treball, amb els amics tots junts van a pasetjar, a la discoteca...
En la entrevista, la dona de la entrevista deia que les persones consideraven el sexe com un fet impossible.
Als pares al principi els costava deixar als seus fills que se independizaren. A les entrevistes també anava el educador a explicar el treball i per a entrenar a les persones amb eixe problema per a que pogueren treballar.
Ens ha agradat molt, perquè pensem que te rao.
En aquest vídeo en angles parla de que uns xiquets san independitzat i han alquilat un pis per a viure tot junts i fan pesca, els passen be amb els, es van de festa i juguen a joc per a divertir se i passar el temps.
Aquests xiquets pateixen una emfermetat que es diu Síndrome de Down , però per això no te pervenen no poder pasar-lo be.
També a mi aquest vídeo me ha afectat molt , però per el demés el vídeo me ha agradat molt, també no me enterat un poc per que el vídeo estava en angles.
Jo es recomane a veure aquest vídeo per que es agradara molt a compreneu com es la vida de una persona amb una emfermetat com la que tenen aquestos xiquets i per a veure com les passe a pesar de la enfermetat que pateixen i jo crec que algunes persones es creuen majors que els i es burlen dels i poden fer sentir molt mal a la persona que pateix la emfermetat.
Vaig a comentar sobre Verònica, es una dona que apart de tindre Síndrome de Down ella es lesbiana.
El dia mundial del Síndrome de Down es el 21 de 3 (de març) aquesta data es per que el Síndrome de Down es que tenen el cromosoma 21 triplicat que de normal el tenim duplicat. En la vivienda de Verònica viuen 6 persones amb Síndrome de Down, aquestes persones son iguals que nosaltres, l'únic que els passa es que els consta més parlar, llegir, i fer les coses.
En aquest mon a aquestes persones el tractem “diferent” però gracies que algunes persones estem per a ajudar-les, jo crec que tots tendríem que ajudar-nos entre nosaltres,
però clar el mon hi ha que baratar-lo poc a poc.
ESPECIALS
En aquesta entrada es parla de les diferències que existeixen entre les persones que tenen una discapacitat mental i les persones que no tenen cap problema i dels criteris que els distingixen.En aquest text es presenta
Una diversitat entre les persones i moltes vegades, es veritat que les persones ens donem compte que aquestes persones ens donen llàstima, però al mateix temps no volem arrimar-nos a ells perquè són diferents i moltes vegades no resulta agradable trobar-se en eixe entorn, però això és una cosa que dona llàstima en la societat ja que diem que hi han tractes iguals entre les persones però després en detalls com aquestos ens donem compte que això no es cert.
Ells a diferencia del nosaltres, “els normals”, no tenen la necessitat del sexe, per tant no reben educació sexual com tothom. Això i junt a la seua innocència, els fan vulnerables als abusos. La imatge que es reflectida a la nostra societat sobre aquestes persones, es basa en que no convé que tinguen fills, parella i no es consideren ni atractius ni atractives, es a dir, no tenen dret a la reproducció. Gracies a els estereotips als quals estan sotmesos, no tenen llibertat social per a relacionar-se entre ells mateixos i parlar com a iguals. Per açò, hui es fan grups heterogenis i equilibrats en quant a sexes que fan que siga el ,més homogeni possible en quant a inquietuds i capacita.
Me encantaria que totes les persones amb alguna “discapacitat” es tractara com si foren persones “normales”. Els de Sindrome de Down es tracten com si foren literalment retrasats mentals i el problemen es que tenen un 40% de raó. Si ens trcten desde un principi com si foren “retresats” i en dona una educacio pesimna el seu cervell inicia un procex de retrocex per que no utiliza la seua capacitat correctament. I al reste de persones “discapacidades” moltes tenen una inteligencia superior al reste de persones (normalment).
I hi ha un problema amb els de Down, que sean mes inocents i mes bons, no significa que no sean mes tontos, ni mes subnormals. Hi ha problemes en el mon, demasiats problemes, pero la gent no fa nada per a mejorar la situacio.
ESPECIALS?
Aquest vídeo tracta d'unes persones que son “especials” o això ho deixa caure el títol, aquest xics i xiques tenen Síndrome de Down. Ells conten en les seues entrevistes com són els seus dies , ells viuen tots junts i tenen un plá on es troben els treballs que fan, cada día fan coses diferents: el menjar, anar a comprar, netejar etc. Ells diuen que no son especials, que son persones normals, que viuen tots els dies com una persona normal.
OPINIO:
Nosaltres pensem que esta be que es independitzen i facen una vida totalment una vida normal, perquè al cab i a la fi son persones també, ells tenen una discapacitat que afecta al cervell i d'alguna forma fa que actues com si fores un xiquet menut, moltes persones pensen que les persones amb aquesta discapacitat no poden valerse per si mateixes, i tot al contrari, ells i elles son molt llestos e inclús ara molta gent amb aquest síndrome treballa fent una vida com una persona qualsevol
ESPECIALS?
Bona vesprada.
Nosaltres creguem que les persones amb aquest síndrome tenen el mateix dret a tindre relacions sexuals igual que tot el mon, a demés perquè tinguen un síndrome no vol dir que no tinguen dret a ver tot en general, ja que a ells el que volen es que se li tracten igual que a una persona sense síndrome. Són persones normals, i igual que les persones, ells volen saber coses, aprendre, sentir que es l'amor, però les persones “normals” com que no ho veiem bé, perquè no son “normals”, però en realitat que es ser normal? També estem d'acord amb la xica de l'àudio i amb Verònica de que ells amb un poc de orientació poden viure com una persona “normal”.
Realment, que entenem per “normal”? La descripció de “normal” que ix al diccionari tampoc encaixa amb moltes de les persones que cridem “normals”, que a ells les coste una mica més algunes coses no significa res, a nosaltres també nos costen algunes coses i això no significa que ens passe res ni que som menys ni res per l'estil.
Em buscat en el diccionari el significat de normal, i lo que fica és:
1- Dicho de una cosa: que se halla en su estado natural.
2- Que sirve de norma o regla.
3- Dicho de una cosa: Que, por su naturaleza, forma o magnitud, se ajusta a ciertas normas fijadas de antemano.
Estos són els adjectius que entén la RAE per normal, i a nosaltres, ens disgusta com a persones “normals” que som.
Bona vesprada, una abraçada i petons.
Gent amb aquest tipus de minusvalies, necessiten ajuda per comprendre el mon, i el comprenen així d'una forma “pseudo”, es a dir, copiant el que vegen (com totes les persones, però d'una manera extremada). Necessiten tallers de tot tipus, ajuda i sobre tot un continu aprenentatge. Amés, cadascú es un món i necessiten assistència personal i relacionar-se tant amb les persones normalitzades (entenguem normalitzades com a persones de majoria que dins aquest tema entenguem sense eixe problema) i amb persones amb el mateix problema.
El primer problema per una persona amb qualsevol tipus de discapacitat es el diagnostic. Sempre tindran molt present que tenen un problema i pot ser els sintomes s'agraven per autosugentió, pel simple fet de dir “tic aquesta infermetat i aquesta infermetat te aquestos sintomes, per tant he de tindre-los”. No se si al cas dels Down podrà ser així però segurament també els afecten, encara que cadascú es un món i tenen sintomes mes fortament o lleument aplicats.
En aquest vídeo es parla de la vida quotidiana de persones discapacitades, específicament, persones amb síndrome de down.
Ens ensenyen la manera en la que viuen aquestes persones i que son totalment capaços de fer quasi tot, que sempre son tractades com a persones que necessiten algú sempre damunt d'ells que no son capaços de sentir res per ningú, mentre que ací ens mostren com es poden enamorar i com tenen aspiracions a la vida, que també tenen somnis i que volen continuar amb la seua vida, que per a ells la enfermentat no es ningún obstacle, i tenen les mateixes ganes de viure com una persona sense discapacitat.
Especials?
Tots som especials i diferents, però, tanmateix tots som humans. Nosaltres no creguem que aquestes persones que ixen en el vídeo, tinguen que tenir una educació diferent per ser discapacitats, ells també senten el mateix que tots nosaltres. La gent els sol mirar de manera estranya quan els veuen besant-se per el carrer, en canvi, si fora una parella sense discapacitats de segur que els pareixeria “normal”. No entenc com es que les persones que apareixen en aquest vídeo son capaces de somriure d'aquesta manera si tots al seu voltant els tracten de forma despectiva i es fiquen amb ells, pense que son molt valents. CONTINUARÀ...Especials?
Tots som especials i diferents, però, tanmateix tots som humans. Nosaltres no creguem que aquestes persones que ixen en el vídeo, tinguen que tenir una educació diferent per ser discapacitats, ells també senten el mateix que tots nosaltres. La gent els sol mirar de manera estranya quan els veuen besant-se per el carrer, en canvi, si fora una parella sense discapacitats de segur que els pareixeria “normal”. No entenc com es que les persones que apareixen en aquest vídeo son capaces de somriure d'aquesta manera si tots al seu voltant els tracten de forma despectiva i es fiquen amb ells, pense que son molt valents. CONTINUARÀ...
En aquest vídeo ens ensenyen a 5 amics que tenen síndrome de Down i han decidit anar a viure junts. Em sembla molt bé perquè ells tan bé son persones i com ens demostren en el vídeo poden viure perfectament sols i sense cap ajuda. Tenen relacions i una vida igual que qualsevol altra persona. Esta bé que han decidit viure junts perquè així demostres a tot el món que son persones com tot el món i servirà com eixample per a moltes altres persones que tenen aquesta mateixa malaltia per a què isquen i visquen la vida com qualsevol altra persona. A mi personalment m'han demostrat que l'únic que els fa diferent és la malaltia perquè el restant ens igual que qualsevol persona i crec que les persones no els han de tractar com si foren diferents perquè ells mateixos se sentiran diferents i el que els hem d'ensenyar es a ser ells mateixos i que disfruten de l'vida com ho fa qualsevol persona
Hola soc Roxana, i hui volia parlarlis del vídeo de el Síndrome de Down,a questa enfermetat es un trastorn genètic causat per la presencia de un copia externa del cromosoma (el cromosoma es una de las estructures altament organitzades,formades per ADN i proteïnes que contenen part de la informació genètica de un individuo.
La gent cuan pasen per al seu costat per el carrer sent, pena, alegria,per ver que poden tenir la seua pròpia vida, pero algunes persones solament es riuen de elles.
Per ami aquestes persones es mereixen el meu respect ja que ells an sufrit molt, i no em pareix just que altres persones es riuen de elles.
Esses persones especials, segur que no an ales elles tenir el Síndrome de Down.
Peró en aquest vídeo volen parlar de 5 xics especials, 3 xiques i 2 xics, que tenen el Síndrome de Down, ells vi-visquen en un apartament, amb els seus pares, que al parèixer no tenen el Síndrome de Down.
En el vídeo,se els veu felices però, tambe es veu com discutixen i ploren per la seua pareja.
Aquest vídeo tracta de persones que son “especials” , les persones que tenen Síndrome de Down són especials per què tenen aquesta enfermetat que moltes vegades els impedix fer una vida normal com els demés. Aquestes persones narren en l'entrevista com es el dia a dia per a ells. Fan activitats diferents cada día com: anar a fer la compra, netejar la casa, etc. Encara que ells pensen i diuen que no son especials, que només són persones normals, que viuen el día a día com una persona normal.
Us recomane aquest vídeo per què podríeu comprendre com es la vida de una persona amb Síndrome de Down i que no totes aquestes persones ho passen mal sinó que són com les demés. Pense que persones que es burlen d'aquests xiquets no tenen sentiments i no podrien pensar que els podria haver passat a ells o algún familiar.
Vull felicitar als meus companys o companyes per el treball realitzat. Moltes salutacions.
Publica un comentari a l'entrada