M’han encantat els
vostres comentaris perquè veig que els complexos són un tema que connecta amb molta
gent, i no solament adolescent. Rebeca i Amanda deien que acceptar els nostres
cossos no és tan fàcil i jo afegisc que els consells de l’estil “No faces cas de les
crítiques” o “Estima’t tal com eres” no sempre ens serveixen. De vegades, tenen
l’efecte contrari i aconsegueixen que ens acusem a nosaltres mateix@s per no poder
evitar que ens importen les crítiques; i això suposa un doble patiment: sofrim
perquè no tenim el cos que voldríem, i ens angoixem perquè no podem “passar” de
l’opinió de les altres persones.
Llegint-vos, he
recordat un comentari que va deixar l’any 2014 una alumna en ¡No juguéis como niñas!, i m’agradaria
compartir-lo de nou perquè em va impactar molt:
Aquest
vídeo i aquesta entrada m'han impressionat moltíssim ja que és la realitat i jo
personalment sé el que és practicar esport sent una dona. En el meu cas, jo
practicava natació a un nivell competitiu alt des dels sis anys, però també em
vaig veure obligada a deixar-ho perquè tot el món em criticava dient que estava
molt forta, que era un “home vestit de dona”, que cap xic es fixaria en mi,
etc. Vaig formar part d'aquell equip des dels sis anys fins al quinze. I no fa
molt, a penes un any, vaig intentar retornar, però el que era el meu nóvio va
amenaçar-me amb deixar-me i posava excuses del tipus: “estaràs més forta que
jo”, “una dona no pot tindre més múscul ni força que un home”, “quan competies
tenies un cos que em feia vomitar”, etc. Malgrat tot això, vaig intentar
retornar, i en a penes dos mesos em varen oferir una prova per a la selecció
valenciana, un somni per a mi que vaig menysprear pel meu nóvio. Jo sóc una
xicona a qui li encanta l'esport i que cada dia practica, i ara fa un mes el
meu nóvio em va deixar perquè tenia més músculs que ell.
El
que vull dir amb tot això és que no sabeu com me'n penedisc d'haver fet cas al
que em deia la gent, com em jutjaven i jo que els feia cas. Les dones tenim els
mateixos drets que els homes i no totes som iguals, a unes ens agrada l'esport
mentre que a altres el que més els importa és anar a la moda i passar tota
l'estona amb el seu nóvio o emborratxar-se. Sí que és cert que hi ha moltes
desigualtats però si nosaltres fem cas de tot el que ens diuen, i quan ens
diuen que deixem de practicar el nostre esport els fem cas de seguida, mai
aconseguirem que ens respecten ni tenir una igualtat digna i amb els mateixos
avantatges que els homes.
El
poc que tenim fins ara és gràcies a la lluita de moltes dones esportistes i, si
nosaltres seguim lluitant, aplegarà el dia en què ens respecten i aconseguirem
que ens tracten com mereixem.
Comentari de Jennifer Campoanor (31.10.14)
Tal com diu
Jennifer, la clau és no deixar de fer les coses que ens agraden. Potser no podem
aconseguir que no ens importe que ens diguen “grossa”, “palo”, “xaparro”, “tirillas”, "efeminat", "matxorra", etc. però sí que podem seguir fent allò que volem, tant en les nostres aficions
com en les nostres relacions personals. Per exemple, si ens agrada un xic o una
xica, atrevim-nos a acostar-nos a ell o a ella sense pensar que no li agradarem
perquè no tenim un cos a la moda: ja dirà ell/a que sí o que no!
No deixem que els complexos ens impedisquen ser qui volem ser!!!
21 comentaris:
Abans de començar volia dir que jo estic d’acord amb Jennifer en la segona part del comentari.
El que volia comentar és que a vegades s’ha de fer també un poquet de cas a les persones; però en la majoria de vegades no perquè si no, ens passarà com a aquesta xica, i al final acabarem sense aconseguir els nostres somnis o sense estar amb la gent que volem solament perquè no estem a la seua altura o no seguim els seus estàndards.
La meua conclusió és que faces cas al teu instint i no a les persones del teu voltant.
Hui dia tot aquestes coses es continuen veient, això ho critique ja que les dones per llei de la vida no tendeixen a ser mes fortes que els homes, ja que elles mateixes no els agrada veure's molt musculosas, però a l'hora de fer esports no han de tindre un límit, aquest tipus de coses no s'haurien de dir i únicament s'han de reservar els comentaris masclistes, encara que en part tinguen raó, hui dia les persones són lliures de fer el que vulguen i ningú té dret ha dir-li el que ha de fer, per a alguna cosa existeixen les lligues masculines i femenines en els esports, però siguem realistes, no veurem dones treballant en obres perquè és un treball que necessita força bruta que sempre li ha costat més a la dona aconseguir que els homes, a part que si li fem un enquesta a elles mateixes optaran per evitar-ho, però així tot no hem de confondre realisme amb masclisme. La moda influeix i no es pot dir que no, però hi ha coses de la moda que no són per a malament, sinó que expressen realisme i ho prenem com a moda per a classificar alguna cosa que sempre ha passat però mai ho acceptem, culpem a la joventut de hui per coses que es porten arrossegant des de milers d'anys.
El cas d'aquesta xica es veurà molt tal vegada però si elles mateixes no planten cara no aconseguiran res, elles mateixes han d'adonar-se de les coses i han de pensar, alguna cosa que hui dia no fan, molts ja que amb aquesta edat no molts tenen la maduresa suficient per a adonar-se de la realitat, del que volen i el que no volen i al final sempre són uns altres els que decideixen per ells alguna cosa que en l'actualitat volen ficar-li al cap als joves obligant-los a madurar alguna cosa que no hauria de ser, nosaltres els joves necessitem explorar i madurar per nosaltres mateixos, que ens aconsellen però que no ens diguen que hàgem de fer.
Hui dia tot aquestes coses es continuen veient, això ho critique ja que les dones per llei de la vida no tendeixen a ser mes fortes que els homes, ja que elles mateixes no els agrada veure's molt musculosa, però a l'hora de fer esports no han de tindre un límit, aquest tipus de coses no s'haurien de dir i únicament s'han de reservar els comentaris masclistes, encara que en part tinguen raó, hui dia les persones són lliures de fer el que vulguen i ningú té dret ha dir-li el que ha de fer, per a alguna cosa existeixen les lligues masculines i femenines en els esports, però siguem realistes, no veurem dones treballant en obres perquè és un treball que necessita força bruta que sempre li ha costat més a la dona aconseguir que els homes, a part que si li fem un enquesta a elles mateixes optaran per evitar-ho, però així tot no hem de confondre realisme amb masclisme. La moda influeix i no es pot dir que no, però hi ha coses de la moda que no són per a malament, sinó que expressen realisme i ho prenem com a moda per a classificar alguna cosa que sempre ha passat però mai ho acceptem, culpem a la joventut de hui per coses que es porten arrossegant des de milers d'anys.
El cas d'aquesta xica es veurà molt tal vegada però si elles mateixes no planten cara no aconseguiran res, elles mateixes han d'adonar-se de les coses i han de pensar, alguna cosa que hui dia no fan, molts ja que amb aquesta edat no molts tenen la maduresa suficient per a adonar-se de la realitat, del que volen i el que no volen i al final sempre són uns altres els que decideixen per ells alguna cosa que en l'actualitat volen ficar-li al cap als joves obligant-los a madurar alguna cosa que no hauria de ser, nosaltres els joves necessitem explorar i madurar per nosaltres mateixos, que ens aconsellen però que no ens diguen que hàgem de fer.
Jo opine que cada persona té dret d'haver les coses que li agraden sense fer-li el cas als comentaris, i així opinen quasi tots. La qüestió és entendre el que realment t'agrada i aprendre no dependre de l'opinió dels altres. Això pot sonar molt fàcil, però en realitat has de reflexionar bastant temps per a entendre-ho. Abans m'importava molt l'opinió de la gent. Sempre pensava: «i si m deixen de parlar per això?», «i si pensaran malament del meu?», però al final això no importa, i si algú et fa sentir malament amb els seus comentaris, el més sa és allunyar-se d'aquesta persona.
Rania El alami de 3C ha dit..
Jo pense que ja sigues xica o xic, el teu cos es soles teu i cada un te que decidir el que fa amb ell mateix o el seu cos,no tens que permetre que la gent decidisca sobre tu o que et posen barreres.
Si vols fer el que siga, fes-lo sense que la opinió de la gent te afecte.
També pense que la gent que pensa que les xiques no poden fer el mateix que els homes estan molt equivocats, tant les xiques com els xics tenen els mateixos drets i poden fer el mateix sense importar el genere o sexe del que siguen,hui en dia la gent segueix fent comentaris masclistes en contra de les dones o te idees en el cap, com que les dones son menys fortes que el homes, que no poden fer-ho tot sense ajuda de un home, però això no es cert,una dona pot fer i fa el mateix que qualsevol home.
Tampoc importa res el fet de estar gros/a,cada un es com es,sense importar el físic,la forma de pensar,si realment te vols te ha de donar totalment igual els estereotips que posa la gent,tens que voler-te i sobre tot tens que ser feliç.
Hola soc Yasmina
Vos vaig a contar sobre el comentari de cossos de la moda eixe comentari parla de una xica que es grossa i para eliminar eixa grassa se'n va al gimnasio per a fer esport però el seu nóvio l’ha dit que no vages perquè et posares mes fort amb músculs.
Hola, hui vaig a contar-vos la meua opinio, del comentari de l’alumna de 2014.
m’ha paregut be, la dona te que ser sensible, te que tener un bon cos... te rao el seu novio pues per aixo busque jo una xic, per un novio un chico y no voy amb tu per aixo estic amb una chica perque jo vol una dona amb bon cos sensible …, entonces si yo queria una chica con musuculos ya me iria con un chico no?, aleshores per aixo estic amb una xica...
Aquesta entrada parla sobre un comentari que va fer una xica esportista. Jennifer, la xica esportista, feia natació desde molt menuda, aleshores ella estaba molt forta i tenia molts músculs i la gent es ficaba amb ella. Jennifer acaba deixant de practicar la natació per els comentaris roins cap a ella. A Jennifer li ofereixen una prova per a la selecció valenciana i era la seua oportunitat per complir el seu somni.
En la nostra opinió, no totes les persones som iguals, cada persona té uns gusts diferents i un cos diferent, i no hi ha que jutjar a ningú per no ser com nosaltres o per tindre uns gustos diferents als nostres, perque si a una persona li agrada l’esport no tenim perqué jutjar-la, siga tant xic com xica.
Els comentaris roins que ens diga la gent no tenen perque afectar-nos, ja que si es el nostre cos nosaltres decidim que fer amb ell.
En aquesta entrada podem llegir una història de una xiqueta que conta que és nadadora des de els 6 anys i que té més músculs que alguns xics. Ella conta que el seu nòvio la va deixar perquè estava més forta que ell i al nòvio li donava vergonya.
Jennifer no està d’acord en això perquè un xic no deu de ser més fort que una xica. Ella també diu que les xiques tenen el mateix dret de fer esport que els xics.
La meua opinió és que Jennifer té raó en això perquè una dona té de tindre els mateixos drets que un home per a tot.
En aquesta entrada podem llegir una historia de una xiqueta que conta que es nadadora des de els 6 anys i es queixa de que les xiques no poden tindre més músculs que els xics. Ella conta que el seu nòvio la va deixar perquè tenia músculs que ell i li donava vergonya.
Jennifer no està d’acord en això perquè un xic no deu deu de ser mes fort que una xica, Ella també diu que les xiques tenen el mateix dret de fer esport que els xics.
La meus opinió és que Jennifer té raó en això perquè una dona té els mateixos drets que un home per a tot.
Aquest comentari va sobre una xiqueta que li agradaven molt els esports, ella practicava esports des de xicoteta, des de el 6 anys, ella feia natació, als quinze anys va deixar de nadar, perquè li criticaven per el seu cos, ella tenia novio, el seu novio li deia que no fera esport perquè estava mes forta que ell i que si tornava a nadar li deixava, però ella volia fer esport perquè ser nadadora era el seu somni.
Ella va tornar a nada, i als dos mesos va fer una prova per a competir per tota la comunitat valenciana, no li va importar com fora el seu cos, i va tornar a competir i va ser mes feliç.
Aquest text és molt vertader perquè tindre un cos a la moda no significa res, no ha d’importar com estigues, sinó que et vulguen com ets tu. Les persones són com són però la idea que tenen és diferent a la realitat, les persones assoles veuen el de fora però el de dins els fa igual, perquè els han ensenyat a valorar el de fora i no el de dins. En un temps segurament s’adonen i recapacitaran del que han fet perquè a la millor estan perdent una oportunitat de ser feliços de veritat i no per estar amb la persona que està millor de cos.
En aquesta entrada podem llegir com una xiqueta no pot fer el que vulga per els comentaris que li feien, com el del seu nòvio, que le critica perque ella no pot tindre més músculs que ell.
En general hi ha moltes xiques que no fan esports perque moltes persones le critiquen, i això poc a poc afecta molt encara que la gent pensa que no passa rés, perque li diuen “fea o grossa” una vegada, però si totes les persones pensen igual poc a poc són molts comentaris i per culpa de això ella pot deixar el esport.
En conclusió, no pots deixar que te afecten els comentaris o també te pots enfrontar a ells.
En aquest comentari escriurem la nostra opinió sobre <>.
Ja sigues home, dona, xiquet, xiqueta, trans… has de tindre el cos amb el que tu estigues més còmode i et faça sentir bé amb tu mateix. Practiques l’esport que practiques, vages a la moda o no, tingues més o menys músculs, ets una persona! No ha d'importar-te el que et diguen els teus pares, amics, parella… ells són justament els que més haurien d’ajudar-te. I si no estan d’acord amb la teua forma de ser, és problema seu. En el cas de les dones, el punt de vista que té la gent és que són menys femenines si tenen músculs. Bé, ara parem-nos a pensar, per què. Els xics no tenen obligació de ser més forts que les dones ni molt menys les dones de ser unes <> sols per estar amb un home més musculós que elles.
Normalitzem qualsevol cos, tots som persones!!!
Jo pense que per exemple en l’esport pot haver qualsevol home o dona que tinga molt de múscul i no passa res que una dona siga més forta que un home, perquè nosaltres encara pensem que és molt fàcil superar a una dona i que està prohibit i per això en els esports on els homes i les dones competeixen per això, per exemple en el futbol hi ha una lliga femenina i un altra masculina, també com en les olimpíades. Una vegada en primaria vaig anar a una excursió i els xics competien entre uns altres xics i les xiques amb xiques. Jo crec que la competició estaria millor tots contra tots i en el futbol els equips mesclats xics i xiques amb diferents vestuaris òbviament.
De Selene i Noemí:
Nosaltres pensem que no s’ha que fer cas a la gent que fa comentaris de nosaltres o de com tenim que ser, perquè si no ens fem mal a nosaltres psicològicament, ja que podem ser com vullguem. Pensem que Jennifer té raó en el segón fragment perquè ningú ha de dir-te com t'has de vestir o com has d’actuar o senzillament com ser. Crec que tots alguna vegada han sentit que no anaven a la «moda»(ja siga per la roba o per els estereotips).
Va de una xiqueta que la seua parella li amenaçava con deixar-la perquè deia que una dona no podia ser més forta que un home i quan practicava esport pareixia un home, no li agradava gens veure-la jugar i deia que tenia mes músculs que ell i això la parella no el considerava bé
En aquest post Jennifer conta el que li va passar, ella feia natació des de els 6 anys i als 15 el va deixar de fer pel seua nóvio que li amenaçava de deixar-la si seguia fent natació.
Nosaltres pensem que no hem de deixar de fer el que vulguem pel que pensen les altres persones. Hem de fer el que nosaltres vulguem perquè som les propietàries del nostre cos. Som lliures de prendre les nostres decisions sense que ningú influïsca. Ens sembla molt fort que hui en dia moltes dones siguen amenaçades pels seus nóvios, parelles... simplement per fer el que els agrada. Estem d’acord amb Jennifer del que opina. El seu nóvio l'hauria de donar-li suport i no amenaçar-la i no fer que se sentira malament amb ella mateixa.
En aquest comentari he trobat una xiqueta que feia natació a un nivell de competició molt alt però la gent la criticava per fer un esport a on hi havia molts xics, li deien que era una xica amb el cos d’un home i la insultaven. Per a mi les xiques poden fer l’esport que els agrade, perquè l’esport és per a tot el món i ningú ha de dir l'esport que ha de fer cadascú. Ara la gent se va adonant que les xiques tenen dret a fer l’esport que vulguen. Aquesta és la meua reflexió sobre el comentari.
Hui en dia les dones són criticades per tot, per llei de la vida les dones no solen ser més fortes que el hòmens, ja que elles mateixes no els agrada veure's molt musculoses,pero en el moment que es així són molt criticades, tan per dones que per hòmens,nosaltres estem totalment en contra perquè aquest tipus de coses no s'haurien de dir, ja que són comentaris masclistes. Els cossos són molt criticats per tots, ja que si no tens un cos ''a la moda'' són els centre de la burla. Tenim que aprendre a deixar viure i no ferir a altres persones amb els comentaris del físic, podem fer molt de mal, i treballant la empatia podem anar millorant.
Correcció de sara maconly
Hola, hui vull contar-vos la meua opinió del comentari d’una alumna de 2014. M’ha paregut bé: la dona ha de ser sensible, ha de tindre un bon cos... Té raó el seu nóvio quan diu que per això està amb una xica, perquè vol una dona amb un bon cos, sensible… Aleshores, si volguera una xica amb músculs, se n’aniria amb un xic, no?
28.10.19
Estic d´ acord amb el comentari de Jennifer. Crec que de vegades no ens adonem o per costum ens ajuntem amb persones que fan aquest tipus de comentaris, hi ha persones que lo fan a posta, però potser que existeixen persones que ho fan donant el seu punt de vist i tot i així és important veure la manera en que se ha dit, perquè això pots ferir a l´ altra persona o crear-li un complex amb el que haurà de bregar.
Per això pense que si no tens res de bo per dir, millor no diguis res. I si reps aquest tipus de comentaris no els facis cas, si no et van a ajudar per avançar i aconseguir els teus somnis, aleshores no valen la pena.
Publica un comentari a l'entrada