Son pare el deixa triar, però la societat el deixarà ser com vol? Tu el deixaràs? El defensaràs quan l'insulten?
39 comentaris:
Javi Wolf
ha dit...
Hola,
hui vaig a parlar d'un pare que no posa barreres a la vida dels seus fills, els deixa ser com ells volen sense importar el que elegeixen, i açò es demostra al vídeo quan el pare s'alegra que el seu fill elegix una nineta i no un camió o una pilota; altres pares segur que s'enfadarien.
La meua opinió sobre aquest tema és que l'home demostra ser un bon pare que dóna suport als seus fills en totes les eleccions que adopten a la seua vida sense importar quines siguen, i promet que ell els deixara elegir amb llibertat des dels seus joguets fins a la seua sexualitat.
Si el meu fill em diguera que li agraden els homes, jo acceptaria i donaria suport a la seua elecció.
Aquest vídeo tracta sobre com un fill le diu a un pare que per el seu cumpleany vol cambiar el joget y ell vol agarrar altre, però no un joget caulsevol, un joget anomenat La sirenita i al pare el dona igual el seus gusts, la seua forma de pensar, la seua sexualitat i tot, a ell sol le importa la seua felicitat del seu fill. La meua opinió es que el pare te la raó y que ell no decideix lo que te que fer
He elegit comentar aquest vídeo ja que m'ha agradat molt l'idea que ha tingut l'autor d'aquest vídeo, en aquest cas el pare del xiquet, per a transmetre a tot el món que haja vist aquest vídeo que dóna igual quins gustos tinguen les persones, dóna igual si t'agraden els xics o les xiques, les nines o els balons de futbol, els cotxes o les princeses, etc. El que de debò importa és la forma de ser de cada u, si ets una bona persona, amic, fill, pare, marit....
Aquest vídeo tracta sobre una família en la que al xiquet pel seu aniversari li han regalat dos joguets iguals, aleshores el pare li acompanya a son fill a la jogueteria per a tornar un del dos i canviar-ho per un altre. En aquest cas, el fill escollix una princesa, el pare, molt orgullós de la seua elecció decidix fer un vídeo explicant com s'ha sentit al veure la seua elecció, dient que li encanta que els seus fills escollisquen la seua vida, expressió, sexualitat, els seus interessos, el que siga, i lis prometeix que sempre els voldrà i els acceptarà escollint la vida que escollisquen.
A nivell personal m'ha agradat moltíssim aquesta entrada, dóna gust que hi hagen pares com aquestos als que no les importe com siguen els seus fill sempre que siguen persones bones i honrades.
JAJAJA aquest vídeo es genial. M'ha agrada perquè es curt i transmet un missatge molt clar i esta fet de manera natural no esta estudiat ni digerit per ningú. Ojala el meu pare haguera sigut com el pare deixe xiquet, sembla una persona molt feliç amb la vida i amb ell mateix. L'única pega seria els grits perquè no tels esperes i me quedat sord. MOLT BO EL VIDEO
He triat aquest vídeo perquè abans de les vacances de nadal crec que va ser abans, un pare d'un xiquet que jugava amb nines i em pareix un tema que l'afecta a molts xiquets i xiquetes hui dia, es un tema que hauria de tractar des de ben petits.
Pense que no hi ha que jutjar mai a ningú, a soles es té que jutjar un mateix perquè es el únic que sap com vol ser i com fa les coses. I menys jutjar a xics i xiques que son molt petits i que fan el que els agrada en cada moment per a ser feliços amb la seua innocència.
En la xarrada que vam tindre amb aquest pare ens va dir el mateix, que ell no entenia com xiquets petits podrien dir-li al seu fill «maricón» o «gay», quan ell aun no té orientació sexual ja que es petit, es impressionant la societat, cada un que visca com vulga fent el que vulga sense fer mal a res ni a ningú.
Hola som Esther i Rebeca i vam a comentar aquest vídeo que tracta d'un pare que per el aniversari del seus fill li donen dos regals idèntics i li donen la opció de canvia un dels regals per altre que no tenga i el xiquet lo canvia per una nina de sirena i el seu pare li diu al seus fills que li dona el mateix el camí que escullen els seus fills,tant sexualment o interesse.
La nostra opinió es que nos agrada que el pare respecte els gustos de els seus fills siga lo que siga i que sempre els va voler com el primer moment. Ens agrada que aquest pare opinió de aquesta forma perquè en aquest mon tan cruel no hi ha tans pares con aquest opinió que respecte els gustos del seus fills.
Bona vesprada . Aquest vídeo en mostra una situació que no es molt comú en la societat. El pare dels xiquets els diu que no importa quina sexualitat , interessos o expressió trien , l'única cosa que importa es que ells siguen feliços amb la seua vida.
I ara em pregunte, que passara quan els amics del xiquet beguen la nina? Ho acceptaran?
Seria estrany que ningú xiquet es burle d'ell dienli que li agraden el joguets de xiquetes. Em pareix molt bonic per la part del pare que accepte als seus nens tal i com son , i pense que molts pares deverien ser un poc mes com ell, crec que molts joves estaríem agradiscuts.
hola som nerea i alba i vam a comentar aquest vídeo ja que em vist que aquest hombre es un pare ejemplar no com altres que desde que els seus fills son petits el acostumen a que els juguets de xic per a les xics i els de xiques per a les xiques pero aquest pare no el diu que ells tenen que elegir la seua vida ja que son llibres. Per deixar que el seu fill elija el seu juguet pensem que le esta haciendo un gran favor ja que a moltes xiquets de hui en dia tenen miedo a lo que pugan pensar els seus pares de ells i aquest xiquet no pense que tenga ningun problema ja que el seu pare lo compren no com altres. Pense que tots els pares tendrian que ser aixi perque hacen que els seus fills sean feliços i que no tengan que esconder de la manera que ells son com moltes persones,aquest xiquet esta molt feliç con la seua muñeca i el pare tambe esta feliç al ver al seu fill con su propia vida i la seua muñeca. Per a nosaltres es un pare ejemplar.
Som Dani i Madina, ens pareix que aquest pare es molt avançat culturalment perquè la societat esta canviant i els pares com el de aquests xiquets estan molt actualitzats e informats sobre els temes de la diversitat de genere i sexualitat. En el món deurien de haver més pares com aquests perquè dona llibertat als seus fills a elegir la seua orientació sexual i gustes, i li dona igual si els agraden els joguets de xics o xiques. Finalment pensem que aquest home ha fet el vídeo per a conscienciar a tot el mon i sobretot als pares i mares que pensen diferent que ell.
Hola, sóc Nerea i vaig a comentar el vídeo de “JO ET PROMET”.
Aquest vídeo m'ha fet reflexionar perquè, tant de bo poguérem tots tindre un pare com ell... que ens done suport, que ens vulga tal i com som... Molts d'ells sí que ens volen, però no accepten moltes coses, i ens critiquen... Ni que no tinguérem res que aguantar al col·legi com per a que la nostra família també ens posara a parir... Tot és injust.
Al text de baix posa: Son pare el deixa triar, però la societat el deixara ser com vol? Tu el deixaries? El defensaries quan l'insulten?
Bé, ara jo vaig a dir-vos: de veritat us importa el que pensen de vosaltres? De veritat penseu que heu d'estar malament per unes persones que ni tan sols us coneixen? No heu de soltar ni una llàgrima per ningú, no heu d'estar malament per res que us diguen. Tu ets com ets, i qui no t'accepte, que se'n vaja perquè tu no ets qui li ha dit que s'ajunte amb tu. Sempre, en aquesta vida, li cauràs malament a algú, i a eixe algú has d'ignorar-lo si el que no vols és amargar-te la teua vida.
Viviu la vida com vosaltres vulgueu, feu el que vulgueu, que ni la societat ni ningú us diga el que heu de fer. LA TEUA FELICITAT és el principal de tot.
Que si jo deixaria als meus fills que decidiren com ser i el que triar? I per què no? Jo, com a mare, els diré que podran fer el que vulguen, però primer que pensen les coses abans de fer-les i que miren si els farà feliços. Jo a soles voldré que els meus fills estiguen a gust i tranquils per com són, els donaré consells, parlaré amb ells, sempre com si fóra una amiga per a que sàpiguen que sempre estaré amb ells, en les coses bones i en les dolentes i per a que hem pugen tindre eixa confiança que quasi ningun fill té en els seus pares, sempre respectant-los. Quan els critiquen (si els critiquen) els ensenyaré a ignorar el que diga la gent per a que no els afecten eixes coses, perquè als meus futurs fills, ni la societat, ni els xiquets/es criticons/nes, ni absolutament res, farà que deixen de ser feliços ni que deixen de fer el que a ells realment els agrade.
Que si els defensaria quan els insulten? Els defensaré quan els insulten i quan qualsevol cosa faça que no estiguen bé; els defensaré per damunt de la meua vida, perquè per a mi, quan siga mare, ells seran el més important i sagrat que tindré.
Jo et promet... Bona vesprada el vídeo que acabe de ver tracta sobre dos xiquets que por el seu aniversari es compren dos nines. La reacció del pare me ha encantat ja que en compte de prohibir-les comprar això, els diu que no passa res per que compren nines i no cotxes, i això me pareix molt be ja que ha de ser així, cadascú te que anar per el seu camí.
Aquest vídeo tracta sobre com un fill le diu a un pare que per el seu cumpleany vol cambiar el joguet y ell vol agarrar altre, però no un joget caulsevol, un joguet anomenat La sirenita i al pare el dona igual el seus gusts, la seua forma de pensar, la seua sexualitat i tot, a ell sol le importa la seua felicitat del seu fill. La meua opinió es que el pare te la raó ell pot fer el que vulga, pot pensar com vulga,pot divertirse com vulga, pot jugar amb el que vulga i pot fer tot el que ell vulga perque es el seu cos te llibertat i el pare ha fet molt bé en dir-li que pot fer el que vulga. Per que sincerament si yo tingera fills i em diuen que volen aquest joguet i aixo es per a xiques yo se´l compraba, per que dona lo mateix que el joguet sea de xiques i lo usen xics i viceversa, no importa si te diuen que uses un joguet de xica, no importa el que diuen los demés lo que importa es que tu estes acomodat amb tus guste.
Que bo aquest vídeo. M'ha enamorat, m'ha emocionat moltíssim el pare! Quin pare més... fantàstic, per resumir-ho d'alguna forma. Afortunadament, cada vegada hi ha més pares així, que acceptem els seus fills tal com són, és a dir, no només en la sexualitat, sinó en temes tan “simples” com els colors, les professions, els joguets amb els quals creixem des de xicotets, els esports, etc.
Tot està completament estructurat, i això no està gens bé. Però ultimament, amb l'esforç de moltes persones, pareix que la gent comença a tindre un altre punt de vista, o això em pareix a mi... que a poc a poc aquesta lluita està aconseguint resultats, així que esperé que tota la gent que lluita per açò, mai es rendisca perquè és admirable.
Però aleshores, per què un xic de 17 anys es va suïcidar per tot això? Hauríem de pensar més en els altres a l'hora de parlar, en el sofriment que pateixen quan escolten burles d'ells. Com et sentaria a tu? Jo crec que a l'hora d'insultar, molta gent que ho fa no s'adona sincerament del que està fent... No els estic defenent ni molt menys, però és la meua opinió. Després, quan s'adonen del mal que han fet, quasi tots se'n penedixen. Per això pense que cadascú és lliure de ser com vol ser, sense ser criticat, ni burlat, per ningú.
Volem més pares amb pensaments com aquestos en la nostra societat!!!
He decidit comentar el vídeo d'aquesta entrada perquè me encanta!!! Hem pareix molt emocionant que aquest pare eduque als seus fills com persones lliures d'escollir les seues vides... es a dir, els seus gustos, les seues aficions i cosses tan simples com els joguets que li agraden.
Aquesta es la manera en la que tots els pares deurien d'educar als seus fills i d'aquesta manera es podria crear una societat millor, una societat lliure, no discriminant i no discriminada. Tots els xiquets no tenen perquè jugar amb cotxes i totes les xiquetes no tenen perquè jugar amb barbis... cadascú es lliure de ser com vulga i te dret a expressar els seus gustos i fer les coses que li agraden.
Canviem ja els rols de rosa per a les xiquetes i blau per als xiquets això ja no te ningun sentit, estem em ple segle XXI i totes estes normes mal creades deurien d'eliminar-se,ja de ja ,de la nostra societat.
Vaig a nombrar a un xiquet de 11 anys que fa poc es va suïcidar. Em pareix vergonyós que un xiquet de 11 anys haja patit bullyng segurament per expressar els seus gustos i les seues opinions. Canviem les ments de la gent, canviem estes discriminacions que fan els xiquets a l'escola... eduquem als nostres fills tomant l'exemple d'aquest gran pare!!
Vaig a comentar aquest vídeo per que m'ha fet molta gracia el pare tan content amb el seu fill, i he de dir que em pareix fantàstic.
En primer lloc descriure el que passa al vídeo, estan a un cotxe el pare i els seus dos fills petits, i conta que per al seu aniversari el seu xiquet més major te dos regals a elegir i li diu que pot canviar un a la tenda per el que vulga, per alguna cosa que no tinga, i al anar a la tenda el xiquet agafa una nina de ''sirenita ariel''.
El pare respon molt be, i content, i aixo es una cosa que m'encanta. I el que més m' agradat es el que diu el pare al final al seu fill, que agafe el que agafe i siga com siga, tinga els gustos que tinga, sempre va a ser el seu fill i el va a voler i acceptar, el va a deixar triar.
També vull dir que es fascinant tindre un pare així, que accepte al seu fill i que deixe tinga els gustos que tinga i li done suport. Haurien d'haver molt més pares així.
Per altre costat, a pesar que el pare ho veja així. La societat el deixarà viure bé? Doncs be, hi ha molts xiquets petits que arriben fins i tot a suicidar-se, i ho passen molt mal. No sols es que els pares estiguen al costat dels seus fills i els comprenguen en tot, siguen com siguen, es que a l'escola i a tots els llocs on vajen no deuen de tractar-los de forma distinta.
La societat ha de canviar, i açò només passarà si tots fiquem un poc de la nostra part.
Hola, jo el que promet és ser com aquest pare, ja que crec que és la ment del pare perfecte, sense barreres que no deixen ser al seu fill com vulga o que pense com li done la gana. En el vídeo, es veu a dos dels seus fills totalment feliços i amb tota la vitalitat, jo crec que açò és gràcies al seu pare, per la seua manera de ser.
Dic que aquest és un pare amb mentalitat perfecta perquè, com diu en el vídeo, a un dels seus fills li regalen dues coses iguals a Nadal i van a una tenda de joguets i ell li deixa agafar el joguet que ell vulga, sense la necessitat d'agafar un Action-Man o un Spider-Man. Al final, el seu fill agafa una nina d'Ariel (crec) i el seu pare, com deu ser, se'l compra perquè és el joguet que el seu fill volia.
La societat de hui en dia que vol tindre un fill, abans de fer-ho hauria de veure aquest vídeo abans de fer-ho per a veure que ser mare/pare és una gran responsabilitat i que no tracta a soles d'oferir-li al xiquet una educació, una sanitat i un allotjament dignes, sinó que també han de deixar-li pensar com vulga, deixar-li tindre llibertat de pensament.
Després de veure vàries vegades el vídeo me sentit molt agraït de veure que encara hi han homes que lluiten per l'igualat, la meua enhorabona!
Mai és fàcil fer-li de cara a la societat en la qual vivim, el pare d'aquest xiquet ho ha aconseguit de manera satisfactòria, i com es pot veure gaudeix de la felicitat de fer les coses correctament. M'agradaria veure com és el seu comportament si els altres xiquets o xiquetes es fiquen amb ells i que tothom poguera aprendre a reaccionar davant d'aquestes situacions. A pesar de tot, em falta conéixer a la mare o pare dels xiquets, ja que hi ha casos (poquets però jo en conec algú) als quals la dona és qui adopta una actitud masclista en trobar-se a aquests casos.
Concloent volia dir que de nou, les meues felicitats a aquest bon pare i per suposat, si jo fora fill seu em sentiria molt orgullós, ja que en un futur jo educaré com ho han fet amb mi, i així successivament. Mai està de més ficar aquestos casos a la pràctica.
Hui estic per a parlar sobre aquests xiquets o xiquetes que quan tenen pocs anys de vida, li demanen joguets als seus pares, els quals es queden molt despitats en veure que els regals que volen els seus fills no són els que ells esperaven que es compraren.
El primer que vull dir és que els pares d'aquests xiquets o xiquetes quan veuen les coses que es compren els seus fills es queden sorpressats. I també preocupar-se de com podria tomar-se-lo la societat l'actuació dels seus fills. Ja que en la societat en la qual vivim, en els nostres dies aquests regals no serien ben acceptats; cosa que es tindria que acabar ràpidament per què hi ha molts xiquets com el del vídeo i per això aquesta societat en la qual vivim hui en dia té per modernitzar-se o sinó els xiquets i les xiquetes o en general totes les persones no es podran expressar lliurement.
Altra cosa que vull comentar és que si el meu fill; en el cas que el tinga, si em demana regals, els quals la societat ha dit que són per al sexe contrari, jo se'ls compraria, perquè vivim en un món lliure on cada persona elegeix com vol que siga la seua vida.
Per acabar (dir) que hi ha molts casos de persones que han sigut insultades pel carrer, per ser del que la societat no demana, acte molt nefast i barat de les persones que insulten i si un dels insultats fora el meu fill o filla el defensaria sense pensarmeu.
Des de la nostra opinió el fet que el pare no sols respecte els gustos del seu fill sinó que accepte i recolze el que el xiquet vullga triar per a jugar, ens pareix una situació a premiar, ja que normalment quan açò passa els pares decidixen pressionar la masculinitat dels fills(comprant-lis camions, legos, balons de futbol...) i arribada l'adolescència al vore que aquestes idees no han funcionat i el seu fill segueix preferint “cosses més de dona” la decepció desemboca en un rebuig als interessos de la persona en concret.
La manera en què aquest pare ha educat als seus fills és la més correcta per a poder eradicar aquests estereotips que s’han creat al llarg dels anys a la societat, ja que tots els fills haurien de ser recolzats en què decidisquen fer, com els xiquets del vídeo que creixeran saben que els seus pares els ajudaran i els acceptaran sempre i quant respecten les normes. Perquè quin problema hi ha en què un xiquet elegisca una nina per a jugar o que una xiqueta jugue amb camions? De segur que molts de nosaltres ho vam fer de menuts, sense fixar-nos si eixe joguet era de xic o de xica i si algú ens criticaria, sols ens importava passar una bona estona amb el nostre joguet.
Aquesta imatge del pare que busca la igualtat entre els dos sexes es podria dir que és un poc “la exepccio”, ja que personalment nosaltres no coneguem a moltes famílies que adopten aquesta postura a l'hora d'educar als seus fills, però si volem dir que cada volta es veu més aquestes accions a la vida diària que pareixen no res de l’altre mon però en realitat estan ajudant molt al canvi de la societat, és a dir a aconseguir la igualtat entre hòmens i dones, per a què preguntes com les següents no es formulen mai més; Que fa el xiquet amb eixa nina?és homosexual?, la teua filla vol ser futbolista? Però si això és un treball per als hòmens…, Que feu regalant-li a la vostra xiqueta un joc de construcció? Això no és un bon joguet per a ella, millor regaleu-li un set de maquillatge.
Per concloure la nostra reflexió sobre aquest tema ens agradaria fer-lis pensar a totes aquelles famílies que opinen diferent a nosaltres i preguntar-los que passaria si el seu xiquet o xiqueta voldria ser diferent a com la societat ho mana? Segurament com moltes de les famílies intentarien canviar-lo/-la a la força però els assegurem que això passa molt poques vegades, perquè és la vida d’ells no vostra, i per aquesta raó ells elegeixen que fer amb ella. Vosaltres podeu recomanar-los i donar-los la vostra opinió davant la situació que siga però mai heu dintervenir en les eleccions del vostres fills, perquè si estimeu al/s vostre/s fill/s ho respectareu i us pareixeria molt bé totes les seues decisions.
I per totes aquestes raons suportem l’acció del pare i ens agradaria que més pares com aquests feren el mateix i canviaren la manera de pensar, perquè com bé em dit en l’anterior paràgraf pareix una bovada però no ho és, ajuda molt no sols als xiquets sinó a tot el món. Nosaltres ja hem decidit que educarem als nostres fills de la mateixa manera que aquest pare, i vosaltres que fareu?
Després de ver moltíssimes vegades aquest bonic vídeo, he volgut començar a parlar d'aquesta entrada.
El xiquet d'aquest vídeo sí que és un exemple!! Vol començar pels regals de nadal, que passa amb ells? Mirant-lo bé no pareix res, però si nos donem compte, perquè les xiques sempre se li regalen nines i als xiquets cotxes…? I que passa si és a la inversa? A un xiquet li pot agradar una nina sense que es pense que és gay o efeminat? O el mateix amb les xiques. Està això mal? Perquè finalment els pares els compren els joguets que pensen que li va a agradar segons el seu sexe.
Aquest pare sí que és un exemple! Respecta els gustos del seu fill, ja que quan aquesta situació te la trobes a altres cases, els pares intenten pressionar-los comprant-los joguets que realcen la seua masculinitat. Que hem de fer per a reduir els estereotips passats per la societat? Per a mi, fitxar-nos en aquest pare (però que no se nos oblide que, encara que no els coneixem, hi ha més pares com ell, les excepcions), en la forma en la qual està educant als seus fills.
Aquestes xicotetes accions, encara que no el pensem, fan que comencen a canviar les coses al món, que l'estereotip passat des de fa molts anys es vaja. Aquest pare està deixant ser lliure als seus fills, deixant al seu fill escollir el que realment li agrada.
Finalment aquests xiquets no tindran por de dir-li al seu pare qual és la seua orientació sexual, que li agrada i que no, etc. Perquè deuria un xiquet tenir por de dir-li al seu pare que joguet vol? O pensant més en el futur, deuria una persona tenir por de parlar amb els seus pares o amb la societat de la seua orientació sexual, de si és gay o lesbiana? És això un delit?
Perquè com ell diu: Escoge tu expresión, tus intereses, tu sexualidad.
Avui vull comentar aquest vídeo en el qual ens mostra a un pare gravant als seus fills i ens ensenya el joguet que el seu fill ha decidit comprar-se, el qual és una nina.
El primer que vull destacar és l'alegria que mostra el pare i l'orgullós que se sent de la decisió del seu fill. Amb aquest vídeo aquest home ens envia un missatge molt important i valuós com és l'amor d'un pare a un fill sense importar els seus gustos i preferències. Aquest pare no discrimina i no és sexista. Aquestes dues coses les hem de seguir implantant en la nostra societat, perquè sense prejudicis tots serem més feliços.
Una altra cosa que vull destacar és que aquest xiquet ha sigut molt valent perquè ha pensat en el que li agrada a ell, no en què li agrada a la majoria de xiquets. Amb aquesta decisió i aquest vídeo segur que molts pares hauran reflexionat i molts xiquets hauran vist que no hi ha gens de dolent en comprar-se una nina.
Tenir un pare així ajuda molt a un fill, a confiar més en si mateix i en no abandonar els seus gustos pel que diran. Espere que tots els pares accepten i vulguen als seus fills de la mateixa forma que aquest pare ho fa amb el seu, i també desitge que a aquest xiquet no li corrompa la societat i seguisca lluitant pel que li agrada i li fa feliç. Per més fills i pares així.
Vaig a comentar aquesta entrada perquè aquestes xicotetes accions són dignes d’admirar i de comentar, i perquè m’ha paregut molt interessant. Per tal de fer-ho, seleccionaré algunes de les reaccions i frases que apareixen en aquest vídeo, tractaré informació que he trobat sobre les joguines, faré referència i comentaré els comentaris que han fet alguns companys i, per últim, donaré la meua opinió.
En aquest vídeo s’observen dos xiquets i un pare en el cotxe. El més major dels dos nens ha rebut dues joguines diferents i ha canviat una d’elles. El pare acompanya als menuts amb il·lusió i comenta que el seu fill ha escollit lliurement una nina. Respecte a açò, m’agradaria donar-li l’enhorabona al pare per com està educant els seus fills i està exterminant el patriarcat i, per l’altra, donar-li-la al menut per fer el que ha fet, malgrat les pressions que rebem des de ben menuts.
Des que naixem, intenten -conscientment o inconscientment- determinar-nos; el sexe, els colors amb què pinten les nostres habitacions, les carícies que ens fan, la manera en què ens mostren afecte... Ningú no ens pregunta què és el que ens agrada realment, com ens considerem ni de quin color volem que pinten la nostra habitació. Som lliures? Ho hem sigut en algun moment?
Per aquestes raons m’agradaria recalcar el que ha dit el pare: “Escull la teua expressió, els teus interessos, la teua sexualitat, el que siga. Tenen ambdós la meua paraula i promesa que sempre els estimaré i els acceptaré sense importar la vida que escolliu”. Aquesta frase és molt emotiva i pense que tots hem d’aplicar-la, tant si som pares ara mateix com si ho som en un futur o tenim menuts als quals estimem.
Buscant informació sobre el tema “preferències entre els infants”, he de dir que m’he sorprés. Hi ha “estudis” que justifiquen que els xiquets necessiten acció i les xiquetes, joguets educatius i més tranquils. Després d’açò, només em queda afegir la pregunta següent: Com l’ésser humà pot ser encara tan primitiu? Per què no fan un estudi sobre com ens afecta la societat? Sí senyores i senyors, aquests són científics.
Tinc una cosina de 6 anys i està boja -com la majoria de les xiquetes de la seua edat- amb les Monsters High. Quan em va ensenyar una d’aquelles nines tan famoses, em vaig quedar bocabadada: Mare meua, les Barbies estan grosses en comparació amb aquestes. Com pot ser l’ésser humà tan determinista i sexista? No estic disposada a què juguem ambdues juntes amb aquesta monstruositat, anem a fer una altra cosa. Això és el que vaig fer.
Com diu Vera Cambrils, “aquestes xicotetes accions, encara que no ho pensem, fan que comencen a canviar les coses al món”. Jo estic molt cansada de les actituds classistes que hui en dia encara estan tan vigent i estic d’acord amb el que ha dit la meua companya. Qui pense que amb xicotets gestos no es pot aconseguir res s’enganya. Qui diria que les dones hui en dia podríem votar? Les utopies no estan per frustrar-nos, sinó perquè les fem possibles!
Molts pares en són conscients i, com molts altres que sí que volen canviar el món van donar opcions, però el patriarcat sen'apodera i no té pietat. En aquesta entrada se’ns plantejava el següent: La societat deixarà al xiquet ser com vol? Tu el deixaràs? El defensaràs quan l’insulten?
Davant aquestes preguntes plantejades, la meua resposta és molt rotunda; sí. Sí, els deixaré ser lliures; sí, els deixaré ser com vulguen; sí, els defensaré quan els insulten i sí, els deixaré estimar a qui vulguen. Qui estima no ho fa amb cadenes, qui estima no et determina, qui estima no et prohibeix la teua identitat. Per què no estimem més i més lliures?
Tothom porta ficada una venda que ens impedeix veure, estimar i ser feliços; llevar-se-la sempre fa un poc de mal però no ens destrueix. Obrim els ulls i mirem la realitat. La realitat no és blava ni rosa, la realitat és diversa. Acabem amb el binarisme, acabem amb el determinisme: lluitem per la nostra llibertat.
Com diria Plató, estem submergits en l’obscuritat i no veiem la realitat, tan sols falses aparences. Qui ha vist i ha conegut la llum té l’obligació d’acabar amb la nostra esclavitud i fer-nos veure més enllà de les ombres projectades en la penombra. Els qui volem acabar amb el masclisme, amb el sexisme i amb el patriarcat, hem de fer el mateix que dictava Plató. I tu, a què esperes per fer-nos veure la llum?
Aquest vídeo tracta de un xiquet que fa poc va ser el seu aniversari. Per casualitat li van regalar dues coses iguals i el seus pares van decidir anar a la jogueteria per a cambiar-li el joguet per una altra cosa que no tenia i el xiquet va elegir una nina. El pare li va dir que el sexe del xiquet li donava igual que el volia igual.
OPINIÓ: Ens a agradat aquest vídeo per qué el xiquet a triat el joguet que mes li agradava i a els pares li donaven el mateix que triara una nina.
Hola som Elena Zambrano i Aroa Roussel i anem a comentar 'Jo et promet...'
El vídeo tracta de un xiquet que per a el seu aniversari li regalen la mateixa cosa dues vegades, el seu pare li diu que van a anar a canviar el seu regal i el xiquet agarra una nina. El seu pare diu que esta feliç de que el seu fill puda elegir el seu futur, que ell sempre els ajudara i els voldrà com són ells mateixos.
A nosaltres ens pareix bé que el pare deixe als seus fills la llibertat de elegir. Es important que tot el mon puga ser com en realitat es i no tinga que fingir.
AQUEST VÍDEO TRACTA D'UN XIQUET QUE'L DEL SEU ANIVERSARI LI REGALES DOS COSES MATEIXES PERÒ EL PARE LI PORTA A LA TENDA PER A CAMBIAR-LO I EL XIQUET AGAFA UNA NINETA Y EL PARE LE ACEPTA TAL I COM ES.
EL VÍDEO M'AGRADAT PERQUE EL PARE ACEPTA TOT EL QUE FA EL SEU FILL I NO S'OPON,TAMBE M'AGRADAT PERQUE'L EL PARE ES COMPRENSIU I PROMET QUE COMPRENDERA ALS SEUS FILLS SIGAN COM SIGAN.
En aquest vídeo ens mostra com la gent associa el génere d'un bebè pel color de la roba que porta. Per exemple: si du roba blava pensem que és un xic i si la du rosa dónem per fet que és una xica. Açí ens van a mostrar un experimetn de com lo que hem dit anteriorment es veritat.
Primer el visten de rosa, a continuació van a demanar a unes persones que entren (una per una) i li parlen al bebè. La primera en entrar és una dòna, ella comença a dir-li coses com: -Ja veig que eres una xiqueta. -Segur que eres molt bona amb la teua mare. -Que vas a ser molt guapa. -I fins i tot coses com: me alegre de que estigues vestida de rosa, que així sé que eres una xiqueta... Entre altres... Després de unes quantes persones, li tornen a canviar la roba al bebè i ara li posen una prenda de roba blava, per a comprovar si varía alguna cosa. Altra vegada la primera persona que arriba es una dona, aquestes són unes de frases que li diuen ara (amb la roba blava) -Com estàs vestit de blau segur que eres un xic. -¡Què fort que eres! -Que gran que eres de segur seràs un gran lliutador o un policia, entre altres treballs.... Nosaltres sincerament si algun dia ens feren aquesta “prova” o “experiment” nostra primera impressió seria la mateixa i segurament al final depèn de com fóra vestit el bebé (rosa o blau) pensaríem si és xic o xica. Però no té per què ser una xica actriu i un xic futbolista, ja que al cap i al fi és el que un vulga ser. Un xic pot ser actor i una xica futbolista.
Aquest vídeo tracta d'un xiquet que compleix anys, i li regalen dos regals iguals i el seu pare va amb ell a canviar-lo. El xiquet agafa una nina i la canvia pel joguet repetit i son pare s'alegra i li diu «SI!». Perquè ell li diu al fill que pot agafar el que vulga, tindre els seus gustos...
La meua opinió es que el pare es molt modern, hi ha pares que no deixen elegir el seus gustos a el seus fills. La actitud d'aquest està molt bé per a que els fills podam agafar la confiança amb el sues pares. Hi ha xiquets que no tenen confiança amb els seus pares per por al que li puguen contestar.
Bona vesprada, La meua companya i jo volem comentar aquest vídeo perquè creguem que és una tema molt important a la nostra societat perquè en el segle en el qual ens trobem, i encara hi ha gent que no accepta la sexualitat dels seus fills.
En primer lloc, el vídeo tracta d'un pare amb els seus dos fills que es trobaven en el cotxe i conta, que al germà major pel seu aniversari, li van regalar dos joguets iguals i son pare va anar a la tenda per a què aquest elegira el joguet que més li agradava, aleshores, elegeix una nina i el pare se'l va canviar sense cap problema, ja que hui en diamolts pares perquè pensen que aquests joguets són solament per a xiques. El pare es mostra molt alegre i orgullós per a què els seus fills poden elegir la seua vida. I prometre als xiquets que sempre els va a voler i acceptar sense importar la vida que trien.
Finalment, la nostra opinió és que aquest pare és molt comprensiu i que tots els pares deurien ser així, ja que hi ha molts que no accepten la seua sexualitat o que associen ràpidament les nines amb les xiques i això no sempre és així, com en aquest cas, que el xic vol comprar-se una nina perquè el gusta i no hi ha cap problema en què li agraden aquests tipus de joguets. És molt important que aquests xiquets no s'asseuen pressionats per al que dirà la gent o pels pares mateixos i en majoria dels casos no els conten per temor a com puguen reaccionar.
En auqest comentari m'agradaria expresar la meu opinio: jo pense que cada cun tindria que ser de la manera que buiga ja que som lliures de expressar el que sentim, pero alguns per ser millors que altres els agrada riures de la manera de ser daltra persona i aixo no tindria que ser aixi perque a dells no els agradaria que es burlaren de la seua forma de ser per tant avegades es tenim que possar en la pell dels alñtres per a saber a vegades com fem sentir als altres. Tambe tenim que respetar alguns gustos per exemple si una chica l'hi agrada una altra chica nosaltres no som ningu per a ficarmos en elles perque son els seus gustos dels demes.
Vaig a comentar aquest vídeo perquè quan a un xiquet li dius que vas a comprar-li un joguet i li dius que elegisca el seu propi regal el xiquet té tot el seu dret de elegir el que li done la gana siga una nineta o el que siga. Com en aquest vídeo que el seu pare li va a donar al seu fill un regal per al seu aniversari, li diu que el mateix elegisca el seu propi regal d'aniversari i el xiquet li diu: de veritat ??? Ell li diu que el prometeix i quan el pare veu que el xiquet a agarrat per al seu aniversari una nineta el pare li diu que una promesa és una promesa i no passa res;que per la seua sexualitat no té res a vore amb el seu gust.
En la meua opinió aquest pare és un exemple a seguir per el que a fet amb el seu seu fill de dos anys.
Bona vesprada, Primer de tot, vull donar-li l'enhorabona a aquest bon pare que no posa barreres al seu fill a l’hora de donar-li el que ell vol, en aquest cas, una nina.
Molts pares jo crec que li dirien que això és de xiquetes i que ell hauria de comprar-se figuretes de superherois o de cotxes, perquè, encara que, suposadament, la societat està prou més evolucionada que anys darrere, encara n’hi ha pares amb una mentalitat molt tancada que no poden assumir que el seu fill tinga una orientació sexual diferent o simplement vulga una nina, ja que no té per què ser homosexual pel fet que vulga una (tot està dominat pel sexisme).
Per a mi, uns bons pares no han d’enfadar-se amb els seus fills per aquestes coses, siguen homosexuals o no, ja que ells no tenen la culpa dels estereotips que els ha imposat la societat; de no buscar el culpable d’això que els passa, perquè no és una cosa que és feta a propòsit i no es pot evitar, l’homosexualitat no és una malaltia; i el més important, no tractar de canviar la seua conducta: tots som lliures.
Jo vull animar a tots els pares a obrir la seua mentalitat i entendre que el seu fill pot jugar amb nines i pot veure pel•lícules de princeses, i que la seua filla pot jugar a la “Play” i llegir còmics de superherois sense que siga res del que preocupar-se. Ens deixarà la societat ser com volem?
Bon dia, Per a començar aquest comentari vul dir que m'ha agradat moltíssim aquest video. M'encanta saure que n'hi han pares com aquest i que ja des de xicotets li deixen ser lliures, és en aquests etapa l'ideal, pense, per a donar-lis als nens eixa classe de confiança perquè, així, "l'eixida de l'armari" més adelant i, clar, si se'n dóna el cas, será molt més agradable i sense tants protocols.
M'emociona molt la reacció del nen, a més que em sembla molt adorable. També em dóna molta grácia: yeeees!, per supost que sí, sé qui vulgues ser, que et dóne igual si jugues amb ninetes o a cotxes, a les cuinetes o a les casetes.
Qué passa si un nen vul jugar a una cosa o un altra? És un nen, no? Está en eixa etapa on la seua imaginació deu de ser tot el llibre que puga, i deu divertir-se amb aixó.
Tampoc que un nen trie per a jugar una 'Barbie' o qualsevol altre joget "de xiqueta", vol dir que ja siga homosexual o que vaja a ser-ho o que siga menys masculí, o un poquet 'princesso', o " tinga pluma", no! Igual que si una xiqueta vol jugar al futbol o qualsevol altre joc "de xiquet".
No pasa res si els rols es canvien. Pense que compartir-los és molt millor. Cadascú vol el que vol, i si aixó que vol no fa dany a ningú, está en tots la seua llibertad de decidir què li agrada més.
No es preocupeo tant per el que puga passar si ens agrada una cosa o un altra que siga diferent al que es suposa que ens ha d'agradar per el nostre sexe. Aixó no és saludable! L'important son altres coses. El que de veritat afecta malament és la privació, la no-llibertat al que vol. Hem de ser feliços i sentir-nos molt bé amb nosaltres mateixos, segur que penseu així!
Demane, per a finalitzar el meu comentari, moltes sonriures i un abraçada!
Aquest vídeo parla d'un pare que fa poc va ser el aniversari del seu fill xicotet i quan van anar a la jogueteria li van dir que escollirà el joguet que volguera i el xic va escollir una Sirenita. Doncs el pare li va prometre en aquell moment als seus fills que escollien la vida que escollien sempre els apoyara en lo que siga.
Per a mi el vídeo es molt bo per a conscienciar a la gent ja que moltes persones pensen que hi hen joguets sols per a xics o sols per a xiques. També perquè un xic jugue amb coses de xiques no passa res de la mateixa manera com una xica juga amb coses de xics. Lo que ha fet aquest pare esta molt be i tots el pares tenen que ser així, tomar el seu eixample per a educar als seus fills. Però molta gent de segur que es dedicarà a criticar-los i això esta mal. La societat ha de canviar, i açò només passarà si tots fiquem un poc de la nostra part. Devem de ser com nosaltres vulguem!
Hola, comente aquesta entrada perquè m'ha resultat interessant .
L'actitud del pare m'ha sorprés molt, acostumada a una societat tan "tradicional" en la que els pares compren als seus xiquets cotxes i a les seues xiquetes nines i si els donen a triar , la majoria no ho fan de la manera en què ho ha fet este pare, sinó que els fan triar els joguets que suposadament els corresponen depenent del seu gènere. Ésta és la realitat i el pare d'este vídeo és l'excepció.
És cert que actualment, els pares són molt més comprensius que abans i hi ha molts pares que accepten que els seus fills tinguen gustos fora de "los normales" però el que també és cert és que pares com este, hi ha molt pocs. Fins ara, pareix que el que estic dient és incoherent i una total contradicció perquè en un principi he dit i recorde que "hi ha molts pares que accepten que els seus fills tinguen gustos fora dels normals" i després he dit "com este pare hi ha molt pocs".
Doncs bé, afirme que el que he dit no és cap error ni cap incoherència. M'explique: este pare té dos xiquets menuts, als quins està ensenyant a ser lliures a l'hora de triar el que realment els agrada i la vida que en un futur tindran, este pare permet amb un gran somriure en la cara que el seu fill, sent xiquet trie una nina per a jugar i no un cotxe com suposadament hauria de ser. Per tant, estos xiquets creixeran sabent que son pare estarà sempre orgullós d'ells i no tindran por a dir-li la vida que han decidit viure, no tindran por a dir-li la seua orientació sexual...estos xiquets viuran amb llibertat i sense cap por. Per açò, dic i repetisc que pares com este hi ha molt pocs, i que com en un principi he dit, és l'excepció.
Ara, anem a la realitat per a poder aclarir la meua aparent contradcció; és cert que abans de dir que pares com este hi ha molt pocs he dit que actualment hi ha molts pares que accepten que els seus fills tinguen gustos fora dels normals i crec que el més important de la primera frase que he dit és el verb "aceptar". És cert que molts ho accepten, però potser els eduquen de la manera en què ho fa este padre?acas els diuen estes coses quan són tan xicotets com aquests xiquets?NO i juraria que pares com este en el món es poden contar.Con tot açò vull dir que actualment els pares donen als seus fills l'educació que consideren que els correspon depenent del seu sexe. Depenent del sexe els compren nines o cotxes, depenent del sexe els visten de rosa o blau, depenent del sexe els tallen el pèl o no...en fi, així, moltes coses. I amb açò, vull dir que els pares que ho accepten actualment ho fan després d'haver educat als seus fills depenent del seu sexe i que pocs eduquen els seus fills de la manera en què ho fa este pare des del principi. Este fet, dificulta als fills dir-los als seus pares que tenen gustos diferents però també dificulta als pares acceptar-ho després d'haver educat al seu xiquet o a la seua xiqueta com creien convenint.
(segueix el comentari anterior) No faig aquest comentari per a criticar a este tipus de pares, és més, felicite aquells que després d'educar als seus fills com creien convenient són capaços d'acceptar que tenen una orientació "diferent" perquè este fet no sols és difícil per als fills, sinó també per als pares perquè són conscients que els seus fills patiran. Mai criticaria aquells pares que eduquen els seus fills amb tot el seu amor i com creuen que és convenient depenent del seu gènere, perquè sinó, estaria criticant els meus propis pares i a la majoria de pares de hui en dia , a aquells pares que també han sigut educats així però sí que critique aquelles persones que no saben respectar, a aquelles persones extremadament tancades , a aquelles persones que no poden arribar a comprendre i que abans de fer-ho, preferixen fer-li la vida impossible a una persona i als pares d'estes persones sí que els criticaria perquè, per exemple, jo sóc una xica educada com suposadament s'ha d'educar a una xica però a mi de cap manera se m'ocorreria ficar-me amb una persona pel fet de ser "diferent" .
En compte de criticar els meus pares i a molts més pares, els agraïsc haver-me educat d'esta manera perquè el principal problema no és haver educat els fills tenint en compte el seu sexe si no haver educat els fills mal, generalment parlant perquè sempre hi ha excepcions. Amb tot açò, vull dir que el que no em pareix res bé ésquè s'eduque malament als fills perquè quan una persona és ben educada no es fica amb una altra per res del món, crec jo.
Quant a l'educació dels fills depenent del seu sexe, crec que és un fet molt més difícil d'explicar i més encara de comprendre ja que ve de molts anys ; els meus iaios van educar els meus pares així, els meus pares m'eduquen així, potser jo també eduque els meus fills així, potser els meus fills eduquen els seus fills así...una cadena que no acaba. com fer que esta cadena acabe ?debería acabarse? hauríem d'educar als nostres fills com ho fa este padre?Tal vegada siga la manera més correcta d'educar però veient com és la societat de hui en dia, em costa molt imaginarlo...Para començar, opte per una bona educació als fills. De totes maneres , l'educació dels fills depenent del seu sexe és molt relativa, perquè jo, per exemple, no li diria al meu fill que els hòmens no ploren, tampoc li vestiria sempre de blau però sí que és cert que tampoc li compraria una nina. o si tinc una filla, no li vestiria sempre de rosa , tampoc li diria que té que fer cas a tot el que li diga el seu marit, etc. Amb açò vull dir que l'educació en este sentit també depén dels punts de vista de cada u.
El vídeo tracta sobre un pare que li festeja un aniversari al seu fill, el dia del seu complix ho porta a una juguetería i li pregunta que vol, i el xiquet agarra una nina de xiquetes sent un xiquet, i després el pare no li reclama al xiquet, sinó tot el contrari, ho accepta tal com és i li promet a l'i al seu germà que sempre els voldrà tal com són sense importar-li el que escullen.
Ojala que tothom fóra com aquest home que els ensenya als seus fills el valor de si mateixos i que no els ha d'importar el que són o el que seran, que no els importe la societat de perjudicis en la qual vivim, si tots el pares i mares foren així, de segur que cap xiquet o xiqueta sentiran rebutjats o que la gent es *ria perquè són diferent, m'agrada l'educació que els aquesta oferint que cadascun ha de ser com és realment,mes allà del sexe, genere, o aspecte, cal mirar-ho com és el seu cor en realitat, valorar-ho sobre la seua intel·ligència i no el que porta entre les cames. Si tots i totes pensàrem el mateix com aquest home, de segur que els nostres fills i filles seran mes raonables i acceptarien als altres com són, però al cap i a la fi no es pot perquè és alguna cosa impossible al fet que la societat accepte als altres com són, en els treballs, en el carrer o a casa, però anem evolucionant igual, perquè fa molts anys arrere maten a la gent que és *trans, o de diferent sexe, pel fet que són una vergonya per a la societat i per a les famílies, que no comprenen el dolor i el sofriment del xic o la xica, perquè mes allà que li dolor que provoca la societat hi ha el dolor que provoca la família per no acceptar-te com eres, o com la teua aquestes millor, no comprendre que la teua no tens la culpa de ser com eres i que no vas escollir ser d'aqueixa forma, ho eres i ja aquesta.
La meua opinió. M'agrade molt un pare d'aqueixa forma que accepte als seus fills i que no els critica per gens, al meu al meu entendre personal, m'agradaria tenir un pare i una mare amb aqueix pensament que no els importa el que diran, o em va a avergonyir davant dels meus amics i familiars, que no els importe gens d'açò i que recolzen al fill o la filla sobre la decisió que tom, perquè mes allà del dolor que pot causar la societat aquesta el dolor mes gran que és de la família, i el difícil que és portar-ho sabent que la teua pròpia família no t'accepta.
El video trata sobre un padre que le festeja un cumpleaños a su hijo, el día de su cumple lo lleva a una juguetería y le pregunta que quiere, y el niño agarra una muñeca de niñas siendo un niño, y después el padre no le reclama al niño, sino todo lo contrario, lo acepta tal y como es y le promete a el y a su hermano que siempre los querrá tal y como son sin importarle lo que escogen.
Ojala que todo el mundo fuera como este hombre que les enseña a sus hijos el valor de si mismos y que no les debe importar lo que son o lo que serán, que no les importe la sociedad de perjuicios en la que vivimos, si todos lo padres y madres fueran así, de seguro que ningún niño o niña sentirán rechazados o que la gente se ria porque son diferente, me gusta la educación que les esta ofreciendo en que cada uno debe ser como es realmente,mas allá de el sexo, genero, o aspecto, hay que mirarlo como es su corazón en realidad, valorarlo sobre su inteligencia y no lo que lleva entre las piernas. Si todos y todas pensáramos lo mismo como este hombre, de seguro que nuestros hijos y hijas serán mas razonables y aceptarían a los demás como son, pero al fin y al cabo no se puede porque es algo imposible a que la sociedad acepte a los demás como son, en los trabajos, en la calle o en casa, pero vamos evolucionando igual, porque hace muchos años atrás matan a la gente que es trans, o de diferente sexo, por el hecho de que son una vergüenza para la sociedad y para las familias, que no comprenden el dolor y el sufrimiento del chico o la chica, porque mas allá que le dolor que provoca la sociedad hay el dolor que provoca la familia por no aceptarte como eres, o como tu estas mejor, no comprender que tu no tienes la culpa de ser como eres y que no escogiste ser de esa forma, lo eres y ya esta.
Mi opinión. Me gusto mucho un padre de esa forma que acepte a sus hijos y que no les critica por nada, a mi en mi opinión personal, me gustaría tener un padre y una madre con ese pensamiento que no les importa el que dirán, o me va a avergonzar delante de mis amigos y familiares, que no les importe nada de eso y que apoyen al hijo o la hija sobre la decisión que tomo, porque mas allá del dolor que puede causar la sociedad esta el dolor mas grande que es de la familia, y lo difícil que es llevarlo sabiendo que tu propia familia no te acepta.
La societat serà dura amb el xiquet, però jo el deixaré ser com a ell li plaga, i és clar que em tindria sempre que algun volguera canviar la seua forma de ser, perquè si el meu fill és així de lliure per triar una nina, en lloc d'un superheroi l'aplaudiré sempre. Jo jure que si tinc fills, seré com aquest pare, ja que crec que és la ment del pare perfecte, sense barreres que no deixen ser al seu fill com vulga o que pense com li done la gana. Al vídeo, podem veure als seus fills totalment i la imatge que ens donen és que són feliços i el pare ho és així.
Dic que aquest és un pare amb mentalitat perfecta perquè, com diu en el vídeo, a un dels seus fills li regalen dues coses iguals a Nadal i van a una tenda de joguets i ell li deixa agafar el joguet que ell vulga, sense la necessitat d'agafar un Action-Man o un Spider-Man no li recomana res, no li diu que agafe X li deixa ser lliure i que siga ell mateix, al final, el seu fill agafa una nina, una princesa Disney Ariel, i el seu pare, com deu ser, se'l compra perquè és el joguet que el seu fill volia no s'enrabia, no li diu res roí, li dóna suport com un bon progenitor deu fer. Quan jo era xicoteta sempre triava jugar al futbol, els superherois els còmics i al meu pare això no li agradava, sempre em deia que ho feia mal i jo acabava plorant i sentint-me malament, fins que vaig acceptar que jo faria el que volguera. Al meu fill o filla no li faré això si vol jugar a la pilota o tindre nines que ho tinga, l'única cosa que li demanaré és que siga feliç.
La societat de hui en dia que vol tindre un fill, abans de fer-ho, hauria de veure aquest vídeo abans de fer-ho per a veure que ser mare/pare és una gran responsabilitat i que no tracta a soles d'oferir-li al xiquet una educació, una sanitat i un allotjament dignes, sinó que també han de deixar-li pensar com vulga, deixar-li tindre llibertat de pensament.
39 comentaris:
Hola,
hui vaig a parlar d'un pare que no posa barreres a la vida dels seus fills, els deixa ser com ells volen sense importar el que elegeixen, i açò es demostra al vídeo quan el pare s'alegra que el seu fill elegix una nineta i no un camió o una pilota; altres pares segur que s'enfadarien.
La meua opinió sobre aquest tema és que l'home demostra ser un bon pare que dóna suport als seus fills en totes les eleccions que adopten a la seua vida sense importar quines siguen, i promet que ell els deixara elegir amb llibertat des dels seus joguets fins a la seua sexualitat.
Si el meu fill em diguera que li agraden els homes, jo acceptaria i donaria suport a la seua elecció.
JO ET PROMET
Aquest vídeo tracta sobre com un fill le diu a un pare que per el seu cumpleany vol cambiar el joget y ell vol agarrar altre, però no un joget caulsevol, un joget anomenat La sirenita i al pare el dona igual el seus gusts, la seua forma de pensar, la seua sexualitat i tot, a ell sol le importa la seua felicitat del seu fill.
La meua opinió es que el pare te la raó y que ell no decideix lo que te que fer
Bon dia a tots i a totes,
He elegit comentar aquest vídeo ja que m'ha agradat molt l'idea que ha tingut l'autor d'aquest vídeo, en aquest cas el pare del xiquet, per a transmetre a tot el món que haja vist aquest vídeo que dóna igual quins gustos tinguen les persones, dóna igual si t'agraden els xics o les xiques, les nines o els balons de futbol, els cotxes o les princeses, etc. El que de debò importa és la forma de ser de cada u, si ets una bona persona, amic, fill, pare, marit....
Aquest vídeo tracta sobre una família en la que al xiquet pel seu aniversari li han regalat dos joguets iguals, aleshores el pare li acompanya a son fill a la jogueteria per a tornar un del dos i canviar-ho per un altre. En aquest cas, el fill escollix una princesa, el pare, molt orgullós de la seua elecció decidix fer un vídeo explicant com s'ha sentit al veure la seua elecció, dient que li encanta que els seus fills escollisquen la seua vida, expressió, sexualitat, els seus interessos, el que siga, i lis prometeix que sempre els voldrà i els acceptarà escollint la vida que escollisquen.
A nivell personal m'ha agradat moltíssim aquesta entrada, dóna gust que hi hagen pares com aquestos als que no les importe com siguen els seus fill sempre que siguen persones bones i honrades.
Jo els deixaré ser com volen, i tu? Els deixaràs?
JAJAJA aquest vídeo es genial. M'ha agrada perquè es curt i transmet un missatge molt clar i esta fet de manera natural no esta estudiat ni digerit per ningú. Ojala el meu pare haguera sigut com el pare deixe xiquet, sembla una persona molt feliç amb la vida i amb ell mateix. L'única pega seria els grits perquè no tels esperes i me quedat sord. MOLT BO EL VIDEO
He triat aquest vídeo perquè abans de les vacances de nadal crec que va ser abans, un pare d'un xiquet que jugava amb nines i em pareix un tema que l'afecta a molts xiquets i xiquetes hui dia, es un tema que hauria de tractar des de ben petits.
Pense que no hi ha que jutjar mai a ningú, a soles es té que jutjar un mateix perquè es el únic que sap com vol ser i com fa les coses. I menys jutjar a xics i xiques que son molt petits i que fan el que els agrada en cada moment per a ser feliços amb la seua innocència.
En la xarrada que vam tindre amb aquest pare ens va dir el mateix, que ell no entenia com xiquets petits podrien dir-li al seu fill «maricón» o «gay», quan ell aun no té orientació sexual ja que es petit, es impressionant la societat, cada un que visca com vulga fent el que vulga sense fer mal a res ni a ningú.
Hola som Esther i Rebeca i vam a comentar aquest vídeo que tracta d'un pare que per el aniversari del seus fill li donen dos regals idèntics i li donen la opció de canvia un dels regals per altre que no tenga i el xiquet lo canvia per una nina de sirena i el seu pare li diu al seus fills que li dona el mateix el camí que escullen els seus fills,tant sexualment o interesse.
La nostra opinió es que nos agrada que el pare respecte els gustos de els seus fills siga lo que siga i que sempre els va voler com el primer moment. Ens agrada que aquest pare opinió de aquesta forma perquè en aquest mon tan cruel no hi ha tans pares con aquest opinió que respecte els gustos del seus fills.
Bona vesprada .
Aquest vídeo en mostra una situació que no es molt comú en la societat.
El pare dels xiquets els diu que no importa quina sexualitat , interessos o expressió trien , l'única cosa que importa es que ells siguen feliços amb la seua vida.
I ara em pregunte, que passara quan els amics del xiquet beguen la nina? Ho acceptaran?
Seria estrany que ningú xiquet es burle d'ell dienli que li agraden el joguets de xiquetes.
Em pareix molt bonic per la part del pare que accepte als seus nens tal i com son , i pense que molts pares deverien ser un poc mes com ell, crec que molts joves estaríem agradiscuts.
hola som nerea i alba i vam a comentar aquest vídeo ja que em vist que aquest hombre es un pare ejemplar no com altres que desde que els seus fills son petits el acostumen a que els juguets de xic per a les xics i els de xiques per a les xiques pero aquest pare no el diu que ells tenen que elegir la seua vida ja que son llibres.
Per deixar que el seu fill elija el seu juguet pensem que le esta haciendo un gran favor ja que a moltes xiquets de hui en dia tenen miedo a lo que pugan pensar els seus pares de ells i aquest xiquet no pense que tenga ningun problema ja que el seu pare lo compren no com altres.
Pense que tots els pares tendrian que ser aixi perque hacen que els seus fills sean feliços i que no tengan que esconder de la manera que ells son com moltes persones,aquest xiquet esta molt feliç con la seua muñeca i el pare tambe esta feliç al ver al seu fill con su propia vida i la seua muñeca.
Per a nosaltres es un pare ejemplar.
Som Dani i Madina, ens pareix que aquest pare es molt avançat culturalment perquè la societat esta canviant i els pares com el de aquests xiquets estan molt actualitzats e informats sobre els temes de la diversitat de genere i sexualitat. En el món deurien de haver més pares com aquests perquè dona llibertat als seus fills a elegir la seua orientació sexual i gustes, i li dona igual si els agraden els joguets de xics o xiques. Finalment pensem que aquest home ha fet el vídeo per a conscienciar a tot el mon i sobretot als pares i mares que pensen diferent que ell.
Hola, sóc Nerea i vaig a comentar el vídeo de “JO ET PROMET”.
Aquest vídeo m'ha fet reflexionar perquè, tant de bo poguérem tots tindre un pare com ell... que ens done suport, que ens vulga tal i com som... Molts d'ells sí que ens volen, però no accepten moltes coses, i ens critiquen... Ni que no tinguérem res que aguantar al col·legi com per a que la nostra família també ens posara a parir... Tot és injust.
Al text de baix posa: Son pare el deixa triar, però la societat el deixara ser com vol? Tu el deixaries? El defensaries quan l'insulten?
Bé, ara jo vaig a dir-vos: de veritat us importa el que pensen de vosaltres? De veritat penseu que heu d'estar malament per unes persones que ni tan sols us coneixen? No heu de soltar ni una llàgrima per ningú, no heu d'estar malament per res que us diguen. Tu ets com ets, i qui no t'accepte, que se'n vaja perquè tu no ets qui li ha dit que s'ajunte amb tu. Sempre, en aquesta vida, li cauràs malament a algú, i a eixe algú has d'ignorar-lo si el que no vols és amargar-te la teua vida.
Viviu la vida com vosaltres vulgueu, feu el que vulgueu, que ni la societat ni ningú us diga el que heu de fer. LA TEUA FELICITAT és el principal de tot.
Que si jo deixaria als meus fills que decidiren com ser i el que triar? I per què no? Jo, com a mare, els diré que podran fer el que vulguen, però primer que pensen les coses abans de fer-les i que miren si els farà feliços. Jo a soles voldré que els meus fills estiguen a gust i tranquils per com són, els donaré consells, parlaré amb ells, sempre com si fóra una amiga per a que sàpiguen que sempre estaré amb ells, en les coses bones i en les dolentes i per a que hem pugen tindre eixa confiança que quasi ningun fill té en els seus pares, sempre respectant-los. Quan els critiquen (si els critiquen) els ensenyaré a ignorar el que diga la gent per a que no els afecten eixes coses, perquè als meus futurs fills, ni la societat, ni els xiquets/es criticons/nes, ni absolutament res, farà que deixen de ser feliços ni que deixen de fer el que a ells realment els agrade.
Que si els defensaria quan els insulten? Els defensaré quan els insulten i quan qualsevol cosa faça que no estiguen bé; els defensaré per damunt de la meua vida, perquè per a mi, quan siga mare, ells seran el més important i sagrat que tindré.
OLE EIXE PARE!!!!!
Bona vesprada, bebès :)
Jo et promet...
Bona vesprada el vídeo que acabe de ver tracta sobre dos xiquets que por el seu aniversari es compren dos nines. La reacció del pare me ha encantat ja que en compte de prohibir-les comprar això, els diu que no passa res per que compren nines i no cotxes, i això me pareix molt be ja que ha de ser així, cadascú te que anar per el seu camí.
JO ET PROMET
Aquest vídeo tracta sobre com un fill le diu a un pare que per el seu cumpleany vol cambiar el joguet y ell vol agarrar altre, però no un joget caulsevol, un joguet anomenat La sirenita i al pare el dona igual el seus gusts, la seua forma de pensar, la seua sexualitat i tot, a ell sol le importa la seua felicitat del seu fill.
La meua opinió es que el pare te la raó ell pot fer el que vulga, pot pensar com vulga,pot divertirse com vulga, pot jugar amb el que vulga i pot fer tot el que ell vulga perque es el seu cos te llibertat i el pare ha fet molt bé en dir-li que pot fer el que vulga.
Per que sincerament si yo tingera fills i em diuen que volen aquest joguet i aixo es per a xiques yo se´l compraba, per que dona lo mateix que el joguet sea de xiques i lo usen xics i viceversa, no importa si te diuen que uses un joguet de xica, no importa el que diuen los demés lo que importa es que tu estes acomodat amb tus guste.
Bona vesprada!
Que bo aquest vídeo. M'ha enamorat, m'ha emocionat moltíssim el pare! Quin pare més... fantàstic, per resumir-ho d'alguna forma. Afortunadament, cada vegada hi ha més pares així, que acceptem els seus fills tal com són, és a dir, no només en la sexualitat, sinó en temes tan “simples” com els colors, les professions, els joguets amb els quals creixem des de xicotets, els esports, etc.
Tot està completament estructurat, i això no està gens bé. Però ultimament, amb l'esforç de moltes persones, pareix que la gent comença a tindre un altre punt de vista, o això em pareix a mi... que a poc a poc aquesta lluita està aconseguint resultats, així que esperé que tota la gent que lluita per açò, mai es rendisca perquè és admirable.
Però aleshores, per què un xic de 17 anys es va suïcidar per tot això? Hauríem de pensar més en els altres a l'hora de parlar, en el sofriment que pateixen quan escolten burles d'ells. Com et sentaria a tu? Jo crec que a l'hora d'insultar, molta gent que ho fa no s'adona sincerament del que està fent... No els estic defenent ni molt menys, però és la meua opinió. Després, quan s'adonen del mal que han fet, quasi tots se'n penedixen. Per això pense que cadascú és lliure de ser com vol ser, sense ser criticat, ni burlat, per ningú.
Volem més pares amb pensaments com aquestos en la nostra societat!!!
Bon dia
He decidit comentar el vídeo d'aquesta entrada perquè me encanta!!!
Hem pareix molt emocionant que aquest pare eduque als seus fills com persones lliures d'escollir les seues vides... es a dir, els seus gustos, les seues aficions i cosses tan simples com els joguets que li agraden.
Aquesta es la manera en la que tots els pares deurien d'educar als seus fills i d'aquesta manera es podria crear una societat millor, una societat lliure, no discriminant i no discriminada.
Tots els xiquets no tenen perquè jugar amb cotxes i totes les xiquetes no tenen perquè jugar amb barbis... cadascú es lliure de ser com vulga i te dret a expressar els seus gustos i fer les coses que li agraden.
Canviem ja els rols de rosa per a les xiquetes i blau per als xiquets això ja no te ningun sentit, estem em ple segle XXI i totes estes normes mal creades deurien d'eliminar-se,ja de ja ,de la nostra societat.
Vaig a nombrar a un xiquet de 11 anys que fa poc es va suïcidar. Em pareix vergonyós que un xiquet de 11 anys haja patit bullyng segurament per expressar els seus gustos i les seues opinions.
Canviem les ments de la gent, canviem estes discriminacions que fan els xiquets a l'escola... eduquem als nostres fills tomant l'exemple d'aquest gran pare!!
Bon dia,
Vaig a comentar aquest vídeo per que m'ha fet molta gracia el pare tan content amb el seu fill, i he de dir que em pareix fantàstic.
En primer lloc descriure el que passa al vídeo, estan a un cotxe el pare i els seus dos fills petits, i conta que per al seu aniversari el seu xiquet més major te dos regals a elegir i li diu que pot canviar un a la tenda per el que vulga, per alguna cosa que no tinga, i al anar a la tenda el xiquet agafa una nina de ''sirenita ariel''.
El pare respon molt be, i content, i aixo es una cosa que m'encanta.
I el que més m' agradat es el que diu el pare al final al seu fill, que agafe el que agafe i siga com siga, tinga els gustos que tinga, sempre va a ser el seu fill i el va a voler i acceptar, el va a deixar triar.
També vull dir que es fascinant tindre un pare així, que accepte al seu fill i que deixe tinga els gustos que tinga i li done suport. Haurien d'haver molt més pares així.
Per altre costat, a pesar que el pare ho veja així. La societat el deixarà viure bé? Doncs be, hi ha molts xiquets petits que arriben fins i tot a suicidar-se, i ho passen molt mal.
No sols es que els pares estiguen al costat dels seus fills i els comprenguen en tot, siguen com siguen, es que a l'escola i a tots els llocs on vajen no deuen de tractar-los de forma distinta.
La societat ha de canviar, i açò només passarà si tots fiquem un poc de la nostra part.
Un beset.
Hola, jo el que promet és ser com aquest pare, ja que crec que és la ment del pare perfecte, sense barreres que no deixen ser al seu fill com vulga o que pense com li done la gana. En el vídeo, es veu a dos dels seus fills totalment feliços i amb tota la vitalitat, jo crec que açò és gràcies al seu pare, per la seua manera de ser.
Dic que aquest és un pare amb mentalitat perfecta perquè, com diu en el vídeo, a un dels seus fills li regalen dues coses iguals a Nadal i van a una tenda de joguets i ell li deixa agafar el joguet que ell vulga, sense la necessitat d'agafar un Action-Man o un Spider-Man. Al final, el seu fill agafa una nina d'Ariel (crec) i el seu pare, com deu ser, se'l compra perquè és el joguet que el seu fill volia.
La societat de hui en dia que vol tindre un fill, abans de fer-ho hauria de veure aquest vídeo abans de fer-ho per a veure que ser mare/pare és una gran responsabilitat i que no tracta a soles d'oferir-li al xiquet una educació, una sanitat i un allotjament dignes, sinó que també han de deixar-li pensar com vulga, deixar-li tindre llibertat de pensament.
Fins ací la meua opinió, un comiat.
Bon dia,
Després de veure vàries vegades el vídeo me sentit molt agraït de veure que encara hi han homes que lluiten per l'igualat, la meua enhorabona!
Mai és fàcil fer-li de cara a la societat en la qual vivim, el pare d'aquest xiquet ho ha aconseguit de manera satisfactòria, i com es pot veure gaudeix de la felicitat de fer les coses correctament. M'agradaria veure com és el seu comportament si els altres xiquets o xiquetes es fiquen amb ells i que tothom poguera aprendre a reaccionar davant d'aquestes situacions. A pesar de tot, em falta conéixer a la mare o pare dels xiquets, ja que hi ha casos (poquets però jo en conec algú) als quals la dona és qui adopta una actitud masclista en trobar-se a aquests casos.
Concloent volia dir que de nou, les meues felicitats a aquest bon pare i per suposat, si jo fora fill seu em sentiria molt orgullós, ja que en un futur jo educaré com ho han fet amb mi, i així successivament. Mai està de més ficar aquestos casos a la pràctica.
Un comiat.
Bon dia,
Hui estic per a parlar sobre aquests xiquets o xiquetes que quan tenen pocs anys de vida, li demanen joguets als seus pares, els quals es queden molt despitats en veure que els regals que volen els seus fills no són els que ells esperaven que es compraren.
El primer que vull dir és que els pares d'aquests xiquets o xiquetes quan veuen les coses que es compren els seus fills es queden sorpressats. I també preocupar-se de com podria tomar-se-lo la societat l'actuació dels seus fills. Ja que en la societat en la qual vivim, en els nostres dies aquests regals no serien ben acceptats; cosa que es tindria que acabar ràpidament per què hi ha molts xiquets com el del vídeo i per això aquesta societat en la qual vivim hui en dia té per modernitzar-se o sinó els xiquets i les xiquetes o en general totes les persones no es podran expressar lliurement.
Altra cosa que vull comentar és que si el meu fill; en el cas que el tinga, si em demana regals, els quals la societat ha dit que són per al sexe contrari, jo se'ls compraria, perquè vivim en un món lliure on cada persona elegeix com vol que siga la seua vida.
Per acabar (dir) que hi ha molts casos de persones que han sigut insultades pel carrer, per ser del que la societat no demana, acte molt nefast i barat de les persones que insulten i si un dels insultats fora el meu fill o filla el defensaria sense pensarmeu.
Un comiat.
Bon dia,
Des de la nostra opinió el fet que el pare no sols respecte els gustos del seu fill sinó que accepte i recolze el que el xiquet vullga triar per a jugar, ens pareix una situació a premiar, ja que normalment quan açò passa els pares decidixen pressionar la masculinitat dels fills(comprant-lis camions, legos, balons de futbol...) i arribada l'adolescència al vore que aquestes idees no han funcionat i el seu fill segueix preferint “cosses més de dona” la decepció desemboca en un rebuig als interessos de la persona en concret.
La manera en què aquest pare ha educat als seus fills és la més correcta per a poder eradicar aquests estereotips que s’han creat al llarg dels anys a la societat, ja que tots els fills haurien de ser recolzats en què decidisquen fer, com els xiquets del vídeo que creixeran saben que els seus pares els ajudaran i els acceptaran sempre i quant respecten les normes. Perquè quin problema hi ha en què un xiquet elegisca una nina per a jugar o que una xiqueta jugue amb camions? De segur que molts de nosaltres ho vam fer de menuts, sense fixar-nos si eixe joguet era de xic o de xica i si algú ens criticaria, sols ens importava passar una bona estona amb el nostre joguet.
Aquesta imatge del pare que busca la igualtat entre els dos sexes es podria dir que és un poc “la exepccio”, ja que personalment nosaltres no coneguem a moltes famílies que adopten aquesta postura a l'hora d'educar als seus fills, però si volem dir que cada volta es veu més aquestes accions a la vida diària que pareixen no res de l’altre mon però en realitat estan ajudant molt al canvi de la societat, és a dir a aconseguir la igualtat entre hòmens i dones, per a què preguntes com les següents no es formulen mai més; Que fa el xiquet amb eixa nina?és homosexual?, la teua filla vol ser futbolista? Però si això és un treball per als hòmens…, Que feu regalant-li a la vostra xiqueta un joc de construcció? Això no és un bon joguet per a ella, millor regaleu-li un set de maquillatge.
Per concloure la nostra reflexió sobre aquest tema ens agradaria fer-lis pensar a totes aquelles famílies que opinen diferent a nosaltres i preguntar-los que passaria si el seu xiquet o xiqueta voldria ser diferent a com la societat ho mana? Segurament com moltes de les famílies intentarien canviar-lo/-la a la força però els assegurem que això passa molt poques vegades, perquè és la vida d’ells no vostra, i per aquesta raó ells elegeixen que fer amb ella. Vosaltres podeu recomanar-los i donar-los la vostra opinió davant la situació que siga però mai heu dintervenir en les eleccions del vostres fills, perquè si estimeu al/s vostre/s fill/s ho respectareu i us pareixeria molt bé totes les seues decisions.
I per totes aquestes raons suportem l’acció del pare i ens agradaria que més pares com aquests feren el mateix i canviaren la manera de pensar, perquè com bé em dit en l’anterior paràgraf pareix una bovada però no ho és, ajuda molt no sols als xiquets sinó a tot el món. Nosaltres ja hem decidit que educarem als nostres fills de la mateixa manera que aquest pare, i vosaltres que fareu?
Un comiat.
Bona dia,
Després de ver moltíssimes vegades aquest bonic vídeo, he volgut començar a parlar d'aquesta entrada.
El xiquet d'aquest vídeo sí que és un exemple!! Vol començar pels regals de nadal, que passa amb ells? Mirant-lo bé no pareix res, però si nos donem compte, perquè les xiques sempre se li regalen nines i als xiquets cotxes…? I que passa si és a la inversa? A un xiquet li pot agradar una nina sense que es pense que és gay o efeminat? O el mateix amb les xiques. Està això mal? Perquè finalment els pares els compren els joguets que pensen que li va a agradar segons el seu sexe.
Aquest pare sí que és un exemple! Respecta els gustos del seu fill, ja que quan aquesta situació te la trobes a altres cases, els pares intenten pressionar-los comprant-los joguets que realcen la seua masculinitat. Que hem de fer per a reduir els estereotips passats per la societat? Per a mi, fitxar-nos en aquest pare (però que no se nos oblide que, encara que no els coneixem, hi ha més pares com ell, les excepcions), en la forma en la qual està educant als seus fills.
Aquestes xicotetes accions, encara que no el pensem, fan que comencen a canviar les coses al món, que l'estereotip passat des de fa molts anys es vaja. Aquest pare està deixant ser lliure als seus fills, deixant al seu fill escollir el que realment li agrada.
Finalment aquests xiquets no tindran por de dir-li al seu pare qual és la seua orientació sexual, que li agrada i que no, etc. Perquè deuria un xiquet tenir por de dir-li al seu pare que joguet vol? O pensant més en el futur, deuria una persona tenir por de parlar amb els seus pares o amb la societat de la seua orientació sexual, de si és gay o lesbiana? És això un delit?
Perquè com ell diu: Escoge tu expresión, tus intereses, tu sexualidad.
Bon dia,
Avui vull comentar aquest vídeo en el qual ens mostra a un pare gravant als seus fills i ens ensenya el joguet que el seu fill ha decidit comprar-se, el qual és una nina.
El primer que vull destacar és l'alegria que mostra el pare i l'orgullós que se sent de la decisió del seu fill. Amb aquest vídeo aquest home ens envia un missatge molt important i valuós com és l'amor d'un pare a un fill sense importar els seus gustos i preferències.
Aquest pare no discrimina i no és sexista. Aquestes dues coses les hem de seguir implantant en la nostra societat, perquè sense prejudicis tots serem més feliços.
Una altra cosa que vull destacar és que aquest xiquet ha sigut molt valent perquè ha pensat en el que li agrada a ell, no en què li agrada a la majoria de xiquets. Amb aquesta decisió i aquest vídeo segur que molts pares hauran reflexionat i molts xiquets hauran vist que no hi ha gens de dolent en comprar-se una nina.
Tenir un pare així ajuda molt a un fill, a confiar més en si mateix i en no abandonar els seus gustos pel que diran. Espere que tots els pares accepten i vulguen als seus fills de la mateixa forma que aquest pare ho fa amb el seu, i també desitge que a aquest xiquet no li corrompa la societat i seguisca lluitant pel que li agrada i li fa feliç.
Per més fills i pares així.
Un comiat.
Bona nit,
Vaig a comentar aquesta entrada perquè aquestes xicotetes accions són dignes d’admirar i de comentar, i perquè m’ha paregut molt interessant. Per tal de fer-ho, seleccionaré algunes de les reaccions i frases que apareixen en aquest vídeo, tractaré informació que he trobat sobre les joguines, faré referència i comentaré els comentaris que han fet alguns companys i, per últim, donaré la meua opinió.
En aquest vídeo s’observen dos xiquets i un pare en el cotxe. El més major dels dos nens ha rebut dues joguines diferents i ha canviat una d’elles. El pare acompanya als menuts amb il·lusió i comenta que el seu fill ha escollit lliurement una nina. Respecte a açò, m’agradaria donar-li l’enhorabona al pare per com està educant els seus fills i està exterminant el patriarcat i, per l’altra, donar-li-la al menut per fer el que ha fet, malgrat les pressions que rebem des de ben menuts.
Des que naixem, intenten -conscientment o inconscientment- determinar-nos; el sexe, els colors amb què pinten les nostres habitacions, les carícies que ens fan, la manera en què ens mostren afecte... Ningú no ens pregunta què és el que ens agrada realment, com ens considerem ni de quin color volem que pinten la nostra habitació. Som lliures? Ho hem sigut en algun moment?
Per aquestes raons m’agradaria recalcar el que ha dit el pare: “Escull la teua expressió, els teus interessos, la teua sexualitat, el que siga. Tenen ambdós la meua paraula i promesa que sempre els estimaré i els acceptaré sense importar la vida que escolliu”. Aquesta frase és molt emotiva i pense que tots hem d’aplicar-la, tant si som pares ara mateix com si ho som en un futur o tenim menuts als quals estimem.
Buscant informació sobre el tema “preferències entre els infants”, he de dir que m’he sorprés. Hi ha “estudis” que justifiquen que els xiquets necessiten acció i les xiquetes, joguets educatius i més tranquils. Després d’açò, només em queda afegir la pregunta següent: Com l’ésser humà pot ser encara tan primitiu? Per què no fan un estudi sobre com ens afecta la societat? Sí senyores i senyors, aquests són científics.
Tinc una cosina de 6 anys i està boja -com la majoria de les xiquetes de la seua edat- amb les Monsters High. Quan em va ensenyar una d’aquelles nines tan famoses, em vaig quedar bocabadada: Mare meua, les Barbies estan grosses en comparació amb aquestes. Com pot ser l’ésser humà tan determinista i sexista? No estic disposada a què juguem ambdues juntes amb aquesta monstruositat, anem a fer una altra cosa. Això és el que vaig fer.
Com diu Vera Cambrils, “aquestes xicotetes accions, encara que no ho pensem, fan que comencen a canviar les coses al món”. Jo estic molt cansada de les actituds classistes que hui en dia encara estan tan vigent i estic d’acord amb el que ha dit la meua companya. Qui pense que amb xicotets gestos no es pot aconseguir res s’enganya. Qui diria que les dones hui en dia podríem votar? Les utopies no estan per frustrar-nos, sinó perquè les fem possibles!
CONTINUACIÓ
Molts pares en són conscients i, com molts altres que sí que volen canviar el món van donar opcions, però el patriarcat sen'apodera i no té pietat. En aquesta entrada se’ns plantejava el següent: La societat deixarà al xiquet ser com vol? Tu el deixaràs? El defensaràs quan l’insulten?
Davant aquestes preguntes plantejades, la meua resposta és molt rotunda; sí. Sí, els deixaré ser lliures; sí, els deixaré ser com vulguen; sí, els defensaré quan els insulten i sí, els deixaré estimar a qui vulguen. Qui estima no ho fa amb cadenes, qui estima no et determina, qui estima no et prohibeix la teua identitat. Per què no estimem més i més lliures?
Tothom porta ficada una venda que ens impedeix veure, estimar i ser feliços; llevar-se-la sempre fa un poc de mal però no ens destrueix. Obrim els ulls i mirem la realitat. La realitat no és blava ni rosa, la realitat és diversa. Acabem amb el binarisme, acabem amb el determinisme: lluitem per la nostra llibertat.
Com diria Plató, estem submergits en l’obscuritat i no veiem la realitat, tan sols falses aparences. Qui ha vist i ha conegut la llum té l’obligació d’acabar amb la nostra esclavitud i fer-nos veure més enllà de les ombres projectades en la penombra. Els qui volem acabar amb el masclisme, amb el sexisme i amb el patriarcat, hem de fer el mateix que dictava Plató. I tu, a què esperes per fer-nos veure la llum?
Hola, som Milena Laffitte i Andrea Becker.
Aquest vídeo tracta de un xiquet que fa poc va ser el seu aniversari. Per casualitat li van regalar dues coses iguals i el seus pares van decidir anar a la jogueteria per a cambiar-li el joguet per una altra cosa que no tenia i el xiquet va elegir una nina. El pare li va dir que el sexe del xiquet li donava igual que el volia igual.
OPINIÓ: Ens a agradat aquest vídeo per qué el xiquet a triat el joguet que mes li agradava i a els pares li donaven el mateix que triara una nina.
Hola som Elena Zambrano i Aroa Roussel i anem a comentar 'Jo et promet...'
El vídeo tracta de un xiquet que per a el seu aniversari li regalen la mateixa cosa dues vegades, el seu pare li diu que van a anar a canviar el seu regal i el xiquet agarra una nina. El seu pare diu que esta feliç de que el seu fill puda elegir el seu futur, que ell sempre els ajudara i els voldrà com són ells mateixos.
A nosaltres ens pareix bé que el pare deixe als seus fills la llibertat de elegir. Es important que tot el mon puga ser com en realitat es i no tinga que fingir.
AQUEST VÍDEO TRACTA D'UN XIQUET QUE'L DEL SEU ANIVERSARI LI REGALES DOS COSES MATEIXES PERÒ EL PARE LI PORTA A LA TENDA PER A CAMBIAR-LO I EL XIQUET AGAFA UNA NINETA Y EL PARE LE ACEPTA TAL I COM ES.
EL VÍDEO M'AGRADAT PERQUE EL PARE ACEPTA TOT EL QUE FA EL SEU FILL I NO S'OPON,TAMBE M'AGRADAT PERQUE'L EL PARE ES COMPRENSIU I PROMET QUE COMPRENDERA ALS SEUS FILLS SIGAN COM SIGAN.
En aquest vídeo ens mostra com la gent associa el génere d'un bebè pel color de la roba que porta.
Per exemple: si du roba blava pensem que és un xic i si la du rosa dónem per fet que és una xica.
Açí ens van a mostrar un experimetn de com lo que hem dit anteriorment es veritat.
Primer el visten de rosa, a continuació van a demanar a unes persones que entren (una per una) i li parlen al bebè. La primera en entrar és una dòna, ella comença a dir-li coses com:
-Ja veig que eres una xiqueta.
-Segur que eres molt bona amb la teua mare.
-Que vas a ser molt guapa.
-I fins i tot coses com: me alegre de que estigues vestida de rosa, que així sé que eres una xiqueta... Entre altres... Després de unes quantes persones, li tornen a canviar la roba al bebè i ara li posen una prenda de roba blava, per a comprovar si varía alguna cosa.
Altra vegada la primera persona que arriba es una dona, aquestes són unes de frases que li diuen ara (amb la roba blava)
-Com estàs vestit de blau segur que eres un xic.
-¡Què fort que eres!
-Que gran que eres de segur seràs un gran lliutador o un policia, entre altres treballs....
Nosaltres sincerament si algun dia ens feren aquesta “prova” o “experiment” nostra primera impressió seria la mateixa i segurament al final depèn de com fóra vestit el bebé (rosa o blau) pensaríem si és xic o xica. Però no té per què ser una xica actriu i un xic futbolista, ja que al cap i al fi és el que un vulga ser. Un xic pot ser actor i una xica futbolista.
Aquest vídeo tracta d'un xiquet que compleix anys, i li regalen dos regals iguals i el seu pare va amb ell a canviar-lo. El xiquet agafa una nina i la canvia pel joguet repetit i son pare s'alegra i li diu «SI!». Perquè ell li diu al fill que pot agafar el que vulga, tindre els seus gustos...
La meua opinió es que el pare es molt modern, hi ha pares que no deixen elegir el seus gustos a el seus fills. La actitud d'aquest està molt bé per a que els fills podam agafar la confiança amb el sues pares. Hi ha xiquets que no tenen confiança amb els seus pares per por al que li puguen contestar.
Bona vesprada,
La meua companya i jo volem comentar aquest vídeo perquè creguem que és una tema molt important a la nostra societat perquè en el segle en el qual ens trobem, i encara hi ha gent que no accepta la sexualitat dels seus fills.
En primer lloc, el vídeo tracta d'un pare amb els seus dos fills que es trobaven en el cotxe i conta, que al germà major pel seu aniversari, li van regalar dos joguets iguals i son pare va anar a la tenda per a què aquest elegira el joguet que més li agradava, aleshores, elegeix una nina i el pare se'l va canviar sense cap problema, ja que hui en diamolts pares perquè pensen que aquests joguets són solament per a xiques. El pare es mostra molt alegre i orgullós per a què els seus fills poden elegir la seua vida. I prometre als xiquets que sempre els va a voler i acceptar sense importar la vida que trien.
Finalment, la nostra opinió és que aquest pare és molt comprensiu i que tots els pares deurien ser així, ja que hi ha molts que no accepten la seua sexualitat o que associen ràpidament les nines amb les xiques i això no sempre és així, com en aquest cas, que el xic vol comprar-se una nina perquè el gusta i no hi ha cap problema en què li agraden aquests tipus de joguets. És molt important que aquests xiquets no s'asseuen pressionats per al que dirà la gent o pels pares mateixos i en majoria dels casos no els conten per temor a com puguen reaccionar.
Bona vesprada
En auqest comentari m'agradaria expresar la meu opinio:
jo pense que cada cun tindria que ser de la manera que buiga ja que som lliures de expressar el que sentim, pero alguns per ser millors que altres els agrada riures de la manera de ser daltra persona i aixo no tindria que ser aixi perque a dells no els agradaria que es burlaren de la seua forma de ser per tant avegades es tenim que possar en la pell dels alñtres per a saber a vegades com fem sentir als altres.
Tambe tenim que respetar alguns gustos per exemple si una chica l'hi agrada una altra chica nosaltres no som ningu per a ficarmos en elles perque son els seus gustos dels demes.
Bon dia a tothom
Vaig a comentar aquest vídeo perquè quan a un xiquet li dius que vas a comprar-li un joguet i li dius que elegisca el seu propi regal el xiquet té tot el seu dret de elegir el que li done la gana siga una nineta o el que siga.
Com en aquest vídeo que el seu pare li va a donar al seu fill un regal per al seu aniversari, li diu que el mateix elegisca el seu propi regal d'aniversari i el xiquet li diu: de veritat ???
Ell li diu que el prometeix i quan el pare veu que el xiquet a agarrat per al seu aniversari una nineta el pare li diu que una promesa és una promesa i no passa res;que per la seua sexualitat no té res a vore amb el seu gust.
En la meua opinió aquest pare és un exemple a seguir per el que a fet amb el seu seu fill de dos anys.
Bona vesprada,
Primer de tot, vull donar-li l'enhorabona a aquest bon pare que no posa barreres al seu fill a l’hora de donar-li el que ell vol, en aquest cas, una nina.
Molts pares jo crec que li dirien que això és de xiquetes i que ell hauria de comprar-se figuretes de superherois o de cotxes, perquè, encara que, suposadament, la societat està prou més evolucionada que anys darrere, encara n’hi ha pares amb una mentalitat molt tancada que no poden assumir que el seu fill tinga una orientació sexual diferent o simplement vulga una nina, ja que no té per què ser homosexual pel fet que vulga una (tot està dominat pel sexisme).
Per a mi, uns bons pares no han d’enfadar-se amb els seus fills per aquestes coses, siguen homosexuals o no, ja que ells no tenen la culpa dels estereotips que els ha imposat la societat; de no buscar el culpable d’això que els passa, perquè no és una cosa que és feta a propòsit i no es pot evitar, l’homosexualitat no és una malaltia; i el més important, no tractar de canviar la seua conducta: tots som lliures.
Jo vull animar a tots els pares a obrir la seua mentalitat i entendre que el seu fill pot jugar amb nines i pot veure pel•lícules de princeses, i que la seua filla pot jugar a la “Play” i llegir còmics de superherois sense que siga res del que preocupar-se. Ens deixarà la societat ser com volem?
Bon dia,
Per a començar aquest comentari vul dir que m'ha agradat moltíssim aquest video. M'encanta saure que n'hi han pares com aquest i que ja des de xicotets li deixen ser lliures, és en aquests etapa l'ideal, pense, per a donar-lis als nens eixa classe de confiança perquè, així, "l'eixida de l'armari" més adelant i, clar, si se'n dóna el cas, será molt més agradable i sense tants protocols.
M'emociona molt la reacció del nen, a més que em sembla molt adorable. També em dóna molta grácia: yeeees!, per supost que sí, sé qui vulgues ser, que et dóne igual si jugues amb ninetes o a cotxes, a les cuinetes o a les casetes.
Qué passa si un nen vul jugar a una cosa o un altra? És un nen, no? Está en eixa etapa on la seua imaginació deu de ser tot el llibre que puga, i deu divertir-se amb aixó.
Tampoc que un nen trie per a jugar una 'Barbie' o qualsevol altre joget "de xiqueta", vol dir que ja siga homosexual o que vaja a ser-ho o que siga menys masculí, o un poquet 'princesso', o " tinga pluma", no! Igual que si una xiqueta vol jugar al futbol o qualsevol altre joc "de xiquet".
No pasa res si els rols es canvien. Pense que compartir-los és molt millor. Cadascú vol el que vol, i si aixó que vol no fa dany a ningú, está en tots la seua llibertad de decidir què li agrada més.
No es preocupeo tant per el que puga passar si ens agrada una cosa o un altra que siga diferent al que es suposa que ens ha d'agradar per el nostre sexe. Aixó no és saludable! L'important son altres coses. El que de veritat afecta malament és la privació, la no-llibertat al que vol. Hem de ser feliços i sentir-nos molt bé amb nosaltres mateixos, segur que penseu així!
Demane, per a finalitzar el meu comentari, moltes sonriures i un abraçada!
Aquest vídeo parla d'un pare que fa poc va ser el aniversari del seu fill xicotet i quan van anar a la jogueteria li van dir que escollirà el joguet que volguera i el xic va escollir una Sirenita. Doncs el pare li va prometre en aquell moment als seus fills que escollien la vida que escollien sempre els apoyara en lo que siga.
Per a mi el vídeo es molt bo per a conscienciar a la gent ja que moltes persones pensen que hi hen joguets sols per a xics o sols per a xiques. També perquè un xic jugue amb coses de xiques no passa res de la mateixa manera com una xica juga amb coses de xics. Lo que ha fet aquest pare esta molt be i tots el pares tenen que ser així, tomar el seu eixample per a educar als seus fills. Però molta gent de segur que es dedicarà a criticar-los i això esta mal. La societat ha de canviar, i açò només passarà si tots fiquem un poc de la nostra part. Devem de ser com nosaltres vulguem!
Hola,
comente aquesta entrada perquè m'ha resultat interessant .
L'actitud del pare m'ha sorprés molt, acostumada a una societat tan "tradicional" en la que els pares compren als seus xiquets cotxes i a les seues xiquetes nines i si els donen a triar , la majoria no ho fan de la manera en què ho ha fet este pare, sinó que els fan triar els joguets que suposadament els corresponen depenent del seu gènere. Ésta és la realitat i el pare d'este vídeo és l'excepció.
És cert que actualment, els pares són molt més comprensius que abans i hi ha molts pares que accepten que els seus fills tinguen gustos fora de "los normales" però el que també és cert és que pares com este, hi ha molt pocs. Fins ara, pareix que el que estic dient és incoherent i una total contradicció perquè en un principi he dit i recorde que "hi ha molts pares que accepten que els seus fills tinguen gustos fora dels normals" i després he dit "com este pare hi ha molt pocs".
Doncs bé, afirme que el que he dit no és cap error ni cap incoherència. M'explique: este pare té dos xiquets menuts, als quins està ensenyant a ser lliures a l'hora de triar el que realment els agrada i la vida que en un futur tindran, este pare permet amb un gran somriure en la cara que el seu fill, sent xiquet trie una nina per a jugar i no un cotxe com suposadament hauria de ser. Per tant, estos xiquets creixeran sabent que son pare estarà sempre orgullós d'ells i no tindran por a dir-li la vida que han decidit viure, no tindran por a dir-li la seua orientació sexual...estos xiquets viuran amb llibertat i sense cap por. Per açò, dic i repetisc que pares com este hi ha molt pocs, i que com en un principi he dit, és l'excepció.
Ara, anem a la realitat per a poder aclarir la meua aparent contradcció; és cert que abans de dir que pares com este hi ha molt pocs he dit que actualment hi ha molts pares que accepten que els seus fills tinguen gustos fora dels normals i crec que el més important de la primera frase que he dit és el verb "aceptar". És cert que molts ho accepten, però potser els eduquen de la manera en què ho fa este padre?acas els diuen estes coses quan són tan xicotets com aquests xiquets?NO i juraria que pares com este en el món es poden contar.Con tot açò vull dir que actualment els pares donen als seus fills l'educació que consideren que els correspon depenent del seu sexe. Depenent del sexe els compren nines o cotxes, depenent del sexe els visten de rosa o blau, depenent del sexe els tallen el pèl o no...en fi, així, moltes coses. I amb açò, vull dir que els pares que ho accepten actualment ho fan després d'haver educat als seus fills depenent del seu sexe i que pocs eduquen els seus fills de la manera en què ho fa este pare des del principi. Este fet, dificulta als fills dir-los als seus pares que tenen gustos diferents però també dificulta als pares acceptar-ho després d'haver educat al seu xiquet o a la seua xiqueta com creien convenint.
23.1.16
(segueix el comentari anterior)
No faig aquest comentari per a criticar a este tipus de pares, és més, felicite aquells que després d'educar als seus fills com creien convenient són capaços d'acceptar que tenen una orientació "diferent" perquè este fet no sols és difícil per als fills, sinó també per als pares perquè són conscients que els seus fills patiran. Mai criticaria aquells pares que eduquen els seus fills amb tot el seu amor i com creuen que és convenient depenent del seu gènere, perquè sinó, estaria criticant els meus propis pares i a la majoria de pares de hui en dia , a aquells pares que també han sigut educats així però sí que critique aquelles persones que no saben respectar, a aquelles persones extremadament tancades , a aquelles persones que no poden arribar a comprendre i que abans de fer-ho, preferixen fer-li la vida impossible a una persona i als pares d'estes persones sí que els criticaria perquè, per exemple, jo sóc una xica educada com suposadament s'ha d'educar a una xica però a mi de cap manera se m'ocorreria ficar-me amb una persona pel fet de ser "diferent" .
En compte de criticar els meus pares i a molts més pares, els agraïsc haver-me educat d'esta manera perquè el principal problema no és haver educat els fills tenint en compte el seu sexe si no haver educat els fills mal, generalment parlant perquè sempre hi ha excepcions. Amb tot açò, vull dir que el que no em pareix res bé ésquè s'eduque malament als fills perquè quan una persona és ben educada no es fica amb una altra per res del món, crec jo.
Quant a l'educació dels fills depenent del seu sexe, crec que és un fet molt més difícil d'explicar i més encara de comprendre ja que ve de molts anys ; els meus iaios van educar els meus pares així, els meus pares m'eduquen així, potser jo també eduque els meus fills així, potser els meus fills eduquen els seus fills así...una cadena que no acaba. com fer que esta cadena acabe ?debería acabarse? hauríem d'educar als nostres fills com ho fa este padre?Tal vegada siga la manera més correcta d'educar però veient com és la societat de hui en dia, em costa molt imaginarlo...Para començar, opte per una bona educació als fills. De totes maneres , l'educació dels fills depenent del seu sexe és molt relativa, perquè jo, per exemple, no li diria al meu fill que els hòmens no ploren, tampoc li vestiria sempre de blau però sí que és cert que tampoc li compraria una nina. o si tinc una filla, no li vestiria sempre de rosa , tampoc li diria que té que fer cas a tot el que li diga el seu marit, etc. Amb açò vull dir que l'educació en este sentit també depén dels punts de vista de cada u.
un comiat.(aquí acaba)
23.1.16
El vídeo tracta sobre un pare que li festeja un aniversari al seu fill, el dia del seu complix ho porta a una juguetería i li pregunta que vol, i el xiquet agarra una nina de xiquetes sent un xiquet, i després el pare no li reclama al xiquet, sinó tot el contrari, ho accepta tal com és i li promet a l'i al seu germà que sempre els voldrà tal com són sense importar-li el que escullen.
Ojala que tothom fóra com aquest home que els ensenya als seus fills el valor de si mateixos i que no els ha d'importar el que són o el que seran, que no els importe la societat de perjudicis en la qual vivim, si tots el pares i mares foren així, de segur que cap xiquet o xiqueta sentiran rebutjats o que la gent es *ria perquè són diferent, m'agrada l'educació que els aquesta oferint que cadascun ha de ser com és realment,mes allà del sexe, genere, o aspecte, cal mirar-ho com és el seu cor en realitat, valorar-ho sobre la seua intel·ligència i no el que porta entre les cames. Si tots i totes pensàrem el mateix com aquest home, de segur que els nostres fills i filles seran mes raonables i acceptarien als altres com són, però al cap i a la fi no es pot perquè és alguna cosa impossible al fet que la societat accepte als altres com són, en els treballs, en el carrer o a casa, però anem evolucionant igual, perquè fa molts anys arrere maten a la gent que és *trans, o de diferent sexe, pel fet que són una vergonya per a la societat i per a les famílies, que no comprenen el dolor i el sofriment del xic o la xica, perquè mes allà que li dolor que provoca la societat hi ha el dolor que provoca la família per no acceptar-te com eres, o com la teua aquestes millor, no comprendre que la teua no tens la culpa de ser com eres i que no vas escollir ser d'aqueixa forma, ho eres i ja aquesta.
La meua opinió. M'agrade molt un pare d'aqueixa forma que accepte als seus fills i que no els critica per gens, al meu al meu entendre personal, m'agradaria tenir un pare i una mare amb aqueix pensament que no els importa el que diran, o em va a avergonyir davant dels meus amics i familiars, que no els importe gens d'açò i que recolzen al fill o la filla sobre la decisió que tom, perquè mes allà del dolor que pot causar la societat aquesta el dolor mes gran que és de la família, i el difícil que és portar-ho sabent que la teua pròpia família no t'accepta.
El video trata sobre un padre que le festeja un cumpleaños a su hijo, el día de su cumple lo lleva a una juguetería y le pregunta que quiere, y el niño agarra una muñeca de niñas siendo un niño, y después el padre no le reclama al niño, sino todo lo contrario, lo acepta tal y como es y le promete a el y a su hermano que siempre los querrá tal y como son sin importarle lo que escogen.
Ojala que todo el mundo fuera como este hombre que les enseña a sus hijos el valor de si mismos y que no les debe importar lo que son o lo que serán, que no les importe la sociedad de perjuicios en la que vivimos, si todos lo padres y madres fueran así, de seguro que ningún niño o niña sentirán rechazados o que la gente se ria porque son diferente, me gusta la educación que les esta ofreciendo en que cada uno debe ser como es realmente,mas allá de el sexo, genero, o aspecto, hay que mirarlo como es su corazón en realidad, valorarlo sobre su inteligencia y no lo que lleva entre las piernas. Si todos y todas pensáramos lo mismo como este hombre, de seguro que nuestros hijos y hijas serán mas razonables y aceptarían a los demás como son, pero al fin y al cabo no se puede porque es algo imposible a que la sociedad acepte a los demás como son, en los trabajos, en la calle o en casa, pero vamos evolucionando igual, porque hace muchos años atrás matan a la gente que es trans, o de diferente sexo, por el hecho de que son una vergüenza para la sociedad y para las familias, que no comprenden el dolor y el sufrimiento del chico o la chica, porque mas allá que le dolor que provoca la sociedad hay el dolor que provoca la familia por no aceptarte como eres, o como tu estas mejor, no comprender que tu no tienes la culpa de ser como eres y que no escogiste ser de esa forma, lo eres y ya esta.
Mi opinión.
Me gusto mucho un padre de esa forma que acepte a sus hijos y que no les critica por nada, a mi en mi opinión personal, me gustaría tener un padre y una madre con ese pensamiento que no les importa el que dirán, o me va a avergonzar delante de mis amigos y familiares, que no les importe nada de eso y que apoyen al hijo o la hija sobre la decisión que tomo, porque mas allá del dolor que puede causar la sociedad esta el dolor mas grande que es de la familia, y lo difícil que es llevarlo sabiendo que tu propia familia no te acepta.
La societat serà dura amb el xiquet, però jo el deixaré ser com a ell li plaga, i és clar que em tindria sempre que algun volguera canviar la seua forma de ser, perquè si el meu fill és així de lliure per triar una nina, en lloc d'un superheroi l'aplaudiré sempre. Jo jure que si tinc fills, seré com aquest pare, ja que crec que és la ment del pare perfecte, sense barreres que no deixen ser al seu fill com vulga o que pense com li done la gana. Al vídeo, podem veure als seus fills totalment i la imatge que ens donen és que són feliços i el pare ho és així.
Dic que aquest és un pare amb mentalitat perfecta perquè, com diu en el vídeo, a un dels seus fills li regalen dues coses iguals a Nadal i van a una tenda de joguets i ell li deixa agafar el joguet que ell vulga, sense la necessitat d'agafar un Action-Man o un Spider-Man no li recomana res, no li diu que agafe X li deixa ser lliure i que siga ell mateix, al final, el seu fill agafa una nina, una princesa Disney Ariel, i el seu pare, com deu ser, se'l compra perquè és el joguet que el seu fill volia no s'enrabia, no li diu res roí, li dóna suport com un bon progenitor deu fer.
Quan jo era xicoteta sempre triava jugar al futbol, els superherois els còmics i al meu pare això no li agradava, sempre em deia que ho feia mal i jo acabava plorant i sentint-me malament, fins que vaig acceptar que jo faria el que volguera. Al meu fill o filla no li faré això si vol jugar a la pilota o tindre nines que ho tinga, l'única cosa que li demanaré és que siga feliç.
La societat de hui en dia que vol tindre un fill, abans de fer-ho, hauria de veure aquest vídeo abans de fer-ho per a veure que ser mare/pare és una gran responsabilitat i que no tracta a soles d'oferir-li al xiquet una educació, una sanitat i un allotjament dignes, sinó que també han de deixar-li pensar com vulga, deixar-li tindre llibertat de pensament.
Publica un comentari a l'entrada