Prova d'habilitat antipatriarcal:
Troba les diferències entre l'actitud del pare cap a les relacions afectives i sexuals de la filla i les del fill.
Els fragments corresponen al capítol 31 de la primera temporada de la sèrie En teràpia (USA, 2008). El pare de les criatures és el terapeuta protagonista.
16 comentaris:
Bona vesprada,
Després de veure ambdós vídeos he arribat a una conclusió: totes les series engrandeixen el patriarcat. Ments buides que realment no s’adonen de la importància que té la seua sèrie per als xiquets i les xiquetes. Vosaltres deixaríeu als vostres fills en mans de un terapeuta que veu bé que el seu fill tinga relacions sexuals amb 5 xiques, però no que la seua filla tinga relacions sexuals amb un xic? Jo no.
Sempre hem parlat dels pares i les mares alhora de parlar de la educació tant cultural com sexual, i ara, si en el vídeo haguera sigut la mare qui interroga, penseu que canviaria algunes coses o paraules? Es clar, no? Les mares i pares de tot el món tenen por, però depenent del sexe del seu fill tenen un por o un altre; si és xic “ell va a fer plorar” si és xica “va a plorar molt”. Si és xic “usa preservatiu!” si és xica “ camina per on camine la gent, no deixes que cap persona que desconeixes s’acoste a tu”. No hi ha quasi diferencies veritat?
Primerament, si assoles hi ha diferencies en açò també hi ha alhora de parlar un pare amb una filla i una mare amb un fill. Quan estava llegint una de moltes entrevistes a pares i mares vaig llegir el següent: “ El meu fill alhora de agradar-li una xica ha de parlar en mi, la mare segur que li dirà mil coses i es farà vulnerable a les dones i ha de ser al contrari”. Nosaltres hem de ser vulnerables als homes? Fer tot que diguen? Quina societat, no? No esteu farts del patriarcat? Dels estereotips? Perquè no us agrada la diversitat?
Seguidament, deixem d’una banda aquest tema i anem al vídeo. Els pares tenen una importància en la vida de les filles molt important, mireu que diu una entrevista: ¿Sabías que... las adolescentes apegadas al padre tienen menos probabilidades de iniciarse en la sexualidad? Ja haveu relacionat el vídeo de la filla amb el pare, amb la frase? Els pares ens tracten d’una manera peculiar, no volen que tinguen relacions sexuals, que iscam amb xics majors que nosaltres, pensen que ens van a fer patir, que anem a plorar i que no ens volen.
A continuació he de dir que les preguntes no són les mateixes, però la situació tampoc és la mateixa, el pare s’aproxima a la filla per saber amb qui parla i perquè, “espia” el seu mòbil, però en el xic no, en el xic s’aproxima per a saber sobre la vida sexual. A més a més, jutja a l’estimat de la seua filla per trencar un vidre d’un cotxe, però no al seu fill per trencar corets de xiques? Doncs, que surrealista... Però el millor és que no assoles és patriarcat que el pare tinga eixies actituds, sinó també el personatge de fill i de filla té estereotips. QUINA VERGONYA!
Per concloure vull fer insistència en què els estereotips i els ideals que es troben al cinema, a les series o inclús en les pel·lícules de por, són totalment equivocades; perquè un xic pot ser un trenca cors i una dona igual, i al contrari. I no sempre ha de ser les relacions heterosexuals, si no també homosexuals.
I si fem de la nostra vida una serie en la que hi ha diversitat i no patriarcat? Un comiat.
Entenc que el pare li pregunte més a la filla sobre el seu xic que al fill, perquè les filles solem enamorar-nos ràpidament, o ens poden fer alguna cosa, per això veig bé que li faça tantes preguntes sobre el xic.
Per una part veig bé que se preocupe i faça tantes preguntes a la filla, tots els pares volen que la seua filla tinga un nóvio que estudie, que no es fique en bronques, que treballe, o siga que tinga una vida normal amb un futur bo. A la part del xic no veig bé que no li diga res per estar amb tantes xiques. Significa que al pare li dóna igual amb quantes xiques estiga el seu fill.
La gent hauria d'ensenyar els xics a estar amb una sola dona i respectar-la. A l'igual que les xiques respecten al seu nóvio.
Hola som Hèctor Michael i Adrian Wolf,
hui anem a comentar les dos entrades d'un pare ''interrogant'' als seus fills.
Després de veure ambdós vídeos havem arribat a la conclusió, que entenem que el pare li fatxa mes preguntes o es preocupe mes per la xica que per el xic,
perquè les xiques solen ser les que mes sofreixen a les relacions, mes que els xics.
Hola Hèctor i Adrià,
i no seria millor que li digueren al xic que no fera patir les xiques??? Qui actua pitjor: una xica sensible o un xic insensible??
Bon dia,
Hui vaig a comentar les diferencies de comportament dels pares entre fills i filles i com aquests es comporten davant dels seus pares.
El primer que vull comentar és la diferència de comportament en la xarrada entre el pare i la filla; i el pare i el fill. A la xarrada amb la filla es veuen clares diferències, com el pare es vol interessar més per la persona amb la qual va la seua xiqueta; s'hi havia comes algun altercat policial, si anava a l'institut, etc. Una sèrie de preguntes que a la filla no li agradaven ni un pèl.
A la xarrada amb el fill es veu com el pare no s'interessa per la xica o xiques amb la que va el seu fill, com feia amb la filla; en aquest cas el pare es vol fixar en la quantitat de xicones amb les quals ha estat el seu fill.
Hi ha molta diferència entre les dues xarrades, ja que el pare es preocupa més amb qui va la seua filla i per part del fill la ''preocupació''; per dir-lo d'alguna forma, és per veure amb quantes xiques ha estat a l'últim any. Són comportaments totalment diferents.
També una altra cosa que voldria comentar és el comportament dels fills o filles davant els pares o les mares; les filles solen tindre més complicitat amb les mares, alhora que els fills solen tindre més complicitat amb els pares.
Un comiat.
Bona vesprada,
L'entrada que vaig a comentar està composta per dos vídeos diferents; en el primer aparèix un pare amb la seua filla tenint una conversació sobre relacions amoroses i en la de baix la mateixa conversació però amb el seu fill. Aleshores, per què són vídeos diferents? Està clar que tan en aquesta serie americana com en la nostra vida els pares, a l'hora de parlar de relacions afectivo-sexuals, no ho fan de la mateixa forma per als xics que per a les xiques.
En el vídeo de la xica el pare ja comença xafardetjant el seu móvil per a que ella li conte el que està parlant. Per què les xiques tenim por o vergonya de parlar dels nostres temes amorosos als nostres pares? Jo crec que això ens passa perquè com ells tampoc ens donen eixa confiança per a parlas obertament de tot i suprimint els temes tabú no ho fem. El pare no és que siga molt llest ja que en volta de preguntar-li com es van conèixer, per què li agrada... comença atacant al xic dient que és molt matjor, que si té antecedents... però la cara li canvia quan ja el tema comença a anar-se'n cap al del sexe. Aquesta actitut del pare és el que a la filla no li agrada i prefereix anar-se'n abans de continuar amb la conversació.
En el segon vídeo és el mateix pare però en aquest moment està parlant amb el seu fill. La conversa comença d'una manera molt natural i es nota que no està forçada. El xic li conta que ja ha deixat a la seua novia, que no pot estar més de tres mesos en una, que amb l'última la va enganyar amb una altra perquè hi havia begut molt, que està amb cinc xiques a la vegada... I el pare en front a aquesta cituació no va cap comentari negatiu i pareix estar d'acord amb tot el que li esta contant el seu fill.
Jo crec que mai entendré aquesta diferència entre els xics i nosaltres. Com un pare no accepta que la seua filla siga feliç amb un xic, encara que siga més matjor que ella i si que el seu fill enganye a la novia i estiga amb quatre o cinc més? És millor que la seua filla estiga amb un xic que l'estima i si es matjor pot estar més centrat en la vida, però clar... també tenint el panorama en casa de com és el seu fill es normal que no vullga que li toque el mateix tipus d'home.
En la meua opinió pense que si els pares volen que tingam una confiança en ells per a contar-lis qualsevol cosa deurien de comprometer-se en no jutjar-no en les nostres decisions i deixar-nos ser feliços a la nostra manera, perquè al cap i a la fi és la nostra vida i som nosaltres qui decidim com viure-la.
Bon dia,
Avui vull comentar aquesta entrada, ja que els dos vídeos m'han sorprés prou per la situació. Es tracta d'un cas paregut però l’única diferencia és que en una ens mostra la conversa d'un pare amb el seu fill i en l’altre amb la seva filla.
Aquests dos vídeos pertanyen a una sèrie anomenada “En teràpia”, on ens mostra al protagonista que és el pare. En el primer vídeo veiem la conversa del pare amb la filla, aquesta amb una mica de vergonya li conta al seu pare que ha conegut a un noi i a partir d’aquest instant el pare comença a fer-li mil preguntes. La cosa augmenta quan la xica li diu que va tindre problemes amb el seu padrastre i això va fer que estiguera en un centre per a menors, en aquest moment el pare comença a alterar-se. Al final la filla li diu a son pare que deixe de fer-li tantes preguntes i que en cap moment li ha preguntat com se sent ella.
En l’altre vídeo ens mostra al mateix pare però aquesta vegada parlant amb el seu fill, d’una núvia que va tindre en el passat. A partir d’aquest tema, el pare li pregunta si ix amb alguna noia i aquest amb tanta naturalitat li diu que ix amb moltes però cap relació seria, inclòs farda d’haver-hi enganyat a una núvia amb altra xica.
El més sorprenent d’aquest vídeo és la reacció del pare, amb la seva filla es mostra sobreprotector i vol saber-hi tot, i amb el seu fill es comporta com si foren amic i en cap moment li diu res ni li renyeix per les burrades que diu i fa.
Supose que aquest pare no ha pensat que pot ser un noi que es comporta com el seu fill pot eixir amb la seua filla, o per això es comporta ací amb la seva filla perquè sap que port eixir amb un noi com el seu fill.
Si aquest home vol el millor per als seus fills, el que hauria de fer és renyar al seu fill per l'actitud masclista que ha tingut i el fill hauria de recapacitar i no prendre's tan de broma aqueixos assumptes.
A cas li agradaria al pare o al fill que la seva germana isquera amb un xic que li posa les banyes i cada dia és enrotlla amb una diferent? Crec que la resposta és no o açò espere.
En la meva opinió, el pare s’ha enganyat i hauria d'haver-hi pres una actitud diferent, en el cas de la seva filla es devia haver alegrat per ella i en el cas del seu fill haguera d'haver-hi ensenyat que el que està fent esta mal i és cruel.
Un comiat.
Hola som Elena Zambrano i Aroa Roussel i anem a comentar ''Pares, fills i filles''.
El vídeo tracta de un pare que està parlant amb els seus fills. Quan està parlant amb la filla li pregunta: ''Com es diu?'', ''Es de l'institut?'', '' A on el vas conéixer?''... I quan està amb el xic li diu: ''Amb quantes xiques vas?''. I no li pregunta res més.
Ens pareix molt malament que a la xica no li deixe en pau i al xic no li diga res i que semble que l'agrada el que està fent. També sembla que li està fent un interrogatori a la filla mentres que amb el fill està parlant tranquilament.
Bon dia
Vaig a comentar l'entrada de “Pares, fills i filles” que sincerament les diferents situacions que crea el pare amb el fill i la filla em pareix depriment, ja que amb el fill ell es presenta menys controlador, mes passota, es a dir, mes comprensiu i en canvi amb la filla es presenta amb un actitud negativa, interrogant-la i fent-li que li diga com es exactament amb pels i senyals el xic amb el qui parla. Si el seu fill s'ha acostat amb cinc o sis xiques no passa res... fins i tot es de «pringats», deuria d'haver-se acostat amb mes i si la seva filla parla amb un xic ja es fa un drama de si es prou bo per a ella o no ho es.
Pensem que hauria passat si la que s'haguera acostat amb cinc o sis persones haguera sigut la seva filla... jo crec que la situació s'haguera convertit en una situació terrible.
I ací podem comprovar com i ha discriminació a les dones fins i tot als pares, que pot ser que siga inconscientment, però n'hi ha.
Bon dia.
Avui vull comentar aquesta entrada, ja que els dos vídeos m'han sorprés per la situació.
En aquestos vídeos podem veure que un pare parla d'una forma diferent amb el seu fill i amb una altra forma amb la seua filla. Aquestos vides pertanyen a una sèrie anomenada “En Teràpia”.
En el primer vídeo veiem al pare, el protagonista, parlant amb la seua filla, ella amb vergonya li diu al seu pare que ha conegut a un xic, i aquest instantàniament li comença a fer preguntes.
Però la cosa empitjora quan li diu que va tenir problemes amb el seu padrastre fent que el seu pare s'altere. Est reacciona fent més preguntes però en cap moment preguntant-li com se sent ella.
En el segon vídeo veiem al pare parlant amb el fill, tenint el mateix tema de conversa, d'una núvia que va tenir. A partir d'ací li comença a fer preguntes sobre si té alguna núvia ara, però est li diu que no té gens seriós amb cap xica.
A simple vista no passa gens, tots els pares tenen aqueix instint més sobreprotector amb les filles i no tant amb els fills, per què?
És açò dolent? Per descomptat que no. El sorprenent d'aquests dos vídeos és la reacció del pare davant les mateixa situació però amb sent un xic o una xica.
Amb la seua filla es comporta sobreprotector, per què? Les xiques sempre són les que pateix, els xics les fan patir. Amb el seu fill, tot és diferent, la conversa és com la que tindries amb el teu millor amic, el teu grupet, però no li comenta gens davant els actes que té respecte a les xiques, les coses que els fa.
Fa uns anys és duc a terme una enquesta sobre açò, en la qual es va demostrar que els homes que tenen una filla fan que siguen més propensos a recolzar idees més conservadores, a causa que es fa més sobreprotectores.
“Tener dos hijas cambió mi perspectiva de muchas cosas. Encontré una nueva forma de respetar a las mujeres y creo que me convertí en un buen y verdadero hombre”. L'actor Mark Wahlberg va escriure aqueixa frase en el seu perfil de Facebook el 20 de setembre de 2013.
Però l'ho està fent malament el pare? Al meu entendre, el pare davant la conversa que ha tingut amb el fill hauria d'haver sigut una mica més estricte, vull dir, com pot comportar-se com un amic quan li hauria de dir que hauria de *recapacitar davant el que aquesta fent?
Perquè no hauria d'estar el pare feliç que la seva filla ha conegut a un xic que la fa feliç? I no prendre's de broma que el seu fill aquest amb una xica un dia i a l'altre amb una altra?
Hui volem comentar aquesta entrada perquè realment sabem que és així, que als xics els pares els tracten d'una forma que a les xiques no.
Al primer vídeo, veiem com la situació del pare cap a la filla és molt més diferent que en el segon amb el seu fill. Amb la xiqueta, adopta una posició sobre protectora amb la seua filla, fent-li moltíssimes preguntes, algunes íntimes inclús, o de la condició del seu nòvio que no són realment importants, en canvi, en el cas del segon vídeo amb el xic, el recolça en que tinga relacions liberals amb altres xiques i sense compromisos, i es riu de que ell s'alardeje d'açò quan no ha de ser així perquè els dos són els seus fills, i hauría de pensar en els dos de la mateixa forma no?
El pare el que hauría de haver pensat és que igual que no vol que a la seua xiqueta li façen mal els xics, el seu fill ho està fent a unes altres xiques, aleshores com açò no canvia seguirà passant-li a la seua filla el mateix.
Des d'ací volem donar-li un toc a tots els pares i mares que ens 'discriminen' per ser dones i no ens tracten igual que als nostres germans.
Hi ha molt masclisme en la nostra societat, ja que als xics que es giten amb totes les dones que volen acaben sent uns 'machotes', en canvi, les dones no podem fer açò perquè enseguida se'ns classifica com a unes 'fresques' i no només passa amb la qüestió dels pares, si no, per exemple, quan una xica demana als seus pares anar de festa, no se'ns dona la mateixa llibertat que a un home i açò a de canviar perquè estem fartes de no ser iguals que ells, poder fer les mateixes coses que ells, i estar limitades en tots el aspectes.
Una altra volta ens persegueix el tema de les desigualtats socials entre homes i dones, i el que s'ha de fer ara es educar als fills en un ambient d'igualtat i fer-lis veure que cadascú en el seu cos fa el que vol, perquè com diuen, "Gastant de lo d'ell, no es fa mal a ningú", i a veure si ens entra al cap.
Un comiat.
Bon dia,
El tema dels dos vídeos son temes que els jóvens avui en dia vivim i que ens afecta molt.
Els pares des de sempre han tractat d’una manera a les filles i d’altra manera al fills. I perquè es això? Perquè la societat ens ha ensenyat a què les xiques tenen més problemes a la societat i hi ha que protegir-les molt més. En canvi a les xiques sempre s’ha pensat que ell és molt més fort i valent i no hi ha tanta probabilitat que li passe res.
Ala meva experiència no puc opinar molt perquè no tic germans, però si he notat que els meus pares sempre hem repeteixen el mateix;cuidao amb el nòvio que ja saps el que pot passar o vas a anar sola fins a casa?, no vages per carrers solitaris que poden fer-te algo.
No m’agrada gens que la societat tinga una opinió sobre les dones i una altra sobre els hòmens, perquè es pensa que nosaltres sempre som les més vulnerables i ens podem ficar en qualsevol embolic.
Per aixo m’agradaria que els pares reflexionaren hi a l'hora de criar-nos també tingueren en compte que les xiques no som menys que els xics, hi que ens poden educar de la mateixa manera als dos perquè som exactament iguals.
Un comiat.
Pares, fills i filles
Bona nit avui comentaré aquestes dos vídeos les dos tracten de el mateix tema.
En el primer vídeo podem observar com el pare comença a parlar amb la seua filla preguntant-li sobre, qui es el xic amb el qual ella parla, intenta saber mes sobre la seua filla. Aleshores ella li diu que es un xic molt bo, meravellós etc., i que abans ha tingut lios amb la policia por determinades circumstancies, però li a clara que no han sigut nada significat. El pare de la filla arriba a un punt en el qual la filla se enfada i se’n va, i el pare li diu que a soles es preocupa per ella nada res. Ja que les xiques a aquesta edat son molt vulnerables i amb un xic de 18 anys.
En el altre vídeo podem observar una conversació de el pare y el seu fill, aleshores el pare li va preguntant que què tal es la seua vida i mes, i després comencen a parlar sobre si el seu fill te novia, però el fil li contesta que no, que ara esta relacionant-se amb unes 5 xiques, però el pare no mostra ningú tipus de preocupació, en canvi si fora la seua filla la que s’havia acostat amb 5 xics, el pare òbviament se preocuparia.
En mi opinió: es normal que el pare se preocupa mes per la seua filla que per el seu fill ( que no vol dir que a soles se preocupa `per la seua filla NO). Jo crec que això passa perquè les xiques a esta edat son molt manipulades con lo qual li pot passar alguna cosa dolent, però també hi ha xiques que saben defendre-se’l i altres no (la majoria no).
Hola,
avui vaig comentar aquesta entrada per a destacar les clares diferències que hi ha en els dos vídeos y donar la meua opinió.
L'única coincidència que hi ha entre estos dos vídeos és què el pare fa contínues preguntes tant al seu fill com a la seua filla. Dins d'estes preguntes es poden observar grans diferències; quan es dirigix a la seua filla fa preguntes que mostren una excessiva preocupació, preguntes que no li donen seguretat ni confiança per a parlar amb son pare obertament sobre la seua relació , preguntes molt poc encertades que la majoria d'elles no tenen importancia.En cap moment li pregunta si la seua parella li tracta bé o si és bona persona. estes són les preguntes que realment mostrarien preocupació, la verdadera i bona preocupació que considere que tot pare ha de tindre tant amb la seua filla com amb el seu fill. En canvi, les preguntes que li fa li afecten i únicament poden provocar allunyament i desconfiança.
La conversació amb el fill és totalment diferent, ja que el pare mostra una "preocupació" molt distinta. Dic preocupació entre cometes perquè al contrari que la primera conversació no es veu clarament i realment que el pare estiga preocupat. L'única cosa que podria dir-se que li preocupa és saber amb quantes xiques s'ha gitat el seu fill i en este cas, és millor que no es preocupe. La relació entre ell i el seu fill es veu molt més fluida i el fill s'expressa amb total llibertat a l'hora de respondre a les preguntes que li planteja son pare. D'una banda, pense que està bé tindre confiança amb els pares però en este cas, tristament, seria millor que no la tinguera.
M'explique: dic que seria millor que no la tinguera perquè en este cas és una "mala" confiança, és a dir, el fill té confiança i li compte que es gita amb moltes perquè sap que son pare no li va a renyir ja que li ha donat eixa mala confiança per a comptar-li obertament que no sap estar amb una sola xica i cuidar-la. Em pareix increïble que el pare es quede igual després d'escoltar que el seu fill va de xica en xica i que ha posat les banyes a què era la seua nóvia. Així, és normal que el fill siga un mal educat i parle amb son pare de manera tan oberta d'una cosa poc digna de ser comptada. Si fóra jo, em moriria de vergonya. Però clar, com son pare no li diu res...
L'actitud del pare a l'hora d'educar als seus fills em pareix masclista, egoista i injusta sobretot. Si ens posem a reflexionar ens adonem de que la filla està amb un xic, del qual el pare vol saber-ho tot i es mostra molt preocupat sense donar-se compte que té un fill que no sap tractar una xica, sense donar-se compte que la seua pròpia filla podria trobar-se per la vida amb un xic igual que el seu propi germà. I si açò ocorreguera estic molt segura de que al pare no li agradaria res. Després d'esta reflexió em pregunte: Com pot permetre que el seu fill siga un mal educat?si a ell no li agrada que la seua filla estiga amb un mal xic o ho passe malament per una relació, també hauria de comprendre que hi ha pares com ell als quals no els agradaria sentir que el fill d'este no ha sabut cuidar les seues filles. També estic segura que si el xic vera plorar a la seua germana per un altre no li agradaria res i si vera la seua pròpia mare plorar per culpa de son pare tampoc li agradaria .Em pareix molt egoista i vergonyós.(CONTINÚA)
30.1.16
(CONTINUACIÓ)
Ser pare i mare és molt més difícil del que pot paréixer i encara que jo no ho siga, puc dir-ho amb seguretat perquè tinc uns pares que han lluitat molt perquè jo siga una persona ben educada. Està molt clar que donar als fills el que volen i consentir-los tot és una tasca molt fàcil, però d'esta manera, no s'està educand. Este és el cas del pare del vídeo perquè està sent injust a l'hora d'educar als seus fills; a la seua filla li pressiona per a saber informació sobre el xic amb què està parlant i al seu fill li consent ser un maleducat.Amb açò, també està sent egoista, ja que com he dit abans, com ell hi ha pares que també es preocupen per les seues filles i no els agradaria que s'encreuaren amb xics com el seu fill.Todo açò em pareix molt masclista ja que estic segura que si la filla li compte al pare el mateix que li ha comptat el pare la reacció no seria la mateixa ja que es pot observar que el pare es mostra massa controlador amb sa filla.
Al principi, no em va paréixer tan malament que el pare preguntara tant a la seua filla sobre el xic amb què està perquè és normal que els pares es preocupen per eixe tipus de coses però després de veure la conversació amb el fill he canviat totalment d'opinió. Si almenys els preguntara als dos de la mateixa manera, pensaria que és un pare molt controlador i pesat però almenys seria un pare just. Considere que quan es té més d'un fill, per a poder educar bé cal ser just.
A vegades abans de fer un comentari m'agrada veure els altres per a veure si compartisc les opinions o no i he vist alguns que diuen que les xiques patim més i que per això és normal que el pare es preocupe més per ella que per ell.Bien, jo compartisc la idea que generalment les xiques patim més perquè ens aferrem molt més i vivim les relacions amb molta intensitat però si açò ocorre, no és perquè si o perquè vullguem sinó perquè xics com el del vídeo ens han fet patir.
El que ocurreix en aquests vídeos és molt més greu , perquè no sols es preocupa solament per la filla, sino que malcría al seu fill.Si a menys es preocupara per la xica més y al xic no le diguera res de res i le rinyera en cas d'enterarse del que fa ho pasaría perquè diría el que altres han dit de que les xiques patim més, peró no fa aixó, sino que està MAL educant a un i pressionant a l'alta. Aixó no és de ser un pare que es preocupa més per la seua filla perquè reulta que les xiques patim més, si no un pare totalment maxista. A mi, en este cas,el que em pareixeria molt normal és que siga més controlador amb el fill, perquè gràcies als seus actes mereix ser "controlat". Però no, en compte d'això el seu bon pare li permet fer el que li dóna la gana, sí senyors, així cal educar als fills...
Un comiat.
30.1.16
Publica un comentari a l'entrada