La formadora de gènere i coeducació Elena Simón explica que actualment patim una espècie de miopia, que afecta sobretot la gent jove –no han conegut normes discriminatòries evidents–, i que fa pensar que la igualtat és una realitat aconseguida per la qual no s'ha de lluitar. Efectivament, no es poden negar els avanços aconseguits al nostre entorn, i el fet que quasi ningú considere que ser masclista siga positiu és també un senyal del canvi de mentalitat –tot i que no és tan bona notícia considerar que ser feminista és tan dolent com ser masclista; i encara és pitjor la popularització del terme ‘feminazi’. Amb tot, la miopia de la qual parla Simón fa referència a altres maneres més subtils a través de les quals el masclisme continua actuant: el sexisme i l’androcentrisme.
El sexisme consisteix en la diferent educació que es dona als xics i a les xiques, una diferència que no solem percebre. N’és un bon exemple el vídeo de l’entrada “La primera vegada de la teua filla”, on veiem l’educació en el guió de la por per a les xiques, i en el guió del plaer per als xics. En l'educació de les criatures trobem també exemples quotidians. Imagineu la reacció d'un pare davant del seu xiquet de 6 anys que cau de la bici i es fa mal. Es comportarà igual amb un fill que amb una filla? O imagineu-vos davant de la botiga de regals, a punt de comprar els reis per al vostre nebot o neboda. Comprareu el mateix?
L’androcentrisme parteix de la consideració de l’home i/o d’allò masculí com a universal. Per exemple, la típica imatge de l’evolució humana des del mico s’ha representat quasi exclusivament amb una figura masculina, la qual, suposadament, hauria d’incloure les dones. També és un exemple d’androcentrisme la utilització de la paraula ‘home’ com a sinònim de persona. En la web, en els llibres de text d'història, de filosofia, etc. trobem exemples que parlen de “l’origen de l’home o antropogènesi”, de “l’home en la història”, de “l’home i la terra”, o que afirmen que “l’home és un animal polític” o es pregunten “quin és el lloc de l’home al món?”.
No parlarem en aquesta entrada del sexisme en el llenguatge –perquè necessitaríem molt més espai– però sí que volem esmentar un parell de qüestions per a la reflexió: la primera és que, si pensem que aquest suposat genèric ‘home’ inclou també les dones, haurien de ser perfectament normals frases com aquesta, però no ho són en absolut: “A l’Edat Mitjana l’home moria en la guerra i de part”. La segona és que, massa sovint, es produeix l’anomenat ‘salt semàntic’, que consisteix en la utilització, en un mateix text, del masculí com a genèric i com a específic. Per exemple, un llibre d’història deia: “Els antics egipcis habitaven la vall del Nil”, fet que ens fa pensar en homes i dones, òbviament; però tot seguit afegeix “les seues dones es dedicaven a...”. Aquesta polivalència no és innòcua sinó que perpetua la idea que l’home i allò masculí és central, i la dona i allò femení, perifèric.
L’androcentrisme i el sexisme estan per tot arreu; només ens hem de posar les ulleres lila i no caure-hi. Les xiquetes i les dones necessitem referents on mirar-nos. Els xiquets i els homes necessiten saber que no són el centre del món. Xiquetes i xiquets, homes i dones necessitem ser educats en igualtat per a tindre les mateixes oportunitats.
7 comentaris:
Respecte a l'article d'aquesta setmana, pense que té molta raó. Actualment encara que hem avançat prou en general la figura humana en general és representada com un home, i es descriu en masculí, mai en femení, crec que és un conflicte que hauríem de debatre, ja que hi ha moltíssimes opinions al respecte.
Personalment crec que podia existir un terme que incloguera als dos sexes, sense definir un completament sinó que represente als dos. D'aquesta manera el conflicte acabarien i tots ens sentiríem al·ludits en un mateix terme.
També altra cosa que modificaria seria la forma d'escriptura dels llibres de text, d'història en concret. Sempre fan referència als hòmens com la figura principal de la història, que encara que abans es creia així, ara no i haurien de demostrar-ho als llibres en descriure a les dones i els seus treballs o les seues obligacions.
Com a conclusió és important que tots intentem incorporar més a les dones en el seu vocabulari formal, i així aconseguir una completa igualtat respecte al llenguatge.
Hui vaig a comentar el text “ANDROCENTRISME”, el qual parla principalment del sexisme i del androcentrisme com indica el seu nom. Respecte al sexisme, comenta el diferent tracte entre els homes i les dones per exemple quan el dos cauen d’una bicicleta o en el vídeo “La primera vegada de la teua filla”. De l’androcentrisme critica que l’home o allò masculí siga el centre de l’univers.
Estic d’acord amb la critica que es fa al sexisme a aquest text, el tracte cap a l’home i cap a la dona ha de ser el mateix ja que tots som iguals. Es veritat que si s’educa als xics i a les xiques en igualtat des de que son petits es pot millorar la percepció de la nostra societat cap a l’igualtat, ja que quanta més gent pense d’aquesta manera, menys discriminació haurà.
La part de l’androcentrisme té alguna part que no acabe de veure-li molt de sentit. Recolze l’idea que vol criticar però hi ha coses com posar la frase “A l’Edat Mitjana l’home moria en la guerra i de part” com a justificació de que home no es un bon sinònim de persona perquè no sona bé en una frase com aquesta em pareix una justificació no mol bona. El que jo pense es que com home es pot identificar com humà i com persona del gènere masculí pot portar a confusió en algunes oracions.
El article comenta uns temes molt interessants i importants a la nostra societat que han de ser solucionats per a aconseguir l’igualtat que es necessita al nostre dia a dia. També vull deixar constància de que estic completament d’acord amb les idees que defèn el text, ja que pense que l’igualtat hauria d’estar establida ja en plena actualitat i que és vergonyós que no siga així.
Hola bon dia, sóc Denisa Word i vaig a donar la meua opinió sobre el vídeo de la violència domèstica. En primer lloc per a mi la violència domèstica és el clar exemple que es dóna en les famílies que tenen pensaments atàvics que no canvien de perspectiva encara que les coses estiguen progressant. Les famílies que mostren a l'home com la figura forta, valenta i capaç de decidir pels demés, i a la dona com la figura submisa que ha de parlar demanant permís, que no té dret a l'opinió i que contínuament està seguent infravalorada per un home, en aquest cas, el seu home.
Aquestes dones estan acostumades a dur una vida així i pensen que no han de fer res per canviar-ho, o que no poden, ja que mai tenen oportunitat de manifestar la seua opinió o els seus desitjos. És molt comú això de la violència domèstica encara que es pense que ja estem prou avançats i preparats per a canviar certes coses, aquestos casos estan presents en la societat del segle XXI, els homes tendeixen a sentir-se superiors i amb això infravaloren l'opinió de la seua dona, no s'adonen que fan mal i no pensen que estan actuant malament o immoral.
Però ja és hora de què aquestes coses canvien i puga'm gaudir tots els membres d'una família de la mateixa manera, hem de crear un món més equitatiu, hem de conscienciar i inculcar nous valors, hem de progressar nosaltres mateixos per funcionar millor en el món.
S'equivoca igual l'home que es creu superior que la dona que es deixa ometre. Una família, ha de ser un equip ón tots els membres siguen igual d'importants i ningú estiga sotmés al poder d'un líder.
Hola bon dia, soc Agustin Bautista i avui vaig a comentar aquesta entrada que parla sobre l’androcentrisme
Sobre el que explica aquest article pense que te molta raó. Desde xicotets ens han ensenyat el tipic dibuix sobre l’evolució humana amb un home com exemple i mai con una dona i també pense que aquesta questio deberia revisar
En la meua opinió pense que estaria be que que existiera la posibilitat de que en aquest cuadre es reprentara també amb una dona aparte de deixar el que es representa com a homes i d’esta manera pense que ja no hauria ningun conflicte per a a la gent qie vol que es fique aquest tipus de cuadre. A demés jo també cambiaria en els llibre d’historia la part on descriu als homes com al principi de tot, ja que aquest detall també pot ser un foc de conflictes
E de dir que amb la crítica que fa el tex sobre el sexisme que hi ha estic d’acord, tots debem ser iguals i tractacts com tots. L’article cpmenta uns temes de veritat interes si vols coneixer un poc millor aquest tema. Estic d’acord amb les idees d’aquest text ja que en la meua opinió crec que a tots deberien tratarnos per igual
El text “Androcentrisme”, parla sobre la nostra ideologia, i la nostra forma de parlar en general, en general parle de la igualtat de gènere.
L’entrada tracta sobretot del sexisme i l’androcentrisme, el terme sexista o explica amb una altra entrada anomenada «La primera vegada de la teua filla», en el que parla sobre la diferència de com es tracten als xiquets, que és més dur, i es fan tindre una ideologia de ser forts, i més durs, però en canvi a les xiquetes es tracten com més sensibles i són tractades com inferiors o simplement que són més «sensibles», pel que són tractats i educats de forma més diferents.
L'androcentrisme, que també es parla en l’entrada, que és un terme que vol dir que es considera com masculí com terme universal, per a parlar sobre l'ésser humà, i considerat en tots els llibres d’història l'home com central i la dona com una cosa més perifèrica, com si fóra més secundari.
Personalment, com a estudiant, pense que aquest text te raó, perquè he vist moltes vegades, i considerat l’home com una cosa central i les dónes perifèric, cosa que he vist molt. També el terme «home» per a considerar l’ésser humà, aquest terme és considerat correcte, tant per a les persones com en les llengües de tot el món.
Pense, que aquest canvi d’ideologia, per considerar correcte el terme «home», va ha costar moltíssim, fins a consider-se incorrecte aquest terme, perqué es parla així des de sempre, i és considerat fins i tot normal per a totes les persones i per allò pense que és quasi impossible no referir-se a l’ésser humà amb el terme home.
En aquesta publicació es pot percebre el sexisme que és la diferent educació que rebem els xics i xiques des de que naixem incloent diferents comportaments que ens separen com en dos grups molt diferenciats. Colors, joguets, comportaments i moltes altres coses són les que hem de seguir pel simple fet de ser xic o xica.
També podem observar l’androcentrisme que és la representació de l’home en les coses bones, al llarg de l’història,etc. Per exemple en la representació de l’evolució de l’home (que inclús es diu de l’home i no de la dona) es representa amb dibuixos d'homes. He buscat a internet “l’evolució humana” i m’ha costat molt trobar una imatge que fora representada en la dona i just aquest dibuix estava fet pel tema que estem tractant, de fer visible el paper de la dona .
Mai has pensat perque els deus de totes les actuals religions son homes? (almenys de les que jo coneix). Un altre exemple és “Papá Noel” o “Santa Claus” que també es home o els tres “ Reis Mags” que n’hi han tres i ningú és dona.
En la religió del cristianisme l’importancia per exemple de la verge Maria és la procreació i el cuidat d’un xiquet, a més sense fer l’acte sexual. Pot ser que siga una senyal de menyspreació a la dona depenent si ha practicat sexe o no? Em pareix un tema molt interesant aquest.
L’any passat varem fer un treball d'investigació la gent que varem anar d’intercambi a Pilsen sobre l’importancia que ha tingut la dona al llarg de la historia i varem vore llibre per llibre quantes dones i quan homes n’hi havien i els resultats varen ser realment preocupants . No m’enrecorde de les dades exactes però puc dir amb securetat que en un llibre en podia haver cincuanta homes i 3 o 4 dones. Realment no som les dones suficientment importants?
ANDROCENTRISME
Quan pensem en qualsevol tema que respecta l'ésser humà, de primeres només pensem a relacionar-ho amb els hòmens, ja que encara que no siguem masclistes, des de que som xicotets, ens inculquen aquest pensament que amb els anys, seguim desenvolupant sense adononar-nos.
Si pensem en l'evolució de l'home, només ens ve a la ment una imatge masculina, ja que sempre ha sigut representada d'aquesta manera. Si ens parem a pensar, està clar que hauríem de representar amb el mateix percentatge la figura masculina i femenina a qualsevol qüestió, ja que em evolucionat totes les persones.
En tot cas, en la meva opinió, pense que quan ens referim a la representació de l'evolució humana, seria més lògic representar-la amb dones, ja que sense elles, l'evolució no hi haguera sigut possible.
Pel que fa a la representació de l'evolució humana, jo pense que la dona juga un paper imprescindible perquè aquesta pot tindre fills sense la presència d'un home (només calen els espermatozoides), mentre que un home no pot generar descendència sense la presència d'una dona, per tant, si parlarem del sentit més absolut d'evolució la dona seria la protagonista d'aquesta.
Hem de canviar aquesta manera de tractar la societat,començant en les aules, transformant la manera que tenim de referir-nos a les persones,trencant aquest comportament que indirectament contribueix a la crescuda del masclisme.
Evolucionar implica canviar comportaments establerts fins ara . En aquest cas la llengua és un pas important per fer evidents els drets de les persones construint una nova societat la qual respecte a tots els que la componen.
ANDROCENTRISME
Quan pensem en qualsevol tema que respecta l'ésser humà, de primeres només pensem a relacionar-ho amb els hòmens, ja que encara que no siguem masclistes, des de que som xicotets, ens inculquen aquest pensament que amb els anys, seguim desenvolupant sense adononar-nos.
Si pensem en l'evolució de l'home, només ens ve a la ment una imatge masculina, ja que sempre ha sigut representada d'aquesta manera. Si ens parem a pensar, està clar que hauríem de representar amb el mateix percentatge la figura masculina i femenina a qualsevol qüestió, ja que em evolucionat totes les persones.
En tot cas, en la meva opinió, pense que quan ens referim a la representació de l'evolució humana, seria més lògic representar-la amb dones, ja que sense elles, l'evolució no hi haguera sigut possible.
Pel que fa a la representació de l'evolució humana, jo pense que la dona juga un paper imprescindible perquè aquesta pot tindre fills sense la presència d'un home (només calen els espermatozoides), mentre que un home no pot generar descendència sense la presència d'una dona, per tant, si parlarem del sentit més absolut d'evolució la dona seria la protagonista d'aquesta.
Hem de canviar aquesta manera de tractar la societat,començant en les aules, transformant la manera que tenim de referir-nos a les persones,trencant aquest comportament que indirectament contribueix a la crescuda del masclisme.
Evolucionar implica canviar comportaments establerts fins ara . En aquest cas la llengua és un pas important per fer evidents els drets de les persones construint una nova societat la qual respecte a tots els que la componen.
Publica un comentari a l'entrada