Les cadenes nord-americanes NBC i ABC han censurat un anunci de la marca Lane Bryant per indecent. “Aquest cos està fet per a començar una revolució”, diu una de les protagonistes de la campanya This body, on diverses models grosses posen en roba interior, fan esport o donen de mamar.
La societat creu que la gordofòbia, o discriminació de les persones grosses, és acceptable perquè es fa pel bé de la persona, ja que convé que s’adone que el seu cos està malament i que s’ha d’aprimar. La crítica no s’adreça tant a les persones que fumen, que beuen, que practiquen esports extrems...; en canvi, amb les grosses tot està permés, i si són dones encara més. Suposadament hi ha una enorme preocupació per la seua salut, però se'ls recomanen dietes estrictes, no se'ls permet ni un gram de greix i l’únic esport que se’ls anima a fer és el dietètic, és a dir, aquell que crema calories ja que, si se’n passen d’esportistes, corren el perill d’agafar musculatura, i això ja no és gens femení i es castiga socialment.
La realitat és que estar grossa o prima no és sinònim de bona o de dolenta salut perquè aquesta no depén tant del pes com de l’estil de vida. De fet, moltes persones primes ho estan a costa d’utilitzar mètodes gens saludables: dietes molt restrictives, laxants i diürètics, injeccions amb anabolitzants i esteroides, operacions, etc., i de segur que coneixem molta gent que sacrificaria la seua salut per estar prima. Malgrat això, assumim que la salut és sinònim de primesa, i oblidem que una persona grossa que es cuida, que fa exercici i que menja sa, pot tindre tan bona salut com una de prima.
Vivim en una societat que rendeix culte al cos i divideix les persones en atractives (blanques, altes, guapes, primes...) i no atractives (de color, lletges, grosses...). Fins i tot en els contes de Disney, els personatges dolents són lletjos (per exemple, la bruixa) i els bons són guapos. No és cap descobriment dir que la bellesa és subjectiva, i que malgrat el desig d’homogeneïtzació, la gent té gustos diversos i tots els cossos poden ser desitjables. Però anar contra el corrent és molt difícil. Us imagineu que un xic prim i atractiu, segons els cànons actuals, isca amb una xica grossa? De segur que s’emportarà més d’una mirada reprovatòria.
Un informe de l’OMS, fet en 42 països d’Europa i Nord-Amèrica, revela que el 43% de les adolescents de 15 anys creu que està massa grossa, quan en realitat només el 20% pesa per damunt del que es considera estàndard. Què significa això? Que la pressió pel físic provoca un munt de gent insatisfeta i infeliç. I aquest és el vertader perill; no els quilos. Els complexos que provoca la discriminació o no ajustar-se als models d’èxit són més perjudicials per a la salut que tindre un IMC (índex de massa corporal) elevat. Diu Naomi Wolf que la dieta és el sedant polític més potent en la història de les dones. Patologitzar la grossària amb l’excusa de la salut és una forma més d’amagar la diversitat dels cossos i de perpetuar un sistema sexista obsessionat per l’aparença externa però cec i sord davant del vertader patiment humà. Stop gordofòbia!
19 comentaris:
Bona vesprada;
En un començament vull dir que està bé que haja al blog aquestes entrades, ja que tal vegada a banda d'una relació o contacte amb temes com per exemple: la violència de gènere, les orientacions sexuals, la societat patriarcal, etc.; està bé parlar de cossos i estereotips.
Hi ha una frase que m’agrada molt i que vull compartir en vosaltres: “No estic grossa; és bellesa que em sobra”. Està bé, a què sí? La vigència que té aquest tema, fent referencia a anys anteriors, es contraria, ja que abans estar prim era un símbol d’un estatus baix i de no tindre diners, i estar gros/-ssa era el contrari, bé ara no té cap relació, ja que no s'associa amb els diners.
En segon lloc, volia parlar d’allò que ens diu la societat de manera indirecta i és que, “has d’estar prim/-a” per a poder ser un model, el model que a aquesta li agrada; no totes tenim un 90-60-90, però és que ja ni això, ara és un 45-30-45 o encara més: anorèxiques. Però, qui té la culpa d’açò les dones? Els homes? Els models? Qui? Bé, directament ningú te la culpa però tal vegada la imatge que es dóna a les pel·lícules o series si, no?
Disney; a quasi totes les xiquetes ens han ficat de menudes les pel·lícules on l’home era fort i musculós i la dóna era feble i sensible, però sobretot PRIMA. Això és estereotips, etiquetes, blau o rosa, sempre busquem o ens mostren atributs, colors, accions i sentiments i els classifiquen en home i dona, doncs ara, també amb els cossos; i per això ara quan veiem un cos que tal vegada no s’assembla al que és “habitual” d’home o dona, ja no està bé.
Per continuar, això dels estereotips afecten tant a l’home com a la dona, ja que si no estan dins del que la societat demana és roí, com per exemple, el cas dels músculs: per a un home estar fort és ”necessari”, és un “home” però una dona amb músculs és un “marimacho”. Per què? Per què sempre hem de criticar allò que és divers i que enriqueix la nostra cultura o societat? Doncs jo no ho sé.
A banda, relacionat amb el tema d’estar gros/-ssa, que és estar bo o bona? Una xica rossa d’ulls blaus i prima amb uns bons complements? Igual que la bellesa, açò és totalment subjectiu i per a tu algú pot ser atractiu i no ser el model que la societat demana. A més a més, cadascú té una constitució i això no pots canviar-lo, si ets de constitució ampla de malucs, ets així i has de valorar-te tu, no ningú; ningú ha de dir-te allò que et falta o allò que et sobra.
Seguidament, parlant sobre aquest tema he de dir que TOTS tenim defectes, que no som robots ni màquines, i sobretot, no som argila per a modelar. Hem d'estimar-nos i deixar de banda els complexos, ja que, de què serveix? No guanyes res, assoles, ser més “vulnerable” a l'opinió de la gent o a la pressió de ser un model de la societat, però en un començament no has de tindre cap, ja que TU ets com ets i ja.
En quart lloc he de dir que les persones anorèxiques, bulímiques… passen realment prou malestar, ja que en un començament són pressionades a canviar el seu cos per a poder ser models, però després en estar tan primes o prims, ja han de canviar de colp una altra vegada perquè segueix sense agradar-li a la societat, aleshores, podem aclarir-nos? Podem demanar un cos en contra de la salut? Evidentment no, perquè està mal vist ser model de talles grans? Perquè no es pot? Un cos que no és prim és igual de bonic o inclús més que un que és assoles ossos, o als xics els agrada més un poc de pell i ós?
Per concloure he de dir que la felicitat és teua i com vaig dir en un treball, cadascú té la seua manera i el seu mètode per a aconseguir-la; bé pots ser feliç amb la nova tendència de moda o fent exercici, però sempre sense pressionar-te i obligar-te a tindre un cos que et diuen que has de tindre, hauries de ser lliure per a elegir allò que vols en la teua vida i en el teu cos per això jo agafaria aquesta dieta: evitar pensaments negatius, persones destructives (tòxiques), coses que no em lleven somriure, a què no em deixa dormir, allò que em lleva el brill dels ulls, tot el que em fa no seguir un camí i allò que em crea inseguretat.
No oblideu mai que un físic al final acaba sent lleig, però intel·ligència, el caràcter, l’actitud o altres valors són eterns, i que volem una societat que mentalment siga nul·la o una societat amb ossos i cadàvers?
Un comiat.
Hola a totxs,
Realment, tornaria a veure aquest anunci una i mil vegades. Enhorabona a la gent de màrqueting que ha fet aquest espot per a la marca de roba "plus size" Lane Bryant. Fins i tot m'emmarcaria a l'entrada de casa l'esplèndida frase de: "Aquest cos està fet per començar una revolució". Feia temps que no sentia en un anunci unes paraules tan poderoses com certes.
Ara bé, si encetem la revolució amb els nostres cossos, no ens aturem ací!!! Seria ingenu pensar que anant a la pàgina web de Lane Bryant i comprant-hi un parell d'articles ja serem capaces de plantar la bandera de l'alliberament corporal. Doncs no. Això seria únicament la victòria esperada per part de l'equip de publicitat.
I és que aquest equip no s'ha trencat molt les banyes a l'hora de triar les protagonistes de l'anunci: són totes estupendes, tan estupendes com se suposa que les models acceptades i absorbides pel sistema han de ser. Sí, són "plus size" i tota la pesca, però són totes "de calendari" mainstream. Ja m'enteneu: guapes, femme, majoritàriament blanques i funcionalment normatives. No oblidem que sí, que aparentment per a la gent de Lane Bryant "aquest cos està fet per començar la revolució", però sobretot, aquests cossos i en especial aquest anunci estan fets en definitiva per vendre.
Per a mi, estem encara en les beceroles de la increïble revolució que suposaria celebrar vertaderament la diversitat dels nostres cossos. De tots els cossos. I encara que aquest anunci, a mi, se'm queda curt, per descomptat que no el censuraria. Millor fer un pas avant xicotet, que no fer-ne mil arrere com pretenen les cadenes ABC i NBC, sempre tan amatents a agafar les tisores de la hipocresia i la censura.
Hola us vaig a parlar sobre aquest vídeo perquè em pareix una vergonya que les xiques gordes no puguen ser models pel seu cos. Moltes xiquetes gordes tenen molt mes simpatia mes caràcter que pot ferles que un home/dona s'enamore d'ella.
Aquest vídeo tracta d'una revolució que ara la campanya "this body" s'ha sumat a ella, que em pareix molt bé perquè cal lluitar contra la gordofòbia.
BONA VESPRADA!!
Bona vesprada.
La nostra opinió és que aquest anunci tindria que haver aparegut abans, perquè asi es podria haver denunciat que aquesta bé que els dons segueixen ''grosses'' i no que sempre als anuncis i als passareles de moda és tinguen el típic estereotip de xica prima.
També en els cadenes americanes com el abc que han censurat aquest anunci publicitari haurien de pensar que és un bo anunci perquè conscencia a la gent que no solament existeixen models prevalgues i no et gens de malament , apart que són cadenes molt famoses no solament en americà i poden difondre aquesta idea.
Hola,
el vídeo tracta d'un anunci que han censurat. Ells diuen que conté material ofensiu. Però la realitat es que l'han fet perquè les xiques que apareixen estan grosses. Això es injust, perquè si no estas en una talla determinada la societat no t'accepta
Des de que som xicotetes ens ensenyen com tenir que ser, com tenim que vestir, el que ens te que agradar... I ara també com te que ser el nostre cos. Perquè si no ets guapa o no estas prima no pots ser model o actuar si tu vols. La gent diu que s'han de aprimar per salut, però encara que a vegades es veritat es el seu cos i per lo menys poden fer el que vulguen amb ell, a més a més hi han persones primes que per a mantenir el seu cos es fiquen a 'dieta' i es queden sense una bona salut. Perquè si critiquen a unes per estar grosses no critiquen a altres per voler aprimar-se. També en la majoria dels contes el/la protagonista es guapo/a i esta prim/a i el antagonista es lleig, però no es gros perquè clar no podem deixar que els xiquets veuen això perquè no entra en el 'model' que te la societat d'una persona 'normal'. I això es pitjor encara per a les dones perquè mai es suficient.
Cada cos es d'una manera i ningú es pitjor o millor que altre, tenim que tindre més varietat en els anuncis i en la vida en general tots els cosos son perfectes.
El vídeo tracta d' un anunci que hi ha unes dones en roba interior que estan fent un anunci, per ha vendre roba interior femenina,i la roba es per ha dones «GROSES».També varen clausurar el vídeo en varis canals que s'anomenen NBC,ABC.
Ha nosaltres ens pareix que el vídeo no era per ha clausurar-lo per que tant persones grosses com primes,adults,joves, alts, xicotets tenen dret ha eixir en un anunci (PER QUE TOTS SÓM IGUALS).
Bon dia...
Aquest vídeo és un anunci de roba interior de Lane Bryant, censurat a les cadenes de TV nord-americanes NBC i ABC, perquè el qualifiquen d'«indecent», ja que pensen que les dones estan una mica grosses, i la gent li té una fòbia extrema a aquestes persones (gordofòbia), especialment si són de sexe femení.
La meua opinió és que a la gent li agraden les xiques primetes i les cadenes NBC i ABC consideren que traure xiques grosses en la tele és una falta de respecte o alguna cosa així. (Si us adoneu, les xiques de les telenovel·les, les series... són totes molt primes i guapes. Coincidència?).
I, per a mi eixe és el vertader motiu de la censura. Pense que el d'«indecent» no és més que una excusa.
Adéu, i fins al pròxim comentari ;)
Bon dia, vull començar felicitant a totes les dones del vídeo perquè no s'acomplexen i és el que haurien de fer totes les persones. En aquest vídeo es veu a moltes dones mostrant el seu cos en un anunci de roba interior de Lane Bryant i renunciant a l'ideal de que la dona perfecta és la prima.
Sempre s'ha criticat el model de xica grossa per a ser model de roba perquè els dissenyadors les exigixen primes ja que així es pensa que la roba llueix millor i s'ha acabat convertint en una tendència social, però això passa perquè sempre s'ha fet així i fins l'actualitat no s'ha cambiat. Antigüament les dones grosses es consideraven les mes boniques per les seues curves i per açò els pintors pintaven en molts quadres a les dones grosses nues.
Les persones gordofòbiques pensen que una xica que no és prima, té un problema de salut perquè no es cuida i pot estar enferma, però no pensen que una xica prima pot estar molt més enferma que una grossa perquè no menja o fa dietes molt fortes o té els principals problemes de l'anorèxia. Una xica grossa que fa exercici és molt més sana que una xica que no menja per culpa de l'opinió de la gent o es veu grossa i no li agrada veure's així.
En la meua opinió, el més important i el que li haurien de donar més importància tots sería fer exercici, tant les dones com els homes, tant si eres grossa com si eres prima, perquè el vertader problema es la salut, no estar gros ni prim i si et cuides, tindrás una vida més llarga, sana i feliç.
La campanya "this body" em pareix un bon començament per a eliminar els estereotips del món encara que haurien d'estar completament esborrats segons el segle en el qual estem.
Bona vesprada!
Bona vesprada,
He decidit comentar aquesta entrada perquè, encara que ja he parlat del físic en anteriors entrades, considere important seguir abordant aquest tema fins que es prenga constància i es reaccione ja d’una vegada. Aquesta vegada ho faré des d’una perspectiva diferent, des de l’econòmica. Per tal de fer-ho, donaré la meua opinió sobre l’assumpte, comentaré alguns fragments d’aquest vídeo i, si ho considere adient, faré referència a algun dels comentaris que han fet els meus companys.
La societat i tota la informació mediàtica són els responsables de tots aquests complexes perquè, des de ben menuts a través de coses com els anuncis, per totes parts ens estan ficant al cap un estereotip de bellesa irreal, un patró de bellesa que tots i, sobretot, totes hauríem de seguir. Per què?
Tot comença des del nostre naixement. Si hem nascut dones, ens tracten amb més dolçor i delicadesa, ens pinten les habitacions de rosa i ens diuen com hem de comportar-nos i què és el que serem. “Has de encreuar les cames”, “eixe no és el comportament digne d’una senyoreta”, “no menges tant, qui es fixarà així en tu”, “hauries de cuidar-te més, has provat aquesta dieta?” Aquestes paraules de segur que, malauradament, a moltes no li resulten estranyes.
Des que ens presenten a la Barbie i, des que juguem amb elles, es converteixen inconscientment en el nostre patró: primes, guapes i eternes. Aquesta és, des de molt prompte, un dels models al qual les dones haurem de seguir físicament. Aquestes nines, aquestes models... Per què volem imitar-les? El físic és merament un pretext, realment volem ser com elles perquè totes són feliços.
Als anuncis veiem com estan envoltades totes de mil homes tots perfectes (que es note la ironia, no hi ha res de perfecte en un model patriarcal), amb milers de joies, amb la família i amb un somriure i una vida perfectes. Qui no voldria ser així feliç? A costa de quantes manipulacions trobarem la felicitat? Ens interessa realment seguir aquests estereotips?
A més a més de ser sotmeses a totes aquestes manipulacions, la publicitat no és l’única beneficiària d’aquest assumpte. L’Estat també guanya molts diners amb les dietes per “la recerca de la felicitat”. A Estat Units per exemple, el nivell de sucre als aliments va augmentar moltíssim a partir dels anys 60. Davant aquest fet, es va contraatacar amb èpoques, anuncis i ofertes de gimnàs i ofertes. L’Estat guanyava així per partida doble: per la consumició de menjar perquè el sucre i les substàncies químiques eren addictives i, per una altra banda, per les dietes i l’increment de socis als gimnasos.
A qui li interessa preocupar-se pel benestar de la ciutadania podent guanyar tantíssims diners? A tu? Bah, menut o menuda ignorant. És molt trist que la riquesa d’un país es veja influenciada per aquests fets, no és humà. Si totes i tots seguim aquests cànons de bellesa mai no podrem mirar ni tractar altres coses que no siguen el nostre físic.
(CONTINUACIÓ)
Si fem superficial a la societat sencera, es poden aconseguir moltes coses. Si tothom està pensant en els seus propis complexos i en els seus problemes, si tothom és egoista, ningú no es plantejarà mai el sistema establert. Volem reialment tornar a aplicar la màxima “ panem et circenses”?
Els estereotips contribueixen, per tant, a fer d’aquesta societat quelcom superficial, egoista i perjudicial per a nosaltres, que també formem part d’aquesta. Per què no ens adonem que qualsevol cos és magnífic? Si volem que ens estimen, hem d’estimar-nos nosaltres primer. Per què no ens acceptem? No hem de sucumbir a la mediocritat que ens proporcionen els estereotips!
Igual que la meua companya Madina, pense que aquesta campanya és molt bona per fer-nos obrir els ulls i què, actualment, aquests estereotips haurien d’estar ja eradicats completament, és una idea un poc retrògrada. La tendència social correcta seria la de ser, vestir, pensar i sentir el que ens abellisca.
Gaudim, mirem-nos als miralls i ens quedarem bocabadats amb el que veiem. Tots els cossos són desitjables, demostrem que tenim personalitat i no ens deixem adoctrinar pel que diga aquesta societat. Com molt bé han dit aquestes súper models al vídeo, “aquest cos està fet per a començar una revolució”. A què esperem per començar-la?
Bon dia,
Quan som adolescents les xiques (sobretot) davant la pressió social per estar primes, fan tot el que puguen per a poder estar-ho, fan dietes, molt exercici, no mengen, etc. I… açò perquè serveix? Per a sentir-nos millor?
Moltes de les dones pateixen falta d'autoestima, depressió, etc., a causa que no se senten contentes amb el seu cos. La bellesa en aquests últims anys està lligada a la primesa, la imatge d'una dona esvelta i prima que moltes persones desitgen seguir.
Els mitjans sempre ens mostren dones primes, cossos quasi perfectes i aquest es converteix en un dels objectius de la nostra societat en l'època actual, però és una bellesa imposada que no aplica gens de bellesa interna sinó solament mostrar alguna cosa superficial pel que cal lluitar.
Cercant en internet com són les xiques o les princeses de Disney em vaig trobar açò:
«M'ho sembla a mi o les actrius infantils cada dia estan més primes. Enyore els dies de Raven i Lizzie McGuire. No tinc gens en contra de les xiques que no tenen corbes, només destaque el fet que en televisió ha d'haver-hi més varietat perquè les xiques que estan creixent no senten la pressió de tenir un look específic. Altes, primes, amb corbes, baixetes, siga com sigues, eres bonica».
Açò ho va escriure la cantant i també actriu de Disney Demi Lovato, en veure un capitule en el qual un personatge deia el següent «Podria menjar-te ara mateix, bé, si menjara», davant açò les critiques van començar, no aquesta ben bromejar amb els trastorns alimentosos.
Moltes de les xiques de xicotetes véiem les sèries o les pel·lícules de Disney, totes boniques i sobretot primes. La companyia de Disney ens ensenya que devem canviar per l'home al qual estimem (com fa la Sirenita), la bellesa exterior és el que et ben especial (com en la Ventafocs), les dones deuen cuidar als homes (com a Blanca Nieves) o l'actriu, Lily James, que tub que aprimar per a poder cabre en el vestit de cenicienta, etc., encara que a simple vista no ens adonem d'aquests detalls en les pel·lícules.
Fa uns mesos, un hastag anomenat #GordasNoPuedenSerFelices es convertia en trending topic mundial en Twitter. La gent feien acudits sobre grosses (no grossos), les humiliaven i explicaven per què una dona amb sobrepés no pot arribar a ser feliç.
Realment no es tracta que les #GordasNoPuedenSerFelices, que per descomptat poden ser-ho. Una grossa representa una persona que està desafiant les regles estipulades pel patriarcat, que no està tenint en compte que pot ferir la sensibilitat de l'home quan la mira. Per açò han d'avergonyir-se de si mateixes, què s'han cregut? Perquè a l'home, ja és flac, la qual cosa li agrada és el que li han ensenyat que és bell: dones estilitzades amb photoshop…
Però és que solament un home és el que pot estar fort? Vull dir, quan veiem a una dona forta (en la qual se li mostren els músculs) ja se li cride com “marimatxo”, per què? Per què vivim a força dels estereotips imposats per la societat?
Per què es veu malament que una dona tinga corbes? No és açò millor que estar flaca i pensar durant el dia que no deu menjar per a poder continuar estat prima?
Totes i tots hauríem de sentir-nos a gust amb el nostre cos, per descomptat tots tenim defectes, però no s'arreglen estant sense menjar. Devem voler-nos a nosaltres mateixos, fer dietes o exercici però sempre pensant en el nostre benestar i sense portar-ho tan extremadament. Podem seguir la moda i ser felices, però sense que hàgem d'obligar-nos o pressionar-nos per estar primes.
Bon dia,
Hui vaig a comentar aquesta entrada tant interessant com actual. La qüestió del pes és molt greu, ja que provoca moltíssima depressió a la població, sobretot a l'occidental, i sobretot al sexe femení. Dic açò perquè la majoria de xiques que jo conec han dit alguna vegada que han d'aprimar-se, ja que no es veuen atractives i no se senten còmodes amb eixa situació.
Fins ací puc entendre-ho, perquè a mi em passa el mateix però al revés, en compte de gros, prim. Però arriba un moment a la teua vida en la qual has d'adonar-te que cap persona ha de valorar-te pel teu pes. Les persones que valen la pena es fixen en moltes altres coses, al cap i a la fi (i com ja he dit alguna vegada), el paper del caramel jo no me'l menge, jo em menge el caramel; en altres paraules, que l'important és l'interior de la persona en qüestió.
Una altra cosa que també és interessant comentar és el que diu l'entrada sobre allò que passaria si un xic prim tinguera com a parella una xica grossa. Bé, la meua opinió (o millor dit, experiència) és que sí, la gent et critica, sobretot a tu (al xic), però bé, com jo dic: què he de fer? No estar amb ella perquè a tu no t'agrade el seu físic? Vinga va, au.
En conclusió, he de dir que anime a tothom que estime una persona que no tinga un físic «idíl·lic» en l'actualitat (i dic en l'actualitat perquè a l'antiguitat, estar grossa era un signe de sensualitat i poder social i econòmic), que vaja endavant amb ella, i amb orgull! Perquè l'opinió que importa és la teua! I si és la persona que tu estimes, què més dona el «que diran»? Un comiat, una abraçada i un vot a favor per l'amor lliure!!
Bon dia,
Quan hi som adolescents, tenim l’obsesió de tindre el millor cos, de tindre un físic de modelo, de estar primer. Aquests fets els provoca la pressió social.
Moltes dones pateixen enfermetats greus a causa d’aquesta pressió, i ara bé, jo em pregunte. Es necesari morirse de fam? Deixar de menjar? Patir? Només perque a algú no li agrade el teu cos o perque fins i tot a la societat es marca un prototip de dona únic?
Doncs no, cadascú es especial i unic tal i com es, i si a alguna persona no li agrada, es perque eixa persona no te gens de coneixement, al fi i al cap el que importa d’una persona es el interior.
Quan hi estigues mal, o et faja falta ajuda, o vuigues parlar amb algú, o va a fer un físic o un interior? Deuría plantejar-se molta gent aquest tema. Ja que avui a día es un problema molt gran.
Tambe hi tenen culpa els mitjans de comunicación, que fan que les modelos siguin complets cadavers i convencen de que totes hi tenim que ser igual
Pense que he de lluitar, lluitar per cambiar aquesta societat.
Totes hi tenim un que altre defecte, pero hauríem de sentir-nos agust amb el nostre cos. Debem volern-nos a nosaltres mateixos avans de voler-hi a ningú.
Un comiat.
Bon dia!
He decidit parlar sobre aquesta entrada que fa dies que aquesta revolució en l’àmbit de les models de passarel·la està present en tots els medis de comunicació i xarxes socials.
L'estereotip que més mal fa a la societat és el pes, ja que esta determinat que si una xica pesa més de l’establit ja no és considerada una dona guapa. Doncs bé, les models de talles grans ha decidit que açò acabe, i han fet una campanya contra aquest estereotip que ha revolucionat molt el món de la passarel·la.
Recolçe totalment aquesta campanya, perquè aquests estereotips no sols li fan mal a elles, sinó a nosaltres les xiques, ja que quan som menudes ens importa molt el que la gent pense, és a dir, som un molt manipulables i no veiem la realitat. Per això felicite a aquestes models, que som guapíssimes tal com són, i que totes juntes continuarem lluitant perquè algun dia aconseguirem totes les dones del mon que s'ens tracte com ens mereixem.
Un comiat
Hola, en aquest vídeo apareixen unes dones mostrant el seu cos en un anunci de roba interior de Lane Bryant i renunciant a l'ideal de que la dona perfecta és la prima. A totes les xiques de xicotetes les han ensenyat com tenen que vestir, com tenen que ser de caràcter i també del seu físic. En aquesta societat s'ha creat un estereotip de la dona que ten que ser prima perquè sinó, no serà guapa o no estarà bona i serà criticada per la gent i això ha de canviar.
Qualsevol persona pot ser com ella vullga, ja que estem parlant de les dones, elles no tenen perquè ser primes, elles deuen ser com elles vulguin sense que ningú les critiqui. També volia felicitar a les dones d'aquest vídeo de anunci de roba interior ja que el autor ha tingut molt bona idea en fer això. La meua opinió es que la societat te que canviar i els estereotips tenen que desaparèixer i que cadascú siga com siga i ningú ten perquè criticar-la. Tots tenim algun tipus de defecte.
Destaque el comentari de Diego, ben interessant!
Diego Thompson ha dit...
Bon dia,
Hui comentaré aquesta entrada, tan interessant com actual. La qüestió del pes és molt greu, ja que provoca moltíssima depressió a la població, sobretot a l'occidental, i especialment al sexe femení. Dic açò perquè la majoria de xiques que conec han dit alguna vegada que han d'aprimar-se, ja que no es veuen atractives i no se senten còmodes amb eixa situació.
Fins ací puc entendre-ho, perquè a mi em passa el mateix però al revés: en compte de gros, prim. Però arriba un moment a la teua vida en la qual has d'adonar-te que cap persona ha de valorar-te pel teu pes. Les persones que valen la pena es fixen en moltes altres coses. Al cap i a la fi (i com ja he dit alguna vegada), el paper del caramel jo no me'l menge, jo em menge el caramel; en altres paraules: que l'important és l'interior de la persona en qüestió.
Una altra cosa que també és interessant comentar és el que diu l'entrada sobre allò que passaria si un xic prim tinguera com a parella una xica grossa. Bé, la meua opinió (o millor dit, experiència) és que sí, la gent et critica, sobretot a tu (al xic); però bé, com jo dic: què he de fer? No estar amb ella perquè a tu no t'agrade el seu físic? Vinga va, au.
En conclusió, he de dir que anime a tothom que estime una persona que no tinga un físic «idíl·lic» en l'actualitat (i dic en l'actualitat perquè a l'antiguitat, estar grossa era un signe de sensualitat i poder social i econòmic), que vaja endavant amb ella, i amb orgull! Perquè l'opinió que importa és la teua! I si és la persona que tu estimes, què més dóna el «què diran»?
Un comiat, una abraçada i un vot a favor per l'amor lliure!!
21.4.16
¿Perquè la gent li dona tanta importància al físic?. El físic que tinga una persona no significa que siga saludable, ni bona persona, ni que ha de tindre més drets. No tenim que seguir els canons de bellesa que hi dicta la societat.
En aquest text es veu com la majoria es pensa que la gent que es grossa no es saludable, això no te res que vore, una persona pot tindre un tipus de constitució i estar saludable. El que em fastidia es que les dones grosses són molt més criticades, però el que vull dir amb això es que no hauria de ser criticat ningú per el seu cos, però que les dones són més protagonistes d’aquest problema. Les persones primes en canvi són considerades com saludables, però per exemple jo sóc prima i menge molt mal, i no vaig mai al gimnàs.
El que està bé hi es estar saludable i sentir-te còmoda amb el teu cos, depenent de si eres prima grossa, o com sigues. Perquè el que dicten els canons de bellesa no es important, ja que per exemple en el passat estar prima era signe de pobresa i les dones que eren considerades belles hi eren les dones grosses.
El tanteig de dones ‘talla gran’ en l'espai del modelatje ha sigut un assumpte molt polèmic per a concertar. Existeixen els qui estan a favor, i els qui estan en contra i molts que no saben què significa ser una model que no està dins dels paràmetres que la generalitat coneix. Es considera model ‘talla gran’ a qui té tal professió i no és precisament prim, sinó que té un cos prominent. En el món de la moda ser ‘talla gran’ no és una tasca fàcil, considerant que encara moltes persones no saben el que significa ser una model d'aquest estil i el que estan aconseguint aquestes xiques es trencar els estereotips. Aquelles que desitgen mostrar-se com realment són davant una societat que ha sigut ensinistrada a pensar que només les dones molt primes poden ser vertaderes models.
En l'actualitat, es considera que les models que té una talla superior a la 40 són "plus size". Aquesta talla, considerada normal per a una dona que no és model, és la xifra límit, com una frontera entre les dones que exerceixen de models. En un món cada vegada més exigent, impulsat per les xarxes socials, aquestes dones pretenen demostrar que tindre corbes no és incompatible amb ser bonica, atractiva i desitjable.
Les models de talles grans han hagut de passar per moltes situacions perquè la societat puga entendre que aquest tipus de cossos és tan valgut com els demes, perquè almenys a nosaltres, no ens agrada veure en els anuncis o revistes cossos que mai podrem tindre, no agrada veure xiques amb cossos comuns i realistes, perquè al cap i a la fi en el común aquesta en el bonic, a visibilitzar que un cos gran, o millor dit, no extremament prim també és bonic.
En conclusió, per tindre una talla que no és lo comú en el modelaje no vol dir que estigues grossa, per a començar no deuria existir el terme de “models de talles grans” ja que no existeix el terme “models de talles xicotetes” açó per que és? Perque es considera que lo normal es mesar 40 kg i medir 1’70. Hi ha que continuar cambiant aquestos estereotips, començant per la nostra mentalitat, apoyant-nos les unes a les antres, i no criticant-nos.
Publica un comentari a l'entrada