Aitor (transsexual) i la seua amiga Isa (homosexual) ixen de l'armari.
[Nota: Aitor ha decidit eliminar del seu canal molts vídeos; així que aquest ja no està disponible.]
34 comentaris:
Mireia Bebel
ha dit...
Bon dia, Aquesta entrada que és un vídeo en el qual parlen dues persones sobre com varen eixir del armari m'ha paregut molt entretingut. Al ser gent jove i més o menys de la meua edat han parlat sobre la seua experiència d'una manera molt divertida. Ambdos han passat per el mateix lloc de tindre que contar-li quina és la seua oriantació sexual. En el cas de Aitor és més normal perquè el que volia era canviar de sexe, però per què Isa també el tenia que contar com si fora alguna cosa del altre món?Quan una persona és heterosexual no va a sa mare o a son pare i le diu que ho és, però si és al contrari si i és algo que mai entendre.
Aitor va ser més llest i va ficar la bandera homosexual a la seua habitació i d'aquesta manera ja preguntarien els pares. El seu pare, com serà un home de una altra época, li va dir que era una tonteria i que ja se li passaria, però cinc anys després haurà comprobat que no era aixina. I, jo crec que, a qui més por li donaba de contar-ho era al seu avi perquè com ha dit era franquista i te una ideologia totalment en contra de els homosexuals.
Isa va tindre més por de contar-ho a son pare i va decidir que primer se'l diria a la seua germana. La seua germana, com seria més jove, el va vore com una cosa totalment normal i li va ajudar en el moment que ella volguera que son pare sasabentara. Una de les anecdotes que ha contat, és que quan son pare ja va saber que ella era homosexual li va fer una broma diguent-li que la camarera estaba bona.
Jo crec que cada volta els pares ja tenen més assumit que els seus fills es poden enamorar de qualsevol persona i per aquesta rao no són pitjors persones ni res. Que cadascú té dret d'enamorar-se de qui dessitge perquè al cap i a la fi el que volen és que sigam feliços.
He decidit comentar aquesta entrada perquè m’ha agradat molt i perquè m’ha paregut molt original i interessant com s’ha tractat aquest tema. Per tal de comentar aquesta entrada parlaré dels dos casos que es tracten en aquest vídeo, de la percepció d’aquests temes al llarg del temps i del paper que tenen les tecnologies.
En primer lloc tenim Aitor, un jove transsexual que va explicar el seu cas als seus pares per mitjà d’una banderola que algunes companyes i companys de classe li varen regalar i, en segon lloc, tenim el cas d’Isa, qui va fer saber el tema primer a la seua germana per mitjà del WhatsApp.
Els pares d’Aitor pensaven que era homosexual i van viure aquest fet com una cosa normal i corrent, que és el que és. Quan Aitor va parlar amb el seu pare per dir-li que era transsexual aquest li va dir que era una ximpleria de l’edat, que ja se li passaria. Ni que es tractara de fer-se un tatuatge o comprar-se una moto!
La transsexualitat és igual de respectable que l’homosexualitat i l’heterosexualitat, no és cap capritx. Pense que les persones tenen clar què és el que volen ser i què volen fer amb la seua vida i que si el teu fill et diu que és transsexual no has de llevar-li importància i tractar l’assumpte com si d’una bajanada de xiquets es tractés.
Pel que fa a Isabel, aquesta va preferir parlar-ho amb la seua germana perquè li feia por la reacció de son pare. Al vídeo recalca moltes vegades la por que té de son pare respecte a la reacció que puga tindre. A mi em pareix exagerat pensar que “la va a matar si s’entera”, ja que hui en dia els pares comencen a tractar aquest tema amb moltíssima normalitat.
El pare va tractar de parlar el tema amb un comentari d’una cambrera i Isabel pensava que què feia parlant amb ella d’aquells temes. Pense que de vegades tancar la ment i pensar que la resta no ens va a acceptar i que van a reaccionar malament amb nosaltres impossibilita molt el diàleg i no ens ajuda a alliberar-nos.
Frases com “jo de menuda era marimatxo” em fan moltíssima gràcia. Què les persones hem de rebre etiquetes si ens eixim dels esquemes i models que dicta el patriarcal? Els gais, les lesbianes, els transsexuals i els bisexuals són persones normals i corrents, com tu i com jo. No hem de deixar mai que ningú ens catalogue de ser una cosa o fer una altra perquè no seguim els models dictats.
La diversitat és genial i mai no passarà de moda. “Si les xiques juguen a futbol són marimatxos, mentre que si els xics juguen amb nines són marietes”. Vinga va, aquest tipus de comentaris són els típics dels neandertals!
Aitor comenta que el més complicat va ser parlar amb el seu avi el qual té una mentalitat molt diferent. Aitor té raó; és més difícil parlar amb les persones que tenen una ment més tancada però eh, no oblidem que complicat no és sinònim d’impossible i que no per tindre altres ideologies no serà possible fer entendre que l’amor no entén de sexes.
És cert que les tecnologies ens allunyen de les persones les quals estimem i que ens lleven molt de temps però en casos com aquests en què s’han de confessar intimitats que resulten molestes de parlar directament, són molt útils. No tot és negatiu i si ens poden ajudar com en aquest cas, millor.
M’agrada que aquests amics parlen amb tantíssima naturalitat! Parlar de sexe o de qualsevol altre tema és humà i natural, per això no hem d’amagar-nos ni hem de tenir por del que pensen altres persones respecte al que nosaltres sentim.
L’amor no ha de tindre fronteres, no ha de tindre etiquetes. Amb el temps, la sexualitat va sent menys tabú i cada vegada les coses són més fàcils d’acceptar. Igual que Mireia Bebel, crec que l’única cosa que importa és ser feliços.
La pandèmia més perillosa de tots els temps es diu ignorància, manipulació i por. La vacuna més eficaç s’anomena coneixement, cultura, transparència i pensament crític. Gràcies a aquests xics per donar la cara i fer-nos conéixer la transsexualitat i l’homosexualitat un poc més. Estic segura que entre tots i totes aconseguirem eradicar les ments tancades.
Me a gustado este vídeo, es gracioso y cuentan como salen del armario. La madre del chico se va a enterar por que le había visto la bandera que le regalaron unas amigas, la chica se lo había contado a su hermana. A mi si una amiga o alguien de mi familia me dice que es lesbiana o gay o que se quiere cambiar de sexo estaría orgullosa. Me alegra que no les importe lo que la gente pueda llegar a pensar del vídeo o de ellos, se notan que están orgullosos de lo que han hecho. Me gusta que aun queden personas así como ellos. Lo del padre de la chica que no se hablen por eso no lo veo bien, es tu hija pues la tienes que apoyar en sus cosas. En cambio el abuelo del chico también esta en-contra de lo de cambiarse de sexo y aun así le habla no? Bueno que me a gustado muchísimo, se le ve a los dos con energía y eso nos llena a la gente.
Aquest vídeo que fan un transsexual i una lesbiana, i fan una charla sobre eixir de l'armari, és graciós per que conten les seues histories sobre com el van contar als seus pares, a la família ... També ajuden a la gent que esta en aquest cas i no pot contar-ho i diuen que es llancen, que isquen del l'armari i que el conte.
M'ha paregut graciós, i a la vegada entretenut i ala vegada sincer i que conten la realitat i estan molt feliços i estan orgullosos de ells matisos.
En aquest vídeo tracta d'uns xics que fan un vídeo contant la seua experiència de com eixir de l'armari i com ha actuat la seua família contant-ho. La xica diu que té 20 anys i encara no ho ha contant al seu pare. El xic té 21 anys i ja ho ha contat però no va estar molt segur de sí mateix.
La meua opinió és que si tens por de dir alguna cosa que et pot canviar la vida a millor, digues-ho.
El vídeo tracta d'uns xics que parlaven de com varen eixir de l'armari. La xica te 20 anys i el xic te 21,el xic contava com va eixir de l'armari i la xica també. El xic diu que va a eixir del armari als 18 anys i la xica va a començar una relació amb una xica als 18 anys.
A nosaltres ens pareix molt mal perquè la xica a dit que el pare li va a dar una bufetada per dir que una xica estava molt bona. Peró al xic li varen dir que si fora transexsual le quedrien igual.
Aquest vídeo tracta d'una xica i d'un xic que diuen com van ''eixir de l'armari''. El xic diu que els seus amics li van regalar la bandera gai, aleshores quan la seua mare va entrar a la seua habitació i la va vore li va preguntar si ell ho era. A partir d'eixe moment va parlar amb ells. La xica diu que als divuit anys va tindre la seua primera novia. I va parlar amb la seua germana per whatsapp, després diu que no sap si la seua tia que mira els seus vídeos sap que ella és lesbiana. També diu que després de quatre anys el seu pare no ha parlat amb ella.
La nostra opinió és que ens pareix bé que ells pugen ser lliures per a fer el que volen com ser gai o lesbiana. Perquè, per desgracia la majoria de la gent que és homosexual no pot dir-ho i si ho diu l'insulten , li peguen... També pensem que es molt valent que el diguen en un vídeo que es públic (ja que podrien ficar-se amb ells) Ens pareix molt malament que en quatre anys el seu pare no parle amb ella, es la seua filla i siga com siga ella te que donar-li suport.
Hola soc Andrea Stuart Aquest vídeo tracta sobre un xic i una xica que graven un vídeo sobre com eixir de l'armari. Primer el xic conta com ho va fer ell: en la seua casa els dissabtes era dia de neteja i va ficar a la paret la bandera gai, i quan els seus pares la van vore li van dir que si es creia que l'anaven a voler menys per això, però ell els va dir que no ho entenien, que ell era transsexual. Després ho va contar la xica: la seua manera va ser diferent i li va dir a la seua germana per whatsapp que havia de parlar amb ella i quan estaven parlant la germana li va preguntar si tenia nóvio i ella es va quedar en blanc, a l'instant li va preguntar si tenia nóvia, i ella va dir que no podia contar-li-ho al seu pare, així que li ho va contar la seua germana i des d'ací el seu pare no li ha parlat, sols una vegada que estaven en el cotxe que li va dir: mira com està eixa cambrera! Ells ho contaven rient.
Jo crec que la manera de dir-ho ha sigut com ells creuen que serà millor, i jo al principi no m'havia adonat que el xic era transsexual, jo creia que era homosexual ja que no se li nota gens que abans era un xica i crec que esta bé que s'ho prenguen a broma, i crec que la manera o la reacció del pare de la xica no està gens bé, ja que li hauria de donar igual que li agradaren les xiques o els xics, no importa és una cosa normal.
Hola soc Carla Stuart Aquest vídeo tracta de dos amics que son un xic i una xica. La xica es homosexual i ell es transsexual hetero i ens expliquen la seua experiència a l'hora de contar-ho a la seua família i amics. Primer vaig a contar lo de ella la que es (homosexual). Ella té la seua primera novia quan té 18 anys. Primer vol parlar amb la seua germana,però la seua germana ho a divina per whatsApp. Una vegada la seua germana ho sap va a contar-lo al seu pare, fins al dia de hui que ella té 20 anys encara no ha parlat amb el seu pare. La experiència del transsexual hetero es diferent ja que la seua família ho aten més. També que es molt més diferent ja que ell vol canviar de sexe. El seu iaio es l'últim en enterarse ja que sempre que a les noticies ix algo d'açò ell lis insulta, però el seu iaio diu que mentre que porte el cognom li dóna el mateix el que vulga ser. I no puc fer opinió perquè no em dona temps.
Hui vos vaig a parlar d'aquest vídeo que ma encantat, no totes les persones tenen el valor de eixir del armari. No tenen per que ocultar-lo no es res mal encara que molta gent eu veu estrany per no hi ha que donar-li importància. Hi ha persones que sue tome de gracia, amb por... però mai ocultar-lo. Ami m'agradaria que hi haguera mes vídeos de estos.
Hola, vaig a comentar aquesta entrada que tracta de que un transsexual i una lesbiana conten com han eixit del armari amb detalls i riguen-se de com ho van fer. També conten com varen reaccionar els diferents membres de la seua família i que pensaren d'ells quan li ho contaren.
La meua opinió sobre aquest tema es que em pareix molt bé que la gent conte les seues experiències per a animar a altres persones a donar el pas i també done consells.
La meua companya i jo hem decidit comentar aquesta entrada perquè ens ha paregut molt peculiar tant la manera que han tingut ela autors d'aquest vídeo per a comunicar-les a la seua família la seua orientació sexual i, que hagen tingut el valor de fer un vídeo parlant sobre la seua «eixida del armari» i com va reaccionar els seus familiars.
En un primer lloc, la historia ens la conta Aitor. Ell conta que va eixir de l'armari gràcies als seus amics, en concret gràcies a les seues amigues Anita i Noem. Un dia, elles li van donar una bandera de l'orgullo gay, i ell la va penjar a la paret del seu quart.
Un dissabte, la seua mare va entrar a l'habitació per a netejar-la i va veure la bandera. La mare pensant-se que és gay li diu que no per això li va a estimar menys i que no passa res, més tard, Aitor parla amb son pare i li diu que vol canviar de sexe; el seu pare li diu que no, que és una bajanada de xiquets i que més endavant canviarà d'idea. 7 anys després ahí estava, amb la mateixa idea en el cap i sense haver canviat de paréixer.
L'ultim que es va adonar de la seua orientació sexual va ser el seu avi. Aitor tenia por de parlar amb ell d'aquest tema, ja que sempre criticava als gays i a les lesbianes que ixen a la televisió, el qual no ens fa gens de gràcia.
En segon lloc, ens consta la seua historia Isa. A díhuit anys Isa va tindre la seua primera novia. Va decidir que ja era hora de parlar amb la a la seua germana i dir-li que era homosexual. En un primer moment la germana es va pensar que li passava alguna cosa greu, més endavant es va adonar que no era això. No el va sorprendre gens, ja que sospitava alguna cosa. Després d'adonar-se definitivament, va telefonar a la seua mare i li va contar tot.
El seu pare va ser l'ultim en adonar-se. Un dia li va dir a la seua filla «que bona que esta la cambrera xe» donant per fet que ja lo sabia tot i que no feia falta que continuara mentint-li.
El vídeo ha sigut molt entretingut. Aquest tema no és un tema que es pot parlar a la lleugera, pel que han tingut molta valor al eixir de l'armari amb aquest vídeo davant de tot el món. Per això assoles podem dir «ole!» per ells i per la seua família a l'haver sigut tan comprensibles.
Bon dia, vull começar parlant del contingut del vídeo. Aquest vídeo tracta sobre un transexual, el qual s'anomena Aitor i la seua amiga que es homosexual que fan un vídeo explicant con van reaccionar els seus pares qual els van dir que son homosexual i transexual. Son histories bones comparades amb altres, ja que les reaccions dels pares al saber algo així, sol ser de negació i enfado.
En la meua opinió, considere que han fet be en dir-lis això perque tampoc tenen perquè amagar-se, es algo normal i sobretot en el segle en el que vivim. Pense que es una bona idea el que han fet perquè servix per a animar a la gent a ser valenta i superar que no passa res per ser d'un altre sexe o que t'agrade el mateix sexe que tu.
Hola, som Nerea & Nerea i anem a comentar “eixir dels armaris”. Aquest vídeo ens ha agradat molt perquè conten les experiències que han tingut i riguen-se. El diuen tot molt clar i sense vergonya, pensem que aquest vídeo el fan perquè segur que en la seua joventut no ho han passat molt bé, i volen ajudar als que hui en dia els passa açò. El que no hem vist molt clar ha sigut el de Aitor, perquè nosaltres pensàvem que era xic i volia fer-se xica, i és al contrari. Ara el sapiguem perquè ho ens ha explicat la professora i unes companyes, però no ho deixa molt clar açò, per la resta, ens ha encantat tot, perquè aquestes coses no son males i tots tenim que dir-les sense ninguna por i estiguen orgullosos de nosaltres mateixos. És un molt bon vídeo, i esperem que a aquestes altures, tot el mon faja vídeos així per a ajudar a tota la gent que puga i per a que aquestes persones «ixen de l'armari» sense ningú inconvenient. Bona vesprada, N&N LOVE YOU.
Bona vesprada, en aquest vídeo apareixen uns xics d' uns vint anys, un xic y una xica, que compten com van dir a la seua familia les seues orientacions sexuals. Son simpatics a més no poder, m'han encantat, perque ho compten amb una alegria... amb una gràcia... Ho estaben comptat com es: NORMAL, i sense ocultar-se.
Tenen un valor inmens de veritat, es d'admirar, a més a més, animen a la gent a comptar les seues experiencies, aixó hi es donar confiança, es obrir els braços a tots els que vulguem. Fa falta més persones com aquestes, que son valentes i afronten les coses, que no lis done vergonya dir-ho.
Menys mal que encara queda gent així al món, un aplaudiment per a tots vosaltres!
He decidit comentar aquesta entrada perquè m’ha paregut molt original i interessant com s’ha tractat aquest tema.
Per una banda tenim Aitor, un jove que és transsexual i que va explicar als seus pares per mitjà d’una banderola que algunes companyes i companys de classe li varen regalar.
Els pares d’Aitor pensaven que era homosexual i per a ells era com una cosa normal. Quan Aitor va parlar amb el seu pare per dir-li que era transsexual aquest li va dir que era una ximpleria de l’edat, que ja se li passaria. Que pensaven que era una moda del moment? La transsexualitat és tan respectable que l’homosexualitat i l’heterosexualitat,
Aitor diu que el més complicat va ser el moment de parlar amb el seu avi (que té una mentalitat molt diferent). Perquè és veritat, hi ha persones més obertes de mentalitat que unes altres, però per això no passa res, sols se té que obrir de ment, perquè si vols a eixa persona no importa els altres.
I per altra banda tenim a Isa, qui va fer saber el tema primer a la seua germana per la xarxa social anomenada WhatsApp.
Ella va preferir parlar-ho amb la seua germana perquè li feia por la reacció de son pare. Al vídeo recalca moltes vegades la por que té de son pare respecte a la reacció que puga tindre. Però perquè tenim tanta por al haver de dir-li als nostres pares la nostra orientació sexual? No esta mal voler a un xic o una xica, i no se deuria tenir por.
El pare de Isa va tractar de parlar el tema amb un comentari d’una cambrera i ella pensava que perquè parlaven d’aquells temes.
M'agrada la forma en la qual han volgut parlar d´aquests temes, ja que solen ser complicats, i tenen por del que poden pensar els demes. Jo crec que les persones ja tenen més assumit que els seus fills, amics, familiar… es poden enamorar de qualsevol persona i ser el que vulguen.
La meua companya i jo hem decidit comentar aquesta entrada perquè ens ha paregut molt peculiar tant la manera que han tingut de comunicar a la família la seua orientació sexual com que hagen tingut el valor de fer un vídeo parlant sobre la seua «eixida de l'armari» i la reacció dels seus familiars.
En un primer lloc, la historia ens la conta Aitor. Ell explica que va eixir de l'armari gràcies als seus amics, en concret gràcies a les seues amigues Anita i Noemí. Un dia, elles li van donar una bandera de l'orgull gai, i ell la va penjar a la paret del seu dormitori.
Un dissabte, la seua mare entra a l'habitació per a netejar-la i veu la bandera. Ella, pensant-se que és gai, li diu que no per això l'estimarà menys i que no passa res. Més tard, Aitor parla amb son pare i li diu que vol canviar de sexe; el seu pare li diu que no, que és una bajanada de xiquets i que més endavant canviarà d'idea. 7 anys després ací estava, amb la mateixa idea en el cap i sense haver canviat de parèixer.
L'ultim que es va adonar de la seua orientació sexual va ser l'avi. Aitor tenia por de parlar amb ell d'aquest tema, ja que sempre criticava els gais i a les lesbianes que ixen a la televisió. Aquesta actitud del iaio no ens fa gens de gràcia.
En segon lloc, ens consta la seua història Isa. Als díhuit anys, Isa va tindre la seua primera nóvia. Va decidir que ja era hora de parlar amb la seua germana i dir-li que era homosexual. En un primer moment la germana es va pensar que li passava alguna cosa greu, més endavant es va adonar que no era això. No li va sorprendre gens, ja que sospitava alguna cosa. Després d'adonar-se definitivament, va telefonar a la seua mare i li ho va contar tot.
El seu pare va ser l'últim a adonar-se. Un dia li va dir a la seua filla «què bona que està la cambrera, xe» donant per fet que ja ho sabia tot i que no feia falta que continuara mentint-li.
El vídeo ha sigut molt entretingut. Aquest tema no és un assumpte del qual es puga parlar a la lleugera, per la qual cosa han tingut molt de valor a l'eixir de l'armari amb aquest vídeo davant de tot el món. Per això assoles podem dir «olé!» per ells i per la seua família per haver sigut tan comprensius.
Hola, vaig a comentar aquesta entrada que tracta de que un transsexual i una lesbiana conten com han eixit de l'armari amb detalls i riuen-se de com ho van fer. També conten com varen reaccionar els diferents membres de la seua família i què pensaren d'ells quan li ho contaren.
La meua opinió sobre aquest tema és està bé que la gent conte les seues experiències per a animar a altres persones a donar el pas i també donen consells.
Hui vos vaig a parlar d'aquest vídeo que m'ha encantat. No totes les persones tenen el valor d'eixir de l'armari. No tenen per que ocultar-ho, no és res mal encara que molta gent ho veu estrany, però no se li ha de donar importància. Hi ha persones que s'ho prenen a broma, amb por... però mai ocultar-ho.
A mi m'agradaria que hi haguera més vídeos d'aquestos.
Bon dia. He decidit comentar l'entrada “Eixir dels armaris” ja que m'ha cridat l'atenció i em pareix molt original que facen aquests tipus de vídeos. La xica es lesbiana i ens conta com va ser per a ella eixir de l'armari. Va empesar contant-li la seua situació a la seua germana i al que mes por li donava era al seu pare, qui un dia, de sorpresa per a ella li va fer un comentari de com estava de bona una cambrera del lloc a on estaven.
Pense que la situació del xic transsexual es un poc mes difícil a l'hora de eixir de l'armari, però doncs això ell va tindre el valor de contar-ho a la seua família. En aquests cas, al que més por tenia de contar-ho va ser al seu avi, ja que tenia una mentalitat molt antiga, es a dir, diferent.
De totes maneres, aquestes situacions son cada dia més frecuents a la nostra actualitat i els pares gracies a deu cada dia son més conscients de que tenen que acceptar la forma de vida i els gustos dels seus fills, que son lliures de escollir la seua sexualitat i les seues orientacions sexuals.
El tema de ser transsexual fa poc de temps estava mal vist, però gracies a les activitats i xarrades que fan en alguns instituts i col·legis, els joves i adolescents van assimilant el tema amb més naturalitat, es a dir, com hauríem d'acceptar-ho de normal.
Moltes vegades els transsexuals joves pateixen bulling a les seues escoles i als seus instituts. També els homosexuals, ja siguen lesbianes o gays, cosa que a molta gent no ens entra al cap. Tot el món es lliure!! Que passa que voleu retornar als temps a on tot el món devia de ser com li deien? Va deixar-vos de favades i faciliteu viure a un món lliure.
Me ha gustado este vídeo, es gracioso y cuentan como salen del armario.
La madre del chico se enteró porque le había visto la bandera que le regalaron unas amigas, la chica se lo había contado a su hermana. A mi si una amiga o alguien de mi familia me dice que es lesbiana o gay o que se quiere cambiar de sexo estaría orgullosa.
Me alegra que no les importe lo que la gente pueda llegar a pensar del vídeo o de ellos, se nota que están orgullosos de lo que han hecho.
Me gusta que aun queden personas así como ellos. Lo del padre de la chica, que no se hablen por eso, no lo veo bien, es tu hija y la tienes que apoyar en sus cosas. En cambio el abuelo del chico también está en contra de lo de cambiarse de sexo y aun así le habla ¿no?
Bueno, que me ha gustado muchísimo, se les ve a los dos con energía y eso nos llena a la gente.
Bon dia, vull començar parlant del contingut del vídeo. Aquest tracta sobre un transsexual que s'anomena Aitor i la seua amiga, que és homosexual, i fan un vídeo explicant con van reaccionar els seus pares quan els van dir que eren transsexual i homosexual respectivament. Són històries bones comparades amb altres, ja que les reaccions dels pares al saber una cosa així, solen ser de negació i disgust.
Considere que han fet bé de dir-los això perquè tampoc tenen perquè amagar-se, és un fet normal i sobretot en el segle en el qual vivim. Pense que és una bona idea el que han fet perquè servix per a animar a la gent a ser valenta i superar-ho, i que no passa res per ser d'un altre sexe o que t'agrade el mateix sexe que tu.
Bona vesprada, en aquest vídeo apareixen uns xics d'uns vint anys, un xic i una xica, que conten com van dir a la seua família les seues orientacions sexuals. Són simpatics a més no poder, m'han encantat, perquè ho conten amb una alegria... amb una gràcia... Ho estaven contant com és: NORMAL, i sense ocultar-se.
Tenen un valor immens de veritat, és d'admirar, a més a més, animen la gent a contar les seues experiències, això és donar confiança, és obrir els braços a tots els que vulguen. Fa falta més persones com aquestes, que són valentes i afronten les coses, que no els done vergonya dir-ho.
Menys mal que encara queda gent així al món, un aplaudiment per a tots vosaltres!
Aquest vídeo ens ha agradat molt perquè conten les experiències que han tingut i rient-se. Ho diuen tot molt clar i sense vergonya. Pensem que aquest vídeo el fan perquè segur que en la seua adolescència no ho han passat molt bé, i volen ajudar als que hui en dia els passa açò.
El que no hem vist molt clar ha sigut el cas d'Aitor, perquè nosaltres pensàvem que era xic i volia fer-se xica, i és al contrari. Ara ho sabem perquè ens ho ha explicat la professora i unes companyes, però no ho deixa molt clar; per la resta, ens ha encantat tot, perquè aquestes coses no són dolentes i tots hem de dir-les sense por i que estiguem orgullosos de nosaltres mateixos.
És un molt bon vídeo, i esperem que a aquestes altures, tot el món faça vídeos així per a ajudar a tota la gent que puga i per a que aquestes persones «isquen de l'armari» sense cap inconvenient. Bona vesprada, N&N LOVE YOU.
Bon dia, Ahui m'he decidit a comentar aquesta entrada, perquè em pareix un tema molt interessant, i molt present en la nostra societat. El vídeo tracta de dos adolescents, per una banda tenim a Aitor, un jove transsexual, i la seua amiga Isa, que és homosexual.
El dos parlen de com varen eixir de l'armari, Aitor conta que ell va ficar la bandera homosexual i la seua mare quan la va veure, li va dir que ja ho sabia. La mare d'Aitor ho va acceptar, el seua pare sembla que també però quan ell li va dir que era transsexual pareix que no va encaixar-lo molt bé. A la persona que Aitor no volia explicar-li-ho era al seu avi, ja que tenia la mentalitat de l'època franquista, i en aquells anys ser transsexual o homosexual estava malvist, però al final s'ho va contar.
Per l'altra banda tenim a Isa, que li va contar a la seua germana que era lesbiana per WhatsApp, i quan s'ho va contar a son pare, va reaccionar d'una forma estranya, ja que intentava com ser el seu «amic».
Jo pense que aquestes persones han tingut un gran valor a atrevir-se a contar les seues experiències i com ells varen eixir de l'armari, perquè directament estan ajudant a un muntó de persones animar-se a fer-ho. En aquest vídeo no solament han contat com eixiren de l'armari, sinó que també han contat els seus temors i dubtes quan ho varen fer. Són dignes d'admiració, i pense fa falta més persones com aquestes, ja que compleixen un paper molt important en la societat, com és el no tenir por del que digen els altres sobre els teus ideals i la teua orientació sexual.
Hui en dia, encara hi ha persones que tenen por de dir la seua orientació sexual, per temor al rebuig. Encara cal conscienciar als demes que cada persona és lliure d'estimar a qui vulga.
Actualment hi ha molts mitjans pels quals podem parlar de diferents temes, com per exemple aquest. On pots donar la teua opinió i contar alguna experiència teua, per així poder ajudar als altres. Tots junts podem construir un món millor, on ens respectem els uns als altres i puguem viure en pau i harmonia.
He decidit fer un comentari en aquesta entrada ja que m’ha paregut un vídeo d’actualitat, ja que es veuen prous vídeos com aquests en Internet i que provoquen tantes opinions sobre eixos temes.
Com bé podem veure al vídeo, són un xic i una xica contant la seua experiència personal. En primer lloc, la xica que és lesbiana conta com va eixir del armari, diu que no va ser difícil perquè des de menuda ella sempre havia actuat com “un xic” i per aquesta raó la seua germana ja s’olorava alguna cosa. Encara que amb la seua germana va ser fàcil, amb el seu pare va ser tot el contrari, ja que ell no l'aceptava, fins que un dia sense cap raó el pare va fer el comentari de: que bona aquesta eixa cambrera eh?, doncs fins eixe moment ella ja havia aconseguit que la seua família ho vora com una cossa normal.
I per altra banda el xic que és transsexual ho va tindre molt més complicat a l'hora de dir-ho, ja que un membre de la seua família, el seu avi, no tolera per res del món als l'homosexuals, lesbianes, transexuals, etc. Però encara que seu avi pensara d'eixa manera ell va ser valent i va decidir contar-ho a la seua família per a mostrar-lis com era en realitat el seu fill.
Situacions com aquestes es repeteixen cada dia, jóvens que tenen por que els seus pares no els accepten o que puga passar qualsevol cosa. Però si és veritat que més i més famílies han començat a tractar aquests temes amb normalitat, sense dona-li importància.
Altra cosa que està ajudant molt al fet que els jóvens isquen del armari és YouTube, ja que ara existeixen molts canals particulars, on cadascú puja a l'internet el vídeo que ell vol, i per això molts Youtubers han fet un vídeo parlant sobre la seua sexualitat, per a mostrar-los a la seua família, amics i fans que no hi ha perquè avergonyir-se per dir-ho, i aquest és el cas dels protagonistes del vídeo. El xic té un canal al YouTube on puja vídeos personals, i aquest que hem vist és un d’ells.
En conclusió, hem pareix que a la fi hem aconseguit que aquests temes es vegen com alguna cosa normal i comú, que no passa absolutament res, i no importa amb qui dorms a les nits o amb qui et veus, l'únic que importa és que sigues una bona persona i la resta ens ha de donar igual.
Hola a tot el mon, anem a donar la nostra opinió d'aquest video, un video en el qual apareixen dos jóvens contant la història de la seua vida, explicant la seua experiència. Primer comencen contant com ha sigut la seua experiencia contant-los als seus familiars la seua situació sentimental i també la seua elecció sexual, en el cas d'Aitor que abans era una xica i volia canviar per a ser un xic. Ell ho conta amb normalitat i gràcia al igual que la seua companyera Isa
Bon dia, Aquest vídeo m'ha agradat molt perquè m'agrada l'actitud del xic i la xica que apareixen comentant la seua situació. Pense que eixir de l'armari es un tema complicat, no per que este mal ni molt menys, però pense que, encara vivint en una societat suposadament mes moderna, per als homosexuals eixir de l'armari no es un tema complicat, però pense que per al seu entorn si, ja que sempre es com que la gent intenta justificar coses a rais d'això. Una cosa que no m'ha agradat es que el pare del xic li diga que son tonteríes que es passarà amb els anys, si jo tinguera un fill i em diguera que es homosexual no li vaig dir si li vaig voler mes o menys, ni que es una cosa que ja es passarà, crec que el pares haurien de ser mes comprensius i oberts de ment amb aquest tema. L'homosexualitat no es cap raresa.
Després de veure aquest vídeo he de dir que m’alegra molt que hi haja gent que puga veure enrere i tomar els drames com una mena d’humor, demostra la fortalesa d’aquestes persones.
Per altra part també vull afegir que és una gran labor social pujar vídeos explicant les teues experiències amb el tema i orientant als xics i xiques que pateixen por de parlar i de fer un pas més enllà. A més, en enfocar-ho des de un to humorístic i no molt acadèmic ni pesat, resulta més assequible per a tothom i arriba a més gent sense la necessitat d’avorrir.
Finalment, felicitar aquestes dos bones persones que estalvien gran part del seu temps en crear material audiovisual per a tots i totes nosaltres i qualsevol persona que vulga dedicar una estoneta a donar-li un ull a temes com aquest, que falta ens fa a tota la societat més gent així!
Si no haguera mirat el títol, pensaria que anaven a dir alguna cosa relacionada amb el blog.
Jo vull donar l'enhorabona aquests dos, perquè el valor de fer això el tenen molt poques persones i el fet d'obrir-se i fer-lo per YouTube que TOT el món pot veure-lo, ha de ser complicat.
Després, les famílies que no accepten la sexualitat o l'orientació sexual del seu fill/-a no és que tenen un problema, però si estimes al teu fill/-a no hauria de ser això per davant de la seua orientació o la teua ideologia?
Les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals, estan molt infravalorades i són persones igual, no per agradar-li el mateix sexe, o per no estar conformes en el seu cos deixen de sentir, o deixen de patir, és més, m'ha atreviria a dir que són més humanes perquè han patit sempre i sempre ho van a fer fins que aquesta societat no accepte la diversitat.
Per concloure, dir que la gent que fa la vida impossible a aquests o als altres per això és per diverses causes: per enveja, per què la seua vida no és prou interessant o per què el que ho fa és pitjor que ell, i ha de ser ell el millor o per paréixer-ho.
"La uniformidad es la muerte, la diversidad la vida". Un comiat.
Hola, Aquest vídeo tracta de dues persones joves que conten com varen eixir del armari. Primer parla Aitor que es transsexual i després la seua amiga Isa que es homosexual. Aitor conta que unes amigues li van regalar la bandera gay i ell se la va penjar a la paret de la seua habitació. La seua mare la va ver i li va dir que el quería com fora. L’últim que ho va saber va ser el seu avi perquè sempre critica als gays, transsexuals i lesbianes. La historia de Isa es diferent, perquè se lo va contar a la seua germana per Whatsapp que era homosexual, ella lo va vore normal perquè era mes jove que els seus pares. Doncs, la germana se lo va dir al seu pare i un dia estava Isa amb el seu pare en el cotxte i li va dir que la camarera estava bona. Isa es va quedar un poc rara. La meua opinió es que Aitor i Isa fan molt be en contar la seua historia de com varen eixir del armari perquè així moltes persones que també tenen por de dir que son homosexuals o transsexuals a sentirse persones normals, que no les critiquen ni res.
Eixir dels armaris Bona vesprada avui vaig a comentar aquest vídeo que tracta sobre com un xic (Aitor) i una xica (Isa) han eixit del armari. Aitor va contar com un dia els seues amics li regalen una bandera “gay”, bo el la penja en la seua habitació en la paret darrere de la porta., va arribar un dia en el qual la seua mare ha vist la bandera, i el xic preocupat de que no li va a voler com sempre, però la seua mare ho entén i li diu que no passa res, que li va a voler com sempre. El problema era el avi de Aitor ja que ell tenia la mentalitat de l’època franquista i estava en contra de les homosexual, transsexuals..., per cert Aitor es transsexual. Al final Aitor li conta al seu avi la seua situació. Per altre part tenim a Isa, que es una xica homosexual, que quan era xicoteta jugava al futbol amb els sues amics, ella se considerava una “marimacho”, bo un dia li va a contar a la seua germana de que ella era lesbiana, i ja després a son pare al que li tenia por contar-se-li ja que sabia que no la va a entendre. Quan li ha contat de qui era en realitat el seu pare havia reaccionat de una manera molt estranya i un dia quan estaven el cotxe li diu a la seua filla “mira que buena esta esa”, i òbviament això li ha sonat vergonyós i incòmode. Esta es una historia sobre dos jovents que han eixit del armari. En la meua opinió no hi ha gents dolent en eixir del armari i demostrar qui eres en realitat sense ocultar-se, es molt difícil, però no per a totes les persones ja que com conten en el vídeo al xic li ha costat mes que a la xica.
En primer lloc tenim Aitor, un jove transsexual que va explicar el seu cas als seus pares per mitjà d’una banderola que algunes companyes i companys de classe li varen regalar i, en segon lloc, tenim el cas d’Isa, qui va fer saber el tema primer a la seua germana per mitjà del WhatsApp.
Els pares d’Aitor pensaven que era homosexual i van viure aquest fet com una cosa normal i corrent, que és el que és. Quan Aitor va parlar amb el seu pare per dir-li que era transsexual aquest li va dir que era una ximpleria de l’edat, que ja se li passaria.
La transsexualitat es igual de respetable que homosexualitat i heterosexualitat.
En segon lloc, ens consta la seua historia Isa. A díhuit anys Isa va tindre la seua primera novia. Va decidir que ja era hora de parlar amb la a la seua germana i dir-li que era homosexual. En un primer moment la germana es va pensar que li passava alguna cosa greu, més endavant es va adonar que no era això. No el va sorprendre gens, ja que sospitava alguna cosa. Després d'adonar-se definitivament, va telefonar a la seua mare i li va contar tot.
El seu pare va ser l'ultim en adonar-se. Un dia li va dir a la seua filla «que bona que esta la cambrera xe» donant per fet que ja lo sabia tot i que no feia falta que continuara mentint-li.
Aquest vídeo tracta de dos xics de 21 anys , Aitor i Isa . Aitor és transsexual i Isa és homosexual. Abans de tot cal aclarir que: La transsexualitat és un terme que es referix a una persona que s'ha sotmés a tractament hormonal i quirúrgic per a adquirir l'aparença física de les persones del sexe oposat. El seu origen s'atribuïx principalment a la discordança que presenta la personalitat i emocions d'un individu respecte a les normes socioculturals de gènere. Esta inconformitat porta a estes persones a intentar adequar el seu cos amb el sexe interlocutòria percebut i a viure com a persones del sexe oposat. L'adequació del cos suposa passar per una teràpia de reemplaçament hormonal i inclús en alguns casos quirúrgica. L'objectiu final és adequar la seua forma de vida i relacions socials, a més de la seua aparença física per mitjà de canvis anatòmics, és a dir, adequar el seu cos al sexe sentit i a la seua identitat de gènere.
L'homosexualitat és una atracció romàntica, atracció sexual o comportament sexual entre membres del mateix sexe o gènere. Com a orientació sexual, l'homosexualitat és un patró durador d'atracció emocional, romàntica y/o sexual cap a persones del mateix sexe. Una vegada aclarit açò, ells expliquen com van reaccionar les seues famílies quan van eixir de l'armari. Aitor explica que els seus pares primer li van dir que això era una favada d'adolescent, bàsicament van posar una excusa per a no afrontar la situació que estava passant el seu fill. Isa explica que quan va tindre nóvia per primera vegada se'l va dir a la seua germana, i la seua germana a son pare. Després d'això son pare encara no han parlat de res.
A més de veure el vídeo m'he interessat pel canal d'Aitor , he vist alguns vídeos seus i explica com se sent amb les hormones, explica quant costen les operacions i moltes coses més. Jo crec que és una canal prou aconsellable per a tot el món, bé per a persones transsexuals ,como per a bisexuals, homosexuals i inclús heterosexuals, perquè mai és roín saber de més. Una de les coses que més m'ha agradat ha sigut com es prenien eixes situacions que la seua família no els comprenien de forma humoristica. Per totes estes coses vos aconselle que entreu en el seu canal de youtube : FTM AITOR.
34 comentaris:
Bon dia,
Aquesta entrada que és un vídeo en el qual parlen dues persones sobre com varen eixir del armari m'ha paregut molt entretingut. Al ser gent jove i més o menys de la meua edat han parlat sobre la seua experiència d'una manera molt divertida. Ambdos han passat per el mateix lloc de tindre que contar-li quina és la seua oriantació sexual. En el cas de Aitor és més normal perquè el que volia era canviar de sexe, però per què Isa també el tenia que contar com si fora alguna cosa del altre món?Quan una persona és heterosexual no va a sa mare o a son pare i le diu que ho és, però si és al contrari si i és algo que mai entendre.
Aitor va ser més llest i va ficar la bandera homosexual a la seua habitació i d'aquesta manera ja preguntarien els pares. El seu pare, com serà un home de una altra época, li va dir que era una tonteria i que ja se li passaria, però cinc anys després haurà comprobat que no era aixina. I, jo crec que, a qui més por li donaba de contar-ho era al seu avi perquè com ha dit era franquista i te una ideologia totalment en contra de els homosexuals.
Isa va tindre més por de contar-ho a son pare i va decidir que primer se'l diria a la seua germana. La seua germana, com seria més jove, el va vore com una cosa totalment normal i li va ajudar en el moment que ella volguera que son pare sasabentara. Una de les anecdotes que ha contat, és que quan son pare ja va saber que ella era homosexual li va fer una broma diguent-li que la camarera estaba bona.
Jo crec que cada volta els pares ja tenen més assumit que els seus fills es poden enamorar de qualsevol persona i per aquesta rao no són pitjors persones ni res. Que cadascú té dret d'enamorar-se de qui dessitge perquè al cap i a la fi el que volen és que sigam feliços.
Bon dia,
He decidit comentar aquesta entrada perquè m’ha agradat molt i perquè m’ha paregut molt original i interessant com s’ha tractat aquest tema. Per tal de comentar aquesta entrada parlaré dels dos casos que es tracten en aquest vídeo, de la percepció d’aquests temes al llarg del temps i del paper que tenen les tecnologies.
En primer lloc tenim Aitor, un jove transsexual que va explicar el seu cas als seus pares per mitjà d’una banderola que algunes companyes i companys de classe li varen regalar i, en segon lloc, tenim el cas d’Isa, qui va fer saber el tema primer a la seua germana per mitjà del WhatsApp.
Els pares d’Aitor pensaven que era homosexual i van viure aquest fet com una cosa normal i corrent, que és el que és. Quan Aitor va parlar amb el seu pare per dir-li que era transsexual aquest li va dir que era una ximpleria de l’edat, que ja se li passaria. Ni que es tractara de fer-se un tatuatge o comprar-se una moto!
La transsexualitat és igual de respectable que l’homosexualitat i l’heterosexualitat, no és cap capritx. Pense que les persones tenen clar què és el que volen ser i què volen fer amb la seua vida i que si el teu fill et diu que és transsexual no has de llevar-li importància i tractar l’assumpte com si d’una bajanada de xiquets es tractés.
Pel que fa a Isabel, aquesta va preferir parlar-ho amb la seua germana perquè li feia por la reacció de son pare. Al vídeo recalca moltes vegades la por que té de son pare respecte a la reacció que puga tindre. A mi em pareix exagerat pensar que “la va a matar si s’entera”, ja que hui en dia els pares comencen a tractar aquest tema amb moltíssima normalitat.
El pare va tractar de parlar el tema amb un comentari d’una cambrera i Isabel pensava que què feia parlant amb ella d’aquells temes. Pense que de vegades tancar la ment i pensar que la resta no ens va a acceptar i que van a reaccionar malament amb nosaltres impossibilita molt el diàleg i no ens ajuda a alliberar-nos.
Frases com “jo de menuda era marimatxo” em fan moltíssima gràcia. Què les persones hem de rebre etiquetes si ens eixim dels esquemes i models que dicta el patriarcal? Els gais, les lesbianes, els transsexuals i els bisexuals són persones normals i corrents, com tu i com jo. No hem de deixar mai que ningú ens catalogue de ser una cosa o fer una altra perquè no seguim els models dictats.
La diversitat és genial i mai no passarà de moda. “Si les xiques juguen a futbol són marimatxos, mentre que si els xics juguen amb nines són marietes”. Vinga va, aquest tipus de comentaris són els típics dels neandertals!
Aitor comenta que el més complicat va ser parlar amb el seu avi el qual té una mentalitat molt diferent. Aitor té raó; és més difícil parlar amb les persones que tenen una ment més tancada però eh, no oblidem que complicat no és sinònim d’impossible i que no per tindre altres ideologies no serà possible fer entendre que l’amor no entén de sexes.
És cert que les tecnologies ens allunyen de les persones les quals estimem i que ens lleven molt de temps però en casos com aquests en què s’han de confessar intimitats que resulten molestes de parlar directament, són molt útils. No tot és negatiu i si ens poden ajudar com en aquest cas, millor.
M’agrada que aquests amics parlen amb tantíssima naturalitat! Parlar de sexe o de qualsevol altre tema és humà i natural, per això no hem d’amagar-nos ni hem de tenir por del que pensen altres persones respecte al que nosaltres sentim.
L’amor no ha de tindre fronteres, no ha de tindre etiquetes. Amb el temps, la sexualitat va sent menys tabú i cada vegada les coses són més fàcils d’acceptar. Igual que Mireia Bebel, crec que l’única cosa que importa és ser feliços.
La pandèmia més perillosa de tots els temps es diu ignorància, manipulació i por. La vacuna més eficaç s’anomena coneixement, cultura, transparència i pensament crític. Gràcies a aquests xics per donar la cara i fer-nos conéixer la transsexualitat i l’homosexualitat un poc més. Estic segura que entre tots i totes aconseguirem eradicar les ments tancades.
Me a gustado este vídeo, es gracioso y cuentan como salen del armario.
La madre del chico se va a enterar por que le había visto la bandera que le regalaron unas amigas, la chica se lo había contado a su hermana. A mi si una amiga o alguien de mi familia me dice que es lesbiana o gay o que se quiere cambiar de sexo estaría orgullosa.
Me alegra que no les importe lo que la gente pueda llegar a pensar del vídeo o de ellos, se notan que están orgullosos de lo que han hecho.
Me gusta que aun queden personas así como ellos. Lo del padre de la chica que no se hablen por eso no lo veo bien, es tu hija pues la tienes que apoyar en sus cosas. En cambio el abuelo del chico también esta en-contra de lo de cambiarse de sexo y aun así le habla no?
Bueno que me a gustado muchísimo, se le ve a los dos con energía y eso nos llena a la gente.
Hola,
Aquest vídeo que fan un transsexual i una lesbiana, i fan una charla sobre eixir de l'armari, és graciós per que conten les seues histories sobre com el van contar als seus pares, a la família ... També ajuden a la gent que esta en aquest cas i no pot contar-ho i diuen que es llancen, que isquen del l'armari i que el conte.
M'ha paregut graciós, i a la vegada entretenut i ala vegada sincer i que conten la realitat i estan molt feliços i estan orgullosos de ells matisos.
Hola,
En aquest vídeo tracta d'uns xics que fan un vídeo contant la seua experiència de com eixir de l'armari i com ha actuat la seua família contant-ho. La xica diu que té 20 anys i encara no ho ha contant al seu pare. El xic té 21 anys i ja ho ha contat però no va estar molt segur de sí mateix.
La meua opinió és que si tens por de dir alguna cosa que et pot canviar la vida a millor, digues-ho.
El vídeo tracta d'uns xics que parlaven de com varen eixir de l'armari. La xica te 20 anys i el xic te 21,el xic contava com va eixir de l'armari i la xica també. El xic diu que va a eixir del armari als 18 anys i la xica va a començar una relació amb una xica als 18 anys.
A nosaltres ens pareix molt mal perquè la xica a dit que el pare li va a dar una bufetada per dir que una xica estava molt bona.
Peró al xic li varen dir que si fora transexsual le quedrien igual.
Una salutació de Ivii Morryson i Santii Sweets.
Hola,
Aquest vídeo tracta d'una xica i d'un xic que diuen com van ''eixir de l'armari''. El xic diu que els seus amics li van regalar la bandera gai, aleshores quan la seua mare va entrar a la seua habitació i la va vore li va preguntar si ell ho era. A partir d'eixe moment va parlar amb ells. La xica diu que als divuit anys va tindre la seua primera novia. I va parlar amb la seua germana per whatsapp, després diu que no sap si la seua tia que mira els seus vídeos sap que ella és lesbiana. També diu que després de quatre anys el seu pare no ha parlat amb ella.
La nostra opinió és que ens pareix bé que ells pugen ser lliures per a fer el que volen com ser gai o lesbiana. Perquè, per desgracia la majoria de la gent que és homosexual no pot dir-ho i si ho diu l'insulten , li peguen... També pensem que es molt valent que el diguen en un vídeo que es públic (ja que podrien ficar-se amb ells) Ens pareix molt malament que en quatre anys el seu pare no parle amb ella, es la seua filla i siga com siga ella te que donar-li suport.
Hola soc Andrea Stuart
Aquest vídeo tracta sobre un xic i una xica que graven un vídeo sobre com eixir de l'armari. Primer el xic conta com ho va fer ell: en la seua casa els dissabtes era dia de neteja i va ficar a la paret la bandera gai, i quan els seus pares la van vore li van dir que si es creia que l'anaven a voler menys per això, però ell els va dir que no ho entenien, que ell era transsexual. Després ho va contar la xica: la seua manera va ser diferent i li va dir a la seua germana per whatsapp que havia de parlar amb ella i quan estaven parlant la germana li va preguntar si tenia nóvio i ella es va quedar en blanc, a l'instant li va preguntar si tenia nóvia, i ella va dir que no podia contar-li-ho al seu pare, així que li ho va contar la seua germana i des d'ací el seu pare no li ha parlat, sols una vegada que estaven en el cotxe que li va dir: mira com està eixa cambrera! Ells ho contaven rient.
Jo crec que la manera de dir-ho ha sigut com ells creuen que serà millor, i jo al principi no m'havia adonat que el xic era transsexual, jo creia que era homosexual ja que no se li nota gens que abans era un xica i crec que esta bé que s'ho prenguen a broma, i crec que la manera o la reacció del pare de la xica no està gens bé, ja que li hauria de donar igual que li agradaren les xiques o els xics, no importa és una cosa normal.
Hola soc Carla Stuart
Aquest vídeo tracta de dos amics que son un xic i una xica. La xica es homosexual i ell es transsexual hetero i ens expliquen la seua experiència a l'hora de contar-ho a la seua família i amics. Primer vaig a contar lo de ella la que es (homosexual). Ella té la seua primera novia quan té 18 anys. Primer vol parlar amb la seua germana,però la seua germana ho a divina per whatsApp. Una vegada la seua germana ho sap va a contar-lo al seu pare, fins al dia de hui que ella té 20 anys encara no ha parlat amb el seu pare.
La experiència del transsexual hetero es diferent ja que la seua família ho aten més. També que es molt més diferent ja que ell vol canviar de sexe. El seu iaio es l'últim en enterarse ja que sempre que a les noticies ix algo d'açò ell lis insulta, però el seu iaio diu que mentre que porte el cognom li dóna el mateix el que vulga ser.
I no puc fer opinió perquè no em dona temps.
Hui vos vaig a parlar d'aquest vídeo que ma encantat, no totes les persones tenen el valor de eixir del armari. No tenen per que ocultar-lo no es res mal encara que molta gent eu veu estrany per no hi ha que donar-li importància. Hi ha persones que sue tome de gracia, amb por... però mai ocultar-lo.
Ami m'agradaria que hi haguera mes vídeos de estos.
Hola, vaig a comentar aquesta entrada que tracta de que un transsexual i una lesbiana conten com han eixit del armari amb detalls i riguen-se de com ho van fer. També conten com varen reaccionar els diferents membres de la seua família i que pensaren d'ells quan li ho contaren.
La meua opinió sobre aquest tema es que em pareix molt bé que la gent conte les seues experiències per a animar a altres persones a donar el pas i també done consells.
Bon dia a tots i a totes,
La meua companya i jo hem decidit comentar aquesta entrada perquè ens ha paregut molt peculiar tant la manera que han tingut ela autors d'aquest vídeo per a comunicar-les a la seua família la seua orientació sexual i, que hagen tingut el valor de fer un vídeo parlant sobre la seua «eixida del armari» i com va reaccionar els seus familiars.
En un primer lloc, la historia ens la conta Aitor. Ell conta que va eixir de l'armari gràcies als seus amics, en concret gràcies a les seues amigues Anita i Noem. Un dia, elles li van donar una bandera de l'orgullo gay, i ell la va penjar a la paret del seu quart.
Un dissabte, la seua mare va entrar a l'habitació per a netejar-la i va veure la bandera. La mare pensant-se que és gay li diu que no per això li va a estimar menys i que no passa res, més tard, Aitor parla amb son pare i li diu que vol canviar de sexe; el seu pare li diu que no, que és una bajanada de xiquets i que més endavant canviarà d'idea. 7 anys després ahí estava, amb la mateixa idea en el cap i sense haver canviat de paréixer.
L'ultim que es va adonar de la seua orientació sexual va ser el seu avi. Aitor tenia por de parlar amb ell d'aquest tema, ja que sempre criticava als gays i a les lesbianes que ixen a la televisió, el qual no ens fa gens de gràcia.
En segon lloc, ens consta la seua historia Isa. A díhuit anys Isa va tindre la seua primera novia. Va decidir que ja era hora de parlar amb la a la seua germana i dir-li que era homosexual. En un primer moment la germana es va pensar que li passava alguna cosa greu, més endavant es va adonar que no era això. No el va sorprendre gens, ja que sospitava alguna cosa. Després d'adonar-se definitivament, va telefonar a la seua mare i li va contar tot.
El seu pare va ser l'ultim en adonar-se. Un dia li va dir a la seua filla «que bona que esta la cambrera xe» donant per fet que ja lo sabia tot i que no feia falta que continuara mentint-li.
El vídeo ha sigut molt entretingut. Aquest tema no és un tema que es pot parlar a la lleugera, pel que han tingut molta valor al eixir de l'armari amb aquest vídeo davant de tot el món. Per això assoles podem dir «ole!» per ells i per la seua família a l'haver sigut tan comprensibles.
Bon dia, vull começar parlant del contingut del vídeo. Aquest vídeo tracta sobre un transexual, el qual s'anomena Aitor i la seua amiga que es homosexual que fan un vídeo explicant con van reaccionar els seus pares qual els van dir que son homosexual i transexual. Son histories bones comparades amb altres, ja que les reaccions dels pares al saber algo així, sol ser de negació i enfado.
En la meua opinió, considere que han fet be en dir-lis això perque tampoc tenen perquè amagar-se, es algo normal i sobretot en el segle en el que vivim. Pense que es una bona idea el que han fet perquè servix per a animar a la gent a ser valenta i superar que no passa res per ser d'un altre sexe o que t'agrade el mateix sexe que tu.
Hola, som Nerea & Nerea i anem a comentar “eixir dels armaris”.
Aquest vídeo ens ha agradat molt perquè conten les experiències que han tingut i riguen-se. El diuen tot molt clar i sense vergonya, pensem que aquest vídeo el fan perquè segur que en la seua joventut no ho han passat molt bé, i volen ajudar als que hui en dia els passa açò.
El que no hem vist molt clar ha sigut el de Aitor, perquè nosaltres pensàvem que era xic i volia fer-se xica, i és al contrari. Ara el sapiguem perquè ho ens ha explicat la professora i unes companyes, però no ho deixa molt clar açò, per la resta, ens ha encantat tot, perquè aquestes coses no son males i tots tenim que dir-les sense ninguna por i estiguen orgullosos de nosaltres mateixos.
És un molt bon vídeo, i esperem que a aquestes altures, tot el mon faja vídeos així per a ajudar a tota la gent que puga i per a que aquestes persones «ixen de l'armari» sense ningú inconvenient.
Bona vesprada, N&N LOVE YOU.
Bona vesprada, en aquest vídeo apareixen uns xics d' uns vint anys, un xic y una xica, que compten com van dir a la seua familia les seues orientacions sexuals. Son simpatics a més no poder, m'han encantat, perque ho compten amb una alegria... amb una gràcia... Ho estaben comptat com es: NORMAL, i sense ocultar-se.
Tenen un valor inmens de veritat, es d'admirar, a més a més, animen a la gent a comptar les seues experiencies, aixó hi es donar confiança, es obrir els braços a tots els que vulguem. Fa falta més persones com aquestes, que son valentes i afronten les coses, que no lis done vergonya dir-ho.
Menys mal que encara queda gent així al món, un aplaudiment per a tots vosaltres!
Bon dia,
He decidit comentar aquesta entrada perquè m’ha paregut molt original i interessant com s’ha tractat aquest tema.
Per una banda tenim Aitor, un jove que és transsexual i que va explicar als seus pares per mitjà d’una banderola que algunes companyes i companys de classe li varen regalar.
Els pares d’Aitor pensaven que era homosexual i per a ells era com una cosa normal. Quan Aitor va parlar amb el seu pare per dir-li que era transsexual aquest li va dir que era una ximpleria de l’edat, que ja se li passaria. Que pensaven que era una moda del moment? La transsexualitat és tan respectable que l’homosexualitat i l’heterosexualitat,
Aitor diu que el més complicat va ser el moment de parlar amb el seu avi (que té una mentalitat molt diferent). Perquè és veritat, hi ha persones més obertes de mentalitat que unes altres, però per això no passa res, sols se té que obrir de ment, perquè si vols a eixa persona no importa els altres.
I per altra banda tenim a Isa, qui va fer saber el tema primer a la seua germana per la xarxa social anomenada WhatsApp.
Ella va preferir parlar-ho amb la seua germana perquè li feia por la reacció de son pare. Al vídeo recalca moltes vegades la por que té de son pare respecte a la reacció que puga tindre. Però perquè tenim tanta por al haver de dir-li als nostres pares la nostra orientació sexual? No esta mal voler a un xic o una xica, i no se deuria tenir por.
El pare de Isa va tractar de parlar el tema amb un comentari d’una cambrera i ella pensava que perquè parlaven d’aquells temes.
M'agrada la forma en la qual han volgut parlar d´aquests temes, ja que solen ser complicats, i tenen por del que poden pensar els demes. Jo crec que les persones ja tenen més assumit que els seus fills, amics, familiar… es poden enamorar de qualsevol persona i ser el que vulguen.
Bon dia a tots i a totes,
La meua companya i jo hem decidit comentar aquesta entrada perquè ens ha paregut molt peculiar tant la manera que han tingut de comunicar a la família la seua orientació sexual com que hagen tingut el valor de fer un vídeo parlant sobre la seua «eixida de l'armari» i la reacció dels seus familiars.
En un primer lloc, la historia ens la conta Aitor. Ell explica que va eixir de l'armari gràcies als seus amics, en concret gràcies a les seues amigues Anita i Noemí. Un dia, elles li van donar una bandera de l'orgull gai, i ell la va penjar a la paret del seu dormitori.
Un dissabte, la seua mare entra a l'habitació per a netejar-la i veu la bandera. Ella, pensant-se que és gai, li diu que no per això l'estimarà menys i que no passa res. Més tard, Aitor parla amb son pare i li diu que vol canviar de sexe; el seu pare li diu que no, que és una bajanada de xiquets i que més endavant canviarà d'idea. 7 anys després ací estava, amb la mateixa idea en el cap i sense haver canviat de parèixer.
L'ultim que es va adonar de la seua orientació sexual va ser l'avi. Aitor tenia por de parlar amb ell d'aquest tema, ja que sempre criticava els gais i a les lesbianes que ixen a la televisió. Aquesta actitud del iaio no ens fa gens de gràcia.
En segon lloc, ens consta la seua història Isa. Als díhuit anys, Isa va tindre la seua primera nóvia. Va decidir que ja era hora de parlar amb la seua germana i dir-li que era homosexual. En un primer moment la germana es va pensar que li passava alguna cosa greu, més endavant es va adonar que no era això. No li va sorprendre gens, ja que sospitava alguna cosa. Després d'adonar-se definitivament, va telefonar a la seua mare i li ho va contar tot.
El seu pare va ser l'últim a adonar-se. Un dia li va dir a la seua filla «què bona que està la cambrera, xe» donant per fet que ja ho sabia tot i que no feia falta que continuara mentint-li.
El vídeo ha sigut molt entretingut. Aquest tema no és un assumpte del qual es puga parlar a la lleugera, per la qual cosa han tingut molt de valor a l'eixir de l'armari amb aquest vídeo davant de tot el món. Per això assoles podem dir «olé!» per ells i per la seua família per haver sigut tan comprensius.
Hola, vaig a comentar aquesta entrada que tracta de que un transsexual i una lesbiana conten com han eixit de l'armari amb detalls i riuen-se de com ho van fer. També conten com varen reaccionar els diferents membres de la seua família i què pensaren d'ells quan li ho contaren.
La meua opinió sobre aquest tema és està bé que la gent conte les seues experiències per a animar a altres persones a donar el pas i també donen consells.
Hui vos vaig a parlar d'aquest vídeo que m'ha encantat. No totes les persones tenen el valor d'eixir de l'armari. No tenen per que ocultar-ho, no és res mal encara que molta gent ho veu estrany, però no se li ha de donar importància. Hi ha persones que s'ho prenen a broma, amb por... però mai ocultar-ho.
A mi m'agradaria que hi haguera més vídeos d'aquestos.
Bon dia.
He decidit comentar l'entrada “Eixir dels armaris” ja que m'ha cridat l'atenció i em pareix molt original que facen aquests tipus de vídeos.
La xica es lesbiana i ens conta com va ser per a ella eixir de l'armari. Va empesar contant-li la seua situació a la seua germana i al que mes por li donava era al seu pare, qui un dia, de sorpresa per a ella li va fer un comentari de com estava de bona una cambrera del lloc a on estaven.
Pense que la situació del xic transsexual es un poc mes difícil a l'hora de eixir de l'armari, però doncs això ell va tindre el valor de contar-ho a la seua família. En aquests cas, al que més por tenia de contar-ho va ser al seu avi, ja que tenia una mentalitat molt antiga, es a dir, diferent.
De totes maneres, aquestes situacions son cada dia més frecuents a la nostra actualitat i els pares gracies a deu cada dia son més conscients de que tenen que acceptar la forma de vida i els gustos dels seus fills, que son lliures de escollir la seua sexualitat i les seues orientacions sexuals.
El tema de ser transsexual fa poc de temps estava mal vist, però gracies a les activitats i xarrades que fan en alguns instituts i col·legis, els joves i adolescents van assimilant el tema amb més naturalitat, es a dir, com hauríem d'acceptar-ho de normal.
Moltes vegades els transsexuals joves pateixen bulling a les seues escoles i als seus instituts. També els homosexuals, ja siguen lesbianes o gays, cosa que a molta gent no ens entra al cap. Tot el món es lliure!! Que passa que voleu retornar als temps a on tot el món devia de ser com li deien? Va deixar-vos de favades i faciliteu viure a un món lliure.
Me ha gustado este vídeo, es gracioso y cuentan como salen del armario.
La madre del chico se enteró porque le había visto la bandera que le regalaron unas amigas, la chica se lo había contado a su hermana. A mi si una amiga o alguien de mi familia me dice que es lesbiana o gay o que se quiere cambiar de sexo estaría orgullosa.
Me alegra que no les importe lo que la gente pueda llegar a pensar del vídeo o de ellos, se nota que están orgullosos de lo que han hecho.
Me gusta que aun queden personas así como ellos. Lo del padre de la chica, que no se hablen por eso, no lo veo bien, es tu hija y la tienes que apoyar en sus cosas. En cambio el abuelo del chico también está en contra de lo de cambiarse de sexo y aun así le habla ¿no?
Bueno, que me ha gustado muchísimo, se les ve a los dos con energía y eso nos llena a la gente.
Bon dia, vull començar parlant del contingut del vídeo. Aquest tracta sobre un transsexual que s'anomena Aitor i la seua amiga, que és homosexual, i fan un vídeo explicant con van reaccionar els seus pares quan els van dir que eren transsexual i homosexual respectivament. Són històries bones comparades amb altres, ja que les reaccions dels pares al saber una cosa així, solen ser de negació i disgust.
Considere que han fet bé de dir-los això perquè tampoc tenen perquè amagar-se, és un fet normal i sobretot en el segle en el qual vivim. Pense que és una bona idea el que han fet perquè servix per a animar a la gent a ser valenta i superar-ho, i que no passa res per ser d'un altre sexe o que t'agrade el mateix sexe que tu.
Bona vesprada, en aquest vídeo apareixen uns xics d'uns vint anys, un xic i una xica, que conten com van dir a la seua família les seues orientacions sexuals. Són simpatics a més no poder, m'han encantat, perquè ho conten amb una alegria... amb una gràcia... Ho estaven contant com és: NORMAL, i sense ocultar-se.
Tenen un valor immens de veritat, és d'admirar, a més a més, animen la gent a contar les seues experiències, això és donar confiança, és obrir els braços a tots els que vulguen. Fa falta més persones com aquestes, que són valentes i afronten les coses, que no els done vergonya dir-ho.
Menys mal que encara queda gent així al món, un aplaudiment per a tots vosaltres!
Aquest vídeo ens ha agradat molt perquè conten les experiències que han tingut i rient-se. Ho diuen tot molt clar i sense vergonya. Pensem que aquest vídeo el fan perquè segur que en la seua adolescència no ho han passat molt bé, i volen ajudar als que hui en dia els passa açò.
El que no hem vist molt clar ha sigut el cas d'Aitor, perquè nosaltres pensàvem que era xic i volia fer-se xica, i és al contrari. Ara ho sabem perquè ens ho ha explicat la professora i unes companyes, però no ho deixa molt clar; per la resta, ens ha encantat tot, perquè aquestes coses no són dolentes i tots hem de dir-les sense por i que estiguem orgullosos de nosaltres mateixos.
És un molt bon vídeo, i esperem que a aquestes altures, tot el món faça vídeos així per a ajudar a tota la gent que puga i per a que aquestes persones «isquen de l'armari» sense cap inconvenient.
Bona vesprada, N&N LOVE YOU.
Bon dia,
Ahui m'he decidit a comentar aquesta entrada, perquè em pareix un tema molt interessant, i molt present en la nostra societat. El vídeo tracta de dos adolescents, per una banda tenim a Aitor, un jove transsexual, i la seua amiga Isa, que és homosexual.
El dos parlen de com varen eixir de l'armari, Aitor conta que ell va ficar la bandera homosexual i la seua mare quan la va veure, li va dir que ja ho sabia. La mare d'Aitor ho va acceptar, el seua pare sembla que també però quan ell li va dir que era transsexual pareix que no va encaixar-lo molt bé. A la persona que Aitor no volia explicar-li-ho era al seu avi, ja que tenia la mentalitat de l'època franquista, i en aquells anys ser transsexual o homosexual estava malvist, però al final s'ho va contar.
Per l'altra banda tenim a Isa, que li va contar a la seua germana que era lesbiana per WhatsApp, i quan s'ho va contar a son pare, va reaccionar d'una forma estranya, ja que intentava com ser el seu «amic».
Jo pense que aquestes persones han tingut un gran valor a atrevir-se a contar les seues experiències i com ells varen eixir de l'armari, perquè directament estan ajudant a un muntó de persones animar-se a fer-ho. En aquest vídeo no solament han contat com eixiren de l'armari, sinó que també han contat els seus temors i dubtes quan ho varen fer.
Són dignes d'admiració, i pense fa falta més persones com aquestes, ja que compleixen un paper molt important en la societat, com és el no tenir por del que digen els altres sobre els teus ideals i la teua orientació sexual.
Hui en dia, encara hi ha persones que tenen por de dir la seua orientació sexual, per temor al rebuig. Encara cal conscienciar als demes que cada persona és lliure d'estimar a qui vulga.
Actualment hi ha molts mitjans pels quals podem parlar de diferents temes, com per exemple aquest. On pots donar la teua opinió i contar alguna experiència teua, per així poder ajudar als altres.
Tots junts podem construir un món millor, on ens respectem els uns als altres i puguem viure en pau i harmonia.
Un comiat.
Bon dia,
He decidit fer un comentari en aquesta entrada ja que m’ha paregut un vídeo d’actualitat, ja que es veuen prous vídeos com aquests en Internet i que provoquen tantes opinions sobre eixos temes.
Com bé podem veure al vídeo, són un xic i una xica contant la seua experiència personal. En primer lloc, la xica que és lesbiana conta com va eixir del armari, diu que no va ser difícil perquè des de menuda ella sempre havia actuat com “un xic” i per aquesta raó la seua germana ja s’olorava alguna cosa. Encara que amb la seua germana va ser fàcil, amb el seu pare va ser tot el contrari, ja que ell no l'aceptava, fins que un dia sense cap raó el pare va fer el comentari de: que bona aquesta eixa cambrera eh?, doncs fins eixe moment ella ja havia aconseguit que la seua família ho vora com una cossa normal.
I per altra banda el xic que és transsexual ho va tindre molt més complicat a l'hora de dir-ho, ja que un membre de la seua família, el seu avi, no tolera per res del món als l'homosexuals, lesbianes, transexuals, etc. Però encara que seu avi pensara d'eixa manera ell va ser valent i va decidir contar-ho a la seua família per a mostrar-lis com era en realitat el seu fill.
Situacions com aquestes es repeteixen cada dia, jóvens que tenen por que els seus pares no els accepten o que puga passar qualsevol cosa. Però si és veritat que més i més famílies han començat a tractar aquests temes amb normalitat, sense dona-li importància.
Altra cosa que està ajudant molt al fet que els jóvens isquen del armari és YouTube, ja que ara existeixen molts canals particulars, on cadascú puja a l'internet el vídeo que ell vol, i per això molts Youtubers han fet un vídeo parlant sobre la seua sexualitat, per a mostrar-los a la seua família, amics i fans que no hi ha perquè avergonyir-se per dir-ho, i aquest és el cas dels protagonistes del vídeo. El xic té un canal al YouTube on puja vídeos personals, i aquest que hem vist és un d’ells.
En conclusió, hem pareix que a la fi hem aconseguit que aquests temes es vegen com alguna cosa normal i comú, que no passa absolutament res, i no importa amb qui dorms a les nits o amb qui et veus, l'únic que importa és que sigues una bona persona i la resta ens ha de donar igual.
Hola a tot el mon,
anem a donar la nostra opinió d'aquest video, un video en el qual apareixen dos jóvens contant la història de la seua vida, explicant la seua experiència. Primer comencen contant com ha sigut la seua experiencia contant-los als seus familiars la seua situació sentimental i també la seua elecció sexual, en el cas d'Aitor que abans era una xica i volia canviar per a ser un xic. Ell ho conta amb normalitat i gràcia al igual que la seua companyera Isa
Bon dia,
Aquest vídeo m'ha agradat molt perquè m'agrada l'actitud del xic i la xica que apareixen comentant la seua situació. Pense que eixir de l'armari es un tema complicat, no per que este mal ni molt menys, però pense que, encara vivint en una societat suposadament mes moderna, per als homosexuals eixir de l'armari no es un tema complicat, però pense que per al seu entorn si, ja que sempre es com que la gent intenta justificar coses a rais d'això. Una cosa que no m'ha agradat es que el pare del xic li diga que son tonteríes que es passarà amb els anys, si jo tinguera un fill i em diguera que es homosexual no li vaig dir si li vaig voler mes o menys, ni que es una cosa que ja es passarà, crec que el pares haurien de ser mes comprensius i oberts de ment amb aquest tema. L'homosexualitat no es cap raresa.
Bon dia,
Després de veure aquest vídeo he de dir que m’alegra molt que hi haja gent que puga veure enrere i tomar els drames com una mena d’humor, demostra la fortalesa d’aquestes persones.
Per altra part també vull afegir que és una gran labor social pujar vídeos explicant les teues experiències amb el tema i orientant als xics i xiques que pateixen por de parlar i de fer un pas més enllà. A més, en enfocar-ho des de un to humorístic i no molt acadèmic ni pesat, resulta més assequible per a tothom i arriba a més gent sense la necessitat d’avorrir.
Finalment, felicitar aquestes dos bones persones que estalvien gran part del seu temps en crear material audiovisual per a tots i totes nosaltres i qualsevol persona que vulga dedicar una estoneta a donar-li un ull a temes com aquest, que falta ens fa a tota la societat més gent així!
Bona vesprada,
Si no haguera mirat el títol, pensaria que anaven a dir alguna cosa relacionada amb el blog.
Jo vull donar l'enhorabona aquests dos, perquè el valor de fer això el tenen molt poques persones i el fet d'obrir-se i fer-lo per YouTube que TOT el món pot veure-lo, ha de ser complicat.
Després, les famílies que no accepten la sexualitat o l'orientació sexual del seu fill/-a no és que tenen un problema, però si estimes al teu fill/-a no hauria de ser això per davant de la seua orientació o la teua ideologia?
Les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals, estan molt infravalorades i són persones igual, no per agradar-li el mateix sexe, o per no estar conformes en el seu cos deixen de sentir, o deixen de patir, és més, m'ha atreviria a dir que són més humanes perquè han patit sempre i sempre ho van a fer fins que aquesta societat no accepte la diversitat.
Per concloure, dir que la gent que fa la vida impossible a aquests o als altres per això és per diverses causes: per enveja, per què la seua vida no és prou interessant o per què el que ho fa és pitjor que ell, i ha de ser ell el millor o per paréixer-ho.
"La uniformidad es la muerte, la diversidad la vida". Un comiat.
Hola,
Aquest vídeo tracta de dues persones joves que conten com varen eixir del armari.
Primer parla Aitor que es transsexual i després la seua amiga Isa que es homosexual. Aitor conta que unes amigues li van regalar la bandera gay i ell se la va penjar a la paret de la seua habitació. La seua mare la va ver i li va dir que el quería com fora. L’últim que ho va saber va ser el seu avi perquè sempre critica als gays, transsexuals i lesbianes.
La historia de Isa es diferent, perquè se lo va contar a la seua germana per Whatsapp que era homosexual, ella lo va vore normal perquè era mes jove que els seus pares. Doncs, la germana se lo va dir al seu pare i un dia estava Isa amb el seu pare en el cotxte i li va dir que la camarera estava bona. Isa es va quedar un poc rara.
La meua opinió es que Aitor i Isa fan molt be en contar la seua historia de com varen eixir del armari perquè així moltes persones que també tenen por de dir que son homosexuals o transsexuals a sentirse persones normals, que no les critiquen ni res.
Eixir dels armaris
Bona vesprada avui vaig a comentar aquest vídeo que tracta sobre com un xic (Aitor) i una xica (Isa) han eixit del armari. Aitor va contar com un dia els seues amics li regalen una bandera “gay”, bo el la penja en la seua habitació en la paret darrere de la porta., va arribar un dia en el qual la seua mare ha vist la bandera, i el xic preocupat de que no li va a voler com sempre, però la seua mare ho entén i li diu que no passa res, que li va a voler com sempre. El problema era el avi de Aitor ja que ell tenia la mentalitat de l’època franquista i estava en contra de les homosexual, transsexuals..., per cert Aitor es transsexual. Al final Aitor li conta al seu avi la seua situació.
Per altre part tenim a Isa, que es una xica homosexual, que quan era xicoteta jugava al futbol amb els sues amics, ella se considerava una “marimacho”, bo un dia li va a contar a la seua germana de que ella era lesbiana, i ja després a son pare al que li tenia por contar-se-li ja que sabia que no la va a entendre. Quan li ha contat de qui era en realitat el seu pare havia reaccionat de una manera molt estranya i un dia quan estaven el cotxe li diu a la seua filla “mira que buena esta esa”, i òbviament això li ha sonat vergonyós i incòmode.
Esta es una historia sobre dos jovents que han eixit del armari. En la meua opinió no hi ha gents dolent en eixir del armari i demostrar qui eres en realitat sense ocultar-se, es molt difícil, però no per a totes les persones ja que com conten en el vídeo al xic li ha costat mes que a la xica.
En primer lloc tenim Aitor, un jove transsexual que va explicar el seu cas als seus pares per mitjà d’una banderola que algunes companyes i companys de classe li varen regalar i, en segon lloc, tenim el cas d’Isa, qui va fer saber el tema primer a la seua germana per mitjà del WhatsApp.
Els pares d’Aitor pensaven que era homosexual i van viure aquest fet com una cosa normal i corrent, que és el que és. Quan Aitor va parlar amb el seu pare per dir-li que era transsexual aquest li va dir que era una ximpleria de l’edat, que ja se li passaria.
La transsexualitat es igual de respetable que homosexualitat i heterosexualitat.
En segon lloc, ens consta la seua historia Isa. A díhuit anys Isa va tindre la seua primera novia. Va decidir que ja era hora de parlar amb la a la seua germana i dir-li que era homosexual. En un primer moment la germana es va pensar que li passava alguna cosa greu, més endavant es va adonar que no era això. No el va sorprendre gens, ja que sospitava alguna cosa. Després d'adonar-se definitivament, va telefonar a la seua mare i li va contar tot.
El seu pare va ser l'ultim en adonar-se. Un dia li va dir a la seua filla «que bona que esta la cambrera xe» donant per fet que ja lo sabia tot i que no feia falta que continuara mentint-li.
Aquest vídeo tracta de dos xics de 21 anys , Aitor i Isa . Aitor és transsexual i Isa és homosexual. Abans de tot cal aclarir que: La transsexualitat és un terme que es referix a una persona que s'ha sotmés a tractament hormonal i quirúrgic per a adquirir l'aparença física de les persones del sexe oposat. El seu origen s'atribuïx principalment a la discordança que presenta la personalitat i emocions d'un individu respecte a les normes socioculturals de gènere. Esta inconformitat porta a estes persones a intentar adequar el seu cos amb el sexe interlocutòria percebut i a viure com a persones del sexe oposat. L'adequació del cos suposa passar per una teràpia de reemplaçament hormonal i inclús en alguns casos quirúrgica. L'objectiu final és adequar la seua forma de vida i relacions socials, a més de la seua aparença física per mitjà de canvis anatòmics, és a dir, adequar el seu cos al sexe sentit i a la seua identitat de gènere.
L'homosexualitat és una atracció romàntica, atracció sexual o comportament sexual entre membres del mateix sexe o gènere. Com a orientació sexual, l'homosexualitat és un patró durador d'atracció emocional, romàntica y/o sexual cap a persones del mateix sexe. Una vegada aclarit açò, ells expliquen com van reaccionar les seues famílies quan van eixir de l'armari. Aitor explica que els seus pares primer li van dir que això era una favada d'adolescent, bàsicament van posar una excusa per a no afrontar la situació que estava passant el seu fill. Isa explica que quan va tindre nóvia per primera vegada se'l va dir a la seua germana, i la seua germana a son pare. Després d'això son pare encara no han parlat de res.
A més de veure el vídeo m'he interessat pel canal d'Aitor , he vist alguns vídeos seus i explica com se sent amb les hormones, explica quant costen les operacions i moltes coses més. Jo crec que és una canal prou aconsellable per a tot el món, bé per a persones transsexuals ,como per a bisexuals, homosexuals i inclús heterosexuals, perquè mai és roín saber de més. Una de les coses que més m'ha agradat ha sigut com es prenien eixes situacions que la seua família no els comprenien de forma humoristica. Per totes estes coses vos aconselle que entreu en el seu canal de youtube : FTM AITOR.
Publica un comentari a l'entrada