L’expressió de gènere és la nostra manera de mostrar al món com som. En la societat actual, hi ha només dues maneres de fer-ho: si eres xics, de manera masculina; si eres xica, de manera femenina. L’expressió de gènere no té a veure ni amb l’orientació sexual (qui t’agrada) ni amb la identitat sexual o sexe sentit (si et sents home o dona). Una de les formes d’expressar el nostre gènere són els tatuatges i hi ha gent que pensa que hi ha tatuatges de xics i tatuatges de xiques.
Sembla que el món del tatuatge és un fet modern; per contra és un costum mil·lenari i potser un dels primers des que va sorgir l'ésser humà modern. Aquest costum, practicat per diferents cultures, en el món occidental va ser castigat durant alguns períodes. Concretament, en l'edat mitjana i moderna, on governava l'església catòlica, era únicament acceptat entre els cavallers que participaven en les croades, amb la finalitat de poder-los reconéixer en cas de mort en alguna batalla. Finalment, els tatuatges van tornar a ser acceptats a Occident.
Actualment el tatuatge s'ha popularitzat entre la gent jove, a vegades com a mostra de rebel·lia. Els tatuatges tenen diversos usos: identificació, decoració, bellesa, cosmètica, religió... Algunes persones continuen pensant que el tatuatge és una marca dels criminals o de gent rebel i problemàtica, i moltes altres diuen que els xics poden estar tatuats, però les xiques han de dur tatuatges xicotets o femenins. Açò és completament fals. Jo tinc un tatuatge i no sóc una xica problemàtica o rebel sinó que m'encanten els tatuatges i seguiré tatuant-me els dibuixos que m'agraden.
Sempre hi haurà persones a favor i en contra, i ho respecte, però per tindre tatuatges no s'hauria de pensar malament d'una persona o jutjar-la abans de conèixer-la, i molts menys hauria d’haver diferències entres els xics i les xiques.
27 comentaris:
Els tatuatges són simples dibuixos dibuixats a la pell, però per a molta gent, sí, són dibuixos, però amb un gran transfons que donen importància a aquesta marca.
Encara que aquests són considerats moderns, és a dir, que acaben de “sortir a la moda”, cal saber que, curiosament, els tatuatges existeixen des de molt temps abans del que nosaltres podem imaginar, i ha sigut considerat un costum que no acceptat ni en l'edat mitjana ni en la moderna, i és fins fa no molt que van ser acceptats en occident.
Encara que algunes persones relacionen els tatuatges amb els criminals, o els violadors, o els assassins, etc, com hem dit abans, els tatuatges mostren molt més dels que nosaltres pensem, i per a molta gent tatuar-se significa recordar moments, persones, animals,... que volen amb tot cor, o que desgraciadament no estan ja amb ells, i com és obvi, pot ser una manera de sentir-se bé, o de recordar-los per sempre, i és per això que es pinten la pell.
L’expressió de gènere està molt fomentada hui en dia i cal saber que una manera de mostrar la nostra personalitat és fer-se tatuatges, però açò no vol dir, com bé diu en l’entrada, que hi hagi tatuatges que siguen per a xics i altres per a xiques, perquè en la societat, generalment, es considera que els xics poden estar molt tatuats, o amb tatuatges grans i obstentossos, però en contra, les xiques han de dur tatuatges xicotets, femenins, i en zones on no es puguen veure molt.
Afegir, que nosaltres coneixem a moltes persones amb tatuatges, ja siguen petits, grans, colorits, ... i els tenen amics, familiars, coneguts,... i encara així, els tractem d’una manera normal, ja que encara que tinguen la pell pintada, són persones normals, com tothom, i han de ser tractades com a iguals, ja que si una persona es tatua, no és per aparentar ser un criminal, o un assassí, sinó que ho fa per a representar la seua personalitat davant les altres persones.
En conclusió, un dibuix a la pell no determina ni la nostra personalitat, ni la nostra orientació sexual, ni si som més femenins o masculins,... al contrari, perquè amb o sense tatuatges, si no es coneix a la persona en si, no es pot posar a una persona en un lloc o en un altre de la societat.
Moltes persones encara veuen malament que una persona porte tatuatges altra, en canvi, com unes obres d’art. El principal problema són els prejudicis, ja que per exemple a una persona famosa no li diuen res per estar tatuat o tatuada. Això passa perquè a aquesta persona famosa ja la coneguen i no pensen malament d’ella, inclús molta gent vol fer-se el mateix que porta aquesta persona perque li agrada o vol tindre al seu idol tatuat.
Si et pares a pensar, els tatuatges no són més que uns dibuixos inofensius en la pell gravats. Jo almenys el veig com una decoració més, com també pot ser un collar que et poses cada día. Antenc que a molta gent no li agrade fer-se tatuatges però, per favor, no és el teu cos en el qual es va a quedar el tatuatge.
Això no passa no més amb els tatuatges, passa en general amb tot . Per exemple, si portes uns pantalons “molt curts” et van a mirar mal o inclús a insultar. Per què la gent ha de ser tan prejuiciosa i pensar coses roines de tu si fas el que vols? Sincerament moltes vegades m’he plantejat aquesta situació i al final vaig decidir fer el que realment volga, ja que faces el que faces sempre algú va pensar mal de ti i molta gent es queda sense fer coses que realment volien per por del que pensen els altres.
Vaig llegir fa poc a una youtuber que parlava sobre aquesta cosa i plantejava una teoria que deia que la gent que critíca certes conductes que poden estar mal vistes a la societat (trist però cert) es perque aquestes persones també estan reprimides per por de què pense la gent d’ells i doncs quan veuen que algú ha tingut el valor de fer el que ha volgut donant-li igual l'opinió de la gent solament per ser feliç, senten com un poc d’embetlla per no tener el valor de fer el mateix i per això s’unen a la resta que critíca.
Per aixó n’hi ha molta gent que en public critica alguna conducta o a alguna persona pero després quan es queda pensant admira a les persones que tenen el valor d'enfrontar-se a les crítiques de moltes persones. Aquesta teoria em va parèixer molt interesant i crec que tot el món hauria de recapacitar amb això
Des de fa ja un parell d'anys, aproximadament quan tenia 15 anys, vaig decidir que em volia fer un tatuatge, però no un tatuatge qualsevol, sinó un que simbolitzara o que representara una cosa important de la meua vida o per a mi; un moment que marcara la meua vida, una afició o una cosa molt personal, una persona fonamental per a mi, una mascota… En un futur, potser quan entre en la carrera, m'agradaria tatuar-me tres triangles junts, simbolitzant així la unió amb els meus dos germans i els meus pares.
En els orígens de l'art del tatuatge, fa més de cinc mil anys, els dissenys sobre la pell complien una funció simbòlica. En les antigues cultures, per exemple, els tatuatges estaven associats a motius religiosos, màgics o curatius. Però, a pesar que en aqueixes primeres cultures tatuar-se era una pràctica comuna, el "body art", fins fa menys de trenta anys (encara que hui en dia en molts casos també) s'associava a classes socials baixes, presos, militars, moteros i pandilleros. Si bé, hui en dia, el món del tattoo ha anat perdent o ha perdut part d'aquest estigma marginal i podem veure veiem a estreles del cinema i la música, futbolistes o models amb tota mena de tatuatges.
Els tatuatges tenen diversos usos: identificació, decoració, bellesa, cosmètica, religió... No obstant això, i sembla que igual que moltíssimes altres coses com la roba, els joguets, els colors, la manera d'actuar, els sentiments, les oportunitats de treball… Molta gent classifica els tatuatges entre tatuatges de xics i de xiques, i associen diferents connotacions a aquests depenent de si els porta un home o una dona.
Els homes solen tatuar-se els braços, les cames, el tors, l'esquena… o fins i tot, tot el cos. Aquests resulten per a moltes persones, tant dones com homes, més atractius i sexis. Un home tatuat projecta una imatge a la resta del món de fortalesa, valentia i seguretat en si mateix, de "tio bo". En canvi, quan una dona es tatua, tot canvia.
Les dones solen decantar-se per tatuar-se en els muscles, el clatell, la cuixa, el costat, els turmells… i prefereixen o solen fer-se dissenys fins i elegants de traços corbs i lleugers. En aquests casos, per a molts homes també resulten atractives, però quan decideixen tatuar-se un altre tipus de tatuatges, “tatuatges propis dels homes”, són vistes d'una altra manera diferent. Els pocs estudis que s'han centrat en la percepció masculina de les dones tatuades han trobat que aquestes dones són vistes generalment de manera negativa, com menys atractives i fins i tot, més promíscues.
Un estudi, per exemple, va demanar a un grup d'homes avaluar a una dona de 24 anys que veien en una fotografia amb una sèrie de característiques personals. A alguns se'ls va mostrar la foto de la xica amb un drac negre tatuat al seu braç esquerre i a uns altres se'ls va mostrar sense el tatuatge. Quan els homes van veure a la dona amb el tatuatge la van jutjar com menys atlètica, menys motivada, menys honesta, menys generosa, menys religiosa i menys artística en comparació quan apareix sense tatuatge.
Com pot ser que la societat veja a un home amb tatuatges com una persona sexi, valenta, segura de si mateixa i, en canvi, a una dona com una persona poc atractiva i promíscua? És injust, molt injust, però també és trist. És trist que actualment es continue jutjant i discriminant a la dona per les mateixes coses que fa un home, i que a l'home se'ls accepte, però en canvi, a la dona no. Quina diferència hi ha entre que un home es tatue el braç sencer i una dona també el faça? No hauria d'haver-hi cap diferència, ja que són simplement persones, però sembla que pel fet de ser dóna tot el que faça estarà malament.
Els tatuatges són una manera d'expressar com eres, d'ensenyar al món parteixes de tu, els teus gustos, aficions…o, simplement, com a decoració, alguna cosa que t'agrade i que únicament vulgues plasmar en la teua pell. D'aquesta manera, una cosa tan simple com això, com tatuar-se, perquè ha de ser vist com una cosa dolenta. És licite que t'agraden més o menys els tatuatges, òbviament pots no estar a favor d'aquests, però això no justifica que l'home es puga tatuar lliurement i la dona NO.
Aquesta entrada parla sobre ella tatuatges i el que aquest implica en la visió de les societats. Cal dir que fins fa poc que es van acceptar aquests en occident, ja que en l'Antiguitat hi havia una perspectiva molt diferent sobre aquests.
Els tatuatges són dibuixos que es fan en la pell i són permanents. Aquests, quan governava l’església catòlica, a soles es permetien als cavallers que participaven en les croades per a ser identificats si morien. En el món occidental es castigava durant alguns períodes, però finalment van ser acceptats.
Com tot, els tatuatges estan estereotipats per la societat; una dona ha de portar tatuatges menuts, mentre que un home ha de portar un tatuatge que li ocupe tot el braç perquè és un "machote". Doncs no, els tatuatges no depenen del sexe, sinó de la teua personalitat; una dona es pot tatuar tot el cos i un home fer-se tatuatges menuts, i no hi ha cap problema. Ja que els tatuatges són dibuixos que solen tindre significat, i t'ho fas en el teu cos, ningú té el dret de dir-te el que pots tatuar-te o no perquè ets una dona i així es veurà bé, el mateix passa amb els homes.
En conclusió, els tatuatges són simples dibuixos al cos que no diuen si ets un home, una dona, bona persona, mala persona, etc. Els tatuatges són molt més antics del que podem creure, sempre s'han fet i això no diu la persona que ets. De fet, amics meus tenen tatuatges y són la mateixa persona que quan no tenien cap
Perquè tindre tinta en la teua pell pot marcar el teu futur? És una pregunta que moltes persones que els agrada fer-se tatuatges es fan i que per culpa del pensament de la societat encara en el nostre segle es senten reprimides a l’hora d’escollir que fer amb el seu cos.
Quan ets adolescent, ens agraden els pírcings, els tatuatges, tenyir-nos els cabells de colors cridaners... En resum, mostrar els nostres gustos de diferents maneres perquè per això hi ha una llei que diu “llibertar d’expressió”. Però que passa quan tenim darrere a persones com els nostres pares, els avis o els professors que ens repeteixen constantment que no anem a trobar un treball si portem un tatuatge al coll o que no podem anar a escola amb un pírcing al llavi. Sincerament això que he descrit és una cosa que passa en l’actualitat i que pense que és una manera de privar-nos d’aquesta suposada llibertat. És que els tatuatges o pírcings prendran decisions per tu?
Un dels altres aspectes que s’ha mencionat a l’entrada ha sigut que molts tatuatges tenen adherits un gènere sexual, els tatuatges petits normalment són per a dones i els grans per a homes. Afortunadament aquesta “situació normal” s’està trencant i moltíssimes dones gaudeixen de tatuatges grans i que mostren uns trets que antigament es consideraven per a homes. I per altra banda molts xics han perdut la por de fer-se tatuatges menuts o considerats per a xiques amb la possibilitat de rebre insults com efeminat.
Moltes persones que volen fer-se aquestes coses devien fer-se-les perquè si anem canviant ja la manera de pensar que produeix la repressió de llibertat d’expressió de moltíssima gent potser arribarà un moment en què podrem accedir a qualsevol treball sense por que no ens acceptem per portar les nostres marques d’identitat. Finalment m’agradaria llançar una pregunta per aquelles persones que no acceptem això: qui jutja en un judici, els tatuatges o el pensament del jutge? O qui et curta els cabells, els pírcings o la perruquera?
Hui en dia és molt freqüent veure a moltes persones o a la gran majoria, portar tatuatges en distintes parts del seu cos, ja poden ser dibuixos significatius, dates importants per a aquesta persona, relacionats amb la religió, alguna frase o simplement una cosa que t’agrada.
En el nostre dia a dia, les persones que més tatuatges es fan i amb més freqüència són els més joves, és a dir, els adolescents i açò és visible en un estudi que mostra que el 26% dels joves espanyols entre 18 i 29 anys declaren haver-se fet un tatuatge. A més dels tatuatges, també la gran majoria porta pírcings, també molt més visibles en els adolescents.
Diuen que els tatuatges estan adherits a un gènere, ja que la majoria dels homes es fan tatuatges grans a l’esquena, braços, cames… és a dir en llocs visibles a simple vista i les dones se suposa que prefereixen fer-se tatuatges en llocs més dissimulats com al canell, turmell… Abans que una dona portara tatuatges grans estava més mal vist perquè consideraven que era poc femení o que era un tatuatge per a un home, però per sort hui en dia que una dona porte tatuatges visibles i grans està millor vist, encara que no del tot.
Però el problema que una persona es faça tatuatges o pírcings és quan per això és criticat o no el troben ben vist, sobretot pels seus pares o familiars en general, professors o simplement gent amb la qual ens trobem al carrer. És molt habitual escoltar sempre la mateixa frase que no contracten en treballs a persones amb tatuatges quan una persona es fa un, o inclús en alguns instituts no deixen als alumnes portar pírcings. No se suposa que som lliures per a portar en el nostre cos el que vulguem sense que cap persona ens haja de privar d’això? Si t’agrada tenir un tatuatge que és simbòlic per a tu per què n’hi ha persones que t’obliguen en certa manera a no poder fer-t'ho? No se suposa que tenim llibertat d’expressió?
En conclusió, pense que cadascú es lliure de fer-se en el seu cos el que li done la gana i el que li agrada, perquè per això és nostre i podem fer amb ell el que ens abellisca i tindre un tatuatge o un pírcing no et fa una pitjor persona.
Què diuen de la personalitat els tatuatges de les persones que els duen? Bon dia, soc Espe Thopmpson i comentré l’entrada “ELS TATUGES TENEN GÈNERE?”. Des dels orígens de l'art del tatuatge, fa més de cinc mil anys, els dissenys sobre la pell complixen una funció simbòlica.
En les antigues cultures, per exemple, els tatuatges estaven associats a motius religiosos (en honor a una deïtat) , màgics (com a amulet de protecció) o curatius. A pesar que en eixes primeres cultures tatuar-se era una pràctica comuna, el body art no ha gaudit de tal acceptació social al llarg de la seua història. De fet, fins fa trenta anys els tatuatges s'associaven a classes socials baixes, presos, militars, moters i bergants.
En l’actualitat, el món del tattoo ha perdut eixe marginament i veiem com a estreles del cine i la música, futbolistes o models mostren amb orgull dissenys de qualsevol tipus: ones de mar, cites escrites en sànscrit, coordenades geogràfiques o onomatopeies.
El street style també es contagia d'esta afición/adicción a la tinta i, a pesar que no hi ha estudis concloents sobre el percentatge de tatuats en la població, l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia estima que en l'actualitat un 30% de persones entre 18 i 35 anys lluïx algun tatuatge en la seua figura.
Molts dels tatuatges que es fan les persones és perquè tenen un valor sentimental per a ells. Per exemple, hi ha persones que es tatuen les cares dels seus fills o hi ha altres que s’escriuen els noms de les seues parelles o dels seus familiars per recordar-los sempre.
Pense que els tatutges no poden dir exactament com és una persona. Sí que es deveres que poden dir algo de la seua personlitat i els seus gustos, però hi han altres factors que haurien de tindre en compte.
Un comiat, gràcies per l’atenciò.
Els tatuatges no són un fet actual, sinó que s'han descobert mòmies antigues durant l'època dels egipcis. Aquests imatges impregnades en la pell eren un símbol de valentia ja que per fer-se algun tatuatge s'utilitzava un mètode més dolorós que l'utilitzat als nostres dies. Actualment el tatuatge es considera un art i s'ha convertit en un fet usual i a vegades de rebel·lió en les persones joves, sobretot en la societat occidental.
En la nostra societat els tatuatges son una forma d'expressar els sentiments i sentir-se més identificats amb ells mateixos i sentir-se únics a diferencia de la resta. El problema radica en que la societat pot veure aquestos tatuatges com a símbols que expressen informalitat, falta de serietat, o possible gent problemàtica. Açò pot repercutir a l'hora d'obtindre treball o a l'hora de mantenir relacions socials perquè pots donar mala impressió.
Altra problemàtica que pot generar aquest controvertit tema és el fet de discernir entre els tatuatges de xics i xiques, en un món actual on la diferenciació per gènere està tan mal vista. La controvèrsia sorgeix en la creença de que els tatuatges són a soles per a homes, i que com a molt per a les dones es pot tenir un tatuatge dels xicotets, per mera qüestió estètica.
Des del nostre punt de vista no entenem molt bé aquesta situació, ja que com a experiència personal coneixem a una veïna d'un amic nostre, que té els braços plens de tatuatges, per la qual des de xicotets hem estat acostumats a veure-la, el que fa que no ens puga parèixer res d'altre món aquesta situació. Antigament els tatuatges sols els tenien les persones problemàtiques o amb persones que pertanyien a bandes criminals. Per això la gent amb valors ètics i pensaments mes antics seguixen sense veure bé el fet que les persones porten tatuatges, a més a més, si ho acceptaren no creguem que aquestes acceptaren que una xica es poguera tatuar una calavera al seu braç o un home es poguera tatuar una flor.
Per finalitzar ens agradaria dir que primerament, has d'estar molt segur de fer-te el tatuatge i del que te vols fer, perquè ja per si els tatuatges costen uns diners i per revertir aquest procés has d'iniciar un altre molt més dolorós i també molt més costós. També dir que la gent deuria de passar més dels tatuatges que porte la gent perquè ells a soles son els que realment saben que significa i només ells mateixos deurien de jutjar el seu cos.
Hui en dia, és molt freqüent veure moltes persones o una gran majoria portar tatuatges en distintes parts del cos, ja poden ser dibuixos significatius, dates importants per a aquesta persona, relacionats amb la religió, alguna frase o simplement una cosa que li agrada.
En el nostre dia a dia, les persones que més tatuatges es fan i amb més freqüència són els joves, és a dir, els adolescents, i açò és visible en un estudi que mostra que el 26% dels joves espanyols entre 18 i 29 anys declaren haver-se fet un tatuatge. A més dels tatuatges, la gran majoria porta pírcings, també molt més visibles en els adolescents.
Diuen que els tatuatges estan adherits a un gènere, ja que la majoria dels homes se’ls fan grans a l’esquena, als braços, a les cames… és a dir, en llocs visibles a simple vista, i les dones se suposa que prefereixen fer-se tatuatges en llocs més dissimulats com al canell, el turmell… Abans, que una dona portara tatuatges grans estava més mal vist perquè consideraven que era poc femení o que era un tatuatge per a un home; però per sort hui en dia, que una dona porte tatuatges visibles i grans està millor vist, encara que no del tot.
Tanmateix, el problema que una persona es faça tatuatges o pírcings ve quan és criticat per això o no ho troben ben vist, sobretot els seus pares o familiars en general, els professors o simplement gent amb la qual es troben al carrer. És molt habitual escoltar sempre la mateixa frase: que no contracten en treballs persones amb tatuatges quan algú se’n fa un, o inclús en alguns instituts no deixen als alumnes portar pírcings. No se suposa que som lliures per a portar en el nostre cos el que vulguem sense que cap persona ens haja de privar d’això? Si t’agrada tenir un tatuatge que és simbòlic per a tu, per què hi ha persones que t’obliguen, en certa manera, a no poder fer-t'ho? No se suposa que tenim llibertat d’expressió?
En conclusió, pense que cadascú es lliure de fer-se en el seu cos el que li done la gana i el que li agrada, perquè per això és nostre i podem fer amb ell el que ens abellisca, i tindre un tatuatge o un pírcing no et fa una pitjor persona.
Saps el que són els tatuatges? Aleshores has de continuar llegint aquest comentari. Hola, sóc Raül Martínez González del primer de batxillerat artístic, i hui parle dels tatuatges, que a molta gent li agraden, però ací ve el dubte, tenen sexe els tatuatges? Comencem.
En la meua opinió, considere que els tatuatges que la gent es vol fer han de ser que li agraden a cadascuna de les persones, és a dir, si tu decideixes fer-te un, saps que et durarà per sempre, has d'elegir bé, el que t'agrade, i no el que la societat etiqueta com per a xics o per a xiques. Els tatuatges són dibuixos dibuixats amb tinta en el cos de les persones, com pot tindre això sexe? El tatuatge són per a tots, el que passa que la societat actual ha establert unes característiques per als xics i altres per a les xiques, i això no és així. Tu et fas el que més t'agrade, sense importar el que pensen les altres persones de la teua decisió.
En conclusió, els tatuatges no estan classificats en grups, són per a tots els públics, i si s'ha començat a clasificar cal eliminar-ho tot, cada persona es fa el que vol, perquè per això és la seua decisió, el seu cos i els seus diners.
Els tatuatges són dibuixos permanents en la pell que es fa la gent per diferents motius: per plaer, per religió, per bellesa, per decoració, etc. A diferència del que sembla, els tatuatges no són moderns, sinó que és un costum mil·lenari.
Fa uns pocs anys, moltes persones tenien por i desconfiaven de la gent que portava tatuatges -molta desconfia encara- i les consideraven persones problemàtiques que no sabien que rumb donar-li a la seua vida. Avui dia, veure pel carrer a algú amb tatuatges és un fet relativament normal al qual no se li dóna molta importància, simplement perquè no hi ha de tenir-la. Cadascú ha de ser lliure de fer el que vulga amb el seu cos, perquè és seu, i de ningú més. No obstant això, encara no està ben vist del tot; en molts llocs no et deixen treballar pel fet de portar tatuatges o a vegades et fan amagar-los.
Moltes persones diuen que en una xica els tatuatges queden “pitjor” que en un home, per qüestió d’estètica, diuen. En realitat és perquè una dona que porta tatuatges ja no compleix amb els cànons de bellesa femenina, i això encara que potser no és el correcte, costa veure'l. Costa ver a una xica amb un vestit i amb els braços o cames tatuades, perquè no és la norma i no estem acostumats a veure'l. Però des del meu punt de vista, només es tracta d’això, d'acostumar-se a les coses, gaudint del món i de la vida i deixant que la resta del món gaudi també.
A més, et diuen boig quan vols fer-te algú perquè diuen que és marcar-se la pell per a sempre, però, quantes coses més fem que són per a sempre però no reflexionem sobre elles? Moltíssimes, però potser no ens interessa adonar-nos. Només n’hi ha una vida i hem de fer els que ens surta, perquè aquesta passa massa ràpid i és millor penedir-se del que s’ha fet que del que no.
Aquesta entrada parla sobre els tatuatges i que paper tenen en la nostra societat. On en l'antiguitat aquests estaven prohibits.
Els tatuatges com ja sabeu són imatges permanents que es fiquen en la pell. Doncs en l’antiguitat a soles es permetia tindre un en les croades per a així identificar a aquells que morien, i els que els tenien en altre joc eren castigats.
En l'actualitat, aquests ja estan permesos menys en algunes zones de l’occident, però, el cas és que en aquesta societat, els tatuatges grans se suposa que són per als homes i els tatuatges menuts per a les dones. Doncs això no té res de sentit, ja que qualsevol dona es lliure de fer-se el que vulga, tant com tatuatges grans com menuts i el mateix amb els homes.
També vull afegir una cosa i és que aquelles persones que ens fan els tatuatges solen ser homes i quan és una dona la que fa els tatuatges la gent es preocupa de com el farà, mentre que quan és un home aquests se senten segurs. Doncs això no és així perquè una dona pot arribar a tatuar millor que un home com si un home potser millor que una dona, és a dir, això és com tot, no té que ver res amb el sexe és simplement experiència.
En conclusió, els tatuatges no haurien de classificar-se segons el sexe perquè simplement són el que, dibuixos permanents i res més, i no s'ha de criticar a ningú per això. I parlant sobre qui els fa tampoc hauria d'importar, és simplement experiència.
Els tatuatges són tot un art, els quals expressen la teua identitat i els teus gustos. Clar que els tatuatges no tenen gènere, ja que no deixen de ser un dibuix a la teua pell.
Em pareix que els tatuatges no tenen genere ni edat, ja que com he dit abans expressen la teua identitat i per tant cada persona té uns gustos molt diferents. No entenc com hi ha gent que encara pensa que els tatuatges s poden classificar, és a dir uns de xic i altres de xica, em pareix penós aquesta classificació.
Per exemple la meua família i jo, és a dir els meus pares, el meu germà i jo, hem parlat ja que aquest estiu ens anem a fer un tatuatge igual tots, amb aquest exemple vull recalcar que els tatuatges no tenen genere ni edat, sinó que cada un va amb els gustos de cada persona i no amb el seu sexe.
Quan he vist aquesta entrada m’he sorprès ja que em pareix una tonteria que hi haja gent que pense que els tatuatges tenen gènere. Es com dir que els dibuixos ho tenen, doncs clar que no!.
La gent que es vol tatuar vol un record, un símbol, un tros d’art en la seua pell per sempre; com va a tindre gènere?, per a mi un tatuatge es com un quadre però que en compte d’estar en un museu, en una paret...està en la teua pell, en el teu cos, forma part de la teua persona i de qui eres. Dona el mateix que tingues un gènere o altre, el art no es classifica segons el gènere que el comprau o que el veu, doncs amb els tatuatges el mateix
Espere que no hi haja molta gent que pense així ja en el segle XXI, o si es així que canvien de pensament ràpidament. Per exemple quan la meua àvia tenia la meua edat els tatuatges eren símbols de persones peligroses, com les persones que estaven en la presó, les que venien drogues, etc. I ja fa anys que s’ha normalitzat i la majoria de gent te un. Així que espere que passe igual i es canvien aquest pensaments que no comparteixen la igualtat.
En conclusió tots som persones i no per el nostre gènere a soles podem fer unes determinades coses, i tota la gent deuria de pensar així, ja que si tots pensarem amb igualtat molts problemes de la societat o del món en general no existirien.
A qui no li agraden els tatuatges? Són una definició del que som, donen informació del que hem viscut o dels nostres gustos i mai he entés perquè hi ha gent a la qui no li agraden. Tu pots fer el que vulgues amb el teu cos, per alguna cosa és teu, però no critiques o jutges a la gent per portar tinta a la pell.
Moltes vegades hi ha persones que no accedeixen a llocs de treball pel simple fet d’anar tatuats, ja que no pareixen gent responsable ni pacífica. Jo, en canvi, pense que un tatuatge dóna un toc d’originalitat a les persones i un tema de conversació assegurat. Sempre que veig a algú amb un tatuatge el pregunte el significat i em responen amb una història interessant, una anècdota curiosa o el simple “perquè m’agrada” i això està bé, si t’agrada perquè no fer-te'l?
Per desgràcia, com a la majoria d’àmbits, els tatuatges també tenen una distinció per gènere, com es diu a l’entrada, pareix que les dones hagen de portar tatuatges xicotets, mentre que els xics tatuatges grans i cridaners. I això per què? És a dir, si a tu t’agradaria tindre un dragó gegant a l’esquena i eres xica t’has d’aguantar? Clar que no, els gustos no són iguals per a tots, que cadascú faça el que li abellisca i deixe en pau a la resta.
Jo sempre he tingut al cap fer-me un tatuatge, però mai m’he decidit a fer-ho, però el que sempre he tingut clar, és que no vaig a decidir segons el criteri de la societat.
En conclusió volia dir que tots hauríem de ser lliures de posar-nos al nostre cos el que volguérem sense por de ser jutjats. Hi ha un dit que sempre m’ha agradat que diu “Viu i deixa viure”, no hi ha millor filosofia de vida.
Bon dia, he triat esta entrada per que de xicotet veia tatuatges en les persones i em cridava muchismo l'atenció però a poc a poc me vaig anar fixant en que la majoria que eren hòmens i que hi havia tatuatges per a xics i altres per a xiques, jo sincerament no ho entenc, i vosaltres? En un primer moment jo pensava que era perquè els tatuatges et feien paréixer més rude i pel que se suposa que significa la casculinidad en la societat actualment eixe era el “paper” (per dir-ho d'alguna manera) de l'home. Més avant vaig entendre que això era una favada, però continuava tenint la pregunta de per que hi ha tatuatges per a xics i altres per a chicas..?
Hi ha dia de hui encara no ho he entés, ja que fa relativament poc una xica que conec es va fer un tatuatge que li cobria tot el braç i molta gent li deia que això no era del seu tipo... però bressolat un xic es cobrix el braç de tinta tot el món diu que li queda genial, etc... i això perquè?
Sincerament espere que la societat en este àmbit canvie per complet i que cada `persona siga lliure de poder fer-se el tatuatge que vullga sense que ningú li comente negativament nada... i sincerament s'hauria de deixar de classificar les persones per la seua aparença i no sols per que tinga tatuatges o li agraden unes determinades coses que segons el límit de la societat del que hauria d'agradar-te o no.
Hui dia, els tatuatges estan de moda però alhora hi ha molts prejudicis, perquè per portar un tatuatge gran no s'hauria de pensar que si eres un xic, eres un malote, i si eres una xica, eres choni. Fins i tot si foren xicotet, continuen portant prejudicis perquè s'ha decidit que alguns tatuatges tenen significat propis i que si ho portes, és per aquest mateix significat, quan a vegades és simplement perquè t'agrada.
Si una dona es tatuarà, els models que li ensenyen són de coses xicotetes i delicades, com a cors, flors, ocellets, fars… Però si un home es tatuarà, li ensenyen models d'animals salvatges, foscos i que ocupen tot el braç o la cama.
Això no tindria per què ser així, els tatuatges no haurien de tindre gènere. Tothom hauria d'aprendre a no jutjar per endavant i que la pell és un llenç en blanc on plasmar coses importants, els teus pensaments, moments de la teua vida, fins i tot un dibuix que simplement t'agrada o per a tapar el que consideres una imperfecció, és igual el gènere, l'edat o la teua manera de pensar, el cas és que tots ens respectem.
I per a les persones que pensen que les persones que porten tatuatges formen part d'una secta, això no és veritat, tampoc és veritat que per portar el cos pintat amb tinta eres més o menys seriós, professional o qualsevol altre adjectiu. Hem de deixar de pensar malament de les persones a primera vista.
Hui dia, els tatuatges han cobrat una gran popularitat entre la gent jove com indica aquesta entrada. Una de les moltes qüestions o problemes és triar el nostre tatuatge, ha de ser segons el nostre gust i ha de ser una cosa masculina si eres xic o una cosa femenina si eres xica. Això últim és molt incorrecte perquè els tatuatges NO tenen gènere, si eres tant xic com xica et pots tatuar el que la teua vulgues, tant com si et fas un tatuatge d'una rosa sent home o et fas un tatuatge de calaveres sent xica.
Els tatuatges no han d'adaptar-se a la societat perquè els tatuatges fan una clara referència al que nosaltres ens agrada, per tant la societat veurà com tu t'expresses lliurement mitjançant els teus tatuatges i això és una gran sensació d'expressió i de poder mostrar els teus gustos.
Per exemple, jo estic quasi segur que en un futur em tatuaré una rosa en alguna part del cos i no per això vulga dir que sóc "poc masculí" o directament siga homosexual, simplement m'agrada la idea de tindre alguna cosa que em cride l'atenció en el meu cos. Així com jo, hi ha moltes persones que s'agradarien tatuar alguna cosa "que no és propi del seu gènere" però no ho fan.
Crec que és moment de deixar-nos portar pels gustos que nosaltres vulguem i no deixar-nos influenciar pel que diguen els altres, perquè al cap i a la fi som nosaltres els qui portarem els nostres tatuatges.
Bon dia, avui comentaré aquesta entrada, que tracta sobre la diferent opinió que té la gent sobre els tatuatges depenent del gènere de la persona que se'l faça.
Els tatuatges són dibuixos fets amb tinta que es fan al cos per a recordar-se tota la vida, per això la majoria de la gent que se’ls realitza decideix tatuar-se un moment especial per a ells o algun objecte que simbolitze alguna cosa per a ells.
Antigament, quan l’església catòlica governava i tenia un gran pes en la societat, els tatuatges estaven restringits als cavallers que anaven a la guerra, per tal d’identificar-los al tornar d’aquesta. Encara que a dies d’ara, molta gent encara associa tindre tatuatges a ser un criminal o un delinqüent, moltes persones decideixen fer-se un. I és que també, en la societat actual els tatuatges estan estereotipats, perquè si un home es fa un tatuatge encara que siga gran i vistós és acceptat socialment i inclús millora la seua imatge, mentre que si una dona es fa el mateix disseny de tatuatge, queda atrevit i no està acceptat socialment. És a dir, els tatuatges de dona que estan acceptats socialment, estan limitats a definides zones del cos, i a determinats dissenys i amplituds.
En la meua opinió, l'opinió social sobre els tatuatges és una inutilitat, perquè si et vols fer un tatuatge, tant sent dona com home, t’has de poder fer el que vulgues i el que a tu t’agrade. Perquè a la fi i a la cap, el que ha de dur-lo eres tu. I en el que respecta al tema que els tatuatges en si estan mal vists per la societat, també em pareix una cosa irracional, perquè per haver decidit simplement tatuar-te un moment important per a la teua vida, unes inicials d'una persona a la qual estimes molt, o que simplement t’apetisca tatuar-te alguna cosa que t’agrada, no has de ser mala persona o un delinqüent pressuposat.
Aquesta entrada parla dels tatuatges, dels seus orígens i de com estan ara acceptats i vistos a la societat.
El primer que es comenta és que els tatuatges com tal tenen molt de temps. Per exemple, m’ha cridat l’atenció que pesem que era una cosa molt moderna açò de tatuar-se quan en l’edat mitjana ja es feia. L’autora conta que en aquest període de temps s’utilitzava única i exclusivament pels cavallers, per a marcar-los i així conèixer-los si morien. Al final els tatuatges van ser completament acceptats a Occident.
Hui en dia, els tatuatges estan normalitzats i ja és molt comú que hi haja gent tatuant-se, inclús de molt jove. Els tatuatges poden significar moltes coses: un símbol d’identificació, alguna cosa que et va ocórrer… Però, realment els tatuatges t'identifiquen com home o dóna? És a dir, els tatuatges tenen gènere? Bé, jo crec que no o, almenys, que no hi hauria d’associar-se a ningú gènere un tipus de tatuatge que es considera més “femení” o més “masculí (segons la societat). En l’entrada l’autora comenta que encara hi ha persones que pensen que els tatuatges els porten gent problemàtica o delinqüents. Jo no crec que passe això en l’actualitat perquè portar tatuatges ja és molt comú, aleshores si hi ha algú que pensa així de segur és una persona amb una mentalitat un poc antiga.
En conclusió, cadascú hauria de fer el que li dóna la gana i tatuar-se el que vol sense cap problema i sense fixar-se en els estereotips que suposadament te el dibuix, paraula, símbol… que et vas a tatuar.
Els tatuatges, dibuixos, frases que la gent es posa sobre la seua pell o que a vegades aquestes persones són discriminats assoles portar tatuatges. El meu nom és Òscar Campoamor i comentaré que pense sobre els tatuatges, que em pareixen i que pense que la gent discrimine a la gent que els porta.
Primerament dir que és un tatuatge no? Doncs un tatuatge és un dibuix gravat en la pell d'una persona introduint substàncies colorants sota l'epidermis. En aquesta definició veiem com assoles paraula del que és i com significat per a dir que és està molt bé, però per a la persona que es posa aqueix tatuatge significa molt més que tinta en la seua pell, significa un record, un moment, una persona, qualsevol cosa que és tan important com per a tindre'l per a tota la vida.
Per altra banda parlar de la gent que no li agraden els tatuatges, jo com molt bé diu la meua companya els respecte però crec que ells haurien de respectar també a les persones que porten tatuatges, ja que tan sols és un dibuix no afecta la seua professionalitat.
En conclusió estic molt d’acord amb la gent que es tatua, ja que a mi també m’agraden i pense que no tan sols són un dibuix com he dit abans i per a mi són molt importants, per finalitzar dir que els tatuatges xicotets són per a dones i homes i els grans per a dones i homes, dóna el mateix el sexe, és a dir, el sexe no importa, ja que és el teu cos i et fas el que TU vulgues. Ja per a concloure anime a la gent a què es tatue el que vulga si la gent no li agrada que no mire.
Els tatuatges son dibuixos que es fan a la pell i poden tindre un sifnificat per a la persona que es tatua i fer-se'ls simplement perquè li agrada.
Ara bé el que son simples dibuixos, la gent ho associa a un genere o a un altre. La gent te diferents opinions sobre els tatuatges i no els veuen com el que simplement son, dibuixos.
Quan la gent veu un tatuatge gran ho associen al gènere masculí, i quan veuen un tatuatge xicotet, ho associen al gènere femení. Per què? La gent també pensa mal de les persones que porten tatuatges i si haguera d'elegir per a un treball una persona amb tatuatges i una que no en porta, estant igual de qualificats, tenen preferència de la persona que no porta perquè pensen que pot donar menys problemes.
A més, si un xic porta un tatuatge xicotet, hi ha gent que l'insulta perquè no compleix amb els estereotips que te la societat sobre els tatuatges per als xics i per a les xiques. Però els tatuatges no depenen del gènere, sino de la personalitat i els gusts de cada u.
Un home no té perquè portar un tatuatge que li ocupe tot el braç ni una dona ha de portar un tatuatge xicotet a la monyica.
A més els tatuatges se'ls fa cada u al seu cos i cadascú té dret a fer amb el seu cos el que vullga sense importar el que li puguen dir les altres persones.
Nosaltres pensem que la gent hauria de deixar de pensar de manera diferent d'una persona tatuada o d'una sense tatuar, igual que de la forma de vestir de les persones o dels talls de cabells que porten. La gent no te una forma de ser per portar tatuatges o per no portar-los.
En conclusió, els tatuatges no marquen la capacitat de les persones. Son simples dibuixos que van a la pell i que veu la gent però no es algo que haja de fer pensar mal a la gent. Els estereotips s'haurien d'acabar, pero no només en açó, sino en totes les coses ja que aquests no serveixen per a res, només per a fer mal
Hola, bon dia, el meu nom es Izan Stone, i sóc alumne de primer de batxillerat humanístic. He decidit comentar aquesta entrada per dues raons. La primera d’elles es que, sóc un apassionat dels tatuatges, i la segona, que com bé diu la meua companya i amiga Adriana, els tatuatges no tenen gènere.
Per a mi, els tatuatges, són un símbol d’identitat ja que amb ells, pots expressar-te, dir qui ets, i que t’agrada, sense necessitat de dir ni una sola paraula. Pot ser n’hi ha tatuatges que semblen més femenins i tatuatges que semblen més masculins, però independentment d’això, si a tu t’agrada, no hi ha cap impediment per no fer-te’n un.
Actualment la gran majoria de les persones estem contínuament lluitant per poder tindre llibertat d’expressió, i fer-se el tatuatge que et done la gana mostra seguretat, i mostra que has trencat les barreres de la societat. Eixes barreres de les que parle, hauríem de trencar-les tothom, per arribar a ser de veritat lliures, sense importar-nos l’opinió de cap persona.
De debò que em sembla al·lucinant que aquesta entrada vaja enserio, i si ja m'havia semblat innecessària, són pitjors encara els comentaris, de debò que cada vegada m'adone de l'inculte i el retrògrad que és la gent, fins i tot dels quals comenten en aquest blog, que deurien, simplement per la quantitat d'entrades que aporten alguna cosa, saber una mica de cultura general, i no solament pel blog sinó per tot en general.
Els tatuatges estan totalment normalitzats hui dia, però a més totalment, que sí, que hi ha a gent (normalment adults) que no els agrada, però ho comprenen i ho veuen com una cosa normal; que una cosa és que no t'agrade i una altra molt diferent que ho veges com una cosa relacionada amb... assassins?, delinqüents?, en què segle estem? De debò que m'al·lucina la quantitat de comentaris absurds que llig... però bo.
Oblidant que els tatuatges només siguen cosa d'assassins i delinqüents, que em sembla de debò una cosa tan absurda de comentar que al·lucine... per descomptat que no guarden relació amb el gènere, és a dir, que estem parlant, que no puc tatuar-me un... cor?, per ser home?, que una dona no pot tatuar-se un lleó perquè és un símbol masculí? De debò que em sembla absurd si més no haver de comentar això de forma seriosa.
Aquesta entrada tracta de que els tatuatges tenen gènere , és a dir, segons sigues dona o home pots fer uns tatuatges però altres no , perquè són del gènere contrari. També estem acostumats que els tatuatges més grans són per als xics i per a les xiques els més menuts .
Molta gent pensa que per als xics tatuatges de calaveres, dimonis, armes i moltíssims més d'eixe estil són els correctes i que per a les xiques han de ser d'un signe, una fada xicoteta, un nom. Si un xic es fa un tatuatge d'un signe o una fada el criden “marica” i si alguna xica es fera un tatuatge enorme la llaman” camionera “ o “marimacho”.
Nosaltres hem vist xiques amb tatuatges per tot el braç o un enorme en l'esquena i li quedava genial, igual que hem vist un home amb tatuatges xicotets en el coll o en els dits i també li quedava bé. Per això cal entendre que els tatuatges igual que els colors , esports i moltes altres coses no es diferencien quant a gènere , sinó que és compartit . El que passa és que hi ha molta gent que li té por a què pensaran quan ha de centrar-se en el que vol , la qual cosa li agrada i anar a per això, perquè si t'agrada una cosa de veritat pensen el que pensen els altres et va a agradar i el teu seràs feliç .
Alejandra Yoslyn
Avui en dia hi ha moltes persones que fan servir tatuatges, i segueixen sent mal vistes per la societat, tot i que en l'actualitat els tatuatges estan de "moda", però per a moltes persones els tatuatges segueixen sent un tabú, pensen que les persones que tenen tatuatges, són mala conductes, lladres, persones q tenen vicis i que no poden confiar-hi.
Jo conec persones amb tatuatges bells i són persones meravelloses que he tingut el plaer de conèixer, i hem de tenir en compte que les persones que té tatuatges no són dolentes persona. I moltes persones no entenen que vivim en una societat lliure, on cadascú ha de decidir, el fer amb la seva vida i el seu cos, cada qui té els seus gustos i això és una cosa que tots hem de respectar, no podem obligar els altres a que pensin, actuïn o facin tot com nosaltres ho fem.
Jo considero que aquesta mal jutjar a algú només per les seves tatuatges, de fet per a mi els tatuatges és com plasmar un record en la teva pell per sempre i molts diuen que recordar és viure.
Publica un comentari a l'entrada