1 d’oct. 2015

Fes-ho per mi

Aquesta era l’educació sexual que rebien les xiques durant el franquisme. A l’assignatura Economía Doméstica, se’ls deien aquestes coses:

“Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar.

Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte…” 

                               (Economía doméstica para bachillerato y magisterio, Sección femenina, 1958.)

La llei educativa de 1938 establia que les assignatures que havien d’estudiar les xiques eren: Formación Político-Social, Música, Labores, Cocina, Economía doméstica y Educación Física.


Aquestes frases són d’adolescents actuals:
  • “Jo no m’enrotlle amb una tia sense depilar” (xic)
  • “No li puc demanar el que m’agrada perquè pensarà que sóc un poquet “guarra”.” (xica)
  • “Jo no em masturbe; jo tinc qui em masturbe.” (xic)
  • “Fingisc els orgasmes perquè no se senta malament, pobret!” (xica)
  • “No m’agrada el meu cos. Em trobe gorda. Així és difícil gaudir de la sexualitat.” (xica)
  • “Si et pilla una escalfada i no tens condons, doncs ho fas sense.” (xic)
  • “Si vol fer-ho, que pose casa; jo en un cotxe, no ho pense fer.” (xica)
  • “Els xics tenen la pitjor part en el sexe perquè han de fer tota la faena. Elles es queden parades i au!” (xic)
  • “Si li dic que es pose el condó, s’enfada. I per no discutir...” (xica)
  • “Jo ja ho sé tot del sexe; no necessite cap classe” (xic)
  • “Ho fem sense condó perquè amb la gometa no se li empina” (xica)
  • “Si jo tinc ganes i ella no, doncs que ho faça per mi” (xic)
Han canviat molt les coses?

21 comentaris:

Jaume Marston i Diego Thomson ha dit...

Bon dia,

Després de llegir aquesta entrada, ens hem vist obligats a comentar i no a soles perquè siga obligat sinó perquè n'hi han moltes coses que cal revisar. Abans de rebre contestacions prematures de persones ofeses, volem demanar que es llisca tot el comentari de manera objectiva.

En primer lloc, caldria dir que aquest article de l'època franquista és una barbàrie contra la imatge de la dona, ja que no se li pot demanar que a soles faja gaudir al seu home en tots els sentits. No pot estar cada dia pendent de si en les seues relacions sexuals, el seu home és el que més està gaudint, como diu en la frase «Si tu marido sugiere la unión, [...] ten siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer.” Tampoc pot estar sempre als seus servicis i oferint-li tot en tot moment, si una dona vol fer-ho perquè li agrada, que ho faja però si ho ha de fer per una llei (o siga, obligada) i sense que ella vulga, és injust. Si un home no té la obligació de fer-ho, una dona tampoc.

Per una altra banda, voldríem oposar-nos al que el text anomena «frases d'adolescents actuals», és cert que n'hi ha una part dels adolescents que és molt retrògrada i de pensaments antiquíssims però també es veritat que n'hi ha una gran part dels adolescents (tant xics com xiques) que estàn lluitant contra el franquisme i la misogínia des de fa molt de temps i és injust que a vegades, a tots els adolescents ens fiquen al mateix sac. Per posar un exemple, el meu company i jo MAI hem utilitzat una frase com les que es mostren a l'entrada.

En conclusió, hauríem de llevar l'idea de que sempre l'home intenta anihilar la figura de la dona, cosa que es molt discriminatòria i injusta per a qui no ho fa i lluita per la igualtat. Fer-ho per nosaltres, els adolescents exclosos de l'entrada, no jutgeu així a tots.

Un comiat.

Abel i Ali Goldman ha dit...

Bon dia,

Hui anem a parlar de la educació sexual que hi ha a Espanya, anem a donar també la nostra opinió sobre aquest tema.

Del primer que anem a parlar serà de l'educació que rebien les dones al 1938, eren lleis molt botges.
Eixes lleis posaven al home i al seu plaer davant de les necessitats de la dona com a persona que era. Com pot ser que la dona tinga que ficar-se '' rulos'' o qualsevol producte de bellesa després de que l'home estiga dormint per a que no siga xocant per a ell. També que la dona haja de tindre submissió davant els desitjos sexuals de l'home i els seus estranys gustos. Tot allò deixa a la dona en una posició de obediència.

En un altre un punt tractarem les frases que es diuen als nostres dies. En primera instancia parlarem de la frase “Jo no m’enrotlle amb una tia sense depilar”, aquesta frase fa referència a quan les dones tenien que fer el que l'home els diguera respecte a la seua aparença, es el mateix que quan un xic li diu a la seua novia el que ha de posar-se perquè va molt fresca o pareix una '' guarra''. En una altra frase“Fingisc els orgasmes perquè no se senta malament, pobret!” fa referència el que li ensenyaven a les classes de educació domestica a les xiques on tenien que fer el que pugeren per complaure al seu marit.

En definitiva totes aquestes frases venen de l'educació que es va donar durant el franquisme i va crear unes bases de relacions entre l'home i la dona, on ella te que fer el millor per el xic sense pensar en ella on el seu plaer.

Amb resposta a la ultima pregunta pensem que les coses no han canviat gens ni miqueta, és mantenen les mateixes bases encara que la cosa va avançant poc a poc.

Un comiat.

Andrea Kent i Laura Becker ha dit...

Bon dia,

Hui voldríem comentar aquest entrada perquè ens pareix denigrant per a les dones que en la actualitat se les tracte com a joguets al igual que en el franquisme, cosa que és intolerable.

Ens pareix una barbaritat allò de que la dóna tinga que ser l'encarregada de fer les tasques domèstiques, alçar-se per a fer-li el desdejuni al seu home i complaure'l en els seus desitjos sexuals, siguen del tipus que siguen i vulga o no ella. La dóna dels anys 50 i 60 vivia esclavitzada i dominada per l'home en tots els aspectes possibles cosa que ens pareix demenciable, ja que la dóna es pot valdre per si soles i no té que dependre de ninguna persona i menys de homes amb aquest tipus tan masclista de pensaments.
El problema de tot açó és que a l'actualitat continuen molt presents aquests rols damunt de les dónes i molts xics segueixen pensant que som nosaltres les que tenim que cuidar dels xiquets, fer les tasques de casa i cuidar de ells, cosa que estant al segle XXI amb tots els avanços tecnològics, de mèdicina etc és una botxeria i una cosa que hauría de cambiar ja perquè estem fartes de que ens utilitzen fer a tot i nos ens valoren per com són si no, pel que tenim baix.

Nosaltres, per a finalitzar aquest comentari, ens agradaria dir que una parella no és soles sexe si no, que es tenen que complaure els dos mutuament, CONTINUARÀ...

Ilina i Mireia ha dit...

Bon dia,
Hui anem a comentar l'entrada que tracta sobre l'educació sexual que rebien les dones en el anys 1958 i les assignatures masclistes que es donaven als instituts.

Al començament de l'entrada fa referència a les «normes» que ensenyaven a les dones en l'assignatura d'economia domestica i se podrien resumir a que hi ha que fer tot el que ells manen per a que no s'enfaden i per a que no es creguen que una dona no complix amb les seues «responsabilitats de dona», però està bé açò de tindre una assignatura que et fa de menys en la societat? En aquesta assignatura ensenyaven valors que una dona podria aprendre a casa o al carrer i no li feia falta tindre-la a l'escola.

En la segona part del text podem observar unes frases que hui en dia podem reconéixer en la societat, sobre tot en la joventut. Aquestes frases fan referència, una vegada més, a que l'home està per damunt de la dona i ella és només un objecte sexual. En aquestes frases intenten destacar el «prototip» de les xiques i dels xics, com per exemple que les dones no puguen gaudir quan i com elles volen i tenen que fer-ho quan els hòmens diuen «ara».

Per a començar, ens pareix vergonyós el fet de que una dona haja d'estar a disposició de l'home quan ell vulga, les 24 hores del dia, per a complir els seus desitjos i les seues necessitats i tinguen que deixar-se els seus valors de costat per ells. També pensem que, una dona és prou autònoma per a prendre les seues pròpies decisions, sense tenir por a les reaccions masculines. Ja n'hi ha prou d'aquestos prototips mentira, les dones també tenen dret a ser respectades i a prendre les seues decisions.

Izan Becker ha dit...

Aquest tema es bastant interesant. Al text posa que entre els anys 1950 i 1960 les dones teníen unes classes especials per a que aprengueren a fer el que abans "a soles era de xiques", en fí, una bobada perquè tant ara com abans els homes perfectament podríen cuinar,fer feina a casa etc.
A mi això que es feia abans de que els homes podíen fer coses que les dones no i viceversa em pareix fatal,en la meua casa tant el meu pare com la meua mare cuinen posen llavaores,renten la vaixella,freguen,barren...
Després hi han comentaris que no m'han cuadrat molt, com per eixemple això de que si no tenen condons a fan sense ells, em pareix una irresponsabilitat per la seua banda, perque amb protecció pot fallar qualsevol cosa,pues sense...Lo de "jo no m'enrrotlle amb una xica sense depilar...no entenc perquè no, no té rès roin en que una xica no se depile,encara que ara cuasi tot el mòn ho fa. Altra frese com per exemple "si li dic que se pose un condó s'enfada i per no discutir" no entenc perquè el xic s'enfada, clar que a ell li donara lo mateix perquè per a ell no hi ha consequencien,però per a la xica si,pot quedar-se enbarassada o pot haver-hi la possibilitat de que agafe alguna infecció o enfermetat.
Jo pense que cap de els dos exemples que hi han al text estàn correctes,ni el de els anys 1950/1960 ni el actual, els dos tenen coses sense sentit.

Yasmina Concepción i Livana Becker ha dit...

Bon dia, som Yasmina i Livana,
hem llegit l'article «fes-ho per mi», i ens sembla vergonyós que existiren aquestes assignatures i més que només ho donaren les dones, ja que això només ajudava a que hi haguera una societat molt més masclista i conservadora. Però el que més ens indigna; és aquesta inferioritat que tenien les dones, tenint de complaure a l'home abans de res, encara que ella no ho volguera. Què és això de: ''accede humildemente'', ''su satisfacción es más importante que la de una mujer'', ''se obediente y no te quejes'', etc.?! El franquisme no té ni cap ni peus ... Per què la dona són menys?, En fi ...

Ara és veritat que vivim en una societat menys masclista (gràcies a la lluita), però els comentaris sobre el sexe moltes vegades segueixen sent-ho, almenys en els adolescents, ja que segueixen insinuant que la dona ha d'estar guapa, depilada, prima i fingir orgasmes per tenir relacions amb l'home. Però el que més ens ha sorprendut d'aquests comentaris és el poc que ens respectem com a dones, pensant que ens voldran més per fer el que ell vullga com en aquest exemple: "Si li dic que es posi el condó, s 'enfada . I per no discutir ... ". I també la poca coherència que tenen alguns nois a l'hora de dir aquests comentaris: "Si jo tinc ganes i ella no, doncs que ho faci per mi". Perdona? No som un objecte, no tenim per què ser submises de ningú, tenim dret a fer el que vulguem i no el que ells volen.


Però una cosa que em observat en molta gent, és que la dona, avui dia també incita molt al masclisme, ja que moltes vegades són elles les que es fan submises, fent el que la seua parella li diu, sense debatre res, o fent-ho de manera automàtica ja que pensen que així no poden sortir al carrer perquè la seua parella no vol que la miren. O directament, fent comentaris masclistes com en els exemples de l'article, que ens deixen per debaix de l'home.

És injust, però és així, i si volem igualtat hem de col•laborar tant homes com dones perquè les coses canvien, la dona no és menys que l'home, i NO, no hem de complaure sexualment, ni de cap altra manera, ja que l'home no mana ni predomina en una relació.

Ara el que volem es que ho facen per nosaltres, volem el canvi, volem la igualtat absoluta, i la volem ja!

Iris rainbow i Eva Campoamor ha dit...

Bon dia,som Iris i Eva

Hem elegit aquest text perquè ens pareix interessant i pensem que aquesta assignatura que tenien les xiques en l'etapa del franquisme anomenada Economia Domèstica en realitat no era una assignatura que ensenyara coses útils per a la vida, sinó que les ensenyaven a ser com ells volien que foren.

Però ja no és només per les coses que les ensenyaven,que ara les comentarem,sinó pel fet de que aquesta assignatura fora només per a xiques ja era una «introducció» cap al món del masclisme.

Ara analitzem detalladament les coses que aprenien les xiques com per exemple : «Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ja que eso podria resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.” Des de quan anar a dormir es raó per arreglar-te? Nosaltres mai ens maquillem ni ens maquillarem per anar al llit encara que algú ens obligara , perquè es una bovada!Perquè l'única raó per que feien això era per agradar al seu home i no molestar-lo.

I l'altra es: “Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes”

Continuarà...

Vera Cambrils i Anna Mozzoni ha dit...

Bon dia,

Nosaltres hem escollit aquesta entrada perquè ens semblava interessant comentar la suposada “evolució” en igualtat i sexualitat que ha hagut en Espanya i, a més, recolzar algunes idees que els nostres companys ens han mostrat al seus comentaris.

Bé, parlem del franquisme. Per a poder donar una opinió més àmplia ens hem informat més de la situació de la dona en aquesta dictadura. Aquesta, va establir immediatament una sèrie de mesures destinades a reposicionar a la dona en una situació de sotmetiment. Es va suprimir l'escola mixta, es va «alliberar» a la dona casada «del taller i de la fàbrica», se'ls va prohibir l'accés a l'exercici de professions liberals i altres ocupacions dins de la funció pública, es va derogar la llei del matrimoni civil i la llei de divorci amb efectes retroactius, es va penalitzar l'avortament, l'adulteri i el concubinat.

També es va incrementar la majoria d'edat als 25 anys, obligant la dona jove a romandre en la llar paterna fins al moment de casar-se o entrar en un convent. Amb tot això es va consolidar un model de família en què a la dona li va correspondre el rol d'esposa i mare, i per tant, entre les seues funcions estava la d'educar als fills en la fe cristiana i en la doctrina falangista, i ser el refugi i descans del marit.

Vaja amb el “tío Paco”. Aquestes són les úniques paraules que ens ixen després d’haver llegit tot açò. Per a què esclaus si ens tenien per al que volien? No érem persones sinó sers subordinats.

I no suficient amb açò, l’assignatura Economia Domèstica. El missatge era clar: ni veu ni vot. Ens pareix molt injusta la situació que les nostres avantpassades van tindre que suportar i agraïm que aquesta situació s’haja acabat perquè... És així, no?

Actualment vivim en un sistema democràtic i la situació ha canviat molt des d’aquell moment: podem pensar, podem decidir i podem ser persones, encara que el sistema patriarcal ens ha deixat una ferida molt gran que encara no s’acaba de curar.

Als corredors, al carrer, als anuncis, en les paraules d’algun conegut encara s’aprecien pinzellades (bé fines, bé molt grosses) de masclisme, i és la nostra obligació de fer-ho canviar i no quedar-nos tan sols amb els conceptes. No fem prou quedant-nos amb el significat del concepte “lluita per la igualtat”, ens cal molta pràctica.

Respecte al que han dit Jaume Marston i Diego Thomson estem totalment d’acord. És cert que, malauradament, hi ha un sector adolescent que encara és molt retrògrada i masclista, tant xics com xiques però no podem generalitzar. Molts hem tingut la sort de tindre professors, pares, amics, classes i un blog tant bo com aquest per a conscienciar-nos d’aquests temes i refermar-nos.

Si no t’agrada el teu cos, busquem-ne la manera d’estimar-lo. Si ens agraden tindre fantasies, fem per complir-les amb el respecte i l’autorització d’ambdues parts. Si no li agrada el preservatiu, no ens callem i diem que no. Si no se li empina amb la gometa, que busque una solució.

Com diu l’entrada “una tassa de té?”, “Mi cuerpo es mío y tengo derecho a decidir qué hacer con él, cómo vestirme, como mostrarme…; Tengo derecho a ocupar el espacio público; Tengo derecho a vivir sin violencia; Tengo derecho al placer; Mi sexo es mío...”.

Rosa Sanchis ha dit...

En referència al comentari de Jaume i de Diego i quan diuen:

“En conclusió, hauríem de llevar l'idea de que sempre l'home intenta anihilar la figura de la dona, cosa que es molt discriminatòria i injusta per a qui no ho fa i lluita per la igualtat. Fer-ho per nosaltres, els adolescents exclosos de l'entrada, no jutgeu així a tots.”

Hola Diego i Jaume, efectivament no tots els joves pensen igual; però una gran part d'ells sí. Per això aquestes frases estan destacades, ja que representen una part important dels pensaments de joves que mantenen idees del passat. Dit això, la diana de la vostra (i meua) queixa, hauria d'anar cap als xics joves que no són igualitaris i que es resisteixen al canvi; no cap a les persones que lluiten per visibilitzar la desigualtat. Tingueu en compte que el masclisme s'alimenta del que pensen els iguals, especialment els altres hòmens. Per això és molt potent que vosaltres, com a xics igualitaris, mostreu el vostre desacord amb ells. Aquesta és la manera més eficaç d'eradicar el masclisme, molt més que mil entrades que jo puga fer. Per això us anime a encarar-vos a aquestos xics que encara són masclistes per a dir-los que són una vergonya del passat i que haurien de deixar de banda una masculinitat tòxica que contamina.
Una abraçada

Andrea Zetkin i Carmen Watson ha dit...

Com podeu observar l'entrada està constituïda per una sèrie de frases que evidentment degraden la sexualitat. Nosaltres ens hem decidit a aportar algunes també.

“ TE DICE YO TE QUIERO, Y PIENSA, ME LA FOLLARÍA” .
“ LOS BESOS Y LOS TE QUIERO FUERA DE UNA RELACIÓN DE PAREJA, SON PARA QUE SE SIENTA COMO UNA PRINCESA MIENTRAS LA TRATAS COMO UNA PUTA”.

Frases com ara aquesta “Jo no m’enrotlle amb una tia sense depilar” es tornen al cap, algunes altres expressions com « un coño bien depilado, es un coño bien follado». Al nostre entendre fan de la dona una "realitat" (persona o objecte) que es pot classificar. Dóna a entendre l'obligació que té la dona d'arreglar-se per a l'home. I el més trist és parar-se a preguntar-se d'on sorgeix aquest pensament i adonar-se compte que jóvens entre 16 i 20 anys o han sigut educats, se'ls ha inculcat o han desenrotllat ells mateixos, en la seua manera de pensar, vestigis del franquisme.

D'aquest pensament que la dona ha d'arreglar-se per a l'home sorgeix la major part dels complexos, ja que si "Si has d'aplicar-te crema facial o rulons per al cabell, espera fins que ell estiga adormit, ja que això podria resultar xocant”. Les persones que per constitució no aconsegueixen el prototip físic que s'espera d'una dona atractiva, és normal que creuen que no puguen gaudir de la seua sexualitat, ja que, qui va a voler-se a costar amb elles? És per allò que moltes accepten qualsevol petició sexual, des de fer-ho sense condó a qualsevol tipus d'intimitats. Frases com aquestes ens diuen que no ens equivoquem:

“No m’agrada el meu cos. Em trobe gorda. Així és difícil gaudir de la sexualitat.”
“Si li dic que es pose el condó, s’enfada. I per no discutir...”

Tornant a les frases seleccionades, pensem que alguns adolescents, no tots, solen utilitzar oracions com aquestes, però nosaltres anem a fer una reflexió sobre aquestes i us animen al fet que participeu o reflexioneu:

“No li puc demanar el que m’agrada perquè pensarà que sóc un poquet “guarra”. ”: Primer, ell pot demanar-te’n coses i tu no? Doncs si per fer alguna cosa que t’agrada és ser una “guarra”, ell també ho és. Pensem que en qualsevol parella cal tindre una comunicació, siga sexual o no; ja que després feu coses i no t’agraden ell pensa que si el gaudeix i tu no i després tornem al mateix, “ell arriba i jo mai ho faig”.

Andrea Zetkin i Carmen Watson ha dit...

“Jo no em masturbe; jo tinc qui em masturbe.”: Aquesta frase ens ha fet gràcia perquè és totalment “machista”, escolta, estàs insinuant que la teua parella et masturba? Si, no? Doncs la traducció és, la meua parella em fa tot el que vulga és la meua esclava sexual. NO. CAP dona som un objecte sexual o servim per fer als hòmens coses, AMBDUES parts poden experimentar coses JUNTS, no sempre ha de ser la dona qui faça. Per què no és al revés?, perquè l’home no fa? Tal vegada per què a “l’oncle Paco” (Franco) no li venia de gust fer coses a la seua dona o no li agradava prou.

“Ho fem sense condó perquè amb la gometa no se li empina” “Jo ja ho sé tot del sexe; no necessite cap classe” Ens hem detingut a pensar aquesta frase, i ens ha fet un poc de vergonya; després d’algunes classes rebudes d’educació sexual, pensàvem que el condó es ficava una vegada el penis ja estava empinat, en fi. En la segona ens pareix bé que una persona sàpiga moltes coses sobre el sexe, però la nostra pregunta és, és sexòleg? Ha estudiat sobre aquest plaer o activitat preescolar, pree treballar? Per què si no ho és o no ha estudiat és un il·lús, en cara li queda coses per aprendre, aquest no podria ser un filòsof, no té curiositat per conéixer més.

“Si et pilla una escalfada i no tens condons, doncs ho fas sense.” I per concloure en aquests temes, tornem a les classes rebudes, sense condó pots agafar infeccions, "aqui te pillo, aqui te mato" està "bé" amb la teua parella que portes a la millor més de 5 anys i ja tens una confiança per a saber que no té cap infecció o malaltia de transmissió sexual, però per a una nit o per un rotllo, per prevenir (sempre ha de ser així, però bo) condó. A més a més, també per evitar ser pare i mare abans de temps.

“Si vol fer-ho que pose casa, jo en un cotxe, no ho pense fer”. Aqueixa és l'única condició? Si ho diu, és per què li l'han oferit, fa plantejar-nos fins que punt ha deixat de tenir un valor el sexe (més enllà de qualsevol creença).

“Els xics tenen la pitjor part del sexe perquè han de fer tota la faena, elles es queden parades i au!” . L'home ho fa tot? Serà perquè no ens deixen. En el franquisme hi havia dues opinions: 1) la dona es queda quieta i l'home fa el que vulgues. 2) la dona fa el que l'home li demana. El que significa la frase és que l'home ens fa submises, que ens és igual fins que punt ens falten al respecte amb determinades situacions sexuals o que som nosaltres, les que permetem ser usades com un "pou" sense gaudir?

“Si jo tinc ganes i ella no, doncs que ho faça per mi”. Fingisc els orgasmes perquè no se senta malament, pobret!” I per finalitzat, els prestigis del Franquisme, l'home gaudeix, i la dona no. No cal fingir res, i no s'ha de fer res que no t'abelleix fer, tant sigues home o dona.

La nostra conclusió és: 40 anys de franquisme. 40 anys de conseqüències. Un comiat.

Iris Rainbow i Eva Campoamor ha dit...

Bon dia,

Hem elegit aquest text perquè ens pareix interessant i pensem que aquesta assignatura que tenien les xiques en l'etapa del franquisme anomenada Economia Domèstica en realitat no era una assignatura que ensenyara coses útils per a la vida, sinó que les ensenyaven a ser com ells volien que foren.
Però ja no és només per les coses que les ensenyaven,que ara les comentarem,sinó pel fet de que aquesta assignatura fora només per a xiques ja era una «introducció» cap al món del masclisme.

Ara analitzem detalladament les coses que aprenien les xiques com per exemple : «Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ja que eso podria resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.” Des de quan anar a dormir es raó per arreglar-te? Nosaltres mai ens maquillem ni ens maquillarem per anar al llit encara que algú ens obligara , perquè es una bovada!Perquè l'única raó per que feien això era per agradar al seu home i no molestar-lo.

I l'altra es: “Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes”.Nosaltres creiem que el cos es nostre i no li perteneix a ningú , a cap dona li tenen que dir ningú el que ha de fer, ja que es podria dir que és una violació i si un home vol satisfer la seua necessitat sexual té que esperar a que la seua dona vulga o recurrir a altres formes.

En relació a aquesta primera part de l'entrada volem dir un altra vegada que ens pareix horrible i no deixarem de dir-lo, perquè simplement no té ni cap ni peus que professor qualificats lis ensenyaren este tipus de normes per a viure, com si fora de vida o mort fer eixes coses. Tenint altres assignatures més importants, van decidir que les xiques tenien que aprendre a ser unes bones ames de casa i bones dones per al seu futur home.

La pregunta final de si Han canviat moltes coses,pensem que pot ser la mentalitat d'algunes persones no ha canviat i això es demostra en les frases que estan de exemple. No obstant això,també opinem que no tot el món pensa igual i que hi han diferents opinions, només hi ha que diferenciar entre la gent la qual la seua mentalitat ha evolucionat i entre la que no. També depèn de la educació que ha rebut cada persona i les influencies del seu entorn.

Personalment ,nosaltres hem escoltat més coses bones que males, com per exemple: «si no tens ganes no ho fem,tranquil•la.» i no tenim problemes amb la nostra parella. Això vol dir que tenim esperances de que el món canvie en relació als temes amorosos. Som conscients de que encara hi han dones que en compte de gaudir amb la seua parella ho passen molt malament i volíem aconsellar-les que...millor estar soles que mal acompanyades.

Laura Becker i Andrea Kent ha dit...

Bon dia,

Hui voldríem comentar aquest entrada perquè ens pareix denigrant per a les dones que en la actualitat se les tracte com a joguets al igual que en el franquisme, cosa que és intolerable.

Ens pareix una barbaritat allò de que la dóna tinga que ser l'encarregada de fer les tasques domèstiques, alçar-se per a fer-li el desdejuni al seu home i complaure'l en els seus desitjos sexuals, siguen del tipus que siguen i vulga o no ella. La dóna dels anys 50 i 60 vivia esclavitzada i dominada per l'home en tots els aspectes possibles cosa que ens pareix demenciable, ja que la dóna es pot valdre per si soles i no té que dependre de ninguna persona i menys de homes amb aquest tipus tan masclista de pensaments.
El problema de tot açó és que a l'actualitat continuen molt presents aquests rols damunt de les dónes i molts xics segueixen pensant que som nosaltres les que tenim que cuidar dels xiquets, fer les tasques de casa i cuidar de ells, cosa que estant al segle XXI amb tots els avanços tecnològics, de mèdicina etc és una botxeria i una cosa que hauría de cambiar ja perquè estem fartes de que ens utilitzen fer a tot i nos ens valoren per com són si no, pel que tenim baix.
També ens agradaria dir, que en l'entrada es generalitza massa amb els homes, perquè realment un poc les coses si han cambiat, i ja no tots ells pensen igual ni actuen igual, si no, que la societat en part ha evolucionat i els homes ja s'encarreguen també dels xiquets, o de les tasques de la llar per exemple, cosa que ens alegra molt perquè si foren tots així tot per al món de les dónes sería ben diferent.

Nosaltres, per a finalitzar aquest comentari, ens agradaria dir que una parella no és soles sexe si no, que es tenen que complaure els dos mutuament, fer coses conjuntament i que la relació siga beneficiosa en tots els aspectes per als dos perquè si no, no són una parella realment, així que a partir de hui que tots els homes fagen el menjar a casa i que les dónes també tinguen el dret de fer el que vulguen sense seguir aquest model franquista que... Ja ha passat de moda!

Un comiat.

Angela Becker ha dit...

Bona vesprada a tots i totes.

He escollit aquest tema, ja que em pareix excessiu el masclisme o el franquisme en aquesta entrada. L'educació sexual que rebien les xiques en l'assignatura d'Economia domèstica durant l'època de Franco és molt masclista. La veritat és que no entenc com les dones es podien sotmetre d'aquesta manera als homes. A la millor perquè en aquella època hi era normal que l'home se superposara a la dona, però al segle XXI? Vinga va, això no es pot permetre. Les dones som iguals que els homes en tots els aspectes.

Aquesta entrada es basa principalment en el masclisme que existia durant la dictadura de Francisco Franco. Una de les lleis que més m'ha impactat ha sigut: "Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer". Això dóna a entendre que l'opinió o el desig de l'home sempre tindrà més importància que el de la dona, ja que aquesta ha de servir el seu home en tot el que ell vulga. Però això no és veritat, la dona està en el seu dret d'accedir a fer l'acte sexual o qualsevol cosa sempre que ella vulga i mai obligada pel seu home.

Vaig a concloure aquesta entrada amb la meua opinió sobre aquest tema. Moltes dones estem fartes dels típics homes que es creuen millor que la dona. La pura veritat és que totes i cada una de les dones hem de tindre els mateixos drets que els homes, i mai hem de fer l'acte sexual per obligació.

Alejandra Beker ha dit...

Bon día.

He escollit aquest tema perque me pareix un poc denigrant per a la dona. Jo no entenc això de «Fes-ho per mi», per que ho hem de fer per ells? És una obligació? Les dones hem d'aprendre a dir que no i el homes han d'entendre que si no volen no ho han de fer per ningú.

Aleshores, si ells volen dormir hi ha que deixar-los dormir, si ells volen sexe hi ha que tindre sexe encara que les dones no vulguen. Es un un poc masclista no?

Les frases que he llegit dels adolescents me pareix impactant, com poden ser tan superficials? Les dones fingixen per ha que el home no es senta «mal» però ells no fingixen res. I com que no es per gaudir de la sexualitat per sobrepès? Lo important no es el físic, tens que agradar-te de la manera que sigues, ja que delegada, amb sobre pes, alta, baixa... perque al fi i al cap es el nostre cos.

Moltes xics s'enfaden perque les xiques li diguen que es pose el condó i elles per no discutir ho deixen passar, però no se donen conter que poden agafar una malaltia , una infecció, o quedar-se embarassades.

Xiques, teniu que fer-ho perque vosaltres tingueu ganes no per complir als homes.

Tania Becker ha dit...

Bon dia.

Vaig a comentar l'entrada de «Fes-ho per mi» i en primer lloc tinc que dir que em pareix intolerable l'educació sexual que rebien les xiques durant el franquisme, però em pareix més fort encara que les coses, al segle vint-i-u no han canviat massa.

L'assignatura economía doméstica em pareix tan masclista... no hi ha dret a que tractaren de aqueixa manera a les xiques ni que les donaren aqueixa educació. Pense que elles acabaven acostumant-se a fer les cosses que lis deien i no es valoraven res de res. Una dona te els mateixos drets que un home de gaudir del sexe i de que la tracten be i no te perquè ser esclava de ningú i menys perquè ho pose a uns papers franquistes.

A mi, com a dona que soc, aquesta entrada hem fa molt de mal i hem fa pensar en com poden existir persones d'aquest tipus, que tingueren el valor de discriminar a les dones d'aquesta manera.
Més hem fa mal que moltes cosses d'aquestes siguen presents, però per sort, ja no tots els homes son d'aquesta manera ni es comporten així i estan lluitant contra el masclisme ajudant-nos a les dones.

Maria Claramunt ha dit...

Vaig a comentar aquesta entrada perque em pareix molt mal que es tracte a les dones com joguets.

Pense que es vergonyós que ha dia de hui seguisquen haguent persones que pensen que les dones son les encarregades de fer les coses de casa, ja que la dona no ha de complaure els desitjos de l’home.
El problema de tot acò es la la societat en la que vivim, amb tants avanços de tot, i en açò seguim tan retrasats.

Per altre costat, dir que una parella no es només sexe, han de complaures mutuament i la relació ha de ser beneficiosa per als dos, l’epoca franquista ja ha passat.
En ple segle XXI, hem de canviar aquesta societat.

Gabriela Wolf ha dit...

Bon dia.
He triat aquesta entrada perquè em pareix qu en molts aspectes no ha canviat.
Molts xics continuen sent educats d'eixa manera, pensen que és una cosa normal tractar a les xiques com si foren un "ser inferior" o com si elles tingueren tot el que ells diuen. Aixó causa molts problemes ja siga entre jovens o entre persones adultes, com la violència de génere.
També moltes religions tenen una basa masclista com és el Islam. En països com Aràbia Saudí les dones no poden conduir, és un religió que accepta la violència de l'home a la dona.
En conclusió encara que hem avançat molt, tenim moltes coses que canviar.
1ºbachB

A.R. Wollstonecraft i Sab ha dit...

Bon dia,

anem a comentar aquesta entrada que tracta de l'educació que rebien les xiques durant el franquisme en la que en assignatures com Economia Doméstica s'els deien coses com: “Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama…ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche”, “Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer.” etc.
Actualment , hi ha comportaments molt similars als del franquisme, tant entre adolescents com entre adults, i aixó podem veure-ho en els comentaris que apareixen en l'entrada com: “jo no em masturbe, jo tinc qui em masturbe.”(xic), “Fingisc els orgasmes perquè no se senta malament, pobret!” (xica), etc.

A nosaltres, com xiques que som, ens sembla molt fort que aquests comportaments siguen estant presents en la societat de avui en dia ja que es suposa que hem avançat en quant a aquestes temes , peró després de llegir aquesta entrada hem arrivat a la conclusió de que solament hem canviat aparentment ja que es veritat que més d'una vegada hem sentit parlar d'aquesta manera tant a les xics com a les xiques i lo pitjor es que hi han xiques que veuen normals aquests comportaments i comentaris tan maxistes.

Una salutació.10.10.15

Jesus Campoamor ha dit...

A aquesta entrada anomenada «Fes-ho per mi» tracta de com veiem normal que la sexualitat siga un tema totalment masclista, on l’únic propòsit és el plaer per xic i on la xica ha de fer sempre el que ell vulga per evitar que s’enfade o que ha de complaure a la seua parella sempre, com si la dona fora un objecte fet per complir una determinada acció sense més, oblidant que les relacions entre persones han de ser lliures, conscients i en igualtat.

Pense que cada vegada més la societat obliga a les persones amb parella a actuar d'una determinada manera, com si tens nuvi, no pots vestir com vulgues perquè ell pot pensar qualsevol cosa, o que has de perdre la virginitat si ja portes diversos mesos amb la teua parella en compte de fer-ho quan estigues-hi preparat o preparada.

A més a més de l'estereotip que un xic no s’ha de depilar i una xica ha de fer-ho per no paréixer una «masclot» o que si s’han de mantenir relacions sexuals amb preservatiu només quan el xic ho diu, que em pareix un tema a banda per fer milions de comentaris i d’entrades, trobe que per ser reialment un home, la dona ha de sentir molt de plaer per demostrar que ets un home feroç, per quan cal aprendre coses tan bàsiques com que el plaer màxim d’una dona no ets al coit vaginal, ells no volen escoltar perquè ja ho saben tot.

En conclusió, vivim una sexualitat masclista on l'objectiu principal no és altre que complaure a l'home.
AÇÒ HA DE CANVIAR! JO EM SUME A UNA SEXUALITAT LLIURE I IGUALITÀRIA!

Helena Campoamor 1 Arts ha dit...

Aquesta entrada ens proposa un fragment de l’assignatura “Economía Doméstica” de l’època franquista. Em resulta increïble com en tan poc temps hem pogut canviar, encara que queden moltes coses per millorar, com moltes de les distintes conductes masclistes i violentes que encara hi ha.

Actualment tot el que proposa el fragment ens pareix una barbaritat, a més a més d’una conducta masclista. Està clar que des de sempre la societat ha sigut masclista i que el paper de la dona fins no fa tant era irrellevant, com podem veure en l’entrada quan diu, per exemple, “su satisfacción es más importante que la de una mujer” i més. Tot aquest és un reflex d’una societat retrògrada i discriminatòria en la qual les dones no tenen ni dret al plaer ni a viure tranquil•les, ja que sempre han d'estar alerta i estar més que decents i presentes exclusivament per al seu marit.

Hui en dia han canviat moltes coses. Tots en la nostra societat sabem que el plaer no és a soles d'homes, nosaltres( les dones) ja sabem que tenim un paper molt important i que tenim els mateixos drets que els homes. Tanmateix, encara hi ha moltes coses que millorar i comentaris masclistes que s’han de tallar i deixar de fer com els que apareixen a l’entrada, per exemple “Si jo tinc ganes i ella no, doncs que ho faça per mi”. Fins i tot trobem cometaris masclistes que han fet algunes xiques com “No m’agrada el meu cos.Em torbe gorda. Així és difícil gaudir de la sexualitat”. Pense que és trist que una persona no es vulga a si mateixa, però que a més fomente el retrocés és pitjor.

Està clar que no totes les xiques i xics pensen d’una manera tan masclista com els exemples de l'entrada, però encara són massa. Pense que podem canviar més aquesta situació i que arribarà un moment en el qual no es faran aquests tipus de comentaris mai.