Prohibir o educar
Quan situem el debat en la dicotomia llibertat vs. censura, la posició no
és tampoc senzilla, tal com passa amb altres temes com, per exemple, les
drogues. La censura del porno és la solució? S’ha de prohibir el material
violent? N’hi ha qui pensa que sí, que el límit és la violència. D’altres
pensen que el límit és la legalitat, o el consentiment,
concepte que les societats patriarcals com la nostra no acaben d’entendre.
Prohibiríem els dolços perquè són perjudicials o educaríem per a tindre una
dieta saludable? Òbviament, si la qüestió es planteja en aquestos termes, és
difícil no apostar per l’educació. Però també és cert que la limitació a vendre
productes ensucrats a les cantines de les escoles pot ser considerada una
prohibició que no va en contra de la llibertat de les persones, sinó que posa
fre a una indústria que no pensa en la salut sinó en el benefici. També n’hi ha
qui opina que prohibir no serveix de res, que el que cal és apoderar les dones
sexuals, desestigmatitzar la sexualitat femenina i promoure el plaer.
La indústria del porno és molt potent, i coneix el poder de presentar el
porno com a diversió. El portal Pornhub, un dels més importants del món,
publica cada any les dades de consum dels seus productes. “Enguany hem tingut un munt
de diversió", expliquen, perquè “el món ha vist un munt de porno”,
concretament més de 23.000 milions de visites durant
2016.
El plaer i la diversió estan molt bé. Però... què passa quan els joves i
els homes se senten acomplexats perquè no tenen ereccions o coits com els de
les pel·lícules? Què ocorre quan les xiques no gaudeixen rebent l’ejaculació en
la cara o en la boca? Què passa quan la penetració anal no és plaent, o ho és
de vegades però no sempre? Què passa quan el coit no provoca cap orgasme? És
divertida i plaent aquesta sexualitat? Per què la ficció pornogràfica només va
en una direcció i la penetració anal dels homes heterosexuals per part de les
dones o d’altres homes no s’incorpora al relat? Si la penetració anal és
plaent, per què renunciar a aquesta diversió només per ser home? O és que la
diversió només consistia a penetrar les dones? Per què en els fòrums d’internet
on els homes parlen del porno, l’adjectiu més suau que adrecen a les actrius és
“puta”?
Necessitem fer-nos moltes preguntes sobre el nostre desig. I necessitem molta
educació per a canviar tot això.
Porno educatiu?
Per a trencar amb la mirada hegemònica a la sexualitat, hi ha propostes del
que s’ha anomenat postporno. Artistes com Maria Llopis i Diana Pornoterrorista,
o grups com Post Op o Quimera Rosa, fan un porno activista que mostra cossos i
sexualitats no normatives que pretenen crear alternatives a la representació
sexual tradicional. En el postporno, les dones són subjectes, els cossos
no-blancs no són fetitxes, les persones trans, intersex, transgènere o amb
diversitat funcional són protagonistes, els homes heterosexuals gaudeixen amb
la penetració anal, etc.[i]
També hi ha propostes de porno ètic des de dins de la indústria que
pretenen garantir la seguretat laboral dels actors i actrius porno,
l’acompliment de la legalitat i el consentiment. Un exemple d’aquest porno és
la directora de cinema porno Erika Lust, autora del llibre Porno para mujeres (Melusina, 2008) que ha editat també unes guies,
The Porn Conversation, per ajudar les famílies a parlar de porno amb els fills.
Altres propostes, com el portal Porno
educativo, inclouen explicacions
sobre sexe segur, plaer, sexualitat amb persones amb diversitat funcional, etc.
També el portal de pornografia Pornhub ha sorprès aquest 2017 amb
l’obertura de Pornhub
Sexual Wellness Center, una secció web
que inclou informació sobre salut sexual i reproductiva i relacions afectivosexuals.
La web té un consultori amb la sexòloga Laurie Betito i presenta articles sobre
temes diversos com, per exemple, “Dones
trans, penis i intimitat”, escrit per
l’artista trans Sophia Banks, o “Jugar amb
el clítoris i els dits”, article que va
acompanyat d’un vídeo on l’educador sexual Kenneth Play explica en directe com
fer orgasmar una xica acaronant-li el clítoris. La web també inclou articles
sobre poliamor, consentiment sexual, ioga i vida sexual, postures en el sexe
lesbià, etc.
Resulta sorprenent llegir, en un portal porno caracteritzat per mostrar una
sexualitat penetrativa, articles que la qüestionen, com ho fa per exemple
Kenneth Play en l’article que hem comentat anteriorment (Clitoral
finger play 101):
“Vivim en un món obsessionat pel sexe amb
penetració, com si aquesta fóra el millor i el més important de la sexualitat.
Però quan es tracta del plaer femení, l'estimulació externa del clítoris és en
realitat molt més important, eficaç i fiable per a l'orgasme que el penis dins
de la vagina. (Sobretot si ets una d'aquestes persones que ha aprés de la
pornografia que el súmmum del rendiment sexual és penetrar a 100 empentes per
minut. NO ho és!). Per contra, els dits són més poderosos que l'espasa, i hi ha
moltes coses que els dits (i les mans) poden fer sense haver d’introduir res.”
També és sosprenent estar veient el vídeo sobre com masturbar una xica
envoltats d’escenes de porno mainstream.
Però el més curiós de tot, i el més trist també, és que hi haja més educació
sexual en un portal de pornografia que en el sistema educatiu espanyol.
Font: Sanchis, R. i Altable, X. (2018). Els nostres cossos, els nostres drets. Bloc 9. La pornografia. Informació per el professorat.
7 comentaris:
El porno és un tema una mica polèmic, ja que està creat per a la satisfacció de les persones adultes. Però és polèmic perquè es caracteritza per mostrar cossos femenins i masculins nuets d'una manera sexualitzada.
Molta gent creu que el porno sols ho veu les persones obsessionades amb el sexe, però no és així. La gran part de la població ha vist o veu porno, i no veig res roin en això. Mentre els actors no estiguen obligats, és un tipus de cine com un altre.
El problema més gran és que molta gent pensa que el porno és un referent per a seguir al món sexual, i no és així, no podem deixar a banda que són actors especialitzats, interpretant un paper com qualsevol altre. No pot ser un referent, ja que és una pel·lícula, és ficció.
El porno ha de deixar de ser un tema tabú, i també han de deixar de considerar el treball d'actor porno, com un treball indecent o vergonyós. Molta gent es dedica al porno i no per això és una persona indecent o obsessionada amb el sexe. Simplement és un actor d'un altre tipus de pel·lícules.
En l’actualitat, amb totes les facilitats i accés a la informació i contingut de tota mena —ja siga a través de les xarxes socials, els mitjans de comunicació convencionals o Internet en general— que posseïm, resulta difícil de creure que algú no haja visitat algun cop pàgines porno o s’haja trobat amb quadres de publicitat d’aquestes webs mentre navegava per la xarxa.
Al llarg dels meus anys d’institut he vist com nens amb a penes dotze anys feien referència a vídeos porno on clarament el paper de la dona era passiu i de submissió. Què vol dir açò? A primera vista pot semblar que qualsevol contingut sexual hauria de ser prohibit i menys accessible, sobretot per al públic infantil-adolescent per ser més influenciable; no obstant això, si ho mirem amb un poc més de deteniment, potser la nostra visió canvia.
Amb açò vull dir que el problema no resideix directament en el concepte de pornografia, sinó en l’enfocament que se li ha donat: totalment masclista i fal·locèntric. Per tant, el que hem de modificar és la manera de fer porno —com ja han fet directores com Erika Lust.
En conclusió, repetint la idea abans nomenada, la pornografia pot ser una eina educativa i gens perjudicial si és ben utilitzada, amb la qual cosa no hauria de ser censurada ni mal vista, sinó com un entreteniment que a més resulta didàctic.
Actualment, existeix un debat on és planteja dues idees contràries, estan les persones que pensen que s’ha de prohibir el material violent en el porno perquè mostren un tipus de violència no adequat, i altres que pensen que prohibir no és la solució, sinó que cal desestigmatitzar la sexualitat femenina i promoure el plaer. Quan parlem de vídeos porno se’ns apareix al cap la pàgina anomenada Pornhub, una de les pàgines més conegudes, populars i més vistes què, com moltes altres, promouen una mirada hegemònica a la sexualitat.
Per a intentar canviar la manera de veure l’acte sexual, s’han proposat tota una sèrie de mesures que potser funcionen. Parlem de l’anomenat postporno, que és un porno activista que mostra cossos humans i sexualitats no normatives que pretenen crear alternatives a la representació sexual tradicional. També cal destacar que existeixen propostes de porno ètic en què actors i actrius porno donen explicacions sobre sexe segur, plaer, sexualitat amb persones amb diversitat funcional, etc.
Com hem dit abans, una de les pàgines web més visitades i amb més reconeixement durant els últims anys ha sigut Pornhub, que encara que el seu contingut siga, en termes generals, violent, i damunt, cap a la dona i mostra el porno tradicional, han obert una secció anomenada Pornhub Sexual Wellness Center, on inclou informació sobre salut i educació sexual i reproductiva i relacions afectivosexuals. Des del nostre punt de vista, ens pareix una molt bona proposta perquè, són moltes les persones que es creen expectatives i/o fantasies falses sobre el sexe i cal fomentar més aquest tipus d’informació, però d’altra banda, ens pareix trist i preocupant que en una pàgina pornogràfica n’hi haja més informació sobre aquest tema que en el sistema educatiu espanyol.
En conclusió, pensem que en la societat en què vivim i amb el tipus d'accés que tenim tant els joves, com els majors, deuríem de tindre una educació sexual més directa i evident cap a la nostra persona. Podríem crear una assignatura que fora educació sexual, o també que cada un determinat temps, que al nostre centre educatiu, vinguera alguna persona especialitzada en aquest tema i ens deixara les coses clares sobre l’acte sexual, la masturbació, les relacions de parella, les malalties, etc.
Saps el que és la pornografia? Moltes persones ho sabem, i també sabem que a la pornografia és menyspreu a la dona, se la tracta com un objecte, com un tros de carn, que assoles serveix per a tindre relacions sexuals, i això no és així.
En la meua opinió pense que la pornografia no es roïna, però si les maneres en què pensen les persones en referència a aquest tema, no té res de roí veure-la, però després, a l'hora de la realitat els xics es tensen que poden tractar a les dones de la mateixa forma que les tracten als vídeos pornogràfics, i amb aquest tema ve la següent pregunta, caldria prohibir-la? Jo crec que no, com que el que caldria fer és educar d'una millor manera a les persones, per deixar clar que el que Ix als vídeos és ficció, que a la vida real no cal fer més mateixes coses, tractar a les dones com objectes.
En conclusió, no caldria prohibir la pornografia, sinó millorar l'educació de les persones que la veuen, per així fer-les reflexionar, de com les dones són tractades
En aquesta entrada ens parla sobre el tema del porno per internet el qual ix inclús per anuncis quan estàs navegant per la xarxa. El problema que hi ha sobre aquest tema és que cada vegada les persones, l’únic lloc que coneixen per a saber com funciona el seu aparat reproductor és a través del porno i això fa que molta gent siga més tímida o senta vergonya al parlar d’aquestes coses davant de la seua família o entre amics. Doncs això hauria de ser lo més normal del món.
Per exemple si una persona s’adona que té algun problema en el seu aparat reproductor que és evident i és tímid a dir-ho açò pot anar a pitjor, aleshores el que ha de fer és parlar lo més proper que puga amb algú d’aquest tema.
Parlant ara sobre l’entrada també diem que per a molta gent el porno és com un referent a seguir de com fer sexe i la veritat no té res a veure, ja que açò és simplement una pel·lícula, és ficció. I parlant sobre els actors, són doncs simplement això, actors que estan buscant treball i no hi ha altra cosa que fer això. Per això no hi ha que criticar-les perquè simplement el que estan fent és buscar un treball, que a més pot ser com he dit abans una mica didàctic.
En conclusió, està bé que la gent veia porno, ja que aquesta a més d'excitar serveix com un vídeo didàctic de què hauries de fer a l’hora de fer l’acte sexual, però el que jo afegeix és que per a saber de veritat com funciona això has de parlar amb un especialista d’açò.
Les pel·lícules o vídeos porno son un art art com el cine, però es veritat que te una funció i aquesta és excitar al públic que ho està veient, com per a gustos colors, hi ha molts tipus de vídeos porno per a que diversitat de persones es poden excitar.
I us preguntareu… Quin és el problema amb aquest tema?, doncs que la sexualitat està molt mal vista i es parla com a tabú. La sexualitat es part de nosaltres sense aquesta no gaudiríem igual i no seriem els mateixos, també gràcies a aquesta i altres factors està la reproducció. O per què quan una persona està a soles en roba interior ens sorprenem?, si és com un biquini. Totes aquestes tonteríes acostumades per la societat com també els comentaris roïns a les diferents orientacions sexuals, etc, s’han d’acabar ja que fan molt de mal a tot el món. S’hauria de visibilitzar més la pornografia i parlar d’ella amb normalitat. I si per exemple la teua filla o fill voldria treballar com actiu o actor porno, de segur que t’enfadaries amb ell/a, i no hauria de ser així ja que és un treball com un altre; encara que es veritat que amb una dona es pitjor perquè la sexualitzen més i majoritàriament la solen tractar com a un objecte.
En conclusió deuríem de visibilitzar més la pornografia per solucionar els comentaris i les mentalitats que veuen als actors o actrius porno com un objecte. També que la majoria de xiquets i xiquetes s’esconden del seus pares o familiars i mantenen en secret que veuen porno.
Saps el que és la pornografia? Moltes persones ho sabem, i també sabem que a la pornografia és menyspreu a la dona, hola, soc Raúl Martínez i ahui parlare de com convivim amb la pornografía en la actual societat, pornografía en la qual la dona es tractada com un objecte, com un tros de carn, per als homens, fan veure a la gent que visita les págines a on es troben aquestos videos, que assoles serveix per a tindre relacions sexuals i no més, i això no és així.
En la meua opinió pense que la pornografia no és roïna, però si les maneres en què pensen les persones en referència a aquest tema, no té res de roí veure-la, però després, a l'hora de la realitat, els xics es pensen que poden tractar a les dones de la mateixa forma que les tracten als vídeos pornogràfics, és a dir, menyspreuant´les i amb aquest tema ve la següent pregunta, caldria prohibir la pornografía? En la meua opinió crec que no, ja que el que caldria fer és educar d'una millor manera a les persones des de que tenen un poc de sentit comú, per deixar clar que el que Ix als vídeos és únicamnet ficció, però que a la vida real no cal fer les mateixes coses, tractar a les dones com objectes, ja que no ho són. Les dones, són una part molt essencial en la nostra societat, molta gent, majoria homens, pensen que no serveixen per a res, a si, espera, per cuinar, fer totes la feina de la casa i mantindre relacions sexuals, tenim que dir basta a aquestes botjeries.
En conclusió, crec que no caldria prohibir la pornografia, ja que no fa cap mal a ningú, però el que si que fa mal són tots eses persones que pensen que poden tractar de males maneres a les donesn per aixó cal educar i informar d'una manera molt clara dels mals d'aquest comportament, mira tots els videos que vulges, pero despres no penses que els el protagonista d'algún a la teua vida sexual.
Publica un comentari a l'entrada