A principi de novembre de 2020, Mikel, un jove basc, va decidir anar a l’institut en falda, però un professor el va enviar al psicòleg, i aquest li va preguntar si se sentia xica. Mikel va respondre que no i decidí compartir en TikTok el que li havia succeït. En solidaritat amb aquest jove, molts altres adolescents van acudir a l’institut en falda per tal de denunciar actituds masclistes com la d’adjudicar gènere a la roba.
En l’article "El meu fill es posa vestits i a mi em sembla bé", un pare conta que al seu fill li agrada posar-se vestits i ell no té cap problema.
Un altre pare alemany, Nils Pickert, també va decidir vestir falda per donar suport al seu fill de 5 anys (són els que apareixen en la fotografia).
El meu fill es posa vestits i a mi em sembla bé
Seth Menachem. Escriptor, actor, pare. 01/08/2014Cada matí, la meua filla de quatre anys, Sydney, se'n puja a una cadira per agafar de l'armari un vestit. Jo intente que prove altres opcions: "Per què no et poses hui uns pantalons curts?" Però Sydney és molt cabuda. A més, crec que es mereix la llibertat de triar el que vol posar-se.
El meu fill Asher té dos anys. Per a vestir-lo, agafe uns pantalons curts i una samarreta del calaix, perquè a ell encara li costa posar-se la roba sol. En canvi, sí que sap desvestir-se, i el que acostuma a fer és arrancar-se la roba i dir la paraula "vestit" una vegada i una altra. Després, puja a la cadira de l'armari i aconsegueix un dels vestits de Sydney: "Aquest", diu. Així que, la majoria dels dies, el meu fill va vestit com una princeseta Disney. Si deixem de banda els costums socials, els vestits no li queden gens malament. I tal vegada, en un dia d'estiu a Los Angeles a quasi 30 graus, aquesta siga l'opció més pràctica.
Abans em feia una mica de vergonya que el xiquet portara vestits en públic. I no perquè em preocupara que la gent el mirara rar, sinó perquè no volia que pensaren que era jo qui havia decidit posar-li un vestit; com si entre els meus plans estiguera utilitzar el meu fill per a trencar les normes socials, o, com em va preguntar una amiga de ma mare: "És que volies una altra filla?"
Això va passar en la festa d'aniversari de la filla d'una amiga. Abans d'eixir de casa, vaig intentar convéncer Asher perquè es canviara de roba. Sabia que si es presentava amb un vestit, em farien preguntes i la gent opinaria i, la veritat, no m'abellia haver de respondre. Però Asher es va posar més pesat que mai. Va agafar una enrabiada enorme quan jo em decidia a ficar-li uns pantalons. Les llàgrimes li queien galtes avall i, de sobte, em vaig adonar que estava lluitant per una cosa en la qual ni tan sols jo creia. Estava fent que el meu fill se sentira malament per un fet que no era gens vergonyós. Així que vaig parar. Li vaig fer una abraçada i em vaig disculpar. Llavors, li vaig tornar a posar el vestidet lila de princesa amb les sabates brillants de la seua germana.
Vam anar a la festa i, tal com m'havia imaginat, algunes persones rigueren i hi feren comentaris. Una persona em va dir: "Et sembla divertit? Hi ha xiquets ací. Vols que ho vegen?" Una altra va preguntar: "És que vols que siga gai?" Jo vaig mantenir la calma. Els vaig explicar el millor que vaig poder que no hi havia correlació entre la manera de vestir i el fet de ser gai. I si resulta que és gai, no serà per res que jo haja fet, sinó perquè és gai i punt. Potser és una etapa. O potser no ho és. Però, siga el que siga, no vull que se senta incapaç d'expressar-se per la falta de suport dels seus pares. Alguns ho van entendre. Uns altres, per motius religiosos o per ignorància, ens van fer mala cara.
Hi ha molta gent comprensiva. Veuen els meus fills, Sydney, amb els seus cabells rossos llargs, i Asher, amb els cabells curts castany fosc i diuen: "M'encanta el tall pixie de la teua filla". Quan responc que és el meu fill, somriuen i diuen: "Ah, doncs m'encanta". També es disculpen, però jo els tranquil·litze: "No passa res. Porta un vestit morat amb sabates brillants. És fàcil confondre's". Sé que hi ha pares que es molesten si confons el sexe dels seus fills, però a mi no m'importa. /…/
Normalment arribe a casa abans que la meua dona, Carri; així que aquell dia vaig dir als xiquets que anàrem a traure a passejar el gos. Ells estaven jugant amb la roba: la meua filla feia veure que Asher era una nina, i li emprovava vestits, sabates i diademes. Després Sydney em va dir que volia que jo també em posara un vestit: "Serà molt divertit!" Jo vaig respondre que no. Però ella va continuar insistint. "La gent es riurà de mi", vaig respondre, però ella va replicar: "Si ho fan, els enviaré a passeig". No vaig poder discutir-li-ho i em vaig ficar com vaig poder en un dels vestits més elàstics de Carrie. Passejàrem el gos per la nostra zona i el plaer que van sentir els meus fills en veure el seu pare eixir de la seua zona de confort va acabar amb la humiliació que jo sentia.
Carrie ja estava arribant a casa, i li vaig veure la mandíbula desencaixada des del final del carrer. S'estava rient. Fins i tot ens va fer una foto. I em va dir que anara amb compte de no trencar-li el vestit. Després ens en vam anar tots a menjar pizza.
30 comentaris:
Aquest comentari me ha paregut molt bonic, i em sent orgullosa perquè la meua generació està canviant la roba per generes.
Els generes de roba no tenen sentit, jo pense que cadascú deuria posar-se el que vulga i punt. Em pareix molt mal que al xic que va anara amb falda al institut li van manar al psicòleg del institut perquè ell pot ficar-se el que vulga, i a les amigues del xic que anaven en falda no li varen dir res.
Es molt emocionant com un pare es posa una falda per a donar suport al seu fill que vol posar-se vestits, i com li dona igual el que pense la gent, i els que fan els comentaris de que si volia altra xica em pareix vergonyós perquè pot posar-li la roba que li done la gana que no te genere, com quan li diuen que si vol que li siga gei, no te res que veure la manera de vestir que si sigues gei o no.
La roba no deuria de tindre genere des del meu punt de vista, ja que es una forma d’expressar cóm som: elegim i ens posem la roba que ens agrada (o així deuria ser), es a dir, estem mostrant al món una part del nostre gust personal, i deuríem de respectar els gustos de totes les persones.
Hui en dia si veus un xic amb falda probablement et va a semblar estrany, dona igual que estes d’acord o no amb que porte aquesta roba, no es usual. La gran majoria dels xics actuals mai s’han posat una falda ni voldrien eixir amb aquesta roba al carrer però potser que dins d’un temps açò canvie, al igual que va passar amb les xiques i els pantalons. Fa cent anys era impensable que una dona usara pantalons, però amb el pas del temps les coses van canviar i ara es el més normal del món veure a una xica vestida així.
Ja han aparegut els primers xics usant falda públicament, el que significa que molts més començaran a utilitzar aquesta peça i a normalitzar-lo amb el pas del temps, en la meua opinió açò es bo per a la societat ja que poc a poc es va acceptant a cada persona tal i com és.
Ara que he llegit el text vaig a dir la meua opinió, la historia del xiquet Gallec anomenat Mikel em va sorprendre molt perquè vaig vore el vídeo de tiktok que es va viralitzar, però com no sabia la historia no li vaig donar importància.
Em pareix vergonyós que el professor li diga que té que anar al psicòleg per anar amb falda al institut, la societat està molt dividida en la roba, es a dir, per portar falda ja tens que ser una xica.
En la segona historia m’agrada l’actitud del pare, al principi pense que es normal que intente que el seu fill porte pantalons, encara que el vulga portar falda. Això va fer que es donara conte que no es ningú per a dir que no a les coses que el seu fill volia fer, aleshores el pare va deixar que el seu fill vaja amb falda al aniversari del seu amic, encara que els comentaris dels altres pares van ser vergonyosos em quede amb l’actitud i els pensaments dels pare
Jo pense que cada persona deuria vestir com a ell o ella li agrade, per exemple, als països d’origen Àrab, es molt comú vore a la gent amb una especie de túnica sense pantalons, es com una especie de falda que et cobreix les cames. A mi personalment en ningun moment he volgut posar-me falda, per que sempre estic fent esport o per que simplement no m’agrada.
Per el fet de que no m’agrade jo no vaig a anar insultant a la gent per portar-la, cadascú es lliure de fer el que vullga, i jo no soc qui com per a fer canviar la idea de cap persona. No entenc perquè hi han persones que es riuen dels altres per simplement posar-se la roba que li apeteix.
Respect al professor que li va dir això al xiquet pense que no deuria de estar en eixe carrac, un mestre té que ser molt respectuós amb els seus alumnes, tant com ells amb ell o ella. El professor a banda de ensenyar-te una matèria té que ensenyar-te uns valors com persona.
Aquest texts em pareix una bona demostració a que la roba no te genere perquè tant un home o una dona es poden posar un vestit, o vestir com li agrade.
Però també demostra que avui en dia esta mal vist o no esta tant vist ja que fan comentaris de mal gust com: «que vols que et isca maricó», «penses que es una xiqueta», etc. Això demostra que la nostra societat a canviat a bé però encara li falten moltes coses perquè si fora una societat igualitària per exemple als instituts de uniforme no haurien falda o pantaló per a diferenciar a las xiques dels xics.
Ara mateix gracies a aquest xic hem demostrat que hi ha molta gent que pensa d’aquesta manera, però em pareix vergonyós que els professors li preguntes com: et trobes bé? I el manen la psicologia de l’escola, ja que era un institut public on es suposa que hi ha llibertat a l’hora de vestir-se.
Aquest article em pareix curiós, i molt interessant, simplement pel fet de que estiga mal vist veure a un xic amb falda o vestit, fins al punt d’arribar a portar a un psicòleg al que porte, però la qüestió és, perquè?
Fa anys Mark Bryan, va ser el primer en trencar aquest rol, clarament després d’aquest va haver molts més casos iguals, el que passe es que no es va fer saber, en canvi, aquest Octubre, un xiquet anomenat Mikel, va anar a escola amb una falda, assoles perquè li abellia dur-la, al arribar a classe, professors i tutors cridaren als seus pares, i que portava falda assoles per gust, i no calia ser trans, ni gai però dur-la, després d’això Mikel va compartir la seua experiència per un red social, anomenada Tik Tok, i molta gent el va recolzar, i van crear un fet el 4 de novembre, que consistia en que tots els xics i xiques portaren falda, recolzant que la roba NO té gènere.
Aquest tema m’ha impactat, ja que no m'imaginava a la gent siga tan homòfoba perquè un xiquet porte un vestit, i no un pantaló curt. La veritat des del meu punt de vista una persona pot portar la roba que ell/ella vulga i amb la que més còmoda estiga.
Jo crec que aquesta societat té que evolucionar i deixar els estereotips a un costat, i que ja no ens hem de fixar en la roba, com vist i com és la bellesa d’aquesta, si no ens hem de fixar en com és la persona, la seua actitud, si és bona, etc.
La part que més m’ha agradat de aquest text és quan el pare és osa un vestit de la seua dona, quan la filla li esta demanat que se'l pose i que isca del seu lloc de conform, i també m'agrada quan la mare observa al marit i al filla, amb els dos,con el vestit i es riu, dient-li que no li trenque el vestit.
En conclusió la gent té que deixar de tindre fixament amb els estereotips, i ser un mateix i posar-se el que li done la gana.
Hola, avui vaig a parlar sobre el comentari de les faldes en els homes.
Per començar vaig a comentar un cas que va pasar a Galicia (Espanya). Un jove un dia va anar al institut amb falda i un dels profesors li va dir si estava bé i li va enviar a un psicòleg. També li varen preguntar es sentia dona pero ell ho va negar. Ella va dir que va anar amb falda per gust,i un dia després els seus companys varen anar també amb falda com a protesta a que els homes també poden dur falda. Em pareix mot bonic que tots els seus compays feren això i pense que els homes també podrien dur una falda, encara que jo no me la ficaria.
Altre cas és elde un pare alemany que per a anar amb la seua filla també es ficaba falda com ella. També pense que es un cas molt bonic.
Aquesta entrada ens critica els rols que la societat ha adherit a cada gènere, en aquest cas la roba que «pots» portar depenen del teu sexe i com de mal el vist tenim. Tota aquesta revolució va començar amb Mikel, un jove que li agradava anar en falda i un dia va decidir portar-la al institut. Aquell dia alguns companys es van riure d’ell i direcció se'l va emportar a parlar amb l’orientador, qui li va preguntar si la portava per sentir-se dona. Ell ho va negar i, a la fi, li van obligar a posar-se uns pantalons baix la falda. Enfadat va dir el que li va passar per Tik Tok i adolescents de totes bandes es van unir a d’ell, van decidir un dia per anar tots en falda per lluitar per demostrar que la roba no es de cap gènere.
Pense que això es molt positiu, jo volia anar a l’institut en falda però entre que no tinc cap i aquell dia va fer un temps horrible em va ser impossible. Vaig vore a varies xiques portar-la però no a molts xics, imagine que per que en aquest institut hi ha molta vergonya en aquest tema. Ara s’estan fent varies situacions similars com anar vestit amb «els colors» del sexe contrari o anar tots maquillats. A poc a poc estem fent una societat més oberta de ment i que lluita per el que creu que es el correcte, esperem que en uns anys no hi hagen tabús en això i tots pugem vestir com ens done la gana.
Bon dia, avui vaig a parlar sobre el comentari del es faldes en els hòmens. Per començar vaig a comentar un cas que va ocórrer A Galícia(Espanya). Un jove va anar al institut amb una falda i professorat li va dir si estava be del cap i el va enviar a un psicòleg. Aquell dia lo0 que li preguntaven mes a sovint era que si es sentia dona o per el estil. I ell deia que no, que se el va posar sols per que li agradava i li pareixia una bona idea portar-lo. Un dia després els seus companys com eren mo0lt ètics es varen posar tota falda i des del meu punt de vista em pareix molt bonic i gratulant aquesta idea. La meua professora ha comentat que la seua avia no s’havia posta pantalons en la seua vida, i que dins de 100 anys portar falda en homes serà lo mes habitual.
Per mitja d’un plataforma d’internet anomenada Tik Tok es va fer un moviment de molt jóvens dient que la roba no te gènere, que una falda no es de xica ni un vestit i que qualsevol persona pot vestir amb falda o vestit. I així va ser com el 4 de novembre de 2020 molts jóvens, xic i xiques, van anar als instituts amb falda. Inclús va eixir en el telediari.
A mi aquest moviment que van formar em va encantar ja que qualsevol pot portar el que vulga. Però desgraciadament hi ha persones que no opinen així, després d’aquest 4 de novembre molt xics jóvens van contar por les xarxes socials com en mitat de les classe els professors els treien de les aules i els preguntaven si estaven bé o si tenien algun problema, però a les seues amigues que també les portaven no lis van dir res. Alguns els van portar al psicòleg i inclús van arribar a posar parts i expulsions només pel simple fet de portar un tros de tela cridat falda. Perquè és això, un simple tros de tela com un pantaló.
Per mi el fet que alguns xics porten falda no hem pareix un motiu per a riure. Pense que en l’any en el que vivim la gent hauria de ser llibre per a posar-se el que vulga, però n'hi ha gent que pareix que tinga les idees de fa 150 anys. Si un xic vol posar-se que se la pose, i si algú li diu alguna cosa roïna o riu li envies a passeig com diu en el text.
Si als xics els dona per portar falda a la gent li pareixeria rar, però pense que si continuen fent-lo al cap d'uns anys va ser el més normal. També em pareix molt fort al xiquet que envien al psicòleg per portar-la, has d'estar molt antiquat per a fer això la veritat.
Espere que al cap d’uns anys no es discrimine a la gent per portar la roba que vulga. És difícil perquè n’hi ha gent que no te idees liberals, però, si continuem lluitant al final acabarem aconseguint-lo.
La meua opinió sobre aquest article es que la roba no te genere, pots ser un xic i portar vestits, sabates de xiqueta o el que siga, ningú se te que riure perquè tu portes roba de xica o al contrari una xiqueta porte roba de xic no passa res però a la societat la gent quan veu aquests successos es riuen d’ells o l’insulten.
El xic del TikTok per anar amb falda a classe un professor és burla d’ell i li diu que te que anar a un psicòleg, jo pense que a el millor te que anar el professor al psicòleg perquè a una persona no pots burlar-te d’ell per portar roba diferent.
La societat te que canviar, tot el mon te dret a expressar o a posar-se el que siga de roba.
En conclusió la roba no te genere i cadascun que és posa el que vulga.
La meua opinió sobre aquest tema és que em sentiria vergonyat posant-me falda, perquè ara per posar té falda la gent et mira mal i ale millor d'així a cinquanta anys es fa de moda i ja és més comú que els xics porten falda. Però ara hi ha vegades que alguns xics sofreixen i són maltractat, també són burlat per portar falda i per la por de sentir-se com xica. També pense que si algú xic vol posar-se falda i vindre amb falda a l'institut els primers dies segurament tots es burlen d'ell, però al final la gent s’acostumaria i ale millor altres xics començarien a posar-se falda.
Jo no em posaria falda, però ale millor en l'època dels meus néts o dels meus besnéts els homes ja comencen a portar falda, és com els videojocs abans tots pensaven que això és per als xics i solament ells poden, però ara hi ha xiques que són molt millors jugadores de videojocs que alguns homes. Això és el mateix que tots tenim i podem fer o posar-nos qualsevol cosa.
La gent diu que la falda és de les dones, perquè en el passat elles són els que es van acostumar a aquell tipus de roba i en canvi en els homes es van acostumar a altra, si al principi tots hauríem portat la mateixa roba i no hauria passat tot aquest i no hi haurien crítiques entre dones i homes, i els homes que volen portar falda podien portar sense tindre vergonya i no els criticaria.
Pense que la roba no te genere i que cada persona te que vestir com li agrade sense tindre por a que la gent es riga per com vestís, ja que cadascú es lliure de vestir com vulga.
En quant al tema de Mikel, quan vaig vore el seu vídeo a tik tok em vaig sorprendre de que li manaren a un psicòleg i li preguntaren si era xica, perquè pense que ell te dret a vestir-se com ell vulga i si li apeteix ficar-se falda te dret a fer-ho. També he de dir que estic orgullosa d’aquesta generació, perquè estem aconseguint coses que les generacions anteriors mai havien aconseguit, i estem eixint de les coses que pensen la societat que es normal, com que la roba te genere, al igual que els colors, i des-de el meu punt de vista la roba no te genere perquè al igual que nosaltres les xiques portem falda, vestit i pantalons els xics també ho poden fer, igual que els colors, els poden ficar-se una samarreta de color rosa al igual que les xiques i el mateix amb el color blau, perquè la roba i els colors no tenen genere.
Gràcies a aquest text, podem veure que en l'actualitat, encara tenim casos sorprenents, com el de Mikel, aquell jove gallec que va anar a classe amb falda com algunes amigues. Injustament, varen manar solament a aquest xic al psicòleg per preguntar-li si volia ser dona. No té ni peus ni cap.
El que més m’enfada és que les mateixes persones, després diuen que tots som iguals i que cadascú és lliure de fer el que vulga, opinar el que vulga i ser com vulga, quan són les primeres que tenen el cap més tancat.
Cada persona pot posar-se el que vulga, és a dir, si un xic vol ficar-se una falda, està bé, si una dona vol ficar-se pantalons, està bé, si un xic vol ficar-se una samarreta rosa, està bé, si una xica vol ficar-se una samarreta blava, està bé. Tens la llibertat de ser tu, expressar les teues opinions, sentiments i gustos i ningú hauria de privar-te d'aquests drets.
Quan vaig llegir aquest text han hagut cosses que em varen agradar i altres que no, per exemple, m‘‘agrada com hi ha gent que es comprensiva i no jutja a les persones que hi visten d‘una manera o d‘una altra, però altres assoles miren mal i volen apartar-lo, em pareix molt mal, perquè en la nostra cultura es veu mal, però si anem als països àrabs podem veuré com persones amb molta riquesa visten amb una especie de bata paraescut a un vestit, i no el veuen mal.
Des de la meua posició, jo mai he volgut posar-me falda, no per ningú motiu discriminatori ni res d'això, assoles de moment no em crida l’atenció, però no discriminaria a ningú per posar-se una falda, o una cossa similar, mai, perquè una cossa que mons pares han inculcat en mi es el respecte, a pesar de que no pareixia correcte cara a la societat.
Crec que es moment de que revisem la nostra conducta cara als demes, a les persones, com jutgem, com mirem, com parlem d’altres, perquè un llibre que es molt savi diu, «amb la mateixa vara que vages a mesurar a algú et van a mesurar a tu».
Ara comentaré aquesta entrada. En la meua opinió la roba no ha de tindre gènere, si un xic vol portar vestit o falda pot, i si una xica vol portar pantalons i samarreta també. Em pareix vergonyós que encara hi ha persones que insulten per portar la roba que portes, perquè vertaderament no és el que importa. Actualment quasi cap xic porta faldes o vestit, ni tampoc roba de color rosa ( que és el color que s’atribueix a les xiques des de menudes ) però en canvi jo pense que les xiques no tenen tant inconvenient perquè en alguns aspectes crec que les xiques tenen la mentalitat més oberta. La roba és un complement, dona igual el que portes o el que deixes de portar, dona igual si són faldes, vestits, pantalons i dona igual si són roses, blaus o grocs, el que importa és si t’agrada a tu i si estàs còmode amb el que portes.
La roba com també moltes altres coses (joguets, colors, esports...) no haurien de tindre sexe. Llegir aquest comentari m’ha enorgullit enormement, i és clar, encara ens queda molt per avançar, però el fet que hi haja gent que ja pense així és fantàstic.
Si des de ben petits no ens ensenyaren que la roba té sexe, pot ser i estic quasi segura que els xics portarien més d’un vestit, una falda, un top curt o ajustat... I les xiques no sentiríem eixa pressió social d’anar «femenines»; que si no podem portar un xandall per anar còmodes, uns pantalons amples, una sudadera llarga, etc.
Espere i desitge que amb el pas del temps cada vegada hi haja més pares com Nils Pickert, que la societat accepte els gustos de la gent sense haver de clavar-se pel mig, que tots i totes podm vestir-nos de la manera que més còmodes i millor ens sentim, i en definitiva, que s’eliminen els rolls de gènere.
Des-del meu punt de vista la falda al xic esta mal vista, de seguida que un xic es posa falda el criden gai o ‘Maricón’. Mikel va a tindre molt valor en contar la seua experiència per tik tok ja que ni ha molta gent que li agrada posar-se amb els demes, gracies a ell molts xics que no tenien valor de posar-se una falda ja es senten més segurs. El que va fer el seu professor no va a ser el correcte perquè ell no es qui per a enviar-li al psicòleg, si Mikel vol portar falda al col·legi, ell no es qui per a jutjar el que vol portar cadascun a l’escola posat ell va portar la falda com totes les seues amigues i a cap d’elles el va portar al psicòleg per el simple fet del pensament del professor, perquè pensa que les faldes sols la poden portar les dones.
Un dia vaig quedar amb una amiga, i al seu col·legi porten falda elles i el va dir que me la deixara per a posar-me-la perquè volia voré com em quedava.
Aquesta història ens explica com un xiquet innocent, sense coneixement de la societat vol portar un vestit i vestir-se com les princeses de Disney. El pare en un principi no pareix molt content, però pensant-lo fredament no és tan rar, el vestit és una renda de roba que permés que estigues més fresquet a més si jugues futbol o practiques qualsevol esport relacionat amb les cames pots marcar-les.
En la meua opinió, la roba vertaderament no és important, potser les xiques tenen tendències i els hòmens també, però no n'hi ha, generalitzar. Portar una falda no et fa menys home i portar un pantaló no et fa més dona.
No n'hi ha cap problema en portar falda, no és normal, però que siga rar no vol dir que siga negatiu ni res paregut. Encara que jo no tinga molta il·lusió en portar falda, anime a tot el món de totes les edats a fer-lo, simplement a mi la falda no em pareix còmoda, però de segur que em quedaria com a una supermodel.
Jo vaig conéixer aquest moviment perquè en va eixir un vídeo de aquest xic parlat de tot el que li havia passat ,molta gent va a començar a comentar lo injust que era i lo mal que estaven les persones per fer aquests comentaris/accions. Era un molt bo moviment però molta gent famosa se va a unir quan realment son els primers que fan comentaris masclistes i lo van fer per na tindre visualitzacions , me dona llastima que molta gent volia posar-se una però no el van fer per el que la gent poguera pensar al respecte.
El que va fer el pare me pareix molt correcte ja que ningú som res per a dir com es ten que vestir un altra persona ja que soms lliures de eixir al carrer con el que vulguem i lo de que es va deixar la vergonya a un altre costat als seus fills feliços me pareix molt bonic.
M’ha emocionat aquest text que he llegit, amb el tema de Mikel, jo em vaig assabentar d’aquesta noticia per la plataforma tiktok, no em pareix gens be que per portar falda al institut el porten al psicòleg, em pareix de ser hipòcrita ja que des de xicotets ens ensenyen a respectar i a normalitzar aquest tipus de accions, i no aconsegueix entendre perquè pensen que portar falda esta malament o que ho faça per altres raons com sentir-se xica; i em va agradar molt el moviment d'anar tots amb falda, em va semblar un acte molt solidari.
Em fa molta ràbia que hi hatja gent que no es pose aquest tipus de peces per por de què diran, ja que lamentablement si fas una cosa que és menys comú com és ser home i portar falda, ho van a criticar , i no se perquè fan això, és una peça més de vestir, la roba no hauria de tenir genero i cada un s'hauria de posar el que volguera.
A mes, els homes des de fa anys porten falda, els grecs i els romans es posaven faldes, els homes de la reialesa per anar algun lloc formalment també es posaven aquest tipus de roba, els escoceses també se posen faldilla; aleshores, perquè actualment aquesta mal vist? i, les dones des de fa anys es posen pantalons i actualment ja no se lis diu res mal, es deuria de vore igual de normal que els homes utilitzen vestits.
També m'ha agradat molt la història que explica Seth Menachem, m'enorgulleix que no s'avergony de que el seu fill porte vestits i que li done igual què diran i també que s'hagi sumat a aquest moviment i s'hagi posat un vestit.
Estic d'acord amb el que diu la dona que apareix al vídeo, sempre relacionen l'aparell reproductor amb altres temes, i sincerament no entenc perquè fan això, no veig la necessitat de classificar a les persones en alguns aspectes segons si tenen una "cosa" o un altra, no veig que tinguen res a veure, com ara els comentaris de ¿una xica jugant a futbol? ¿un xic amb el monyo llarg? sincerament amb comentaris així em fa vergonya aquesta societat.
El que jo pense respecte a que diguen que els aparells reproductors femenins no són el mateix que els masculins i que segons el que tinguem som home o dona, és que ho fan per classificar-nos, són com etiquetes, no dic que estiga bé posar etiquetes a tot, però d'alguna manera ho veig amb la intenció de poder classificar-nos en alguns aspectes, encara que no siga necessari fer-ho en tots, perquè sincerament no veig cap relació en quant al que valguis com a persona amb l'aparell reproductor que tingues.
No rebem l'educació sexual necessària, jo tinc molt poc coneixement en aquests temes, per exemple, fins fa poc no sabia que les xiques també tenim ereccions, i pense que a les escoles haurien de fomentar l'educació sexual també per a normalitzar algunes coses per a que moltes persones no tinguen unes inseguretats que no han de tindre, perquè al haver-hi tanta desinformació, qualsevol cosa que siga menys comú i sobre eixe tema no sapiguem res, pensem que ya no es normal quan ho és completament.
Sempre pensem que els aparells que tenim són diferents, i en veritat són el mateix però se'ns ha desenvolupat d'una manera diferent, el clítoris és com el penis, la diferència és que les xiques ho tenim dins i els xics fora, i la vulva és el mateix que l'escrot però a els xics se'ls ha tancat.
No em pareix bé que s’haja fet el moviment de portar falda el 4 de novembre, des de la meua opinió, un dia no va fer canviar d'opinió a ningú, ni a professors ni a xiquets ni res, tot segueix igual de fotut i al final el moviment a soles va ser per a guanyar seguidors o quedar bé. Els únics que poden canviar açò, és la indústria de la moda, però no estic parlant de Springfield o Berskha, sinó de grans marques com són Gucci, Louis Vuitton, Moschino…
Perquè dic això? Bé, els estereotips i el que es posa o no la gent, deriva de les col·leccions trimestrals de les marques luxoses, els tons, la grandària, la tela; Tot depén d’ells.
Ara em direu que no pot ser, que nosaltres, els ciutadans de classe mitjana, no disposem de diners per a permetre comprar roba de marques de luxe, esteu equivocats.
La roba de les marques “low cost” o “fast fashion” com Pull & Bear, Stradivarius, H & M… Són còpies fetes amb materials i algunes modificacions d'eixes marques tan prestigioses, i si ara, en Gucci posen als models xics amb falda, Mango també el farà. No em creus? Pues bé, ingresseu a la tenda online de Zara i en la de Balenciaga, no les trobeu similars?
Vuic acabar dient que si t'apeteix posar-te una falda perquè si, que et la poses, dona igual el sexe, dona igual l'edad o l’altura, la roba és universal, posat el que vulgues, el que t’agrade, de qualsevol tenda, combinar amb el que vulgues, però sobretot, no t'arrepentisques per posar-te-lo.
Les persones que apareixen als dos textos m’han sembat molt valentes. A primera història ja la coneixia per les xarxes socials, però la segona no; és molt emotiu veure com el pare d’Asher trenca estereotips per veure feliç als seus fills. Per altra banda, és increïble veure com hi ha gent que encara no s’ha assabentat que la roba no té gènere.
Hi ha gent que és educada i mostra curiositat perquè potser no vegen a xics amb falda, però fer comentaris malintencionats és molt diferent, a més, és penós ficar-se amb un xiquet de 5 anys, i sobretot, que tinga la ment més oberta que un adult. Canviant de tema, crec que la religió cristiana està començant a canviar i a ser més oberta amb les persones i els seus gustos; això és important perquè l’esglèsia mou masses.
En conclusió, crec que a poc a poc podem canviar el nostre pensament i els comentaris sexistes, però per a allò necessitem la col·laboració dels col·lectius que encara no veuen bé aquestes situacions; som lliures de fer el que vuigam sempre que respectem a altres.
Actualment diríem que si, per la manera que tenen de comportar-se les empreses, i com també ens manipulen per a seguir una suposta “manera de ser” . Però graciés a aquest text i al conegut moviment de faldes que hi ha hagut últimament, s'ha pogut comprovar com a poc a poc volem tirar un mur que ens limita o ens prohibeix fer determinades coses, fent que cada vegada estiguem més a prop de sentir la llibertat.
És veritat que aquest moviment de “faldes” ha durat molt poc, però és important saber que dóna igual que dure poc de temps, el important de veritat és que amb el poc de temps que ha portat, moltes persones s’a gen sentit identificades. De fet, aquest moviment va començar amb un vídeo, i segudament van sorgir centenars de vídeos reivindicant la llibertat en la vestimenta. És molt important fer actes així, i a pesar que haja durat poc, hi haurà moltes persones que eixes imatges les tinguen ja en la seua memòria.
És important reivindicar que cadascú es pot ficar el que vuiga. A més, hi ha una frase que diu que,” la roba i els colors, determinen com ets tu i la teua personalitat”. I una persona és té que sentir lliure de ficar-se una vestimenta o una altra, sense pensar el que pensen les demes persones. Però per desgràcia hui en dia encara queden persones que amb la roba o colors que es posen, no es veuen identificats. Es senten limitats, i callats en secret pel “que podran dir”.
És important que hui en dia és feien actes com les del text i també com els de la falda, per a poder reivindicar la llibertat de les persones, de fer i sentir, el que vulguem, quan vulguem i com vulguem.
I em pareix important el comportament de la societat en aquestos temes. La culpa i qui dicta les normes són les empreses, però també la culpa la tenim nosaltres per seguir “el seu estil de vida”. Hem de demostrar que no les empreses manegen la societat, sinó nosaltes mateixos, amb els nostres moviments lliberals
Aquest text m’agradat perquè trenca els “rols” de gènere. La primera part, cuan parla de Mikel, el dique que per amar amb falda al institut, li varen obligar a anar al psicóleg, perquè pensaven que estaba mal que un xic es posara una falda, (quan el que no es normal es que el juzgaren per això), a les hores quan va aplegar al psicóleg, va dir que simplement se la va posar perquè li abellia, però a pesar de que les seues amigues també portaven falda, a soles el van obligar a ell a canviar-se de roba i llevar-se-la. Cosa que no em mpareix bé perquè, que més dona si es un xic o una xica qui la porta? Es roba, que la porte qui vullga!
Respecte a l’altre text em pareix be que el pare, dins de les opinions li done relativament igual que el seu fill portara vestits o falda, ja que, perquè li anaba a dir al seu fill que no podia? Clar que pot, ell, i tots.
Vull començar el meu comentari dient que esta és una qüestió en què ens podem agarrar les mans si u dóna una opinió diferent del que es creu acceptat.
Vivim en una societat en què algunes persones se senten lliures per a fer el que vullguen amb el seu estil i manera de vestir i, jo no jutjaré ni donaré la meua opinió respecte d'això.
El que sí que tinc clar és que abans de res ha d'existir respecte.
Per molt rar que es veja este tipus de comportaments no ens dóna dret ni motius per a burlar-nos, fer bullying ni menysprear a ningú.
Una cosa és el respecte cap a la persona, que sempre ha d'existir i, una altra molt diferent, és l'acceptació per la nostra part del seu estil de vida.
Els xiquets no tenen la maduresa en el seu desenvolupament emocional i en la seua facultat de raonar per a prendre decisions sense la guia dels pares.
Les rabinades són una forma que tenen els més menuts per a eixir-se amb la seua i no sempre hem de fer cas a este tipus d'actituds.
Els xiquets han de ser educats pels pares i no al revés.
Però, repetisc que s'ha de mantindre el respecte sempre.
Gloria ha dit...
Des que vam néixer ens han imposat el binarisme.
Associen el nostre gènere amb colors, hàbits, rols, etc. quan de nens escoltàvem la frase clàssica "això és per a nois" o "no pots fer això, ets una nena, et comportes com una" o quan nadó neix la cinta blava per als nens i la rosa per a les nenes.
Fins i tot amb els jocs, les noies han de jugar amb nines i nois de maquillatge amb cotxes de joguina o lluita lliure, però hi ha nois als quals els agrada el maquillatge i noies als quals els agrada lluitar. Els colors, el que ens agrada i el que no no depenen del gènere, sinó de nosaltres mateixos. el fet que alguns esports siguin més "masculins o femenins" ens ha estat imposat per la societat. A més les faldilles i els vestits eren una peça que en temps ancestrals feien servir tant homes com dones.
En conclusió, com va dir algú “oblida les regles, si t'agrada usalo”
02/06/2021
Publica un comentari a l'entrada