Entrada feta per Abril (Batxillerat artístic)
T'han jutjat pel teu
aspecte en lloc de pel que deies? T'han preguntat on estava el teu cap de feina
quan la cap eres tu? T'han qüestionat per no voler tenir fills? T'ha fet el teu
xicot sentir-te culpable simplement per mostrar-te com eres?
En aquest vídeo veiem
diferents versions i opinions de persones adolescents, adultes o ja més majors
explicant cadascuna la seua història, i ensenyant-nos, amb el hashtag #Amitambé,
que a ELLES TAMBÉ ELS HA PASSAT. Es tracta d’històries quotidianes que poden
passar-li a qualsevol persona, ja que moltes vegades no ens adonem del que està
bé o malament fins que no ho veiem des d'una altra perspectiva.
Tot parteix dels
estereotips que se'ns implanten a nosaltres, com a dones, i que se suposa que
hem de seguir al peu de la lletra perquè si no, seríem estranyes o diferents. Però
en realitat, no està malament ser diferent per defensar el que opines, sents o
vols; no està malament que sigues diferent per saber dir NO; no està malament
ser diferent si al cap i a la fi aconsegueixes la felicitat.
14 comentaris:
Bon día,
Aixó ens a passat a totes o quasitotes les dones que hem intentat donar un pas mes lluny del que la societat ens té marcat, per voler ser unes trenca-esquemes que volen tindre els mateixos drets pero en el segle XXI encara no hem aconseguit ni una cuarta part del que mereixem.
Continuem lluitant per tot alló que volem pero clar com que som dones per a ells només que volem cridar-ne la atendció.Totes juntes acabarem aconseguint el que ens proposem.
Raquel 2° FPB
En aquest vídeo unes dones ens expliquen diversos casos en els quals han sigut denigrades d'alguna forma ja siga per la manera constant d'associar l'assoliment d'una dona a través d'un home o com una senyora era consolada per no tenir fills quan ella simplement aquesta ben así. Aquest tipus d'actituds demostren una vegada més el poc que se li atribueixen els assoliments a les dones encara sabent que li'l mereixen pel treball diari que poden realitzar.
Hem de dir “PROU” a aquesta actitud i amb aquest canvi anar millorant com a persones.
La donna en la societat es vista com algo menor, com que no saben res, sempre necesiten aprovaccio masculina por a que lo que diga una donna siga valid, les sexualicen per tot, creuen que les donnes es vestissen per a ells, que son objectes i tot ho fan per a ells, en depports també te rao en que les vehuen com maquines de fer fills, a les donnes se les judja per el seu aspecte i als homes per les seues aptituts, sempre se les veu com "la donna de". Se les exigis estar sempre guapes, desitjables, primes, normatives, se lis impossa desde sempre, desde xicotetes, jo al ser trans he passat per estes cosses tambè i seguic passantles dia a dia quan no faig cisspassing, em chillen coses per el carrer i em feien sentir mal amb el meu coss, tots tenim que reflexionar sobre les cosses que diu este video i els micromasclismes que fem dia a dia
Miles Alexander Ruiz 3C
Hola, som Jaume Ward i Ernesto West de primer de batxillerat humanístic, més concretament de ciències socials i a continuació anem a comentar i donar la nostra opinió sobre aquesta entrada que conte diverses entrevistes a dones que han tingut alguna que altra experiència no molt gratificant.
En aquest vídeo veiem diferents versions i opinions de diverses dones amb edats i aspectes diferents. Conten algunes experiències masclistes que han patit al llarg de la seua vida. Algunes posen el exemple típic de siguent ella la cap, acudeixen a ella per a consultar-li on està el seu superior, donant a entendre que en aquesta societat encara hi ha estereotips masclistes i racistes i que encara es menysprea a les dones. Altre cas pot ser quan a una dona negra madrilenya que tenia un nòvio brasiler blanc, li pregunten si està en ell per els papers.
La nostra opinió sobre el tema veient que encara hi ha molts estereotips masclistes i que encara falta molt per canviar en aquesta societat plena de prejudicis, perquè per ser dona no tens la obligació de vestir-te femenina o estar sotmesa per un home o pel que pensen el demes sinó el que et faja més feliç i còmoda amb tu mateixa. Això a de canviar, però per sort pensem que poc a poc s’està eliminant aquesta forma de pensar, ja que la societat actual es menys patriarcal que la de fa 20 anys, però encara queda molt de treball.
Hola sóc Nerea Addams i a continuació vaig a contar un poc i vaig a donar la meua opinió sobre el tema d’aquest vídeo, relacionat amb el masclisme que hui en dia continuen patint moltes dones i que ha d’acabar prompte.
En aquest vídeo podem veure diferents tipus de experiencies que han sofrit un grup de dones al llarg de la seua vida, comentaris que els han fet com, no tens fills? A on està el teu superior?, sent una dona la jefa, estàs amb aquest xic pels papers? Se las jutja per vestir de certa manera, per actuar de certes maneres, pel seu físic, per si tenen fills o no cosa que als homes no pregunten ni jutgen. Aleshores, per què a les dones sí? Per què pensen que són menys que els homes? Tots som persones, siguem dones o homes i per tant hauríem de tindre les mateixes condicions. Per què quan en un deport guanya alguna dona a soles se li dóna importància les primeres 24 hores mentre que als si guanya algun home té protagonisme durant una setmana o més? Tots aquests exemples mostren com la societat encara és masclista, i sotmeten a les dones a la seua disposició.
En la meua opinió, tots aquests comentaris, aquesta manera de jutjar a les dones, de dir com han de vestir o el que han de fer ha d'acabar ja, les dones no són menys que els homes, tots som persones iguals i no és tindria que discrimar a cap persona perquè cadascun és com és. Tots hem de viure la vida a la nostra manera. Cap dona haguera de ser sotmesa per un home, pot vestir de la forma que vulga i cap persona la ha de jutjar per això. En conclusió que cal treballar molt per a que per fi acabe el masclisme que tantes dones pateixen encara.
En aquest vídeo apareixen varies dones contant la seua experiència a la societat i també el problema que tenen en la societat actualment, encara que siga increïble, en el segle XXI les dones continuen sent tractades amb inferioritat, i això ha de canviar. La majoria de les dones, hui dia, continuen sentint-se com a objecte sexual per als homes o com un element de producció de sexe, com si diguérem que no serveixen per a altra cosa, es a dir, no estan valorades per la seua capacitat intel·lectual.
El treball de les dones es continua apreciant d’una manera menys valorada, hi ha qui pensa que les dones no són capaces d’aconseguir els seus objectius sense l’ajuda d’un home, o qui pensa que darrere del bon treball d’una dona hi ha un home ajudant-la o simplement sostenint-la emocionalment, com si una dona no fora capaç de fer-se d’apreciar en el seu dia a dia, pujant-se ella mateixa l’autoestima sense dependre emocionalment dels afalacs d’un home o de la seua ajuda per aconseguir els seus propòsits. Nosaltres em de fer tot el que estiga en les nostres mans per a que aquesta situació quede eradicada per complet, i que d’una vegada les dones estiguen vistes i valorades d’una manera igualitària en comparació amb els homes. Una de les moltes diferències
entre aquests sexes es una molt clara, els salaris, els homes cobren quasi sempre molt més que les dones, inclús en la industria de la cinematografia, per ser una dona el teu salari és molt més baix i el teu esforç es valora molt menys.
En conclusió, em de fer el necessari per a aconseguir que tot el mon accepte a les dones en la nostra societat, que es suposa que es igualitària i actualitzada però en canvi en cara es denoten diferencies en quant al sexe i els treballs de les dones i dels homes, als homes se'ls cataloga per la seua capacitat i a les dones per l’aspecte, físic, manera de vestir, actitud provocativa, etc.
Hola sóc Lucía Stone, vos vaig a parlar sobre els prejuís que té la gent sobre tu, sense haver-te conegut. Estem en una societat la qual t'observa massa, et critica constantment, et pressiona per un motiu sense importància i et fa sentir mal en qualsevol instant.
Els problemes que tenim hui en dia són els prejuís que tenim sobre els altres, és a dir, sense conéixer a una persona, ja li posem una etiqueta com “té pinta de maja”, “sembla borde “, “uy que friki “. El pitjor de tot és que fem aquests comentaris sense conéixer a eixa persona, l'etiquetem per la seua forma de vestir, el seu caràcter, la seua forma de ser. Per detalls que a primera vista són importants, però després no són tan vitals com els veem. Perfectament pots estar en una persona i aquesta pot vestir mal o bé, ser maja o vora, guapa o lletja, però si la vols, sempre et tindran igual els seus defectes, o intentaràs ajudar a aquesta determinada persona a canviar els seus defectes i a recolzar les seues virtuts.
Hui en dia és freqüent, escoltar les paraules: estereotipe, prejuí i discriminació en multitud de contexts socials i professionals. Aquest excés d'us d'aquests tres conceptes pot donar lloc a errors i malentesos sobre el que realment signifiquen. Devem prendre consciència que són paraules que fan referència a realitats socials importants, els efectes de les quals són la causa de dolor de mils de persones en el planeta.
Seguidament vaig a parlar sobre la llibertat d'expressió que em transmet la nostra societat, solament per expressar la teua opinió, diferents persones s'abalancen sobre tu per a qüestionar-te. ÉS INNECESSARI, pots mostrar la teua opinió a qui siga, però sempre sense faltar el respecte. Considere que la llibertat d'expressió és la principal ferramenta perquè tots els grups socials integrants en una societat puguen donar la seua opinió i debatre sobre determinats temes d'interés general, tals com a temes jurídics, socials i polítics. Una mesura perquè s'escolte a tots per igual i que es tinga en compte quines són les seues demandes. He de destacar que la llibertat d'expressió forma part dels drets humans.
En conclusió vull que pensem tots (m'incloc perquè sóc la primera que jutja sense conéixer), que som humans tots, que tenim errors com el de jutjar sense conéixer, però aquests errors cal intentar millorar-los, perquè puga'm gojar d'un món on hi haja una societat la qual pugues anar pel carrer i estar tranquil·la perquè saps que ningú va a jutjar com eres, solament per la teua forma d'anar o vestir. Açò és tot, espere que vos haja ajudat a reflexionar sobre el que fem cada u i a pensar en la societat en la qual vivim i intentar canviar en tot el que puga'm.
Bon dia. Nosaltres hem triat aquest vídeo perquè ja des del principi només veient el títol ens hem sentit atrets, ja que el títol incita a fer una reflexió. Aquesta entrada mostra les diferents situacions masclistes que han patit les diferents dones que apareixen en el vídeo.
Amb el hastàg #Amitambé unes dones, de diferents edats, volen mostrar experiències que hi han tingues al llarg de la seua vida, volem destacar que són problemes que actualment, en el segle XXI, assisteixen. El problema més gran és que les dones continuem sent tractades de manera inferioritat i això no és just per tot el que hem lluitat i per això pensem que aquesta diferència hi ha de desaparéixer per complet. La majoria de les dones, hui dia, continuen sentint-se com a objecte sexual per als homes o com un element de producció de sexe, com si diguérem que no serveixen per a altra cosa, és a dir, no estan valorades per la seua capacitat intel·lectual. https://preview.redd.it/vu1ig2zmwap11.jpg?width=540&auto=webp&s=9afeab215b55738782b9c74f4fbf11ab7c5fc73d aquesta imatge és una evidència molt clara que se'ns segueix tractant com a objectes sexuals. Ens sembla denigrant que en ple s.XXI existisquen opinions com aquestes i persones que facen aquest tipus de coses, que en part s'agraeixen, ja que veient aquestes brutalitats ens parem a pensar en tot el que cal canviar en la nostra societat.
Un altre estereotip molt marcat per a la dona és el fet de tindre fills. Suposadament som lliures de fer el que vulguem i som nosaltres qui decidim si tenir o no tenir fills però encara així quan se li pregunta a una dona pels seus fills, no se li pregunta si vol o no vol tenir-los, sinó que se li pregunta directament quants fills tens? O quants vols tenir?, donant per fet que els ha de tenir si o si, sense pensar que igual la dona no els pot tenir o simplement no els vol tenir. En cas que es responga que no té, se li sol donar ànims dient "ja els tindràs i ja veuràs el bonic que és tenir un xiquet". Nosaltres pensem que ningú té el dret a decidir sobre la vida de cap persona, com hem dit abans són estereotips que estan camuflats i mai es van a confirmar verídics, però la societat d’una manera o altra t’obliga a certes coses com és el fet de tindre fills, per l'únic motiu de ser dona.
Després de veure aquestes situacions, i segurament hi haja moltes més que no s'han esmentat en el vídeo, pensem que ara més que mai el feminisme deuria existir encara que hi haja persones que pensen que no és necessari o que és molt radical. Nosaltres pensem que fa falta, fa falta lluitar pels drets de les dones, que és veritat, que no tots els homes són iguals, però és la societat, en conjunt que té la imatge de la dona com inferior en molts aspectes i això no pot seguir així. Hem progressat prou però encara queda moltíssim perquè la societat siga molt més igualitària i més justa amb les dones.
Pensem que a les dones també se'ls deuria de catalogar per la seua capacitat, com als homes. En conclusió, volem que tothom reflexione. Tant homes com dones som iguals i aquesta manera de jutjar a les dones, per la seua manera de vestir o per qualsevol altra cosa, ha d'acabar.
A continuació vaig a donar la meua opinió sobre l'entrada de “A tu no?”. Com és possible que les dones hàgem d'escoltar constantment comentaris de menyspreu, es passen els dies fent-nos de valer menys en tots els llocs, al treball, als mitjans de comunicació, a les parelles, etc. No és vergonyós que es faça veure que han de menejar-nós amb un fil com a marionetes per poder actuar?
Doncs com és habitual, el treball de les dones continua a hores d'ara, en ple segle XXI, sent qüestionat i tirat per terra, tant pels homes, com per moltes dones. La nostra societat associa un bon treball, la direcció d'un lloc, la dependència de cadascú, sempre amb els homes, com si les dones no poguérem viure a soles i ser inclòs millor.
Contínuament hem d'estar escoltant mals comentaris pel nostre físic perquè hem de donar bona imatge, menyspreus pel nostre treball, comentaris per anar soles pel carrer o a algun lloc, comentaris i crítiques per no voler tenir fills i milions de comentaris més.
El problema és, que encara el treball de les dones es continua tractant com inferior, els homes pensen que una dona sense un home no pot viure i no pot ser una persona com qualsevol altra.
Sempre s'esperen de nosaltres unes qualitats, uns cànons a seguir, com si hagueren de seguir contínuament unes normes per tal de no ser castigades, en canvi els homes ja poden fer el que vulguen que sempre seran els millors.
En conclusió, jo pense que encara que la nostra societat ha canviat molt i per a bé, encara queda molt de camí per fer, moltíssimes coses per visibilitzar, molts machismes i micromachismes que trencar, per poder viure en tranquil·litat i gaudint de tota la felicitat, sense por que alguna persona et diga com has de ser, d'actuar, de quina forma has de vestir o inclòs la forma en la qual has de parlar. No hem de parar de lluitar pels nostres drets, som iguals que els homes, tots tenim els mateixos òrgans els mateixos ulls, mans, peus, etc. i estem fets de la mateixa pasta.
Hola sóc Rubèn de Burgos de batxiller de ciències i a continuació vaig a opinar sobre aquest vídeo que tracta sobre el malgrat la dona, perquè jo fa poc he viscut un acte d'aquests en el qual per culpa d’un apagó la llum d’un camp es va apagar i l’altre entrenador de l’equip contrari parla amb el meu equip i amb mi que tenim un equip mixt i diu que podríem anar al seu camp per a jugar el partit i dues amigues meues diuen que no poden anar i és quan l’entrenador contrari diu que les dones sempre tenen problemes per a tot i per això m’importa molt comentar aquest vídeo perquè no m’agrada ver com critiquen a les dones:
Aleshores pel que e observat en aquest vídeo on les dones exposen diferents casos en les quals les dones no són lliures com per exemple quan en el vídeo eixia una dona que era la directora d’una pel·lícula deia que quan anaven a publicar la primera pel·lícula d’aquesta anava amb els seus productors xics i quan parlaven sols parlaven amb els homes sent la dona la directora de la pel·lícula. Una altra anciana deia que la gent la criticava per no tindre fills. Una altra que m’ha sorprés molt és quan ix una dona de pell negre que està eixint amb un xic de pell blanc i al xic el diuen que si aquesta tenia papers o també que quan va pel carrer la gent el diuen que quant cobra i això que ella a nascut a Madrid.
Per això e excogit aquest vídeo perquè les dones s'han de tindre les mateixes lleis i drets que els homes, ja que tots som humans i hem de convivir tots i per qualquier cosa que li ocórrer a algú tots devem d’ajudar-lo perquè una dona no té que aguantar que passen de la seua cara, ni que siga criticada per fer una cosa que altres no fan, ni que siga exclosa per tindre un altre color de pell.
Doncs amb el #amitambé les dones han aconseguit expressar els problemes que tinguen en la seua vida diària perquè ens adonem del dany que es pot fer a una persona simplement per ser dona i això hauríem de fer alguna cosa perquè els problemes estan per a tratarlos .
Aquesta entrada tracta d’històries que vivim les dones, històries que, a més a més són vertaderes per trist que parega. Tota aquesta entrada i el vídeo que hi apareix es desenvolupen al voltant del tema del masclisme i de com existeixen encara els micromachismes.
Vull començar dient el que és un micromasclisme. Un micromasclisme és un comentari que fen les persones dia a dia sense donar-se compte de que el que estan dient és masclista i que, per tant, estan atemptant contra l'autonomia de la dona. Aquests micromasclismes els diuen tots els dies fins i tot dones que no s’han acabat de reconstruir i per això no sàpien que el que estan dient és masclista.
Com ens mostra al vídeo, les dones que apareguen han sigut expostes a molts micromasclismes massa comuns desgraciadament. Per exemple quan diuen que li van preguntar que on estava el seu cap, quan la cap era ella mateixa; o quan li pregunten que per què no té fills; bé, tot això en porta a la conclusió de que, encara que estem al segle xxi, hi ha persones que no veuen a les dones com persones lliures capaços de ser el cap, de decidir sobre el seu cos o persones que poden manar fora de la seua casa.
Pense que és molt trist que encara passen coses com aquestes, és a dir, no entec com hi ha persones que es sorprenen quan una dona no té fills, o que jutgen a les dones per com vestim i no pel que poden llegar a dir. Em pareix prou injust, i més que hi haja gent que passe aquestes coses per dalt. És a dir, a mi no em faria gràcia que em passaran aquestes coses, però ni a mi, ni a qualsevol dona. Tot és, realment, un problema d'empatia.
Vos vaig a parlar sobres els prejuís que té la gent sobre tu, sense haver-te conegut. Estem en una societat la qual t'observa massa, et critica constantment, et pressiona per un motiu sense importància i et fa sentir mal en qualsevol instant. En el vídeo ens mostra com diversos casos on les dones són humiliades per qualsevol motiu.
La dona en aquest món aquesta vista com un poc menor, li tracten malament, com si fóra a soles per a rentar, fer el menjar, el homes veuen a la dona així. Aquest pensament que és té sobre la dona ja es tenia antigament, està sempre es inferioritat, i havia de ser fidel a l'home, servicial i algunes estones submisa.
En el vídeo ens adonem com diferents dones han patit diferents experiències masclistes al llarg de la seua vida. Al meu punt de vista aquesta manera de jutjar a les dones és denigrant, una persona en concret una dona no és menys per com va vestida, com es maquilla, etc... TOTS som persones amb la mateixa IGUALTAT.
Pense que és molt trist que és siga pensant així, perquè al meu punt de vista, la dona és vital en el món i ha sigut de molta impotnania. Hem d'anar veient que ens situem en el S. XXI i que tenim que acceptar que la dona esta en igualtat amb l'home, i heu de pagar-les amb el mateix salari, tindre les mateixes vacances i per supost no mira-la amb superioritat o despreci, és vergonyós que aquests pensaments existien encara.
Com a dona crec que tenim que seguir lluitant pels nostres drets i per estar en igualtat amb qualsevol persona, i que no ens tracten amb inferioritat. Perque tenim que dir BASTA amb aquestes diferents actituds i canviar com a persones. No ens tenim que conformar amb la frase "si una persona és així, no va a canviar" tenim que intentar-ho, intentar canviar per nosaltres i per tindre una societat molt millor, perquè sinó estem estancats tota la vida i no milloraran el pensament, els valors i els coneixements.
En aquest video ens mostren a diverses dones que expliquen diferents situacions en las que han sigut menospreciades, tractades de menys, assetgades, ninguneades i jutjades per com anaven vestides, com vivien o les seues eleccions. Per exemple, una de elles conta que sempre que li han preguntat si te fills ella a respongut que no i de seguida li han dit que no pasa rés que ja en tinrà. Com si no tindre fills no fora igual de vàllid qu etindre fills o no fores lo suficient dona per no voler tindre fills.
Altra de elles diu que cada vegada qu eel seu equip guanya algú partit important assoles són noticia durant un día, assoles son importants durant vin-i-cuatre hores mentre que si el equip fora d'homes i no de dones seria noticia durant molt és temps. Si us fixeu tots els esportites importants i reconeguts mundialment son homes i assoles unes poques són dones pero les dones no son n la mitat de conegudes com el homes.
Una altra diu qu emoltes veades lli pregunten per el seu cap quan el cap es ella. Com si una dona no poguera estar en càrrecs importants i manant, om si no foren capaçes de portar càrrecs alts i no foren lo suficientment llestes.
La societat veu malament una dona sola, perque sempre ha d'estar acompanyada per un home, casada, amb un cap home al treball. I sempre tenen menys reconeixement que els homes, sempre ha sigut d'aquesta manera. Si ens fixem, el deportistes famsosos son semmpre homes, els directors de cine, tecnológics, pogramadors, metges... I les dones son vistes com objectes de companyia per aquestos o com màquina de fer fills.
Hi ha que começar a canviar el pensament de la societat, al igual que els homes son humans independents, també ho som les dones. Podem fer el mateix, hem de tindre llibertat per vestir-nos com volem i ser independents. Si np volem tindre fill, si no volem portar tacons, si som les cap de una empresa, si som grans atletes, si fem música, llibres, art... S'ens ha de respetar i respetar les nostres eleccions.
En aquest vídeo apareixen dotze dones dedicades a professions com a periodista,
investigadora, actriu, reportera, etc que ens compten com han patit en situacions
quotidianes el masclisme de manera molt subtil .
Ací estarien parlant de actes molts subtils, quasi imperceptibles per part del home per
imposar el seu domini contra la independencia de les dones en la vida quotidiana. Són els
anomenats micromasclismes.
Son xicotets gestos, comentaris i prejudicis que tenim tan
normalitzats que no es perceben com a masclistes encara que odiem el masclisme.
Sense adonar-nos tant homes com dones i és igual la classe social caiem en aqueix
parany que està molt relacionada amb la nostra educació. Solament reconeixem una
actitud masclista quan és una cosa molt evident, i no li donem importància a preguntar-li a
alguna dona que per a quan els fills quan mai li ho hem preguntat a un home.. o no donar
importància al home quan diu : “jo “ajude” a casa”, sense questionar que la participació
ha de ser igualitaria perquè hem assumit culturalmente un rol femení.
En conclusió, els micromasclismes tenen molta eficacia en ser actituds sexistes
encobertes i culturalment acceptades. Té molt perill la facilitat amb que es camuflen
perquè a tota aquella que no s'adeqüe al rol que socialment se li ha assignat, sol ser el
de cuidadores, febles, submises,...siga discriminada.
Publica un comentari a l'entrada