Fragment de la fantàstica sèrie britànica My mad fat diary, basada en el llibre "My Fat, Mad Teenage Diary", escrit por Rae Earl. Ambientada a Stamford en 1996, és la història d'una adolescent de 16 anys que ha estat internada durant quatre mesos en un hospital psiquiàtric. Rae intenta refer la vida i reprendre l'amistat amb la seua millor amiga de la infància Chloe, que no és conscient de la salut mental de Rae ni dels problemes d'imatge corporal que té, ja que li van dir que Rae havia estat tot aquell temps a França. Rae amaga el seu internament i tracta d'impressionar els amics de Chloe: Izzy, Archie, Chop i Finn.
Enllaços per a vore la sèrie online (en versió original subtitulada)
Cuerpos empoderados
Enllaços per a vore la sèrie online (en versió original subtitulada)
Blogs antigordofòbia:
Cuerpos empoderados
- "Una cultura obsessionada amb la primesa femenina no està obsessionada amb la bellesa de les dones. Està obsessionada amb l'obediència d'aquestes.”
- “La dieta és el sedant polític més potent en la història de les dones: una població tranquil·lament boja és una població dòcil". Naomi Wolf
Gordazine
- “El règim permanent dels cossos i el perill de l'obesitat són armes de distracció massiva que ens ven dia a dia la indústria de la dieta. La salut ve en totes les talles i grandàries. Ja n'hi ha prou de patologitzar la grossària i disfressar de salut pública l'odi a les corporalitats dissidents. A la merda la teua policia dels cossos!”
- "Del que estem orgullosos és que en una societat que ens odia profundament, ens alcem tots els dies i tractem de viure tan bé com ens és possible, tractem de ser feliços, malgrat l'odi. El de la salut és simplement un discurs més com que "els gais aniran a l'infern" o qualsevol altre discurs d'odi. El que mostren les investigacions actuals és que la salut no depèn del pes sinó de l'estil de vida: si menges sa i fas exercici, estaràs sa/na i es reflectirà en les teues biomètriques (colesterol, insulina en sang, pressió arterial, triglicèrids, etc.), però això no implica perdre pes. L'única forma que no t'agrade estar gros/a és assimilar el discurs de dominació que indica que "estar gros està malament", i és un exemple del que Pierre Bourdieu anomena "violència simbòlica". Lucas R. Barozzi
- "Sovint parlem de l'homofòbia, del sexisme, del racisme, de la xenofòbia i d'altres discriminacions, que són acceptades com a tals i tenen un nom per a referir-s'hi. /.../ Són també criticades per un sector de la població i vistes com a fets reprovables que s'han d'eliminar. No obstant açò, les discriminacions més greus són aquelles que ni tan sols es reconeixen. Es tracta d'aquelles que són totalment ignorades i obviades i contra les quals no es fa res. No solament no s'actua sinó que fins i tot es ridiculitza que es vulguen equiparar a altres discriminacions. Estem parlant de la gordofòbia." Andressolo
21 comentaris:
Bon dia.
Vaig a comentar l'entrada “Estic grossa”. No es que m'haja cridat l'atenció, sinó que es un tema que ja hem cansa molt. Les persones grosses o amb sobrepès sempre han sigut discriminades injustament. Està clar que son diferents als ulls de la gent d'aquesta societat, però no crec que siga el correcte que siguen mal vistes. Les persones grosses no tenen l'aspecte que ells elegeixen, desgraciadament, ja que ells elegirien ser normals com la resta de persones, però el seu aspecte es debut a una serie de problemes que pateixen; problemes amb el menjar, o problemes psicològics.
Que una dona no puga encontrar noi per estar grossa, no te ningun sentit. Hi existixen persones que si que tenen la capacitat de apreciar a qualsevol independentment de com siga per fora.
El físic importa, si, però crec que el que portem per dins, es a dir, la nostra forma de ser, es lo principal.
Pense que aquesta xica, Rae, pot aconseguir moltes coses que es propose al llarg de la seua vida, pense que no es un cas perdut, al igual que pense que ninguna persona amb problemes de sobrepès es un cas perdut. Tenen molts exemples de gent que canviant hàbits a l'hora de menjar a aconseguit canviar el seu aspecte físic i a aconseguit tirar els problemes psicològics al fem d'una vegada per totes.
Jo personalment les done ànims a totes aquelles persones amb estos tipus de problemes, les done ànims per a que comencen a voler-se i per a que comencen a canviar i sentir-se be amb ells mateixos. Es pot.
Bon dia,
vaig a comentar aquest video per que me ha paregut interessant.
En primer lloc voldria parlar de la postura de la amiga, ja que hem pareix un poc mal que vaja a vore a la seua amiga i el primer que li diga es que té nuvi, sense preguntar tan sols com esta, com es troba, i més sabent el que esta passant.
I després en lloc de animar-la, li diu que tots els xics són iguals i que no volen a les xiques mes grosses pel que diran.
Si jo tinguera a una amiga amb problemes com aquest, aniria de seguit a preguntar-li i a ajudar-la, i no li diria coses negatives.
En segon lloc, comentaré el cas d'aquesta xica.
Es una xica que esta una mica grossa, i pensa que no va a tindre nuvi ni res, però pense que si un xic ha de voler-te per que eres guapa, realment no et vol a tu, vol el teu físic.
I, de que serveix un físic si el que importa és l'interior i com és la persona?
També voldria dir que un físic no ho es tot, que cada persona es preciosa i perfecta tal i com es, que quan et fages major del teu físic no quedara res, el que quedarà es el teu interior, ja que conforme passa el temps la pell s'envelleix.
Aleshores, com quan et fas major la pell envelleix i ''ja no es un físic bonic'' et te que deixar la teua parella?
Doncs clar que no, els xics que només volen a una persona per el seu exterior i no pel seu interior, la veritat es que no valen la pena i deurien de quedar-se un temps sense que les xiques li feren cas per a que s'adonaren de lo tontos que son. Que quan tinguen algun problema un bon cul no els va a ajudar.
En conclusió, el que més importa es l'interior de una persona i la seua forma de ser, un físic no va a ajudar a ninguna persona quan passe alguna cosa.
Hola,
en primer lloc volia dir que, en altres cultures, com en regions saharianes o països com Mauritània, ser una persona grossa o una persona «gran» com diu la amiga de Rae, Chloe, és un plus per a aconseguir la bellesa total. Així que per aquest simple fet, jo crec que ser gros o grossa no és una característica roïna universal. Per això, pense que no hauríem, cap a la societat, de jutjar a aquestes persones ja que no hi ha cap motiu ni justificació.
No a soles hem de canviar perquè ho fan altres països, sinó també perquè no té cap sentit insultar, infravalorar o burlar-se d'un/a gros/sa. Perquè la cosa més important que ha de tindre una persona no és el físic, sinó la capacitat intel·lectual, i ja no això, sinó la manera de ser. Personalment, jo no voldria una persona que maltractara verbalment, físicament o psicològicament als grossos/es. No és que no els voldria sinó que em donarien fàstic.
Chloe diu que als xics no ens agraden els/les grossos/es però no és així, potser que a la majoria no però això és perquè la majoria encara porten una bena als ulls, creuen que per eixir amb una persona grossa, els seus amigots es burlaràn d'ell però la veritat és que ambdós, el xic que vol eixir amb eixa persona i els seus amigots han de canviar el seu pensament i començar a progressar com persona.
Açò ha sigut la meva opinió,
un comiat.
Bona nit,
Les raons per les quals he escollit comentar aquesta entrada perquè m’ha paregut una sèrie molt interessant i no he pogut evitar veure alguns dels seus capítols o fragments perquè és realment fantàstica. A més, els temes els quals tracta són educatius i dignes de comentar, i és per açò que vull fer-li un homenatge amb les meues paraules. Per fer-ho, seleccionaré algunes de les escenes que més m’han agradat d’aquest vídeo i comentaré, a més a més, com aquests pensaments influeixen en l’actualitat.
Per una banda, tenim la situació en què es troba Rae. Aquesta xica ha estat tractant-se perquè sembla haver tingut problemes, entre ells, la qüestió del seu pes i, per l’altra, tenim l’ocultació dels fets. Aquesta xica no està a gust amb el seu cos i té l’autoestima baixa perquè la seua societat l’ha humiliada i l’ha fet sentir malament. Per què? Per què h d’estar en discòrdia amb el seu cos?
Aquest tema em cabreja molt. Es determina un cànon i tothom ha de ser com els seus requisits indiquen. I si no els compleixes que, ja no vals? Tothom al fem? El físic no ho és tot i s’han emprenyat en fer-nos pensar que sí. Quan acceptem aquests cànons, renunciem a la nostra identitat i, quan no ho fem però acceptem que es burlen de qui és diferent, perdem la nostra condició com a persones.
Senyores i senyor, i grosses ni flaques, tan sols dones. Una dona per estar prima o grossa és o deixa de ser bonica? Vinga va, menys preocupar-se per la fatxada i més per l’interior. La crisi del segle XXI és de consciència, i si no volem tindre consciència dels problemes que tenim, com anem a fer-nos càrrec? Com anem a canviar aquestes situacions?
A continuació parlaré de la relació d’ambdues xiques. Si haguera de definir-la amb una sola paraula, seria la següent: tòxica. Com pot ser tan impulsiva, egoista i repulsiva i considerar-se amiga? Els amics no et diuen que una persona no t’estima perquè estàs així o perquè hauries d’estar de cap altra manera.
L’amistat es basa-com les relacions de parella o de qualsevol altre tipus- en el respecte, la sinceritat, l’estima, l’escolta i l’empatia, entre molts altres valors: Chloe no en compleix cap. El seu cervell està contaminat d’idees sexistes i típiques d’un sistema patriarcal. Depén molt dels homes, diu a les seues “amigues” com han de comportar-se, marca tendències. Quina pena de persona, necessita ajuda.
Després de visualitzar aquest curt, m’han entrat ganes de parlar amb Rae i dir-li que no està sola, que hi ha molta gent amb ella i que és preciosa a la seua manera. Rae no hauria de canviar; ha d’estimar-se i mirar què és el que li agrada, de segur que trobarà moltíssimes coses.
Pareix que tots depenem de què diran, de com ens veuran i de si els agradarem, però hem de pensar el següent: Per agradar els altres, ens hem d’agradar nosaltres primers. És per tot açò que m’agradaria finalitzar aquest comentari donant les gràcies a aquest blog per fer-me conéixer aquesta sèrie i fent arribar el següent missatge a totes aquelles persones que estan passant per mals moments i que ara es senten dèbils. No ho sou, seguiu i seguim amb aquesta lluita contra tots aquells que ens impedeixen la recerca de la nostra felicitat. Açò és per tots vosaltres:
CONSELLS PER LLUIR INCREÏBLE SENSE SEGUIR CÀNONS PATRIARCALS:
1. Busca un espai el qual dispose d’un espill.
2. Situa’t en enfront d'ell
3. Mira’t
4. Reflexiona sobre com et passes pel forro dels genitals les opinions sobre la teua persona alienes a la teua pròpia opinió
5. Anima a d’altres seguir aquests tips de bellesa
6. Combatim "l’heteropatriarcat" junts
Bon dia,
Per què veiem les persones, els xics principalment, que una persona grossa és fea o esta tan mal vist? Són discriminades per la societat, un problema. Però que és realment el sobrepés? És un problema amb el menjar, psicològics… Àcas penses que elles o ells volen eixa vida?
Però és que ara per a la societat la bellesa és estar flaca? M'agradaria dir que per altres països ser una persona grossa és estar en lo“més alt” de la bellesa.
La societat d'avui dia no es cansa de bombardejar a les dones (encara que cada vegada més també a la població masculina) amb directrius de com “ser” bonica. La pressió estètica sobre les dones és molt aclaparadora. Des d'unes simples sabatilles fins a les talles de roba que podem trobar en les tendes, la publicitat, en els referents socials i els models. Què passa si no eres prima, si no tens el cos que marca la societat que has de tenir? Importa que tu t'agrades o et trobes bé amb el teu cos.
Qui ha de determinar el que és ser bonica, bella o atractiva?
“Aunque le arranques los pétalos, no quitarás su belleza a la flor” va dir el filòsof i escriptor Rabindranath Tagore. Encara avui cobren valor aquestes paraules que defineixen a la perfecció el que s'intenta plantejar: encara que l'aparença canvie, l'essència sempre serà la mateixa.
El físic no ho és tot, totes les persones siguen dones o homes són perfectes, sense importat el seu físic? Per què a qui li importa el físic, quan realment el que importa és el que hi ha al seu interior, la seva forma de ser?
Això vol dir que no ens fitxem en el físic? És clar que no, moltes de les persones, dones i homes, abans de conèixer a aquesta persona el que fan és fitxar-se en el seu cos, la seua forma de vestir… I dependent d'això se “acerquen” o no.
Ara, voldria parlar de la situació en la qual es troba Rae, la protagonista d´aquesta serie “My mad fat diary”, és una adolescent que ha tingut problemes, com per exemple problemes amb el seu pes, i que a més té l'autoestima baixa.
I ara parlant de la seua amiga, és que no importa com es troba Rae? És ella el centre de les converses? No estén les amigues per animar-se? Chloe, l'amiga, li diu que als xics no els agraden les dones grosses, és això veritat? Jo, personalment, crec que no, per què sinó en què món viuríem, en el que sols ens fitxem en el físic? És que una persona gros/sa no pot ser guapo/a?
Bona vesprada,
“Mírate al espejo y dime si el ojo te engaña, es un espejismo tan solo el que te hará daño. Yo sé lo que piensas cuando observas tu reflejo, pero tu enemigo son las personas no el espejo. Si te hacen daño los demás, ¿porque tu también te lo haces? Es darle la razón a los más tontos de la clase /… / “ Aquest és un fragment de la cançó de Porta, “espejismos”. Basant-me en la cançó i en escenes del vídeo vaig a donar la meua opinió sobre el tema plantejat.
Primerament, dir que no em pareix correcte la trobada d'ambdues amigues. Tal vegada podia començar amb un, “ei, estàs bé?” Doncs no ho fa, però la intenció no és donar-li enveja, si no més bé perquè Rae diga, “jo no tinc, perquè estic grossa”; és a dir, busca que ella mateixa reconega la seua malaltia, però no és fàcil dir-ho ni admetre-ho i molt menys acceptar-ho.
Seguidament, crec que està bé la sinceritat (té un poc més del pes “habitual”) però hi ha formes de dir-ho, i eixa no era la correcta. Se suposa que si estimes a eixa persona i la coneixes, saps que no has de tractar-la d’eixa manera i molt menys dir que ha de canviar. NO. Has d'acceptar que tens una constitució diferent i que això és el que et fa única, però a més a més, has d'estimar-te tu, no la gent.
Per continuar, generalitze, al dir que la societat busca una bona cara i un bon cos; i que per això mateix “se suposa” que els xics busquen talles 90-60-90, però no és cert. La societat jutja la gent sense conéixer res de la persona i això és roí i tòxic. És més important tindre una persona al costat amb qui pugues tindre tema de conversació o una persona que tinga un cos de 10 però estiga buit per dins? Doncs aquest pensament, desgraciadament, ho té poca gent.
Si remuntem temps abans, estar grossa, era un símbol de família rica i poderosa i ara, les persones anorèxiques (sense ofendre), estan de moda. Una persona que tinga els ossos a la vista, això aquí li agrada? Doncs a gent, i per la mateixa regla de tres, hi haurà alguna persona que li agrade una persona amb “malucs grans”.
Per casualitats, he vist més d’un fragment d’aquesta sèrie i he de dir que el tema és interessant però seriós, perquè les malalties psicològiques són perilloses i qualsevol comentari o alguna cosa que puga ofendre a eixa persona, li suposa un colp fort; per això pense que no hem de mirar amb els ulls a les persones sinó, per la boca, tindre una conversació... Realment t’enamores o estimes a una persona pel que és físicament? O pel que et fa sentir i com et tracta?
En conclusió, s'ha de deixar de ficar etiquetes de si ets o no gros o grossa. És un factor entre molts. Un aplaudiment, per a les persones que no segueixen els models del patriarcat. Hem de continuar així!
“No et compares amb ningú ni vulgues agradar-li a ningú, tingues el cap alt i el somriure en la boca per què recorda; no eres ni millor ni pitjor. Simplement eres TU i açò ningú ho pot superar”.
Un comiat.
Aquest vídeo tracta sobre la sèrie anglesa My mad fat diary , parla sobre una xica que esta grossa i ha estat en un psiquiàtric, però no vol que ningú ho sapiguera, a la seva millor amiga li va mentir i li va dir que estava en França. La seva amiga no més veure-la li va dir que tenia un nòvio, la protagonista li va respondre que ella com era grossa no podria tindre un nòvio, Chloe, la seva amiga, li va intentar consolar-la. Després, Rae, la protagonista va al bany i fa com que es lleva un disfressa i es fa flaca.
La nostra opinió és que no em entès molt el vídeo però pensem que encara que estigues grossa pots tindre nòvio, perquè el físic no ho és tot.
Estic Grossa
En aquest video apareix una xica grossa a la qual se li acerca una amiga seua amb una noticia «Important», la noticia era que la seua amiga havia tingut un novio doncs la seua amiga se havia possat trist i le diu a la otra que, que sort de que et tincs un novio, llavors Chloe li diu havia tingut una hermana que era obessa i que era molt difícil ja que tots els xics es burlaven de ella.
Al final del video me havia quedat molt rallat ja que apareix la xica grossa i de repent te una cremallera i se quita tot lo obeso que tenia, TOT, i lo crema.
Jo crec que la «Metafora» de aquest video es que qualsevol persona obesa pot cambiarse fisicament i passar de ser una persona obessa a una persona perfectamnet formada fisicament.
Tambe crec els burles de les persones obesses es deven de acabar PER A SEMPRE!
Bon dia,
El tema de la entrada que vaig a comentar és molt ample però jo vaig a centrar-me en el problema que plantetja una de les protagonistes a la seua amiga. Aquest problema el tenim moltes xiques i alguns xics (dic alguns perquè per exemple els meus amics no busquen parella estable per res del món). Nosaltres en aquesta edat ja anem buscant un novio que ens estime, ens tracte bé, ens cuide... Totes les coses que podem vore en les películes, però en les películes també ens monstren que els actor tenen uns físics increible.
A aquesta xiqueta el que pareix que li passa és que principalment acaba de eixir de un hospital i cap persona ho sap, i pot ser perquè no es preocupen el suficientment per ella, ja que la seua millor amiga el primer que fa després d'haver estat un temps sense vorela es parlar-li de el seu novio; i per una altra banda és que ella no es sent satisfeta en el seu cos.
Les dones estem molt influenciades per els estereotips de bellesa, i jo me fique com la primera. Sempre volem estar guapes en qualsevol moment, fem exercici, ens maquillem... moltes coses que sense donar-nos compter ha determinat la societat. En el cas de trobar parella es veritat que tots i totes ens fixem en el físic però perquè és el primer que observem d'una persona, i jo no em considere superficial però si una persona no t'agrada per la vista és bastant difícil que la conegues en l'aspecte de parella, encara que no dic que siga impossible.
Hola soc Carla Stuart
Aquest vídeo tracta de dos amigues. Una està grossa i l'altra prima. La que està primeta va a parlar amb la seua amiga i li diu que té que parlar amb ella de que creu que té un novio. L'altra no vol parlar d'aço perque diu que mai a tingut un novio perque esta grossa. Despres la grossa va a la seua casa i es lleva un disfraç i esta molt pima.
I la meua opinió es que no se que dir perque no he antes aquest vídeo.
Hola soc Andrea Stuart
Aquest vídeo es tracta d'una xica que esta esperant a la seua amiga, i quan aplega li diu que li deu contar-li una cosa important. Li diu que creu que te novio, però que no li pot dir qui és, la xica seguix caminant i l'altra li diu: que tranquil·la que trobara novio, i la xica li diu: com?? li diu: que no passa res per estar grossa, que la seua germana estava grossa, i que sap que als xics no els agrada, però que no passa res. Després ix la xica llevant-se com un disfràsia que era el que li feia grossa, però en realitat estava prima.
Jo no he entés aquest vídeo, no tinc ni idea de perquè passa aixo.
Bon dia,
he eligit comentar aquesta entrada pel fet de que veig que aquest es un tema que esta molt present en la vida de les dones hui en dia. Pense que la nostra societat es cada vegada més superficial per el fet de pretendre que totes les dones siguen igual i tinguen les mateixes virtuds.
No hem pareix normal que una dona que siga gran o grossa pateixca una depresió o pense que per el fet de ser grossa no va tindre un novio mai, ja que no es a soles el físic el que importa d'una persona, pots agradar-li a la teua parella i a la resta de la gent per altres coses i no per com eres fisicament.
Per a mi el tema de la obesitat es un problema molt delicat en el sentit de que, una persona que esta grossa puc caure en depresió o tindre problemes d'autoestima, i no perquè la persona en si no es accepte, si no perquè la societat el fa sentir diferent, quan jo, personalment, pense que aquest no es un motiu per a sentirse mal o diferent a la resta.
Definitivament m'agradaria que la societat fora me justa i considerada, ja que pense que problemes com aquestos els ocasionen la moda, les revistes, els anuncis de televisió… que ens fan creure que tenim que ser d'una manera determinada quan no es així.
Hola, vaig a comentar aquesta entrada que tracta de que dos amigues queden al parc. Perquè una li va a contar a l'altra que ha trobat un nuvi. Quan li ho conta, l'altra amiga es queda trista perquè creu que no va mai a trobar un nuvi. Aleshores l'altra amiga li conta que als xics no li agraden les dones grans. Finalment l'amiga grossa es troba a sa casa i es lleva un tratge i després queda prima.
La meua opinió, es que si la xica està obesa que no es preocupe, ya trobarà un home que es fixe en la bellesa interior. I també dir que a qui no li agrade que estiga grossa que no mire.
Bon dia,
Hui he escollit aquesta entrada de “estic grosa” perque m'ha paregut molt interessant.
En algún moment de la nostra vida, qualsevol persona es sent aixi, o aixo crec jo, perque la societat es molt roina; discrimina a la gent grosseta pero, per a tot hi ha escapatoria!
M'ha encantat la reacció i la postura que ha pres la xica; lluitant contra els seus complexes, acceptant el seu problema i tirant cap abant.
Com es veu en el video, la xica no es d'una edat adulta, sino que pareix que es una adolescent (l'edat on mes complexes tenim i mes insegures es sentim). Podem observar com l'amiga de la protagonista, qui la fa obrir els ulls, es una xica que esta primeta, doncs, entenim que qual la protagonista veu a la seva amiga es posse pijor, perque afecta veure com estas tu i com la resta de la gent, t'entren mes complexes en tu mateixa.
Per altra banda, em pareix que la protagonista ha adoptat una postura molt valenta, quan es mira a l'espill i veu que el problema es pot solucionar doncs, ho soluciona. Aço es un exemple de valentia, i de que, quan vols conseguir alguna cossa i tens interes en allo, ho conseguises. Anim a totes les persones en complexes! Cadascu es com es, i cap perfecte. Si vols sentir-te be en tu mateix, treballes i ho conseguises.
Bon dia,
Hui volem parlar sobre l'entrada de "Estic grossa" perquè ens pareix una cosa preocupant a la nostra societat sent gent jove que volem veure'ns ve per culpa del nostre voltant.
Dit açò, el primer que anem a fer es recolçar la posició de l'amiga i de la xiqueta afectada ja que ens pareix d'una valentia enorme el que fa de mirar-se a l'espill, enfrontar-se al problema que té i posar-ho tot de la seua banda per a solucionar-ho. Tindre obesitat o estar gros no és una cosa crònica i es pot solucionar amb 'facilitat' fent exercici i una dieta adequada per a la persona, per això no ens agrada que es discrimine a ningú per la seua condició física perquè això pot canviar, però la crueltat de una persona per fer aquest tipus de coses és una altra cosa més difícil.
D'altra banda, la seua amiga, ens agrada molt com actua perquè nosaltres dos (Laura i jo) com amigues que som de sempre ens haguerem ajudat de la mateixa manera, i això es en el que consisteix l'amistat. Ara bé, es veritat que la protagonista del vídeo es sent un poc més desplaçada per dir-ho d'alguna forma ja que les seues amigues estan primes i ella està més grossa, però el que se li ha de fer veure a d'ella i al món, és que no totes tenim que ser 60-90-60 com les barbies, ni seguir els esquelètics estereotips de les models que no existeixen.
Aquesta qüestió és més preocupant quant parlem de gent adolescent, als que normalment els influeix tot el que hi ha al seu voltant, i que pot perjudicar a la persona i molt, perquè fer bullying a una persona per aquesta tonteria hem pareixeria molt lleig i baix.
En conclusió, cap persona és perfecta, però ha de ser perfecta per a d'ell mateix. Si una persona no es troba agust amb el seu cos, que ho canvie, però que no ho canvie per a agradar als demés perquè això no es el que dona la felicitat i al fi i al cap, si no ens volem a nosaltres mateixa, qui ens ha de voler?
Bon dia,
He decidit parlar sobre aquest vídeo perquè m’ha paregut molt interessant, i a més he començat a seguir la serie i hem pareix una bona idea comentar-la.
Desgraciadament a la societat hi ha persones que és sentixen de la mateixa manera que la protagonista de la serie. Ella es pensa que és horrible, grossa i que mai trobara a cap xic que la vulga. Aquestes persones tenen un sentiment de inseguretat i malestar en el seu pensament que les anul·la com persones i pensen que el món va en contra d'ells.
Per aixo hi ha que suportar-los hi fer-lis veure la realitat del món, que si ells volen poden canviar i convertir la seua vida en una més bonica, vull dir, que si esta grossa no és una cosa que no es puga canviar.
He començat a seguir la serie i la veritat és que és molt bonica hi aprens molt sobre la vida i les persones com la protagonista que estan així i el mal que ho deuen d'estar passant per culpa de què la societat discrimina a la gent que és diferent d'ells.
En conclusió mai hi ha que excluir a gent com la xica del vídeo perquè ells mes que ningú necessiten la nostra ajuda, i comprendre'ls en els seus aspectes de la seua vida, i intentar canviar tot el que fa que ell o ella no vulga la seua vida, perquè vida sols hi ha una i hi ha que viure-la al màxim.
Hola, aquest vídeo parla d'una xica grossa i en un moment se'l va acercar l'una de les seues amigues diguent-li que tenia una noticia molt important. La noticia tan important era que ella ja tenia nuvi però després de sentir això la seua amiga, es va posar molt trista ja que no creia que tindria nuvi alguna vegada. Doncs la amiga la va intentar animar diguent-li que si ho aconseguiria. Després la xica grossa estava en sa casa i tenia una cremallera a l’esquena y es va quitar lo que portava, el va tirar al foc i ho va cremar tot.
Jo crec que el que vol explicar aquest vídeo es que totes les persones poden canviar siguin com siguin. També vull dir que perquè estigues grossa no encontraràs nuvi, això es un bovada de la societat que han creat estereotips. Sigues com sigues encontraràs la teua parella tot lo demes son tonteries de la societat d’ara
En primer lloc pense que aquesta societat actual esta molt obssesionada amb la bellesa , l'esteriotip i la primesa de les persones.
Al cap i a la fi som molts els que caiguem en aquesta trampa o tentació de seguir una dieta per veuret mes mona, més prima, d'obssesionar-se pel nostre cos, o fins i tot hi ha gent que cau malalta.
En segon lloc volia dir que pot ser que açó siga molt difícil de canviar-ho perque quasi totes les modelos com son?
Primes
A continuació volia dir que la gent que es grossa o obesa no vol dir que siga mala persona o per que siga així no t'has de juntar amb elles, pense que per que la societat siga així tu no has de fer cas a aquestes normes que ens imposen .
Per acabar volia dir que totes les persones han de ser igual de tractades que unes altres, som iguals, no per ser mes prima, mes grossa, mes alta o mes baixeta no eres una persona diferent a la de la societat.
Tu eres com tu ets i t"han de respectar com tu ets aixina que no et deixes maltractar
2n FPB Administratiu corregeix el comentari d'Ilina Claramunt
"Bon dia,
Hui he escollit aquesta entrada d'“estic grossa” perquè m'ha paregut molt interessant.
En algun moment de la nostra vida, qualsevol persona se sent així, o això crec jo, perquè la societat és molt roïna; discrimina a la gent grosseta però, per a tot hi ha escapatòria!
M'ha encantat la reacció i la postura que ha pres la xica; lluitant contra els seus complexos, acceptant el seu problema i tirant cap avant.
Com es veu en el vídeo, la xica no és d'una edat adulta, sinó que pareix que és una adolescent (l'edat on més complexos tenim i més insegures ens sentim). Podem observar com l'amiga de la protagonista, qui la fa obrir els ulls, és una xica que està primeta, doncs, entenem que quan la protagonista veu a la seua amiga es posa pitjor, perquè afecta veure com estàs tu i comparar-te amb la resta de la gent, i t'entren més complexos amb tu mateixa.
Per altra banda, em pareix que la protagonista ha adoptat una postura molt valenta, quan es mira a l'espill i veu que el problema es pot solucionar, així que les coses bones se solucionen. Açò és un exemple de valentia, i del fet que, quan vols aconseguir alguna cosa i tens interés en això, ho aconseguixes. Anime a totes les persones amb complexos! Cadascú és com és, i cap persona és perfecta. Si vols sentir-te bé amb tu mateix, treballa i ho aconseguiràs." (18.2.16)
Aquesta entrada al bloc conté un video d'un fragment de la sèrie My bad fat diary. Aquesta segueix la història d'una xiqueta de 16 anys d'edat a Stamford, que pesa 231 lliures, Rae, i que acabava d'eixir d'un Hospital psiquiàtric, on va passar quatre mesos internada. Rau comença a refer la seua vida i reprendre la seua amistat amb la seua millor amiga de la infància anomenada Chloe, que no sap dels seus problemes psíquics.
Al fragment que apareix ací Rae està preocupara perquè Chloe ha quedat amb ella y creu que li va preguntar que fa dos dies, a una festa, li va vore una etiqueta de l'hospital. La vertadera raó per la que s'ha reunit amb ella es perquè Chloe li vol dir que creu que té nuvi, i la conversació acaba amb elles dos parlant sobre els pensaments dels xics cap a les xiques grosses. Al final apareix Rae a la seua casa, a una escena on es mostren els complexos que té.
El vídeo retrata molt bé l'estat en el que està la societat, reflexant d'una manera molt realista tant per part de la part que sofrix obesitat, tant per la resta. Encara que jo pense és un tema molt mès delicat que dir-li a una persona grossa que faja esport y menje bé. A eixa persona no li agrada estar grossa. Es un tema 70% psicològic i 30% físic. A internet hi han molts vídeos de gent narrant les seues opinions personals, i són molt interessants ja que cada història és un món.
Tenim una amiga que fa uns anys va patir bulímia, com ja sabreu, és un trastorn alimentari caracteritzat per l'adopció de conductes en les quals l'individu s'allunya de les formes d'alimentació saludables consumint menjar en excés en períodes de temps molt curts, seguit d'un període de penediment, el qual pot portar al subjecte a eliminar l'excés d'aliment a través de vòmits.
Com ambdues coneixem els comportaments d'aquestes persones i pensem que sabem com ajudar-les e informar a la resta de persones sobre els motius i les conseqüències de la bulímia (entre altres malalties alimentoses), hem decidit comentar aquesta entrada. Aquest vídeo fa referència a una crítica a la societat sobre la discriminació a la qual són sotmeses les persones amb sobrepés, i més concretament, les dones en la societat en la qual vivim en ple segle XXI.
La societat ha fet que la vida de les persones amb sobrepés siga més difícil, ja que els genera una sèrie de complexos i inseguretats que posteriorment poden arribar a traumes i fins i tot malalties com l'anorèxia i la bulímia. Han de viure amb l'ansietat d'intentar encaixar en uns cànons estètics que es dirigeixen per modes, a més les persones “boniques i primes” fan de forma indirecta o directa una espècie de menyspreu cap a les persones amb sobrepés amb certes burles verbals o actes que fan que se senten inferiors. Per desgràcia, si eres una dona i a més tens sobrepés patiràs molts més insults que un home amb obesitat perquè és a nosaltres a les quals més requisits ens posa la societat, com més prima i més bonica, seràs més acceptada per la resta de persones.
Per tant, si tens obesitat, les persones del teu voltant es comportaran de manera diferent amb tu, per a començar els xics no es fixaren en tu, encara que els agrades, els importa més l'opinió i acceptació de la resta que el que de debò asseguen, a més les persones creuran que tenen el dret de justificar cada insult que fan amb l'excusa del teu pes.
Un altre tema a tractar són les talles, cada vegada les botigues comunes fan les talles més xicotetes obligant així a les persones grosses a anar a botigues exclusivament de “talles grans” o comprar coses fetes a mesures. Amb aquesta situació l'única cosa que s'aconsegueix és l'exclusió d'un grup de persones totalment normals a la resta i la frustració d'elles per no encaixar en una societat plena de prejudicis i menyspreus.
En conclusió, vivim en una societat basada en uns determinats estereotips de bellesa i qualsevol persona que no els complisca pot quedar exclòs d'aquesta. Aquesta situació ha de desaparéixer i que no t'ha d'importar el que diguen els altres de tu.
Publica un comentari a l'entrada