Hola som Alex Stone i Daniel Thomnson hui estim així per a comentar un vídeo que em vist en la pagina de karicies en classe de valencià . Aquest cortometraje tracta sobre el homosexual i parlem de la seu experiència. El nom del vídeo es denomina (Madres y padres de hijos/as homosexuales cuentan sus experiencias). El vídeo que hem vist en la classe de valencià, tracta de com molts xics dones conten com va ser la seua experiència al contar a la seua família i als seua amics que era homosexual, també comta a que anys van tindre la seua primera experiència sexual amb una persona de la seua mateixa sexualitat encara que també van tenir relacions sexuals amb persones de sexe diferent , comten que van tindre sexe amb les parelles que van tindre amb el pas del temps. Tambe van contar els pares de les persones que van parlar de la seua sexualitat. Els pares van comtar com va ser el moment en el que els seus fills van confessar el que sentien per persones del mateix sexe.
La nostra opinió es que la gent es llibre però a expressar la seua sexualitat i la gent del seu voltant te que acceptar la sexualitat i els desigs de les persones del seu voltant i també tenen que apojar i dirles que no importa el que faja que sempre estaran a hi per el que siga necessari. Adeuuu :)
Afrontar el que el teu fill o filla et diga sóc gay o soc lesviana està clar que es dur, perquè mai t'esperes que el teu fill et diga açò, no es que siga alguna cosa roina, sino que reps eixa informació de sobte i t'afecta, per dir-lo d'alguna manera.
També, es molt molt dur ser capaç de dir al món que ets homosexual, família, amics, les costa assumir eixa notícia.
Aquest vídeo tracta de que uns joves conten la seua experiència quan li conten als seus pares que eren homosexuals ,gays o lesbianes. Els pares se senten incomodes quan els fills li deien als pares que eren homosexuals gays o lesbianes ,alguns joves provaven a eixir con el sexe oposat però aquesta relació li va ajudar a saber que eren homosexual gays o lesbianes .Els pares quan li varen dir que eren homosexuals gays o lesbianes es varen quedaren un poc sorpresos però com ara estem en ple segle vivint-i-u es un poc mes normal que el teu fill o algú de la teua família seia homosexual gay o lesbiana . Els pares se lo tomaren be però en alguns casos no se lo tomen tan be i diuen de enviar-los a un psicologista o al medico 'això es un poc ho mofo '.
La nostra opinió es que els pares se lo tomen bastant be per que hi han pares que se lo tomen molt mal en altres casos cadascun pot elegir el que vulga .
AMPGIL Hola. Este vídeo tracta sobre unes persones (xics i xiques) que revelen als seus pares que son gais o lesbianes , al principi la persona te que agafar valor i valentia i també estar bé en tots els aspectes, hi ha gent que diu que la homosexualitat es un virus o una malaltia hasta una mare ha dit que al seu fill no lo cridaven Alex si no el maricó que es molt fort i la gent pot agafar una depressió per coses així , ells no escogen com volen ser.
La meua opinió es que deixen de dir que la homosexualitat es algo estrany i per això tenen por, que les deixen ser com ells volen que se posen en la pell de l'altra gent i segur que no les fa gracia. Els pares de les persones que son homosexuals al principi les pareixia rar però després van acceptar, per a mi no s'han de acceptar res per que es normal.
Os convide a ver aquest vídeo i que reflexioneu sobre aquest tema.
En este comentari he observat que els xics gays i a les xiques lesbianes no te importància i no tenen que insultar-le como per exemple en el vídeo dicen que les llaman maricon.
També he observat que els pares i mares apollen a els seus hijos aunque sean gays o lesbianes perquè pensen que tenen derecho a que tengan vida pròpia.
També algunes persones les defensen perquè també respeten al tip de sexe que sean, però hi ha altres persones que no pares de insultar-le i burlar-se de el entonces se sent muy mal i per això se podria morir (suïcidar) por que no puede vivir asi
La meua opinió es que no devem insultar ni burlar-se de les persones asi, sinó que hi ha que respetarles sent o no sent gays o lesbianes entonces ajuda a aquestes persones que no tenen vida pròpia i comportar-se como tal amb ells.
Hola. Hui vaig a comentar de el vídeo ampgil. Aquest vídeo tracta de una entrevista a els pares de les persones homosexuals i als persones homosexuals .El que vol dir el vídeo es que no hi ha que avergonyir-se per ser homosexual o bisexual, i el que han fet aquest persones han demostrat molta valentia al parlar de això amb els seus pares . I els pares lo han fet molt bé al acceptar-lo , ninguna persona pot canviar el seu futur com per exemple : si vol ser homosexual o heterosexual. No se pot decidir res del futur .
I lo que jo no entenc perquè es que perquè a un xiquet l'agraden els homes perquè te que ser marieta.
OPINIÓ PERSONAL
Perquè una parella normal te que ser una dona i un home, perquè no pot ser una parella normal dos persones del mateix génere?
Aquest vídeo tracta sobre els homosexuals, parlen de la seu experiència, de com molts xics conten com va ser la seua experiència al contar a la seua família i als seus amics que eren, es dir que son homosexuals, també compten que anys atrás van tindre la seua primera experiència sexual amb una persona de la seua mateixa sexualitat encara que també van tenir relacions sexuals amb persones de sexe diferent.
Compten que van tindre sexe amb les parelles que van tindre amb el pas del temps però no hi era el mateix, el van fer per a ser ''normal'' però al final van armar-se de valor i li van a dir a les seues famílies el seu petit e innocent secret. Els pares van comptar com va ser el moment en el que els seus fills van confessar el que sentien.
La nostra opinió es que la gent es llibre per a expressar la seua sexualitat com onsevulga i la gent del seu voltant te que acceptar-lo i respectar-lo i tardar, i valorar-los perquè no hi es res rar ni estrambòtic es una opinió personal tan valida com la de qualsevol.
Aquest vídeo m'ha commocionat en el meu interior i pense que te raó i que té raó per el motiu de que son experiències que li ha passat a aquesta gent. No hi ha cap problema amb els homosexuals i també no hi ha cap problema amb els seus pares o a la seua família, estan commocionats per que es una sorpresa per a aquestes pares. Ara es que aquests homosexuals ens integren en aquesta societat actual i que no hi ha cap problema amb com son aquestes persones. Aquest vídeo sol tracta de les experiències d'uns pares que es va sorprendré de que el seu fill son homosexuals.
Aquest video ''AMPGIL''tracta d'una entrevista sobre l'homosexualitat,en aquest cas, dels fills d'aquestos pares,que parlen de la seua experiéncia al llarg de la vida,com la han vigut els pares,i com han reaccionat.
La meua opinió es, que lo mes important es tindre a algú que et puga fer feliç cada día,siga del mateix sexe o diferent.
Hola, som Jose Javier i Edgar i anem a comentar aquest video.
Aquest video es tracta de que un pares conten la seua experiencia al saber que el seu fill/a siga homosexual, tambe hi ha un pare que havia dit que la homosexualitat era una enfermedad i que feia que llevarla al medic. I finalmen el pare fins ara ah acceptat la homosexualitat de la seua filla. Tambe els altres pares comenten que cuan el fill/a li conten als seus pares li diuen que es homosexual han dit que es bastant dur pero es el que hi ha...
La nostra opinio es que no ens paregue correcte que algu diga que la homosexualitat es una enfermetat, ja que resulta insultant per a un homosexual. En altra banda esl altres pares han tingut la valentia de contar la seua experiencia al tindre un fill homosexual, i han dit que era dur pero lo han asumit ja que no es malo tindre un fill/a homosexual. Altra questio una mare havia dit que el seu fill desde xiquet li pedia muñeques i clar, a la familia li feia gracia perque era xicotet pero clar, conforme va pasant el temps el xiquet li seguia pedint muñeques i la mare i la seua familia estaven preocupats per el xiquet.
AMPGIL En aquest vídeo parlen sobre com afrontar que el teu fill siga homosexual, ens contem la seua experiència i com ha fet entendre a la societat que els homosexuals son iguals que la resta. També dona ajuda de com contar que li agraden persones del seu mateix sexe, recomana-los que agafen valor i que el conten.
La nostra opinió es que en el vídeo donen molta ajuda de com afrontar-ho i això es pareix que esta be, perquè la societat de hui en dia esta un poc antiquada, i no ho accepten.=)
Aquest video tracta de l'homosexualitat. Podem vore homens i dones sentats en un sofà contant com es senten un per un quan descobreixen que lis agraden altres persones del mateix sexe. A continuació apareixen els pares dels homens y dones i van dient el que lis pareix que els seus fills siguen gais o lesvianes. A uns no lis fa géns de gràcia que els seus fills siguen així encara que hi ha altres que ho accepten, es posen en la seva pell i els comprenen. Jo pense respecte als pares que no li agrada que als seus fills lis agrade una persona del seu mateix sexe que ells tenen que mirar per la seva felicitat i recolçar-los. Hi ha que respectar el que volen les persones, especialment si es el teu fill o filla. Bona vesprada.
Hola, soc Nieves i hui m'agradaría comentar el vídeo AMPGILl.
Aquest vídeo es una etrevista que li fan als pares de persones que son homosexuals. En aquest video els pares mostren la por que teníen al principi quan els seus fills els varen dir que eren homosexuals, o bé quan els seus fills o filles tractaven de dir-ho als pares pensant que aquests els anaven a rebutjar. No hauríen de sentir-se avergonyits de dir-ho, son homosexuals i aixó no vol dir que els tinguen que maltractar o dir-lis maricons, lesbianes,... També, per altra banda, amb la societat de hui a dia es molt dificil dir que ets homosexual i que no et critiquen o es fiquen amb tu. Aixó es una cosa que hauría de canviar en aquest món. Ser “normal” no te res a vore amb els teus gustos. No han de portar-los al metge o a un psicoleg si els seus fills son homosexuals, aixó si que no es normal.
Per altra banda també m'ha agradat molt la resposta que li va donar el fill de huit anys a la seua mare, jo tampoc antenc per que al xiquet li diuen maricó alguns familiars si li agrada jugar amb nines, es perfectament normal i no tenen per que avergonyir-se.
En a quest vídeo podem veure unes famílies. Els fils de aquestes famílies son homosexuals. Les famílies al principi se asustaron i no acceptaven molt que els seus xiquets son així. Les mares i pares ara pensen que es normal de ser homosexual com ser heterosexual. També diuen que per a ells es un favor perquè així son mes oberts. Finalment els pares nos volen dir que si nosaltres algun dia, que pensarem que es normal. Que tenim que acceptar lo. Jo pense que tot el mon hauria que pensar que es normal, que poden enamorar-se de cualsebol persona.
Aquest vídeo hem pareix d'allò mes interessant, m'agrada veure com diferents persones reaccionen davant de una noticia com la de que el seu fill es homosexual. Primer de tot vuic donar la meua opinió sobre els homosexuals:
Son persones, amb gustos diferents, com tots. Cadascun te els seus gustos, la seua personalitat, no podem jutjar a algú per aixo, perquè aixi ha nascut, aixi es sent aquesta persona, per tant les persones que l'insulten, les que pensen que es una malaltia, que es pot curar, jo dic que NO; es pot curar que t'agrade el color verd? Es pot curar que t'agrade la taronja? El Madrid? NO! Clar que no, es pot canviar a una persona pel que té no per el que es. Per exemple una persona rica pot perdre els seus diners, però si esa persona es homosexual, o índia, o el que SIGA, això ni es pot ni es deu canviar ni canviara per molt pobre que es faça.
Ara si vaig am l'opinió sobre el vídeo.
Els fills, els homosexuals, pense que tots reaccionen bastant bè, comencen a sentir-se atraiguts per persones de mateix sexe i doncs lo accepten que es el que hi ha que fer, perquè no es gens roi que a un home li agraden els homes, o a una dona les dones. Els pares en contra.... en fi els donare alguns punts perque no es varen alterar i en alguns aspectes varen reaccionar bè com una parella que diu que esperen que trobe novio (el seu fil), que es case, que adopten fills, i això es la millor reaccio per a mi. Però hi ha pares que escomençen a desvariar; Com que psicologs? Metges? O lo que faça falta, lo que faça falta per a que? La teua filla no esta enferma, la teua filla no necessita ajuda, la teua filla el que necessita es gent amb la ment mes oberta que tú, i que la vuiga per el que es i no per el que tu o la societat vol que siga.
Realment, si parem a pensar-ho, mireu tornem al Paleolitic, allí els nehandertals no tenien la capaçitat de pensar nomes que en sobreviure i deixarse guiar per els seus instints, per això com TENIEN la necessitat de reproduirse i un home amb un home o una dona amb una dona no poden doncs aixi va començar tot, conforme van evolucionant sempre es home-dona home-dona home-dona, per aixó tots pensen que es lo NORMAL, lo que es te que fer, lo...Natural podem dir. Aixo es el que en l'edad de pedra es pensaba ja que era el que sempre se havia fet, però vinga ja, som persones molt mes evolucionades que aixo, ja no pensem a soles en blanc , no a soles en negre, podem pensar en els dos, podem pensar inclus en gris, podem pensar en tots els colors, aixi que vos invite a que obriu les ments.
En aquest vídeo podem veure als pares i mares de fills homosexuals.
Ens conten la seua primera impressió que van tindre al saber que el seu fill era gay o que la seua filla era lesbiana.
Jo pense que la societat esta canviant perquè ara les persones homosexuals tenen més drets ,com el dret a casarse i a adoptar fills (en algun països). Encara que hi ha moltes coses per canviar perquè encara hi ha gent que és homosexual en silenci per por a què els demes puguen pensar.
Des de el meu punt de vista pense que ser homosexual no es tindre cap malaltia,ser gay o lesbiana no s'escull, es simplement que prefereixes enamorar te d'una persona del teu mateix sexe, pense que tot el món té dret a enamorar se i crec que el que importa es que l'altra persona et faja feliç, independentment de si es dona o home.
Espere que canvien els temps, que les persones puguen ser com són sense que ningú el jutge.
Així tenim un tipus d´entrevista que li fan a uns quants pares i fills que narren l´historia de com van dir als seus pares que eren homosexuals i les reaccions que van tenir.
Tenim tot tipus de histories diferents i les reccions de la família, una va ser la de David que te un germà heterosexual i s´ha mare diu que li dona el mateix que el que fora perquè el que de veritat importa és l´amor, però si que diu que si haguera pogut triar, triaria que no ho fora per a que no ho haguera passat malament. Per una altra part també tenim a un matrimoni bastant vell que té una filla homosexual i la mare molt convençuda diu que així a nascut i així es com es la seua filla mentrestant el pare diu que va intentar portar-la al metge, al psicòleg o el que sigui necessari i que açò no era normal.
Bo com aquestos casos hi ha de haver-hi molts al mon però la conclusió que ens ha de quedar d´aquest vídeo es que no importa el que sigues, no tens que amagar-te perquè la teua sexualitat forma part de tu i de qui eres, i no has de de perdre la teua identitat per por al que puga passar a part de que com diuen a l´entrevista no pots ser feliç si no hi eres quin tu eres. D´altra banda també pense que açò també ja depén de les circumstancies de cadascú.
Per començar vull dir que he vist un vídeo, que s'anomena “En la pell del altre” , i com bé diu el títol, tracta de posar-se'n en la pell dels altres. En aquest cas són els pares, que es posen en la pell dels seus fills.
Al principi del vídeo es troba el primer pas que és verbalitzar, és a dir, dir-li als teus pares que eres Gai, Lesbiana, Bisexual o Transsexual. Aquest pas és molt difícil per a tots ells, ja que significa vore com reaccionaran els teus pares, i com reaccionara la gent. També en aquest pas, molts intenten no pensar que ho son, és a dir, proven a eixir amb xiques en el cas d'un home o a eixir amb xics en el cas de les dones. Però com tots diuen, no troben el que ells busquen, ja que no volen estar com el rol mana, sinó com ells volen. Després d'aquest pas arriba el dels pares d'acceptar al seu fill o filla com és. Molts pares pensen en el seu fill, ja que si ell vol estar amb un xic, i així serà feliç i trobara una parella, doncs que ho faja. Altres pares, es posen en la seua pell i veuen com de mal que ho ha passat i pensen portar-lo a un psicòleg, ja que té grans traumes després de dónar el pas. Per últim tenim el pas de reflexionar, que pense que és també molt important com els anteriors. En aquest, el que tracten els pares i els fills de dir, és que molts d'ells estaven marginats, ja que a un d'ells que s'anomena Àlex, li deien «el maricón». Ara en l'actualitat eixes barbaritats no deurien existir, perquè cadascun es lliure d'elegir el que per a ell el fa feliç. També altra família contava que alguns dels seus familiars no acceptaven la decisió.
Finalment m'agradaria dir que ara en el segle XXI, aquestes coses no deurien ni d'existir, ja que les persones són lliures i poden elegir el que ells volen. També m'agradaria donar les gràcies a una associo que ajuda i suporta a eixes persones que necessiten fer eixe pas i estan marginats, aquesta associació s'anomena AMPGIL: Associació de Mares i Pares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals.
Salutacions. Aquest vídeo tracta de com els pares de fills o filles homosexuals accepten, o no en molts casos, l'orientació sexual dels seus fills i per a fer aquest vídeo han participat l'Associació de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals. El vídeo està plantejat de tal manera que es divideix en tres parts per a què la persona pase d'un estat d'heterosexualitat camuflada, ja que en realitat no és així, a admetre que li agraden les persones del seu mateix sexe. La primera part és verbalitzar, es a dir, acceptar-te tal com eres i dir-ho als altres, no tens perquè ocultar-lo, ja que vas a estar vivint mal i en una mentira. Aquesta és una part difícil perquè no és fàcil admetre que no t'agraden les mateixes coses que a tots els teus amics, ja que, en una societat en la qual vivim, que tendeix a ser molt prejudicial, és prou difícil viure còmodament perquè moltes vegades es un constant acós. Per una altra part, verbalitzar amb els pares també és una cosa prou difícil, ja que hi han molts que pensen a l'antiga i es pensen que és una malaltia, però normalment, o si fora jo almenys, ho entendria perquè no és una cosa que ell o ella haja elegit i cada un és llibre de fer el que vulga, i en aquest punt seria el que en el vídeo plantegen com “acceptació”. Per últim ens planteja l'ultima fase que es la de “reflexió”, que és quan alguns dels pares no ha acceptat l'homosexualitat dels seus fills i pensa el perquè els seus fill és d'aquesta manera i que a fi i a la cap és el seu fill i té que voler-lo igual. En conclusió, jo crec que cada un té que ser com vulga i que en l'actualitat, en la societat moderna, no deuríem de tindre aquests prejudicis cap als gustos d'una persona, ja que açò provoca que hi haja més diversitat.
Salutacions a tots, En aquesta entrada podem vore els diferents graus d’acceptació amb la sexualitat i el gènere de cada un dels familiars. El que ocorre és que segons la generació a la qual fa referència, te un concepte o visió de la situació a parlar. En aquest cas, són les persones majors els que no veuen normal la bisexualitat del seus propis néts, en canvi, al fi aconsegueixen vore-lo com normal. Això no sols es debut a que són els seus néts, sinó que, gracies a la pressió social a la que esta sotmesa aquest tema, afortunadament positiva, els permet vore el tema com una situació un tant estranya però normal al cap de la fi. Als pares, per altra banda, tenen una visió més moderna i per tant més permissiva davant de casos com aquestos. En canvi, com sol succeir, són més vulnerables als insults que reben els seus fills i els afecta més. En el cas dels afectats és molt més dur patir tots els abusos, però, gracies a la societat progressiva del segle XXI en el que vivim, són acceptats i tractats com a iguals. Gracies a entrades com aquesta, un es pot dónar compte com avança la societat i les carències que te, per lo menys, podem dir que la societat, avançaÁ.
Bon dia companys i companyes de l'institut Isabel de Villena, m'agradaria dir que aquest vídeo tracta sobre una serie de jovens els quals conten la seua experiència als seus pares que eren homosexuals ,gays o lesbianes.
Els pares se senten incòmodes quan els seus fills li diuen als pares que son homosexuals o lesbianes. Alguns jóvens provaven a eixir amb el sexe oposat però aquesta relació li va ajudar a saber que eren homosexual gays o lesbianes .Els pares quan li varen dir es es varen quedaren un poc sorpresos però com ara estem en ple segle XXI es un poc mes normal que el teu fill o algú de la teua família siga homosexual gay o lesbiana . Els pares normalment solen comprendre als seus fills pero hi han cassos excepcionals en els que no ho acepten i no se l'ho tomen tan be i diuen de enviar-los a un psicologista o al metge, perque creuen que pateixen algun tipus de malaltia.
Pense que els pares poden comprendre molt be, ja que cadascú es lliure de triar i de fer el que vulga amb la seua vida. Un salutet amics i amigues de primer de batxillerat de ciencias i de humanitats. Espere que us haja agradat el meu comentari. Un salutet companyes i companys. :)))))
Hola,soc Esther .Aquest vídeo tracta de la associació de mares i pares de gais, lesbianes ,bisexuals i transsexuals (AMPGIL) i en aquesta associació es tracta la acceptació dels pares quan el seu fill o filla lis comenta que li agraden les persones del seu sexe. Hi ha molts casos per exemple pares que lis costa acceptar però acaben fent-lo,altres de que l'accepten si mes mentre que el seu fill o filla seguisca feliç et té que dar igual com siga. La meua opinió es que esta associació fa ve ajudant als pares que no puguen acceptar i als pares que també hi ha que ajudar es als que els canvia als seus fills per a que siguen ''normals'' com diguen ells. Per a mi aquestos pares tindrien que comprendre que els seus fils son normals que no els haurem de canviar perquè els agrade una persona del mateix sexe no son diferents siguen sent els seus fill no es altra persona i los tendrien que ajudar a ser valents i no tindre vergonya a com son de veritat perquè si te veien acceptant-lo ells també el acaptaren i podran dir-lo amb total lliberta.
23 comentaris:
Hola som Alex Stone i Daniel Thomnson
hui estim així per a comentar un vídeo que em vist en la pagina de karicies en classe de valencià .
Aquest cortometraje tracta sobre el homosexual i parlem de la seu experiència.
El nom del vídeo es denomina (Madres y padres de hijos/as homosexuales cuentan sus experiencias).
El vídeo que hem vist en la classe de valencià, tracta de com molts xics dones conten com va ser la seua experiència al contar a la seua família i als seua amics que era homosexual, també comta a que anys van tindre la seua primera experiència sexual amb una persona de la seua mateixa
sexualitat encara que també van tenir relacions sexuals amb persones de sexe diferent , comten que van tindre sexe amb les parelles que van tindre amb el pas del temps.
Tambe van contar els pares de les persones que van parlar de la seua sexualitat.
Els pares van comtar com va ser el moment en el que els seus fills van confessar el que sentien per
persones del mateix sexe.
La nostra opinió es que la gent es llibre però a expressar la seua sexualitat i la gent del seu voltant te que acceptar la sexualitat i els desigs de les persones del seu voltant i també tenen que apojar i dirles que no importa el que faja que sempre estaran a hi per el que siga necessari.
Adeuuu :)
Afrontar el que el teu fill o filla et diga sóc gay o soc lesviana està clar que es dur, perquè mai t'esperes que el teu fill et diga açò, no es que siga alguna cosa roina, sino que reps eixa informació de sobte i t'afecta, per dir-lo d'alguna manera.
També, es molt molt dur ser capaç de dir al món que ets homosexual, família, amics, les costa assumir eixa notícia.
Aquest vídeo tracta de que uns joves conten la seua experiència quan li conten als seus pares que eren homosexuals ,gays o lesbianes. Els pares se senten incomodes quan els fills li deien als pares que eren homosexuals gays o lesbianes ,alguns joves provaven a eixir con el sexe oposat però aquesta relació li va ajudar a saber que eren homosexual gays o lesbianes .Els pares quan li varen dir que eren homosexuals gays o lesbianes es varen quedaren un poc sorpresos però com ara estem en ple segle vivint-i-u es un poc mes normal que el teu fill o algú de la teua família seia homosexual gay o lesbiana . Els pares se lo tomaren be però en alguns casos no se lo tomen tan be i diuen de enviar-los a un psicologista o al medico 'això es un poc ho mofo '.
La nostra opinió es que els pares se lo tomen bastant be per que hi han pares que se lo tomen molt mal en altres casos cadascun pot elegir el que vulga .
AMPGIL
Hola. Este vídeo tracta sobre unes persones (xics i xiques) que revelen als seus pares que son gais o lesbianes , al principi la persona te que agafar valor i valentia i també estar bé en tots els aspectes, hi ha gent que diu que la homosexualitat es un virus o una malaltia hasta una mare ha dit que al seu fill no lo cridaven Alex si no el maricó que es molt fort i la gent pot agafar una depressió per coses així , ells no escogen com volen ser.
La meua opinió es que deixen de dir que la homosexualitat es algo estrany i per això tenen por, que les deixen ser com ells volen que se posen en la pell de l'altra gent i segur que no les fa gracia.
Els pares de les persones que son homosexuals al principi les pareixia rar però després van acceptar, per a mi no s'han de acceptar res per que es normal.
Os convide a ver aquest vídeo i que reflexioneu sobre aquest tema.
En este comentari he observat que els xics gays i a les xiques lesbianes no te importància i no tenen que insultar-le como per exemple en el vídeo dicen que les llaman maricon.
També he observat que els pares i mares apollen a els seus hijos aunque sean gays o lesbianes perquè pensen que tenen derecho a que tengan vida pròpia.
També algunes persones les defensen perquè també respeten al tip de sexe que sean, però hi ha altres persones que no pares de insultar-le i burlar-se de el entonces se sent muy mal i per això se podria morir (suïcidar) por que no puede vivir asi
La meua opinió es que no devem insultar ni burlar-se de les persones asi, sinó que hi ha que respetarles sent o no sent gays o lesbianes entonces ajuda a aquestes persones que no tenen vida pròpia i comportar-se como tal amb ells.
AMPGIL
Hola. Hui vaig a comentar de el vídeo ampgil.
Aquest vídeo tracta de una entrevista a els pares de les persones homosexuals i als persones homosexuals .El que vol dir el vídeo es que no hi ha que avergonyir-se per ser homosexual o bisexual, i el que han fet aquest persones han demostrat molta valentia al parlar de això amb els seus pares .
I els pares lo han fet molt bé al acceptar-lo , ninguna persona pot canviar el seu futur com per exemple : si vol ser homosexual o heterosexual. No se pot decidir res del futur .
I lo que jo no entenc perquè es que perquè a un xiquet l'agraden els homes perquè te que ser marieta.
OPINIÓ PERSONAL
Perquè una parella normal te que ser una dona i un home, perquè no pot ser una parella normal dos persones del mateix génere?
Aquest vídeo tracta sobre els homosexuals, parlen de la seu experiència, de com molts xics conten com va ser la seua experiència al contar a la seua família i als seus amics que eren, es dir que son homosexuals, també compten que anys atrás van tindre la seua primera experiència sexual amb una persona de la seua mateixa sexualitat encara que també van tenir relacions sexuals amb persones de sexe diferent.
Compten que van tindre sexe amb les parelles que van tindre amb el pas del temps però no hi era el mateix, el van fer per a ser ''normal'' però al final van armar-se de valor i li van a dir a les seues famílies el seu petit e innocent secret. Els pares van comptar com va ser el moment en el que els seus fills van confessar el que sentien.
La nostra opinió es que la gent es llibre per a expressar la seua sexualitat com onsevulga i la gent del seu voltant te que acceptar-lo i respectar-lo i tardar, i valorar-los perquè no hi es res rar ni estrambòtic es una opinió personal tan valida com la de qualsevol.
ADEUUUU :)
Aquest vídeo m'ha commocionat en el meu interior i pense que te raó i que té raó per el motiu de que son experiències que li ha passat a aquesta gent. No hi ha cap problema amb els homosexuals i també no hi ha cap problema amb els seus pares o a la seua família, estan commocionats per que es una sorpresa per a aquestes pares.
Ara es que aquests homosexuals ens integren en aquesta societat actual i que no hi ha cap problema amb com son aquestes persones. Aquest vídeo sol tracta de les experiències d'uns pares que es va sorprendré de que el seu fill son homosexuals.
Bona vesprada.
Aquest video ''AMPGIL''tracta d'una entrevista sobre l'homosexualitat,en aquest cas, dels fills d'aquestos pares,que parlen de la seua experiéncia al llarg de la vida,com la han vigut els pares,i com han reaccionat.
La meua opinió es, que lo mes important es tindre a algú que et puga fer feliç cada día,siga del mateix sexe o diferent.
Hola, som Jose Javier i Edgar i anem a comentar aquest video.
Aquest video es tracta de que un pares conten la seua experiencia al saber que el seu fill/a siga homosexual, tambe hi ha un pare que havia dit que la homosexualitat era una enfermedad i que feia que llevarla al medic. I finalmen el pare fins ara ah acceptat la homosexualitat de la seua filla.
Tambe els altres pares comenten que cuan el fill/a li conten als seus pares li diuen que es homosexual han dit que es bastant dur pero es el que hi ha...
La nostra opinio es que no ens paregue correcte que algu diga que la homosexualitat es una enfermetat, ja que resulta insultant per a un homosexual. En altra banda esl altres pares han tingut la valentia de contar la seua experiencia al tindre un fill homosexual, i han dit que era dur pero lo han asumit ja que no es malo tindre un fill/a homosexual. Altra questio una mare havia dit que el seu fill desde xiquet li pedia muñeques i clar, a la familia li feia gracia perque era xicotet pero clar, conforme va pasant el temps el xiquet li seguia pedint muñeques i la mare i la seua familia estaven preocupats per el xiquet.
AMPGIL
En aquest vídeo parlen sobre com afrontar que el teu fill siga homosexual, ens contem la seua experiència i com ha fet entendre a la societat que els homosexuals son iguals que la resta. També dona ajuda de com contar que li agraden persones del seu mateix sexe, recomana-los que agafen valor i que el conten.
La nostra opinió es que en el vídeo donen molta ajuda de com afrontar-ho i això es pareix que esta be, perquè la societat de hui en dia esta un poc antiquada, i no ho accepten.=)
AMPGIL
Aquest video tracta de l'homosexualitat. Podem vore homens i dones sentats en un sofà contant com es senten un per un quan descobreixen que lis agraden altres persones del mateix sexe.
A continuació apareixen els pares dels homens y dones i van dient el que lis pareix que els seus fills siguen gais o lesvianes.
A uns no lis fa géns de gràcia que els seus fills siguen així encara que hi ha altres que ho accepten, es posen en la seva pell i els comprenen.
Jo pense respecte als pares que no li agrada que als seus fills lis agrade una persona del seu mateix sexe que ells tenen que mirar per la seva felicitat i recolçar-los. Hi ha que respectar el que volen les persones, especialment si es el teu fill o filla.
Bona vesprada.
Hola, soc Nieves i hui m'agradaría comentar el vídeo AMPGILl.
Aquest vídeo es una etrevista que li fan als pares de persones que son homosexuals. En aquest video els pares mostren la por que teníen al principi quan els seus fills els varen dir que eren homosexuals, o bé quan els seus fills o filles tractaven de dir-ho als pares pensant que aquests els anaven a rebutjar. No hauríen de sentir-se avergonyits de dir-ho, son homosexuals i aixó no vol dir que els tinguen que maltractar o dir-lis maricons, lesbianes,... També, per altra banda, amb la societat de hui a dia es molt dificil dir que ets homosexual i que no et critiquen o es fiquen amb tu. Aixó es una cosa que hauría de canviar en aquest món. Ser “normal” no te res a vore amb els teus gustos. No han de portar-los al metge o a un psicoleg si els seus fills son homosexuals, aixó si que no es normal.
Per altra banda també m'ha agradat molt la resposta que li va donar el fill de huit anys a la seua mare, jo tampoc antenc per que al xiquet li diuen maricó alguns familiars si li agrada jugar amb nines, es perfectament normal i no tenen per que avergonyir-se.
CONTINUARA...
En a quest vídeo podem veure unes famílies. Els fils de aquestes famílies son homosexuals. Les famílies al principi se asustaron i no acceptaven molt que els seus xiquets son així. Les mares i pares ara pensen que es normal de ser homosexual com ser heterosexual. També diuen que per a ells es un favor perquè així son mes oberts. Finalment els pares nos volen dir que si nosaltres algun dia, que pensarem que es normal. Que tenim que acceptar lo.
Jo pense que tot el mon hauria que pensar que es normal, que poden enamorar-se de cualsebol persona.
AMPGIL.
Aquest vídeo hem pareix d'allò mes interessant, m'agrada veure com diferents persones reaccionen davant de una noticia com la de que el seu fill es homosexual.
Primer de tot vuic donar la meua opinió sobre els homosexuals:
Son persones, amb gustos diferents, com tots. Cadascun te els seus gustos, la seua personalitat, no podem jutjar a algú per aixo, perquè aixi ha nascut, aixi es sent aquesta persona, per tant les persones que l'insulten, les que pensen que es una malaltia, que es pot curar, jo dic que NO; es pot curar que t'agrade el color verd? Es pot curar que t'agrade la taronja? El Madrid? NO! Clar que no, es pot canviar a una persona pel que té no per el que es. Per exemple una persona rica pot perdre els seus diners, però si esa persona es homosexual, o índia, o el que SIGA, això ni es pot ni es deu canviar ni canviara per molt pobre que es faça.
Ara si vaig am l'opinió sobre el vídeo.
Els fills, els homosexuals, pense que tots reaccionen bastant bè, comencen a sentir-se atraiguts per persones de mateix sexe i doncs lo accepten que es el que hi ha que fer, perquè no es gens roi que a un home li agraden els homes, o a una dona les dones.
Els pares en contra.... en fi els donare alguns punts perque no es varen alterar i en alguns aspectes varen reaccionar bè com una parella que diu que esperen que trobe novio (el seu fil), que es case, que adopten fills, i això es la millor reaccio per a mi. Però hi ha pares que escomençen a desvariar; Com que psicologs? Metges? O lo que faça falta, lo que faça falta per a que? La teua filla no esta enferma, la teua filla no necessita ajuda, la teua filla el que necessita es gent amb la ment mes oberta que tú, i que la vuiga per el que es i no per el que tu o la societat vol que siga.
Realment, si parem a pensar-ho, mireu tornem al Paleolitic, allí els nehandertals no tenien la capaçitat de pensar nomes que en sobreviure i deixarse guiar per els seus instints, per això com TENIEN la necessitat de reproduirse i un home amb un home o una dona amb una dona no poden doncs aixi va començar tot, conforme van evolucionant sempre es home-dona home-dona home-dona, per aixó tots pensen que es lo NORMAL, lo que es te que fer, lo...Natural podem dir. Aixo es el que en l'edad de pedra es pensaba ja que era el que sempre se havia fet, però vinga ja, som persones molt mes evolucionades que aixo, ja no pensem a soles en blanc , no a soles en negre, podem pensar en els dos, podem pensar inclus en gris, podem pensar en tots els colors, aixi que vos invite a que obriu les ments.
Amb aixo m'acomiade, espere que os faça pensar.
En aquest vídeo podem veure als pares i mares de fills homosexuals.
Ens conten la seua primera impressió que van tindre al saber que el seu fill era gay o que la seua filla era lesbiana.
Jo pense que la societat esta canviant perquè ara les persones homosexuals tenen més drets ,com el dret a casarse i a adoptar fills (en algun països). Encara que hi ha moltes coses per canviar perquè encara hi ha gent que és homosexual en silenci per por a què els demes puguen pensar.
Des de el meu punt de vista pense que ser homosexual no es tindre cap malaltia,ser gay o lesbiana no s'escull, es simplement que prefereixes enamorar te d'una persona del teu mateix sexe, pense que tot el món té dret a enamorar se i crec que el que importa es que l'altra persona et faja feliç, independentment de si es dona o home.
Espere que canvien els temps, que les persones puguen ser com són sense que ningú el jutge.
https://www.youtube.com/watch?v=lYSnhaW0yNI
AMPGIL
Així tenim un tipus d´entrevista que li fan a uns quants pares i fills que narren l´historia de com van dir als seus pares que eren homosexuals i les reaccions que van tenir.
Tenim tot tipus de histories diferents i les reccions de la família, una va ser la de David que te un germà heterosexual i s´ha mare diu que li dona el mateix que el que fora perquè el que de veritat importa és l´amor, però si que diu que si haguera pogut triar, triaria que no ho fora per a que no ho haguera passat malament. Per una altra part també tenim a un matrimoni bastant vell que té una filla homosexual i la mare molt convençuda diu que així a nascut i així es com es la seua filla mentrestant el pare diu que va intentar portar-la al metge, al psicòleg o el que sigui necessari i que açò no era normal.
Bo com aquestos casos hi ha de haver-hi molts al mon però la conclusió que ens ha de quedar d´aquest vídeo es que no importa el que sigues, no tens que amagar-te perquè la teua sexualitat forma part de tu i de qui eres, i no has de de perdre la teua identitat per por al que puga passar a part de que com diuen a l´entrevista no pots ser feliç si no hi eres quin tu eres. D´altra banda també pense que açò també ja depén de les circumstancies de cadascú.
Salutacions a tots:
Per començar vull dir que he vist un vídeo, que s'anomena “En la pell del altre” , i com bé diu el títol, tracta de posar-se'n en la pell dels altres. En aquest cas són els pares, que es posen en la pell dels seus fills.
Al principi del vídeo es troba el primer pas que és verbalitzar, és a dir, dir-li als teus pares que eres Gai, Lesbiana, Bisexual o Transsexual. Aquest pas és molt difícil per a tots ells, ja que significa vore com reaccionaran els teus pares, i com reaccionara la gent. També en aquest pas, molts intenten no pensar que ho son, és a dir, proven a eixir amb xiques en el cas d'un home o a eixir amb xics en el cas de les dones. Però com tots diuen, no troben el que ells busquen, ja que no volen estar com el rol mana, sinó com ells volen. Després d'aquest pas arriba el dels pares d'acceptar al seu fill o filla com és. Molts pares pensen en el seu fill, ja que si ell vol estar amb un xic, i així serà feliç i trobara una parella, doncs que ho faja. Altres pares, es posen en la seua pell i veuen com de mal que ho ha passat i pensen portar-lo a un psicòleg, ja que té grans traumes després de dónar el pas. Per últim tenim el pas de reflexionar, que pense que és també molt important com els anteriors. En aquest, el que tracten els pares i els fills de dir, és que molts d'ells estaven marginats, ja que a un d'ells que s'anomena Àlex, li deien «el maricón». Ara en l'actualitat eixes barbaritats no deurien existir, perquè cadascun es lliure d'elegir el que per a ell el fa feliç. També altra família contava que alguns dels seus familiars no acceptaven la decisió.
Finalment m'agradaria dir que ara en el segle XXI, aquestes coses no deurien ni d'existir, ja que les persones són lliures i poden elegir el que ells volen. També m'agradaria donar les gràcies a una associo que ajuda i suporta a eixes persones que necessiten fer eixe pas i estan marginats, aquesta associació s'anomena AMPGIL: Associació de Mares i Pares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals.
Salutacions. Aquest vídeo tracta de com els pares de fills o filles homosexuals accepten, o no en molts casos, l'orientació sexual dels seus fills i per a fer aquest vídeo han participat l'Associació de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals. El vídeo està plantejat de tal manera que es divideix en tres parts per a què la persona pase d'un estat d'heterosexualitat camuflada, ja que en realitat no és així, a admetre que li agraden les persones del seu mateix sexe. La primera part és verbalitzar, es a dir, acceptar-te tal com eres i dir-ho als altres, no tens perquè ocultar-lo, ja que vas a estar vivint mal i en una mentira. Aquesta és una part difícil perquè no és fàcil admetre que no t'agraden les mateixes coses que a tots els teus amics, ja que, en una societat en la qual vivim, que tendeix a ser molt prejudicial, és prou difícil viure còmodament perquè moltes vegades es un constant acós. Per una altra part, verbalitzar amb els pares també és una cosa prou difícil, ja que hi han molts que pensen a l'antiga i es pensen que és una malaltia, però normalment, o si fora jo almenys, ho entendria perquè no és una cosa que ell o ella haja elegit i cada un és llibre de fer el que vulga, i en aquest punt seria el que en el vídeo plantegen com “acceptació”. Per últim ens planteja l'ultima fase que es la de “reflexió”, que és quan alguns dels pares no ha acceptat l'homosexualitat dels seus fills i pensa el perquè els seus fill és d'aquesta manera i que a fi i a la cap és el seu fill i té que voler-lo igual. En conclusió, jo crec que cada un té que ser com vulga i que en l'actualitat, en la societat moderna, no deuríem de tindre aquests prejudicis cap als gustos d'una persona, ja que açò provoca que hi haja més diversitat.
Salutacions a tots,
En aquesta entrada podem vore els diferents graus d’acceptació amb la sexualitat i el gènere de cada un dels familiars. El que ocorre és que segons la generació a la qual fa referència, te un concepte o visió de la situació a parlar. En aquest cas, són les persones majors els que no veuen normal la bisexualitat del seus propis néts, en canvi, al fi aconsegueixen vore-lo com normal. Això no sols es debut a que són els seus néts, sinó que, gracies a la pressió social a la que esta sotmesa aquest tema, afortunadament positiva, els permet vore el tema com una situació un tant estranya però normal al cap de la fi.
Als pares, per altra banda, tenen una visió més moderna i per tant més permissiva davant de casos com aquestos. En canvi, com sol succeir, són més vulnerables als insults que reben els seus fills i els afecta més. En el cas dels afectats és molt més dur patir tots els abusos, però, gracies a la societat progressiva del segle XXI en el que vivim, són acceptats i tractats com a iguals.
Gracies a entrades com aquesta, un es pot dónar compte com avança la societat i les carències que te, per lo menys, podem dir que la societat, avançaÁ.
Bon dia companys i companyes de l'institut Isabel de Villena, m'agradaria dir que aquest vídeo tracta sobre una serie de jovens els quals conten la seua experiència als seus pares que eren homosexuals ,gays o lesbianes.
Els pares se senten incòmodes quan els seus fills li diuen als pares que son homosexuals o lesbianes. Alguns jóvens provaven a eixir amb el sexe oposat però aquesta relació li va ajudar a saber que eren homosexual gays o lesbianes .Els pares quan li varen dir es es varen quedaren un poc sorpresos però com ara estem en ple segle XXI es un poc mes normal que el teu fill o algú de la teua família siga homosexual gay o lesbiana . Els pares normalment solen comprendre als seus fills pero hi han cassos excepcionals en els que no ho acepten i no se l'ho tomen tan be i diuen de enviar-los a un psicologista o al metge, perque creuen que pateixen algun tipus de malaltia.
Pense que els pares poden comprendre molt be, ja que cadascú es lliure de triar i de fer el que vulga amb la seua vida. Un salutet amics i amigues de primer de batxillerat de ciencias i de humanitats. Espere que us haja agradat el meu comentari. Un salutet companyes i companys. :)))))
Hola,soc Esther .Aquest vídeo tracta de la associació de mares i pares de gais, lesbianes ,bisexuals i transsexuals (AMPGIL) i en aquesta associació es tracta la acceptació dels pares quan el seu fill o filla lis comenta que li agraden les persones del seu sexe. Hi ha molts casos per exemple pares que lis costa acceptar però acaben fent-lo,altres de que l'accepten si mes mentre que el seu fill o filla seguisca feliç et té que dar igual com siga.
La meua opinió es que esta associació fa ve ajudant als pares que no puguen acceptar i als pares que també hi ha que ajudar es als que els canvia als seus fills per a que siguen ''normals'' com diguen ells. Per a mi aquestos pares tindrien que comprendre que els seus fils son normals que no els haurem de canviar perquè els agrade una persona del mateix sexe no son diferents siguen sent els seus fill no es altra persona i los tendrien que ajudar a ser valents i no tindre vergonya a com son de veritat perquè si te veien acceptant-lo ells també el acaptaren i podran dir-lo amb total lliberta.
Publica un comentari a l'entrada