En el vídeo “Nora y su mochila menguante” (FELGBT, 2019), es fa servir la metàfora de la motxilla com a sinònim de les dificultats que les persones podem patir en la vida. Nora, la protagonista, ix de casa amb una pesada càrrega a les esquenes perquè, quan nasqué, es va determinar que era un xiquet (probablement a l’ecografia ja van dir als seus pares que ho era); però Nora se sent xiqueta i vol que la tracten en femení.
Hi ha també altres persones que porten motxilla: els xics femenins (o que fan coses considerades femenines), les xiques masculines (o que fan coses considerades masculines), les persones no heterosexuals (gais, lesbianes, bisexuals, pansexuals, asexuals...), les persones amb diversitat funcional (discapacitat física o intel·lectual), les persones amb cossos que no estan a la moda (grosses, primes, “massa” altes, “massa” baixes...), les persones amb trets intersexuals (no endosex), la gent d’altres països, d’altres religions o ètnies, etc.
Els insults, les amenaces, les agressions, les burles o bromes que no fan gràcia, etc. són pedres que posem en les motxilles d’altri i que contaminen la nostra escola i el nostre món. En canvi, quan tractem les altres persones amb respecte, quan estem al seu costat, quan els diem coses positives, etc. estem llevant-los pedres –i, utilitzant la terminologia de l’ecologia emocional que vérem en Els punys no parlen–, estem repartint vitamines emocionals, ingredients fonamentals perquè el nostre institut (i el nostre barri, i la nostra ciutat...) siguen unes reserves naturals on cuidem i celebrem la diversitat.
I tu què fas, contamines o reparteixes vitamines? Poses pedres en les motxilles d’altres o en lleves?
Dades que apareixen al vídeo:
- El 83% de les persones trans considera haver sigut menys feliç que les persones cis (cissexuals o cisgèneres) durant la seua etapa educativa.
- El 58% de les persones trans afirma haver sigut víctima de transfòbia en forma d’insults, amenaces, agressions físiques, ciberviolència i/o violència sexual
- El 53% de les persones trans assegura que mai o en molt poques ocasions s’ha respectat el nom elegit en funció de la seua identitat de gènere.
- El 48% de les persones trans va trobar suport en altres alumnes després d’haver patit una agressió per transfòbia.
- El 58% de les persones trans víctimes de transfòbia en l’àmbit escolar assegura que, davant de la violència i de l’assetjament que patiren, no es va fer res.
Per al professorat, recomanem l’informe Jóvenes trans en el sistema educativo (FELBGT, 2019, 33 pàgines), que estudia la realitat dels menors trans en el context educatiu i l’impacte de la posada en marxa de mesures d’atenció a la diversitat en el seu benestar físic i emocional, en l’itinerari formatiu i en els resultats acadèmics.
També podeu trobar altres estudis i materials per a treballar la diversitat afectivosexual en secundària en la pàgina de la FELGBT.
25 comentaris:
Com bé explica el vídeo, les persones transsexuals senten que de vegades no seran tot el respectades que es mereixen o que la gent no les acceptarà. Per què ha de ser així? Per què s’han de sentir així amb si mateixes? A la fi no estan fent cap mal a ningú. S’haurien de sentir lliures de ser com vullguen sense necessitat d'identificar-se amb un sexe (home, dona...). La gent no hauria d’insultar-los, amenaçar-los, discriminar-los, etc, sinó tot el contrari; hem d’intentar que per a ells/elles siga més fàcil adaptar-se a aquest món on encara hi ha molta gent amb homofòbia, transsfòbia...
En el cas dels instituts, col·legis, universitats... s'hauria de respectar la identitat de la persona, o inclús canviar-li el nom si cal. En el nostre institut hi ha una persona transsexual a la qual tot el món s’ha adaptat i fins i tot els mestres l’anomenen pel nom que ell ha decidit.
Les persones trans són persones normals però algunes persones no els tracten igual i això no pot ser.
Jo conec a una persona trans i em porte molt bé amb ella, però algunes persones pensen que per ser trans són diferents i això no és així. En el vídeo que apareix en el text, al principi a Nora la tractaven d’una manera que a ella no li feia gràcia, com una mare que li tapava els ulls al seu xiquet, etc. Però després Nora coneix a un xic que també és trans, el seu mestre canvia el seu nom real (Juan) pel seu nom d’ara (Nora) i moltes més coses que fan que la motxilla es faça més xicoteta.
Per acabar, hi ha que canviar la mentalitat perquè som persones tots i no per ser trans ja no eres una persona, TOTS SOM PERSONES!!!!!
En el vídeo explica que una xiqueta es trans, hi ha una representació de els seus problemes, una motxilla.
La motxilla al principi, estava plena, molt gran i grossa per els problemes que tenia.
Poc a poc va anar decreixent, perquè hi havia gent que li defenia i li ajudava contra els problemes com els insults, agressions etc.
Nosaltres coneixem a un trans que s´anomena Noah, al principi es fa un poc estrany però poc a poc te acostumes a cridar-li per el seu nom, a ver-li amb altra apariencia etc.
En realitat un trans es una persona totalment normal, tots tendriem que ajudar a les persones trans i tindre mes empatia amb ells i elles.
Nosaltres creiem que les persones trans es sent malament, perquè quant van caminant per el carrer moltes persones le miren molt mal perquè veien que abans era de altre sexe, i en la societat això está mal vist
El vídeo de La Motxilla de Nora tracta de una xiqueta transexual que te por a que no li acepten en l
l´escola. El seu primer dia va ser complicat, els seus companys no li tractaven bé, però va conéixer a un xiquet, i es varen fer amics. El seu amic li aceptava a ella tal i com era, sense prejuicis, de tal manera que cada vegada que la gent li aceptava tal i com era la motxilla es feia més menuda. Al la fi, la gent li aceptava com era ella mateixa i la seua motxilla va lliberar tot el pes.
La nostra opinió del vídeo es que hi ha que aceptar a la gent siga qui siga i de la manera que ells vullguen, per que a la fi cada persona va a ser com li apetixca i per molt que a tu te moleste de la forma que es comporte, no va a cambiar perque algú se ho diga.
En el vídeo de La Motxilla de Nora tracta de una xiqueta transsexual que al començament del curs té por perquè la gent li mirava mal i pensa que els altres xiquets es van a burlar de ella. Al primer dia coneix a un xiquet que també es transsexual i es fan amics. En el vídeo apareix que la motxilla de Nora és molt gran al principi, però quan ja a la gent li dona igual que siga transsexual la motxilla cada vegada es fa més xicoteta.
La meua opinió es que si en la meua classe hi haguera algú transsexual em donaria igual.
És un text que tracta d’una xiqueta anomenada Nora que va nàixer sent un xiquet però no li agradava ser un xiquet, preferia que la tractaren com si fora una xiqueta.
Nora anava a la escola i alguns alumnes es reien d’ella perquè era diferent, aleshores la insultaven, no jugaven amb ella, se li burlaven... Alguns alumnes del col·legi també porten damunt una motxilla que era com si foren els insults, les crítiques dels altres alumnes. Si els insultaven era com si els posaren una pedra dins de la motxilla i la gent que els ajudava era com si els llevaren pedres de dins de la motxilla.
Me pareix molt malament que els alumnes se fiquen amb ella perquè és diferent que els demés. Jo crec que a tot la gent se li ha de tractar com cada u vulga.
Aquest text va sobre una xiqueta anomenada Nora que quan va nàixer, i es va determinar que era un xiquet, ella volia que la tractaren com si fora una xiqueta. La motxilla la porten alguns xiquets de la seua escola (no és solament ella): xics que es senten femenins, xiques que es senten masculins, persones no heterosexuals, persones d’altres països i persones amb molts altres «defectes». A mi no em pareixen defectes però moltes altres persones sí que ho pensen. Com xiquets que estaven a l’escola la insultaven, es burlaven, no jugaven amb ella... I a mi em pareix una vergonya.
En el vídeo de La Motxilla de Nora tracta de que al començament del vídeo ix una xiqueta transsexual i quan arriba a escola la gent li mirava de manera diferent, però de manera de que passa el temps li tractem com a una persona mes perquè a la gent li dona igual que siga transsexual.
La meua opinió sobre aquest tema de la transsexualitat es que estic d’acord ja que avui en dia es una cosa normal i ja no es discrimina tant com antes. També no es tindria que vore mal perquè no som qui per a dir o opinar lo que vol fer una persona.
Huí en dia esta mal vist la transsexualitat, per això hi ha tanta transfobia, la gent no entén que hi ha persones que no se senten conforme amb el sexe que els ha tocat. Hi ha que conscienciar de que cada persona es lliure de ser com vullga sense ser jutjat per ningú, hi ha que posar-se en la pell d’eixes persones que patixen dia a dia agressions, faltes de respecte, comentaris innecessaris...
Sense que ells facen res.
Aquest vídeo tracta sobre una xiqueta transsexual que poc a poc s’ha integrat en el col·legi i ha aconseguit desfer-se de comentaris negatius sobre el seu aspecte físic.
L’any passat van vindre persones trans a l’ institut, a explicar tots els problemes o el que ha suposat canviar de genere, ens pareix bona idea per a treballar l’empatia i saber per tot el que han hagut de passar totes aquestes persones.
Tracta d’una xiqueta que se llama Nora, el seu sexe es transsexual.
Ella té por de que no li accepten en la seua nova escola per ser transsexual.
Va a començar el primer dia i tots de fora li miren mal, va a entrar i va a conéixer a un xic, es van fer amics.
Nora es va sentir molt contenta perquè se alegra de que el seu nou amic li vaig a acceptar tal i com es.
Nora va a entrar a la seua classe i el professor va a passar llista de tots el alumnes quan, anava a nombrar el nom que tenia antes nora, i el professor li va a canviar i li va a nombrar com Nora.
La seua motxilla de Nora al principi va a carregar con un pes molt gran, per por de que no li tractin bé, al llarg que passa el dia, la gent va a seguir acceptant-la i la motxilla cada vegada va a seguir encongint.
Nora seguirà fent amics i tots van a voler-la molt i la van a tenir cura.
El video parla sobre un xic que es sent xica. Quan va a l'escola, alguns companys es burlen i altres li mostren respecte.
La motxilla és gran al principi, i es va fent xicoteta a mesura que alguns accepten la seua manera de ser.
Pense que el respecte és molt important per a mantindre bones relacions amb les persones i a tots ens agrada que respecten les nostres idees, la nostra manera de pensar, la nostra manera d'actuar etc. I encara que no s'accepten, questions com aquesta, no es deuria d'humiliar o portar-se malament contra la persona.
JO SENT QUE ARA HI HA MENS PERSONES QUE INSULTEN, BURLEN I AMENACEN A PERSONES TRANSSEXUALS. ANTES AMB FRANCISCO FRANO ELS MANAVA A UN INTERNAT I ELS SEPARAVA DE L'ALTRA GENT PER A NO (CONTAGIAR) LA TRANSSEXUALIDAD. EN FI NO PANSA RES PER QUE SÓN GENT IGUAL QUE NOSALTRES I ELS HOMOSEXUALS I ELS BISEXUALS, PANSEXUALES, ASEXUALS, ETC ... ADEMAS NO PANSA RES PER SER TRANSSEXUAL PERQUÈ SE SUPOSA QUE JA SOM MAYORCITOS PER A SABER QUE SER TRANSSEXUAL NO ÉS DOLENT.
PER A ACABAR TOTS SOM IGUALS ÉS IGUAL QUE ENS AGRADE LES XIQUES COM ELS XICS.
Ara hi ha menys diverfobia ja que amb tots el moviments que han hagut la veritat és que s'ha aconseguit que les persones siguen més tolerants i hi ha molts més gais LGBTTBSTKS que quan estava Francisco Franco Bahamonde governant que els separava de la resta de persones hetero com a mesura preventiva, ara la unió de totes aqueixes persones tant transsexuals i altres tipus de persones que han volgut canviar la seua orientació sexual tenen la llibertat d'expressar-se (sense pasarce, ja que hi ha moltes parelles homosexuals que estan tota l'estona donant-se besos en la boca en llocs públics alguna cosa que fa feredat, i els heterosexuals no ho fan, except els tros d'indecents que hi ha pel carrer)
L’entrada tracta d’un xic que és trans i que va al col·legi. Al principi tothom es burlava d’ella i per això tenia la motxilla molt gran. Quan algú li deia alguna cosa bona la seua motxilla es feia xicoteta aleshores quan entro al col·legi tothom li deia coses bones però perquè ella era trans aleshores quan la gent li deia coses bones la seua motxilla es feia xicoteta poc a poc, finalment Nora se puso molt contenta i per acabar se puso molt contenta.
Jo crec que a les persones diferents com aquestes (asexuals, bisexuals, transsexuals...) se les ha de tractar amb respecte ja que són essers vius humans i necessiten ajuda. Per exemple, el vídeo de transsexualitat mostra com tracten en el col·legi a una persona transsexual.
Aquestes persones han sigut maltractades o víctimes. I davant d’aquest problema de maltractament hem d’actuar i defensar-los com si fora problema nostre, ja que hi ha persones que no s’atreveixen a defensar-les, però en algunes situacions hi ha persones que els defensen per protecció, per amistat o per pena de veure com els maltracten.
Hola, ara vos parlaré d’aquest curtmetratge.
Ací utilitzen la metàfora de la motxilla referint-se als problemes que pateixen les persones que senten que el gènere en que han nascut no li pertany, es a dir es senten d’un altre gènere.
Per exemple, en aquest cas Nora va nàixer xiquet i al principi del vídeo es pot mostrar en que un xiquet i un senyor que va amb cotxe comencen a riure d’aquest i també com els seus pares li donen un bes abans d’anar-se’n a l’escola,això mostra que per molt que es riguen les persones, n’hi haurà gent que recolza a Nora.
En la meua opinió, jo crec que no hi ha motiu per a riures d’aquests temes i molt menys per a deixar-los de costat, com ara passa en molts col·legis a les persones tant com transexuals, lesbianes. Bisexuals, gais, pansexuals, asexuals, etc. I que cada persona pot tindre els pensaments que vullga d’aquests temes tant com siguen positius o negatius , pero sempre sense faltar a l respecte.
Hola, vull parlar d'aquest curt d'animació i com ens aporta la visió de la vida amb les cargues que tots portem.
«La motxilla de Nora» és un xicotet film que ens mostra la vida d’un xiquet que es sent dona. Utilitza una bossa per a ensenyar-mos la carrega que té per ser transsexual. L’entrada, a més, diu moltes més «pedres» que la gent porta a les seues motxilles però ara et dic ¿no tenim tots carregues? Per unes raons o per altres tots portem molt pes a la bossa.
Entenc que el curt és per a visualitzar el tema trans però el milloraria que posaren més problemes. Sincerament, no es el problema més comú ni el menys tractat (deurien tractar això més als majors) i més avui en dia que és tant vist, em preocupen més els complexes, que sí els ha nombrat en la entrada, no com més m’agrada però l’han nombrat.
Tornant al vídeo m'agradaria haver pogut vore més la relació amb els pares per les experiències és el que més afecta a la gent i també poder vore alguna situació més real perquè llastimosament molts majors no accepten els cambis fàcilment.
En conclusió, aquest vídeo està bé però es pot millorar en molts aspectes, és un bon informatori de dades que no tots puguen escoltar i l’intenta tractar més fàcil del que és.
Aquest vídeo tracta d’una xica que te curiositat sobre els seus genitals i vol investigar aquest tema, perquè pensa que els xics estan acostumats a parlar sobre aquest tema però les xiques no per això volem comentar aquest comentari perquè pensem que tenim que acostumar a que s’escolte més i no ens done por o vergonya a parlar sobre aquest tema perquè no te cap defecte com per a no parlar sobre ell.
Per als adolescents aquestes series en ajuden a saber més coses sobre la nostra sexualitat per aquesta raó tenen que fer mes series o pel·lícules tracten el tema de la sexualitat però amb el tema de les dones perquè esta normalitzat que els homes parlen però per a les dones o xiques esta menys vist i haurien de normalitzar-lo. Una forma de fer-ho es donant xarrades als instituts per a que les xiques es donen conte que no te cap de roí i es normalitze d’una vegada.
A mi no m’agrada que insulten a les persones transsexuals, elles simplement se senten amb un sexe diferent amb el que van nàixer. Aquestes persones pateixen des de xicotetes per aquesta raó, la gent els veu diferents i es burlen d’ells, i això no fa més que ficar-los pes emocional i pensaments negatius (pedres en la motxilla).
Jo tinc un amic transsexual, ell abans era una xiqueta però volia un nom de xiquet. Ella sentia que era un xiquet, i nosaltres hem de respectar la seua decisió. Tots hem de pensar que, com nosaltres, són persones amb sentiments, i tot això que els diuen els fa mal.
La transsexualitat es te que tractar amb normalitat per que es una cosa totalment natural. Me da molta rabia que la gent no sàpiga respectar a les persones, si vols que te respecten has de respectar.
Jo te un amic que quan va nàixer el van denominar com a xica però el no es sent identificat. El te una personalitat bastant vulnerable i li afecta molt els comentaris de les persones. Un dia el va ver mal i era per que no li paraven de molestar o preguntar que si era xic o xica, altre dia el va ver mal altra vegada per que el va a tirar una cosa al cap, nosaltres el vam intentar animar però crec que els professors tenen que estar mes atents (Per que això va a passar en classe).
Correcció del comentari de Sara Maconchy
Hola, bona vesprada. He elegit el tema de la motxilla de Nora, que parla d’un xic que és trans, i té una motxilla molt gran, aleshores quan algú li diu una cosa bona, la seua motxilla es fa xicoteta...
En la meua opinió, tots els tipus d’orientació sexual o identitat mereixen respecte, per exemple: els trans, bisexuals, homosexuals, pansexuals, lesbianes, gais... Com quasi tots sabem, a eixes persones no se les veu «normal» en la societat (més o menys no tots, però la majoria). Sempre són tractats com a diferents, i això és molt dolent perquè al final són gent com nosaltres. A més, la seua identitat o orientació no afecta a ningú. A ella (Nora) li agrada la seua vida així.
Mira’t la teua, i decideix canviar això. No estic dient que t’haja d’agradar obligadament (els trans, lesbianes...); la teua resposta pot ser negativa o positiva, però sempre amb respecte i sense fer mal a ningú. Moltes gràcies.
Correcció del comentari de Hardeep:
M'agrada el vídeo perquè en algunes coses les companys de Nora l'ajuden i cada vegada que ella se sent contenta la seua motxilla es va fent xicoteta, i quan es fa gran es quan l'insulten.
Jo pense que les persones transsexuals no s'han de sentir malament perquè a tots de vegades ens insulten per racisme, religió, etc.
Jo pense que hem d'ajudar a les persones transsexuals perquè baixen del 83% en l'índex d'infelicitat, i que tinguen una vida més feliç. Per exemple si un xic sent que és una xica no passa res, per això no hem d'insultar-lo ni pegar-li.
Em dic Andra Maria Lupu, forma, Andorra la Vella. Després de dotze anys de matrimoni, jo i el meu marit hem estat en una disputa o l’altra fins que finalment em va deixar i es va mudar a Califòrnia per estar amb una altra dona. Vaig sentir que la meva vida s’acabava i els meus fills van pensar que mai no tornarien a veure el seu pare. He intentat ser fort només per als nens, però no he pogut controlar els dolors que turmenten el meu cor, el meu cor estava ple de dolors i dolors perquè estava molt enamorat del meu marit. Cada dia i nit penso en ell i sempre desitjo que tornés a mi, estava molest i necessitava ajuda, així que vaig buscar ajuda en línia i vaig trobar un lloc web que em va suggerir que el doctor Osagiede pot ajudar a tornar ràpidament. . Per tant, vaig sentir que l’hauria de provar. Vaig contactar amb ell i em va dir què fer i ho vaig fer, després va fer un encanteri d’amor. 48 hores després, el meu marit em va trucar realment i em va dir que ell trobava a faltar jo i els nens, així que és increïble. Així va ser com va tornar aquell mateix dia, amb molt d’amor i alegria, i va demanar disculpes pel seu error i pel dolor que va causar a mi i als nens. A partir d'aquell dia, el nostre matrimoni era ara més fort que com abans, tot gràcies al doctor Osagiede. és tan poderós i vaig decidir compartir la meva història a Internet que el doctor Osagiede real i poderós lletre d’encanteri que sempre pregaré per viure molt de temps per ajudar els seus fills en temps de problemes, si esteu aquí i necessiteu el vostre ex. de tornada o el teu marit es va mudar a una altra dona, no ploris més, contacta ara amb aquest potent ruixador d’encanteri. Aquí teniu el seu correu electrònic de contacte a: doctorosagiede75@gmail.com o whatsapp al +2349014523836
o viber +2349014523836
Amanda, anava a eixir de nit. A dues hores de l’obrida de la discoteca, va pensar en la seua vestimenta; va decidir posar-se un vestit curt.
Quant estava a punt de creuar el primer semàfor, es va fixar en un cotxe, ja que tenia la música massa fort i estava escandalitzant als avis del costat, que jugaven al «Bingo». L’home del cotxe va obrir la finestreta i començà a cridar-li comentaris obscens, “serà pel que porta” van dir un dels avis.
Amanda, preocupada, s’ho va contar a la mare que li va dir: “posa’t el que vulgues, dóna igual que et tapes o no, et criticaran per ser simplement, una dona”
Nosaltres pensem que no esta be jutjar a algú per la seua forma de ser o orientació sexual.
Cadascú pot ser el que el vulga sense tindre que suportar les critiquen, insults... fins a tindre por de eixir al carrer, hui en dia hi ha molta gent que pensa que les persones que son transsexuals tenen alguna malaltia per ser els que ells vulguen. Però tots tenim el dret de ser el que nosaltres ens agrada.
El video tracta sobre una xiqueta anomenada Nora, va nàixer xic però ella es sentia xica. La xiqueta te por d’anar al col•legi perquè no vol que l’insulten per ser com vulga. Pero pensem que no esta fent ningú mal per ser com ella vulga, te dret a ser de la orientació sexual que vulga. Al final del video els seus companys de classe l’acepten tal com es.
Publica un comentari a l'entrada