“Vivir y otras ficciones” és una pel·lícula de Jo Sol que pretén fer visibles altres discursos sobre el cos i el desig. "Una pel·lícula sobre un xaval que es trenca el coll als 13 anys i creix en un món on li és negat tot el que un ésser humà desitja”. Antonio Centeno, un dels protagonistes, explica: “Quan no existeixen referents en l'imaginari col·lectiu, és impossible que la gent conceba des del no-res què és no tenir accés al propi cos. Què significa no poder conèixer-se, explorar-se, masturbar-se. Què significa una vida atrapat a un cos quan no et queda altra que viure-ho com una condemna. Sense testimoniatges, sense històries que ho il·lustren, és impossible subvertir aqueixa realitat inexistent per a la societat. No es pot revertir la mirada que prefereix veure't asexuat, sense desitjos, que al final és una cosa així com no veure't, la millor forma per a mantenir-te al marge de tot el que té de bo la vida. Net, cuidat, desparasitat, però ací apartat, on no molestes. És vital produir continguts potents per a engegar aqueixa transformació en la manera de mirar-nos, de veure'ns com a éssers humans complets.”
Què penses d'aquesta campanya?
Si t'interessa el tema de la diversitat funcional i l'assistència sexual, pots llegir l'entrada Yes, we fuck.
1 comentari:
Bon dia,
Aquesta entrada es molt impactant i nova per ami perquè mai m'havia plantejat la necessitat sexual de les persones amb discapacitat, si que havia tractat les dificultats que tenen socialment, laboralment.
La figura de l'assistent sexual es nova per ami i molt interessant de tractar, mai havia pensat que hi haguera una persona masturbant als altres, però quan el pense crec que aquestes persones no tenen la possibilitat que tots tenim de conèixer-se o masturbar-se, el xiquet de 13 anys no va poder fer el que fan els seus amics i no tindrà eixa experiència que es bàsica.
Altre punt crec que a la majoria de les persones no els agradara masturbar a una persona que no siga la seua parella o amb la qual no tindran relacions sexuals, es a dir la labor social es mínima, poca gent vol ajudar als demés en assumptes més quotidià i encara menys en la satisfacció sexual. Per això crec que es molt difícil que aquestes persones puguen explorar el seu cos.
Això de que es un dret, es cert perquè tots ens hem masturbat i ells tenen el mateix dret que nosaltres en triar-ne la masturbació, però no seria acceptat per la societat perquè dirien que seria com un servei de prostitutes estatal.
Tots aquestos conceptes son molt avançats per a la societat, el ajudar als demés ho es encara, però si es creara una organització per als assistents sexuals on els formaren i els donar més a conèixer crec que la situació avançaria una mica, sense pensar que ningú atacara aquest moviment.
Adéu.
Publica un comentari a l'entrada