Magnífic projecte Niños vs. Moda (2015) de l'artista Yolanda Domínguez.
"Tots els anys les marques de moda llancen les seues campanyes per a promocionar les noves col·leccions. L'artista Yolanda Domínguez ha demanat a un grup de xiquets de 8 anys que descriguen el que veuen en algunes d'aquestes imatges i el resultat és revelador: elles estan malaltes, borratxes i mortes. Ells són superherois, caps i empresaris."
Ací tens alguns dels seus projectes anteriors, tots ben interessants:
- Accesibles y accesorias (2015)
- Pose nº 5 (2013)
- Poses (2011)
- Chica joven se ofrece (2009)
18 comentaris:
Bon dia,
Vivim en una societat masclista des de fa molt de temps, per no dir des de sempre i encara que molts diguen que el masclisme s'ha eradicat, que n'hi ha una minoria de gent masclista i que ja està quasi tot fet, que els masclistes que queden és impossible fer ver-los la utòpica igualtat... No, tot està per fer i tot és possible.
Tot està per fer i tot és possible, un missatge d'esperança optimista de Miquel Martí i Pol del que hauríem de assabentar-nos tots i no deixar passar coses com les que passen a aquestos spots del vídeo. Xiques pegant-se, xics per damunt d'això, xiques tirades pel piso, xics amb el pit per davant, xiques sent humiliades, xics amb tot el poder... M'agradaria veure en un temps dos xiques tirant al fem a un xic, xics «morts» o xiques per damunt dels xics del spot... El que hauria d'aparèixer en anuncis així, hauria de ser igualitari per a tots, ni els xics per damunt ni les xiques per damunt, o ambdós sexes en un lloc privilegiat, amb pose poderosa o ambdós sexes pel piso desmaiats... Sobretot perquè aquests anuncis després es publiquen i qualsevol pot vore-los i aprendre de aquesta nostra societat masclista.
No a soles en anuncis de moda passen aquestos fenòmens, sinó també en anuncis de fragàncies, de cotxes... S'ha de lluitar contra aquest mon publicitari masclista, encara que siga molt difícil. A banda, observem als xiquets donant-se compte del model «òptim» de dona; tota flaca, en els ossos, alta... Textualment: «Tiene el codo aquí ← y el hombro aquí →».
Tot està per fer i tot és possible.
Un comiat.
Bon dia,
aquest article mostra que la publicitat es molt sexista, ja que com podem observar, deixa a les dones com si estiguérem malaltes, borratxes i mortes; mentres que als homes els veiem com a empresaris, herois...
Pensem que aquestes coses fan que les dones sempre estem per baix de l'home, ja que a la dona en la publicitat eix com a una xica malalta i prima, ja que per alguna de les raons, això fa que es venda el producte, i com podem observar tot el món percebe que les dones per a ser guapes, han de estar massa primes, però també representen que estem en continues baralles i enfrontaments entre nosaltres. A diferencia dels homes que als anuncis estan ben vestits donant una bona imatge fins i tot, per al xics menuts que tant critiquen a les dones en els altres anuncis.
Per a nosaltres aquesta publicitat es enganyosa i sexista, i si no es fan vídeos com aquestos; la gent no se n'adona.
Un comiat.
Bon dia,
He escollit comentar aquesta entrada perquè m’ha cridat l’atenció com el masclisme i la moda, tots dos lligats, influeixen en la societat i els efectes secundaris que aquests comporten. A més, em sent en l’obligació de recolzar l’opinió que donen els xiquets als quals no els falta raó.
Parlaré, en primer lloc, dels prototips que ens proposa la moda: xiques altes, guapes, amb cabells llargs, pits grans i una primor pròpia dels esquelets. Vaja, sembla que si no eres Scarlett Johansson, Jennifer Lawrence o Megan Fox no vals res, ningú no t’estimarà. Ja pots suïcidar-te.
Aquestes paraules semblen prou cruels però aquest és un dels missatges ocults que el món publicitari i la moda ens dona. A dia de hui encara hi ha molta gent que creu que si vestim o adoptem els costums dels famosos o de gent important serem més guapos o destacarem més. Sembla imprescindible e inevitable que les persones copiem, s’ha convertit en quelcom normal. Pareix ser que no ens agrada ser diferents i estic totalment en contra d’açò perquè ningú no ens ha de dir com vestir, com parlar, com actuar, quins gustos tenir ni com ser.
Un altre dels efectes que té la moda, sobretot en els joves, són els trastorns alimentaris causats per:
•Haver sigut emprenyat o ridiculitzat basat en la seua talla o pes
•Definicions molt concretes de bellesa que inclouen només dones i hòmens amb certs pesos i figures
•Normes culturals que valoren a la gent basant-se en la seua aparença física i no a les seues qualitats i virtuts interna
Tu eres tu i jo sóc jo, Anna Mozzoni, una xiqueta de 16 anys amb la seua alçària, les seues corbes, les seues virtuts i els seus defectes. Una persona amb ganes de saber, ganes de ser diferent, de buscar-me i de trobar-me, de lluitar contra les injustícies quotidianes, de lluitar contra el masclisme i promulgar la igualtat.
Em sorprèn el comentari d’una xiqueta al vídeo: “Li preguntaria a la meua mare com podria ajudar-la?”. Si tenim les coses clares, per què canviem de pensar amb el temps? Per què ens deixem influenciar? Per què seguim els models que mai no havíem desitjat? Estic molt cansada del cànon utòpic tan allunyat de la realitat i tan propi del món imaginari que ens intenten col·locar.
A continuació faré referència a la part que correspon al masclisme, tan present i tant per eradicar en l’actualitat.
Per una banda tenim als nostres superherois tan masculinitzats: musculosos, aplicats, amb estudis, amb càrrecs, grans responsabilitats i cara de felicitat. Per l’altra trobem la fragilitat, la por, la necessitat, l’empipament, la drogodependència, la solitud i la dependència en si reencarnades en un cos fràgil, el nostre.
Sí senyores, hui dia 9 d’octubre de 2015, en ple segle XXI som essers superiors i el pitjor de tot és que entre tots, homes i dones, ho consentim. Si no li fem front, com podrem eradicar d’una vegada el masclisme? Tinc ganes de veure més executives i més homes portant tacons; tinc ganes de què tot el món tinga l'oportunitat i puga gaudir d'un mateix rol, igualitari i gens sexista.
Com molt bé ha concluit el meu company Jaume Marston i va dir al seu dia Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. Canviem-ne un poc el món, que tot és possible.
Irene i Vera Cambrils han dit…
Bon dia,
Anem a comentar aquesta entrada, perquè ens a paregut una forma molt bona per a començar el dia.
Vivim en una societat en la qual se'ns està mostrant a les xiques, com persones altes, molt guapes, primes fins que pareixen anorèxiques… però que si no eres d'aquesta forma ja no eres bonica, com em llegat a aquest punt? Si, mentres que als homes ens se lis està mostrant com caps, empresaris d'empreses súper importants o superherois, a diferència de les dones que se lis mostra com a persones borratxes, malaltes, tirades a terra…
En la nostra opinió pensem que aquest tipus de publicitat fa que sempre a la dona se li mostre que està per debaix de l´home.
Això fa que ara als adolescents ens avergonyim del nostre cos, som guapos, és igual si som alts, prims o grossos, si tenim el pèl llarg o curt, totes aquestes coses no haurien de importar tant, la qual cosa hem de fer és sentir-nos a gust amb el nostre cos, i fixar-nos en el que tenim a l’interior, les nostres qualitats.
Tenim ganes de podre ver en les fotos, en la vida real, a les dones treballant en importants carres, com a superheroïnes. Tenim ganes de què els homes no estiguen per damunt de les dones, que per fi tots tinga'm les mateixes oportunitats, que els homes no estiguen per damunt de les dones, que per fi hi haja igualtat i menys masclisme.
Per a concloure pensem que aquesta publicitat hauria d'acabar finalment.
Un comiat.
En aquest vídeo el que ens ha cridat la atenció a sigut les respostes dels xiquets i les imatges, els xiquets tenien 8 anys.
I responen en les imatges de les xiques que tenen fam, estan mortes, drogades, alcoholitzades...
I en canvi en les imatges dels xics eren herois, empresaris, jefes...
Nosaltres pensem que sempre les xiques estem menys valorades que els homes, per exemple quasi tots els superherois son homes, mentre que xiques ni hauran dos o tres.
La nostra conclusió es que les dones estem mes discriminades que els homes.
Vaig a comentar aquesta entrada tan masclista perquè la manera que influeixen els anuncis en el masclisme és impressionant.
La entrada tracta de que li posen uns anuncis de moda de homes i dones a uns xiquets i ells opinen sobre que els pareix i diuen que les dones van totes borratxes i dels homes diuen que són tots directors de empreses i admirables.
La meua opinió esque els xiquets diuen lo que veuen i lo que veuen es una societat plena de masclisme.
Bon dia,
Hem escollit aquesta entrada perquè ens ha cridat l’atenció la manera en la que reaccionen el xiquets davant d’aquestes campanyes de moda on participen tant xiques com xics. Per a fer aquest vídeo s'han utilitzat a xiquets de baixa edat per a poder mostrar la visió que tenen ells davant d'aquest problema social, el qual no es apreciat per les personen que no coneixen la realitat.
Per començar volem destacar el fet de que intenten mostrar-nos que el masclisme ja esta mes « eradicat» i en realitat no es així, i segueix formant part del nostre dia a dia. Encara que la dona ja apareix en certes campanyes publicitàries, l'home sempre ha tingut i tindrà un paper superior a la dona. Com podem vore en les imatges de les models que apareixen son interpretades molt malament, es a dir , menyspreades.
El que mes ens ha cridat l’atenció del vídeo, la manera en la que els xiquets menuts aprecien que el paper de la dona que hauria de ser igual que el del home, en tots els casos en que lis mostren a elles adonden una impressió de mals conductes, ja que intenten donar una imatge de la dona pèssima; tirada per terra, mortes, o donant sensació de drogoadictes.
Seguidament, volem fer reflexionar, tant a la societat com a les models que accepten fer aquestes campanyes, en les que s'inferioritza el paper de la dona, ja no soles en la publicitat, sinó que també en la societat, en la vida real.
Per a concluir, animem a totes les dones models a que no participen en aquest tipus de campanyes, per a intentar frenar aquesta visió de la dona. També volem fer reflexionar a tots aquells que volen i intenten utilitzar a la dona per a inferioritzar-la davant la societat. Volem fer-los pensar. Actuem firmement, que encara estem a temps!
Hola, tenim una visió de que ser model es símbol de perfeccion i no es aixi. Pense que la perfeccion no existís tot el mon tenim coses males. Les models totes estan del-gades i les xiques de hui en dia pensem que ser del-gades es perfeccion. Les xiques como els xics deixen de menjar per aprimar. Gracies a aixo podem tenir anèmia o alguna altra malaltia de alimentació. El mon preferisc un país on les primes son mejores que les mes rellenetes Les rellenetes y les primes tenen el mateix dret, no totes els model tenen que ser primes.
Bon dia...
Pense que les modes no hi són més que perfums, videojocs, etc. que avui estan «de moda» i demà ja no ho estan...que el masclisme és una pràctica horrorosa, que hauria d'haver-hi una llei que el prohibira...
Pense que aquests anuncis haurien de ser castigats... que no hi poden ser emesos a la televisió...
Pense que les dones no haurien de lluitar contra un/diversos homes pels seus drets... i també que no hauria d'haver res que promoga això.
I com diuen les parades de l'autobús de València:
-Si ho toleres, ho promous.
-Si ho denúncies, ajudes a detindre'l.
-Si t'aprofites, eres còmplice.
Gerard Paul
En aquest vídeo me han sorprengut les respostes dels xiquets:
els xiquets cuan lis ensaben les fotos de les dones deien que estaven mortes,borratxes que se morien de fam.
I en cavi en els fotos del homes que eren superheroins, directors de empreses i jent molt important.
La raó perquè hajen dit això de les dones es perquè els xiquets estan vivint en una societat molt masclista
Hola, soc Nerea, i vaig a comentar el vídeo «Malaltes, borratxes i mortes VS superherois, caps i empresaris.
Aquest vídeo m'agradat molt, perquè els xiquets no sapiguen que aquests/es models estan posant per a una marca i cada un pensa que estan fent una cosa distinta. M'ha interessat les seues opinions. Però, m'ha fascinat que justament lis hagen posat fotos de les xiques que pareix que estiguen fent el que no, que a elles li diuen que posen de unes maneres que als homes no. Ells tenen que posar molt firmes i com tipus de «mirant a la nada pensant en tot». Realment els xiquets tenen raó, perquè elles pareixen que estiguen botjes, que es peguen, que son unes verduleres, que s'emborratxen i facen moltes coses males, al contrari els homes com bé diuen, ixen tots elegants com si foren empresaris o qualsevol tipus de reunió important o coses ací.
M'impressiona el fet de com puguen ser realment la gent de masclista fins per les fotografies, de veritat que aquesta societat té molt que canviar, i cada vegada, en vegada de millorar, anem a pitjor. No entenen que estem fent d'aquest tema, no tan mal com abans, però com sigam ací, no et dic que no anem a acabar pitjor que abans....
En aquestes situacions m'agrada dir als homes: «A tu t'agradaría que a la teua filla li passara açò o que li facen i pensen eixes coses d'ella? Entonces alguns homes que tenen dues dits de frent, es posen en eixe lloc i recapaciten un poc. Sempre hi ha que posar-los en la situació, però n'hi han homes que se la sopla tot i passen del tema, solo vulguen fer el que li dona la gana i criticar i dir el que vulga.
Les dones sofrim més del que pensen ells. Moltes de nosaltres no l'expressem quan el fan, però al arribar a casa, molts de elles s'encerren a l'habitació i ploren tota la nit. No vulguen expressar-lo al món però després s'encerren i sofreixen moltíssim.
Un salut, bona vesprada.
Hola som Marcos De Burgos i Azahar Nelken anem a comentar aquest vídeo perqué ens ha paregut molt interessant. Aquest vídeo tracta de que els xiquets comenten fotos de moda de hui en dia. Ells no entenen els conceptes de la moda ni el que volen trasmetre i alguns adults tampoc.
OPINIÓ PERSONAL: El vídeo ha estat molt bé. Recomonat !!!!!!!!!
Bon dia
Vaig a comentar l'entrada de “Niños vs moda”.
Tinc que dir que les opinions del xiquets eren molt interessants i caldria analitzar-les detalladament.
Està clar que han sigut educats en una societat prou masclista i que estan prou influenciats per els estereotips masculins i femenins.
Alló de que pensen tan bé dels homes, i tan mal de les dones, realment impressiona. Que hem fet les dones per a que fins els xiquets ens miren d'aquesta manera? La resposta es res. Clarament no hem fet res!! Nosaltres no tenim culpa d'aquestes discriminacions però tenim que fer que aquesta situació canvie com siga. Si els xiquets continuen educant-se amb aquestes formes de ver les coses, mai arribarem a la igualtat.
Després de fer la meua opinió mes o menys general respecte al tema, seguix comentant l'entrada més a fon.
La moda fa posar-se a les dones robes rares i posar-se a les fotografies de maneres rares. Per què als homes els fa posar-se roba elegant i els fa posar-se a les fotografies com si foren empresaris molt importants o com si foren superherois damunt d'una pedra en lo alt? I les dones ahí tirades per terra com si foren unes borratxes o com si foren unes mortes de fam sense casa...
La veritat es que no vull que els meus fills pensen les mateixes coses que aquests xiquets, ni els meus fills, ni les generacions que lis segueixen a si que tenim que acabar de una vegada amb tanta desigualtat.
He escollit aquesta entrada per que no em pareix ni bé ni adequat la forma en la que influeixen en els prototips en la moda, i també a la societat.
En primer lloc, vaig a parlar del masclisme, El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques sexistes de l' home sobre la dona. El masclisme creu que l'home és superior a la dona.
Com es pot veure, amb la reacció dels xiquets, el masclisme influeix de forma brutal en la societat. Els xiquets diuen que les dones pareixen ''begudes'' ''malaltes'' ''passant fam'', en compte, en quan als xics, pareixen ''herois'', ''caps'' etc.
Un altre problema a la moda, es el ''model de noia perfecta''. Les dones tenen que estar flaques, amb una alçaria determinada i un pes ''adequat''. Quina bobada es aquesta? Cada persona és com es, i no ha de ser igual a ningú. Cadascú té les seues virtuts i els seus defectes, i així, així com es, és perfecte.
També esta el model de ''noi perfecte'', el model de ''heroi musculós''. El xic ha de ser musculós, ha de estar fort, i inclús a vegades ha de ser un ''malote''. I per a que?, per a que serveix?
El que importa de una persona es el interior.
Els xiquets i xiquetes a hui a dia, solen tindre trastorns alimentaris i inclús depressions, per el simple fet de que son ridiculitzats per usar una talla o una altra, per estar mes grossos que altres, per ser més ''llejos'' que altres. Qui es una persona per a determinar si algú és lleig o no? Cadascú es com és i punt. No es just que xiquets es posen malalts i no arriben ni a voler eixir, perquè a un tonto li haja donat per insultar i dir que una persona es grossa o lletja sense motiu algú.
En conclusió, hi ha que canviar aquesta forma de pensar, i junts ho podem fer.
Hola som Aroa Roussel i Elena Zambrano i anem a comentar el vídeo « Malaltes, borratxes, i mortes vs. superherois, caps i empresaris»
El vídeo tracta de un experiment que fan amb uns xiquets sobre la moda de hui dia. Als xiquets els fiquen fotos de models posant. Les xiques apareixen sempre tombades, en una paperera, barallant-se... Els xics apareixen de peu, rectes... Quan apareixen els xics tots diuen que son empresaris o superherois. I quan apareixen les xiques diuen que necessiten ajuda, que son pobres o que estan malaltes.
La nostra opinió es que es injust que quan les xiques posen sempre apareixen en poses estranyes com si les haguera passat alguna cosa mala. Però els xics tenen una aparença forta i bona.
Hola, sóc David Wolf.
Aquesta prova,va de que posen uns xiquets a vore fotos de la moda d'ara , i tenen que avinar que li passa o explicar-lo, per a vore que pensen d'elles,i que pensen que li passen a les dones o homes .
Aleshores , comencen ha dir coses males que pensen que estan mortes que són pobres que estan malaltes que tenen infermetats i en realitat era la moda d'ara que rara és la moda!, me ha paregut molt interessant i molt curiós.
Hola som Marc, Wolf i David, Wolf.
Aquest vídeo va d'uns xiquets que miren fotos de moda i opinen del que veuen en l'anunci.
Els xiquets opinen de cada foto que veuen coses disparatades i divertides.
Nosaltres opinem que els anuncis de moda deverien ser no tan dramatics per que si no els xiquets xicotets pensen altra cosa diferent al que vol expressar, deverien de estar expostes les dones amb la roba i ja, Els anuncis tenen que ser simple!!!
Hola, sóc David Wolf,
Aquesta prova va de que posen uns xiquets a vore fotos de la moda d'ara i han d'endevinar què li passa o explicar-ho per a vore què pensen d'elles i què pensen que els passa a les dones o als homes. Aleshores comencen a dir coses males: que pensen que estan mortes, que són pobres, que estan malaltes, que tenen malalties... i en realitat és la moda d'ara.
Que rara és la moda! M'ha paregut molt interessant i molt curiós.
Publica un comentari a l'entrada