Recomanem veure el vídeo de l'entrada Ells i comentar-les conjuntament.
La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem les dones assassinades; a la base hi ha el masclisme que desapodera les dones i justifica la violència masculina.
El curt Ahora o nunca es va presentar al concurs “Curts en llengua no anglesa” en el 7 Short Movies Festival de l’IES Diego de Siloé, d’Albacete. El text és de Ro de la Torre i l’actriu, Alicia Ródenas.
Apareix morta."
25 de novembre, Dia contra la violència de gènere
La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem les dones assassinades; a la base hi ha el masclisme que desapodera les dones i justifica la violència masculina.
El curt Ahora o nunca es va presentar al concurs “Curts en llengua no anglesa” en el 7 Short Movies Festival de l’IES Diego de Siloé, d’Albacete. El text és de Ro de la Torre i l’actriu, Alicia Ródenas.
"Quina xiqueta més bonica! Ets una princesa. Fes una besada a l’amiga de mamà, tant em fa que no vulgues. No et preocupes si els xiquets et tiren a terra, és que els agrades. Que graciosos, els xiquets, alçant-los les faldes! Són coses de xiquets. No sigues tan bèstia jugant, pareixes un xicot. Les xiquetes majors no ploren. Has de ser bona. Les senyoretes no criden. Calla. Mira que guapa, amb el teu cabell pentinat. Si et veuen jugar amb els xics et diran homenot. Que bonica que ets. Les xiquetes són molt complicades. No et preocupes si et tracten malament, és que et tenen enveja. Les xiquetes sou més llestes: ells sempre juguen, mentre que vosaltres estudieu. Deixa de queixar-te. Els videojocs són de xics. Els cotxes són de xics. Les cuinetes són de xiquetes. Judo no, millor gimnàstica rítmica. Les xiquetes sempre són més educades, tan calladetes. Informàtica? No prefereixes ballar? Tan guapa que estàs amb falda! No te’n vages amb ningú que no siguem nosaltres. Vés amb compte. No agafes res de ningú. Hi ha homes molt roïns. Tens nóvio? Ja? No tens nóvio encara? Estàs sempre envoltada de xics, calfabraguetes. M’han dit que li la xuples al teu nóvio, puta. Telefona perquè t’arreplegue. Demana als teus amics que t’acompanyen. Vés amb compte. No tornes sola. Vestida així pareixes una beata. Vestida així pareixes una puta. Si no volies que et mirara, per què portes escot? Si no volies que et tocara, no haver-me calfat. Què passa, tens la regla? Balles així per a excitar-me, camines així per a excitar-me, em mires així per a excitar-me. Vomites per a aprimar-te? Què superficial, la bellesa està a l’interior. Eh, tio, ves a per l’amiga grossa, són més fàcils perquè estan desesperades. Te’ls folles a tots, puta. Encara verge, frígida? Estàs boníssima. No et toque ni de conya. Ser mare? No eres massa jove? No eres massa vella? És que no tens ambició? No vols ser mare? Eres massa jove per a saber-ho. Vas a perdre’t el més important de la vida d’una dona. Et maquilles massa per a vindre a classe. Ai, si t’arreglares un poc! Vosaltres ho teniu més fàcil, amb ensenyar mamella està tot fet. Què hi ha per a sopar? Què hi ha per a dinar? On estan les tovalles? M’has planxat la camisa? No queda res en la nevera! Ara no puc parlar, he de fer coses. Hauries d’agrair que et miraren. El que donaria qualsevol home per tindre aquest poder. Si et mira una altra vegada li pegue. Després de tant de temps, em dius que no vols res amb mi? Els homes i les dones no poden ser amics; ells sempre pensen en el mateix. Aquest paio et tracta bé, què més vols? Eres tan borda perquè et falta una bona follada. No et poses histèrica, era una broma. Què ràpid t’ofens, no aguantes un acudit. Deixa de plorar ja, figa, que eres majoreta. No em digues això davant dels meus amics. No et poses aquesta falda si no estic jo, fotre. No isques fins tan tard. No discutisques amb mi en públic. Et va violar? I tu què li vas dir? Què portaves posat? Alguna cosa degueres fer. Fotre, no et puc dir res. Calla, estic parlant amb els meus amics. Una altra vegada no vols sexe? Si no fóra per mi, tu no tindries res. Si no fóra per mi, tu no series res. T’estime, xiqueta, per això et protegisc. T’estime xiqueta, no em deixes. Eres una mala mare. Eres una mala esposa. Eres una mala amiga. Que no em deixes, o faig una bogeria. Estic fart de les teues mogudes. Deixa de posar-te histèrica. Em tractes tan malament que em pose nerviós. Que no em deixes, fotre, o et mate.
Apareix morta."
25 de novembre, Dia contra la violència de gènere
22 comentaris:
Moltes dones pateixen silenciosament el maltractament psicològic a casa seva. Violència basada en paraules i gestos feridores.
La violència de gènere no només és fisiològica també psicològica. Les noies sempre estem com obligades a comportar-se com a tal. Les nines són per a noies, els cotxes per a nois, el futbol també, rosa per noia, blau per a noi i encara hi ha més. Així és, estem sotmeses a aquest maltractament psicològic, i cada vegada empitjora més.
Hem de tenir el mateix dret tots, ningú ha de tenir poder sobre tu, no has de tenir por. No pots sortir tard, has d'arribar aviat a casa, no pots anar vestida així, si l'han violat és perquè ho ha buscat, no és cap sorpresa que acabis violada, però és culpa teva per anar provocant no? tu millor a fregar, et maquilles massa, creua les cames que se't veuen les calces, t'ha baixat la regla? , Les dones cobren menys perquè no treballen tant com un home, pegues com una nena ...
Si una noia té relacions sexuals amb set nois és una puta, però si un noi ho fa és el més xulo, si la pega és perquè s'ho mereix, si va sense depilar que fàstic, és una guarra. Dedicate a parir i a fregar. Ets una mala filla, una mala mare, una mala dona.
Aquestes agressions psicològiques augmenten a un maltractament fisiològic. Hi ha milers de morts, milers de golps, milers de llàgrimes, milers de dies plens de sofriment, por i dolor. Quan acabarà tot això? Què més ha de passar perquè això pari?
En conclusió, els maltractaments psicològics fereixen i causen la mort de moltes dones a l'any. Hem de ser iguals, ningú és més que ningú. Tots hem de tenir el mateix dret. La violència psicològica también deixa marca.
Per últim, hi ha un vídeo d'una noia que em gustaria que ho vegin, és un curtmetratge del maltractament psicològic i ho explica molt bé tot. Aqui us deixo el link.
https://www.youtube.com/watch?v=HqFppvSCBEg
(1er Batxiller Humanitats)
Bona vesprada.
Primerament, podem vore al curt a una xiqueta anomenada Alicia Ródenas de l'IES Diego de Sloé d'Albacete, representant amb la seua imatge i veu el text de Ro de la Torre. Aquest està escrit amb la finalitat de fer vore l’actualitat, però també el passat, ja que des de menudes som sotmeses a comentaris per part dels majors com són: ‘’no et juntes amb xics, que et diran maritmatxo’’ , ‘’les xiques son més educades’’, etc.
Per altra banda, tant els familiars com amics que comenten el com ha de ser una xiqueta, doncs per altra part també és habitual els comentaris de la teua parella, et diu que et vol però, no et deixa vestir-te sexi, no et deixa anar de festa, fa comentaris masclistes i possessius, i és així com et limita a fer coses que tu voldries realitzar i que no pots ja que ell no et deixa, perquè et vol, clar.
A continuació, he de dir que estic molt cansada que el sexe femení siga nombrat com el ‘’dèbil’’, de escoltar que les violacions les busquem nosaltres per anar com anem vestides; quan segur que la majoria de les violacions no han sigut precisament amb una roba ‘’provocativa’’, tenim el dret de vestir-nos de qualsevol forma, sempre i quan nosaltres estiguem a gust. I es que, la societat es pensa que les xiques es fiquen per exemple, determinada samarreta per quirdar l’atenció dels homes, que pujem a les xarxes socials fotografíes amb escassetat de roba simplement perque ''volem calentar''.
Llavors, he de dir que açò ha de canviar, no pot ser que les ments estiguen tan tancades, de no fer una determinada acció pel ''que dirán'', de posar-se etiquetes utilitzant males paraules com ''puta'' per mostrar un cos. Al cap i a la fi, el cos humà es algo natural, tots hem vist alguna vegada un cos nu i no tenim el perquè de tapar-ho.
Per acabar, tampoc és normal que les dones sobretot joves, tinguen la intranquilitat d'eixir per la nit a soles amb la por de poder ser assetjades. Jo sóc una d'aquestes, ja que quan més petita ets és quan et veuen més fácil d'atrapar i manipular. Finalitze amb un comunicat: Les dones que siguen maltractades psicològicament o físicament per la seua parella, NO US CALLEU.
Adéu!
En aquest curt, «Ahora o nunca» apareix una xiqueta que vull expressar el que la societat ens dic des de menuts.
Com expressa en blog, la violència és com una piràmide, a la punta està l'extrem que serien totes les dones assassinades per culpa del masclisme i a la base hi està aquest, donant suport a totes les altres coses.
El text que la xiqueta narra comença amb les coses que et diuen de menuda els teus pares, avis i els adults en general, l'adoctrinament que els adults et donen dient que no has de jugar amb els xics i que sempre tens que anar arreglada per ells.
Més endavant tracta el que diuen a l'escola o l'institut els altres xics i xiquetes.
I en acabar narra el que diria el teu suposat xicot, tractant-te com si et vulgera, quan en realitat t'està maltractant fins a arribar a dir que la mataria.
Aquest text que pareix una mica fora de context o en tu to molt elevat, en realitat succeeix cada dia fins i tot pitjors coses de les quals molta gent no estem al corrent ni som conscients.
Aquest vídeo tracta la realitat tal com és i ens fa ver les dues parts, el que diu la gent i el que sent la xiqueta quan ho sent. Com sempre, aquestes coses haurien de canviar el nostre pensament i no fer-ho mai.
La jove que parla al vídeo, mostra el que totes les dones hem sentit alguna vegada al llarg de la nostra vida.Es tecnicament imposible, que una dona no haja sentit mai alguna de aquestes expressions, i aixó es debut, de nou, a la pressió de una societat patriarcal.
Escomença parlant de una manera suau, diguent el primer que escoltem les dones quan som petites.La obligació de ser educades, de fer coses que no volem...i a poc a poc va pujant el to, va diguent coses més greus, expressiones a les que sóm sometudes la majoría de adolescents a l'hora d'arreglar-se, per exemple, el nostre físic està sexualitzat i si no encaixa al estàndard de bellesa, es criticat.També recalca la "debilitat" de les dones, i diu expresions que sentim abans de ixir de festa o quan som agredides, culpant-nos de no anar vestides adeqüadament, de haver provocat...I finalment la jove reflexa la agressivitat d' expresions de la violència de gènere i representa l'assesinat de la dona per part de la seua parella.
Crec que aquest video reflexa perfectament la realitat del día a día al llarg de la vida d'una dona, per lo menys, al meu cas, he sentit el 95% d'expressions i moltes voltes dirigides cap a mi, es a dir, les he pogut viure en primera persona.Les dones patim la pressió de estar sempre arreglades, de ser educades, guapes, i a la disposició i gust de l'home.
En aquest vídeo una xica diu totes les frases,oracions típiques que ens diuen a les xiques des de que som xiquetes i així a mesura que anem creixent comencen els insults,preguntes i comentaris estúpids. Quan som xiquetes de quatre,cinc anys,la majoria dels pares i la societat en si ja ens posen etiquetes,ens dicten amb qui tenim que jugar,què tenim que jugar,amb quins joguets,què tenim que fer,...separen esports,joguets,comportaments i vestimenta. Això és per a xics,això no ho has de fer perquè eres una senyoreta,no es diuen aquestes coses,el rosa és per a les xiques,el blau per a xics,per què no jugues amb xiques? És una xica,li comprarem una nina. Ens posen límits,ens diuen què fer i determinen els nostres gusts i no ens donen llibertat des de que som xiquetes.
Una xica naix ja li compren totes les coses en rosa,li regalen nines, ‘coses per a xiques’.Però per què una xica no pot anar amb xics? Una nena li pot agradar més anar amb xics,jugar amb ells,jugar futbol o qualsevol altre esport. Al igual que un xic li pot agradar més anar amb xiques,el color rosa,les nines i el ball. Però això són només etiquetes d’aquesta societat i si algú és una mica diferent de seguida el critiquen,sense donar-nos llibertat. Per exemple en el meu cas a mi m’agrada més anar amb xics i quan era una nena també m’agradava més anar amb xics,em sentia més còmoda,no m’ha passat res. Després,no tens que parlar d’aquesta manera,no eres un xic,no tens que vestir així,és per a xics i no tens què comportar-te així,això ho fan els xics. Per què els xics poden i nosaltres no? I per què els xics no han de tenir modals i les xiques tenim que ser educades,perfectes? Al igual que el xic pot ser educat la xica pot ser més brutota.
Quan ja som més majors,sempre estén els familiars que pregunten ‘on està el xicot?’ o ‘hi ha algú que t’atrau?’. Pot ser la xica no vol tenir xicot. O també si va amb molts xics és una puta,això no és veritat. Ella va amb xics per què li agrada més aquesta companyia,per què les xiques són avorries,per exemple. També quan som adolescentes si vas molt maquillada et critiquen,diuen que no demostres la teua naturalitat i si no vas maquillada,per què no? Ja eres adolescent,has de maquillar-te.Vas guapa si vas arreglada,amb ropa justeta per exemple.Les xiques que no es maquillen no són guapes també? Si eres molt flaca és perque tens problemes,si eres gordeta no tindràs nóvio,perque nadie voldria tenir una nóvia així.Són frases ofensives que ens fan sentir insegures amb nosaltres mismes,per ser com som.
Quan ja tingues divuit anys i vas a la discoteca amb amigues i et poses guapa,perque t'agrada anar així,et preocupes que els homes te miren com si fores un objecte sexual i tens esa preocupació de tornar sola a casa per si algú home et diu alguna cosa o bé s'aprofita de tu.No pots portar escot i roba que t'agrada que sea més 'sexy' perquè els xics tindràn els ulls en ti i pensarien que vas així perquè vols algo,per tant s'aprofitarien de tu.Sempre tenim esa preocupació de com anem ja que la dona hui en dia és com un objecte sexual per la majoria de persones o en concret homes.
Finalment totes aquestes coses que ens diuen al voltant de tota la nostra vida acaba en la violència de gènere per part de la nostra parella,que ens tenen controlades tot el temps,ens diuen com hem d'estar vestides,que solament ens podem posar algunes prendes quan estem amb ells,no hem de parlar amb altres xics,no hem d'anar a aquest lloc sense ells,no hem de tractar-los així en públic...i més coses així fins que acaben controlant-nos i fan el que vulguen amb nosaltres.
Totes aquestes coses,frases que ens diuen a les xiques ens fan creure que som així,que hem de fer totes aquestes coses i per això acabem sent com som,víctimes de les normes d'aquesta societat patrialcal.
Tant en el vídeo "Ahora o nunca" com el tràiler del documental "The Mask You Live In" mostren frases que en el cas del primer, les dones, i en el cas del segon, els homes, han escoltat al llarg de la seua vida. Tots aquests missatges que han sigut captats per xiquets i xiquetes volen fer-los sentir mal per així que canvien el seu comportament.
En el primer vídeo, Alicia Ródenas conta tots els comentaris que ha sentit o que són dits a les dones per moltes coses com la seua forma de vestir, la seua forma de parlar, la manera en la qual es relacionen amb altres homes. Tots aquests missatges tenen un punt comú, fer mal a la xica que els escolta i canviar el seu comportament, fins i tot alguns són contradictoris com "pareces una puta con esa falda tan corta" i "pareces una mojigata de lo largo que vistes" que no tenen cap objectiu que no siga afonar a qui pateix aquest masclisme.
En el segon video, es conta el tema d'un documental sobre la masculinitat als Estats Units, es veu clarament com els xiquets des de ben menuts es veuen obligats a mostrar que son homes i que no tenen característiques de xiques per això els pares els diuen coses com "'¡Sé un hombre!, "¡Ten huevos!" o "No llores como una niña" fent als xics comportar-se en molts casos d'una forma que no són i portant a molts a suïcidar-se.
La meua conclusió és que la societat és molt masclista i misògina i per això evita que els xiquets es comporten com "dones" perquè és roí i criticar a les dones per qualsevol cosa perquè a causa del seu sexe facen el que facen segur que està malament i s'ha de "corregir".
Aquest vídeo tracta d'una forma molt directa i dura la realitat de totes les dones al llarg de la seua vida, i com els rols de gènere i els canons de comportament preestablits de la societat actual les limiten en molts aspectes. Està protagonitzat per una xica de 2° de batxillerat que, amb frases típiques i molt conegudes per nosaltres, il·lustra a l'imaginari comú la indefensió apresa en moltes ocasions que patim, desembocant en un cas de feminicidi.
La veritat és que, a mi personalment m'ha agradat molt com s'ha tractat un tema que, en moltes ocasions, la gent li toma poca importància. Aquests comportaments són normalitzats en una escala perillosa fins que passa el que es veu al final del vídeo. La gent no li dóna massa importància i quan ocorren els feminicidis o la violència masclista, no troben la fissura que començà tot. Puc recordar fins i tot dos casos d'unes dones que van anar a televisió; una denunciant les agressions del seu marit, l'altra com a invitada a un programa de sorpreses. La primera, com no se li va donar importància al seu testimoni, va morir. De l'altra, la sorpresa que preparà el programa per a ella va ser tornar-se a trobar amb el seu maltractador (el programa no es va informar dels antecedents de violència d'aquest home), i també va morir. Recorde que la primera de les dones parlava amb molta seguretat, cansada de suportar-ho tot i fins i tot crec que, malauradament, preparada per a rebre l'últim colp. La segona estava simplement aterrada, i el programa la va posar en un compromís terrible.
Tenim, en definitiva, que començar des del bressol a educar als nostres fills en la igualtat i el respecte. Pareix mentida que al segle XXI aquests comportaments continuen en el punt de mira. Em fa vergonya que hi haja gent que determine certes coses per a un sexe o l'altre. Una bona cura per a la ignorància és la recerca del coneixement. I hem de tindre clar que no sempre les coses van mirar-se de la mateixa manera. Fa uns quants segles, els homes eren els del rosat, els tacons i el maquillatge. Fa poc, les dones ens vam posar els pantalons. Tot canvia, res és el mateix ni res està especialment fet per a un sexe o un altre. El mateix passa amb les normes de comportament ridículament basades si ets una dona o un home.
Teresa Claramunt.
Primer,al text podem observar la discriminació que pateixen xiquetes i dones al món. Desde que són xicotetes,ens diuen coses com: ‘El rosa es un color de xiques mentre que el blau es de xic’,‘el futbol es de xics i el ballet es de xiques’ i moltes més.
Aquest es el problema. Pensar que unes coses són per a elles i altres per a ells,que els homes són més forts i altres exemples son formes de discriminació a la dona. Algunes persones tenen formes de pensar masclistes i això influeix en un altre problema que planteja el text:
La violència de gènere: Aquest tipus de maltractament,psicològic i físic afecta moltes persones, la majoria de les quals són dones que viuen diariament amb por i sense saber que fer per a escapar del seu maltractador.
Algunes,aconsegueixen eixir d’aquesta situació,però altres moren assassinades pels seus marits o parella.
Finalment,pense que el text pot conscienciar a molta gent,que em d’acabar amb la violència de gènere,amb pensaments masclistes que discriminen a la dona,fer el que ens agrade: Jugar a futbol,ballar o el que vulgues ja que no hi ha esports de xiques o de xics i,sobretot,respectar.
Bon dia, sóc una alumna de primer de batxillerat, però hui no vull escriure com a alumna, vull parlar com a dona.
Des d'ací vull donar tot el meu suport per a aquelles persones que pateixen maltractament, tant físic com psicològic. Quan parlem del psicològic parlem de tots aquests casos que s’expliquen al vídeo, ja que aquesta alumna de segon de batxillerat ens explica per fases de les dones el que ens diuen moltes vegades o com ens fan sentir des que som xicotetes fins que creixem, sempre estem amb contacte d’alguna persona s que ens fan sentir inferiors dient-nos coses com “no plores que això és de xiquetes”. Mai he entés aquesta frase ja, que tot el món pot plorar, és més, pense que és normal en les persones, és natural i forma part de la nostra vida, de la nostra naturalesa.
Per una altra banda, pense que no és el típic vídeo on van passant successos, sinó que és un vídeo on es narra de forma continuada i amb un període de temps, primer comença amb xiquetes i a poc a poc parla com a dones, fins que acaba amb un final molt tragit.
Finalment pense, que aquest vídeo hauria de ser enviat a instituts o col·legis per a fer consciència del que passa realment al món hui dia.
Hola a tots i a totes,
avui vaig a parlar sobre l'entrada 'elles' on es pot veure un vídeo a on recalca perfectament el que vivim les dones des que som xicotetes fins que som adultes.
Molta gent pensa que avui en dia ja no hi ha violència de gènere però les dones sempre vivim aquesta violència majoritàriament psicològica, ja que des de ben xicotetes ens fan molts comentaris com per exemple 'les cuines són de xiques i els cotxes són de xics' i molts més que hem d'afrontar dia a dia.
Com a dona que sóc puc comprendre molt bé la situació, ja que l'he pogut viure en la meua pell des de ben petita i que igualment el dia d'avui l'he pogut viure.
També la gent hauria de deixar de fer-se la típica pregunta que sempre es fan quan una xica és violada 'que portaves?' i això em fa pensar... Enseri hem de preocupar-nos nosaltres del que portem o deixar de portar perquè no ens violen? Enseri no puc baixar a la nit "per si acas?"
Ens haurien de deixar que nosaltres farem el que vulguem, ja que nosaltres no som el problema, el problema és aquesta classe de comentaris que ens fan al llarg de la nostra vida i això de veritat ha de parar ja.
Bona vesprada
Primerament dic que en aquest vídeo "Ahora o nunca" apareix una alumna anomenada Alicia Ródenas de l'IES Diego de Sloé d'Albacete. Ella el que vol és mostrar-nos a tots l'actualitat que em vigut i encara vivim.
Com al principi en l'entrad fica la violència és com un iceberg. A la punta ens trobem el límit on estan les dones assassinades però primerament en la base està el masclisme.
Aquest vídeo tracta de forma directa ensenyar-nos a sentir comentaris com "les xiquetes majors no ploren", "no et preocupes si et tracta mal, és que et tenen enveja" o un altre que no és anomenat en el vídeo però que m'agradaria afegir-lo que és "que major estàs. Quin perill, els teus pares han d'anar amb compte."
Com podem veure la violència de gènere no és soles física i la vivim des de l'infancia.
Per finalitzar vull que totes les dones que pateixen maltractament físic o psicològic que sàpiguen que tenen el meu suport.
Tant en el curt “ahora o nunca”, com en el tràiler del documental “the mask you live in” es tracta un tema comú: la violència de gènere i les seues conseqüències.
És una realitat que vivim en una societat que encara és sexista, i açò es pot veure molt clar en els dos vídeos. De segur que alguna vegada hauràs sentit la meitat de totes les coses que es diuen en els vídeos -que per desgràcia estan normalitzades-, frases que les escoltes i no penses que siguen ofensives o que puguen fer mal. Perquè hauria de ser una cosa roïna, dir-li a una xica que vaja amb compte amb la roba que es pose, o que vaja amb compte amb el que fa? Si és una realitat, no?
És ací quan estem equivocats, perquè no ha de ser una realitat. Estem equivocats si pensem que és normal dir-li a un xiquet que no plore, que no mostre els seus sentiments perquè això és de xiquetes, si pensem que és normal utilitzar la frase “has de ser un home” per fer que un xic no siga “dèbil”. Anem mal si veiem normal, que perquè una xica duga un tipus o un altre de roba, o vaja amb xics siga etiquetada. Però anem encara pitjor, si continuem dient coses com aquestes, perquè la violència no és només física.
Com he dit abans, el problema és que les coses com aquestes estan normalitzades, fins a arribar a un punt en què nosaltres mateixos ens el creguem sense adonar-nos-en. El fet de dir-li a un xiquet, que no plore perquè és de dèbils i de nenes, no l’ajuda a ser més fort, per a mi en aquest cas ser fort és afrontar i mostrar els sentiments, com diu un xiquet al vídeo, i dient frases com aquestes, tant les que van dirigides als xics com a les xiques, l’únic que s’aconsegueix és que la persona no se senta segura amb si mateixa, fent-li creure que ha de representar un paper per ser no ser “dèbil” o ser jutjat per la resta.
La nostra societat és sexista i està sexualitzada. Aquests tòpics fomenten que siga així, però també hi ha comportaments o conductes que els fomenten, com per exemple el que passa a les xarxes socials o els estereotips que apareixen en les pel•lícules. El que hem de fer és denunciar aquests tipus de conductes perquè deixen de ser normals.
Bona vesprada.
Primerament dir que en aquest vídeo "Ahora o Nunca " apareix una alumna anomenada Alicia Ródenas de l'IES Diego de Sloé d'Albacete. Ella el que vol és mostrar-nos a tots l'actualitat que em viscut i encara vivim.
Com al principi en l'entrada fica la violència és com un iceberg. A la punta ens trobem el limit on estan les dones assassinades però primerament en la base està el masclisme.
Aquest vídeo tracta d'ensenyar-nos de forma directa la realitat que totes les dones durant tota la vida experimentem.
Des de la infància estem acostumades a sentir comentaris com "les xiquetes majors no ploren", "no et preocupes si et tracta mal, és que et tenen enveja" o un altre que no és anomenat en el vídeo però que m'agradaria afegir-lo que és "Que major estàs! Quin perill els teus pares han d'anar amb compte".
Com podem veure la violència de gènere no és soles física i la vivim des de la infància.
Per finalitzar vull que totes les dones que pateixen maltractament físic o psicològic sàpiguen que tenen el meu suport.
Correcció
Hola a tots i a totes
Avui vaig a parlar sobre l'entrada "elles", en aquesta entrada podem veure un vídeo on parlen de la violència de genere.
Aquest vídeo m'ha fet reflexionar i adonar-me que la violència de genere es viu des de la infància. A voltes solament amb una frase que et puga dir la teua mare o el teu pare ja aquestes patint un símptoma de violència de genere, la típica frase que escoltem a dia d'avui moltes vegades "No plores, que sembles una xiqueta", aquesta frase posa a les dones en aquest cas (XIQUETES) com a persones fràgils, sensibles, i que li faces el que li faces ploren.
Hi ha persones que pensen que en l'actualitat el masclisme, la violència de genere ja no es veuen tant, cosa que no és veritat, ja que ara mes que mai s'estan veient en la televisió casos d'homes que maten a dones, per un arravatament, perquè no li fan cas... en fi per qualsevol cosa.
Per culpa d'una part de la societat algunes dones maltractades, es replantegen que si de debò li'l mereixien o si havien fet alguna cosa per a rebre aquell "Càstig". Des del meu punt de vist, sent jo dona, ningú siga home o dona es mereix que li facen açò, ja que ningú és qui per a pegar-te o maltractar-se *psicologicamente.
En definitiva que espere que aquest vídeo ho veja moltíssima gent perquè realment diu moltíssimes veritats.
Gràcies.
*Bon *dia la *violència de genere *segons la rau *és un *tipus de *violència *tant *com física *com *psicològica contra *qualsevol persona o *grup de persones *sense *distingir el *sexe o el genere que *cau de manera negativa en la *seua *identitat i *benestar social, *físic o *psicològic.
En el vídeo de l´*actriu Alicia *Rodenas *Sanchez que s´*anomena «Llaura o *mai» que *parla de la *violència de genere aporta *molt i *molt be als dónes o *xiques de la *nostra *edat *per a *vore *com *ens *sentim a *vegades *amb un *xicotet *comentari que *alomillor *pot no *ofendre *però se s'han de donar *ells *mateixos *dels *comentaris que *diuen i *nosaltres *tenim que parar-els d´alguna manera i *aquests vídeos fan parar *els *peus a *inclòs els dónes que no l´afecten *els *comentaris, *tenim que posar un *fi.
*Per *altra banda l´*actriu interpreta *molt *bé el que és el *dia a *dia d'una dóna *maltractada *psicològicament *amb *els *comentaris que *ens poden *dir *per el *carrer i *pitjor seria si *ja *apart de ser *maltractades *psicològicament *per *ultim *estaria la fase de ser *maltractada *físicament que *aixó és el final del vídeo *on *veus i *pots sentir el dolor d'una dóna que *pot sentir-es *així i *qui *sap si en el *futur *et per *passar-t'a el teu, *tot *això i ha que canviar-el.
*Per a concloure m´*agradaria *dir que *moltes *felicitats a la *xica que ha *realitzat el vídeo *perquè *amb *accions *com *aquestes *poc a *poc *amb *passos de tortuga *tots *podem canviar el que *està *passant *ja que *antigament *és el que encallen *fer els dónes i *gràcies a dobles eles llaura *estem *com *estem *però *hi ha que canviar-el
1·*Batxillerat *Humanitats.
Hola, bon dia a tot el mon, volia començar diguin que he triat aquest vídeo per a comentar-ho per el que diu la xica, que es una veritat indirecta.
Amb aquestes frases la gent, els nostres pares, o amics ens fan ser d’una forma diferent a la que serien, per que ens lleven per un camí que a programat la societat, les xiques bones i callades, el homes machos i amb mes autoritat. Aquí alguna vegada no li han dit la típica frase de:
-Quina xiqueta més bonica! Ets una princesa.
Aquesta es la frase que mes podem oir de la nostra mare, es possible que no ho fase amb malicia però no es dona compta de que a les xiquetes es una forma indirecta de començar a ferles princeses indefenses
- Si et veuen jugar amb els xics et diran homenot.
Aquesta si que he llegat a escoltar-la mes a menut, veia como algunes de les meues companyes jugaven amb els xicots i se els veia molt feliços i no hi havia cap problema, però estava clar que els xics tenien que jugar amb el ballo i les xiques amb les nines, el que ma sorprès es que a qui se el oia dir eres a les xiquetes mateixes.
-M’han dit que li la xuples al teu nóvio, puta.
Per últim aquesta frase em pareix interesant, per que vull dir que donarli pler a altra persona es algo roin, nunca he pogut entendre per que la gent ve com a algo roin el sexe, el disfutar d’una part del coss que tenim i que ens plaer.
En conclusió m’ha agradat el vídeo per que diu les frases concretes que ens diuen mediant anem creixent i ens manipulen poc a poc sense adonar-nos compta.
Les dones sempre han estat condicionades per la societat, sempre ens han dit que hem que ser femenines delicades, que tenim que vestir de certa manera mostrant la nostra feminitat però sense passar-se perquè si no som putes o unes guarres que l'únic que volem es provocar o posar-nos maquillatge, però tampoc tant perquè si no no ens veuríem naturals, o ens diuen com tenim que comportar-nos 'no jugues amb la pilota, açò es de xics' , 'no digues grosseries, no es femení' , ' asseu-te bé, amb les cames tancades o creuades' , coses com estes tenim que escoltar tots el dies des de la nostra infància, tots els dies ens preguntem 'per que tenim que ser femenines?' , nosaltres no volem ser com ens diuen que siguem.
Ens han dit que no anem a soles per la nit, que pot ser perillós, ens ensenyen que tenim que defensar-nos dels agressors, però el que han de fer es educar als homes per no agredir a una dona, ni assetjar-la, ni dir-li res pel carrer perquè nos som objectes, han de educar als homes i han de conscienciar-los de que nosaltres també som persones i que mereixem un respecte i que podem ser i vestir com vulguem, que podem estudiar el que ens vinga de gust, que som lliures com qualsevol ser humà i tenim els mateixos drets.
Bona vesprada, aquest temes són els que de veritat pensem que deuríem prestar-li atenció, perquè son xicotetes paraules i accions que un percentatge de la humanitat “normalitza”, i no deuria ser així. Al llarg de la historia moltes dones han tingut que sentir aquests comentaris i encara es senten. Tenim els mateixos drets, de fer el que volem, actuar com volem, pensar com volem, triar el que volem, perquè son propietàries de la nostra vida i de les nostres decisions. A de més que en la actualitat aquestes coses també se senten, devem lluitar contra açò i poder tindre una igualtat per a poder viure com ens done la gana i normalitzar el que de veritat es normal, es a dir, que una xiqueta puga tindre novio o novia, que se vestisca com vulga, que tinga un amic xic o el simple fet de poder anar a soles sense por per el carrer de nit, se que sona difícil però no impossible poc a poc podem aconseguir -lo amb ajuda i consciensiant a les generacions que venen i també a les que estan.
Per finalitzar vull llançar una pregunta: penseu que aquestes coses en el vostre entorn passen? Et dones conte de que es diuen?
La violència és com una piràmide. A la punta trobem les dones assassinades, i a la base hi ha el masclisme que passa inadvertit davant dels nostres ulls. El curt Ahora o nunca ens mostra una realitat, i és la quantitat de desigualtat que n'hi ha a la societat i lo més perillós, és que no sabem que això també és masclisme.
"Hola princesa, avui estàs preciosa". Quantes vegades hem escoltat aquesta frase? Nosaltres som les princeses que necessitem ajuda constant, no podem anar assoles pel carrer a certes hores perquè "Una xiqueta no deu anar sola pel carrer tan tard, et podria passar qualsevol cosa..." però als nois no, a ells no els diran que la nit és perillosa. Quan eixim de casa sempre escoltem: "Quan tornes no vingues sola, que t'acompanyen els teus amics" que si vinc amb les amigues, porte menys seguretat? Però, perquè necessite seguretat? Estaria bé que jo també poguera anar pel carrer quan volguera, però es clar a les 3 de la nit, una bona princesa ja està a sa casa dormint, veritat? I si no i sóc a casa? I si estic sola tornat a la meua llar? Doncs en aquest cas princesa, deixa que et diga que això no està gens bé... Perquè podem violar-te.
És molt trist que al segle XXI aquest context estiga tant viu a la nostra societat. Sóc dona, estic sola, és de nit i a més a més porte un vestit, clar que podem violar-me ho estic demanat a crits. El cas que tenim més a prop és la violació múltiple de "La Manada" la xica anava com jo he dit abans, i per això 5 ninots van prendre la iniciativa de violar-la i ser-li de tot. Però la culpable és ella, perquè no tenia a ningú al costat per frenar aquella barbàrie i a més ella ja coneixia el risc d'anar sola.
Comentaré l'entrada "elles".
Aquest vídeo com el de "ells" parla de la violència de gènere que pateixen les xiques que no solament és física sinó també mental. Un exemple de violència mental a les dones, son les frases que s'inculquen en les dones des de menudes, com "el rosa per a les xiques i el blau per als xics" o "el futbol per als xics i el ballet per a les xiques", açò que no sembla violència sí que és perquè no deixa expressar-se a les dones com volen ser, perquè si volen jugar al futbol a les hores que juguen, etc.
Per a mi aquest vídeo és com l'altra el de "ells" el tema del vídeo és perfecte per a canviar les costumbres de la societat, és veritat que ara la societat ja no és tan masclista com era fa 30 anys i es permet majoritàriament fer a les xiques el que vulguen, però la societat sigui sin una igualtat que permetre a les dones mantenir una estabilitat econòmica-mental que faça que tota la societat canvie i s'establisquen unes "normes" o una llibertat millor.
Com bé parla en el vídeo parla sobre la violència de genere, és increïble que inclús en el segle que estem i inclús es creguen que els hòmens són superiors que la dona, que si ningú posa de la seua part la societat ira a pitjor. Per qualsevol cosa que fem la dona és putes o som estretes, si anem amb escots som porques i soltes i els xics poden anar amb el que vullguen que ells no seran jutjats. És el nostre cos i la nostra vida, no ens haurien de jutjar per una cosa que no som si cap raó. Açò hauria de canviar, valem per igual,tenemos els mateix drets i cap hauria de ser jutjat ni per com vist ni pel que fa amb la seua vida. NO som cap objecte sexual."
Aquesta entrada presenta el vídeo d'una xica que comenta totes les frases pròpies que se'ls diu a les dones des que són xiquetes, fins que som adolescents i contínuament comencen les grolleries, preguntes inútils. Quan són xiquetes xicotetes molts pares, a més de la societat en si, ja ens posen etiquetes, ens dicten tot el que hem de fer, el que i amb qui, comportaments i manera de vestir. Ens inculquen tant als xics com a les xiques valores molt diferents, com per exemple com ens hem de comportar, amb que podem jugar, el blau per a xics i el rosa per a les xiques, etc… Però açò són només etiquetes d'aquesta societat i si algú és diferent de seguida és criticat, sense donar-nos llibertat.
Quan somes adolescents, és l'edat en la qual les xiques comencen a maquillar-se, si una es maquilla molt és una “puta” i si no eres lletja, també el fet que portes roba ajustada o molt curteta, et solen dir que eres una “fresca”, i molts comentaris així… Quan eres Major d'edat i comences a eixir de festa, se'ns diu que hem de tenir més cuidat, correm el risc de ser violades…
Finalment totes aquestes coses que ens diuen al llarg de tota la nostra vida acaben en la violència de gènere, a algunes per part de la seua parella, els tenen controlades tot el temps, els diuen com han d'anar, la qual cosa han de dir…Per açò hem de lluitar pels nostres drets i condició de ser dona i plantar-los cara a totes les persones que ens han dit aqueixos comentaris masclistes.
Publica un comentari a l'entrada