Entrada de Mar i Naiara (Batxillerat Humanístic)
Herrejón es declara feminista i, a part de parlar al seu canal sobre situacions divertides, també dóna la seua opinió sobre temes seriosos. I així és el vídeo que us deixem a continuació, ja que parla d’una situació que de segur moltes de vosaltres haureu patit, per desgràcia, en la vostra vida, ja siga anant a l'institut, a casa o passejant un poc: sempre apareix el típic comentari, o com molts l’anomenen, el “piropo”. Què és un “piropo”? És una paraula o frase que un home li diu a una dona que no coneix de res i, per a major gravetat, en públic.
“Piropear” és masclista perquè la dona no t'ha demanat opinió sobre el seu cos i, per tant, és inadequat que se li impose escoltar-lo. Les dones no són cossos exposats per a l'avaluació dels homes; són persones. El masclista que “piropeja” se sent en la necessitat imperiosa d'ordenar el món diferenciant entre "ties bones" i "ties lletges", i pensa que, gràcies al seu comentari, se sentiran millor. Però els "piropos" o floretes que escoltem cada dia, i que tenim interioritzats i normalitzats, no són innocents, sinó una forma més d'agressió que condiciona la nostra llibertat.
No assetges! Les dones no som objectes, som persones!
27 comentaris:
La xica que parla en aquest vídeo té raó en queixar-se d'aqueix tipus de situacions, de fet no fa molt en la meua classe de batxillerat ja vam tenir aquest tema com a motiu de discussió en el qual arribem a la conclusió que una floreta deixa de ser bonic quan li'l diu amb males intencions. Molta gent que sol tenir aquest tipus de comportaments oculten l'assetjament que provoquen dient que les dones gaudeixen d'açò sense tenir en compte que no els gustaría per res que fer aquest tipus de comentaris a les dones de les seves famílies, ja siguen: Mares,Filles,Germanes,Esposa Etc.
M'agradaria pensar que no sóc l'únic que volguera que açò s'acabara però que no es perda l'oportunitat de dir-li a una persona el bonica que es veu d'una manera respectuosa sense ofendre-la o sense fer-la sentir incòmoda.
No coneixia aquesta youtuber i m'ha sorprés. Gràcies!
A aquest vídeo, Herrejón, parla de situacions que es repetixen molt a la vida de les dones ja que hi ha homes, que no saben respectar el dret de tota dona a anar pel carrer sense ser assetjades, jutjades o puntuades com si estigueren 24 hores a un concurs de bellesa. Les dones, patixen tot el dia, la pressió de que tenen que anar maquillades, pentinades i perfectament vestides quasi tot el dia, i si a més hi han homes que van pel carrer dient-les cosses, tractant-les com si foren objectes, com si foren un tros de carn que poden menjar quan vulguen i no es així.
He estat veient alguns vídeos en els quals dones llancen «piropos» a homes per vore com reaccionen aquestos, les seues reaccions son de repulsió, fàstic i moltes vegades fugen de elles. Si tant els incomoda, perquè ho fan a les dones? No son capaços de ficar-se al lloc d'aquestes i donar-se conte de quant molesten els seus comentaris? Doncs deurien, així evitaríem moltes situacions vergonyants per a les dones.
Uns dels primers vídeos de alguna «youtuber» que he vist on es queixara dels «piropos» i de l'assetjament, fou un de Dianina XL «Lo Que Pasamos Las Mujeres» us invite a vore-lo, ja que ella conta 3 o 4 histories que li han ocorregut que tenen a vore amb aquest tema i dona algun xicotet consell de com actuar a cada situació. Recomane moltíssim aquest canal de YotuTube, ja que aquesta xica dona molt de suport a les minories, tant persones grosses, LGBT, com dones… I ajuda moltíssim a aquestes persones. Es una xica molt positiva i alegre que sempre que la veges, et traurà un somriure.
En definitiva, la meua opinió sobre aquest tema és que es deuria educar millor als xics des de menuts i ensenyar-los que no deuen tractar d'aquesta manera a ningú. Gràcies a Deu, cada volta hi ha menys cassos com aquest o per lo menys al meu voltant i a més cada volta es rebutja més aquest pensament, per exemple, una amiga meua està estudiant a la universitat i una professora va demanar que feren un conte per a xiquets, i molts feren el típic de xic-futbol, xica-nines i la mestra, va suspendre a aquestes persones per la falta d'originalitat i pel pensament tan antic.
És trist veure aquest tipus de vídeos i haver de donar-li tota la raó del món, fins i tot hauria afegit un altre tipus de sensació que sentim en rebre “floretes”.
A part de la incomoditat, es podria dir que hi ha por, por de que en qualsevol moment algú deixe de veure't com un trós de carn i fins i tot pretenga provar-te, perquè desgraciadament, de l'una a l'altra existeix una línia molt prima.
Un dia vaig eixir de la meua casa, no portava ni un minut caminant, i un xaval que anava amb bici va passar pel meu costat i em va agarrar del cul, quan vaig anar a girar-me per a dir-li quatre coses... va accelerar. Va estar una estona donant voltes per la zona, jo, espantada en aquell moment, no se'm va ocórrer una altra cosa que ficar-me en un casal faller que hi havia molt a prop, allí vaig esperar uns minuts fins que es va anar.
En cap moment el xaval em va dirigir ni una sola paraula, però estic més que segura que el que podria haver eixit de la seua boca són només coses desagradables, va travessar aqueixa línia tan fina de la qual parlava abans… i em va posar la mà damunt.
A vegades, a nosaltres ens falta valentia per a creuar-li la cara a algú que s'està passant de desagradable i busquem refugi en algun lloc, fins i tot en qualsevol desconegut que et trobes pel carrer que puga semblar bona persona.
La teua llibertat acaba on comença la meua.
A tots ens agrada que ens diuen coses agradables fent referència a la Nostra persona, ja siga el nostre cos, la cara o simplement la nostra personalitat, però fins a què punt deixa de ser agradable i comença a ser incòmode?
Aquesta youtuber, Herrejón, ho diu d’una manera que crec que tots els que hem pogut sofrir aquest tipus d’ acós estim d’acord. Els “pirops” per desgràcia són molt coneguts i utilitzats per la majoria de la població ja siga espanyola, anglesa o de qualsevol altre lloc. El fet de pensar que dir-li a una persona alguna cosa com :” Que fas sola amb lo guapa que eres, necessites companyia ?” i pensar que a l’altra persona li va a agradar o que va començar una conversació amb tu demostra tot el camí que ens queda per a poder diure que pots eixir al carrer i sentir-te segur/a.
Més de una vegada he volgut contestar i fer saber que no m’agraden aquestos tipus de comentaris denigrants però como bé explica Herrejón mai pots saber com va a reaccionar l’altra persona, et insultarà? Pararà? No es pot saber. Si la resposta és la que diu Herrejón que és recórrer a insults, el que passa el 99,9% de vegades, aquestos també ajuden a baixar la nostra autoestima i ens fan pensar que els que ho fem mal som nosaltres.
En conclusió aixó és un problema que s’ha allargat perquè no a soles ho fan persones de per exemple 17-20 anys, hi ha persones majors d’uns 60 anys que ho continuen fent, el que pense es que les generacions següents han vist que eixos “piropos” eren acceptats pels majors inclòs ho feien i han decidit copiar la seua actitud masclista i denigrant.
Estic d'acord en tot el que esta xica diu, el piropo esta super normalitzat, es denigrant. No se en quin cap cau que pegar-li un crit a una desconeguda per el carrer et va a ajudar a ligar, el piropo es soles una forma mes de que demostren que els carrers son seus, que les dones estan ahi de objecte per a agradar a la vista, una forma de demostrar que elles son objectes i ells els amos, es super desagradable els xics que fan aixo, et fan sentir incomode i a mi m'ha passat aço i es lo mes incomodo del mon, ningu tindria que sentirse com un tross de carn anant per el carrer, ningu deuria sentirse mal per la roba que es possa o tindre por de que li diguen coses per el carrer.
Bon dia, i en el dia d'avui comentar aquesta entrada perquè és un tema bastants cridaner. El primer que he de dir és que és veritat que ningú ha de tractar a ningú com si fora un objecte, est és el cas de les floretes, també cal dir que pot ser que troba un home que piropeje a un altre home o una dona que ho faça a una dona, però açò és la minoria i no venen a cas per que no són masclistes. Existeix una prima llinea entre un comentari que et pot fer gràcia, encara que seguisca sent un acte masclista i el que es podria cridar com a assetjament de carrer, est ultime hauria d'estar castigat d'alguna manera, com per exemple algun tipus de multa.
Però també cal veure l'altra cara de la moneda, encara que siga una *minoria. Conec un cas d'una coneguda meua a la qual no li molesta que la piropejen, és mes, li agrada, li fa sentir-se millor amb ella mateixa.
En conclusió diré, que a la meua tots els tipus de "piropos", ja siguen mes o menys forts, están mal i haurien de ser erradicats.
És una llàstima que aquest tipus de situacions es repetisquen tan diàriament, i no és per com nosaltres vestim o per com caminem o per qualsevol excusa que posen per a dir-nos estupideses, la principal i única raó és el masclisme, el qual ha educat i educa als xiquets que ja amb 12 anys et “piropean” pel carrer, pensant que són els putos amos quan realment l'única cosa que fan és amargar-nos a totes. Després passen els anys i aqueixos xiquets que “piropeaban” passen a tocar culs sense permís, no acceptar un no per resposta, i violar.
Aquest tipus de problemes desapareixerien si deixàrem de ser vistes com un producte, alguna cosa que consumir sense necessitat que nosaltres decidim ni quan ni com ni amb qui, però la societat segueix acceptant el nostre estatus d'objecte i el canvi no arribarà fins que l'educació no canvie per a ser més igualitària.
Aquesta situació no és alguna cosa que ocorre poques vegades, és alguna cosa diari, alguna cosa que arriba a determinar la vestimenta de moltes i el comportament d'unes altres, alguna cosa que enfonsa la nostra autoestima fins a nivells mínims i que ens dóna una altra raó per a tenir por a eixir a soles per la nit.
El tema de los piropos es algo como muy arraigado a las costumbres españolas. Entiendo que, en el video de esta chica expresa con enorme desagrado las sensaciones que experimenta al ser piropeada. Pero para ser honestos y sinceros, a que hombre o mujer no le gusta que le echen un bonito piropo, bien sea de un guapo hombre de negocios o como de una simple chica que le has gustado. Lo mas importate del mensaje de los piropos, es la forma de decirlo y dando una agradable imagen o sensacion a la persona a quien se lo diriges. Es ta claro que mas de la mitad de los hombres no saben salir de un " Tia Buena " esta claro que no mejoran los de "que no me entere yo de que ese culito pasa hambre".
Pero que se le va ha hacer? si la imaginacion de los hombres no da para mas es simplemente, de no hacerle caso o de darle una leccion de forma mucho mas educada a la suya, pero nunca sin perder el control de la situcion.
Teniendo en cuenta que los hombres y las mujeres siempre han tenido sus diferencias y a pesar de que la mujer en España ha conseguido grandes progresos, quedan muchos asuntos pendientes a muchos niveles en los que la mujer no se les permite evolucionar por culpa del machismo y de la preferencia de los hombres por elegir mano de obra masculina y descartar la femenina. Poniendo como ejemplos ( Industria ) la carpinteria, ormigoneros, jefes de obra, contratistas, hoy en dia toda la construccion corre de manos de los hombres. El asfaltado de carreteras. Los repartidores de butano, etc,etc,etc
Volviendo al tema de los piropos, que mas les puedo decir, destinado aun pequeño grupo de ladinos verbales, ilustrados versistas, portentos de la labia. Pocos son los hombres que consiguen enamorar a una chica con un solo piropo. Pero a que nunca esperas que te digan : perdona, no quisiera importunarte pero siendo sincero contigo creo que eres una chica muy guapa y me gustaria conocerte..... o prefires ... mira, solo quisiera decirte que el amor llega cuando menos te lo esperas, nos acelera el corazon, nos duele sin hacernos daño nos anula todo lo que nos rodea, y todo eso nos lo hace sentir, quien menos te lo esperas. Tan solo decirte que todo esto es lo que siento por ti.....
A ver, a ver.... que nos hemos ido de piropos a declaraciones forzadas. (PD) las declaraciones no las borro, que una me ha salido bordada. Bueno, quiero decir que me parece algo exagerado la forma en la que la chica del video ha expresado su desagrado sobre el tema de los piropos y que no me parece mal que te piropeen siempre que sea de buen gusto y por supuesto de un chico guapo.
Moltes persones avui en dia tenen que passar per comentaris que son desagradables. Com diu Herrejon: “El mayor problema es que os creeis que estáis haciendo un favor. ¿Un favor a quién? ¿A vuestro ego?” Es a dir, les persones que ho viuen es senten humiliades, no alagades. No tenen perquè anar caminant tranquil·lament pel carrer i sentir comentaris com: “Eh tu! Tu si que eres bonica i el demes son tonteries!”
Els dies que tenia que anar a classe caminant de de ma casa tenia que travessar un polígon, així que, personalment he tingut que aguantar comentaris com eixos mentre anava camí de classe. Per a ells era inclús graciós, però el que aconseguien era que em sentira insegura, inclòs amb una mica de por.
Tot açò no vol dir que fer comentaris estiga mal, però hi ha determinades formes de dir-los. Per exemple no es el mateix dir a algú personalment que es molt bonic/a, que ademés això alaga a la gent i fa que es senta mes segura que des de l'altra punta del carrer pegar crits diguen que “que bonic eixe cul”.
Algunes persones diuen que no farien eixos comentaris si les chiques no es vestiren de una manera
(FALTA ACABAR)
En la actualitat sent tractada amb inferioritat per molts del homes, després de tant de temps que la dona a estat lluitant per els seus drets i per la seua llibertat encara continua sent atacada per el simple fet d’haver nascut dona. La dona, per el carrer, continua sofrint comentaris d’homes, sobre el seu cos. I això no esta gens bé.
En la meua opinió ningun esser humà te dret a comentar sobre l’aspecte de ningú, però en la actualitat la dona sofreix els anomenats «pirops» del homes, els pirops son comentaris sobre el cos, la bellesa, la roba, etc de una dona, pot ser també de un home però en este cas ens estem centrant en les dones. En ningun moment un home te el dret de fer cap comentari sobre una dona, per exemple «A on vas guapa?» o que et criden que que bona estàs, eixa dona no necessita el teu cometari, no necessita que un home el diga el guapa que esta. No es dolent assoles per el comentari, sinó per la forma i el to del comentari, no es el mateix que una persona s'aprope a tu i et comente el guapa que ets o que mona vas hui, perquè això esta be, ja que o ha dit de forma amable perquè a eixa persona li has paregut atractiva, i tel vol dir, i tu ets sents be, però altra cosa es que es criden de males maneres i et facen passar vergonya al carrer, davant de la gent, no es necessari.
En conclusió, la dona en ple 2018 continua sent tractada malament, i això a de cambiar ja, no podem continuar així, perquè per culpa dels masclistes mor gent innocent per les seues tonteries.
Moltes persones avui en dia tenen que passar per comentaris que son desagradables. Com diu la youtuber Herrejón en el vídeo "HERREIVINDICA: LOS "FAMOSOS PIROPOS": "El mayor problema es que os creeis(a els que diuen eixa clase de comentaris) que estáis haciendo un favor. ¿Un favor a quién? ¿A vuestro ego?". Es a dir, les persones que ho viuen es senten humiliades, no alagades. No tenen perquè anar caminant tranquil·lament pel carrer i sentir comentaris com: "Eh tu! Tu si que eres bonica i el demes son tonteries!"
Els dies que tenia que anar a classe caminant de de ma casa tenia que travessar un polígon, així que, personalment he tingut que aguantar comentaris com eixos mentre anava camí de classe. Per a ells era inclús graciós, però el que aconseguien era que em sentira insegura, inclòs amb una mica de por.
Tot açò no vol dir que fer comentaris estiga mal, però hi ha determinades formes de dir-los. Per exemple no es el mateix dir a algú personalment que es molt bonic/a, que a demés això alaga a la gent i fa que es senta mes segura que des de l'altra punta del carrer pegar crits diguen que "que bonic eixe cul".
Algunes persones diuen que no farien eixe tipus de comentaris si les dones no es vestiren de una manera determinada(provocatives). En canvi com diu Herrejón les persones tenim dret de ficar-nos el que volgam sense por de que ens van a dir qualsevol cosa pel carrer. Les persones tenen que canviar i no ser tan mal educats i tractar a les dones com un objecte al qual el tenen que avaluar i a demés donar la seua opinió, la qual, no importa a ningú.
En conclusió, les persones deurien de tindre la llibertat de portar el que siga sense sentir-se responsables de que altres persones comenten en veu alta el que elles pensen.
Hola, som Marta Nelken i Jessica Zambrano de 1BACH d’humanitats, i anem a parlar sobre l’entrada d’“Herrejón y los piropos”.
El tema del vídeo que va publicar “Herrejón” tracta sobre els comentaris i mirades que patim les dones diàriament dels quals no tenim cap necessitat d’escoltar-los, ja que en cap moment demanem l’opinió de les persones que es troben al carrer.
És per això que “Herrejón” ha volgut difondre aquest vídeo amb la seua opinió perquè tothom siga conscient de la situació que la majoria de les dones patim en l’actualitat i en dones de qualsevol edat, i com aquest és un tema que se'ns inclou a nosaltres, volem donar les nostres idees i opinions sobre aquest assumpte que ens priva d’anar lliurement pel carrer.
Des de la nostra postura, pensem que els “piropos” són benvinguts quan els diuen sense intenció de fer-te sentir un objecte al qual pots utilitzar en qualsevol moment perquè nosaltres, les dones, tenim el mateix dret que els homes d’anar tranquil·lament pel carrer vestides de la manera que vulguem i que ningú ens diga comentaris ni ens mire de manera que ens puguem sentir assetjades. Des de comentaris sense aparentment cap problema com “¡¡GUAPA!!” podem arribar fins a comentaris de tipus sexual i ja lligats a l’assetjament com “COMO TE PILLE NO TE SUELTO”, que poden transmetre a la dona por, nervis, intranquil·litat, etc. Aquest últim tipus de comentari pot fer a una dona arribar a sentir-se com un objecte sexual o, fins i tot, un tros de carn.
Podríem estar tota l'estona posant exemples de casos que ens ha passat a nosaltres mateixes, es a dir, gent de barri, o fins i tot, a gent famosa. Així tenim el cas de la cantant i actriu Ariana Grande, quan en el funeral d'Aretha Franklin, mentre li estava dedicant unes paraules, el cura de la cerimònia li estava agafant d’una manera una mica peculiar i incòmoda per a ella, li estava tocant pràcticament el pit, des de la nostra perspectiva veiem que la cantant estava incòmoda però n’hi ha gent que el justifica dient que ella portava un vestit massa curt i que anava provocant, però nosaltres pensem que ella pot anar com vulga i el que ha de fer l’home en qüestió és respectar-la com hauria de ser amb qualsevol dona.
Per finalitzar voldríem deixar clar, que aquests casos són molt habituals i a la vegada repugnants aleshores han de parar com més aviat millor, perquè pot afectar a la forma de comportar-se de la dona i pensem que tothom és lliure d’anar pel carrer com ell mateix vulga, sense que ningú li vaja a jutjar.
SEGLE XXI ?
Em sembla vertaderament indignant que als nostres dies encara hàgim d'estar escoltant comentaris humiliants els quals només ens fan sentir un tros de carn.
Aquesta mena de comentaris solen ser pronunciats sobretot en festes i majoritàriamentdirigits a les dones, ja que la nostra societat masclista tracta d'una manera més agressiva els seus estereotips.
Són moltes les vegades que isc de festa i veig aquesta classe de comentaris dirigits a moltes de les meves amigues, i no podeu fer-se una idea del mal que em senta trobar-me aquests tipus de situacions, ja que veig la sexualitzada que es troba la nostra societat en relació a la manera que tenim de vestir-nos.
Quan eixim de festa, no estem demanant aquests actes repugnants. Ens vestim amb un altre objectiu diferent, és un aspecteque la gent hauria d'entendre.
A tothom li agrada escoltar comentaris agradables, però existeixen moltes maneres de dir les coses i et puc assegurar, que aquestes resulten indignants.
Hauríem de recordar que les persones som molt més del que algunses pensen, reflexionar al voltant dels nostres drets, i sobretot recordar que estem al segle XXI.
Bon dia, sóc Nerea Addams i hui vaig a fer un comentari d'aquest vídeo en el qual es parla sobre els piropos que cada dia els homes fan a les dones.
És trist que hui en dia encara n'hi haja que suportar aquest tipus de comentaris o de piropos humiliants cap a les dones, que fan que ens sentim com un objecte, com un tros de carn i el pitjor de tot és que els xics pensen que ens agrada, que pensen que si eixim arreglades al carrer és per a què algú ens pirope i ahí estan molt equivocats. Cadascú es vist de la manera que vulga, no volem complaer a ningú ni que ens facen cap comentari repugnant.
És clar que a totes ens agrada que ens diguen comentaris agradables del nostre físic, però n'hi ha moltes formes de dir-ho i de la manera que hui en dia els xics ens diuen les coses no és la més correcta ni la més agradable.
Aquest tipus de comentaris mostren que la societat de hui en dia continua sent masclista perquè les dones no han demanat que les piropeen i açò és el que més d'un haguera d'entendre, que no ens sentim res còmodes quan anem pel carrer i ens diuen: heyy guapa, en un to que no és el correcte i que t'analitzen de cap a peus. Açò és una situació molt incomoda i pot ser que inclús sentim por perquè no sabem si açò pot arribar a més.
En conclusió, que aquest tipus de comentaris tan repugnants molts se´ls podrien estalviar i no fer a una dona que se senta incomoda, que li faça passar inclús por perquè les dones no som cap objecte ni cap tros de carn.
Aquest article parla principalment del masclisme. Les persones masclistes pensen que la seua actuació masclista és normal ja que des de que naixem s’assigna al nostre ser un comportament determinat.
Encara que hi ha un avanç indubtable, la dona continua formant part d'una societat que per cultura de la forma d'entendre el gènere, l'ha rellevat des de sempre a una situació de desigualtat.
Molta gent pensa que és normal, que la neteja siga per a les dones i les decisions importants per als hòmens.
Aquesta societat de hui en dia és molt masclista sense donar-se compte, tracta a la dona com un objecte o com una secretaria és a dir per a fer comandes.
L'home s'imposa com un símbol de fortalesa, com la frase feta “amb dos collons “. Per exemple, si busquem homenia en el diccionari tindrem la definició de “Qualitat bona i destacada d'home, especialment l'enteresa o el valor”.
Quant als anuncis televisius de neteja és evident que el personatge principal és la dona. Anuncis de lleixiu, de roba, de llevadores... i per cert, en la majoria d'anuncis de reparació de llavadores, eixos que podem trobar en Internet en nombrosa quantitat, en la premsa i inclús en la televisió, eixirà un home reparant-la.
No és estrany que abans de contractar-te, et pregunten pels teus plans futurs relacionats amb la maternitat. Hi ha una idea preconcebuda del qual la maternitat afectarà el teu treball, però la paternitat no. Per això, si eres dona, i estàs en edat de tindre fills hi ha possibilitats que no aconseguisques eixe treball. És injust, però és la trista realitat.
La veritat és que aquesta ideologia és summament negativa i danyosa no sols per a dones, sinó també per als hòmens. El masclisme no sols domina i obliga la dona a mostrar-se com dèbil i submisa davant de l'home, sinó que planteja que el mateix siga capaç d'arribar a un poder social i intel·lectual dels quals no tots els hòmens són capaços en la realitat.
El masclisme és danyós per a la societat perquè ens tanca a tots en un sol motle. Ensenya a hòmens i a dones a pensar d'una determinada manera, i encara que podem pensar que els hòmens gaudeixen de més llibertats, tot canvia quan se'ls obliga a ser el suport de la casa i se'ls ensenya als xiquets a no mostrar emocions perquè no és cosa d'homes. El resultat són hòmens reprimits i amb diversos problemes psicològics. A les xiquetes, per la seua banda, se'ls ensenya a ser submises i enfocar-se en un físic dissenyat per al plaer masculí, que després de no ser aconseguit causa problemes com la depressió i els trastorns alimentaris. Més concretament: per al masclisme no són éssers humans, són només dones.
Bon dia, sóc Ernesto West de 1r de Batxillerat Humanístic.
Esta entrada tracta sobre el canal d'una xica que s'anomena Herejón i és youtuber, en el seu canal tracta temes com el feminisme ja que ella es declara feminista i dóna la seua pròpia opinió sobre eixe tipus de temes. Ja que té tot el dret a publicar els vídeos que vullga i sobretot del tema o el contingut que vullga perquè és el seu canal i la gent ha de respectar eixes decisions i si no els agrada el que diu perquè que no es veja el vídeo, és així de simple.
En este cas dóna l'opinió sobre els piropos masclistes que diuen alguns hòmens creient que així es pot lligar, però en realitat donen angoixa i por perquè tota persona té dret a anar pel carrer tranquil·lament sense que ningú faça un comentari sobre ella com que guapa, que cossàs, t'ho menjava tot nena..., ja que ningú els ha demanat la seua opinió sobre el seu cos i que escoltem cada dia, i que tenim interioritzats i normalitzats, no son innocents, sinó una forma mes agressió que condiciona la nostra llibertat.
En el vídeo parla de les seues pròpies experiències amb els piropos i la seua opinió personal sense tallara ni un poc i jo crec que és necessari dir-ho d'eixa manera ja que pareix que eixos comentaris no cessen.
La meua opinió personal sobre esta entrada és que la youtuber Herejón té les idees clares de tot el que ha de canviar per a la igualtat i això m'agrada molt la veritat i per mitjà del seu canal ho expressa perfectament sense por d'opinions negatives alienes. M'he ficat en els comentaris i hi ha una quantitat notable d'opinions negatius però la gran majoria són molt positius i la youtuber sap agrair-ho i intentar fer entendre als que publiquen els negatius.
Recomane el canal d'Herejón bàsicament perquè explica les coses d'una manera molt original.
Bon dia, som Eman Goldman i Sheila Butler. Volem comentar aquesta entrada que parla sobre com es tracta a les persones i majoritàriament a les dones en la societat.
Aquest vídeo fa una reflexió sobre la nostra societat actual en la qual, especialment les dones, hem de suportar cada dia “pirops” innecessaris i molts d'ells, denigrants. Com podem observar, Herrejon, la persona que parla el vídeo, especifica clarament una gran diferència entre dir “que guapa” i sentir-te atraieu pel físic o la bellesa d'una persona o dir “hey nena, que guapa” i tindre desitjos sexuals i manifestar-los sense parar-se a pensar si a eixa persona, siga home o dona, li puga molestar.
Nosaltres pensem que aquests actes no es poden justificar dient que les dones anem de forma provocativa, ja que independentment de la vestimenta que portem se'ns ha de tractar amb respecte posat que molts dels comentaris que aquests individus fan, són ofensius. La majoria de les dones prefereix que tingues el valor d'anar a dir-li que t'agrada amb educació en lloc de dir-ho enmig d'una festa, ja que pot resultar entre altres coses, incomoda.
Podem posar molts exemples d'aquest tipus de casos, a la *majoria de les dones ens ha passat almenys una vegada en la vida. I és una situació realment incòmoda, no saps com actuar, si eixir corrent i parar-te a dir-li alguna cosa, evidentment no saps el que podria passar i en una societat tan masclista com l'actual la dona se sent vulnerable i indefensa davant tals individus. D'altra banda, podem observar casos de famosos en els quals tan ben ha passat el mateix, com per exemples en esdeveniments públics en els quals les dones famoses han hagut de suportar aquest tipus de comentaris tan denigrants perquè molta gent estava observant-los.
En conclusió, creiem que és un altre dels tants temes que s'han de tractar i educar des de xicotets, no som objectes als quals se'ls pot sexualitzar i dir comentaris que poden molestar, hauríem de conscienciar, sobretot a la gent jove, que ha vist aquest tipus de comentaris en antigues generacions i ho han normalitzat, per aqueix motiu haurien d'educar-nos des de xicotets de tractar a les persones amb el respecte que es mereixen i de la manera més correcta i educada possible.
Bon dia a tots i a totes, el nostre nom és Àngela Wolf i Oscar Campoamor i hui hem decidit comentar l’entrada “Herrejón i els pirops”. Hem escollit aquesta perquè ens ha pareixit que tracta un tema molt diferent i diferent; interessant perquè és un tema el qual abraça molts aspectes i diferent perquè no és alguna cosa de la qual es parla o es tracta diàriament, quan en realitat té molta rellevància i impacte en la nostra societat.
En aquesta entrada, se’ns presenta un vídeo d’una youtuber molt coneguda, Maria Herrejón. Herrejón es declara feminista i, a part de parlar al seu canal sobre situacions o coses gracioses i divertidess, també dóna la seua opinió sobre temes seriosos i d’actualitat, sempre emprant una mica d’ironia. I així és el vídeo del qual tracta aquesta entrada, els efectes dels pirops en les dones, principalment, i els pirops en si mateixos.
Herrejón comença el vídeo donant el seu punt de vista sobre aquestes situacions. Considera que és molt trist, denigrant i humiliant per a totes les persones però, principalment per a les dones donat que són les que més el pateixen, que en ple segle XXI, i després de la lluita continua i dels sacrificis per part de totes les dones per a arribar a la igualtat, hagen de suportar situacions com aquestes en les quals se'ns jutja i qualifica com si fórem objectes.
Maria afirma que el vertader problema no radica en els pirops en si mateixos, donat que a una persona no li molesta que li diuen lo bonica que és o l’estil que té, sinó que es troba en la forma o en el to que empren per a fer-ho, el qual acostuma a ser un to sexual, igual que en el llenguatge no verbal. Així doncs, remarca que hi ha una gran diferencia quan el pirop s’empra per a expressar que t’ha agradat una característica d’una persona (“Quin estil que té eixa xica”) a quan es tracta d’un pirop amb connotacions sexuals i connotacions que objectivitzen, és a dir, que deixen a la dona com si fóra un objecte, i en aquest cas sí que es tracta d’un comportament vergonyós i denigrant per a la dona (“Eyyyy guapa, quin cul”).
Personalment, estem molt d’acord amb totes les afirmacions que fa Herrejón al llarg del seu vídeo. Igual que Maria, consideren que hi ha una diferència molt clara quan aquests pirops o comentaris es fan per a expressar que un xic o xica t’ha agradat o una característica en concrete, com que tenen uns ulls molt bonics, i quan tenen una finalitat sexual, la qual objectivitza a la dona i per tant, ens fa sentir denigrades i humiliades, pel fet que se'n ens jutja com si foren animals o coses i no persones.
Com a dona que sóc, m'he vist afectada per aquestes situacions i obligada a lidiar amb elles. La veritat és que aquests moments són molt incòmodos, i a nivell personal t'afecta, atés que una persona que no et coneix opina sobre el teu físic, i fa comentaris molt desafortunats, els quals et poden arribar a assustar, tenint en compter la quantitat de violacions, abusos… que hi ha avui en dia.
Per altra banda, cal també nomenar la gran presència del masclisme en aquestes situacions, donat que els homes en qüestió que creen aquestes situacions es creuen amb la potestat o el dret de valorar i opinar sobre les dones, dones a les quals no coneixen i amb les que no tenen cap relació, pel simple fet que les consideren inferiors i per tant estan en el seu dret d’opinar. Això, com molt bé diu Herrejón, és un comportament vergonyós i denigrants, donat que els homes que fan aquesta classe de comentaris no tenen valors morals alguns.
En conclusió, ja no demanem, sinó que exigim a totes aquestes persones les quals es creuen amb l'autoritat i la potestat d'opinar d'una manera tan despectiva i sexual sobre les dones, que es guarden els comentaris per a ells o que els eviten, ja que fereixen la sensibilitat i incomoden a dones i xiquetes que simplement ixen a fer una passejada, a fer un volt amb les seues amigues… STOP PIROPS SEXUALS! LLIBERTAT!
Un pirop és una paraula o frase que li diu un home a una dona que no coneix i en la que no hi ha relació afectiva de cap tipus ,además de fer-ho en públic ,a l'home no li importa res el que puga sentir la dona en eixe moment ,i creu que ens deuríem de sentir orgullosos per donar una opinió absurda del nostre físic .
Considere q es deuria de denunciar eixe tipus de comentari ja que en ma opinió és un acaçament gratuït que cap dona es mereix . En canvi dir-li a una persona amb què mantens un vincle afectiu ,un pirop del tipus que bonica /ic estàs, és una altra cosa molt distinta .
Normalment el piropos s'utilitzen per a assegurar la masculinitat de l'home i donar a entendre que les dones estem per a alegrar-li la vista a ells.
Pense que no hi tendríem que generalitzar tant perque tots ella homes no son iguals ,tambè hi han casos de dones que piropen las homes sin importarli res el que pugen sentir .
Un home tambe es una persona I te sentiments con nosaltres les dones .
Deuria haver un respecte mutu per ambes parts ja que la convivencia sería más fácil .
Finalment recalque que l’educacio del mes menuts és fonamental pera q la societat avance .
Avui he escollit l'entrada de “HERREJÓN I ELS “PIROPOS””, perquè m'ha paregut que aquesta xica tracta al seu vídeo una polèmica molt important a dia de hui, és hora de conscienciar a les persones que allò que anomenen “pirops” són realment de mala educació segons la manera en què es diguen.
És molt trist que al segle al qual estem, encara les dones hàgem d'estar lluitant pels nostres drets, és clar que tant a dones com a homes ens agrada que ens diguen comentaris agradables del nostre físic o de la nostra forma de ser, però el cas dels pirops és passar-se de la ratlla. La majoria de vegades aquestes paraules ofensives, ixen de la boca de persones que estan pel carrer i que no coneixem de res, per tant l'únic que fan és que ens sentim incomodes i assetjades.
Em sembla realment indignant que no puguem eixir tranquil·les pel carrer, i que si passa alguna cosa, la culpa sempre serà nostra tant perquè anem vestides provocativament, perquè a nosaltres ens “agrada”, etc. i contínuament s'excusen per tal de no tendre cap de culpa. I el pitjor de tot és que les persones que fan aquestes coses, es sentiran orgulloses i més homes, quan sols té una paraula i és “fàstic”.
És clar que la nostra societat ha evolucionat molt i de bona manera, però encara queda molt camí per fer, hi ha molt que canviar i moltes coses a normalitzar per tindre una societat on tot el món puga ser lliure i feliç, sense tindre que escoders de cap persona ni ocultar el seu ser.
Aquestes coses, haurien de tallar-se des d'un principi i per poder fer això els mateixos pares haurien de saber educar als seus fills, fent-los veure que és el que està bé i el que està mal, i que l'agradable i que ofensiu. Si començara des de ahi canviarien molt les coses
El tema dels anomenats ‘pirops’ ens ve molt de prop sobretot a les dones perquè som les que principalment rebem aquestes cridades d’atenció masclistes dels homes. És injust que una dona es senta inferior en la societat i que el seu valor estiga determinat per la opinió masclista d’un home.
Una dona és una persona que val el mateix que un home, que te la mateixa capacitat de defensar-se, de pensar i de moure’s pel món. Però per desgràcia a dates de hui encara estan presents els comentaris masclistes del home que etiqueten a les dones segons la seua simple aparença sense anar més enllà del seu aspecte físic percebut amb connotacions sexuals, denigrants, i que se ixen de la actitud educada que ha de tindre cada persona com a base per a adreçar-se a altra persona sense fer-la sentir-se com a un objecte el qual funciona en la societat girant al voltant de les opinions dels homes.
Moltes dones es poden aplegar a sentir desmoralitzades per les opinions no demanades d’un home, totes les persones lluitem interiorment per tindre la nostra autoestima ben alta i ser capaços d’apreciar les nostres qualitats per nosaltres mateixa, en canvi per a les dones pot tindre un efecte molt contraproduent, el que sofreixen amb els homes, totes ixes barbaritats que senten pel carrer i que cataloguen el seu cos o la seua presència causen una inseguretat en les dones, i una frustració que pot aplegar a fer-les sentir que no tenen cap altra funció en la societat i en el món que ser avaluades i percebudes pels homes de maneres grosseres, masclistes i sexuals, amb això les dones s’objectivitzen i es fa només referència al seu valor sexual capaç únicament de ser determinat per la opinió dels homes, i això ha de canviar.
Hola, sóc Felipe Campoamor de primer de batxiller de l'institut Isabel de Villena i he decidit comentar aquesta entrada perquè dels pirops és un tema que té més importància de la qual li donen.
A moltes dones els ha passat que un home els piropeje sense venir al cas, elles no han demanat aqueixa floreta ni molt menys i és alguna cosa desagradable, ja que sembla que estiguen tractant amb un simple objecte i no amb una persona.
Jo pense que açò de les floretes s'ha quedat estancat en el temps, una dona no vol que li digues res directament i menys si és un desconegut, perquè no saps les intencions que pot tenir. A més no és forma de tractar a una dona, elles es poden sentir com un simple tros de carn davant els ulls d'un home i com diu l'entrada, la dona no li ha demanat opinió sobre el seu cos. Cada persona és com és, amb els seus defectes i virtuts i ningú ha de jutjar ni opinar sobre un altre.
Aquesta situació es pot canviar si és consciència als xiquets des que són xicotets al fet que la dóna no és un objecte estètic del qual podem opinar quan ens vinga de gust, que és una persona com tots i es mereix el mateix respecte que un home.
Herrejón és una youtuber molt coneguda en la plataforma de Youtube. Ella fa un vídeo contra el piropos que els solen dir els xics a les xiques al carrer.
Primer de tot, ella explica que hi ha diferents formes de dir-ho, una forma és mostrar admiració, que t'ha cridat l'atenció , i amb un to amigable. Però l'altra és fer-ho per a pensaments sexuals , amb un to amenaçador. També explica que els xicsque fan aquestos piropos i es pensen que així la xica es va a sentir millor , però ella expressa que no , que estan completament equivocats , l'única cosa que s'aconsegueix és espantar i incomodar a les xiques.
Un altre assumpte és quan la xica li planta cara al xic i el diu que és una estreta , que ets lletja i coses així . Fa un minut li estava dient que si estava boníssima i quan li ha plantat cara diu que és lletja i coses així.
I per culpa d'aquesta gent moltes xiques tenen por que posar-se per sortir al carrer , per on haurà d'anar i anar sempre acompanyada.
De veritat, això ens sembla ridícul i vergonyós , perquè damunt l'hi diuen a xiques que no coneixen i els parlen com si anessin les seves esclaves .
Nosaltres hem vist quan passava una xica al costat d'un grup de xicsi com li deien de tot.
Cap persona es mereix suportar aquest tipus de comportament. I si et sembla una persona maca ,doncs intenta conèixer-la , fer-te el seu amic i li dius que asseguis per ella, però no facis aquest comportament perquè l'única cosa que aconsegueixes és quedar com un porc.
Herrejón és un youtuber prou famosa a la que jo mateixa segueix, va començar en una plataforma que a hores d’ara a tancat, aquesta era Vine, on comença la seua ‘‘carrera’’ on feia vídeos còmics a l'igual que fa ara en YouTube, soles que ara afegeix contingut més seriós sobre la societat de normal es pren les situacions de broma, encara que algunes vegades acaba cabrejada per la gravetat de la situació. Ara mateix és un personatge públic que en les seues xarxes socials, sol donar la seua opinió d’anècdotes del dia a dia.
Aquest vídeo és una extensió d'un instastories al seu conter d'Instagram, comença explicant la diferència dels ‘piropos’ a un comentari quotidià. La diferencia és troba en la forma de dir ‘‘que guapa’’, ja que simplement t’ha cridat l’atenció eixa xicona, a dir ‘‘ei que guapa’’, molts pensareu soles té una diferència un ei de per mig, per es més que això no és la frase és la forma de dir-ho, el to de veu, els gestos, o la cara que fiquen…
Aquests comentaris el que fan és tractar a les dones com a objectes, ja siga per la forma de vestir, o qualsevol cosa. Perquè el que açò fa és criticar, donar a entendre que eixa persona és més guapa, NO, ningú té que suportar que li diguen això pel carrer, perquè no és un favor, que ens diguen açò, ens sentim assetjades, i açò no és que siga molt agradable.
En aquest segle té que acabar, no pots ser que persones ens facen sentir mal, per simplement comentaris, però aquestos són més que això.
El comentari d'aquesta setmana tracta sobre un vídeo de la youtuber Maria Herrejon, una dona feminista que fa vídeos d'entreteniment per als joves. Aquest vídeo es titula els famosos pirops, i forma part d'una de les seues seccions anomenada reivindica amb herre.
Quan les dones anem pel carrer, ens agrada sentir-nos segures i un dels molts motius pels quals no ho fem, són els famosos pirops que molts homes es tomen la llibertat de dir-nos. No ens fan sentir millor, no ens fan sentir més guapes ni més atractives, l'únic que fan és provocar-nos por, inseguretat. Aquests pirops són denigrants i ofensius.
Sóc dona i no vull eixir amb por al carrer, observant tota l'estona per a on vaig, i no vull tampoc condicionar la meua vestimenta pel que em puguen dir, no vull ser assetjada. Perquè no és just eixir amb por al carrer, ni tenir canviar de roba, no em vesteix per als homes i no deuria sentir-me com a un objecte cada vegada que em trobe a algú es comporta així. Però és la realitat i hi ha que canviarla, perquè amb tan sols 16 anys ja he tingut que suportar més duna d'aquestes situacions, al mateix que les meues amigues que fins i tot algunes han sigut perseguides.
Falta molta consciència i sobretot educació feminista, on les dones aprenguem a ser conscients i lluitar pels nostres drets, i els homes aprenguen a respectar-los.
El comentari d'aquesta setmana tracta sobre un vídeo de la youtuber Maria Herrejon, una dona feminista que fa vídeos d'entreteniment per als joves. Aquest vídeo es titula els famosos pirops, i forma part d'una de les seues seccions anomenada reivindica amb herre.
Quan les dones anem pel carrer, ens agrada sentir-nos segures i un dels molts motius pels quals no ho fem, són els famosos pirops que molts homes es tomen la llibertat de dir-nos. No ens fan sentir millor, no ens fan sentir més guapes ni més atractives, l'únic que fan és provocar-nos por, inseguretat. Aquests pirops són denigrants i ofensius.
Sóc dona i no vull eixir amb por al carrer, observant tota l'estona per a on vaig, i no vull tampoc condicionar la meua vestimenta pel que em puguen dir, no vull ser assetjada. Perquè no és just eixir amb por al carrer, ni tenir canviar de roba, no em vesteix per als homes i no deuria sentir-me com a un objecte cada vegada que em trobe a algú es comporta així. Però és la realitat i hi ha que canviarla, perquè amb tan sols 16 anys ja he tingut que suportar més duna d'aquestes situacions, al mateix que les meues amigues que fins i tot algunes han sigut perseguides.
Falta molta consciència i sobretot educació feminista, on les dones aprenguem a ser conscients i lluitar pels nostres drets, i els homes aprenguen a respectar-los.
Publica un comentari a l'entrada