Suspens en sexualitat

El curs ha començat i en no més d’una setmana la sexualitat està per tot arreu, formant part de l’oxigen que es respira a l’institut. En una classe dels majors, per exemple, lletrege una paraula i tots riuen quan dic “pe, erra...”. I la broma continua quan explique que hi ha es i os obertes i una alumna diu, amb un somriure picardiós, que la seua companya també és molt oberta.

En una classe dels menuts, una xiqueta du una llibreta –heretada– que porta escrit en anglés, a la tapa: “En una altra vida vaig ser una revista porno”. Els del grup se’n burlen i ella, tota roja, es justifica dient que no és seua i que no sabia què volia dir. En un altre grup, una alumna s’enfada perquè un company diu d’ella que es “fa dits”, acusació que la xiqueta considera “supergreu”.

En tutoria, parlem de la sexualitat i me’n fan una definició de manera anònima. Tot i que moltes de les que escriuen només parlen de reproducció, en destaque dues molt encertades: “Per a mi la sexualitat és un joc i una manera de gaudir”. “Quan dues persones estan unides, siguen dos xics, dos xiques, un xic i una xica, etc.; l’estima, els besos, siguen on siguen...”. També els pregunte què els agradaria saber, i algú escriu que no vol saber res en concret “ja que és un tema molt simple”.

Simple? Mare meua!! Jo porte quasi vint anys treballant-lo i no me l’acabe!! Afortunadament, hi ha alumnat que tampoc se l’acaba i que vol saber-ne més. Per exemple, dos exalumnes que ens visiten per a contar-nos com els va la universitat, enyoren el centre i em demanen que els avise per a la VI Vesprada diversa, jornada que ja porta cinc edicions i on intervenen l’activista trans Miquel Missé i exalumnes lgb amb molta valentia.

Una d’aquestes persones valentes –i ho destaque perquè es va atrevir a tornar a l’institut l’any següent d’acabar batxillerat per parlar a les seues companyes i companys d’homosexualitat i de masculinitats alternatives–, s’ofereix a assistir a les reunions d’Stop Diverfòbia, un grup que encetàrem a finals del curs anterior i on està convidat tot el món que senta –o que li facen sentir a força d'insults com maricó, guarra o marimatxo– que no encaixa en la "normalitat" perquè es comporta diferent a com se suposa que ho ha de fer un xic o una xica "de veritat".

Un altre alumne m’envia per correu el vídeo d’un youtuber que critica la cançó Tu coño es mi droga, de PXXR GVNG, i que diu així: Tu coño me produce fuking drogadicción / Quiero darte duro a toas horas / /.../ Me chupa la polla hasta que se ahoga / La unto el toto en momo y se lo chupo / Soy un cliente fijo simpre me da mucho / Porque sabe que no voy a fallar / Que la voy a follar / Que la voy a hacer gozar. I hi veiem el patriarcat en estat pur: se ahoga?, cliente? fallar?... Quina prepotència la de qui creu que farà gaudir sempre, com si el goig només depenguera d’una persona!

I una alumna em passa l’anunci del saló eròtic de Barcelona d’enguany, que és quasi un cant al plaer i a la diversitat que recupera la vella consigna dels setanta “Fes l’amor i no la guerra”. El vídeo critica la hipocresia i la violència que exercim contra les altres persones, i ens anima a canviar: “Evolucionem, estimem, cardem, canviem els míssils per consoladors, les armes de destrucció massiva per orgies multitudinàries. Deixem d’envair països i comencem a conquistar culs /.../. Que la posició del 69 ens faça oblidar cada disposició del FMI. /.../ Que els crits de cada orgasme substituesquen els crits de la fam i de la desesperació. I la meua alumna i jo discutim si és adequat o no posar-lo a karícies.

I mentre vaig cap a l’institut amb la ràdio en marxa, repasse les classes de batxillerat i pense en el meu procés d’escriptura –concretament en com prepare les entrades dels blogs–, mentre de fons sona l’anunci d’Energisil, un vigoritzant amb el qual “triomfaràs i repetiràs”. I em pregunte per què voldria algú triomfar en el sexe, si del que es tracta és de gaudir (amb seguretat, clar!). Però a continuació, escolte una notícia que m’explica per quina raó la sexualitat és encara un tema tabú –especialment per a les xiques–, i per què es viu com una competició esportiva on l’objectiu és guanyar –especialment per als xics. La notícia diu que Espanya ha suspés en polítiques de salut sexual i reproductiva, i està en els darrers llocs d’entre 16 països de la UE.

I com que estic convençuda que ni la pastilleta d’Energisil, ni cap altra, ens permetran recuperar l’assignatura suspesa, torne un any més a bregar perquè l’educació sexual a l’escola siga un fet, i perquè les karícies esborren les violències que s’exergeixen en nom d’una normalitat que té de normal el que jo tinc de papessa de Roma.