En el IES Duque de Rivas de Rivas Vaciamadrid tenen una tutoria d'atenció a adolescents homosexuals i transsexuals. Nosaltres, a l'IES Isabel de Villena, tenim el grup Stop Diverfòbia.
En el blog de l'equip de mediació Els punys no parlen podeu llegir el que fem a les reunions.
T'hi esperem a les reunions que fem els dimecres (cada quinze dies) a l'esplai.
7 comentaris:
Hola, sóc Jose, un alumne de batxillerat, tinc 16 anys i sóc homosexual, he anat a unes quantes reunions de «Stop Diverfòbia» i la veritat, es que crec que aquestes reunions són molt necessàries, ja que ajuden als alumnes que hi acudeixen, a conèixer nous conceptes que no estàn tan normalitzats a la nostra societat actual com: Alosexualitat, Crossdressers... i també ajuden als professors tan a conèixer els problemes dels alumnes, com a aprendre aquests nous conceptes.
Jo, a aquest institut mai he tingut problemes per la meua sexualitat, mai he rebut comentaris negatius, i crec que açò és perquè a aquest institut es normalitza la situació de les persones que no som com tothom és. A més gràcies a aquestes reunions els alumnes poden descobrir si pertanyen a algú d'aquestos col·lectius i a més es poden sentir lliures de dir si hi pertanyen.
Clarament a aquestes reunions, no hi anem com a alcohòlics anònims, no es diu nom, edat i a quin col·lectiu pertanyes. A aquestes reunions, hi anem tots com a persones iguals, que és el que hi som, no distingim entre gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals... no importa quina siga la teua condició, ets benvingut a aquestes reunions.
Per finalitzar vull donar les gràcies a tots els professors i professores que hi van a aquestes reunions i als alumnes que també hi acudeixen. Tots fan possibles aquestes reunions i aquests espais de relació que afavoreixen la convivència. Gràcies pel vostre temps.
Promoure la igualtat als centres és important, fer dels instituts llocs on persones amb diferents orientacions puguen conviure sense discriminacions és necessari. Per això considere com una bona idea tot el que l’institut que ens mostra el vídeo, l’IES Duque de Rivas, està fent, ja que ajuda a alumnes homosexuals i transsexuals a expressar com se senten i conéixer un poc més sobre aquest tema. A més, compten amb l’ajuda de professors i d’altres adults durant aquestes tutories.
Primer de tot, podem veure una classe en la qual participen diversos alumnes. No obstant això, hi ha un que parla sobre la seua transsexualitat i explica com es sent i com va adonar-se de certes coses com que es sentia més còmode quan s’adreçaven a ell amb un nom masculí en vegada d’un nom femení. També parla la seua mare, i planteja el dubte de què passaria si volguera tornar a ser una xica, i un xic li respon que no, que si se sent xic, ho serà per sempre. A més, aquest alumne que s’anomena Samuel, es veu recolzat per tots en un ambient de respecte i igualtat, la qual cosa afavoreix la normalització de situacions com aquestes que tristament, a la nostra societat algunes persones no són capaces d’acceptar i veure com a una cosa normal, que ho és.
Per altra banda, han creat els Desdejunis per la Diversitat, un espai segur per a adolescents LGTB i un videoclip que parla d’aquest tema, en el qual participen alumnes dins de l’institut i en el qual podem observar la paraula ‘igualtat’ pintada a la pissarra i una lletra que parla de potenciar l’educació per a posar fi a la discriminació i la violència i canviar falses creences. Aquest rap realitza una crítica i mostra la necessitat de canviar les coses.
Finalment, pense que idees com les que ha tingut l’IES del vídeo de crear una tutoria per a alumnes LGTB, un videoclip i uns Desdejunis per la Diversitat poden ajudar molt a aquests adolescents i poden fer que es senten millor, a crear una bona convivència de respecte i igualtat i a conscienciar a persones perquè ho puguen entendre millor i que s’adonen que és normal.
Tots som persones, persones lliures de sentir, dir i ser el que cadascú vulga, per això hui dia fer aquestes xarrades és importantíssim, hem de conscienciar a milers i milers de persones que encara menyspreen a la gent que se sent del gènere oposat al que naix, o vol al mateix gènere del qual és. Perquè com diu al vídeo hem de frenar aquestes mirades de menyspreu i la discriminació, hem de promoure la igualtat tant en homes com en dones i tant en heterosexuals com homosexuals. Tots els instituts haurien de donar almenys una vegada a l'any una xarrada d’aquest tipus per normalitzar les situacions de canvi de gènere.
Tinc un Company que va nàixer dona i va sentir com aquest gènere no li corresponia amb el que ell realment sentia, ja que ell sabia que era un home atrapat en el cos d'una dona, després de temes per pensar-ho, ens va comentar el que el passava i ens va de manar que a partir d’aquest moment ens dirigirem cap a ell com a nom d'home i no de dona. Aquest acte em va paréixer molt valent per la seua banda i hui dia admire a aquesta persona pel que va fer, va contar-ho amb normalitat, tranquil·litat i amb valentia –que és el que s’hauria de fer si la nostra societat no fora així- i exposant-se als comentaris de la gent sense sentits i al que diran de les persones que no tenen una altra cosa per parlar de la vida de la resta. La reacció dels companys va ser per descomptat d’acceptació i ningú va dubtar en prestar-li la seua ajuda i en donar-li les gràcies per no amagar-se més del món.
Finalment, vaig pensar si la reacció de totes les persones seria així com la nostra i vaig entendre que no. Pense que nosaltres vàrem prendre aquesta decisió com una cosa normal i vàrem acceptar-lo perquè des que som xicotets, tractem a aquest institut aquests temes com normals mitjançant xarrades, vídeos com els d’aquesta pàgina o gràcies a molts dels comentaris dels professors a l’hora de parlar-nos de temes com aquests. Segurament gent d’altres instituts que reben altra educació i que no acostumen a tractar-ho, aquest tema no els haguera paregut seriós i inclús l’alumne que no se sent satisfet amb el seu tipus de cos no ho haguera dit mai.
Per això torne a recalcar que els instituts haurien de dedicar una hora a l’any fent aquestes xarrades per a normalitzar aquests temes que poden ser complicats per a la persona que els pateix.
Existeix una frase de Nelson Mandela que diu "Ningú naix odiant a una altra persona pel color de la seua pell o el seu origen, la seua sexualitat o la seua religió. Si poden aprendre a odiar, se'ls pot ensenyar a estimar, perquè l'amor és més natural per al cor humà que el seu oposat". Aquesta cita ens serveix per a reflexionar sobre el que podem aprendre; amb l'educació adquirim saviesa, ja que naixem sense ella, però educar i ensenyar no solament es compon d'estudiar per a aconseguir coneixements, sinó també d'aprendre valors, ja que aquests són molt importants, i les reunions o xarrades de les quals es parlen en aquesta entrada són una forma d'aconseguir-ho.
Per exemple, en l'IES Duc de Rivas de Rivas Vaciamadrid tenen una tutoria d'atenció a adolescents homosexuals i transsexuals, i ens mostren un vídeo de com són aquestes xarrades de tutoria. Les defineixen com un espai per a la convivència des del respecte i l'empatia, on es comprenen els sentiments i emocions de les persones que participen. Ens presenten el seu projecte i amb això, demostren que no permeten actituds d'assetjament o discriminació a persones del col·lectiu LGBTI. És un missatge d'igualtat, fraternitat i enteniment que volen fer arribar a altres centres escolars.
Nosaltres, com diu l'entrada, a l'IES Isabel de Villena, tenim el grup Stop Diverfòbia. Es fan reunions cada quinze dies i es tracten temes variats d'interès social com: l’orientació sexual, transgènere, homofòbia, eixir de l’armari, bloquejadors hormonals, diversitat, etc. Al mateix temps, existeix un blog de l'equip de mediació anomenat «Els punys no parlen» i en ell podem saber i comentar el que es fan en aquestes reunions. El nostre institut és un referent a València, per totes les activitats que es plantegen per a l'atenció i el suport als joves.
Per finalitzar, vull dir que aquest tipus d’activitats, xarrades o reunions, es poden fer gràcies al professorat implicat, i per descomptat als alumnes que acudeixen a elles i que fan possible que existisca aquest mitjà pel qual s'aprenen coneixements relacionats amb la tolerància, l'amistat, la convivència o el respecte entre uns altres. Evidentment que tots els centres haurien de tindre aquest tipus de projectes de convivència, perquè està demostrat que poden ajudar i orientar en molts sentits a persones que ho necessiten.
Aquesta tutoria d'atenció als adolescents homosexuals i transsexuals ajuda a moltes persones a explicar i expressar la seua sexualitat. Moltes persones com en aquest cas, s'han sentit diferents del sexe amb el qual naix. Mitjançant aquesta tutoria els alumnes comprenen millor als seus companys i aprenen a no jutjar-los o molt millor, a comprendre'ls.
M'agradaria que hi haguera una tutoria com aquesta en cada institut, per a dirigir-se a totes aqueixes persones confoses que experimente sensacions i gustos diferents dels del seu mateix gènere. Aquesta tutoria, no solament serveix per als adolescents, sinó per als pares, ja que són els nostres propis pares qui ens inculquen una educació discriminatòria i ens arriben si s'ha de jutjar per no ser “normals”.
Els pares no arriben a entendre el canvi que una persona puga nàixer com un xic i que se senta xica. No poden arribar a entendre que una xica vulga a una altra xica, o un xic vulga a un altre xic, la qual cosa devíem acabar amb aquesta homofòbia, ja que una persona és lliure de triar a la persona que vol tenir al seu costat.
Recolze el fet que a Catalunya s'utilitza el mateix gènere tant per a xic que per a xica així cadascun, pot triar que gènere se sent, expressant així d'una forma lliure. D'aquesta manera ells elegeixen pel seu compte si és xic o xica, que no ens confonga un aparell reproductor. Per a mi seria molt dur que algú em tractara com un xic, sabent que jo em sent i sóc una xica, el mateix passa amb les persones que se senten atrapades en un cos que no sent que és el seu.
Hem de posar fi a tota aquesta discriminació i donar suport a tota aqueixa gent que se sent que ningú l'entén. Hem de respectar i lluitar per una educació millor en la qual respectem a totes les persones del nostre al voltant, perquè són com siguen són persones com cadascun de nosaltres.
Aquest vídeo de stop diverfobia tracta de un projecte que tracta de que els estudiants es tracten de la mateixa manera que tots ja sean lesbianes, gays, bisexuals etc, i conten l´experiencia de cadasu i façen grups on els pares están intats, así com en el nostre institut i aquests donen també la seua opinió
I han eixit en la rádio i han contat que aquest institut fa aquestes reunions ambs alumnes, pares i mares, i han fet també una cançó per a que ens adonem de totes les coses que tenim que respectar, i fins hi tot he escoltat la cançó i m´ha agradat moltissim
En conclussió em pareix molt bé aquestes reunions que fan aquest institut per a fomentari explicar totes les lagunes que poden tindre dels alumnes sobre l´orientació sexual i totes aquestes questions i sobre tot em pareix molt bé el tema de la canço ja que tot el que diu en aquesta, te tota la raó i recomane escoltarla a tots.
1ºBATXILLERAT HUMANITATS
El text “IES Duc de Rivas Vaciamadrid” ens parla del programa d'integració social que té l'institut pròpiament dit per a gent del col·lectiu LGTB element vital perquè en l'etapa clau de la seua vida no cresquen enmig d'una constant confusió entre el que ells senten que són i el que la societat els diu que han de ser i els ensenya que són iguals a la resta, a controlar les seues emocions i a aprendre a acceptar-se a ells mateixos sense por del que els puguen dir o el que puguen pensar, alguna cosa és com una guia per a entendre la seua sexualitat i aprendre a identificar-se amb la identitat sexual i el gènere amb el qual més còmodes se senten identificats un programa realment eficaç i orientatiu on acudeixen professionals que faciliten l'ajuda als jóvens en qüestione i on els pares poden anar per a fer consultes el qual porta realitzadora des de 2003, també ens explica l'experiència d'un jove transsexual anomenat Samuel que havia nascut dona i es sentia home, Samuel, explica el que sentia amb la confusió que açò suposa i com va ser donant-se explica a poc a poc provant de canviar-se el genere amb ajuda de la seua parella i del seu millor amic que la van ajudar a comprendre el que realment li ocorria.
Publica un comentari a l'entrada