Escriu un microrelat que no supere les 111 paraules. El títol no s’inclourà en aquest còmput. La temàtica del microrelat es basarà en una narració lliure sobre el tema Igualtat, Diversitat i Identitat de gènere. Cada microrelat ha de portar un títol.
Ací tens un exemple de microrelat:
“La professora no s’atrevia a compartir el seu secret per por a la crítica. Pensava que si parlava obertament, l’alumnat la senyalaria amb el dit. Però tot va canviar el dia que va trobar aquella alumna plorant als lavabos. “Què et passa?”, li havia preguntat. La jove va dir que plorava per amor i pena, ja que no s’atrevia a declarar-se a la xica que li agradava, i ningú, ni les seues millors amigues, coneixien que era lesbiana. La professora la va mirar i digué: “Ja n’hi ha prou: no podem viure amagades ni amb por”. I van eixir del lavabo amb un somriure còmplice disposades a menjar-se el món.”
I ací, alguns començaments, per si els vols utilitzar:
- “Joan estava fart de la seua colla d’amics perquè només feien que compartir fotos de xiques de l’institut per burlar-se’n, i a ell, això no li agradava. Un dia, ell...”
- “Marisa estava molt enamorada de Joan; per això li consentia que decidira quina roba es podia posar i quan podia eixir amb les amigues. Però un dia ell li va demanar...”
- “Paco estimava en secret a Laura, però ella estava una mica grossa i el jove no s’atrevia a demanar-li d’eixir perquè sabia que els seus amics se’n burlarien.”
- 1a categoria: 1r i 2n de l’ESO.
- 2a categoria: 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de FP Bàsica.
- 3a categoria: Batxillerat i Cicles Formatius.
39 comentaris:
Era la nit de Halloween quan vaig escoltar una xica plorant en el parc de davant de ma casa i vaig baixar a veure què passava. Em va dir el seu nom, Joana, i em va contar que les seues amigues la varen deixar plantada i se’n varen anar sense ella, solament perquè era lesbiana. També em va dir que la seua família la discriminava i que volia suïcidar-se perquè ningú la volia. Jo li vaig dir que hi havia una associació que la podia ajudar i què allí estaria millor. Va anar i la varen ajudar a denunciar als seus pares per discriminar-la i no acceptar-la com era.
Laura va anar a una discoteca amb les amigues, i va vore en la barra a un xic que havia tingut problemes per assetjament, i Laura va a alertar les seues amigues per por que els passara qualsevol cosa. Després d’una estona, la xica va anar al bany i es va a trobar el xic, i ell va aprofitar que Laura no tenia companyia per agredir-la brutalment. La xica es va quedar al bany plorant i no va contar res a ningú per por que la gent li diguera que anava provocant, com li van dir una altra vegada. Mai hem de callar aquests tipus de problemes.
L’altre dia me'n vaig anar amb les meues amigues a una discoteca a passar la nit, a les 4:00 havíem d'estar en les nostres cases, però una part del grup es quedà en la discoteca i la meua amiga i jo vam tornar a casa. No teníem com tornar i llavors ens en vam anar caminant per un parc molt fosc i ens van començar a cridar un home alt i amb barba. Ens va dir que anàrem amb ell, que ens portava a les nostres cases. La meua amiga i jo començàrem a córrer, arribàrem a un bar en què ens van deixar telefonar als nostres pares perquè les dos teníem el mòbil sense bateria. L'home, al veure que ens ficàvem en el bar, va continuar caminant. Els nostres pares van vindre a per nosaltres i quan eixírem vam veure el xic que ens estava mirant recolzat en la paret del bar...
Hi havia una vegada que en un poblet molt xicotet i antic on tots tenien una mentalitat retrograda i antiga i eren molt masclistes,existia una xiqueta la cual estava descobrint el que li agradava realment oviamente que ella pensava que li agradaven els xics"per tota la pressió de els pares y vecinos un dia una xiqueta va vindre al poblet"una chhica arribe al poblet per a veure els seus iaios ella era lesbiana i quan va veure l'altra xica del poble de seguida se li acoste i van començar una molt bona relació d'amistat però se va anar convertint en quelcom mas ja que s'agradaven molt però la xica del poble no podia dir-li als seus padres ja que tènia molta por però els pares ja sospitaven ja que ella llegava molt tard a casa i olent a un altre perfum al preguntar-li a la xica que si era lesbiana ella li va respondre que no però els pares igualment li van apegar i la van tirar de casa llavors ella decidix tallar el seu relacion i buscr un nóvio perquè els pares l'acceptant enviament quan cresio i es cas ella sàvia que el que cap a no li agradava i un dia va tornar a veure la xica de què s'enamore i seguia enamorada ella traisiono a su marido i se fue con Su verdader amor."
Benvingut a la meua historia, que tracta de una persona que es bisexual.
Juliana solia rebre burles de seus companys, per tant, ella estava molt trist i enfadada fins a que va decidir ficar-los una coca.
Hi havia una vegada en un lloc on la vida era injusta. Un lloc on les persones guanyaven prou per comprar el pa, pagar l'aigua, utilitzar el transport públic i arrendar UNA habitació. On els ancians que van treballar seva vida tota es gastaven la meitat de la seva pensió en remeis.
El no tan bon president va decidir pujar el passatge de transport públic, aquest va ser el dia en què la gent va despertar. Van ser els estudiants, els qui van començar a protestar al metro. El president va començar a reprimir amb tota la força que li semblava, la policia estava disparant. I no era nou.
Es deia Joan i era un xiquet un poc efeminat, i per això els altres xics no li feien cas, ell a soles anava amb xiques, normalment jugava amb les xiques, a ell li donava por ser gay per que li tenia por a que la gent li insultara o a que no li feren cas. Un dia va arribar un xiquet nou al institut, però ell tenia cara de xiqueta, el nou xiquet es va adonar de que l’altre xiquet estava trist i li va dir soc transsexual amb un somriure en la cara, ell va pensar «perquè ell si i jo no» va decidir se feliç eixint de l’armari.
Una xiqueta anomenada Raimunda jugava a futbol molt bé i alguns companys de classe li deien que pareixia un home jugant així de bé, i a ella no li agradava gens que la compararen amb un xic. Aleshores va deixar el futbol, però uns altres companys van veure a Raimunda jugar i li van dir que no deixara aquest esport perquè no passava res que ella fora xica, tots podien jugar a futbol per igual. I gràcies als comentaris bonics que li van dir, va decidir apuntar-se a un club de futbol. Uns anys després, Raimunda estava jugant un mundial amb la seua selecció (ESPANYA), i el va guanyar.
Havia una vegada un xiquet anomenat Manuel que va plorar perquè una xiqueta la va ignorar, encara que va plorar es va alçar i cada vegada se apropava més a ella per a que li mirava de altra manera.
Tornant a casa havia parlat amb el seu amic per a que atracara a la xiqueta i després el recuperara el que li havia robat per a fer-se el heroi, tot estava planejat però tornant a casa la van atracar de veritat però el no sabia això aleshores es va fer el heroi però el lladró li va pegar en la cara,veient això la xiqueta li va socórrer i cuidar, va a ser el millor moment del xiquet.
I tu, que ets?
Feia uns quants mesos, el meu millor amic em va dir que no se sentia del tot conforme amb la seua orientació sexual, i que es trobava més còmode com a xica. Des d’aleshores havia començat a vestir-se, comportar-se, … de manera «diferent». Rebia insults i crítiques constants tant d’alguns alumnes com familiars, mestres, etc. Però per a ella això no significava res, ja que se sentia millor que mai amb si mateixa i els únics que tenien un problema eren els altres i la seua manera antiga de pensar. No s'imaginaven que en un futur algú del seu voltant podia estar en una situació pareguda i no els agradaria que l’insultaren...
La història del meu avi
El meu iaio és gai, però no fa molt que ho sé. Ell tenia una dona i fills, i fa no més de dos mesos va eixir de l’armari. En la seua època estava molt mal vist ser homosexual i ell perquè els seus amics no s’adonaren que era gai, va començar amb una xicona, i quant es va adonar ja tenia una família formada. Encara així em va parlar i em va dir que era gai, i jo el vaig animar perquè eixira de l’armari i no seguira amb aquella mentida per més temps.
Lucía era una xiqueta que l’agradava molt els esports. En el seu institut van afegir un extraescolar anomenat “atletisme”. A Lucía li va agradar molt aquest esport, se’l va dir als seus pares per a que li apuntaren. Els seus pares estaven d’acord i li van apuntar. El primer dia ho va fer molt bé, com tots el dies i al pas dels anys es va converir en una gran atleta. En 1921 va intentar participar en les olimpíades, però com era una xica no li van deixar participar. Però ella no es va rendir. Lucía va participar i va guanyar les olimpiades del any 1921.
Ekenedilichukwu era un xiquet de Côte d’Ivoire, un país africà, que va viatjar a Espanya amb la seua família. Al arribar a Espanya volia treballar perquè just aquell any va complir els 16 anys i volia treballar de cuiner professional en un bon restaurant. Al arribar al restaurant no li varen deixar treballar perquè «no volien negres a la cuina». Ell va eixir del restaurant molt enfadat i trist a la vegada.
Va anar a un altre restaurant i si que el varen +acceptar, es va ficar molt content i es va fer un cuiner molt famós en aquella ciutat. Açò es un exemple del racisme en els treballs
“Joan Baret Roter estava fart de la seua colla d’amics perquè només feien que compartir fotos de xiques de l’institut per burlar-se’n, i a ell, això no li agradava. Un dia, es va enfadar i va anar a l’institut a queixar-se a la seua professora i li va contar que tots el seus amics estaven passant fotos de xiques. A ell li agradava una xica que es deia Helena i tenia vergonya a
dir-li que li quèria i com els seus amics deien que era lletja, per això no li agradava que passaven fotos seues, al final tots es varen perdonar i van viure feliç.
ARA SOC JÚLIA
Un matrimoni de mentalitat antiga tenien un fill, Xavier, que quan era menut els seus pares li van enviar a un col·legi en Suïssa. 5 anys després, Xavi va aparèixer de nou. Va anar a casa dels seus pares i quan va tocar la porta els seus pares no li volien obrir, perquè s’havien adonat de coses que no els agradava. Xavi no atenia perquè no volien obrir, aleshores com ell coneixia als seus pares va pensar i va dir «ara soc una xica i el meu nom es Júlia, si us agrada no vos necessite»i es va anar.
L’altre dia la meua amiga i jo vam eixir de festa i quan tornàvem a casa vàrem veure un xic plorar en el parc. Vam preguntar què li passava: els seus «amics» el van deixar a soles simplement perquè els havia contat que li agradaven els homes i no les dones. Els seus amics li van dir que no podien relacionar-se amb ell si li agradaven els homes ja que no volien que sentira res per algun d'ells. Quan ens vam adonar de la situació, li vam dir que s'alçara per a anar a una festa a demostra-los que no importava l’opinió dels altres.
Jaume estava fart del seu grup d’amics perquè només feien que compartir fotos de xiques de l’institut per burlar-se’n, i a ell, això no li agradava. Aleshores Jaume va reaccionar al mal que li estaven fent a les xiques i li ho va dir al professor perquè castigaren als xics de la seua classe, però el professor no el creia i Joan va anar a la policia per a denunciar els xics per passar fotos de xiques. La policia va anar a l’institut i va renyir-los, els xiquets van dir que no ho farien més. Gracies a Jaume es van a solucionar els problemes.
Hi havia una vegada un grup d’amics que es dedicaven a fer assetjament a una xiqueta per ser d’un altre país, cada dia feien comentaris racistes i es burlaven d’ella fent-la sentir molt mal.
Un bon dia, un dels germans que formaven el grup, aplegaven tranquil·lament com tots els dies a dinar a la seva casa, seguidament varen vore la cara de tristesa dels seus pares, s’anaven a viure a Alemanya per treball, ja que la família no estava en el millor moment.
Ja portaven una setmana en el nou institut i els germans estaven passant-lo fatal, ja que els discriminaven per ser d’un altre país.
Després d’un any sent la burla de tota la classe, van regressar a Espanya i el primer que van fer va ser demanar-li perdó a la xiqueta que li havien fet assetjament.
Els germans van rebre una llisó sobre el que sofreixen totes les persones que reben assetjament
Lucia era una xiqueta a qui li agradaven molt els esports. En el seu institut van afegir una extraescolar anomenada “atletisme”. A ella li va agradar molt aquest esport, els ho va dir als seus pares perquè l’apuntaren. Els seus pares estaven d’acord i la van apuntar. El primer dia ho va fer molt bé, com tots el dies i al pas dels anys es va convertir en una gran atleta. En 1921 va intentar participar en les olimpíades, però com era una xica no la van deixar. Però ella no es va rendir, va participar i va guanyar una medalla en les de 1921.
Existia una parella, un jove i una jove, que per casualitat la vida els havien posat en el mateix camí.
Un dia normal i corrent, una jove anomenada Arwen anava amb el seu grup d'amigues anant a pati de l'institut, quan de sobte s’apareix un jove alt, guapo i robust que deia anomenar-se Alex.
Era amic del grup d’amigues de Arwen, ella no li coneixia.
La amiga de Arwen li presento Alex A Arwen, des d’aquell dia ells van començar a ser bones amics.
Cada dia que passava ells dos sempre anaven junts.
Fins que un dia que ells anaven junts com sempre, alguna cosa del nores l’un i l’altre van a començar a sentir que els dos estaven enamorats.
Va començar la setmana de Nadal i la classe de 4 tA va celebrar l’amic invisible. Jèssica era una xicona grossa, tenia problemes amb la alimentació i el seu cos. A Lucas, el xicon més popular de classe, li va tocar Jèssica, però com que a ell no li agradava com era la xica, no li va comprar cap regal. El dia de l’amic invisible van tindre tots regals menys ella. Quan Jèssica es va adonar que no tenia regal, se’n va anar al bany i es va a posar a plorar. Què és el que no tinc jo que tenen les altres xicones? Què he de fer per agradar als altres?... Això i més pensaments es preguntava Jèssica. De sobte la porta del banys de les xiques es va obrir i va entrar Marta, una de les xiquetes més populars de la classe. Quan va veure a Jèssica plorar li va dir: No et cregues tot el que diuen de tu, de com és el teu cos, no passa res, tu eres com eres, una persona molt meravellosa i especial. Quan te diuen alguna cosa conta-m’ho a mi i jo t’ajudaré perquè ningú ha de sofrir per com és. Gràcies a tot el que li va dir Marta, Jèssica es va adonar de tot.
La gran revoluciò de Joan
Leire estava molt enamorada de Joan; per això li consentia que decidira quina roba es podia posar i quan podia eixir amb les amigues. Però un dia ell li va demanar que la seua vida no pot ser controlada per ella, i ella es va enfadar perquè com li agradava tant no volia que es separe d’ella, aleshores Joan va donar un pas a davant i li va dir, que ell no podia estar amb una persona que li controlava i no li deixava eixir amb el amic i fer les coses que li agraden. Va donar un pas avant i li va dir que no volia tornar a verla.
El xicotet Pep
Pep era un xiquet bisexual i a vegades actuava d’una manera «efeminada» i alguns xiquets el criticaven. Ell tenia una colla d’amics, Maria i Pepa, que li donaven suport però Joan no el respectava, aleshores Pep es va enfadar perquè Joan era un amic de la infantesa. Pep va deixar d’anar amb Joan i va fer bé perquè Joan no tenia la ment oberta. Pep es va enamorar d’un xic i va començar a parlar amb ell. Com l’altre xic no era bisexual va començar a insultar a Pep dient-li «Maricó» i Pep li va dir que no passava res per ser això, és més, ell se sentia orgullós.
Una vertadera llibertat.
Havien passat hores des que vaig escapar de casa; els havia contat als meus pares que era homosexual i ells van dir: «En els nostres gens no hi havia cap error com eixe». Amb la ràbia que tenia no vaig pensar el que feia. Quant em vaig adonar estava a casa dels meus avis, plorant. Vaig tocar al timbre i l’àvia preguntà qui era, mentre obria la porta. Sense pensar-ho, vaig abraçar-la i, desconcertada, va deixar-me entrar. Després de contar-los-ho tot, sense dir res, m’abraçaren. A la matinada van cridar els meus pares i van tindre una discussió. Ara visc amb els avis i tot està molt millor.
No m´atrevisc
Estava esperant la persona que m’animara, que em consolara o que me ajudara a tornar al passat, a no dir el que m’agradava, i ser de nou el mateix «ximple» d’abans. Tot va començar un pati; estava amb els meus amics, però hi havia un pel qual no sentia el mateix. M’agradava, m’encantava, i moria per ell. Sentia això des de principi de curs, i a soles ho sabia la meua millor amiga. En realitat ho sabia tot el món, però el problema era que... jo era un xic gai, i no m’atrevia a contar-ho; però eixe dia era el dia. Vaig començar i vaig dir: «Carles, tu...»
NO ET BURLES,DEL QUE DESPRÉS ET PENEDEIXES
Rosa era una xica de tretze Anys que estava enamorada de Raül,un xic de la seua classe, el que passam esque havia un problema i era que Rosa era una xica amb sobre pes i en la seua classe es reien d’ella, inclòs per aquest motiu, van passar anys d’això i Raül va seguir la seua vida d’estudiant igual que Rosa, però Rosa a més d’estudiar es va proposar començar a fer exercici,al gimnàs i aprimar, dins de dos anys estava perfecta,no es podia reconèixer.
Això,significa que no mereix la pena de burlar-te d’algú pel físic, ja que algun dia eixa persona canviarà i et penediràs d’haver-te burlar d’ella.
Aquest es el cas de Rebeca, una xiqueta de 14 anys que va ser maltractada per el seu pare.
Tot va ocórrer, quan Rebeca estava fent el cuinar, mentres feia els deures i cuidava del seu germà petit, com havia indicat el seu pare, perquè «són coses de dones».
El pare, va arribar a casa després de treballar, i quan va vore el cuinar, va dir:
-ESTÚPIDA!! JO NO VOLIA AIXÒ!! NO SERVEIXES PER A RES!! (va pegar-la bruscament i va agarrar-la dels cabells)
Aquest moment, va passar a ocórrer tots els dies i Rebeca no podia més.
Va portar al germà amb els iaios i desgraciadament es va suïcidar.
ELS COMPANYS DE MARTINA
Martina és una xiqueta que té 16 anys i es sent assetjada pels seus companys de classe. Tots els dies rep insults, amenaces, etc. Però té por a dir-ho als seus pares per la reacció de la seua classe.
Un dia es va cansar de rebre aquest tipus de comentaris i ho va contar als seus pares, ells van cridar per telèfon i van comentar la situació amb el director de l’institut. Al dia següent els companys van dir que Martina no deia la veritat, però ella tenia proves com els paper que li tiraven, i els varen castigar fent treballs públics durant tot l’any.
El treball d’Aureli
Aureli va deixar els estudis fa un temps, ja que no suportava els insults per part dels seus companys. Era un xic homosexual de 20 anys. Després d’açò, va començar a buscar treball per a poder menjar i comprar una casa, degut a que vivia al carrer. Va buscar durant mesos però tots li deien el mateix, alguns directament i altres dissimulant un poc: que al ser homosexual donava una mala imatge i no podia entrar al treball. Després de buscar un any, finalment va trobar un treball de recepcionista. Al tindre èxit, el van acendre a director de la tenda. Finalment va guanyar diners i va tindre una vida feliç.
L’AMOR A L’INSTITUT
Zaida era una xica de 15 anys que vivia a la Malva-rosa i estava enamorada d’un xic del seu institut molt violent. El xic es cridava Manuel que té 17 anys, tenia problemes amb les drogues, un dia ells començaren a parlar i a parlar i van començar una relació.
Quan ja llevaven 3 mesos ell es va enfadar amb Zaida perquè avia quedat amb les segues amigues i amb ell no, quan van fer els 6 mesos Manuel li va pegar i ella va decidir acabar amb la relació.
El xic es va a començar a sentir-se culpable i quan Zaida quedava amb els seus amics ell s’enfadava molt, ella va decidir no parlar ni bore-lo mes.
Omar estimava en secret a Petunia , però ella estava una mica grossa i el jove no s’atrevia a demanar-li d’eixir perquè sabia que els seus amics se’n burlarien d'ell per que li agradara una xica grossa.
Així que un dia va decidir dir-li-ho als seus als seus amics per vore el que pensaven,com era d'esperar,ela seus amics es van riure d'ell,li van insultar,i s'en varen anar al parc sense ell.
Pero a Omar li va donar igual el que digueren els seus amics,ell volia moltíssim a Petunia, així que va reunir molt valor,i va anar a dir-li-ho.
Per sorpresa de Omar,Petunia també sentia el mateix per ell,així que van comenzar a eixir junts
RES A VEURE
Amanda, anava a eixir de nit. A dues hores de l’obrida de la discoteca, va pensar en la seua vestimenta; va decidir posar-se un vestit curt.
Quant estava a punt de creuar el primer semàfor, es va fixar en un cotxe, ja que tenia la música massa fort i estava escandalitzant als avis del costat, que jugaven al «Bingo». L’home del cotxe va obrir la finestreta i començà a cridar-li comentaris obscens, “serà pel que porta” van dir un dels avis.
Amanda, preocupada, s’ho va contar a la mare que li va dir: “posa’t el que vulgues, dóna igual que et tapes o no, et criticaran per ser simplement, una dona”
Hi havia una vegada un xiquet que era gai i volia eixir de l'armari, quan es va decidir es va sentir bé amb el mateix perquè ja no tenia res a amagar. Moltes persones que ell tenia per amics van començar a burlar-se i a dir-li que tenia molta ploma i coses de mal gust com eixa, però els seus verdaders amics ho van recolzar , eixe va ser el moment en què el millor se sentia per dos raons , perquè no tenia res a amagar i perquè ara verdaderament sabia els que eren els seus verdaders amics.
Correcció del comentari de Luna Mozart
Omar estimava en secret a Petúnia, però ella estava una mica grossa i el jove no s’atrevia a demanar-li d’eixir perquè sabia que els seus amics se’n burlarien d'ell perquè li agradara una xica grossa. Així que un dia va decidir dir-ho als seus amics per vore el que pensaven. Com era d'esperar, es van riure d'Omar, el van insultar i se’n varen anar al parc sense ell. Però a Omar li va fer igual el que digueren; ell volia moltíssim a Petúnia, així que va reunir molt de valor i va anar a dir-li-ho. Per a sorpresa d’Omar, Petúnia també sentia el mateix per ell, així que van començar a eixir junts. 8.11.19
Talls als braços
Isabel era una xiqueta que en casa no li tractaven bé, jugava molt a un joc ,«Minecraft» i els seus companys de classe la discriminaven per passar-se tantes hores davant de l´ordinador jugant-lo.
Aquest fet va fer que Isabel caiguera en depressió, amb aquesta situació va anar aislant-se, i cada vegada més assoles...
Li va afectar tant que va començar a fer-se talls a els braços, per que va pensar que intentant llevar-se la vida anava acabar el seua dolor... Però es va equivocar.
Aquesta xiqueta es va trobar morta a la seua habitació amb els talls als braços, pensant que feia un favor, però va deixar un vuit molt gran...
En un institut hi ha un alumne que s'anomena Andreu i l'agrada una xica del seu curs que s'anomena Paula, però li dona vergonya dir-ho perquè la xica està un poc grossa i te por de que es burlen d'ell. Un dia Andreu decideix declarar-se a Paula, i comencen a eixir junts amb la condició de que ho facen en secret. Ella accepta encara que li pareix mal, perquè pensa que es perquè s'avergonyia d'ella. Després d'un temps ella decideix anar on estava Andreu amb els seus amics i donar-li un bes, els amics es varen sorprendre però es van alegrar perquè el seu amic tinguera novia.
Tres millor que dos
David es un xiquet bisexual , abans li donava por mostrar-lo , però es va donar compte que no es res mal, i el va fer public, els seus companys van aceptar-lo , però els seus pares no.
Però abans de mostrar que el era bisexual, hi havien un xic i una xica que estaven enamorats de ells, Dani i Mar, aleshores els dos van confesar el que sentien a David, i David que era un xic molt inteligent lis va proposar - perquè no fem un trio? -
Els xics es van mirar extranyats, però van acceptar, i aquella nit va ser la millor nit de la vida dels tres.
CONEIXES A TOTS EN LES XARXES SOCIALS?
Mónica cada vegada tenia més por de tindre xarxes socials i dubtava si es llevaria alguna. Tot va començar quan Mónica pujava fotos d'ella quan estava de vacances d'estiu. Quasi tots els dies pujava dos o tres amb les seues amigues en diferents llocs, com la platja o el parc. Un dia una persona començà a assetjar-la. Va averiguar el seu Instagram i per privat li va dir que volia tindre més fotos d'ella i va començar a dir-li paraules “inapropiades” perquè estava grossa. Ella el va bloquejar però no es va adonar que l'assetjador encara estava darrere d'ella i no la deixaria en pau, i aleshores començà a amenaçar-la per altres xarxes socials.
Igualtat, Diversitat i Identitat de gènere
Sara Maconchy
la igualtat es molt important en la vida, del mes xicotet al mes gran del mon. Hi ha igualtat de genere, de drets humans, dels nens...
la igualtat ens posa TOTS AL SI MISME NIVELL perquè es la realitat, tots som iguals, humans y animals, tots tenim coses en comú, i so lo tenim també som iguals, del enferm, del que te problemes de la cabeza...
La diversitat, es el concepte de interculturalitat, també clar aporta la igualtat no importa res don es una persona o l'altra.
Finalment la identitat de genere es aquella quan tots i totes som iguals, no importa el genere que tens, si ets un trans, gai, si ets una xica i et sents xic..., en conclusió, TOTS SOM IGUALS.
Publica un comentari a l'entrada