Cardar, fotre un clau, fer-ho, pegar-ne un, llaurar el bancalet, rostollar o pitjar són algunes de les formes col·loquials que designen l’acte sexual en valencià. I pose acte en cursiva a propòsit, perquè parlar d’un sol acte és, en essència, reduir les pràctiques sexuals a una de sola: la introducció d’un penis en una vagina. Aquest coitocentrisme es pot vore també quan es parla de preliminars i de coit, ja que sembla que el que es fa primer és una preparació per a allò veritablement important i gustós per a tot el món.
Les pel·lis mostren a la perfecció el que acabem d’explicar, ja que les relacions sexuals que solen mostrar són acoblaments sexuals ràpids i plaents on, en dos minuts, els protagonistes —sempre una parella heterosexual— s’exciten, s’arranquen la roba desesperadament, s'acoblen amb la facilitat amb què s'endolla el carregador del mòbil i arriben a l’orgasme alhora; i tot sense parar a posar-se el preservatiu ni, per descomptat, preguntar-li a la parella si en realitat era allò el que li abellia.
Que les pel·lis diuen mentides, ja ho sabem. Però sempre hi ha qui pensa que són realistes perquè les persones som animals "programats" per a perpetuar l'espècie. Tanmateix, la Biologia ens ensenya que la reproducció mitjançant l’acoblament del mascle i de la femella no és la més comuna en el món animal, i que hi ha moltes maneres de fer possible la vida. ¿Significa això que potser la cultura o la pressió de l’entorn són les responsables de fer-nos pensar que el sexe només és follar”? El feminisme respondria que sí: que la nostra cultura és patriarcal, i com a tal, posa per damunt els desitjos del patriarca, és a dir, dels hòmens sobre les dones. N'aportarem alguns exemples.
En primer lloc, els xics poden ser sexuals amb llibertat i, a més a més, se’ls anima a ser-ho; però se'ls castiga amb insults o amb el menyspreu si no donen la talla. En segon lloc, la pràctica sexual que es considera millor és la favorita dels barons. També és plaent per a les dones, però no és la millor forma d'arribar a l'orgasme, ja que el gland del clítoris (la part més sensible) està a la vulva, és a dir, fora del cos, i no a l'interior. En tercer lloc, la sexualitat patriarcal és només heterosexual i la sexualitat homosexual està tenyida de prejudicis. En el cas dels xics, hom creu que fer-ho és sinònim de penetració anal; i en el cas de les xiques, si no utilitzen dildos es pensa que no fan res o que el sexe és de segona categoria.
Abans d'acabar, no voldria deixar de banda una altra manera clàssica d'anomenar la sexualitat: fer l’amor, que en textos i poemes de català antic feia referència a tot el festeig, amb coit o sense. Algunes persones consideren que aquesta forma és massa fina i veritablement no està molt de moda entre la gent jove. ¿Quines expressions serien adequades en valencià actual per a no utilitzar el castellanisme follar, paraula que en català significa “trepitjar raïm"? Podríem usar cardar, que ve de "cardar la llana", com ja fan al Principat, ja que, com bé explica l'escriptor Màrius Serra, és "una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d'extreure'n la part realment valuosa".
A l'actualitat, de pèl n'hi ha ben poquet, però en general les ganes de recórrer-nos els cossos continuen igual que sempre; de manera que si volem gaudir i tindre una sexualitat plaent i segura, no hi ha res millor que seguir els nostres gustos en lloc dels de la majoria social patriarcal. O dit d'una altra forma: hem de poder elegir el que volem i quan ho volem, si és que ho volem —la sexualitat no és cap obligació. Cardem la llana, doncs, però a la nostra manera!
A l'actualitat, de pèl n'hi ha ben poquet, però en general les ganes de recórrer-nos els cossos continuen igual que sempre; de manera que si volem gaudir i tindre una sexualitat plaent i segura, no hi ha res millor que seguir els nostres gustos en lloc dels de la majoria social patriarcal. O dit d'una altra forma: hem de poder elegir el que volem i quan ho volem, si és que ho volem —la sexualitat no és cap obligació. Cardem la llana, doncs, però a la nostra manera!
En aquestes entrades pots vore Carlota en les seues primeres experiències sexuals:
Carlota i la flor de la vida
2 comentaris:
El sexe és com una partida de pòquer: si no tens una bona parella, val més que tingues una bona mà. “Mae West”
I bé? Penseu que una bona parella ha de ser home i dona? Segur que una majoria pensa que sí. Doncs, esteu equivocats. Moltes vegades pensem que un el sexe contrari ens pot donar més plaer, però no. Els homes busquen el plaer propi, no el de la parella, i encara que algunes dones arriben a l'orgasme amb la penetració, hi ha un 70% de dones que no. A més a més, hi ha dones que pensen que la culpa és seua per no poder gaudir del sexe, però realment, es culpa seua? O culpa de la parella per no fer que el “sexe” siga un plaer?
Seguidament, que és el sexe? Assoles la penetració? O tot tipus d'accions relacionades amb el plaer? Sempre estem parlant que plaer és igual a sexe, quan ens oblidem del fet que els preliminars, o la masturbació en parella o assoles, també dóna plaer. I no assoles això, sinó també les pessigolles o les carícies són fonts de plaer. Estem acostumats a què uns estereotips ens dominen i ens donen una visió dolenta, perquè primer ens fan pensar que el sexe és dolent, un tema tabú i després en les pel·lícules ens donen a entendre que sempre hi ha d'haver sexe, assoles parelles heterosexuals i damunt, penetració.
A continuació, vull dir que he escoltat diversos comentaris de gent “major” sobre el que es “follar” i he de dir que no estic molt conforme. “La gent jove no fa l'amor, perquè no hi ha entre ells, follen per les hormones”. Que penseu? Esteu d’acord? Jo NO. El primer pense que el sexe no entén d’edats, i que costa imaginar a un xiquet/-a menut/-da o als teus avis facen els preliminars, o tot el que engloba la paraula sexe, però ho faran a la seua manera.
Després, està clar que les hormones són un punt bastant considerable, però no és l’únic factor que determina que la “gent jove” folle. Per finalitzar, he de dir, que la paraula “follar” sona violenta, desagradable i un poc forta, que qualsevol persona pot fer eixe acte i que per això no ha de ser jutjat; però també vull dir a més a més de tot, que no sempre s'ha de ser parella per a tindre sexe, que és normal gaudir d’ell, i que fer l’amor no assoles es fa quan eres major o quan tens una parella estable.
Per continuar, les pel·lícules fan una cosa en les escenes de sexe que no és correcta. La poca informació que sabem la “gent jove” és que està bé lubricar un poc ambdues parts “sexuals” (penis i vagina) perquè siga més còmode. Però, heu vist alguna escena d’eixe tipus? Bé, i el preservatiu? Ho veieu per alguna banda? Tants de temps incitant a què usem els anticonceptius per a gaudir plenament del sexe, sense malalties i les pel·lícules incitant-nos a desafiar a les malalties per una nit. Bé patriarcat, molt bé.
Per concloure, el sexe no és assoles de xics amb xiques, també pot ser de xics amb xics i de xiques amb xiques i que per això no ha de ser de segona categoria, com diu una cançó: “Explica'm les teues fantasies, les teues manies amb oncles o ties, en parella, en trio, solament o amb masturbació, però primer sempre la precaució”.
Així que, com va dir Marilyn Monroe, “el sexo forma parte de la naturaleza. Y yo me llevo de maravilla con ella.”
Ha portar-se de meravella amb la naturalesa! Un comiat.
Publica un comentari a l'entrada